Perifèries Sonores
Perifèries sonores és un programa que viatja per estils musicals molt diversos però sempre vinculats al barri, a les històries de la gent i als conflictes socials. Música negra, rock andalús, jazz o cantautors de fora dels cercles més comercials...poden tenir punts en comú? La música com arma i empoderament, com acte de rebel·lia.
Subscriu-te
Perifèries Sonores: Una recerca sobre el cos i la identitat
Inici del programa centrat en la corporalitat, l'animalisme i la connexió entre les emocions bàsiques i el físic.
Exploració de la vida de Louis Armstrong, els seus orígens pobres i la paradoxa de la seva popularitat actual en ambients elitistes.
Reflexió sobre les reunions familiars nadalenques i la trajectòria de superació d'Ella Fitzgerald des de la perifèria de Nova York.
Debat sobre la sexualització del mercat versus la vivència de la sexualitat amb llibertat, prenent com a exemple la salsa de Nati Peluso.
Viatge musical per Colòmbia i Puerto Rico, analitzant aspectes estètics i socials de la cura de la imatge i el flirteig.
Intervenció profunda de l'experta Ana Serra sobre la tradició judeocristiana, la pressió estètica sobre les dones i la recuperació del plaer com a brúixola.
Reflexió sobre la impermanència i comiat de l'episodi amb un record especial a la música visceral d'Extremoduro.
En aquest episodi de Perifèries Sonores a Ona Mediterrània, s'explora la dimensió física i emocional de l'ésser humà sota el fil conductor del cos. El programa combina grans clàssics del jazz com Louis Armstrong i Ella Fitzgerald amb ritmes llatinoamericans i música experimental per parlar de llibertat i identitat. L'aportació central arriba amb la psicòloga Ana Serra, qui analitza la dissociació entre ment i cos en la cultura occidental, denunciant la colonització dels cossos i la pressió estructural sobre la imatge femenina. A través de conceptes com el bon tracte i la consciència del moment present, l'episodi convida a l'audiència a reconèixer-se com a experta en la seva pròpia corporalitat. El podcast tanca amb un homenatge a la vessant més visceral de la música d'Extremoduro, vinculant la lletra i el ritme amb la realitat física i la impermanència de la vida, oferint un espai de reflexió necessari davant la precarietat cultural i social del present.