Bon Dia i Bona Vida
Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
Subscriu-te
Actualitat, cultura i sobiranisme a Bon Dia i Bona Vida
Obertura del matinal **Bon Dia i Bona Vida** a Ona Mediterrània. Es presenta el programa i s’avança el menú del dia: repàs de premsa (Diari de Balears, VilaWeb), connexió amb Montse Xalés per parlar de la Nit de Neules d’Inca, anàlisi de l’actualitat amb Joan Mir, entrevista amb el diputat Vicenç Vidal, espai **Cafè amb Filosofia** i **focus sobiranista** amb Joan Planes.
Lectura i comentari breu dels principals titulars de **Diari de Balears**: entrevista a Enric Pujadas sobre les dones al franquisme, declaracions de Francesc-Marc Álvaro a Jorge Campos, actes de Més per Mallorca, creació dels **Premis Francesc Antich i Oliver**, caos al servei d’ambulàncies, accions ciutadanes (sopes deianenques, adopció d’animals, inauguració de la nova seu de Serveis Ferroviaris, pla contra el tràfic de dones i nines, delictes contra la llibertat sexual, català en l’empresa). També esment de la **Marató 2025 de TV3**, campanyes de seguretat viària i un nou llibre sobre tradicions mallorquines. S’afegeixen titulars d’altres mitjans (VilaWeb i diaris estatals) sobre el cas Pedro Sánchez, corrupció, accidents, turisme i economia.
Recomanació d’articles d’opinió de **Diari de Balears** (Joan Vicenç Lillo, Llila Tomàs, Rafael Borràs, Joan Lladonet, Miquel Ripoll). A continuació, previsió del temps a càrrec de **Tomeu Mateu Canals**: borrasques a la península que no acaben d’entrar a les Illes per un anticicló a Centreeuropa, molts niguls, pluges locals amb més probabilitat al sud de Mallorca i a les Pitiüses i temperatures encara superiors a les habituals per l’època; s’esperen canvis més importants i pluges significatives per a les festes de Nadal.
Emissió de falques publicitàries de **Revista L’Estel**, **Clínica Dental Planes Mariano** (presentant el mètode *Slow Dentistry*) i **3 Globs**, projecte d’emprenedoria social de 3 Salut Mental per aigua de qualitat i inserció laboral. Crida a associar-se a Ona Mediterrània per sostenir la ràdio com a projecte col·lectiu.
S’anuncia l’inici del bloc d’entrevistes i es tanca la primera part del tram informatiu amb una breu transició. Preparació de la connexió amb **Montse Xalés** per parlar de la Nit de Neules d’Inca.
**Montse Xalés** explica la **Nit de Neules** d’Inca, que celebra la segona edició el dissabte 27 de desembre, de 20.30 a 22.30. Es tracta d’obrir esglésies, capelles i cases privades perquè la gent pugui visitar les **neules calades** fora de l’horari de missa i gaudir d’activitats culturals: projecció del vídeo *Blanques Neules* (poema del Pare Colom) a Sant Domingo, música d’alumnes del Conservatori Torrandell a diverses esglésies, tast de neules dolces al convent de les Germanes de la Caritat, exposició de **xiurells** de colors de l’artesana Francisca Trujol, i animació al carrer amb rebel·les i xeremiers. Xalés subratlla la tasca de recuperació de la tradició de les neules a Mallorca, amb figures clau com **Tomàs Martínez**, que va reintroduir les neules a la Catedral de Barcelona, i la força de pobles com Sencelles, Maria de la Salut i Manacor. Es destaca la participació creixent d’escoles i joves, i el reconeixement de les neules com a **bé d’interès cultural immaterial**.
Cloenda de l’entrevista amb Montse Xalés, reconeixent la importància de **Tomàs Martínez** i de la recuperació de la tradició de les neules. Es desitja èxit a la segona Nit de Neules d’Inca. Segueix una falca d’identificació del programa i un tram musical de cançons en català abans de reprendre el fil informatiu.
Abans d’entrar en l’anàlisi, es fa un **resum concentrat** dels principals titulars de Diari de Balears, VilaWeb, Majorca Daily Bulletin, Última Hora i Diari de Mallorca: entrevista a Enric Pujadas, casos de corrupció que afecten Pedro Sánchez, sancions a Airbnb, conflictes laborals, nous projectes turístics, impacte de la mort d’una nina atropellada, valoracions polítiques de l’any i la multa a Airbnb aplaudida per Gabriel Escarrer. Tot plegat serveix de base per a la conversa amb **Joan Mir** sobre economia i turisme.
Conversa extensa amb **Joan Mir** sobre el **model econòmic balear** i el turisme. Mir analitza la multa a Airbnb i la retirada de grans creuers al port de Palma, i sosté que les mesures actuals no ataquen l’arrel del problema: **drenatge fiscal**, sous baixos i dependència extrema del turisme. Defensa que, mentre no hi hagi **autonomia financera**, les Illes necessiten créixer en nombre de turistes per compensar la sagnia fiscal, amb el cost de massificació i precarització. Es discuteix la proposta de **Més per Mallorca** de prohibir el **lloguer turístic vacacional**: Mir sosté que aquests turistes reparteixen millor la despesa i els ingressos entre famílies i comerç local que no els hotels, i que cal regular-ne la magnitud però no eliminar-los. També posa en relleu l’estrès i els problemes de gestió que comporta el lloguer turístic per als propietaris. Mir defensa una **diversificació econòmica profunda** perquè el turisme no superi el 30–40% del PIB, inspirant-se en exemples de països que van sortir del monocultiu agrícola (tigres asiàtics). Recorda que la diversificació requereix **inversions, pèrdues inicials i deute** que ara mateix les Illes no poden afrontar per manca de control fiscal. Proposa potenciar sectors com la **indústria audiovisual** i les arts (recorda la lluita del seu pare, Jaume Mir, per una Facultat de Belles Arts a Mallorca) aprofitant els recursos naturals i culturals de les Illes. També reflexiona sobre la necessitat de contenció del creixement turístic i de millorar la qualificació de la mà d’obra.
En la segona part de la conversa, Joan Mir compara la situació de **Pedro Sánchez** amb la d’**Adolfo Suárez**: un president assetjat que podria optar per un **canvi de règim** profund. Mir proposa, en teoria, que Sánchez hauria de pactar amb les forces **sobiranistes** per democratitzar realment Espanya (com a mínim amb un model federal), però dubta que ho faci perquè el considera profundament **jacobí** i centrat en mantenir el poder. Revela, per fonts internes del PSOE, que Sánchez sempre ha votat contra mesures que afavorissin el federalisme quan ha pogut. Mir també critica que partits com **Junts** no estiguin plantejant una reforma estructural sinó demandes puntuals. Reflexiona sobre l’auge de l’**extrema dreta** al món (cas de **José Antonio Kast** a Xile), i atribueix part de la responsabilitat a una esquerra que ha gestionat malament el debat sobre la **immigració**, amb eslògans com «Mallorca, terra de tots» sense polítiques reals d’integració. Finalment, parla de la guerra d’**Ucraïna** i dels Estats Units, suggerint que l’entorn de **Donald Trump** pot haver entès que no és tan fàcil reconfigurar fronteres per interessos empresarials, i critica el narcisime i l’egocentrisme de Trump i la complicitat d’una part important de la societat nord-americana.
Entrevista amb **Vicenç Vidal**, diputat de **Més per Mallorca** al Congrés dels Diputats. Vidal explica que el congrés de Més és de **mitja legislatura** i té com a objectiu preparar les eleccions de 2027, reforçant estructura, missatge i lideratges. Les prioritats definides són **habitatge**, **canvi de model econòmic** i defensa de **llengua i territori**. Vidal justifica la proposta aprovada al congrés de **prohibir el lloguer turístic vacacional** en habitatges residencials: segons ell, el lloguer turístic ha passat de ser economia compartida a esdevenir un **model especulatiu** que expulsa habitatges del mercat de lloguer convencional i agreuja la crisi d’habitatge. Cita la multa de 65 milions a **Airbnb** per anunciar 65.000 habitatges il·legals (4.500 a les Illes), i reclama responsabilitat directa de les plataformes. També destaca l’èxit de Més en aconseguir **200.000 € de suport al GOB**, entitat ecologista clau, a través dels pressupostos estatals, com a reconeixement a la seva tasca de conservació i mobilització social. Recorda fites recents al Congrés: admissió a tràmit i tramitació urgent de la **llei de llengües** (impulsada amb ERC, BNG i Compromís), aprovació de la **llei d’economia social**, i avenços en la **llei de dependència** amb més fons per a cures. Vidal es declara intransigent amb la **corrupció** i el **masclisme** i fa una crida als homes a denunciar actituds masclistes en la política. Tanca preveient un inici d’any tens a Madrid, però confiant que el govern pugui mantenir la legislatura si prioritza la millora de la vida de les persones per damunt de les batalles partidistes.
Es recupera una entrevista del programa **Això és VIDA** (episodi 89) amb **Cèlia Riba**, professora jubilada de llengua i literatura i curadora de l’obra de **Josep Maria Llompart**. Riba parla de la seva experiència docent i de com, malgrat el pessimisme, veu **joves molt actius** en defensa de la llengua (campanya *No m’excloguis*, premi Guillem de Sagrera). La conversa se centra en grans figures de la cultura catalana amb qui Riba ha tingut relació familiar o intel·lectual: **Carles Riba** (poeta, traductor i professor carismàtic, però poc enregistrat), **Clementina Arderiu** (poeta amb veu pròpia, gens derivada del marit), **Cèlia Viñas** (professora i poeta, amb conferències feministes als 17–18 anys) i **Encarna**, germana de Viñas, dona d’esperit alegre i crítica severa dels textos del seu marit, Josep Maria Llompart. Riba explica com **Encarna** i la seva família, moderna i esportista (avi jugador del Barça, carta de Joan Gamper), van ser decisives per alliberar Llompart de la seva educació conservadora i militar, i obrir-lo al mar, la muntanya i al compromís nacional. També parla del cosí **Pau Riba** com a outsider que trenca amb la suposada burgesia familiar, però que també hereta una forta vena artística. Sobre **Josep Maria Llompart**, Riba destaca tres facetes: **poeta** (encara molt poc estudiat; no hi ha cap tesi o monografia centrada en la seva poesia), **crític i assagista** (gran divulgador d’autors com Joan Alcover amb una prosa exquisida), i **intel·lectual cívic i polític**, referent en la defensa de la llengua, els Països Catalans i la cultura. Recorda que ell hauria preferit ser «poeta professor», però les circumstàncies el van arrossegar a un paper públic molt actiu. Riba presenta la nova edició d’**Obres Completes** de Llompart: el primer volum, *Llengua, cultura i país*, recull discursos i conferències; el segon recollirà textos de crítica literària; altres volums inclouran traduccions, poesia i pròlegs. Es preveu publicar un volum per any durant 6–7 anys. L’entrevista es tanca amb una crida a investigadors i institucions perquè estudiïn de manera sistemàtica la poesia, el pensament i el compromís de Llompart.
Secció **Cafè amb Filosofia** amb **Miquel Ripoll**, dedicada a **Henry David Thoreau (Henri David Thuró)**. Ripoll presenta Thoreau com a escriptor, filòsof, poeta, naturalista i empresari nord-americà, precursor del **psicologisme** i del **pacifisme**, i referent per a figures com **Gandhi** i **Martin Luther King**. Explica l’episodi de la seva **desobediència civil**: el 1846, Thoreau es nega a pagar impostos per oposar-se a la guerra de Mèxic i a l’esclavisme, és empresonat i després elabora la seva teoria en la conferència *Desobediència civil*, on defensa negar suport econòmic a governs injustos. L’obra central recomanada és **Walden o la vida als boscos** (Símbol Editors, traducció d’Anna Torró), crònica dels dos anys, dos mesos i dos dies que Thoreau passa sol a una cabana al llac Walden. Ripoll descriu el llibre com una mescla de memòries, assaig filosòfic i tractat moral, que defensa una **vida senzilla i en contacte amb la natura** com a alternativa a l’alienació industrial. S’hi aborden temes com la solitud, el pas de les estacions, la relació amb els animals i la crítica a una civilització que converteix la natura en simple recurs. S’explica el vincle de Thoreau amb el **transcendentalisme** (Emerson) i com el seu pensament alimenta les arrels de l’**ecologisme modern**. Com a recomanació de lectura nadalenca, Ripoll proposa **El pa dels àngels** de **Patti Smith** (Club Editor), memòries completes de la cantant i poeta, que expliquen la seva formació com a artista a partir de la descoberta de Rimbaud i la transició de la poesia a la música. Es menciona que el llibre conté fotografies i es complementa amb altres títols de Smith publicats al mateix segell. La secció es tanca anunciant que Ripoll publicarà un article a Diari de Balears amb recomanacions de novetats literàries del 2025.
Després de la secció filosòfica, s’emet l’anunci de la **campallengua** organitzada pels **Joves per la Llengua**, que se celebrarà els dies 11 i 12 d’abril de 2026. L’anunci apel·la a «tornar a veure els amics», compartir cançons i experiències en català, estimar la llengua i la cultura que defineixen el poble, i presenta la campallengua com un cap de setmana per *compartir una llengua i una cultura que ens defineixen com a poble*. Es recorda que ja es poden comprar els tiquets a través de la portada de **Diari de Balears**. Després, el programa anuncia l’entrada al **focus sobiranista** amb Joan Planes, després d’un breu espai musical i una falca satírica sobre urbanisme desordenat («Es Pla»).
En el **Focus sobiranista**, **Joan Planes** fa una anàlisi crítica del **congrés de Més per Mallorca**. Explica que el congrés, preparatori de les eleccions de 2027, redefineix òrgans però manté en essència el mateix nucli dirigent proper a **Lluís Apesteguia**, amb pocs canvis significatius. Planes transmet la seva decepció per l’oposició exercida fins ara, lamenta la poca presència de Més en actes de l’**Assemblea Sobiranista de Mallorca** i reclama més contundència en la defensa de la **sobirania, la identitat i la simbologia nacional**. Planes subratlla que Més s’autodefineix com a **ecossobiranista**, però sovint ha arraconat els missatges sobiranistes. Considera imprescindible assumir que l’**Estat espanyol és estructuralment hostil** i que cal fomentar la **desafecció** ciutadana per obrir pas a un nou cicle polític que tingui com a horitzó l’**autodeterminació**. També adverteix del risc de fragmentació del vot sobiranista per l’aparició de noves formacions i la presència de Coalició de Mallorca en un context de polarització PP–PSOE. En l’àmbit socioeconòmic, Planes analitza el **retard de les Illes Balears en R+D+i**: l’Estat espanyol inverteix un 1,4% del PIB, mentre que les Illes només hi dediquen un 0,4%, situant-se penúltimes entre comunitats autònomes. Remarca que el sector privat balear només aporta el 38% de l’R+D (lluny del 70% europeu) i que els 35 milions destinats a innovació en un pressupost de 100.400 milions són clarament insuficients. Això, sumat a la dependència del turisme massiu i de baixa qualificació, fa que el creixement econòmic sigui insostenible i condemni el país a una pobresa relativa creixent. Planes també comenta un estudi sobre la **distribució territorial de les licitacions públiques estatals** (2012–2019), que mostra que Madrid decideix el 72% de les licitacions i gestiona el 87% dels recursos, mentre que les empreses de la Comunitat de Madrid s’emporten el 65% dels diners, tot i representar només el 9,5% del PIB estatal. En canvi, les Illes, que aporten el 2,7% del PIB, només reben el 0,7% de les licitacions i dels recursos. Això reforça la idea d’un estat **centralista i extractiu** que alimenta l’economia madrilenya en detriment dels Països Catalans i altres territoris. Finalment, Planes recorda la convocatòria de la **manifestació del 30 de desembre** al **passeig del Born** en el marc de la **Diada de Mallorca (31 de desembre)**, per denunciar la sobrepoblació, la saturació turística, el dèficit fiscal i les desigualtats, i proclamar que la **solució és l’autodeterminació**. S’acomiada del seu espai setmanal agraint a Ona Mediterrània l’oportunitat d’expressió lliure des de 2019 i anima la gent a donar suport a la ràdio i als mitjans en català. El programa es tanca amb agraïments i bons desitjos de Nadal i de bon any.
Context general de l’episodi
Episodi del programa Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània (matinal informatiu i d’anàlisi). El programa combina resum de premsa, entrevistes culturals i polítiques, espais de reflexió filosòfica i un focus sobiranista.
1. Repassant l’actualitat: premsa i titulars
1.1. Diaris de referència
- Diari de Balears: peces destacades
- Entrevista a Enric Pujadas sobre la situació de les dones durant el franquisme. - Article sobre Francesc-Marc Álvaro i la seva dura interpel·lació a Jorge Campos al Congrés. - Notícia de Més per Mallorca i la seva Copa de Nadal amb treballadors i mitjans. - Presentació dels Premis Francesc Antich i Oliver per a trajectòries en favor de l’autogovern i el federalisme. - Conflicte al servei d’ambulàncies: els treballadors rebutgen conduir els nous vehicles. - Accions ciutadanes: reivindicació de la cuina com a espai d’identitat (sopes deianenques), campanya d’adopció de gossos i moixos, inauguració de la nova seu dels Serveis Ferroviaris de Mallorca a l’antic hostal Terminus. - Aprovació del segon pla contra el tràfic de dones i nines amb finalitats d’explotació sexual. - Dada preocupant: 8,1 delictes contra la llibertat sexual per cada 10.000 habitants el 2024 a les Balears. - Jornada «El català és negoci», sobre català d’empresa i casos d’èxit. - Resultats de La Marató 2025 de TV3 per a la recerca del càncer. - Llibre Petit mallorquinari i campanya sindical de SIAU contra la impunitat i l’abús de poder a l’educació. - Posada en marxa del certificat professional de Pedro Sánchez a partir del curs 2026-27.
- VilaWeb:
- Dossier: Totes les claus per entendre els casos de corrupció que acorralen Sánchez. - Casos de mala gestió i responsabilitats polítiques (Mazón, bombers i gota freda). - Entrevista conjunta a Albert Pla i Peyu sobre un Hamlet en clau humorística.
- Altres mitjans (Majorca Daily Bulletin, Última Hora, Diari de Mallorca)
- Reportatge sobre el Seat 600 com a símbol de l’auge econòmic i ara objecte de robatoris. - Serveis turístics innovadors (taxi aquàtic al port de Palma). - Multa de 64 milions d’euros a Airbnb per anuncis il·legals. - Dol per la mort d’Helena, nina atropellada. - Balanç polític de Pedro Sánchez (govern acusa, PP parla de corrupció i paràlisi). - Nou hotel-escola, més mesures contra l’oferta turística il·legal. - Retirada de grans creuers a l’hivern i recuperació de l’hostal Terminus com a espai renovat.
1.2. Opinió i clau política
- Articles recomanats de Diari de Balears (Joan Vicenç Lillo, Llila Tomàs, Rafael Borràs, Joan Lladonet, Miquel Ripoll), sobre:
- Nadal i optimisme. - Cançons per Palestina i el Sàhara. - Democràcia deficient i necessitat de regalar llibres.
- Lectura transversal: precarietat social, conflictes laborals, debat sobre autogovern i model turístic.
2. El temps i les condicions meteorològiques
2.1. Situació general
- Explicació de Tomeu Mateu Canals:
- Successió de borrasques a la península Ibèrica que no arriben de ple a les Illes. - Anticicló a Centreeuropa que desvia les perturbacions cap al Marroc.
2.2. Previsió
- Molts níguls, però pluges locals i irregulars.
- Més possibilitat de pluja a Eivissa, Formentera i sud de Mallorca.
- Temperatures una mica més baixes, però encara per damunt del que tocaria per l’època.
- De cara a final de setmana i festes de Nadal s’esperen canvis importants i un episodi plujós destacat a les Balears.
3. Tradició i cultura: la Nit de Neules a Inca
3.1. La festa i el recorregut
Entrevista a Montse Xalés, impulsora de la Nit de Neules d’Inca.
- Data i horari: dissabte 27 de desembre, de 20.30 a 22.30.
- Format: obertura d’esglésies, capelles i cases privades fora de l’horari de culte per visitar les neules calades.
- Objectiu: recuperar i compartir la tradició de les neules com a element d’ornament, memòria i identitat.
3.2. Espais i activitats
- Església de Sant Domingo: projecció del vídeo Blanques Neules (poema del Pare Colom), amb reproducció contínua cada pocs minuts.
- Convent de Sant Francesc: neules fetes per infants de l’escola i música del Conservatori Torrandell d’Inca.
- Convent de les Germanes de la Caritat (Sant Vicent de Paul): tast de neules dolces.
- Cases privades: finestres i interiors decorats amb neules.
- Església de Santa Maria la Major: més música d’alumnes del Conservatori.
- Capella del Convent: exposició de xiurells de quatre colors de l’artesana Francisca Trujol, darrera xiurellera d’Inca.
- Als carrers: animació de rebel·la d’Inca, rebel·lers d’Espai d’Inca, bufalons i xeremiers.
3.3. Recuperació d’una tradició
- La tradició de les neules calades havia decaigut, però s’està recuperant a tota Mallorca.
- Figura clau: Tomàs Martínez, autor de Per Nadal, neules i impulsor de la difusió de la tradició per pobles i per la Catedral de Barcelona.
- Hito destacat:
- Redescobriment que a la Catedral de Barcelona havien deixat de penjar neules feia 200 anys per manca de recursos. - Coordinació amb neulers i neuleres de Mallorca per enviar neules a la Catedral: ja és el tercer any que la decoració nadalenca incorpora neules mallorquines.
3.4. Dimensió insular
- Poble Neuler per excel·lència: Sencelles amb la festa de les Neules (aquest any dia 28 de desembre), impulsada per Jordi de Sencelles.
- Altres focus importants: Maria de la Salut, Manacor i molts altres pobles.
- Entrades a escoles: tallers per a infants (exemple, escola de Sant Francesc d’Inca) i creixent participació de joves.
- Les neules han estat declarades bé d’interès cultural immaterial, reforçant el compromís per mantenir la tradició.
4. Debat econòmic i model turístic amb Joan Mir
4.1. Premsa i marc de debat
Col·laboració d’anàlisi política i econòmica amb Joan Mir.
- Punts de partida: notícies sobre multa a Airbnb, reducció de grans creuers a Palma i debat sobre limitació del turisme i la població.
- Mir posa l’accent en la coherència de la política de rendes a les Illes i denuncia que es prenen mesures parcials que sovint tenen efectes contradictoris.
4.2. Turisme, rendes i drenatge fiscal
- Dilema central: com modular l’arribada de turistes per millorar la qualitat de vida i els sous.
- Mir assenyala:
- Creixement continu de turistes (milers més cada any) per compensar el drenatge fiscal i mantenir el nivell de vida. - Però això genera massificació, gentrificació, pressió sobre habitatge i salaris baixos. - Poca qualificació de gran part de la mà d’obra, lligada a un turisme de baixa qualitat.
- La clau seria controlar l’economia pròpia: sense autonomia financera i competències plenes, no es pot fer una política econòmica coherent.
4.3. Lloguer turístic vs hotels i creuers
- Sobre la proposta de Més per Mallorca de prohibir el lloguer turístic vacacional:
- Mir la considera errònia com a mesura principal. - Argumenta que el lloguer turístic: - Distribueix millor la despesa entre restaurants, mercats i comerç local. - Reparteix ingressos entre famílies i no només grans cadenes hoteleres. - No genera tanta acumulació de renda en pocs actors. - Defèn un lloguer turístic moderadament regulat, no «desbocat», però tampoc demonitzat.
- Hotels i creuers:
- Els creueristes poden tenir alta despesa puntual, però el model genera impacte ambiental i congestió. - Mir demana racionalitzar el turisme existent: redistribuir-lo, evitar concentracions extremes (com a Es Trenc) i fomentar altres usos (museus, culturals, àrees menys pressionades).
4.4. Diversificació econòmica i exemples internacionals
- Mir defensa que la solució no és només «menys turistes», sinó diversificar l’economia perquè el turisme no representi més del 30–40% del PIB.
- Recorda experiències de monocultius agrícoles i de països del Tercer Món que van fer la transició cap a economies més tecnològiques i industrials (tigres asiàtics: Tailàndia, Cambotja, Vietnam...).
- Punt clau: la diversificació costa molt al principi:
- Cal endeutar-se, invertir i assumir pèrdues inicials. - Requereix un estat o govern que pugui subvencionar aquests sectors emergents.
- A les Illes, el drenatge fiscal i la manca de competències impedeixen aquest camí.
4.5. Audiovisual i cultura com a vectors de canvi
- Referència a la plataforma audiovisual VIDA i la idea de potenciar indústria audiovisual a les Illes:
- Gran potencial: platós naturals, llum, paisatge, infraestructura de serveis. - No cal petroli ni grans indústries pesants; cal talent, formació i planificació.
- Mir recorda la lluita del seu pare, Jaume Mir (escultor), per aconseguir una Facultat de Belles Arts a Mallorca, aprofitant que és el territori de l’Estat amb més galeries d’art per càpita.
- L’objectiu seria:
- Crear un pol de formació artística que atregués estudiants internacionals. - Enfortir el sector cultural i creatiu com a part de la diversificació econòmica.
5. Crisi política espanyola: Pedro Sánchez i canvi de règim
5.1. Pedro Sánchez comparat amb Adolfo Suárez
- Mir veu paral·lelismes entre la situació actual (govern Sánchez assetjat per casos de corrupció i ofensiva mediàtico-judicial) i la fi del franquisme amb Adolfo Suárez.
- Proposta teòrica de Mir:
- Sánchez hauria de veure que l’única sortida és un canvi de règim profund. - No una simple «evolució democràtica» com el 78, sinó una ruptura democràtica real. - Pacte d’estat estable amb forces sobiranistes (catalanes, basques, gallegues) per federalitzar com a mínim l’Estat i reconèixer plurinacionalitat i drets.
5.2. Obstacles i límits
- Mir és escèptic:
- Considera que Sánchez és profundament jacobí i prioritza mantenir la cadira. - No veu que el president estigui disposat a sacrificar poder per canviar les regles del joc. - També critica que partits com Junts es centrin en «collonades» puntuals i no en una estratègia estructural.
- Revela informació de font directa: una exdiputada mallorquina de l’executiva del PSOE explicava que Sánchez mai no va votar res que s’allunyés del centralisme quan tenia opció de fer-ho.
5.3. Extrema dreta global i immigració
- Mir reflexiona sobre l’augment global de l’extrema dreta (cas de José Antonio Kast a Xile com a exemple recent):
- Denuncia la mala gestió de l’esquerra del tema de la immigració: bonisme sense proposta. - Critica eslògans com «Mallorca, terra de tots» si no s’acompanyen de polítiques d’integració real («si volen ser mallorquins, i nosaltres hem d’ajudar a ser-ho»).
- Defensa que avui la línia central no és tant «dreta/esquerra» sinó demòcrates vs autoritaris.
5.4. EUA, Trump i Ucraïna
- Mir comenta indicis d’una possible obertura cap a la pau a Ucraïna:
- Interpreta que l’entorn de Trump ha entès que no és tan fàcil «reconfigurar fronteres» o fer negocis amb la Franja de Gaza a base d’imposició. - Remarca el narcisisme i el caràcter «business first» de Trump: mig patriotisme, mig negoci personal. - Subratlla la decepció davant una part important de la ciutadania nord-americana que continua donant-li suport.
- Recorda que Biden té la pitjor popularitat d’un president en 18 mesos de mandat (36%), i que això pot capgirar majories al Congrés i Senat.
6. Entrevista política amb Vicenç Vidal (Més per Mallorca)
6.1. Balanç del congrés de Més per Mallorca
Entrevista amb Vicenç Vidal, diputat de Més per Mallorca al Congrés espanyol.
- Explica que el congrés és de mitja legislatura i té com a objectiu:
- Preparar la maquinària per a les eleccions de 2027. - Actualitzar eixos polítics i organitzatius. - Centrar prioritats: habitatge, canvi de model econòmic i defensa de llengua i territori.
6.2. Posicionament sobre el lloguer turístic
- Més per Mallorca surt del congrés amb una proposta contundent: prohibició del lloguer turístic vacacional en habitatges d’ús residencial.
- Arguments de Vidal:
- El lloguer turístic va néixer com a economia compartida, però ha evolucionat cap a un model especulatiu. - Ha desplaçat milers d’habitatges del lloguer convencional al turístic, agreujant la crisi d’habitatge. - Exposa la multa a Airbnb: 65.000 habitatges il·legals anunciats, 4.500 a les Illes. - Les plataformes no poden amagar-se darrere el paper d’«intermediaris neutres»: tenen responsabilitat sobre allò que comercialitzen. - Denuncia que el lloguer turístic no tributa com altres activitats econòmiques (per ex. una perruqueria), generant competència deslleial.
6.3. Suport al teixit associatiu i ecologista
- Vidal destaca l’obtenció de 200.000 € de suport estatal al GOB (principal entitat ecologista de les Illes):
- Continuació d’un ajut ja aconseguit al Senat i renovat per dos anys. - Defensa que no és clientelisme, sinó reconeixement a la tasca de conservació, seguiment biològic i mobilització social que fa el GOB.
- Per ell, entitats com el GOB, les que defensen llengua, territori i medi, són estructurals per a una societat crítica i mereixen suport estable.
6.4. Aprovacions legislatives recents al Congrés
- Vidal repassa algunes fites positives abans de les vacances de Nadal:
- Admissió a tràmit i tramitació per urgència de la llei de llengües (proposada amb ERC, BNG i Compromís) per blindar usos oficials. - Llei d’economia social, clau per a cooperatives i entitats de l’economia social a les Illes. - Superació de les esmenes a la totalitat de la reforma de la llei de dependència, que ha d’aportar més fons per a cures i serveis.
6.5. Masclisme i corrupció a la política
- Vidal es declara radicalment intolerant amb la corrupció, especialment després de l’experiència a les Illes.
- Subratlla que el masclisme travessa tota la societat, també la política, i que no n’hi ha prou amb que les dones denunciïn:
- Fa una crida als homes a fer un pas endavant i assenyalar els masclismes quan els veuen.
6.6. Mirada al 2026 i ambient polític
- Preveu un inici d’any molt tens a Madrid, amb el govern de Sánchez contínuament assetjat.
- Tot i la pressió, confia que es pugui mantenir la legislatura si hi ha voluntat de prioritzar la millora de la vida de la gent per damunt de les passions partidistes.
7. Entrevista cultural: Cèlia Riba i l’any Llompart
7.1. Trajectòria de Cèlia Riba
Entrevista enregistrada en el marc d’Això és VIDA (episodi 89), dedicada sobretot a Josep Maria Llompart.
- Cèlia Riba:
- Professora jubilada de Llengua i Literatura Catalanes a secundària. - Ha exercit de professora associada a la UIB. - Ha treballat al TermCat. - És curadora de l’obra de Josep Maria Llompart.
7.2. Experiència docent i visió de les noves generacions
- Riba admet que fa anys que no és a l’aula i que el sistema ha canviat molt (plans, tipus d’alumnat).
- Tot i el pessimisme recurrent, reivindica que hi ha molta gent jove molt vàlida i activa:
- Cita el premi Guillem de Sagrera per la campanya del vídeo No m’excloguis, com a exemple d’implicació juvenil per la llengua.
7.3. Figures culturals de referència
Riba repassa, des de la seva experiència personal i familiar, figures clau de la cultura catalana del segle XX:
7.3.1. Carles Riba
- No el va conèixer personalment (ella era petita), però el coneix a través de:
- Clementina Arderiu (la seva dona). - Els seus pares i tiets (família Riba).
- Subratlla la seva triple funció de poeta, traductor i professor.
- Destaca el seu carisma docent: feia «viure Grècia» als alumnes; grans conferències.
- Regrets: manca d’enregistraments de ràdio o televisió; només conservam algunes recitacions d’ell mateix (per ex. Elegies de Bierville).
7.3.2. Clementina Arderiu
- Poeta radicalment diferent de Carles Riba, tot i ser la seva dona.
- Riba critica l’etiqueta d’alguns crítics que la presenten «influïda pel marit»: la veu injusta i poc precisa.
- Explica l’anècdota: Carles li diu que deixi de llegir Carné perquè la influeix massa, prova de com ell mateix l’orientava críticament.
7.3.3. Cèlia Viñas i Encarna
- Cèlia Viñas:
- Poeta i professora, molt viva i intel·ligent. - Va desenvolupar gran part de la seva obra en castellà (anys grisos a Almeria), però també té una obra catalana rellevant. - Va fer conferències feministes pels pobles de Mallorca amb només 17–18 anys.
- Encarna (germana de Cèlia):
- Molt alegre i entusiasta. - Crítica severa dels textos del seu marit, Josep Maria Llompart. - Segons Riba, va ser decisiva en la transformació ideològica i vital de Llompart.
7.3.4. Família de Riba i Pau Riba
- Riba revela que el seu avi va jugar al FC Barcelona, i hi ha carta de Joan Gamper que ho certifica.
- Això mostra una família molt moderna i esportista per l’època (futbol, natació, excursions), en contrast amb la Mallorca tradicional.
- Sobre Pau Riba (cosí seu):
- El defineix com un outsider que va voler trencar amb la imatge burgesa del seu avi. - Recorda que el seu avi no era cap «gran burgès» (no tenia propietats importants, vivia precàriament). - Destaca la seva vena plàstica: dibuixos i portades de discos.
7.4. Josep Maria Llompart: vida, obra i llegat
7.4.1. Orígens i canvi vital
- Llompart venia d’una família militar i conservadora, amb un catolicisme sobretot ritual.
- El contacte amb Encarna i la seva família li obre un món nou:
- Excursions, mar, esport, natura. - Trencament amb la rigidesa familiar i obertura a un compromís nacional i cultural.
- Influències clau:
- Miquel Llodrà, que ja l’havia iniciat als poetes catalans. - Cèlia Viñas, que va detectar el seu talent poètic i l’encoratjà molt. - Lluís Casasses, amb qui comparteix viatges pels Països Catalans (inspiració de textos com La terra d’argensa i Memòria d’un viatge a l’Alt Llobregat). - Benet (Josep Maria Benet), i Jordi Carbonell, amb qui col·labora a Nacionalistes d’Esquerra i a la Secció Filològica de l’IEC.
7.4.2. Llompart poeta
- Riba és molt clara: Llompart poeta és encara poc conegut i gairebé gens estudiat.
- No hi ha cap monografia o tesi centrada exclusivament en la seva poesia, fet insòlit dins la seva generació.
- Fa una crida explícita a investigadors i universitats per omplir aquest buit.
7.4.3. Llompart crític, assagista i prologuista
- Com a crític literari:
- No segueix un «mètode acadèmic» a la Moles, sinó un mètode basat en la lectura profunda i la saviesa. - És un gran divulgador d’autors com Joan Alcover (clau en el proper «any Alcover»). - La seva prosa crítica ja és, per si mateixa, un plaer estètic.
- Com a prologuista:
- Va escriure tants pròlegs que Camilo José Cela li digué en broma: «Si fueses mujer, serías puta, porque no sabes decir que no», assenyalant que Llompart acceptava massa encàrrecs. - Mostra la seva generositat i compromís amb autors novells.
7.4.4. Llompart cívic i polític
- Figura cívica referencial, sobretot per:
- Defensa de la llengua catalana i dels Països Catalans. - Participació en moviments polítics com Nacionalistes d’Esquerra. - Intervencions públiques, discursos i conferències.
- Riba subratlla que ell mateix hauria preferit ser només «poeta professor», però les circumstàncies el portaren a un rol molt visible en la lluita cultural i nacional.
7.5. Obres completes de Josep Maria Llompart
- S’ha iniciat una edició d’Obres Completes:
- Ritme previst: un volum l’any. - Durada estimada: 6–7 anys (encara per perfilar el nombre definitiu de volums).
- Volum 1: Llengua, cultura i país
- Recull de discursos, conferències i articles sobre llengua, cultura i Països Catalans. - Mostra tant el seu pensament com la seva prosa esplèndida.
- Volum 2: primers textos de crítica literària i assaig.
- Volums futurs: inclouran traduccions (del gallec, francès, castellà, etc.), poesia, pròlegs i altres materials.
- Tot el fons està ordenat i accessible a l’Arxiu de Mallorca Literària (Santanyí), facilitant la recerca.
7.6. Balanç de l’Any Llompart
- Riba es mostra molt satisfeta amb l’Any Llompart:
- Millor que el 2018, perquè ara s’ha posat més èmfasi en totes tres potes: poesia, crítica i acció cívica. - Vol que el llegat no sigui només memòria, sinó punt de partida per a estudis futurs.
- Convida a fer una feina sistemàtica en tres línies:
- Compromís político-cívic. - Obra crítica i assagística. - Creació poètica.
8. Cafè amb Filosofia: Henry David Thoreau i la vida als boscos
8.1. Presentació de Thoreau
Secció Cafè amb Filosofia amb Miquel Ripoll.
- Henry David Thoreau (Thuró) (1807–1862):
- Escriptor, filòsof, poeta, naturalista i empresari nord-americà. - Considerat precursor del psicologisme i del pacifisme. - Gran influència sobre figures com Gandhi i Martin Luther King, especialment per la seva teoria de la desobediència civil.
8.2. Desobediència civil
- El 1846, Thoreau es nega a pagar impostos en senyal de protesta contra:
- La guerra de Mèxic. - L’esclavisme als Estats Units.
- És empresonat i posteriorment explica la seva experiència i arguments a la conferència «Desobediència civil»:
- Defensa que els ciutadans han de negar suport econòmic a lleis i governs injustos. - L’Estat no pot tenir més poder que el que li atorguen els ciutadans.
8.3. Walden o la vida als boscos
- Obra recomanada: Walden o la vida als boscos, en edició catalana de Símbol Editors, traducció d’Anna Torró, amb introducció de Ramon Alcoberro.
- Contingut:
- Crònica dels dos anys, dos mesos i dos dies que Thoreau passa sol en una cabana a la vora del llac Walden. - Barreja de relat autobiogràfic, assaig filosòfic, diari naturalista i tractat moral.
- Idees clau:
- Defensa d’una vida senzilla i propera a la natura com a camí de plenitud. - Crítica a l’alienació produïda per la industrialització (allò que després teoretitzarà Marx). - Observació detallada dels cicles naturals, els animals, el pas de les estacions, la solitud.
- Frase emblemàtica citada al programa:
> «Vaig anar als boscos perquè volia viure deliberadament, afrontar només els fets essencials de la vida i veure si podia aprendre allò que havia d’ensenyar, i no descobrir, a l’hora de la mort, que no havia viscut.»
8.4. Transcendentalisme i ecologisme
- Thoreau s’inscriu en el corrent del transcendentalisme, al costat de Ralph Waldo Emerson:
- Una mena d’idealisme pràctic: l’esperit es desenvolupa en el marc de la matèria. - La natura és espai de desenvolupament espiritual, no només recurs econòmic.
- És una de les arrels ideològiques de l’ecologisme modern i de la crítica al domini humà absolut sobre el medi.
8.5. Recomanació de lectura per Nadal: Patti Smith
- Ripoll recomana també El pa dels àngels, memòries de Patti Smith publicades per Club Editor:
- Llibre de memòries complet, des de la infància fins al present. - Smith entra en el món de l’art a través de la poesia (inspirada per Rimbaud) i passa després a la música. - El llibre inclou fotografies i connecta música, literatura i vida.
- S’esmenten altres títols previs de Smith al mateix segell: L’any del mico, Uns marrecs.
9. Focus sobiranista amb Joan Planes
9.1. Valoració crítica del congrés de Més per Mallorca
Secció Focus sobiranista amb Joan Planes.
- Planes assisteix al congrés de Més per Mallorca com a representant de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.
- Descriu el congrés com l’inici de l’any preelectoral per a les eleccions de 2027.
- Canvis organitzatius:
- Eliminació de la figura de secretari general i reducció de la permanent de 8 a 6 membres. - Continuen figures properes a Lluís Apesteguia (Ana Maria Ramon, Ferran, etc.). - Incorporacions destacades: Miquel Oliver (exbatle de Manacor) com a responsable de qüestions territorials; Carme Gomila i Laura Cecília.
- Valoració de Planes:
- Considera que hi ha pocs canvis reals i que el nucli dirigent és bàsicament el mateix. - Recorda que ell i l’Assemblea han sentit Més lluny del sobiranisme actiu, absent de molts actes i mobilitzacions. - Remarca la decepció amb l’oposició d’aquests darrers quatre anys.
9.2. Autocrítica i reptes pendents
- Planes reconeix que Apesteguia ha fet autocrítica:
- Atrapats per les «dinàmiques del poder» i la gestió diària. - Allunyament de la gent i del carrer. - Manca de polítiques que canviïn radicalment la realitat.
- Planes reclama a Més:
- Assumir clarament que l’Estat espanyol és estructuralment hostil al país. - Fer desafecció activa envers l’Estat, mostrant que és una estructura colonial i extractiva. - Recuperar i exhibir simbologia pròpia, identitat i orgull de formar part de la Nació Catalana. - Construir una proposta transversal i inclusiva que impliqui partits i entitats cíviques, i reforci un sentiment nacional profund.
- També alerta:
- Possibles noves forces sobiranistes o independentistes i la presència de Coalició de Mallorca podrien fragmentar més el vot. - En un escenari de polarització PP–PSOE («vot útil»), el sobiranisme pot quedar encara més debilitat si no hi ha un canvi fort.
9.3. R+D+i i model econòmic balear
- Planes aprofundeix en les dades d’inversió en R+D+i:
- L’Estat espanyol inverteix un 1,4% del PIB (molt per sota dels estàndards europeus), tot i una lleu millora respecte a 2014. - Les Illes Balears són penúltimes entre comunitats, només per damunt de Ceuta i per sota de Melilla, amb un 0,4% del PIB.
- Conseqüències:
- El model basat en turisme massiu i mà d’obra poc qualificada impedeix crear valor afegit. - El sector privat balear només aporta el 38% de la R+D, quan a la UE és prop del 70%. - En inversió pública, només 35 milions d’euros en polítiques d’innovació sobre un pressupost de 100.400 milions.
- Sense una aposta seriosa per R+D+i i una recaptació fiscal justa, el creixement balear és insostenible i condemna el país a la pobresa relativa.
9.4. Licitacions públiques estatals i centralisme de Madrid
- Planes comenta un informe de l’Institut d’Estudis Econòmics de València (2012–2019) sobre el biaix territorial en la contractació pública estatal:
- Dades clau:
- El 72% de les licitacions públiques estatals es decideixen per òrgans ubicats a la Comunitat de Madrid. - Aquestes licitacions gestionen el 87% dels recursos. - Gairebé el 60% de les adjudicacions acaben en empreses amb seu fiscal a Madrid, que reben el 65% dels diners. - Tot i que Madrid representa només el 9,5% de l’economia espanyola.
- En canvi:
- Empreses catalanes: 8,2% de licitacions, 5,7% dels recursos. - País Valencià: 3,3% i 3,3%. - Illes Balears: 0,7% de licitacions i 0,7% dels recursos, tot i representar el 2,7% del PIB.
- Planes subratlla que això té un efecte multiplicador brutal en la riquesa de Madrid i en el dèficit d’inversions als Països Catalans, reforçant la idea d’un estat centralista i extractiu.
9.5. Manifestació del 30 de desembre i Diada de Mallorca
- La Plataforma 31 de Desembre convoca, com cada any, la manifestació sobiranista del 30 de desembre al passeig del Born.
- Objectius:
- Reivindicar el 31 de desembre com a Diada de Mallorca, commemorant l’arribada de la cultura catalana amb Jaume I. - Denunciar la sobrepoblació, saturació turística, dèficit fiscal, manca d’habitatge i degradació ambiental. - Proclamar que «la solució és l’autodeterminació» i que l’Estat espanyol «no té remei».
- Planes anima tothom a assistir-hi per demostrar que hi ha força social darrere el sobiranisme i la defensa dels drets nacionals de Mallorca.
9.6. Comiat de Joan Planes
- Planes acomiada la seva col·laboració setmanal (present des de 2019) amb agraïment:
- A Ona Mediterrània per l’espai lliure d’expressió. - Als oients per l’escolta i el suport.
- Anima a fer-se soci de la ràdio i a reforçar mitjans com Ona Mediterrània i Diari de Balears, considerats estructurals per a la llengua i la sobirania informativa.
10. Altres elements del programa
10.1. Publicitat i projectes socials
- Espais de PUBLI AMIC i anunciants vinculats:
- Revista L’Estel (pensament, cultura i territori). - Clínica Dental Planes Mariano i el concepte Slow Dentistry. - Projecte 3 Globs de 3 Salut Mental, que distribueix aigua de qualitat i genera inserció laboral per a persones amb problemes de salut mental.
- Crida a associar-se a Ona Mediterrània i donar-hi suport econòmic com a soci.
10.2. Música i ambient sonor
- L’episodi incorpora diverses peces musicals com a transicions i fons, incloent:
- Cançó Hard Times de The Last Internationale, triada per Miquel Ripoll. - Altres temes en català, acompanyant noticiaris i seccions.
11. Eix temàtic global
L’episodi articula un fil conductor clar:
- Actualitat política i social a les Illes i a l’Estat (crisi d’habitatge, turisme, corrupció, masclisme, finançament, centralisme).
- Cultura i memòria (Nit de Neules, any Llompart, figures literàries catalanes, poesia catalana i llengua com a eix identitari).
- Pensament crític (Thoreau, desobediència civil, ecologisme, Walden com a alternativa vital i conceptual).
- Sobiranisme i projecte nacional (anàlisi de Més per Mallorca, denúncia del model d’Estat, crida a l’autodeterminació i mobilització del 31 de desembre).
Tot plegat, amb una línia editorial que reforça la idea d’una veu singular i necessària per al panorama cultural contemporani balear i català, situant Ona Mediterrània i Bon Dia i Bona Vida com a espais de debats profunds, memòria cultural i compromís polític.