Perifèries Sonores: Referents, Memòria i Resiliència
Reflexió sobre figures de referència, l'estigma de les dones en la drogodependència i la pressió social per seguir patrons tradicionals.
Anàlisi sobre la necessitat d'expressar-se i la importància de saber escoltar els altres, evitant ser el nostre propi tema favorit.
La música i la dansa com a eines per connectar amb el present i reencontrar-se amb un mateix més enllà de les preocupacions mentals.
El paper del llenguatge en la construcció de la realitat i la reflexió sobre els privilegis que perduren encara que no s'exerceixin constantment.
Com la psicoteràpia ajuda a reconstruir la memòria i per què anar a teràpia és un acte de responsabilitat cap als altres.
Crítica a l'estructura social que abandona els vulnerables, posant el focus en la realitat de les presons i la lluita contra l'addicció.
Aquest episodi de Perifèries Sonores explora la identitat a través dels nostres referents personals, posant èmfasi en com la família, el gènere i el context social molden la nostra manera de viure. La locutora reflexiona sobre la solitud triada versus la solitud imposada, especialment en col·lectius vulnerables com les persones addictes o els presos. Amb una selecció musical eclèctica, el programa convida a l'oient a practicar l'escolta activa, allunyar-se de l'egocentrisme i reconnectar amb el cos a través del ball i la creativitat. És una crida a la resiliència i a qüestionar les estructures que ens impedeixen ser nosaltres mateixos, reivindicant sempre la importància de la teràpia i la memòria compartida per guarir les ferides del passat.

