Perifèries Sonores
Perifèries sonores és un programa que viatja per estils musicals molt diversos però sempre vinculats al barri, a les històries de la gent i als conflictes socials. Música negra, rock andalús, jazz o cantautors de fora dels cercles més comercials...poden tenir punts en comú? La música com arma i empoderament, com acte de rebel·lia.
Subscriu-te
Família, amor i identitat a través de la música
Salutació inicial en un dia de pluja i introducció del tema general del programa: música per acompanyar l’inici de l’hivern i reflexionar sobre família, amor i pertinença.
Introducció de Chet Baker i la cançó “Let’s Get Lost” com a himne de l’amor romàntic entès com un lloc de refugi i d’evasió simultània.
Comentaris sobre la biografia de Chet Baker i la crítica d’un professor que li deia que mai viuria de la música, acompanyats d’una anècdota sobre el rodatge de “Regreso al Futuro” i el canvi d’actor. Missatge encoratjador per a totes les persones que creen malgrat el judici aliè.
Reflexió sobre els diferents formats de família (biològica, amb dues mares o dos pares, amistats com a família) i la importància de reconèixer que sovint la família real és la gent que triem.
A partir d’un tema d’Oques Grasses amb Rita Payés, parla de revisar relacions i amistats al llarg del temps, deixar enrere vincles que ja no funcionen i quedar-se amb les persones amb qui realment volem compartir vida i temps.
Introducció de “Soy yo” de Bomba Estéreo per parlar de la sensació de no encaixar a família o entorn, de ser “ovella negra” i de la pressió per no destacar. Reivindicació de ser un mateix i seguir el propi criteri encara que sembli estrany als altres.
Reflexió, arran d’un tema italià, sobre la socialització diferenciada de nens i nenes: nens animats a ser forts i valents, nenes tractades com fràgils. Defensa una educació familiar més horitzontal i respectuosa amb la veu dels infants.
Presentació de “Piccola” de Fred Buscaglione, contextualitzant-la en l’Itàlia dels anys 50. Reconeguiment del seu flow musical però crítica al seu contingut masclista, i invitació a analitzar el patriarcat amb humor per poder-lo qüestionar sense enfonsar-se.
Lectura d’una adaptació d’un text de Kate Tempest que descriu el naixement de l’univers, el sol, la Terra i la vida humana fins arribar a una ciutat anomenada Londres. El text combina bellesa i terror per parlar de pertinença, consciència del propi cos i cerca del propi clan.
Presentació del tema de La Niña de los Peines sobre el desig de renegar d’aquest món i trobar-ne un de més veritable. Enllaç amb el text de Kate Tempest i reflexió sobre com reduïm el cercle fins a la gent afí amb qui podem viure amb més autenticitat.
Reflexió sobre com família i parella haurien de ser espais sense necessitat d’estar a la defensiva, però sovint no ho són. Comentari sobre la pel·lícula “Los domingos”, on es vulnera la intimitat d’una adolescent, i insistència en el respecte i el diàleg com a condicions d’un entorn familiar segur.
Introducció d’una samba brasilera amb una línia que diu que el millor consell és veure l’altre feliç. A partir d’això, defineix la família i la comunitat com aquell equip de persones que donen suport, celebren alegries i acompanyen en dificultats.
Presentació de Xavela Vargas i de la cançó “Nosotros” amb Joaquín Sabina. Reflexió sobre la seva trajectòria i els seus problemes amb l’alcoholisme, i sobre com les addiccions impedeixen una quotidianitat sana. La cançó parla d’un gran amor que, per bé de tots dos, ha de separar-se.
Descobriment de l’artista jove Ede i del tema “Mirlo Pardo”, que parla del rebuig, l’abandonament i la por a la soledat. Explora com el dolor es cristal·litza i com una cançó pot servir d’escut i consol davant la sensació d’estar trencada per dins.
Tancament del programa amb Rosalía i la cançó “La jugular” del disc LUX. La locutora en destaca la valentia artística i la manera de treballar els sentiments per fases. A partir de la lletra, juga amb la idea que el món cap dins d’una persona i una persona dins del món, i defensa Rosalía com una artista situada entre el miracle i el desastre, molt a prop del miracle. Es despedeix agraint l’escolta i reivindicant la perifèria com a lloc des d’on parlar.
Visió general de l’episodi
En aquest episodi de Perifèries Sonores a Ona Mediterrània, la locutora proposa un recorregut musical i reflexiu al voltant de tres grans eixos: família, amor i identitat pròpia. A través de cançons molt diverses –del jazz clàssic a la rumba catalana, del pop llatí al flamenc i al pop experimental– va construint un fil narratiu íntim i afectiu.
L’episodi combina:
- Cançons seleccionades per la seva càrrega emocional o pel que diuen sobre les relacions.
- Reflexions personals sobre què és la família, com es construeixen els vincles i com ens hi situem.
- Petites històries i anècdotes culturals (Chet Baker, Regreso al Futuro, la socialització de gènere, Xavela Vargas, Rosalía...).
- Fragments poètics (una versió lliure d’un text de Kate Tempest) per ampliar la mirada cap al món, el sentit de pertinença i el desig d’un espai més veritable i segur.
Eix central de l’episodi: com ens definim i ens sentim estimats dins dels diversos formats de família (biològica, escollida, amistats, parella), i com l’amor i la música ajuden a trobar lloc, refugi i identitat pròpia.
1. Introducció: un dia de pluja i el tema de la família
Ambient i to inicial (≈ 0:37 – 1:48)
- La locutora saluda l’audiència en un dia de pluja, creant un clima íntim i una mica melancòlic.
- Situa el programa com un espai que es pot escoltar en diversos horaris, però subratlla el moment present, amb la pluja com a teló de fons.
Presentació del fil conductor: família, amor i pertinença (≈ 1:48 – 2:37)
- Anuncia que el programa d’avui és sobre música per alegrar l’inici de l’hivern, però també per acompanyar una certa nostalgia o melancolia hivernal.
- Planteja el tema central: el
- concepte de família, - què sentim quan parlem de família, - què significa per a cadascú.
- Hi afegeix l’amor com a part inseparable d’aquesta idea de família i de la pertinença a un “nosaltres” des d’on traiem força.
“Investigarem una mica aquest sentiment, que no és fàcil d’explicar.”
- Anuncia que ho farà a través de la música i les històries que hi ha al darrere.
2. Chet Baker i les vocacions menystingudes
Amor romàntic com a refugi i fugida (≈ 2:37 – 3:20)
- Introdueix el jazz americà per parlar de l’amor romàntic com a espai de:
- refugi, - evasió, - possibilitat de “tenir un lloc” (uns braços, un espai on escapar).
- Presenta Chet Baker i la cançó “Let’s Get Lost” com a peça inaugural del programa.
Biografies, fracàs i perseverança (≈ 7:17 – 8:31)
- Explica que té el costum de llegir biografies d’artistes (músics, escriptors, actors) per entendre:
- d’on venen, - com era la seva família, - quin context vital els envolta.
- Destaca una anècdota sobre Chet Baker:
- Un professor li va dir que mai es guanyaria la vida amb la música perquè el veia poc creatiu. - El temps va demostrar el contrari.
Missatge clau: molts creadors reben desànim i crítiques a l’inici, però això no determina el seu futur.
Paral·lel amb Regreso al Futuro: por al fracàs i gir inesperat (≈ 8:15 – 10:40)
- Relata una anècdota llegida en un suplement cultural sobre *la pel·lícula Regreso al Futuro***:
- El rodatge va començar amb un altre actor protagonista, però van veure que faltava esperit còmic. - Van fer un canvi de càsting i va entrar Michael J. Fox, que va donar el to adequat a la pel·lícula. - Un dels responsables (probablement el guionista) va arribar a dir a la família que, després d’aquest rodatge, la seva carrera artística s’havia acabat i que marxarien a Alaska, convençut que seria un fracàs.
- Contrasta aquesta percepció amb el gran èxit posterior de la pel·lícula.
“A totes les persones que fan qualsevol cosa artística, molt d’ànims… ja veis, pensaven que aquesta pel·li seria un fracàs total i va ser tot el contrari.”
- Enllaça el cas de Regreso al Futuro amb el de Chet Baker: no rendir-se, seguir creant malgrat judicis i pors.
3. Què és família? Biològica, escollida i amistats
Diversitat de formats familiars i elecció (≈ 11:11 – 12:38)
- Torna al tema de la família:
- Família biològica (mares, pares). - Famílies amb dos pares, dues mares o altres configuracions. - Persones que no tenen un projecte de vida tradicional i per a qui la família són els amics i amigues.
- Fa èmfasi en la idea que la família pot ser la gent que triem, no només la que “ens ve donada”.
Cançó “La gent que estimo” i revisió de vincles (≈ 12:38 – 15:38)
- Presenta el tema “La gent que estimo” d’Oques Grasses amb la col·laboració de Rita Payés.
- Subratlla el missatge principal:
- “La gent que estimo és la gent que jo he triat.”
- Reflexiona sobre la necessitat de revisar les relacions al llarg del temps:
- Hi ha amistats i relacions que perden sentit o prenen camins diferents. - Quan ja no hi ha paciència ni cura per tractar-se bé, potser cal distància o tancar etapes.
Idea central: quedar-nos amb les persones amb qui realment volem compartir i dedicar temps.
- Critica la falsa sensació de connexió en un món d’hiperconnexió digital (videotrucades, xarxes) que no sempre satisfà la necessitat de presència real i afecte tangible.
4. Identitat pròpia i “ovelles negres” de la família
“Ser jo” quan no encaixem: Bomba Estéreo (≈ 17:08 – 19:57)
- Introdueix el tema “Soy yo” de Bomba Estéreo.
- Explica per què li sembla tan significatiu:
- Captura la sensació de no encaixar des de la infantesa, l’adolescència i també a l’edat adulta. - Parla de tenir una opinió diferent o ganes de fer coses que la resta no fan (per exemple, voler ballar en un espai on ningú balla).
- Relaciona la cançó amb la figura de l’“ovella negra” de la família:
- Persones que reben comentaris com “que rara ets”, “per què fas teatre?”, “per què estudies coses literàries i no ‘útils’ en sentit capitalista?”. - Pressions familiars sobre estudis o camins professionals considerats poc pràctics.
Recomanació de la locutora: reivindicar ser un mateix encara que això impliqui ser vist com “rara” o diferent.
Metàfora dels crancs i pressió del grup (≈ 18:51 – 19:57)
- Explica una imatge que li va donar un professor de sexualitat i relacions:
- Els crancs en un cubell se senten “més segurs plegats” que sols a la platja amb depredadors. - De la mateixa manera, moltes persones prefereixen no cridar l’atenció, seguir la norma familiar o social per sentir-se protegides.
- Conclusió: hi ha una pressió forta per no destacar ni diferenciar-se, i la cançó “Soy yo” encoratja justament el contrari: afirmar-se i acceptar-se.
5. Amor romàntic clàssic i rols de gènere: Buscaglione
De la família a l’amor romàntic i el masclisme quotidià (≈ 23:01 – 26:04)
- Parlant de família i amor, introdueix un tema italià clàssic: “Piccola” de Fred Buscaglione.
- Contextualitza el cantant:
- Anys 50, ambient de Torí, estètica a l’estil Casablanca i Clark Gable. - Influència sorprenentment primerenca de la música negra nord-americana a Itàlia.
- Reconeix que la cançó té molt de flow i és divertida d’escoltar, però que la lletra és profundament masclista:
- Parla de la noia com a “petita” i infantilitzada. - Relacions de poder desiguals i violentes.
Defensa que cal analitzar i criticar el patriarcat també amb humor, per no enfonsar-se en la tristesa.
Socialització diferent de nens i nenes (≈ 24:55 – 26:40)
- A partir de la cançó, reflexiona sobre com s’educa tradicionalment:
- Als nens se’ls diu: “vinga, que ets fort, ets valent”. - A les nenes: “pobra, és molt petita”, mirades paternalistes i minimitzadores.
- Defensa una nova educació familiar més horitzontal:
- On nens i adults s’escolten mútuament. - On els infants poden expressar necessitats, preguntes i desacords, i no només obeir.
- Suggeriment implícit: la família com a espai segur passa per trencar jerarquies rígides i reconèixer la veu dels infants.
6. Mirada poètica al món i desig d’un altre lloc possible
Lectura de Kate Tempest: el món, la terra i el nostre “clan” (≈ 29:24 – 33:02)
- Canvia de to i llegeix una adaptació poètica d’un text de Kate Tempest:
- Comença imaginant un buit fosc i en calma. - De sobte apareix un punt de llum, que es converteix en el sol. - Al voltant, els planetes ballen, fins arribar a la Terra.
- Descriu la Terra com:
- Blava, calmada, plena de bellesa. - Carregada amb els “trofeus” de la seva criatura més reeixida: la humanitat (ciutats, llums, tecnologia).
- Toca també la cara fosca:
- Tristesa de les mares davant el destí dels fills. - Imatges de por, revoltes i caos interior.
- Progressivament, la mirada es va acostant fins a una ciutat anomenada Londres, on una persona es desperta i es mira el cos, les extremitats, la moda del moment.
El text transmet la sensació de caure a un món massa ràpid, massa lent alhora, on caminem sense avançar, però on també hi ha altres persones despertes.
- Aquest fragment connecta el sentit de pertinença a la Humanitat amb la idea més íntima de clan, espècie i comunitat.
Enllaç amb “La Niña de los Peines” i el desig de més veritat (≈ 35:31 – 38:00)
- Després de la lectura, sona La Niña de los Peines amb el tema “Quisiera yo renegar de este mundo”.
- La locutora intenta traduir i explicar el sentit del tema:
- Desig de renegar d’aquest món. - Voler habitar un món nou per trobar-hi més veritat.
- Relaciona aquest sentiment amb el poema de Kate Tempest:
- Som de la Terra, aquest és el nostre “clam” i la nostra “família gran”. - Però reduïm el cercle a qui sentim més afí i on trobem més veritat i autenticitat.
La necessitat d’un “món nou” es converteix en la cerca d’espais i vincles veritables, més que no pas d’un planeta diferent.
7. Família, parella i espai segur
Família i vincles sexoafectius com a espai segur (o no) (≈ 38:00 – 40:20)
- Reflexiona sobre el que ha llegit:
- En teoria, família i parella haurien de ser llocs on no cal estar en guàrdia. - A la pràctica, sovint no ho són, perquè s’hi reprodueixen ferides, judicis i violències subtils.
- Defensa que per construir famílies i parelles segures cal feina conscient:
- Dialogar, - poder discutir des del respecte, - reconèixer la diversitat d’opinions.
- Sense aquesta feina, ni la família ni els vincles sexoafectius garanteixen seguretat emocional.
Pel·lícula “Los domingos” i manca de respecte a l’adolescència (≈ 40:20 – 43:00)
- Comenta la pel·lícula “Los domingos” (sense fer espòilers detallats):
- Mostra una adolescent protagonista no respectada per la seva família. - A taula, davant de tothom, es parla dels seus sentiments i experiències sense preguntar-li si vol que ho facin.
- Subratlla la importància de:
- No exposar la intimitat dels fills o familiars sense consentiment. - Entendre que l’edat no justifica trepitjar la seva veu.
Missatge: respectar la intimitat i els límits emocionals és clau perquè la família sigui realment un espai segur.
Cançó brasilera: desig de veure l’altre feliç (≈ 43:00 – 45:00)
- Avança cap a un to més alegre amb una samba de raíz (brasilera).
- Destaca una frase que li encanta: “el meu consell és veure’t feliç”.
- Ho lliga amb la definició pràctica de família/comunitat:
Família és aquella gent que dona suport, s’alegra de les teves alegries i t’acompanya també en els moments difícils.
- Insisteix en la idea de comunitat i equip, on la felicitat de l’altre és també la pròpia.
8. Addiccions, dolor i separació amorosa
El pes de les addiccions a la família i la parella (≈ 43:00 – 46:50 aproximadament)
- Introdueix Chavela Vargas (que anomena Xabella Vargas) i la cançó “Nosotros” (versió amb Joaquín Sabina).
- Contextualitza la seva trajectòria:
- Cantant avui molt reconeguda, però que durant molt de temps no va tenir grans escenaris ni reconeixement. - Va patir problemes greus amb l’alcoholisme.
- Reflexiona sobre com les addiccions fortes afecten família, parella i amistats:
- No es pot “fer vida normal” quan l’addicció ho travessa tot. - Ho compara amb pedres al camí de la vida, que n’impedeixen el curs natural.
“Nosotros”: estimar i separar-se (≈ 46:50 – 49:00)
- La lletra de “Nosotros” parla de:
- Una parella que s’ha estimat molt i ha viscut un amor sincer i intens. - La necessitat de separar-se per bé de l’altre, encara que continuïn estimant-se.
“No és falta de cariño, te quiero con el alma, y en nombre de este amor y por tu bien te digo adiós.”
- Això reforça la idea que l’amor no sempre pot sostenir una relació si hi ha massa dolor, dependències o dany.
9. Por a l’abandonament i soledat: generació jove i fragilitat
Descobriment d’Ede i el tema “Mirlo Pardo” (≈ 49:00 – 53:15)
- Fa un salt generacional cap a una artista jove madrilenya: Ede, amb el disc Fiera Linda.
- Explica com la va descobrir:
- Escoltant un altre programa que va deixar a mitges. - Una veu al final del programa la va captivar i va voler saber qui era.
- Presenta la cançó “Mirlo Pardo” com a peça que connecta amb el fil del programa.
Abandonament, rebuig i terror a la soledat
- Subratlla una línia clau: “ante el rechazo, el abandono, la tibieza criminal”.
- Analitza el sentiment que hi ha al darrere:
- Por que ens deixin (en parella, amistats o família).
- La vivència del dol quan algú marxa (per ruptura o per mort) sovint es viu com abandonament.
- Després de perdre “l’entereza”, el dolor se solidifica i apareix el terror a la soledat.
La cançó posa veu a aquesta sensació de fragilitat interna i a la necessitat de cançons que serveixin com a consol i mur protectors davant l’hostilitat de fora.
- La imatge del “mirlo pardo” i la “pantera” lluitant a l’estómac simbolitza el conflicte intern entre vulnerabilitat i força, tendresa i feresa.
10. Rosalía, fases de la vida i art entre el miracle i el desastre
Rosalía i el disc LUX: valentia artística (≈ 53:15 – 57:00)
- Per tancar l’episodi, tria Rosalía i el tema “La jugular”, del disc LUX.
- Destaca una frase que li fascina:
- “el meu cor sempre hi és com una carrera i el teu amor és com una avalanxa”.
- Valora la valentia de Rosalía per:
- Fer un disc arriscat i diferent. - Treballar els sentiments en fases, assumint que la vida emocionaI es desplega per etapes.
- Reconeix que Rosalía divideix públic:
- Molta gent no entén el seu art. - Cita Oques Grasses: “entre el miracle i el desastre”. - Ella situa Rosalía molt a prop del miracle.
Tancament del programa: paradoxes i immensitat (≈ 57:00 – final)
- A través de la lletra de “La jugular”, apareixen idees com:
- No tenir temps per odiar, estar “ocupada estimant-te a tu”. - La imatge del món que cap en una persona i la persona que cap en el món. - Jocs de proporcions: un haiku que ocupa un país, una astilla que ocupa la galàxia, etc.
Aquestes imatges reforcen la idea que cada vincle i cada cos conté mons sencers, i que la família, l’amor i la identitat són espais immensos dins de cadascú.
- La locutora s’acomiada des de “la perifèria”, agraint l’escolta i desitjant que l’audiència gaudeixi i segueixi en contacte.
Temes principals tractats
1. Família
- Família biològica i família escollida: mares, pares, formats diversos, amistats que esdevenen nucli afectiu.
- Revisar relacions: discernir qui volem que formi part del nostre cercle íntim a cada etapa de la vida.
- Família com a espai segur (ideal vs realitat):
- Necessitat de respecte, escolta i horitzontalitat. - Perills de l’exposició pública de la intimitat (cas de l’adolescent a Los domingos).
2. Amor i vincles sexoafectius
- Amor romàntic com a refugi i fugida (Chet Baker, Chavela Vargas, Rosalía).
- Separació per amor: quan cal dir adéu per cuidar l’altre i un mateix.
- Abandonament i soledat: por a ser deixats, dol per les pèrdues i cristal·lització del dolor (Ede).
3. Identitat, diferència i “ovelles negres”
- Ser “estrany” a la família: estudis literaris, vocacions artístiques, camins no convencionals.
- Pressions socials i de gènere: nens encoratjats a ser forts, nenes infantilitzades.
- Reivindicar el propi jo: no deixar-se anul·lar pel judici aliè, trobar la pròpia dansa encara que ningú balli.
4. Creació artística i fracàs
- Vocacions menystingudes (Chet Baker, anècdota de Regreso al Futuro).
- Perseverança davant de professors escèptics, productors porucs i entorns poc favorables.
5. Mirada poètica i desig d’un món més veritable
- Poema de Kate Tempest: des d’un univers buit fins a Londres, per pensar el lloc de la humanitat i del “clan”.
- La Niña de los Peines: renegar d’aquest món per trobar-ne un de més veritable.
- Rosalía i la imatge del món que cap en una gota o en un ésser estimat: la potència simbòlica dels vincles.
Tags
Seccions de l’episodi
(Aproximació basada en els timecodes facilitats; els límits poden ser uns segons amunt o avall.)
- 1 Presentació del dia i del tema del programa
- Inici: 37 s - Fi: 109 s - Títol: Dia de pluja i presentació de “família i amor” - Resum: La locutora saluda, descriu el dia de pluja i introdueix el tema general del programa: música per acompanyar l’inici de l’hivern i reflexionar sobre família, amor i pertinença.
- 2 Introducció musical amb Chet Baker
- Inici: 157 s - Fi: 200 s (abans que entri plenament la cançó) - Títol: Amor com a refugi i escapada: “Let’s Get Lost” - Resum: Presenta Chet Baker i la cançó “Let’s Get Lost” com a símbol de l’amor romàntic com a lloc on refugiar-se i, alhora, fugir del món.
- 3 *Anècdotes sobre Chet Baker i Regreso al Futuro***
- Inici: 437 s - Fi: 640 s - Títol: Vocacions menystingudes i por al fracàs - Resum: Explica la crítica que va rebre Chet Baker del seu professor i l’anècdota del rodatge de Regreso al Futuro amb canvi d’actor protagonista. Convida els creadors a no rendir-se davant la por al fracàs o del judici aliè.
- 4 Definicions i formats de família
- Inici: 671 s - Fi: 758 s - Títol: Família biològica, família escollida i amistats - Resum: Reflexiona sobre els diversos formats de família (pares, mares, dues mares, dos pares, amistats com a nucli vital) i la importància de triar la gent que estimem i amb qui volem compartir temps.
- 5 Oques Grasses i la revisió dels vincles
- Inici: 779 s - Fi: 973 s - Títol: “La gent que estimo”: triar qui forma part del nostre cercle - Resum: A partir de la cançó amb Oques Grasses i Rita Payés, parla de revisar les relacions al llarg del temps, deixar enrere vincles que ja no funcionen i apostar per la gent amb qui realment volem construir.
- 6 “Soy yo” i la defensa del propi jo
- Inici: 1028 s - Fi: 1234 s - Títol: Ovelles negres i orgull de diferenciar-se - Resum: Introdueix “Soy yo” de Bomba Estéreo per parlar de la sensació de no encaixar (des de la infantesa fins a l’edat adulta), de ser “ovella negra” a la família i de la pressió per no cridar l’atenció. Reivindica ser una mateixa i seguir el propi camí.
- 7 Socialització de gènere i rols a la família
- Inici: 1450 s - Fi: 1566 s - Títol: Nens valents, nenes fràgils? Repensar l’educació familiar - Resum: A partir de la preparació del tema italià “Piccola”, reflexiona sobre com tradicionalment s’ha animat els nens a ser forts i valents mentre s’ha infantilitzat les nenes. Defensa una educació familiar més horitzontal, on infants i adults es respecten i escolten mútuament.
- 8 “Piccola” de Buscaglione i crítica al masclisme romàntic
- Inici: 1602 s - Fi: 1764 s - Títol: Amor clàssic amb flow i lletra masclista - Resum: Presenta el tema “Piccola”, contextualitza l’època i reconeix la gràcia musical, però critica la lletra profundament masclista. Proposa analitzar el patriarcat també amb humor per poder-lo suportar i transformar.
- 9 Lectura del text de Kate Tempest
- Inici: 1764 s - Fi: 1979 s - Títol: Del buit còsmic a Londres: pertinença i humanitat - Resum: Llegeix una adaptació d’un text de Kate Tempest que imagina el naixement de l’univers, el sol, la Terra i la vida humana fins arribar a una ciutat (Londres). El text aborda bellesa, por, caos interior i la cerca del propi “clan” i lloc al món.
- 10 La Niña de los Peines i desig d’un món més veritable
- Inici: 2031 s - Fi: 2210 s - Títol: “Quisiera renegar de este mundo”: cansament i veritat - Resum: A partir del tema de La Niña de los Peines, reflexiona sobre voler renegar d’aquest món per trobar-ne un de més veritable. Ho vincula amb el text de Kate Tempest i amb la necessitat de reduir el cercle fins a la gent afí amb qui podem viure amb més veritat.
- 11 Família i parella com a espai segur (i la pel·lícula “Los domingos”)
- Inici: 2210 s - Fi: 2387 s - Títol: Espais segurs, respecte i intimitat a la família - Resum: Reflexiona sobre el fet que família i parella haurien de ser espais on no calgui estar en guàrdia. A partir de la pel·lícula “Los domingos”, critica quan es trepitja la intimitat de l’adolescent parlant de les seves emocions en públic sense preguntar-li. Reivindica el respecte i el diàleg com a base de vincles segurs.
- 12 Samba brasilera i definició pràctica de família
- Inici: 2362 s - Fi: 2419 s - Títol: “Ver-te feliç”: família com a equip i comunitat - Resum: Presenta una samba brasilera i en destaca la frase “el meu consell és veure’t feliç”. Defineix família i comunitat com aquella gent que dona suport, celebra les teves alegries i t’acompanya en els mals moments.
- 13 Xavela Vargas, addiccions i “Nosotros”
- Inici: 2616 s - Fi: 2942 s - Títol: Amor, addicció i comiat necessari - Resum: Parla de la trajectòria de Xavela Vargas, el seu reconeixement tardà i els seus problemes amb l’alcoholisme. Presenta “Nosotros” (amb Joaquín Sabina) com una cançó simple però molt bella sobre una parella que s’estima molt però que s’ha de separar per bé de tots dos. Reflexiona sobre la impossibilitat de fer vida quotidiana natural amb addiccions fortes.
- 14 Ede i la por a l’abandonament: “Mirlo Pardo”
- Inici: 2942 s - Fi: 3235 s - Títol: Abandonament, fragilitat i terror a la soledat - Resum: Descobreix Ede i el tema “Mirlo Pardo” i el vincula amb la por al rebuig i a l’abandonament. Analitza com el dolor es cristal·litza i com apareix el terror a la soledat. Presenta la cançó com un consolat poètic davant la sensació d’estar “mal feta” i de lluitar internament entre vulnerabilitat i força.
- 15 Rosalía i tancament de l’episodi
- Inici: 3235 s - Fi: 3582 s - Títol: “La jugular”: fases, immensitat i miracle - Resum: Tanca amb Rosalía i la cançó “La jugular”, destacant la valentia artística del disc LUX i la manera de treballar els sentiments en fases. Subratlla la imatge del cor en cursa i l’amor com avalanxa, i defensa Rosalía com una artista situada “entre el miracle i el desastre”, molt a prop del miracle. A través de la lletra, juga amb la idea que el món cap dins d’una persona i una persona dins del món, i s’acomiada agraint l’escolta i reivindicant la perifèria com a lloc des d’on parlar.