Blanc & Negre: L'essència de les grans veus masculines
Anàlisi de l'estil vocal d'Elvis, el seu domini de la tensió als directes i l'anècdota de la gravació monumental de Suspicious Minds.
Disputa sobre el llegat de Led Zeppelin i com Plant va revolucionar la figura del frontman amb improvisació i arrels de blues.
Exploració de l'audàcia compositiva de Mercury i la complexitat tècnica de Bohemian Rhapsody, on les capes de veu van desafiar el límit dels materials d'estudi.
Com el baríton més honest de la música va utilitzar recursos senzills, com paper de seda a la guitarra, per crear un so inconfusible.
La influència de Yoko Ono en la missatge de pau de l'artista i la recerca d'una veu nua i propera per a l'oient.
Anàlisi de com Smith recupera la puresa emocional i l'estil confessional clàssic per connectar amb l'oïda moderna.
El naixement del so de Seattle i l'estudi de la capacitat vocal de Cornell en temes llargs i psicodèlics com Reach Down.
Un recorregut pel seu prodigiós rang de 4 octaves i la influència de Mercury en la seva execució vocal.
Contrast entre el jazz reflexiu d'Elling i l'energia visceral de Buchanan, que tanca el programa connectant amb el rock actual.
Aquest episodi de Blanc & Negre realitza un recorregut apassionant a través de deu veus masculines fonamentals. Els locutors Àngela Llats i David Izquierdo analitzen com artistes icònics com Elvis Presley, Robert Plant, Freddie Mercury, Johnny Cash i John Lennon van establir les bases de la interpretació vocal durant el segle XX. Alhora, comparen aquest llegat amb veus contemporànies de gran impacte com Sam Smith, Chris Cornell, Myles Kennedy, Kurt Elling i Jay Buchanan. El programa destaca no només la tècnica vocal, sinó la capacitat de cada intèrpret per transmetre veritat, emoció i autenticitat, demostrant que la veu humana és el fil conductor més resistent de la nostra història musical.