Perifèries Sonores
Perifèries sonores és un programa que viatja per estils musicals molt diversos però sempre vinculats al barri, a les històries de la gent i als conflictes socials. Música negra, rock andalús, jazz o cantautors de fora dels cercles més comercials...poden tenir punts en comú? La música com arma i empoderament, com acte de rebel·lia.
Subscriu-te
Habitatge, memòria i lluita als carrers
La conductora obre el programa amb una referència als avions que passen per Mallorca i presenta una cançó sobre les parts petites del cos, amb col·laboracions de Sílvia Pérez Cruz i Nico Roig.
Comenta les imatges de la policia colpejant estudiants que començaven una vaga educativa a Madrid i responsabilitza el govern i la delegació del govern de l’ordre.
Presenta una cançó de Calexico dedicada a Víctor Jara i al seu assassinat, i la posa com a rebuig a la violència.
La conductora parla de Querida Mia, de Paqui Maqueda, sobre companyonia, lluita i resistència durant la República i la Guerra Civil a Sevilla. Relaciona les imatges de Madrid amb records i amb el significat amenaçador del Passeo.
Reflexiona sobre les reivindicacions per l’habitatge i les persones que viuen al carrer o al cotxe, així com sobre la necessitat d’estabilitat i l’experiència de l’exili. Aborda la desigualtat històrica de les dones en l’accés a la propietat, esmenta una sèrie sobre el tràfic de persones i la prostitució, i presenta la cançó «La casita».
Presenta The Scencers i un fragment del seu directe. Defensa que les veïnes i les amistats són les que ofereixen suport, més que no pas l’amor romàntic, i comenta la música com a contrapunt a la injustícia.
Després d’una falca, la conductora parla del moviment del cos i de les parts del cos. Recorda una alumna ucraïnesa i lamenta que un adolescent hagi estat greument ferit per una pilota de goma de la policia; a continuació sona «Carmesí», de Dominica Víctor García.
La conductora introdueix una cançó dels Chichos i demana als polítics unitat i que vagin més enllà de les relacions de compra i venda, tot evocant un amor cap a la humanitat.
Presenta una cançó de la banda americana que anomena i parla d’un home que li va dir que no podia fer nudisme i va cridar «Viva España». Recorda les persones exiliades, represaliades o assassinades, i reivindica no oblidar la història.
Anima a difondre la convocatòria de vaga de l’11 de novembre i posa una cançó de vaga. Tanca amb una crida a l’acció, al suport de les persones vulnerables i a reforçar els vincles amb la gent del barri.
La conductora combina música i comentari social al voltant de la violència policial contra estudiants a Madrid, la memòria de Víctor Jara i les conseqüències de la repressió. Parla de les mobilitzacions per l’habitatge i de les persones sense una llar estable, recorda els exilis durant la dictadura i la guerra, i reflexiona sobre la desigualtat històrica de les dones en l’accés a la propietat. També rebutja l’amor romàntic com a única forma de suport i reivindica les xarxes veïnals i d’amistat. Critica les consignes franquistes, crida a difondre la vaga de l’11 de novembre i tanca amb una defensa de l’acció col·lectiva i dels vincles de barri.