Vagues a les Illes i debat sobre la llengua catalana
Història de les vagues generals El periodista i historiador Xisco Roger repassa l’origen de les vagues i diverses aturades a les Illes Balears, des de les protestes obreres del segle XIX fins a la vaga de 1976. Explica les causes i els episodis destacats durant la Segona República, inclosa la vaga de deu dies a Palma el 1933, i relaciona el recorregut amb la convocatòria de vaga esmentada al programa. «La vaga en general pot tenir diferents causes. Sovint es fan per aconseguir millores laborals, pujada de sous, manco hores de feina...» — Xisco Roger Quaranta anys de la Llei de normalització lingüística Una taula rodona del seminari Blanquerna examina l’aprovació de la llei, el consens polític i les condicions socials i institucionals que la van fer possible. Damià Pons, Beatriu de Fior, Antoni Llebrés i Maite Salord en debaten les limitacions, el desplegament posterior i la influència de les polítiques educatives, les institucions i la societat civil. També parlen de l’evolució dels usos del català, els reptes demogràfics i les accions que consideren necessàries per enfortir-ne l’ús i la transmissió. «Sense institucions i sense lleis hi ha llengua però sense parlants no n'hi ha.» — Beatriu de Fior Coneixements i usos del català La darrera sessió presenta una panoràmica de dades sobre el coneixement del català i planteja que les polítiques lingüístiques s’han de basar en informació actualitzada sobre la societat. S’hi comenta que l’enquesta d’usos lingüístics prevista no està enllestida i s’examinen dades anteriors sobre coneixements, població jove i persones nascudes fora d’Espanya. La intervenció destaca la diferència entre entendre o llegir la llengua i parlar-la o escriure-la, així com el paper de l’escola i la immersió lingüística. La transcripció s’interromp quan comença l’anàlisi dels informes PISA.

