Beat a Nova York: tour feminista i gentrificació

Visió general

Perifèries Sonores a Ona Mediterrània conversa amb l’escriptora i traductora Annalisa Pegrum sobre un tour Beat a Nova York amb perspectiva de gènere. El recorregut pel Village i l’East Village serveix per revisitar llocs clau de la Beat Generation, posar al centre les autores oblidades i abordar temes com gentrificació, masclisme, sexualitats, activisme i la seva vigència avui.

Punts clau

• Cooper Square i Hettie Jones: símbol de resistència a la gentrificació; l’hotel es construeix al voltant del seu edifici per preservar la memòria cultural.

• Dones Beat: rescat de figures com Diane di Prima, Lenore Kandel, Anne Waldman i Janine Pommy Vega, amb èmfasi en maternitat, desig i llibertat d’expressió.

• Debat crític: la Beat també va ser masclista i va amagar sexualitats; es parla de “protopoliamor”, crisi de la masculinitat i de com rellegir Kerouac avui.

• Activisme: de l’antinuclear d’Anne Waldman fins a la intervenció “Free Palestine” a Washington Square Park, amb reacció del públic.

• Llocs i música: cafès del Village, White Horse Tavern, MacDougal Street; interludis musicals de Doobie Brothers, Anne Waldman, The Doors, Nick Cave i tancament amb jazz llatí (Dizzy Gillespie & Chano Pozo).

El tour Beat a l’East Village

Cooper Square: Hettie Jones i Amiri Baraka

• L’edifici on van viure Hettie Jones i Leroy Jones (després, Amiri Baraka) resisteix a un macrohotel: victòria simbòlica contra la gentrificació.

• Connexió amb Mallorca: preus del lloguer i habitatge; el fenomen és global.

Washington Square Park: poesia i política

• Lectura amb megàfon d’un poema de Cartes revolucionàries (Diane di Prima) amb l’afegit “Free Palestine”.

• Reaccions dividides: part del públic marxa; debat sobre el clima polític a EUA i la naturalitat de condemnar un genocidi en l’espai públic.

Dones Beat i perspectiva de gènere

Hettie Jones: mare, artista i veu pròpia

• Hettie combina maternitat i creació; escriu poesia, prosa, cartes i llibres infantils.

“Siempre he sido a la vez tan mujer como para derramar lágrimas de emoción y tan hombre como para conducir mi coche en cualquier dirección.”

Diane di Prima i Lenore Kandel

• Annalisa ha traduït antologies i llibres (Diane di Prima, Lenore Kandel).

• Kandel publica The Love Book i situa la dona com a subjecte de desig; pateix judici per obscenitat i acaba guanyant: cas clau de llibertat d’expressió.

Anne Waldman: activisme continu

• Cançó “U.O. Plutonium”: crítica a l’energia nuclear.

• Activista al llarg de dècades (recitals anti-Trump), més de 40 llibres; documental “Outrider” i presència a festivals.

Janine Pommy Vega i els reversos del mite

• Inicis adolescents al Village; xarxes creatives, però també anfetamines, pas a heroïna, salut mental i treball sexual: la cara fosca de la llibertat.

Mites, contradiccions i llegat

Masclisme, sexualitats i “protopoliamor”

• La Beat es llegeix avui com masclista; alhora, hi havia relacions entre homes i triandes com Cassady–Kerouac–esposa.

• Lectors adolescents d’ahir: conflicte d’identitat davant de la homosexualitat dels mites; la conversa visibilitza aquests tabús.

Kerouac, alcohol i formes de lectura

• Es proposa llegir Kerouac per etapes vitals: començar per The Dharma Bums, seguir amb Desolation Peak; la prosa reflecteix la deriva alcohòlica.

Del marge al mainstream

• La Beat es mercantilitza: anuncis de cotxes amb Howl; campanya de GAP amb Kerouac on s’“esborra” una dona en postproducció.

“Out here in the perimeter there are no stars… we is stone, immaculate.” (Jim Morrison)

Llocs i escenes

• Cafès del Village (Café Reggio, Café Guá, Caravan, Bizarre): veritables laboratoris culturals on llegien Kerouac i Corso; on creixen veus com Janine Pommy Vega.

• White Horse Tavern: temple de Dylan Thomas i trobada Beat.

• MacDougal Street: primer concert de Bob Dylan; pont amb la Costa Oest (Gary Snyder, Joanne Kyger, Lawrence Ferlinghetti, City Lights) i focus en Lenore Kandel.

La música del programa

• Doobie Brothers sobre Neil Cassady.

• Anne Waldman – “U.O. Plutonium” (pop vuitanter, antinuclear).

• The Doors – “The Wasp” (spoken word i visió lírica americana).

• Nick Cave – “Into My Arms” (confessió espiritual i amorosa).

• Tancament amb Dizzy Gillespie & Chano Pozo – Manteca: jazz-bebop i ritmes llatins.

Conclusions

• Relectura imprescindible de la Beat Generation amb dones al centre.

• La memòria dels llocs (Cooper Square, cafès, parcs) és clau per entendre la història i combatre la gentrificació.

• La Beat no s’acaba als 60: activisme i debats (nuclear, Palestina) segueixen vius.

• La cultura alternativa pot esdevenir mainstream, però el seu nucli crític persisteix en lectures i veus que incomoden i obren camins.