Ballar per viure: músiques que entren al cos

La locutora obre el programa amb Julio Iglesias i explica que ve de veure la sèrie *Jakarta* amb Javier Cámara, centrada en el món adolescent i en persones a qui la vida sembla passar per devora. Sense fer *spoilers*, utilitza aquesta idea per introduir el tema d’avui: la música que entra dins del cos i ens fa ballar, com una manera de no deixar la vida passar sense viure-la intensament.

Explica que el programa anirà "de dins a fora", d’allò geogràficament i vitalment més proper a allò més llunyà. Anuncia que començarà per Andalusia amb un grup de rap de Jerez de la Frontera, Espais Urimi, i posa la cançó *South Vice*. El to és de recomanació entusiasta i de connexió amb gent jove motivada.

Comenta una entrevista d’Espais Urimi on diuen que s’emocionen cada dia amb totes les coses de la vida, cosa que ella destaca com a esperit jove i motivat. Anuncia que començarà amb aquesta energia juvenil però que després anirà "pujant d’edat" musicalment. Introdueix el segon tema: un clàssic punk que també es viu amb el cos.

Presenta *Mucha policía, poca diversión* d’Eskorbuto com un gran clàssic de punk que sona a verbenes i festes de barri. Remarca que és d’aquelles cançons que, si t’agrada el punk, et fa moure inevitablement i connecta amb la idea de música que posa el cos en marxa.

La locutora recorda l’època en què feia de DJ en espais autogestionats a Madrid, amb molt de públic, i com li agradava aquella etapa. Explica que ha demanat recomanacions a gent melòmana i que probablement farà un segon volum de programes dedicats a música per ballar. Insisteix que ballar no és només electrònica ni música *maquinera* i que seleccionar els temes li ha requerit reflexió.

Reflexiona sobre com necessita espais per ballar perquè és una part important de la seva vida, però alhora no li agrada l’ambient nocturn sovint associat a molt d’alcohol i drogues. Critica que no és fàcil trobar llocs on ballar amb un ambient més sa i amb música que no sigui només la de la televisió o els 40 Principales.

Presenta una cançó del disc de Rosalía que li agrada especialment i que ja havia posat en un programa anterior: *Reliquia*. Diu que espera que DJs i DJanes s’animen a posar-la aquest estiu perquè encaixa molt bé amb la idea de música per ballar. Fa sonar la cançó i manté el fil de la música que entra al cos.

Després de Rosalía, confessa que per ella el ball és una part molt important de la seva vida i que no entén la gent a qui no li agrada ballar. Avança que al proper programa, si hi ha sort, entrevistarà una col·lega terapeuta i psicòloga, especialista en cos, salut sexual i emocional, que també treballa amb infants, joves, migrants i persones que viuen al carrer, per aprofundir en el tema del cos i la dansa.

Introdueix la cançó *A la fresca* parlant de com, a l’estiu, és més fàcil quedar-se a terrasses, escoltar música i generar ambient de festa. Reivindica també la possibilitat de crear festa a casa d’amics, especialment a l’hivern. Lliga aquesta idea amb la necessitat de repensar com vivim el temps lliure i el ball.

Presenta el grup català Figaflauas, que ha descobert aquest estiu i que ha exhaurit entrades ràpidament quan ha vingut a les Balears. Aprofitant el títol *A la fresca*, reflexiona sobre els àpats de Nadal: com el fet de menjar molt (ella és vegetariana) fa que després la gent no tingui ganes de ballar ni de fer res creatiu. Critica la successió menjar-digestiu-dolç-digestiu com a enemiga del ball i del moviment.

Explica que ha participat en una intensiva de dansa on han ballat reggaeton, i assenyala que hi ha molta gent que detesta aquest gènere. Defensa que cal evolucionar, escoltar de tot i experimentar, sense oblidar que hem de viure. Posa una cançó de Karol G com a exemple de reggaeton que ha fet ballar diverses generacions i comenta que la seva neboda volia ser Karol G. Reflexiona també sobre com moltes lletres parlen de relacions obertes i gelosia superada, mentre la realitat social encara és molt possessiva.

Relata com va descobrir amb més atenció Bruno Mars i algunes de les seves cançons. Presenta *Smoking out the window*, que considera profundament masclista però amb un *flow* irresistible. Resumeix la trama de la cançó, on ell es queixa d’haver estat utilitzat després de comprar regals cars, i aprofita per llançar un missatge a persones en relacions apagades: és millor deixar que l’altra persona es quedi “fumant a la finestra” que continuar aguantant una relació infeliç.

Explica que li agrada alternar veus masculines i femenines (i diverses) perquè si no s’avorreix. Passa a una cançó d’energia femenina molt potent i proclama Madonna com a reina del pop. *Like a Virgin* és un dels temes que sempre punxava quan feia de DJ i que simbolitza aquella sensació de música que et toca, et torna boig o boja, et fa somriure i fins i tot et convida a treure’t roba i donar-ho tot a la pista de ball.

Torna a repetir dues veus que admira molt, C. Tangana i Nathy Peluso, amb la cançó *Ateo*. Defensa que tothom hauria de saber ballar bachata, que és molt divertida, i esmenta com a Colòmbia li van ensenyar a ballar-ne una mica. Explica que en enviar el vídeo a una amiga, YouTube l’ha marcat com a no apte per a menors, i aprofita per relatar la polèmica del vídeo gravat a l’interior d’una catedral, percebut per alguns com a sacrilegi. Menciona que l’Església hauria demanat doblers per la gravació i que un sacerdot ha renunciat arran de la controvèrsia. Per tot això, considera necessari incloure aquesta cançó en un programa sobre música que fa ballar i qüestiona alhora moralitats rígides.

A la recta final, presenta *Do You Love Me* de The Contours, lligant-la a la pel·lícula Dirty Dancing. Recorda una psicòloga que demanava quina era la pel·lícula que representava el teu ideal de vida o d’amor als 12 anys, als 18 i a l’edat adulta. Per ella, les grans referències són Regreso al futuro i Dirty Dancing: la primera pel viatge en el temps, la segona per la centralitat del ball com a alliberament i escàndol. Explica com la protagonista entra en contacte amb un món de gent que balla intensament, cosa que escandalitza la seva família, i com la cançó simbolitza el moment de demostrar que sap moure’s i ocupar el seu lloc al ball i a la vida.