Els clàssics i els seus diàlegs amb el present
El programa comenta *My Generation*, el so del baix de John Entwistle i l’energia juvenil de The Who. Després relaciona aquesta força amb The Rocks i *Let Me Live, Let Me Die*, presentada com una proposta de rock teatral i expansiu.
A partir de *Heroes*, es parla de l’experimentació de Bowie i de la tècnica de gravació de la veu de Tony Visconti. Ives Tumor i *Gospel for a New Century* són presentats com a continuadors de la reinvenció i la barreja d’estils.
El comentari de *You Really Got Me* inclou l’origen del so distorsionat de la guitarra de Dave Davies i la mirada de Ray Davies sobre la vida quotidiana. La secció continua amb The Last Shadow Puppets, *Miracle Aligner*, els seus discos i la relació dels seus membres amb altres grups.
El programa presenta *Light My Fire* i explica com Ray Manzarek combinava les línies de baix i l’òrgan al teclat. Després estableix un paral·lelisme amb The Black Angels i *Young Men Dead*, per la psicodèlia fosca, el *dron*, la reverberació i els ritmes hipnòtics.
Els presentadors resumeixen les connexions entre les quatre parelles i destaquen les aportacions que atribueixen a cadascuna. Després anuncien *Calm Like You*, de The Last Shadow Puppets, i sona una altra cançó de This Rocks.
Els presentadors proposen IDLES i The Hives com a connexions amb The Who; St. Vincent i Perfume Genius amb Bowie; Kurt Vile i Fontaines D.C. amb The Kinks; i All Them Witches i Kikagaku Moyo amb The Doors.
El programa acaba amb *Lola*, de The Kinks. Els presentadors expliquen la història de la cançó i comenten que tracta amb humor i naturalitat qüestions relacionades amb la identitat de gènere i l’ambigüitat sexual.
Aquesta píndola de Blanc & Negre, conduïda per Àngela Iats i David Izquierdo, posa en diàleg quatre clàssics amb artistes contemporanis. The Who i The Rocks s’uneixen per l’energia física i teatral; David Bowie i Ives Tumor, per l’experimentació i la reinvenció; The Kinks i The Last Shadow Puppets, per la melodia i la composició de cançons; i The Doors i The Black Angels, per la psicodèlia fosca i els ritmes hipnòtics. També es comenten tècniques de gravació, cançons i trajectòries dels grups, i es proposen altres artistes que podrien connectar amb els clàssics. El tancament inclou Lola, de The Kinks, i una reflexió sobre el tema de la cançó.