Perifèries Sonores
Perifèries sonores és un programa que viatja per estils musicals molt diversos però sempre vinculats al barri, a les històries de la gent i als conflictes socials. Música negra, rock andalús, jazz o cantautors de fora dels cercles més comercials...poden tenir punts en comú? La música com arma i empoderament, com acte de rebel·lia.
Subscriu-te
Habitatge, memòria i lluita als carrers
La presentadora introdueix la cançó «El dit petit», amb la col·laboració de Sílvia Pérez Cruz i Nico Roig. La lletra i el comentari giren entorn de les coses petites i del cos.
La presentadora condemna les imatges de la policia colpejant estudiants en vaga educativa a Madrid i critica l’ordre de colpejar-los. A continuació, presenta una cançó de Calexico dedicada a Víctor Jara i al seu assassinat.
Parla de *Querida Mia*, de Paqui Maqueda, sobre la lluita i la resistència durant la República i la Guerra Civil a Sevilla. Les imatges de Madrid li fan recordar «el passeig», que associa amb les persones que la Guàrdia Civil s’enduia i que no tornaven.
La presentadora qüestiona la idea que qui no té casa no s’ha organitzat prou i parla de persones que viuen al carrer o al cotxe. Recorda les fugides de la dictadura i la guerra i reflexiona sobre les dificultats històriques de les dones per tenir casa. El bloc inclou «La casita», de Pedro Infante.
Presenta una actuació de The Scencers i comenta que l’amor romàntic no és el que ens salva: destaca el suport de les veïnes i les amigues. La música acompanya el bloc.
La presentadora proposa ballar i relaciona el moviment amb les parts del cos. Explica que una alumna d’Ucraïna va escriure una descripció de si mateixa i esmenta un adolescent greument ferit per una pilota de goma de la policia.
Presenta «Tengo un amor en la calle», dels Chichos, i parla de les persones que necessiten que els polítics les tinguin en compte.
La presentadora explica un episodi de discriminació que ha viscut a la platja i reflexiona sobre la consigna «viva España», la memòria de la violència, l’exili i les persones represaliades. El bloc inclou «Soy serpiente».
Anima a difondre la convocatòria d’una vaga prevista per a l’11 de novembre i tanca el programa amb «A la huelga», una cançó que crida els treballadors a unir-se.
En aquest episodi, la presentadora combina música i comentari social. Comença amb «El dit petit», amb Sílvia Pérez Cruz i Nico Roig, i critica la violència policial contra estudiants a Madrid; també recorda Víctor Jara. Parla de Querida Mia, de Paqui Maqueda, i de com les imatges de Madrid li evoquen la repressió de la Guerra Civil. Dedica un bloc a l’accés a l’habitatge, les persones sense llar i les dificultats històriques de les dones per tenir casa. Entre cançons de The Scencers i Pedro Infante, reflexiona sobre l’amor, les xarxes de suport i el cos. També parla de memòria, exili i violència, i acaba animant a difondre la convocatòria d’una vaga per a l’11 de novembre.