Josep Maria Llompart: poeta, pensador i activista

Identificació d’Ona Mediterrània i del programa **Pots Pensar!**, explicació que aquest capítol de la segona temporada serà el **primer monogràfic dedicat a un sol autor**, en aquest cas **Josep Maria Llompart**, aprofitant una exposició recent sobre ell.

Es presenta **Pilar Arnau**: doctora en filologia i filosofia, especialitzada en literatura catalana contemporània i en l’obra de Llompart. Es detallen llibres seus sobre narrativa i turisme, escriptors entre dues llengües, edicions d’articles, traduccions i epistolaris de Llompart, i es destaca la seva **nova biografia**: *Mentre resti un bridellet de llum. Josep Maria Llompart de la Penya, un home polifacètic al servei del país*.

Es presenta **Vicent Llorca** com a poeta, novel·lista i crític, autor d’estudis sobre autors mallorquins i del pròleg de la primera edició de *Vocabulari privat*. S’esmenten les seves participacions en actes dedicats a Llompart i es dona pas a una breu explicació de la seva darrera obra, *Entenguem-nos per amor*.

Vicent Llorca presenta *Entenguem-nos per amor* com un **assaig creatiu** sobre el *Llibre d’Amic e Amat* de Ramon Llull. Explica el concepte de **lectura epifànica**, com el llibre de Llull el va transformar, i la proposta de seleccionar-ne metàfores morals i respondre-hi amb metàfores pròpies, 750 anys després. S’hi barregen plaer lector, espiritualitat íntima i un contrast entre el món ordenat de Llull i el caos contemporani. El títol remet a la màxima agustiniana “estima i fes el que vulguis”, presentada com a lema vital i literari.

A partir de la pregunta del presentador, Pilar Arnau defineix **Josep Maria Llompart** com un **home polifacètic**: poeta, historiador de la literatura, crític, traductor, antòleg i gran intel·lectual. Es remarca el seu paper com a **home cívic** als anys 70–80, autor de discursos clau sobre cultura i identitat, i s’explica com aquesta imatge pública ha eclipsat la recepció del **Llombart poeta**.

Es discuteix la tensió entre el **Llombart activista cívic i polític** i el **Llombart literat**. Llorca subratlla que sovint, en la cultura catalana, quan un escriptor té un fort compromís cívic, se’l tendeix a considerar menys com a creador. Explica com, a través de conferències, molta gent descobreix un “altre Llompart” i es genera una nova voluntat de llegir-lo o rellegir-lo com a poeta de ple dret.

El presentador planteja la paradoxa d’un autor **molt homenatjat però poc llegit**. Arnau respon que Llompart ha estat poc llegit com a poeta, però molt conegut socialment, especialment arran de l’**Any Llompart 2018**, amb centenars d’actes de petit format per tot Mallorca. Explica que ara la commemoració ha evolucionat cap a cicles de conferències i activitats universitàries que en reforcen l’estudi crític.

Es destaca la importància que un **any literari** deixi fruits tangibles com biografies i edicions crítiques. Llorca posa en valor la biografia de Pilar Arnau com a peça clau de l’Any Llompart actual. Tots dos coincideixen que el sentit d’aquestes commemoracions és **tornar als textos**, tant poètics com assagístics, i consolidar una base d’estudi sòlida.

Vicent Llorca explica com, de jove, veia Llompart com un **pare de les lletres**. Narra el seu primer contacte amb ell a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i la sorpresa que li demanés el **pròleg de *Vocabulari privat***, llibre que finalment es publicaria pòstumament. Recorda amb emoció l’homenatge “**Gràcies, Llompart**” al Teatre Principal de Palma el 1992 com un moment culminant de catalanisme i mallorquinisme, i enllaça aquesta experiència amb la idea, inspirada en Tisner, d’una **gran família d’escriptors** que comparteixen torxes entre generacions.

Responent a una pregunta sobre el “tipus d’autor”, Arnau i Llorca descriuen la **poètica canviant** de Llompart. Llorca parla d’uns **cercles en espiral**: de les rondalles del pare a la tradició catalana (incloent-hi Ramon Llull), els vincles amb el Principat i el País Valencià, i l’obertura al món galaico-portuguès. Es destaca la importància de la generació del 27 i del segle XIX castellà (Juan Valera, Galdós). Temàticament, es remarca el caràcter **elegíac**, la **memòria de la infantesa i dels primers amors**, i un cert **realisme social** matisat per la ironia, que evita el pamflet. Arnau insisteix que la poesia de Llompart és un **itinerari** que evoluciona cap a una major introspecció sobre la mort en els darrers llibres.

Es tracta el **paper polític** de Llompart, especialment com a president de l’Obra Cultural Balear (1978–1986) i com a figura incòmoda per al règim, fins al punt de tenir pintades amenaçadores a casa. Arnau afirma que la Mallorca contemporània no seria la mateixa sense la seva acció, ja que va contribuir decisivament a articular un **ideari mallorquinista i catalanista**. Es posa l’accent en la seva **oratòria**, la seva **disponibilitat** per arribar arreu, i es reivindica la figura d’**Encarnació Vinyes**, la seva dona, com a gran pedagoga i catalanista que va facilitar la transformació ideològica de Llompart però que va veure limitada la pròpia obra per les tasques domèstiques. S’esmenta també la influència de **Cèlia Viñas** i la necessitat de seguir revisant el cànon des d’una perspectiva feminista.

S’aborda la comparació entre **Josep Maria Llompart** i **Joan Fuster**. Llorca adverteix que les situacions sociopolítiques de Mallorca i el País Valencià als anys 70–80 eren molt diferents, i per això les comparacions són delicades. Es remarca que Llompart tenia una clara **consciència de Països Catalans**, mentre que Fuster és considerat un **mestre del pensament** amb una obra assagística imponent ja publicada. En canvi, gran part dels **textos polítics i cívics de Llompart** romanen inèdits o dispersos; l’Editorial Moll treballa per editar-los. Fins que això no passi, és difícil calibrar completament el seu pes com a pensador polític.

Es comenta la polèmica amb **Baltasar Porcel**, que acusava Llompart i altres intel·lectuals mallorquins de fer una política només lingüística o nacional. A partir de *Vocabulari privat*, Llorca explica que Llompart es mostra **molt decebut** amb Porcel, a qui acusa d’haver buscat inicialment la seva protecció literària per després menysprear-lo. Llompart viu això com una **traïció** i decideix deixar-ne constància en el que serà, de fet, el seu testament literari. Els convidats assenyalen que caldria més recerca per entendre a fons aquest trencament i el paper de Porcel en el camp literari mallorquí.

Els convidats responen a la petició d’una obra recomanable de Llompart. **Tots dos coincideixen en *Vocabulari privat*** (escrit amb Antònia Vicens) com a porta d’entrada òptima: llibre irònic, agradable de llegir i molt revelador sobre la seva biografia i el seu pensament. Llorca afegeix **Espiritual** com a síntesi del seu univers, i posa en valor **Jerusalem**, que troba d’una actualitat colpidora en el context del conflicte a l’Orient Mitjà.

En una secció més dinàmica, es formulen preguntes breus: primeres lectures (Arnau: articles i traduccions a *Papeles de Son Armadans*; Llorca: *Poemes de Mondragó*), gènere preferit (Arnau: els textos polítics i de conferències; Llorca: la poesia), i obres menys reeixides (Arnau esmenta una obra teatral que el mateix Llompart considerava fallida). Finalment, es demana un llibre per conèixer la figura global de Llompart i tots dos assenyalen la **biografia de Pilar Arnau** com a referència actual imprescindible, a l’espera de l’edició dels discursos polítics.

El programa es tanca amb agraïments a Pilar Arnau i Vicent Llorca i amb un repàs de l’**agenda de presentacions i clubs de lectura** de l’Espai Mallorca (presentacions de llibres com *Entra fort* o *Mosques*, activitats de poesia viva i cicles sobre literatura i lluita). Es recorda al públic que pot adquirir llibres a la llibreria, i l’emissió es clou amb la identificació d’**Ona Mediterrània** a la freqüència 88.8 FM.