Ells: pare, masculinitats i música de Dylan a Radiohead

Resum del programa

Context i to del dia

• Emissió de Perifèries Sonores a Ona Mediterrània en un dia simbòlic per a la presentadora, que dedica el programa al seu pare.

• Fil conductor: masculinitat, memòria familiar i música. El títol del dia (“Els”) juga amb la L i els “ell/s”.

"El pare era molt sensible i la casa sempre era plena de vinils… però també era una persona complicada."

Bloc 1 — Records del pare i cançons que el defineixen

El pare, la música i les ambivalències

• El pare com a figura clau: li transmet la passió per la música (tocadiscos, vinils), però amb un caràcter difícil i herències de frustracions.

• Reflexió sobre masculinitat i dinàmiques familiars: de la violència psicològica a la necessitat de reparació i comunicació.

• Idea central: “Les petites coses importen” — tant per fer bé com per fer mal.

Cançons i referents

• Kiko Veneno: entrada lleugera al programa amb el “viento de poniente” com a imatge d’airejar emocions.

• Sinéad O’Connor — Nothing Compares 2 U: memòria compartida amb el pare; la cançó activa una reflexió sobre l’amor únic i la vulnerabilitat.

"Nothing compares, nothing compares to you"

• Bettye Swann — Little Things Mean a Lot: reforça el tema de les petites atencions com a eix de cura i dany.

• Antonio Vega — Se dejaba llevar: enllaç amb addiccions i salut mental; el desig que els homes de la família haguessin pogut accedir abans a teràpia.

"Ven, salgamos fuera. La noche. Queda espacio arriba… Queda también silencio entre nosotros." (Jaime Gil de Biedma)

Bloc 2 — Conversa amb Mario Tornero: música i masculinitats

Projecte i marc

• Mario Tornero (convidat) presenta un projecte que va començar com a tallers i ara esdevé llibre sobre música, gènere i poder.

• Tesi de fons: la masculinitat s’entén en relació amb la feminitat; els rols es defineixen per oposició.

Història i gènere a la música popular

• Inicis de la indústria (anys 20): el subjecte hegemònic no és l’home blanc, sinó dones negres del blues (algunes pobres i LGB).

• Instruments i gènere: piano associat a dones; vents, corda i percussió als homes. L’ascens del rock and roll fa de la guitarra elèctrica un símbol masculí central.

• Substitució i blanqueig: figures com Elvis Presley cristal·litzen el model d’home blanc, heterosexual, sexy i “sensible”. Influència paral·lela del cinema (James Dean) en l’arquetip de la sensibilitat masculina “acceptable”.

Del pop al rock: la gravetat com a masculinització

• Bob Dylan opera el pas del pop “lleuger” al rock “seriós”, amb missatge i transcendència.

• Efecte col·lateral: de la cultura negra i femenina a un cànon de homes blancs cantant a la llibertat.

• Lectura crítica de “Like a Rolling Stone”: narrativa misògina de la “perdedora” que vol accedir al món beat.

Glam i indie: ruptura, cosmètica i contradiccions

• Glam (Bowie, Mark Bolan, Rolling Stones, New York Dolls): travestisme com a provocació; ruptura estètica però sovint canvi superficial (lletra i estructures continuen).

• Indie com a reacció al mainstream i a la crisi dels 80: noves performativitats masculines (Morrissey, Cobain, Thom Yorke) que qüestionen l’arrogància viril, però amb motors sovint narcisistes o victimistes.

• The Smiths: potser la ruptura més radical amb la masculinitat normativa (estètica, portades, posada en escena), malgrat el narcisisme personal de Morrissey i el seu posterior gir dretà.

Cas d’estudi — Radiohead

• “Creep”: balada que es carrega de guitarres per esquivar el to percebut com “massa femení”; tensió entre fragilitat i rudesa sonora.

• Amb Kid A, Radiohead “mata” la guitarra elèctrica i obre un camí que, simbòlicament, també qüestiona el codi masculí del rock.

Tancament i pistes futures

• Tema pendent: música urbana i noves masculinitats.

• Canal de seguiment de Mario: Instagram “fruta_extrana” (Fruta Extraña) i podcast homònim — el llibre arribarà, però sense títol desvetllat.