Dones, amor i lluita a Perifèries Sonores
La conductora denuncia unes declaracions sobre les dones assassinades i critica que es relativitzin els feminicidis i altres violències. Presenta la música com una manera de sostenir-se davant la ràbia.
Presenta Teixalí i Judi Linn i reivindica una resposta a les notícies de violència basada en la sensualitat, la sexualitat lliure, la unió, la sororitat i la lluita.
Reflexiona sobre les idees adolescents de l’amor i defensa que hi ha altres passions i camins vitals. Explica experiències amb alumnes, inclòs un jove de 17 anys que intenta deixar enrere males companyies i construir el seu futur.
Presenta «Trust in Me» i parla de la necessitat de confiar, adaptar-se als canvis i no quedar-se en una manera rígida de veure les coses.
Critica una professora que, segons explica, recorre a l’amenaça i al càstig amb alumnes de 12 anys i mostra poca empatia amb qui té dificultats. Després presenta una cançó de Perotá Chingó sobre la inestabilitat.
Recorda una experiència teatral i parla de la roba, el maquillatge i les identitats adolescents. Amb «Parole, parole, parole», planteja que les relacions personals i laborals necessiten més que paraules.
Presenta Mary Wells i «You Beat Me to the Punch». Comenta la imatge de les cantants negres i la feminitat elegant associades a les discogràfiques dels anys seixanta, i es pregunta com vivia Wells la seva música.
Parla del grup Tetes Fries i de la seva crítica a la competició. Explica una vaga docent al seu institut, qüestiona la poca participació i exposa la seva situació de migrant sense casa a Mallorca. Agraeix el suport a la vaga d’Ona Mediterrània i Sílvia Suau.
Reflexiona sobre la responsabilitat dels pares com a referents i recorda les dificultats de la seva relació amb el seu pare. Expressa rebuig al racisme, el masclisme, el classisme i el capitalisme, i acomiada el programa amb una cançó sobre tornar a casa.
La conductora de Perifèries Sonores parteix d’unes declaracions que minimitzen les dones assassinades per parlar de violència masclista i de com respondre a la ràbia amb sororitat, comunitat i lluita. Amb cançons de Teixalí i Judi Linn, reflexiona sobre sensualitat i llibertat. Després aborda l’amor romàntic i les expectatives adolescents, la seva experiència docent i un alumne que prova d’allunyar-se de males companyies. També critica l’autoritarisme a l’aula i parla d’identitats, emocions i relacions que no es poden basar només en paraules. Presenta Mary Wells i comenta la música soul, abans d’explicar les seves consideracions sobre una vaga docent, la precarietat de l’habitatge i la diversitat. Tanca amb una reflexió sobre la responsabilitat dels pares i el rebuig al racisme, el masclisme, el classisme i el capitalisme.

