Ona Attac - Diversificación econòmica, ara més que mai del 13/11/2025

Introducció

El programa d’Ona Attac a Ona Mediterrània aborda dues grans qüestions:

• La dependència turística i la diversificació econòmica a les Illes Balears, des d’una mirada crítica amb el model neoliberal.
• L’impacte dels incendis forestals sobre biodiversitat, territori i societat, i la necessitat d’una gestió preventiva i coordinada.

El fil conductor és clar: no es pot continuar amb el monocultiu turístic ni amb la degradació ambiental sense posar en risc el benestar present i futur.

1. Monocultiu turístic i desigualtat econòmica

1.1. Dependència del turisme i vulnerabilitat

• Es recorda que aproximadament el 50% del PIB balear depèn directament o indirectament del turisme.
• Això converteix les Illes en un territori extremadament vulnerable davant crisis globals (geopolítiques, sanitàries, climàtiques, energètiques).
• Es planteja si el model actual respon realment a l’interès general o més aviat a les elits que controlen els recursos.

“No posar tots els ous en la mateixa cistella” és la imatge clàssica que s’empra per explicar la necessitat de diversificació.

1.2. Concentració de la riquesa i neoliberalisme

Ferran Avinyó exposa dades molt contundents sobre la concentració de patrimoni a les Illes Balears:

• El 5% més ric és propietari aproximadament del 87% del patrimoni total.
• L’1–2% de famílies més riques concentren al voltant del 56,5% de la riquesa neta.

Això es vincula a:

• La concentració de capital ja descrita per Karl Marx.
• La victòria del neoliberalisme i el debilitament de l’estat del benestar i de les polítiques solidàries.

Consequències socials:

• Desigualtat extrema en la distribució de la riquesa.
• Problemes molt greus d’habitatge.
• Inseguretat i angoixa pel futur de la joventut.
• Cultura hegemònica de l’egoisme, la manca de solidaritat i la pèrdua de pensament crític.

1.3. “Trickle down economics” i il·lusió d’abundància

Àlex Durán complementa l’anàlisi citant Thomas Piketty i el mecanisme de la trickle down economics:

• Les elits econòmiques es queden amb la “part grossa” i deixen caure “miques” de riquesa cap a baix.
• Aquestes miques fan créixer la sensació d’abundància entre la població.
• Això desactiva la demanda de canvi de sistema, tot i que els indicadors de desigualtat empitjoren.

1.4. El paper de la política i de la societat civil

Els convidats són escèptics respecte a la capacitat dels governs, per si sols, de canviar el model:

• Hi ha hagut dècades d’esperes frustrades posant l’esperança en les eleccions.
• La força laboral depèn en gran mesura del turisme i té incentius per mantenir el model.
• La societat civil és qui està començant a reaccionar: oposició a ampliacions d’infraestructures (com l’aeroport), resistències urbanístiques contra noves urbanitzacions i pressió immobiliària.

S’insisteix que el turisme afecta tota la societat i que:

“S’ha acabat l’imperialisme de pensar que del turisme només en poden opinar els operadors turístics”.

2. Per què s’ha imposat el turisme? Dinàmiques del capital

2.1. Llei de la competència de capitals

Ferran explica la lògica interna del capitalisme:

• En un sistema capitalista, qui decideix on s’inverteix és el capital privat (els empresaris).
• La racionalitat capitalista és invertir on hi ha més rendibilitat a curt termini.
• Als anys 50–60, el turisme a les Illes Balears esdevé l’activitat més rendible, i el capital s’hi aboca massivament.

El resultat:

• Estampida d’inversions cap al turisme, sense mecanismes públics per frenar-la.
• Cap govern amb prou lideratge públic i social per orientar l’economia en una direcció més equilibrada.

2.2. Efectes retardats del turisme

Es destaca la llei dels efectes retardats:

• Les externalitats negatives (mediambientals, socials, urbanístiques) del turisme no són visibles al principi.
• La societat només pren consciència del problema 30–40 anys després, quan veu que el seu propi benestar disminueix.
• Ara seria el moment en què la societat balear comença a adonar-se que aquesta “bogeria de búfals cap al turisme” no garanteix el futur dels seus fills.

3. Alternatives: diversificació i economia social

3.1. Economia social, cooperativisme i exemples locals

Àlex Durán defensa l’economia social i solidària com a via real de diversificació:

• Propietat dels mitjans de producció en mans de qui treballa, consumeix o hi estalvia, no de grans elits.
• Repartiment més just dels excedents i reducció de la desigualtat.

Exemples:

• Estudi a Inca: un 12–13% de la mà d’obra treballa en economia social i activitats no lucratives, sobretot en salut i cures.
• Però aquests actors no són conscients de la seva força.
• Hi manca intercooperació i discurs col·lectiu.

• Mondragón (País Basc):
• Comarca amb una gran presència cooperativa.
• Té l’índex de Gini més baix d’Europa, senyal de baixa desigualtat.
• Els excedents es reparteixen entre treballadors, consumidors i estalviadors.

3.2. Economia circular i sector de les cures

Xisca Martí aporta una visió des de l’experiència en el tercer sector i a la fundació Deixalles:

• Economia circular com a oportunitat de diversificació:
• Especialment en sectors que generen molts residus (inclòs el turisme).
• Proposta de transformar i reutilitzar localment materials que ara es porten de fora.

• Economia de les cures:
• Fort creixement en àmbits com discapacitat, exclusió social, salut mental.
• En canvi, poca presència d’iniciatives socials centrades en la gent gran.
• Els motius s’apunten però queden per desenvolupar més endavant.

• Com fem economia importa tant com què fem:
• Models d’economia social i solidària i cooperatives amb diferències salarials controlades.
• Gestió més horitzontal i participativa com a via de transformació de valors.

3.3. Contradiccions de fer “una altra economia” dins del neoliberalisme

Xisca remarca les tensions internes:

• Fer una economia diferent dins un marc de regles neoliberals genera contradiccions i frustracions.
• Les entitats socials sovint es troben en desigualtat de condicions davant grans empreses amb “millors cartes econòmiques”.
• El turisme ofereix sous i convenis molt atractius, cosa que dificulta retenir professionals en el tercer sector.

3.4. Instruments públics: contractació i reserves de mercat

Es subratlla el potencial transformador de la contractació pública:

• La nova llei de contractes permet introduir clàusules socials i reserves de mercat per a entitats d’economia social.
• Alguns acords de govern marquen que fins a un 3% del volum econòmic anual hauria de ser reserva de mercat.
• A la pràctica, segons estudis de REAS, no s’arriba ni a l’1,2%.

Això suposa una oportunitat desaprofitada per:

• Impulsar l’economia social.
• Crear llocs de feina de qualitat.
• Reduir desigualtats i dependències del turisme.

4. Turisme: decreixement, alternatives i límits

4.1. Necessitat de decreixement turístic

Cap al final, Ferran formula el que anomena “l’elefant a l’habitació”:

Cal una proposta explícita de decreixement turístic a les Illes Balears.

Eixos de la proposta:

• No es tracta de “decréixer per decreixer”, sinó de decréixer en activitat turística per créixer millor:
• En renda més repartida.
• En benestar social.
• En qualitat ambiental.

• El decreixement turístic ha d’anar acompanyat de diversificació econòmica i de passarel·les laborals:
• Trasllat ordenat de treballadors des de serveis turístics cap a serveis de cures i assistència.

4.2. Envelliment i noves ocupacions en el sector de cures

L’informe de prospectiva CES 2030 mostra:

• Un envelliment molt fort de la població balear fins al 2030.
• Necessitat de crear entre 40.000 i 50.000 noves ocupacions vinculades a:
• Cures a la gent gran.
• Assistència i acolliment.
• Serveis sociosanitaris.

El Fòrum Social ja ha elaborat annexos amb:

• Dades sobre places turístiques obsoletes i els treballadors que en depenen.
• Propostes de passarel·les formatives i laborals perquè passin de l’assistència turística a l’assistència a la població.

4.3. Salari base de referència i crisi de l’habitatge

Les dades de CCOO apunten la necessitat d’un salari base de referència específic per a les Illes Balears:

• No basta indexar salaris a l’IPC general.
• El factor clau és l’habitatge, amb increments del 5 al 40% en preus.
• El salari base de referència calculat se situa entorn de 2.000 € mensuals (14 pagues).

Moltes persones no arriben a aquest nivell, cosa que:

• Aprofundeix la crisi habitacional.
• Empitjora la precarietat tot i el “boom” turístic.

4.4. Emergència climàtica i límits biofísics

Ferran destaca l’índex sintètic de medi ambient elaborat pel CES:

• Durant la Covid, amb el turisme pràcticament aturat, l’índex millora molt.
• A partir de 2021–2022, amb la reactivació turística, l’índex empitjora notablement, fins i tot per sota dels nivells de 2019.

Conclusió:

• El model actual xoca frontalment amb l’emergència climàtica.
• El decreixement econòmic selectiu (en sectors com el turisme massiu) és imprescindible per poder créixer millor en benestar i sostenibilitat.
• Àlex afegeix que el canvi climàtic pot imposar el decreixement turístic: estius cada vegada més tòrrids faran menys atractiva Mallorca com a destinació.

4.5. Fiscalitat sobre el patrimoni

Ferran aporta un darrer element clau:

• Si s’implanta un impost sobre patrimoni a partir de 500.000 €, afectaria unes 13.635 persones (aprox. l’1,8% de la població).
• La recaptació seria suficient per finançar el model de transició econòmica proposat.

Això incideix en:

• Reequilibrar la concentració extrema de riquesa.
• Disposar de recursos per a diversificació, cures i transició ecològica justa.

4.6. Hauria d’entrar l’economia social dins el turisme?

Debat obert entre Àlex i Xisca:

• Àlex defensa la necessitat que cooperatives i economia social penetrin també al sector turístic:
• Hotels cooperatius.
• Models on l’excedent reverteixi en treballadors i comunitat.
• Mostrar al turista una manera diferent de fer, no basada en explotación laboral.

• Xisca és més prudent:
• Creu que ara mateix és massa difícil transformar des de dins un sector tan potent.
• Proposa centrar-se en altres nínxols (residus, reutilització, economia circular, cures) on les entitats socials ja tenen posicions fortes.

En tot cas, tots coincideixen que cal “fer pessetes petites”: canvis parcials però concrets, amb molta atenció al “com” es fan les coses i als valors que es promouen.

4.7. Informes, diagnòstics i actors en joc

Al llarg del debat es mencionen múltiples documents que ja existeixen però sovint no s’apliquen:

• Informe de prospectiva 2030 del CES (encàrrec del Pacte de Progrés, amb participació de la UIB, consells insulars, patronals, sindicats i societat civil).
• Informes del Fòrum Social (turisme, habitatge i futurament diversificació econòmica).
• Documents del col·lectiu Artal Renau sobre canvi de model.
• Informes de CCOO (salari base de referència, transició).
• Informe de l’OCB sobre defensa i promoció de la cultura catalana a les Illes.
• Informe del CES sobre renda bàsica universal.
• Informe del GOB (cooperativa Garúa) sobre l’impacte d’una transició ecosocial en el mercat de treball.
• Informe de Més sobre full de ruta per al canvi de model.

Es critica que:

• El dictamen del CES 2030 no ha estat tingut en compte pel Govern Balear.
• El nou govern hagi repetit reflexions ja fetes, encarregant-les a un think tank de la gran patronal.

5. Píndola científica: Incendis forestals i biodiversitat

En la segona part del programa, Beatriz ofereix una píndola científica sobre els incendis forestals, especialment greus enguany.

5.1. Magnitud i gravetat dels incendis

• S’han vist afectades 12 comunitats autònomes amb incendis molt destructius.
• Augment significatiu de la superfície cremada respecte anys anteriors.
• Aproximadament el 43% de la superfície cremada era dins d’espais clau per a la biodiversitat (xarxa Natura 2000 i similars).

5.2. Efectes directes i indirectes dels incendis

Efectes principals:

• Destrucció de vida silvestre i vegetació.
• Danys sovint irreversibles al sòl.
• Extinció local d’espècies que viuen en zones propenses al foc.
• Retrocés en la lluita contra el canvi climàtic:
• Les plantes i arbres que emmagatzemen carboni l’alliberen com a CO₂ quan cremen.

Altres impactes:

• Erosió del sòl per l’aigua utilitzada en l’extinció.
• Contaminació atmosfèrica per pols i fum.
• Risc per a la salut de persones amb al·lèrgies o problemes respiratoris.
• La cendra arrossegada per la pluja contamina rius i corrents d’aigua.
• Es cita el cas recent d’Ourense amb un “xapapote terrestre” (fang cendrós que contamina l’aigua).
• Pèrdua d’ingressos i mitjans de vida per a treballadors agrícoles, ramaders i sectors associats.

5.3. Impacte sobre la biodiversitat i espais protegits

Beatriz destaca l’afectació a la biodiversitat:

• Aproximadament el 10% dels espais terrestres cremats formen part de la xarxa Natura, essencials per a espècies amenaçades.

Exemples de zones afectades:

• Serra de Cabrera: hàbitat del racoet vermell, la perdiu marronosa i la xova pal·la roja.
• Serra de Gredos i Candelària: àrea essencial per a l’àguila imperial ibèrica, l’àguila reial, el voltor negre, la cigonya negra.
• Zones de Cantàbria amb presència de l’urogall.

Conseqüència:

• Pèrdua de nius, individus i, sobretot, d’hàbitats, que poden trigar anys a recuperar-se.
• A Espanya, els incendis es consideren una de les principals amenaces per a la biodiversitat.

5.4. Causes dels incendis forestals

Beatriz identifica diverses causes, sovint combinades:

• Naturals:
• Llams que provoquen foc sense intervenció humana.

• Intencionades (provocades):
• Focs suposadament “controlats” que s’escapen.
• Incendis provocats per interessos econòmics: aprofitament de llenya, canviar l’ús del sòl per urbanitzacions o pastures.

• Negligències:
• Fogueres mal apagades.
• Borilles de cigarreta.
• Maquinària que genera espurnes.
• Cas concret a Andratx: carbons de barbacoa tirats prop d’un bosc, que desencadenaren un gran incendi.

• Accidentals:
• Problemes a línies elèctriques d’alta tensió.

• Canvi climàtic:
• Condicions més extremes (sequera, onades de calor, vents forts) que augmenten la freqüència i intensitat dels incendis.
• Incendis molt greus també a Canadà i Brasil, en un context global.

5.5. Per què augmenten i s’agreugen els incendis?

Les causes estructurals principals són:

• Manca de gestió forestal i planificació:
• A Espanya, un 77% dels boscos no tenen plans d’ordenació.
• Això genera paisatges homogenis, joves i poc diversos, altament inflamables.

• Abandonament rural i desaparició d’usos tradicionals:
• La falta de rendibilitat econòmica i el despoblament del camp deixen els boscos sense cura ni aprofitament.
• Sense teixit econòmic i social rural, no hi ha gestió forestal efectiva.

• Percepció urbana de la natura com a “intocable”:
• Part de la societat urbana defensa una visió de “el bosc no es toca”, que dificulta actuacions de gestió preventiva (neteja de sotabosc, aclarides, cremes controlades).

5.6. Què es pot fer? Prevenció, adaptació i coordinació

Beatriz conclou amb un bloc propositiu:

• És imprescindible assumir la crisi climàtica: si no es redueixen emissions i s’apliquen mesures de mitigació, l’adaptació serà insuficient.
• La magnitud dels incendis pot desbordar la capacitat de resposta si se segueix actuant de manera fragmentada.

Cal:

• Compromís real i coordinat entre:
• Societat.
• Administracions.
• Classe política.

• Combinar:
• Restauració ecològica dels espais degradats.
• Prevenció basada en el coneixement del territori.
• Educació ambiental.
• Implicació activa de les comunitats rurals.

Idea central final:

La protecció de la natura ha de ser un element estructural, vital per a la supervivència, per damunt dels vaivens partidistes.

6. Tancament i proper programa

El programa conclou amb dues idees clau:

• Hi ha alternatives al monocultiu turístic i al model neoliberal, però requereixen:
• Decreixement turístic planificat.
• Diversificació econòmica (cures, economia social, economia circular, energia, etc.).
• Reforma fiscal sobre el patrimoni per finançar la transició.
• Empoderament de la societat civil i recuperació del pensament crític.

• La setmana següent, el programa abordarà els “desastres naturals”:
• Com es poden prevenir o pal·liar.
• Com sovint hi ha mà humana darrere fenòmens aparentment naturals, en línia amb el que s’ha comentat sobre incendis i canvi climàtic.

Es conviden els oients a fer suggeriments i comentaris via correu i telèfon, i es desitja bona setmana a tothom.