Perifèries Sonores
Perifèries sonores és un programa que viatja per estils musicals molt diversos però sempre vinculats al barri, a les històries de la gent i als conflictes socials. Música negra, rock andalús, jazz o cantautors de fora dels cercles més comercials...poden tenir punts en comú? La música com arma i empoderament, com acte de rebel·lia.
Subscriu-te
Estiu, arrels i pobles: música, cartes i cinema
Retorn a Huelva i al pont cap a la mar com a símbol d’arrel; evocació sensorial de l’estiu i homenatge a Camarón a través de Judeline, que combina flamenc i electrònica.
Crítica al turisme superficial i defensa del viatge profund i simbòlic. Filles de Cassandra barregen oralitat gallega i so modern per pensar la mobilitat i el món.
Reflexió sobre la comunitat afectiva que canvia i s’eixampla; brindar pels propis sense oblidar una empatia global que consideri tothom com “la nostra gent”.
Record d’un estiu de cartes i jocs; les cartes com a símbol d’atzar i destí. Gata Cattana aporta rap poètic i pensament incisiu.
Lectura d’un epistolari apassionat (1951) i valor de les cartes com a espai d’intimitat i idees; contrast amb la immediatesa digital actual.
Del rol de corista al lideratge artístic; el “poble” com a espai d’identitat, cures i llibertat, especialment des d’una mirada femenina.
Recomanació del film: viatge íntim d’una filla que cerca els pares; memòria, paisatge i música delicada. Enllaç amb experiències familiars pròpies.
Nova York com a desig d’estiu i somni compartit amb la mare; cançó que captura el batec d’esperança i aventura.
Elogi de les nits càlides i lectura del poema de Lorca; memòria de l’assassinat del poeta i la seva veu d’alerta.
Crida a reconnectar amb el cos i la respiració, deixant enrere l’excés de pantalles i horaris; presència i relació amb un mateix i amb els altres.
Desig d’un amor serè i durador, més enllà del fulgor passatger; clàssic soulful per a un estat d’ànim dominical.
Escena domèstica de buit a la matinada; crítica a la figura de la “dona pacient” i tancament en un optimisme sense raó, humil però sostingut.
Invitació a compartir músiques sense jerarquies i definicions de “pànic” i “por” per posar nom a l’emoció que sacseja.
Introducció i fil conductor
Perifèries Sonores a Ona Mediterrània obre temporada amb un viatge sonor d’estiu: arrels, pobles i retorns; la qualitat del viatge per damunt de la quantitat; la força de les cartes i les paraules; la nit com a espai poètic; i música que acompanya cada reflexió.
- Idea central: l’estiu com a temps d’arrels, memòria i comunitat.
- To del programa: íntim, reflexiu i ple de propostes musicals que mesclen tradició i modernitat.
"Ets la meva música, la meva ànima, la meva pintura." (Albert Camus a Simone de Beauvoir)
Ponts, estiu i arrels (Judeline — Un puente por la bahía)
Huelva, la mà i el pont com a metàfora
- La Cecilia retorna als orígens familiars i evoca Huelva i el pont cap a la mar com a imatge d’arrel i pas.
- Judeline ret homenatge a Camarón: tradició flamenca amb electrònica moderna.
- Tema clau: la pell de l’estiu, el sol, el riure i la memòria.
Viatjar amb sentit (Fillas de Cassandra — A todas partes)
Quantitat vs qualitat del viatge
- Crítica a l’obsessió per “anar a tot arreu” de forma superficial.
- Reivindicació d’un viatge simbòlic i conscient, estar preparats per canvis i privilegis sense perdre profunditat.
- Filles de Cassandra: oralitat gallega + so modern per pensar el món amb arrel.
Qui és “la teva gent”? (Queralt Lahoz — Brindo por los míos)
Comunitat afectiva i empatia global
- “La teva gent” canvia i s’eixampla: família afectiva més enllà de la consanguinitat.
- Desig d’una comunitat ampliada: Palestina, Congo, Haití, València, Ucraïna, Gaza… empatia sense fronteres.
- Brindis pels propis, sense oblidar que els “meus” poden ser tothom.
Cartes, atzar i poesia urbana (Gata Cattana — Cartas que no repartir)
L’estiu de cartes i jocs, i el símbol de l’atzar
- Records d’adolescència: cartes postals i jocs de cartes (tute, brisca, cinquillo).
- Les cartes com a metàfora de sort/causalitat i de les teories que “no s’escriuen soles”.
- Gata Cattana: rap poètic que uneix pensament i emoció.
Correspondències il·lustres (Beauvoir — Camus)
El valor de l’epistolari en temps de missatges instantanis
- Lectura de fragments apassionats entre Simone de Beauvoir i Albert Camus (1951, París).
- Reflexió sobre com les cartes condensaven pensament, desig i complicitat.
- Paralllel amb altres epistolaris (pista sobre Miguel Hernández) i la figura —criticada— de la “musa”.
Poble i lideratge femení (Lapucci — Mi Pueblo)
De corista a liderar: fer-se lloc al centre
- Lapucci, amb arrels flamenc-urbanes, passa de corista a liderar el seu projecte.
- “Poble” com a espai de cura, identitat i llibertat (“què tindrà el meu poble…”).
Cinema i arrels (Carla Simón — Romeria)
Memòria familiar i recerca dels orígens
- Recomanació de “Romeria” (Carla Simón): viatge íntim d’una filla que cerca pare i mare.
- Tema: a vegades els fills cerquen els pares; llums i música delicades, sense espoilers.
- Vincle personal amb València i els llocs on els pares van ser feliços.
Somnis llunyans (Mártires del Compás — Nueva York)
La ciutat somiada de l’estiu
- Nova York com a desig col·lectiu; somni pendent compartit amb la mare.
- Cançó que captura l’optimisme d’estiu i el desig de món.
Nits d’estiu i Lorca
Ciutat sense son i alerta poètica
- Les nits càlides: mar, estrelles, cançons, passeigs.
- Lectura de “Ciudad sin sueño” de Federico García Lorca i record del seu assassinat.
"No duerme nadie por el cielo. Nadie, nadie." (Lorca)
Tornar a l’estat salvatge (Clara Peya & Àlex Serra — Estat salvatge)
Desaprendre, respirar i reconectar el cos
- Tornar a l’estat salvatge com a cura contra l’excés d’horaris i pantalles.
- Música que promou presència, respir i relació amb un mateix i amb els altres.
Un diumenge d’amor (Etta James — A Sunday Kind of Love)
Tendresa que perdura més enllà del cap de setmana
- Desig d’un amor calmat i estable, no només fulgor d’estiu.
Buit i optimisme sense raó (Brunori Sas)
Entre la rutina, el patriarcat i l’esperança quotidiana
- Quatre de la matinada, TV i sensació de buit; crítica a la figura de la “dona pacient”.
- Tanca en optimisme sense motiu: una petita fe domèstica que sosté.
Tancament i Pánico (Instituto Mexicano del Sonido)
Compartir la música i posar nom a les emocions
- Invitació a compartir cançons sense jerarquies.
- Definició de pànic: por intensa; i de por: angoixa davant el risc.