Perifèries Sonores
Perifèries sonores és un programa que viatja per estils musicals molt diversos però sempre vinculats al barri, a les històries de la gent i als conflictes socials. Música negra, rock andalús, jazz o cantautors de fora dels cercles més comercials...poden tenir punts en comú? La música com arma i empoderament, com acte de rebel·lia.
Subscriu-te
Habitatge, protesta i música entre Portugal i Mallorca
La conductora explica que ha estat a Portugal i parla de detencions entre Lisboa i Porto, de violència policial i del desallotjament d’una acampada solidària per reclamar un habitatge digne. Segons relata, la protesta va continuar amb una manifestació i noves acampades.
Sonen cançons sobre els estudiants, les seves reivindicacions i la seva capacitat de plantar cara a la repressió. Les lletres també esmenten la ciència, la literatura i les professions.
La conductora recorda l’acampada que va presenciar a Porto i la participació d’estudiants, militants i persones d’associacions veïnals. Reflexiona sobre la lluita col·lectiva, la repressió i el rebuig del feixisme, acompanyada de cançons de protesta.
La conductora explica que l’experiència a Portugal l’ha connectada amb la seva cultura i amb les reivindicacions per la dignitat. Parla del fred, de les persones que viuen al carrer i del consum de Nadal; després presenta cançons i comenta la melancolia i les sopes que ha trobat a Portugal.
La conductora envia una abraçada a les persones afectades per un accident de ferrocarril. Explica que vol entrevistar el seu avi, nascut el 1932, per parlar del franquisme i conservar la informació que recorda, i comenta la relació entre el portuguès i el mallorquí.
Presenta música brasilera i en parla com una altra part de la cultura vinculada a Portugal. Fa referència al colonialisme i defensa que els errors i els dies tristos no han de fer perdre l’esperança ni la il·lusió.
La conductora parla de la necessitat de cuidar-se i de la melancolia dels dies més curts. Explica que a bars i restaurants de Portugal hi ha sopes de llegums i cremes de verdures, i en comenta el preu.
Sonen cançons que parlen de la identitat i de l’ocupació d’un xalet. La conductora explica que la cançó d’aquest darrer tema és de Remei Calafresca i destaca la frase sobre com allò que es vol sempre sembla estar malament.
La conductora comenta Califato 3x4 i relata que va trobar una rave a Porto al matí. Reflexiona sobre el consum d’alcohol i tabac i envia un missatge de suport a les persones que intenten deixar de fumar.
Després d’anunciar música portuguesa, la conductora explica que va sentir al carrer una conversa en què un home preguntava a un altre si estava sol i si necessitava ajuda. Presenta una cançó de José Mário Branco, a qui relaciona amb la cançó de protesta, i tanca amb un desig de solidaritat, llibertat i resistència a la repressió.
La conductora, que explica experiències del seu viatge a Portugal, parla de la detenció de persones entre Lisboa i Porto, del desallotjament d’una acampada solidària i de les mobilitzacions pel dret a l’habitatge. A partir de cançons sobre estudiants i protesta, reflexiona sobre la resistència, les llibertats i la repressió. Al llarg del programa combina música portuguesa, brasilera i flamenca amb comentaris sobre la cultura, la tardor i la vida quotidiana a Portugal. També es refereix a l’accident de ferrocarril i a la voluntat d’entrevistar el seu avi per parlar del franquisme. Comenta cançons de Remei Calafresca i José Mário Branco, una rave a Porto i el consum de tabac, i acaba amb un missatge de solidaritat i esperança.