Repensar la literatura infantil avui

La presentadora dona la benvinguda a l’espai de Pots Pensar! a Ona Mediterrània, contextualitza el tema del dia (literatura infantil) i presenta les convidades: Maria Anna Jorba i Maria Viette, amb formació en filosofia, estudis literaris i màster en biblioteca escolar, vinculades a una llibreria especialitzada en llibre infantil.

A partir dels records d’infantesa, s’obri el debat sobre com es viu el primer contacte amb els llibres, la memòria afectiva de la lectura i la importància que els infants disposin d’accés a bons llibres des de ben petits.

Les convidades qüestionen la definició de literatura infantil com a categoria tancada o gènere menor. Defensen que és reductiu limitar-la a un públic-nin, ja que molts llibres infantils també agraden i interpel·len adults. Proposen entendre-la més com un camp obert que es pot llegir a diversos nivells d’edat, i no com un simple calaix etiquetat per edats.

Es comenta el cas de lectors adults entusiastes de literatura infantil, fet que evidencia que aquests llibres no són només per a nins. Es planteja com els llibres infantils poden oferir lectures profundes i complexes, i com la distinció entre llibres per infants i per adults sovint és més comercial que no pas literària.

Es discuteix la idea que hi hagi temes “prohibits” segons l’edat. Les convidades consideren que la qüestió no és tant el tema com el tractament i el context. Reivindiquen els llibres amb poc text i molta il·lustració, i insistixen que llegir imatges és una competència complexa i necessària en un món saturat de continguts visuals. També es parla del cost dels llibres il·lustrats i del prejudici que associen quantitat de text amb qualitat lectora.

Es reflexiona sobre el paper de les biblioteques d’escola com a espais de primer contacte amb la lectura. Es comenta que moltes escoles no disposen d’una biblioteca viva o actualitzada, i que quan hi ha projecte fort de biblioteca, tallers i activitats, la relació amb els llibres millora. També s’apunta, de fons, el paper del suport institucional en aquestes infraestructures.

Es defensa la legitimitat dels còmics i altres formats híbrids dins la lectura infantil i juvenil, trencant el tòpic que són lectures “fàcils” o de segona. Es critica la tendència d’alguns mediadors a desaconsellar-ne l’ús constant, i es reivindica que poden tenir estructures complexes i una gran riquesa narrativa.

Es debat el paper del llibre infantil en la transmissió de valors. Les convidades rebutgen que la literatura infantil es faci servir únicament com a eina educadora o moralitzadora. Defensen que, com passa amb els llibres per adults, el llibre per infants ha de ser també espai d’experiència, emoció i reflexió, no només de correcció de conductes o inculcació de valors concrets.

Es tracta obertament el tema de la censura o autocensura en llibres infantils (violència, ideologia, continguts polèmics). Es discuteix si la retirada o modificació d’obres pot protegir o més aviat empobrir l’experiència lectora. Les convidades defensen l’acompanyament i el diàleg amb els infants, adaptant el discurs a l’edat però sense evitar necessàriament els conflictes, per fomentar la seva autonomia crítica.

S’aprofundeix en el paper d’adults (pares, tutors, mestres) a l’hora d’acompanyar els infants en llibres que toquen temes delicats. Es planteja que els llibres poden obrir preguntes que els mateixos adults potser no saben respondre, però que justament aquest espai d’incertesa compartida pot ser molt ric per al creixement de l’infant.

Es parla de l’augment de llibres derivats de sèries, pel·lícules o productes audiovisuals, i de com de vegades això buida l’obra literària o la converteix en simple producte de màrqueting. També es reflexiona sobre la diferència entre la sobreestimulació de les pantalles i el ritme més lent de la lectura, defensant que el problema no és l’existència de pantalles, sinó que siguin l’única opció i no hi hagi eines per triar altres camins.

Les convidades insisteixen que no hi ha un únic model de bon lector: hi ha infants que responen millor al llibre físic, d’altres a l’electrònic, i d’altres a combinacions amb audiovisual. El clau és disposar d’eines i opcions diverses, de manera que la lectura en qualsevol format es pugui complementar en lloc de competir.

Es planteja com es pot recuperar o reforçar el vincle amb la lectura quan s’ha anat perdent. Es parla de tornar-hi des de l’experiència adulta, acceptant que la relació amb els llibres pot canviar amb el temps. També es proposa parlar més obertament de literatura infantil entre adults i dins altres espais culturals, trencant la idea que només interessa a mestres o famílies amb criatures petites.

Es reivindica que el llibre infantil obre portes més enllà del text: a través de la imatge, el disseny, la materialitat de l’objecte. Es comenta com, en experiències personals, alguns llibres infantils han deixat una empremta emotiva molt forta i han condicionat la trajectòria lectora i vital de les convidades.

En un to més personal, les convidades i la presentadora parlen de llibres i adaptacions cinematogràfiques que les han marcat, incloent títols que no van poder acabar de petites o obres que d’adultes han revisitat amb una mirada crítica diferent. Es mencionen també pel·lícules infantils o juvenils que, per a alguna d’elles, van suposar una aproximació diferent a la violència o a temes durs.

La presentadora agraeix la participació de les convidades, tanca la temporada del podcast i aprofita per anunciar activitats relacionades amb la Setmana del Llibre, incloses accions amb el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) i altres actes a la ciutat. Es reforça així la connexió entre la conversa sobre literatura infantil i el teixit cultural local.