Beats a Nova York: gènere, activisme i poesia

Visió general

Programa a Ona Mediterrània (Perifèries Sonores) dedicat a un recorregut Beat per l’East Village de Nova York, conduit per la poetessa i beatòloga Annalisa Pegrum. El diàleg alterna parades del tour, música i una lectura crítica dels Beats amb perspectiva de gènere, parlant de gentrificació, activisme, censura i els seus clarobscurs vitals.

• Convidada: Annalisa Pegrum (poeta, traductora i activista feminista)
• Fil conductor: Beatwalking tour per llocs emblemàtics i autors/es de la Generació Beat
• To del programa: divulgatiu, crític i amb anècdotes en primera persona

Temes principals

1) Ruta Beat a l’East Village: llocs i memòria

• -
• Cooper Square: l’apartament de Hettie Jones i Amiri Baraka; lluita contra la demolició i victòria simbòlica contra la gentrificació (hotel construït al voltant de la finca històrica).
• -
• Washington Square Park: espai de trobada d’artistes; lectura de Diane di Prima (Revolutionary Letters) amb un vers afegit de “Free Palestine”, que genera reaccions dividides a la plaça.
• -
• Cafès del Village (Reggio, Caffè Caffè, Caravan, Bizarre): laboratoris culturals on recitaven Jack Kerouac, Gregory Corso i on Janine Pommy Vega inicia el seu camí literari.
• -
• White Horse Tavern (menció): punt clau per a Beats i Dylan Thomas; no s’arriba a visitar per temps.
• -
• MacDougal Street: nus de l’escena beat i pont per parlar de la Costa Oest (Gary Snyder, Joan/Joanne Kyger, Lawrence Ferlinghetti / City Lights) i de Lenore Kandel i la censura a The Love Book.

2) Dones Beat i perspectiva de gènere

• -
• Reivindicació de figures com Hettie Jones, Diane di Prima, Anne Waldman, Lenore Kandel i Janine Pommy Vega.
• -
• Hettie Jones: escriptora i mare; tensions entre cures i creació; lectura del poema “Conductora temerària” (traduït al castellà per Pegrum).
• -
• Discussió sobre el masclisme de l’escena i la “crisi de la masculinitat” de l’època; relacions afectives/sexuals complexes (protopoliamor) i tabús sobre homosexualitat.

3) Activisme i continuïtat

• -
• Anne Waldman: cançó-manifest anti-plutoni i trajectòria activista fins avui (ecologisme, anti-nuclear, comunitat poètica en temps de Trump); presència en festivals i documental “Outrider”.
• -
• Censura i llibertat d’expressió: judicis per “obscenitat” (Kandel; Ginsberg) que acaben generant best-sellers i ampliant marges de llibertat.

4) Música i cultura pop

• -
• Selecció musical que dialoga amb els temes: Doobie Brothers (Neal Cassady), Anne Waldman – U.O. Plutonium, The Doors – The Wasp (Texas Radio and the Big Beat), Nick Cave – Into My Arms, i tancament jazz amb Dizzy Gillespie & Chano Pozo.
• -
• Debat sobre la mercantilització Beat: anuncis de cotxes amb versos de Ginsberg i la campanya de Gap amb Kerouac on s’esborra Joyce Johnson de la foto.

Cites rellevants

• > "Así que, jóvenes mujeres, he aquí el dilema... siempre he sido a la vez, tan mujer... y tan hombre..." (Hettie Jones, Conductora temerària)
• > "Todos somos prisioneros políticos" (síntesi de Revolutionary Letters de Diane di Prima, invocada a Washington Square)
• > "Out here we is stone, immaculate" (The Doors, The Wasp)

Punts clau

• -
• Gentrificació vs. memòria: Cooper Square exemplifica com preservar espais que han fet història cultural.
• -
• Perspectiva de gènere: resituar les autores Beats al centre i entendre les contradiccions del moviment.
• -
• Activisme persistent: dels 50 fins avui, de la poesia al carrer, l’ecologisme i la llibertat d’expressió.
• -
• Icones i mercat: els Beats com a símbol contracultural convertit en imatge mainstream.

Context i crònica personal

• -
• Annalisa Pegrum aporta vivències del tour, lectures en veu alta i anècdotes de recepció pública (Free Palestine), enriquint el relat amb traduccions pròpies, recomanacions de lectura de Kerouac i memòria musical.