Bon Dia i Bona Vida
Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
Subscriu-te
Actualitat, cultura i sobiranisme a Ona Mediterrània
Arrencada musical i presentació del **Bon Dia i Bona Vida** de dimarts 2 de desembre de 2025. El conductor avança els continguts del dia: repàs de premsa (Diari de Balears, VilaWeb), entrevista enregistrada amb Biel Frontera (Escola de Música i Dansa de Mallorca), presència a l’estudi de Joan Mir, conversa amb Miquel Àngel Contreras (Més per Palma), secció de filosofia amb Miquel Ripoll i connexió final amb Joan Planes per parlar d’actualitat sobiranista.
Lectura comentada de titulars de **Diari de Balears**: detenció d’una cèl·lula neonazi a Castelló, la IA de WhatsApp que ja parla català, reconeixement del CNI sobre l’espionatge a expresidents de l’ANC, acte de reparació a Inca per Pablo Ferrer Madariaga, 20 anys de L’Estel a Manacor, activitats de la Federació de Cooperatives, premi Formigó a Margalida Prohens, irregularitats a Pollença i Andratx i concerts didàctics de Viu la Cultura. Breu transició cap a **VilaWeb** (que es desenvoluparà més endavant).
Es despleguen els titulars de **VilaWeb**: explicació de la pesta porcina africana i efectes en el preu del porc, resposta de la Xina restringint importacions, desplegament de l’exèrcit espanyol a Catalunya, anàlisi d’Esperança Camps sobre Juanfran Pérez Llorca (nou president valencià), decisió del Tribunal Constitucional de mantenir inhabilitats Junqueras, Romeva, Bassa i Turull i anunci del pla andorrà per reforçar el català amb 22 mesures fins al 2028.
Tornada a la portada del **Diari de Balears** per destacar la secció d’opinió: articles de Joan Vicenç Lillo (mobilització per anar a votar), Lila Tomàs (trobada a Bilbao), Rafel Borràs (resistir als tambors de guerra), Joan Lladonet (PSOE i PP) i Miquel Ripoll (pressió del consum). S’anuncia que a les 10 es farà el **"Cafè amb filosofia"** amb Miquel Ripoll, i es passa a l’espai d’entrevista.
Seqüència de **falques publicitàries** de Revista Estel, la clínica dental Planes Mariano i el projecte social 3 Globs (aigua de qualitat i inserció laboral de persones amb malaltia mental). Es recorda que Ona Mediterrània existeix gràcies al suport de les persones associades i es convida a fer-se Soci per reforçar la ràdio.
Emissió de l’entrevista enregistrada al programa "Això és vida" amb **Biel Frontera**, president i director de l’**Escola de Música i Dansa de Mallorca**. Es parla de la gran reviscolada del **ball de bot**, amb places plenes de gent de totes les edats; de la història de l’Escola, fundada el 1975 per don Bartomeu i Antoni Marí; de la recerca etnogràfica de don Bartomeu per pobles de Mallorca recollint passes de ball; de la sistematització del ball (numeració de punts de jota i bolero); de la transformació de l’Escola en associació cultural amb una junta de 9 persones i un equip humà ampli (més de 60 balladors i una dotzena de músics). Es repassen els **reconeixements** rebuts: Premi Ramon Llull del Govern, Siurell de Plata del Grup Serra i premi Bartomeu Oliver de l’Obra Cultural Balear. Biel denuncia que la **cultura popular** és la "germana pobra" de la cultura, sovint menystinguda per polítics i institucions. Explica la diferenciació entre **ball a plaça (autenticitat)** i **folklore adaptat a l’escenari**, remarcant que les coreografies de l’Escola provenen de punts tradicionals però adaptats per a mostres d’una hora. També detalla el finançament de les sortides internacionals (autogestió, fons comú i aportació personal dels balladors) i el **perfil divers d’alumnat**, amb infants des de 5 anys fins a una alumna de 88. Subratlla la **força integradora** del ball: presència de persones de fora (incloses nord-americanes) que aprenen a ballar per integrar-se i estimar la cultura. Tanca amb una reflexió sobre el **caràcter viu i evolutiu del folklore**, amb multiplicació de passes i un bon relleu generacional que garanteix el futur del ball de bot.
Tram amb diverses peces musicals (incloses cançons amb lletres de to irònic sobre l’urbanisme al Pla, i temes amb llengües i estils diversos) que fan de transició entre l’entrevista a Biel Frontera i el segon repàs informatiu del matí. No hi ha contingut parlat rellevant més enllà de les indicacions finals de "Fins demà" dins el context musical.
Nova connexió informativa a les 8:50. Es tornen a resumir les notícies principals de **Diari de Balears** (cèl·lula neonazi, IA de WhatsApp en català, CNI i espionatge a l’ANC, acte de reparació a Inca, 20 anys de L’Estel, cooperativisme, premi Formigó, concerts de Viu la Cultura, irregularitats a Pollença i Andratx, finca del Fangar). A continuació es repassen titulars de **VilaWeb** (pesta porcina africana, caiguda del preu del porc, mesures de la Xina, anàlisi sobre Juanfran Pérez Llorca, decisió del TC sobre Junqueras i altres, pla d’acció per al català a Andorra) i del **Mallorca Daily Bulletin** (promesa de 1.200 habitatges públics, caiguda de la delinqüència turística, noves regles de la nit a Magaluf, previsió de fred i neu). També es destaquen les portades del **Diario de Mallorca** i **Última Hora** sobre habitatge, turisme, Jaume Plensa, grip porcina, expropiacions i successos.
Es completa el repàs amb més detalls dels titulars de **Diario de Mallorca** (procés de selecció del xofer de la presidenta Margalida Prohens, venda de l’hotel Es Molí de Deià, Jaume Plensa com a ambaixador de Palma, diligències contra càrrecs d’Israel, casos de violència masclista) i **Última Hora** (pla de xoc d’habitatge, grip porcina, expropiacions de l’autopista de sa Pobla, vaga de metges, mort del jesuïta Nicolau Pons i Llinàs). Es tanca el bloc d’actualitat i es dona pas a **Joan Mir**, present a l’estudi, per analitzar la situació política (especialment la nova coalició per Mallorca).
Joan Mir analitza la presentació de la **coalició per Mallorca** entre el Pi i Som Mallorca. Interpreta el moviment com una maniobra clàssica per **revitalitzar un partit en declivi** (el Pi, extraparlamentari) obrint la porta a un nou grup (Som Mallorca) i a independents, que entren com a aliats i no com a simples militants. Ho compara amb operacions similars al PSC quan hi van entrar figures provinents del PSUC. Mir dubta que la maniobra pugui **revertir la davallada de l’espai autoctonista**, que ha passat d’un 15 % a un 8 % del vot censat en una dècada. S’obre un debat amb el conductor sobre fins a quin punt convé **rebaixar el discurs** per captar nous votants o, al contrari, **motivar fortament la base** per multiplicar els vots per militant, recordant el cas de Més durant l’etapa de Bauzá i l’ofensiva contra la llengua. En el pla local també es comenta la figura de **Jaume Plensa** com a ambaixador de Palma, amb una reflexió sobre el paper de la **grandària i la il·luminació** en l’escultura, i el fet que moltes obres contemporànies es legitimaven més per la teoria escrita que no per la matèria treballada. Mir aprofita per valorar positivament que l’ambaixador sigui un artista de qualitat i no una figura purament propagandística. Finalment, es tracta el tema dels **habitatges públics**: Mir qualifica l’anunci d’un pla de més de 1.000 pisos com la "penitència" per no haver-los construït quan tocava i el veu molt insuficient. A l’extrem oposat, es parla de la venda de la **finca del Fangar** a un preu multiplicat per sis, símbol de la **concentració de grans possessions en mans foranes** i de la conversió del territori en actiu especulatiu.
Segona part de l’anàlisi de Joan Mir, centrada en l’àmbit estatal i internacional. Es planteja la possibilitat d’eleccions generals aviat per la fragilitat del govern de Pedro Sánchez, però es remarca també la **dificultat de construir una alternativa viable** PP–Vox, i el paper clau de partits com Junts o el PNB, que difícilment validarien un govern amb Vox. Mir és **escèptic** amb enquestes que situen Vox com a segona força estatal, recordant que el sistema electoral castiga partits sense **implantació municipal forta**. Malgrat tot, alerta que la "plantilla" de l’extrema dreta, amb un discurs simple i molt mediàtic, ja funciona a Itàlia i França i pot arrelar també a l’Estat espanyol. El conductor qualifica Pedro Sánchez de part de la **corrupció de l’Estat profund**, en el sentit que ha tolerat espionatge i guerra bruta mentre no l’afectaven, i ara es presenta com a garant de netedat en altres àmbits. Mir considera fins i tot més greu la **corrupció policial i judicial** (CNI, infiltracions, escoltes, etc.) que no la clàssica de finançament il·legal de partits. En l’àmbit internacional es parla de **Ucraïna**, on es preveu una fase de pressions per negociar que podria acabar amb pèrdues territorials però amb la possibilitat que el país esdevingui una mena de **Finlàndia**: derrotat militarment però pròsper i independent a llarg termini. També es comenten els moviments a la zona del **Carib** i Veneçuela, associats a la doctrina Monroe i al paper dels EUA com a potència que alhora crea i buida de contingut institucions com l’ONU. Es destaca que la retirada de finançament nord-americana pot posar en qüestió la viabilitat de moltes agències internacionals.
Connexió amb **Miquel Àngel Contreras**, regidor de Més per Palma. En primer lloc, exposa la proposta de Més perquè hi hagi **transparència en la gestió de l’arbrat** i un **pla de replantació 3x1**: per cada arbre talat, s’han de plantar tres arbres nous, com a mínim al mateix barri, per combatre l’efecte **illa de calor** i millorar les condicions de vida a l’estiu. Es comenta el cas de les **velles ombres** de la plaça Llorenç Villalonga: fa un any i mig el PP en tala algunes al·legant mal estat i es compromet a conservar la resta, però recentment anuncia que les talarà totes, fet que Contreras qualifica de **manca de transparència** i **engany** a la ciutadania. El segon tema és la crítica a la **campanya municipal d’adopció d’animals per Nadal**, que Més considera perillosa perquè fomenta **adopcions impulsives** i converteix els animals en regals, amb risc d’augment d’abandons. Contreras proposa **campanyes permanents** tot l’any, jornades de portes obertes a Son Reus i èmfasi en l’**adopció responsable** com a contraposició a la compra d’animals com si fossin joguines. Finalment, s’aborda el **relleu generacional** dins Més per Palma: tant ell com **Neus Truyol** anuncien que aquesta serà la seva **darrera legislatura**, després de 12 i 14 anys respectivament a l’Ajuntament, amb la voluntat d’obrir un **nou cicle** i facilitar l’aparició de noves cares i lideratges al partit.
Emissió d’una entrevista enregistrada amb **Joan Pere Le Bihan**, pedagog i activista catalanista originari de família sollerica exiliada a Marsella. Explica com mai no s’ha sentit francès, sinó **mallorquí**, i descriu Marsella com una ciutat marcada per màfies i barreja d’orígens, amb una França viscuda més com a **aparell administratiu** que com a identitat. Relata el seu **activisme social** a França: va participar en campanyes en favor de **treballadors tunisians** sense papers explotats a drassanes i obres, aconseguint a través de **vagues de fam escalonades** (Ciutat, Marsella, Lió, Bordeus, París) que l’Estat acabés concedint **papers a milers de persones**, i també en iniciatives de suport a **presos bascos i catalans** detinguts il·legalment. El 1977–78 se’n va a **Perpinyà** i s’incorpora a la **Bressola**, la primera escola moderna en català a Catalunya Nord. Contextualitza la persecució de la llengua catalana a França des de l’**edicte de Lluís XIV de 1700** fins avui, i denuncia que malgrat que l’article 75 de la Constitució francesa defineix les llengües regionals com a **patrimoni de la República**, aquestes són de fet **prohibides**, com demostra el fet que hi hagi batles encausats per deliberar en català. Le Bihan defensa que la **immersió lingüística** és necessària però no suficient: cal una autèntica **"habituació" de l’ús** del català a través de pràctiques quotidianes, especialment a l’escola. Alertat per Carme Laura Gil que el català corre el risc de **"llatinitzar-se"** (ser sabut però no parlat), proposa un model pedagògic basat en la **verticalitat** (aules amb dues o tres edats barrejades) que fomenta la **responsabilitat dels grans envers els petits** i converteix el català en llengua **dominant del pati** en alguns centres de la Bressola, tot i que la immensa majoria d’alumnes són francòfons de casa. Relata com el director d’un institut de Prada va descobrir que els exalumnes de la Bressola tenien un **sentit cívic superior** a la resta. Explica el seu mètode de "sa i oli" i el bateig del **"mètode Liseta Casas"**, a partir d’una alumna que, quedant un any més, espontàniament feia de mestra amb els més petits al pati, revelant el potencial de responsabilització infantil. A partir d’aquesta experiència, presenta el seu llibre **"Estat nou, Escola nova"** (2014), on proposa un model escolar que, a banda d’immersió, treballi la **cohesió social, el civisme i l’arrelament**. Comentant la Mallorca actual, Le Bihan expressa la seva **preocupació** per la pèrdua de presència del català a Palma, la massificació de l’illa i la necessitat de limitar el nombre de persones que hi arriben, alhora que defensa la **integració plena** d’aquells que es queden, perquè puguin adquirir la **ciutadania vital mallorquina** i viure en català i mallorquí com a llengua de relació quotidiana.
Secció setmanal "**Cafè amb filosofia**" amb **Miquel Ripoll**, dedicada a **Hannah Arendt** i el tema de la **llibertat política**. Ripoll repassa la biografia d’Arendt: filòsofa (o pensadora política) jueva alemanya formada amb Heidegger i Jaspers, exiliada a París i després als EUA, on viu com a apàtrida fins obtenir la nacionalitat nord-americana el 1951 i treballa a universitats com Berkeley, Columbia i Chicago. S’explica que Arendt no fa filosofia política clàssica sobre formes ideals de govern, sinó que analitza **què passa quan l’espai polític s’ensorra** (nazisme, totalitarismes) i com redefinir la política com a **espai comú de pluralitat**. S’insisteix que les dictadures no són un excés de política, sinó **l’anul·lació de la política**, perquè destrueixen l’espai compartit on les persones poden aparèixer, parlar i actuar lliurement. Es presenta la tesi de la **"banalitat del mal"** a partir de l’obra "Eichmann a Jerusalem": Eichmann no era un monstre, sinó un funcionari ordinari que **complia ordres sense pensar** en les conseqüències morals dels seus actes. La banalitat del mal rau en la **irresponsabilitat massiva** de qui deixa de pensar i d’assumir responsabilitat, un fenomen que es vincula amb situacions actuals (tractament de migrants, policies o funcionaris que apliquen ordres injustes sense qüestionar-les). Ripoll introdueix la categoria de **natalitat**, central en Arendt, com a contrapès a la obsessió filosòfica per la **mort**. La natalitat significa que cada nou nat pot **començar alguna cosa nova**, i funda la possibilitat de **revolucions** i transformacions profundes (Revolució Francesa, soviets, insurreccions populars). És una font d’esperança perquè, fins i tot després dels horrors del segle XX, sempre pot aparèixer una generació capaç de transformar el món. Pel que fa a lectures recomanades, es destaca **"La llibertat de ser lliures"** (Eumo Editorial), recull de tres conferències traduïdes per Laia Font amb pròleg de Fina Virulés, com a **excel·lent porta d’entrada** al pensament d’Arendt. També es menciona "Responsabilitat personal sota la dictadura" (Lleonard Muntaner) i es recorda que "Eichmann a Jerusalem" encara no està disponible en català. Ripoll subratlla que Arendt és avui una lectura **urgent** per entendre com es destrueix l’espai polític i quines condicions el fan possible de nou.
Curta transició amb falques, indicatius i un tema musical (incloent-hi "Sarri, sarri" d’Escorbut) abans de la connexió amb Joan Planes. Es recorda que s’està escoltant **Bon Dia i Bona Vida** a Ona Mediterrània i es prepara l’entrada al bloc sobiranista.
Bloc final del programa amb **Joan Planes**, en clau sobiranista. Primer analitza les dades de finançament comunicades per la ministra Montero: les Balears rebran 4.206 milions el 2026 però seguiran aportant **més de 400 milions nets** al sistema, consolidant la condició de **territori espoliat**. Recorda que el sistema reparteix només una part de l’IRPF i l’IVA mentre que la resta, així com l’impost de societats, es recapta íntegrament des de Madrid. L’ASM calcula un espoli acumulat superior als **60.000 milions** en 14 anys (7 de governs del PP i 7 del PSOE). Planes es mostra molt escèptic amb la promesa d’un **nou model de finançament autonòmic** i, sobretot, amb un suposat finançament singular per a Catalunya, que considera inviable dins la lògica actual. Interpreta el debat com una estratègia electoral i assevera que l’Estat espanyol continua funcionant com un **estat centralista i extractiu** que veu les Illes com un territori productiu i disciplinat. Pel que fa a la **coalició per Mallorca** (Pi + Som Mallorca), l’ASM la valora com una notícia "relativament positiva" perquè uneix l’espai mallorquinista i posa sobre la taula debats importants com el **sostre poblacional** (la idea que "a Mallorca ja no hi cap ningú més") i la centralitat de Mallorca com a referent. No obstant, Planes expressa **decepció** perquè esperava un pas clar cap al **sobiranisme** i veu encara massa pes d’un **autonomisme/regionalisme** que no afronta de cara el conflicte amb l’Estat. Exposa quatre principis que, segons ell, hauria d’assumir el mallorquinisme polític per fer un salt sobiranista: (1) reconèixer l’Estat espanyol com a **estat enemic** per a la llengua i la cultura; (2) fomentar una actitud d’**autodefensa i desafecció**; (3) mantenir una **crítica i denúncia històrica i actual** de l’opressió i l’espoli; (4) construir una proposta **transversal, inclusiva, cívica i nacional**, capaç d’integrar la immigració sense renunciar a la identitat i al projecte nacional dels Països Catalans. Planes informa també del **procés intern de renovació** de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca: final dels dos mandats de l’actual secretariat, convocatòria d’eleccions internes i crida als socis i simpatitzants a presentar candidatures fins al 10 de desembre. Ell mateix deixarà la presidència però anima a continuar la feina col·lectiva per la sobirania. Finalment, comenta el **sopar-col·loqui** organitzat amb representants del **Consell per la República** i el **Pacte Nacional**, on es va constatar la voluntat de coordinar esforços per la **internacionalització** del cas català, amb l’objectiu d’arribar a **Nacions Unides** i obtenir una resolució que reconegui el caràcter **colonial** de la relació amb l’Estat espanyol i el **dret d’autodeterminació** de la nació catalana. El programa es tanca amb una crida a continuar informant-se a través de Diari de Balears i Ona Mediterrània, i una **petició explícita de fer-se Soci** per garantir la supervivència d’aquest projecte comunicatiu independent.
Visió general de l’episodi
Aquest episodi de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània combina actualitat informativa, cultura popular mallorquina, anàlisi política i sobiranista i reflexió filosòfica. Al llarg del programa es repassen portades de diaris, s’entrevista persones vinculades a la cultura i a la política local i es debat sobre el finançament autonòmic, el paper dels partits mallorquinistes i el futur del sobiranisme.
1. Repàs de premsa i actualitat
1.1. Titulars de Diari de Balears i VilaWeb
- Seguretat i extrema dreta: detenen a Castelló tres membres d’una
cèl·lula neonazi preparada per atemptar.
- Tecnologia i llengua: la IA de WhatsApp ja és capaç de parlar català,
fet destacat com a pas rellevant per a la normalització digital.
- Espionatge polític: el CNI reconeix haver espiat, amb autorització
del Tribunal Suprem, els expresidents de l’ANC, Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez.
- Memòria històrica a Inca: anunci d’un acte de reparació de la memòria
de Pablo Ferrer Madariaga, militar republicà nascut a Inca i executat a Ceuta.
- Cultura i cooperativisme:
- 20 anys de L’Estel a Manacor. - Visita de l’ambaixadora d’Israel. - Celebració del Dia del Cooperativisme per part de la Federació de Cooperatives de les Balears. - El Gengop atorga el premi Formigó a Margalida Prohens. - Concerts didàctics del programa Viu la Cultura amb més de 2.500 alumnes participants.
- Gestió pública i territori:
- 32 incompliments detectats en la gestió de fons públics dels ajuntaments de Pollença i Andratx. - La finca del Fangar surt a la venda a un preu sis vegades superior al de fa 25 anys.
A VilaWeb destaquen:
- Pesta porcina africana: caiguda del preu del porc a Mercolleida
i mesures de Xina restringint importacions només a la demarcació de Barcelona.
- Política al País Valencià: anàlisi de Juanfran Pérez Llorca, nou
president de la Generalitat Valenciana, a càrrec d’Esperança Camps.
- Procés i repressió: el Tribunal Constitucional manté la inhabilitació
de Junqueras, Romeva, Bassa i Turull, i es preveu una resolució imminent sobre l’amnistia a quatre manifestants.
- Política lingüística: Andorra aprova el primer pla d’acció nacional
per reforçar el català amb 22 mesures fins al 2028.
"Andorra aprova el primer pla d’acció nacional per a reforçar el català amb 22 mesures fins al 2028."
1.2. Premsa en anglès i castellà
Al Mallorca Daily Bulletin (en anglès):
- Promesa del Govern balear de 1.200 habitatges públics nous.
- Caiguda de la delinqüència als municipis turístics, amb el mercat
britànic com a principal origen de turistes.
- Noves regles per a la vida nocturna a Magaluf, amb discoteques que
obriran a partir de les 18 h.
- Previsió de nits fredes i possible neu per fronts atlàntics.
Als diaris en castellà (Diario de Mallorca i Última Hora):
- Habitatge públic i pla de xoc: promesa d’iniciar obres de més de
1.000 pisos públics el 2026 i pla de xoc per 1.213 pisos per a residents.
- Turisme i patrimoni:
- Venda de l’hotel Es Molí de Deià a Pelayo Cortina Koplovich per 50 milions. - L’artista Jaume Plensa és reconegut com a "ambaixador" de Palma.
- Conflictes i salut:
- Grip porcina amenaçant els preus de Nadal. - Expropiacions de l’autopista de sa Pobla que passen factura 21 anys després. - Vaga de metges contra l’Estatut Marc.
- Successos: casos greus de violència masclista amb múltiples
punyalades a víctimes.
2. Entrevista a Biel Frontera: 50 anys de l’Escola de Música i Dansa de Mallorca
2.1. Reviscolada del ball de bot i del folklore
El president i director de l’Escola de Música i Dansa de Mallorca, Biel Frontera, explica la gran reviscolada del ball de bot:
- Places plenes a molts pobles de Mallorca amb 200, 300 o 400 persones
ballant, de 6–7 anys fins a 80 anys.
- L’Escola se sent "el bessó" que ha fet reviscolar el ball a Mallorca.
"Som conscients que som el bessó que ha fet reviscolar tot el que és el ball a Mallorca."
2.2. Història i fundació de l’Escola (1975)
- L’origen es troba en don Bartomeu, creador del grup **Els dansadors de
la Vall d’Or** (Sóller) als anys 1952–53.
- En aquell temps, els pocs grups de ball feien ball coreografiat que
no coincidia amb el que la gent major recordava de les ballades tradicionals.
- Don Bartomeu inicia una recerca etnogràfica arreu de Mallorca:
- Va poble per poble preguntant a balladors i gent gran "què fèieu vosaltres?" - Recull passes de ball, punts i maneres de ballar de festes de matances i trobades familiars.
- El 1975, amb Antoni Marí i a proposta de l’Ajuntament, funda
l’Escola de Música i Dansa de Mallorca per recuperar, ensenyar i difondre aquest patrimoni per tota l’illa.
2.3. La sistematització del ball
Un dels punts clau és la sistematització del ball que fa don Bartomeu:
- Estableix una estructura numèrica per a la jota i el bolero:
- "Un, dos, tres" → cada número equival a un peu en terra.
- Assigna números a tots els punts recollits sobre el terreny.
- Això permet ensenyar de manera ordenada i crear un mètode comú que
avui s’ensenya a quasi tots els pobles de Mallorca (només en quedarien fora uns pocs).
2.4. Reconeixements institucionals i reivindicació de la cultura popular
L’Escola celebra 50 anys amb múltiples reconeixements:
- Premi Ramon Llull del Govern balear (màxima distinció, només per sota
de la Medalla d’Or).
- Siurell de Plata del Grup Serra.
- Premi Bartomeu Oliver de l’Obra Cultural Balear (OCB).
Biel Frontera remarca:
- La cultura popular és sovint "la germana pobra" de la cultura.
"La cultura popular és la germana pobra de la cultura. Sempre rebem les miques de tot."
- Les institucions prioritzen carreteres i grans produccions (òpera,
grans ballets) enfront de la cultura popular.
- Reivindica escriure "cultura popular" amb lletres majúscules arran del
reconeixement de l’OCB.
2.5. Trajectòria personal de Biel Frontera
- És d’Ariany, on encara va viure les ballades tradicionals.
- Família balladora: pare i mare balladors; aprèn de les "burgues", un
grup de dones del poble que sempre acabaven les festes en ball.
- A 12 anys comença a ballar amb la rondalla d’Es Pla.
- El 1975, un amic li parla de l’Escola; entrar-hi ho defineix com **la decisió
més important de la seva vida**.
- Coneix don Bartomeu, que es converteix en un segon pare. D’aquest n’extreu
una màxima fundacional de l’Escola:
"Aquí no se xerra ni de política, ni de religió, ni d’estat social, aquí se ve a ballar."
- A mesura que aprèn, passa a ensenyar a altres pobles (Santa Margalida,
Vilafranca, Sant Joan, Calvià, Palma, etc.), generant una xarxa de mestres de ball tradicional.
2.6. Organització actual i funcionament
- L’Escola és avui una associació cultural amb una junta de 9 persones,
amb Biel Frontera com a president i director.
- Uns 150 alumnes al dia passen per l’escola per aprendre a ballar i a
tocar.
- Més de 60 balladors i 13–14 músics (guitarra, guitarró, xeremia,
violí, etc.) formen el grup estable.
- Biel destaca la importància del bon equip humà: mai no ha hagut de dir
que no a cap actuació, sigui ballada oberta o mostra escènica.
2.7. Tradició vs escenari: autenticitat i adaptació
- Biel diferencia entre:
- Folklore tradicional: ballades a plaça, espontànies, on hi ha 200 persones ballant; ell hi veu l’autenticitat màxima. - Folklore adaptat: quan es puja a un escenari per fer una mostra contractada d’una hora.
- Davant crítiques que els acusen de perdre essència, respon que:
"Quan voleu veure l’autenticitat, anau a les places; això ho hem creat nosaltres, perquè sense nosaltres allà no hi seria."
- A l’escenari treballen amb coreografies basades en els punts recollits
per don Bartomeu, però adaptats al llenguatge escènic actual, sense fer "coses rares".
- Això ha convertit l’Escola en grup capdavanter a Mallorca i molt
valorat a l’exterior.
2.8. Sortides internacionals i finançament
- Reben invitacions per actuar a **Nepal, Filipines, Guam (Oceania), Corea
(Cheonan), Equador, Perú** i altres països.
- El finançament és bàsicament autogestionat:
- Les actuacions generen ingressos que es dipositen en un fons comú. - Quan surt un viatge (p. ex. 300 € per persona) i el fons cobreix 200 €, els participants hi posen la resta.
2.9. Perfil d’alumnat i funció integradora
- Rang d’edats amplíssim: de 5 anys fins a una alumna de 88 anys que hi
va cada dia.
- Hi ha gent jove, però també molta gent adulta.
- Aspecte clau: la força integradora del ball.
- Moltes persones nascudes fora (incloses persones nord-americanes) trien
aprendre ball de bot per integrar-se i estimar la cultura local.
"Per estimar una cultura l’han d’aprendre. Si no coneixes una cultura no l’estimes."
- Biel té una cura especial amb aquests alumnes de fora, fins i tot assignant-los
algú que els faci seguiment personalitzat.
2.10. Futur del ball i cultura viva
- Biel confia plenament en el relleu generacional:
- Hi ha un bon llevat de joves molt preparats, que fins i tot donen lliçons als veterans.
- Defensa que el folklore i la cultura popular no són una cosa rància,
sinó una cultura viva:
"Si fos una cosa rància, s’hauria mort. El ball de bot és una cultura viva. No s’ha quedat anclada en el passat."
- Els passos recollits per don Bartomeu (7 o 8 inicialment) s’han
multiplicat fins a més de 100 gràcies a l’evolució creativa.
3. Miquel Àngel Contreras (Més per Palma): arbrat urbà i adopció d’animals
3.1. Arbrat i canvi climàtic a Palma
El regidor Miquel Àngel Contreras (Més per Palma) denuncia la necessitat de:
- Gestionar bé l’arbrat i augmentar la massa arbòria per combatre
l’efecte d’illa de calor a la ciutat.
- Implementar una norma 3x1: per cada arbre talat, replantar **com a mínim
tres arbres** al mateix barri o zona.
3.2. Polèmica de les velles ombres
- Fa un any i mig el PP va talar velles ombres a la **plaça Llorenç
Villalonga** (zona dalt murada), generant una forta oposició veïnal i de moviments ecologistes.
- El PP es va comprometre a no talar cap exemplar més i a conservar els
set restants.
- Ara, però, l’equip de govern ha anunciat que els talarà tots, al·legant
mal estat i patologies.
- Més per Palma denuncia manca de transparència i engany a la ciutadania.
3.3. Campanya d’adopció d’animals per Nadal
- El govern municipal ha llançat una campanya de Nadal per fomentar
l’adopció d’animals.
- Més per Palma avisa que això afavoreix adopcions impulsives, convertint
els animals en regals nadalencs i augmentant els abandons posteriors.
- Proposta alternativa: campanyes permanents durant tot l’any, jornades de
portes obertes a Son Reus i foment de l’adopció responsable (no comprar animals com si fossin joguines).
3.4. Relleu generacional dins Més per Palma
- Neus Truyol i Miquel Àngel Contreras anuncien que aquesta serà la seva
darrera legislatura.
- Contreras acumularà 12 anys i Neus Truyol 14 anys a l’Ajuntament:
consideren que tanquen un cicle i volen facilitar l’entrada de novs lideratges i una nova etapa per a Més per Palma.
4. Joan Pere Le Bihan: llengua, escola i civisme
4.1. Orígens i identitat
El pedagog i activista Joan Pere Le Bihan relata el seu recorregut vital i militant:
- Neix a Marsella perquè la seva mare, sollerica, va haver de **fugir de la
Guerra Civil** i la repressió franquista.
- Tot i néixer a França, mai no s’hi ha sentit francès; va arribar a **Sóller
amb un any i sempre s’ha sentit mallorquí**.
- Descriu Marsella com una ciutat marcada per màfies, barreja de migrants
(armenis, marroquins, italians, espanyols...), i una França que per ell era sobretot una maquinària administrativa (mestres, polítics...), però no un sentiment d’adscripció.
4.2. Activisme a França: migrants tunisians i presos bascos
- Participa en moviments d’esquerra i campanyes pro-migrants a la zona
de La Ciotat.
- Situació dels treballadors tunisians:
- Treballaven a obres i drassanes sense papers ni declaració. - Si a l’amo no li agradava un treballador, telefonava a la policia, que el deportava. - Explotació laboral i absoluta dependència.
- A través de vagues de fam i mobilitzacions (de La Ciotat a Marsella,
Lió, Bordeus i París), aconsegueixen que l’Estat s’hagi de veure forçat a regularitzar milers de tunisians.
"Un dia el comissari telefona i diu: 'Voldríem la llista de les persones a qui han de donar papers.' Victòria."
- També participa en **campanyes de solidaritat amb militants bascos i
catalans** empresonats il·legalment (sense decisions judicials clares), organitzant recitals amb cantants bretons i altres artistes.
4.3. Arribada a Catalunya Nord i la Bressola
- El 1977–78 marxa cap a Perpinyà (Catalunya Nord).
- S’interessa de seguida per la Bressola, primera escola moderna en català
de Catalunya Nord, i s’hi implica com a mestre.
- Explica el context històric de persecució del català a França:
- Recorda l’edicte de Lluís XIV del 2 d’abril de 1700, que diu que l’ús del català "repugna" i és contrari a l’honor de la nació francesa. - Prohibició progressiva de la llengua als sermons, a l’escola, etc.
- Assenyala la contradicció de l’Estat francès:
- La Constitució reconeix les llengües regionals com a "patrimoni de la República" (article 75), però en la pràctica les prohibeix. - Encara avui hi ha batles de Catalunya Nord encausats per haver deliberat en català als plens municipals.
4.4. Immersió lingüística i habituació de l’ús
Joan Pere defensa que no n’hi ha prou amb la immersió, cal una autèntica "habituació" de l’ús del català:
- Distingir entre:
- Lluita política per la llengua (manifestacions, reivindicacions... necessàries però insuficients). - Construcció d’hàbits d’ús quotidians, especialment a l’escola.
- Avisa del risc que el català es "llatinitzi" (com li va dir Carme
Laura Gil): una llengua sabuda per alguns però no parlada, com el llatí.
"Hem de passar de la defensa simbòlica de la llengua a una veritable habituació del seu ús o el català es llatinitzarà."
4.5. El model de la Bressola: verticalitat i responsabilitat cívica
Punts clau del model pedagògic que defensa:
- Verticalitat: a l’aula hi ha dues o tres edats barrejades.
- Això genera:
- Responsabilitat dels grans envers els petits (en llengua, comportament, hàbits cívics). - Una comunitat d’aprenentatge on els alumnes no depenen només del discurs del mestre, sinó que imiten i transmeten hàbits.
- El model apunta un doble resultat:
- El català esdevé llengua dominant del pati en alguns centres, tot i que el 99 % de l’alumnat és francòfon a casa. - El director d’un institut francès de Prada observa que els alumnes de la Bressola tenen més sentit cívic que la mitjana.
- Joan Pere anomena aquest sistema "mètode de sa i oli":
- No es pot posar tot l’oli de cop (no funciona), sinó anar fent la maionesa a poc a poc, creant un nucli que es va estenent.
- El bateja també com a "mètode Liseta Casas": una alumna que, en quedar
un any més a la Bressola, espontàniament dirigeix els petits al pati fent de mestra; això li revela el potencial de responsabilització dels infants.
4.6. Reflexió sobre Mallorca actual
- Ha anat venint a Mallorca cada any; això li permet **percebre clarament
el canvi**:
- La Palma de la seva infantesa era majoritàriament mallorquinoparlant. - Avui, diu, sovint el que no se sent és el mallorquí.
- Expressa preocupació per la pèrdua lingüística i cultural i la
massificació:
- Considera que a Mallorca ja no hi cap més gent; no és racisme, sinó un problema d’espai i sostenibilitat. - Alhora, defensa que la gent que es queda ha de poder integrar-se plenament a la ciutadania mallorquina.
"Si el meu pis està ple de gent i jo no puc anar al meu dit, tenc un problema. No és un problema de racisme, és un problema d’espai."
- Defensa que els nouvinguts han de poder **adquirir la ciutadania vital
mallorquina**: llengua, costums, capacitat de dir "bon vespre" al veïnat i sentir-se part del lloc.
4.7. Llibre Estat nou, escola nova
- El 2014 publica **"Estat nou, Escola nova. Propostes per salvar i
estendre l’ús del català"**.
- Hi sistematitza:
- Una primera part sobre model educatiu i civisme (verticalitat, responsabilitat, escola com a espai de cohesió). - Una segona part centrada en immersió lingüística i estratègies per evitar la "llatinització" del català.
5. Joan Mir: política mallorquina, espoli i geopolítica
El col·laborador Joan Mir intervé per analitzar l’actualitat política, centrant-se en tres blocs: coalició per Mallorca, finançament i habitatge, i context internacional.
5.1. Coalició per Mallorca (El Pi + Som Mallorca)
- El Pi esdevé extraparlamentari i necessita reaccionar per evitar
la desaparició; d’aquí sorgeix la coalició amb Som Mallorca.
- Mir interpreta la maniobra com un clàssic polític:
- El partit històric (Pi) obre portes a una nova formació (Som Mallorca) i a independents. - Això permet que nous dirigents entrin com a coalició, no com a simples militants que fan cua a la guixeta.
- Cita un precedent: Jordi Solé Tura i el seu grup entrant al PSC
com a bloc, després de sortir del PSUC.
- Funció simbòlica: el Pi pot donar imatge d’obertura, i Som Mallorca
entra amb pes negociador (aspirant a diputats, conselleries, etc.).
- Mir es mostra escèptic sobre l’efecte electoral:
- Recorda que l’espai autoctonista (del regionalisme a l’independentisme) ha passat de un 15 % del vot fa 10–15 anys a un 8 % actualment. - Creu que no basta una maniobra organitzativa per revertir aquesta tendència de fons.
"Això no s’arregla amb una maniobra ni amb la creació d’un partit nou; hi ha una davallada real de l’espai autoctonista."
5.2. Dilema estratègic: rebaixar el discurs o motivar la base
Debat amb el conductor sobre dues vies per créixer:
- Rebaixar el discurs per eixamplar base pot fer perdre els **propis
militants i simpatitzants**.
- Mir defensa la importància de tenir els teus molt motivats:
- Un militant molt mobilitzat pot aconseguir 3, 4 o més vots addicionals. - Recorda que en el millor moment de Més (al voltant de 2015) el context era marcat per l’atac d’en Bauzá a la llengua, la qual cosa va polaritzar i disparar el vot catalanista.
- També subratlla que les coalicions
(PSM-Esquerra, PSM amb comunistes, etc.) sempre tenen tensions entre coherència ideològica i voluntat d’eixamplar.
5.3. Jaume Plensa i la percepció de l’art
- Mir coneix Jaume Plensa de fa 30 anys, quan feia instal·lacions
conceptuals (cabines telefòniques amb cortines metàl·liques, etc.).
- Remarca com l’escala i la il·luminació transformen una obra:
- Una escultura mediocre ben il·luminada pot semblar bona. - Una peça petita ampliada a escala monumental no és només una foto augmentada; cal repensar textures, volums, empremtes.
- Explica dificultats tècniques d’ampliar escultures (les ditades
originals es converteixen en protuberàncies sense sentit).
- Valora positivament l’elecció de Plensa com a ambaixador de Palma, en
tant que és un bon escultor i no una figura purament política.
5.4. Habitatge públic i especulació
- Sobre els plans de construir més de 1.000 habitatges públics, Mir es
mostra escèptic: - Diu que és "la penitència" per no haver-los fet quan tocava. - Considera que el volum és molt insuficient en relació a la necessitat real.
- A l’altre extrem, la venda de la finca del Fangar (Serra de Tramuntana)
a un preu 6 cops superior al de fa 25 anys: - Simbolitza el procés d’acumulació de grans finques en mans foranes. - Mostra un model basat en patrimoni emblemàtic convertit en actiu financer.
5.5. Política estatal: eleccions, Vox i corrupció
- Mir creu probable que hi hagi eleccions relativament aviat, però
el conductor posa l’accent en la dificultat de construir una alternativa PP–Vox estable.
- Mir dubta de les enquestes que situen Vox com a segona força estatal:
- Recorda que per tenir escons cal implantació territorial, batles, xarxa militant. - Circumscripcions petites de 3 diputats tendeixen a un duopoli PP–PSOE.
- Alerten, però, de la plantilla d’extrema dreta que ja funciona a
Itàlia, França i altres països, amb discurs simplista però efectiu.
- Sobre corrupció i CNI, Mir és molt crític amb el PSOE:
"No pot ser que facis els ulls grossos amb l’espionatge i la corrupció judicial contra catalans i, quan és un altre tipus de delinqüència, llavors t’escandalitzis."
- Considera que la corrupció actual (espionatge polític, infiltracions,
guerra bruta) és fins i tot pitjor que la clàssica de finançament il·legal de partits.
5.6. Geopolítica: Ucraïna, Veneçuela i l’ONU
- Ucraïna:
- Mir creu que Zelenski veu venir pressions per negociar i que s’obre una finestra amb el canvi de figures clau als EUA (com Marco Rubio). - Possibilitat que Ucraïna perdi territori però esdevingui una Finlàndia moderna: país lliure, pròsper, malgrat haver cedit part del territori.
- Veneçuela i el Carib:
- S’assenyalen moviments de tropes i possibles escenaris d’invasió, amb EUA tolerants o actius. - Recorden la doctrina Monroe i la contradicció entre el paper dels EUA com a creadors d’organismes internacionals i la seva pràctica actual.
- ONU:
- Una companya explica a Joan Mir que l’ONU està en crisi financera: haurien acomiadat milers de treballadors. - Mir ho vincula a la retirada de finançament dels EUA a múltiples agències (FAO, UNESCO, etc.), mentre incrementa despeses militars.
6. Miquel Ripoll: cafè amb filosofia – Hannah Arendt i la llibertat política
La secció "Cafè amb filosofia" amb Miquel Ripoll aborda l’obra de Hannah Arendt des de la clau de la llibertat política.
6.1. Qui és Hannah Arendt?
- Nascuda a Alemanya el 1906 en una família jueva assimilada.
- Estudia filosofia amb Martin Heidegger i Karl Jaspers.
- Manté fins i tot una relació sentimental amb Heidegger, nazi declarat, fet que ha generat molta literatura crítica.
- El 1933, amb l’arribada de Hitler, ha de fugir:
- Primer a París, centre d’exiliats intel·lectuals alemanys. - El 1941 marxa als Estats Units, on viu com a apàtrida fins al 1951, quan obté la nacionalitat nord-americana.
- Treballa a universitats com Berkeley, Columbia i Chicago.
- Arendt rebutja l’etiqueta de "filòsofa"; se l’acostuma a descriure com
una pensadora política, més interessada en la naturalesa de l’espai públic que en dissenyar sistemes polítics ideals.
6.2. Política com a espai de llibertat i pluralitat
- Per Arendt, la política no és tant la gestió del poder com **l’espai
comú on la pluralitat pot aparèixer i actuar**.
- Les dictadures i totalitarismes (nazisme, estalinisme...) no són un
"excés de política", sinó la destrucció de la política: - Quan tot es polititza i es controla (vida privada, cultura, economia) i desapareix l’espai de discussió lliure, s’anihila el polític.
- La llibertat política implica:
- No només tenir drets reconeguts, sinó poder exercir-los realment en un espai de participació. - Exemples senzills: una comunitat de veïnats reunida per decidir assumptes comuns és ja un espai polític arendtià.
6.3. La banalitat del mal
- Arendt és enviada com a cronista al judici d’Adolf Eichmann a
Jerusalem.
- El llibre "Eichmann a Jerusalem. La banalitat del mal" (no encara
traduït al català) mostra que Eichmann no era un monstre demoníac, sinó un home ordinari que complia ordres sense pensar.
- Banalitat del mal significa:
- El mal extrem pot ser comès per persones vulgars, sense odi especial, que renuncien a pensar sobre les conseqüències dels seus actes. - El problema no és només la maldat conscient, sinó la irresponsabilitat massiva.
- Ripoll hi veu paral·lelismes amb el present:
- Funcionaris, policies, agents que apliquen ordres injustes sense qüestionar-les (per exemple, en el tracte a migrants).
"La banalitat del mal és quan qualcú no pensa el que hi ha darrere de les ordres."
6.4. Natalitat i nou començament
- Arendt contraposa la centralitat filosòfica de la mort (Heidegger i
l’"ésser per a la mort") a la categoria de la natalitat:
- Natalitat vol dir:
- Cada naixement introdueix algú nou al món, en un context ja estructurat per institucions i tradicions. - Aquest algú nou té la capacitat de començar coses noves, d’iniciar accions inesperades.
- És una categoria profundament política perquè:
- Funda la possibilitat de revolucions i transformacions. - Exemples: Revolució Francesa (1789), Soviets del 1917, Revolució hongaresa del 1956.
- Encara que el segle XX mostri horrors totalitaris, la natalitat és
font d’esperança: sempre pot aparèixer una nova generació capaç de reformular el món.
6.5. Lectures recomanades en català
- "La llibertat de ser lliures" (Edicions Eumo, Universitat de Vic):
- Traducció de Laia Font. - Pròleg de Fina Virulés. - Recull de tres conferències breus, molt adequades per entrar al pensament d’Arendt.
- "Responsabilitat personal sota la dictadura" (Lleonard Muntaner):
- Breu conferència que reflexiona sobre la responsabilitat individual en règims on l’espai polític ha estat anul·lat.
- Ripoll recomana començar per "La llibertat de ser lliures" com a
porta d’entrada a Arendt, i destaca un article de Miquel Àngel Ballester a l’ARA que repassa les traduccions catalanes disponibles.
"És una autora que avui és una lectura urgent per entendre què passa quan s’ensorra l’espai polític."
7. Joan Planes i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca
La darrera part del programa connecta amb Joan Planes, portaveu de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), per tractar finançament autonòmic, espoli fiscal i estratègia sobiranista.
7.1. Finançament autonòmic i espoli fiscal
- Segons les dades presentades per la ministra María Jesús Montero al
Consell de Política Fiscal i Financera:
- Les Illes Balears rebran el 2026 uns 4.206 milions d’euros, provinents d’entregues a compte i liquidacions.
- Això suposa un increment d’un 4,6 % respecte a l’exercici anterior.
- Tot i això, les Illes continuaran aportant **més de 400 milions d’euros
nets** a la resta de comunitats autònomes.
- Planes recorda l’estructura del sistema:
- 50 % de l’IRPF i 50 % de l’IVA es distribueixen parcialment entre les comunitats. - L’altre 50 % de cada impost se’n va directament a Madrid. - L’impost de societats es recapta íntegrament des de la capital.
- Denuncia la combinació de:
- Espoli fiscal persistent. - Preus elevadíssims (habitatge, cost de la vida). - Pressió turística i creixement demogràfic.
"Cada cop som més els que aportam i cada vegada som més maltractats per aquest estat centralista i extractiu."
- Apunta que el govern espanyol compara els seus set anys amb els de
Rajoy, però no descompta la inflació ni el creixement dels preus; en termes reals, el guany és molt menor.
- L’ASM calcula que:
- En els 7 darrers anys de governs del PSOE, l’espoli acumulat sobre el PIB balear és d’uns 30.574 milions d’euros. - En els 7 anys previs de governs del PP, uns 28.523 milions. - En total, en 14 anys, més de 60.000 milions d’euros d’espoli.
7.2. Crítica al sistema i escepticisme sobre la reforma
- Planes és molt crític amb el "nou model de finançament" anunciat:
- Creu que no s’arribarà a aprovar en el termini anunciat. - Si es fa, no inclourà un veritable finançament singular per a Catalunya, ni concert econòmic ni principi d’ordinalitat.
- Interpreta el debat com una estratègia electoral del PSOE (especialment
a Andalusia) i un intent de contentar parcialment Catalunya sense tocar fons.
7.3. Població, turisme i model de creixement
- Planes coincideix amb la idea que a Mallorca "ja no hi cap ningú més":
- El turisme massiu i el creixement demogràfic tensionen serveis públics (sanitat, educació) i infraestructures. - Es fa servir l’excusa de l’habitatge car per justificar noves construccions, especialment a la corona de Palma i grans pobles.
- Ho vincula a un model de colònia espoliada:
- Mallorca com a territori productiu i disciplinat, que aporta més del que rep i protesta poc.
7.4. Mirada sobre la coalició per Mallorca
- L’ASM valora la coalició Pi + Som Mallorca com un fet **relativament
positiu**:
- És millor unificar esforços que dividir l’electorat autoctonista. - Es veu amb bons ulls que posin l’accent en sostre poblacional i centralitat de Mallorca.
- No obstant, Planes expressa decepció perquè esperava un pas **més clar
cap al sobiranisme**:
- Considera que el Pi i Som Mallorca continuen en un terreny més aviat autonomista/ regionalista. - Des de l’ASM voldrien que assumissin explícitament la idea que l’Estat espanyol és un estat enemic pel que fa a llengua, cultura i finançament.
7.5. Quatre punts per a un mallorquinisme polític sobiranista
Planes proposa quatre idees força que, al seu entendre, hauria d’assumir el mallorquinisme polític si vol fer un salt sobiranista:
- 1 Reconèixer l’Estat espanyol com a estat enemic quant a:
- Extermini de llengües diferents de la castellana. - Sometiment polític de pobles que no accepten el model d’estat-nació únic.
- 2 Desenvolupar una actitud d’autodefensa:
- Fomentar la desafecció envers l’Estat espanyol. - Fer entendre a la ciutadania que cal defensar-se d’aquest maltractament.
- 3 Mantenir una crítica i denúncia permanents:
- Sobre els 300 anys d’història d’opressió (des de 1715). - Sobre la situació actual de minorització lingüística i espoli econòmic.
- 4 Construir un mallorquinisme transversal, inclusiu, cívic i nacional:
- Transversal: superar l’eix esquerra–dreta quan bloqueja la defensa de la nació. - Inclusiu: integrar la immigració que ja viu a les Illes, evitant fractura social. - Cívic i nacional: reforçar la identitat com a poble i nació dins els Països Catalans.
"Si no ho feim així, no assolirem mai l’objectiu; cada dia anirem de malament a pitjor."
7.6. Assemblea Sobiranista de Mallorca: present i futur
- L’ASM es troba en procés de renovació de la direcció:
- S’acaba el segon mandat de l’actual secretariat. - S’han convocat eleccions internes; fins al 10 de desembre es poden presentar candidatures individuals.
- El nou secretariat triarà després **presidència, vicepresidència,
tresoreria i secretaria**.
- Planes, que culmina el seu segon mandat, anima socis i simpatitzants a
fer una passa endavant:
"Aquesta lluita és una feina compartida; cal posar el nostre gra d’arena al servei de la col·lectivitat."
7.7. Internacionalització del cas català
- L’ASM organitza un sopar-col·loqui amb representants del **Consell per
la República i del Pacte Nacional**.
- Objectiu: coordinar esforços per internacionalitzar la causa
catalana i la denúncia de la repressió espanyola.
- Volen treballar per arribar a Nacions Unides i aconseguir una
resolució que reconegui el colonialisme que pateix la nació catalana i el dret d’autodeterminació.
8. Cloenda i reforç del projecte comunicatiu
El programa es tanca amb una crida explícita a donar suport a Ona Mediterrània:
- Es presenta l’emissora com un projecte comunicatiu lliure que ha de
sobreviure a les pressions de "totes les màfies" que operen en el sistema mediàtic.
- S’insisteix que l’única manera de resistir és fer pinya i que la
gent es faci Soci de l’emissora.
"L’única manera de resistir és ser molts i fer pinya. Vos convidam a que vos associeu a Ona Mediterrània."
En conjunt, l’episodi ofereix una visió integral de la realitat mallorquina: des del ball de bot fins a Hannah Arendt, passant pel finançament autonòmic, el sobiranisme, la pedagogia catalana i la política internacional, sempre amb un fil conductor clar: la defensa de la llengua, la cultura i la dignitat del país.