Homo economicus, neoliberalisme i imaginaris socials
Presentació d’Ona Mediterrània i del programa Ona Attac.
Definició històrica del concepte, trets principals, hegemonia fins al 1929, crítica keynesiana i retorn amb el neoliberalisme dels anys 70.
Introducció dels participants i formulació de la pregunta central: si les premisses de l’homo economicus s’ajusten a la realitat.
S’argumenta que el model és una ficció perillosa: redueix la racionalitat, ignora emocions i moral, incorpora biaixos (sexisme/eurocentrisme) i es naturalitza per impedir alternatives.
Debat sobre propaganda i algoritmes, efectes en joves, i sobre com mòbil i IA podrien democratitzar o aïllar. Es defensa repartir feina i prioritzar el dret a viure bé.
S’analitza l’èxit de l’imaginari neoliberal i la coexistència amb un imaginari neoconservador; es connecta amb dominació sobre natura, consum de recursos i crítica del concepte de creixement.
Es planteja la necessitat de col·laboració i d’un procés social per al canvi; es discuteix democràcia directa vs debat presencial; s’afirma que avui hi ha condicions materials per resoldre grans problemes però manca transició política.
Sistemització de conseqüències (socials, polítiques, morals, ecològiques) i proposta de valors: vulnerabilitat, cures, democràcia, igualtat material, llibertat política i solidaritat; reflexions sobre felicitat i bé comú. Tancament del col·loqui.
Pep Traverso recomana literatura: Dacia Maraini (La llarga vida de la Marianna Ucria i un llibre sobre Clara d’Assís), Michela Murgia (L’Acabadora) i Antonio Tabucchi (Afirma Pereira), amb context històric i social.
A Ona Mediterrània, dins Ona Attac, l’episodi gira entorn del model homo economicus i com el neoliberalisme l’ha convertit en una manera d’entendre no només l’economia, sinó la vida: l’individu com a empresa de si mateix, la meritocràcia i la culpabilització del fracàs, amb l’esborrament de les desigualtats estructurals. Els convidats critiquen la naturalització del model (com si fos una llei), perquè amaga poder, història i institucions i dificulta imaginar alternatives. S’hi associen conseqüències morals (crisi de valors), polítiques (desdemocratització i auge reaccionari) i ecològiques (consum insostenible i crítica del “creixement” infinit). També es debat tecnologia i intel·ligència artificial com a risc i oportunitat: repartir feina i garantir el dret a viure bé, sense substituir el debat presencial per la connexió permanent. El tram final proposa un horitzó alternatiu basat en vulnerabilitat, cures, igualtat material, llibertat política i solidaritat i redefinicions de felicitat com a necessitar menys. Tanca amb la secció cultural “Transitar en el present” i recomanacions de literatura italiana i sarda (Maraini, Murgia, Tabucchi).

