Actualitat, feminisme i cultura a Ona Mediterrània

Panorama general de l’episodi

Aquest episodi de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània combina actualitat política, anàlisi feminista i cultura (cinema, literatura i memòria històrica), amb diverses entrevistes i seccions especialitzades.

Al llarg del programa es:

• Repassa la premsa del dia i les principals notícies de les Illes Balears i dels Països Catalans.
• Aborda amb profunditat el 25N i la violència masclista, tant des del punt de vista jurídic, polític i mediàtic com des del moviment feminista.
• Analitza el franquisme encara present en l’Estat espanyol i el cas del fiscal general de l’Estat condemnat, amb una mirada jurídica molt crítica.
• Presenta una llarga entrevista amb Toni Vives sobre política catalana, Barcelona, geopolítica (Índia, Aràbia Saudita, projecte Neom) i el futur del moviment per la República Catalana.
• Dóna espai a la cultura local: cinema (projecte Cinema Lliure i Cinema Lliure Talks), literatura comparada i memòria de Neus Català, així com la situació de la creació audiovisual balear.
• Tanca amb una secció de focus internacional sobre Ucraïna, Venezuela, Israel-Líban, Taiwan-Xina-Japó i el paper desestabilitzador de Donald Trump.

Principals blocs temàtics

1. Actualitat informativa i 25N

Eixos clau:

• Violència masclista:

- Dades estremidores a Balears: 62.000 denúncies en 10 anys, un augment del 40% i més de 4.000 dones sota vigilància policial. - Es remarca que aquestes xifres només recullen els casos denunciats, per tant la realitat és encara més greu. - Es parla de violència vicària: 65 menors assassinats a l’Estat des de 2013, 2 el 2025.

• Cobertura mediàtica i institucions:

- Repassada a titulars de Diari de Balears, VilaWeb, Última Hora, Diario de Mallorca i Mallorca Daily Bulletin. - Gran presència del 25N: manifestacions, respostes institucionals, crítiques a programes "de mínims" o insuficients. - Notícies de fons: turisme massiu de creuers, universitat privada a Mallorca, política lingüística i drets lingüístics, corrupció i casos judicials.

"Les dades no són opinables, perquè parlen per elles mateixes." — Anna Rosa Abejón

2. Conversa política amb Toni Bannassa

Temes principals:

• 50 anys de la mort de Franco i continuïtat del franquisme

- S’explica que l’Estat ha preferit commemorar la restauració monàrquica i no la fi de la dictadura. - Es defensa que el règim del 78 és hereu directe de la voluntat del dictador, especialment en la figura del rei i en l’estructura de poder.

• Fundació Francisco Franco i doble vara de mesurar

- Toni Bannassa es declara, en principi, contrari a il·legalitzar partits i fundacions, però denuncia la hipocresia: - S’han il·legalitzat desenes d’organitzacions de l’esquerra abertzale. - En canvi, s’ha permès organitzacions que legitimen o glorifiquen la dictadura i les seves idees genocides. - Reivindica aplicar les mateixes lleis a totes les ideologies que legitimin la violència.

• 25N i divisió del moviment feminista

- Dona suport total a la lluita feminista, però es mostra preocupat per l’existència de dues manifestacions confrontades des de fa anys. - Ho veu com una expressió del "caïnisme" dels moviments de minories.

• Masclisme social i xarxes

- Analitza comentaris masclistes a xarxes contra jutgesses especialitzades en violència de gènere. - Parla de reviscolament del patriarcat i la misogínia i d’una reculada de segles en determinats sectors socials.

• Escàndol del fiscal general de l’Estat

- Denúncia jurídica contundent per la filtració del sentit de la sentència del Tribunal Suprem abans que estigui redactada i notificada. - Ho qualifica d’"autèntica vergonya democràtica i jurídica" i d’indefensió flagrant. - Creu que el fiscal general té moltes possibilitats de guanyar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. - Veu un missatge de fons: "això no se toca; si ho toques, aniran per tu", generant por i descrèdit de les institucions judicials.

3. Entrevista extensa a Toni Vives: política, Barcelona, món

Perfil de l’entrevistat: Toni Vives, procedent del catalanisme polític, ex-regidor de Barcelona, escriptor i consultor urbà internacional (Índia, Neom a Aràbia Saudita).

3.1. Balanç de la política catalana i del procés

• Defensa amb orgull la seva etapa en política institucional com a vocació de servei públic.
• Reivindica que l’independentisme, marginal als 16-17 anys, ha esdevingut eix central del debat polític.
• Reconèixer errors:

- Massa resistencialisme i poc ús professional de les eines de poder, al nivell que ho fa l’adversari. - Manca d’actualització d’eines i lideratges després del 2017.

• Sobre el pessimisme actual:

- Creu que és comprensible però no es pot caure en la ingenuïtat ni en la resignació. - Cal autocrítica profunda i replantejament estratègic. - Reclama escoltar molt més el jovent (15-25 anys), clau per al futur del moviment.

"Això no va d’un empat. Aquí no empatarem mai. Algú guanya, i jo vull que guanyem nosaltres."

3.2. Barcelona, capital catalana i global

• Afirmació rotunda:

- Si Barcelona renuncia a ser capital dels Països Catalans, queda condemnada a la irrellevància mundial. - Sense ambició de ser capital global, Barcelona tampoc té sentit.

• Autocrítica sobre el turisme massiu i la "turistificació":

- Admet que la seva generació va ser massa tova i va infravalorar els efectes del model turístic.

3.3. Carrera d’escriptor

• Ha publicat novel·la i teatre; ho viu com un ofici d’"artesà" més que no d’artista.
• L’escriptura li serveix com a extensió del seu compromís artístic i polític.

3.4. Experiència internacional: Índia i projecte Neom

• Va treballar a l’Índia en la transformació urbana de Pune (uns 5 milions d’habitants).

• Posteriorment entra al projecte Neom a l’Aràbia Saudita:

- Regió especial de la mida de Bèlgica, impulsada pel príncep hereu Mohamed bin Salman. - Té vocació de zona econòmica especial altament tecnificada, amb: - Una ciutat projectada per a 10 milions d’habitants el 2050. - Gran port logístic i industrial. - Resorts turístics, incloent-hi pistes d’esquí i desenvolupament de la costa del Golf d’Aqaba. - Objectiu: diversificar l’economia post-petroli i esdevenir aparador del món àrab.

• Sobre l’Aràbia Saudita:

- Jove, amb mitjana d’edat <30 anys i alt nombre de titulats universitaris formats als EUA. - Reconeix l’absència total de democràcia i deixa clar que ni ell ni el règim pretenen blanquejar-ho. - Però detecta un procés de liberalització social que irradia al món àrab, en un context on la legitimitat de les no-democràcies (Xina, etc.) ha crescut.

3.5. Mirada global sobre el cas català

• Entre elits internacionals, la qüestió catalana era molt coneguda i generava perplexitat:

- Un conflicte profund en un estat que es ven com a democràcia consolidada. - Sobretot perquè Catalunya i el conjunt dels Països Catalans són una de les parts més desenvolupades de l’Estat, fet poc habitual en conflictes nacionals.

• Considera que el cas català ha servit d’exemple internacional de reivindicació de la identitat i de la nació dins el cor del món occidental.

3.6. Crítica a certa esquerra i auge de l’extrema dreta

• Cita Joan Crexell:

> "El perill de la dreta és el cinisme; el perill de l’esquerra és la utopia o la quimera."

• Actualitza la idea: ara també hi ha una esquerra molt cínica:

- Partits que es proclamen molt d’esquerres però que no han aportat solucions reals. - Discurs "messiànic" i humanista, però gestió sectària i buida. - Això ha alimentat directament la ultradreta en barris populars (cas Badalona com a exemple claríssim).

3.7. Mallorca com a base i futur

• Valora Mallorca com un lloc estratègic (aeroport, connexions, qualitat de vida) i com una oportunitat per construir una capital cultural i política global lligada a la seva cultura pròpia.
• Afirma que posa el seu bagatge internacional al servei de la llibertat nacional i que encara li queden "uns quants anys per donar guerra".

4. Feminisme i 25N amb Anna Rosa Abejón (Podem)

Eixos de l’entrevista:

• Valoració del 25N

- Bona participació tot i el fred. - Interès més gran per parlar de dades i estructures que de polèmica interna.

• Dues manifestacions feministes

- Negar que el més important sigui la "divisió" mediàtica. - Aclara la posició: - Un feminisme que exclou les dones trans no és feminista, sinó transfòbic. - Les dones trans pateixen violències específiques (tortures, exclusió laboral), però provenen del mateix sistema patriarcal.

• Dades de violència masclista (Balears i Estat)

- Repàs de xifres ja destacades (62.000 denúncies, 43 dones assassinades des de 2020 a Balears, 1.330 dones assassinades a l’Estat des de 2013, etc.). - Subratlla la violència estructural i global. - Analitza també qui pateix més: dones migrants, dones amb discapacitat, dones trans, dones racialitzades.

• Negacionisme i jovent

- Preocupació per l’augment de discursos negacionistes i antifeministes, especialment entre joves homes. - Explica la lògica del populisme: oferir solucions fàcils a problemes complexos i convertir els homes en "víctimes" d’un suposat feminisme radical.

"El populisme ofereix solucions fàcils a problemes molt complexos."

• Crítica a les institucions actuals

- Considera que no fan suficient i, pitjor encara, governen amb partits que negaven la violència de gènere. - Cita l’exemple de Feijóo i el seu rebuig a lleis com la del "només sí és sí".

• Tasques de Podem

- Defensa de les lleis feministes aprovades (llei del només sí és sí, llei trans, etc.). - Voluntat de seguir fent pedagogia i denunciant el retrocés de drets i la ola reaccionària.

5. Cinema Lliure i Cinema Lliure Talks

Entrevista amb Àlex Serra i Paula Lavasull sobre el projecte Cinema Lliure i el cicle Cinema Lliure Talks.

5.1. Què és Cinema Lliure?

• Mostra de cinema independent i d’autor, d’accés lliure i gratuït, que es projecta:

- A platges i espais oberts de Catalunya i Mallorca. - Amb 14 edicions acumulades; a Mallorca, la 5a edició serà l’any vinent.

• Posada en valor del cinema d’autor català, estatal i europeu, amb gran pantalla i entorn privilegiat.

5.2. Cinema Lliure Talks (3a edició, 1a presencial)

Objectiu: crear un pont entre públic, estudiants i professionals del cinema a través de projeccions i col·loquis.

Sessions a Mallorca:

1. 1 2 de desembre – Edifici de la Riera (UIB, Palma) – 18:15
   

- Projecció de L’edat imminent (pel·lícula col·lectiva sorgida de la Pompeu Fabra). - Col·loqui virtual amb membres del col·lectiu Vigília: Laura Serra (productora executiva), Ariadna Molins (coguionista) i Miquel Mas (protagonista). - Moderació de Laia Codina.

1. 2 3 de desembre – Biblioteca Can Sales (Palma) – 18:15
   

- Sessió dedicada a curtmetratges balears: - La Parça de Guillem Miró. - Guaret de Josep Alorda. - Catalina i Magalú de Maria Pujalte. - Col·loqui amb els directors, moderat per Marta Hierro.

1. 3 4 de desembre – Biblioteca Can Torró (Alcúdia) – 18:00
   

- Projecció de Salve Maria de Mar Coll. - Col·loqui amb Aina Calleja, muntadora del film, sobre el paper del muntatge en la construcció de la narrativa.

5.3. Públic objectiu i implicació institucional

• Activitats obertes a tothom, però especialment orientades a:

- Estudiants de cinema i de comunicació audiovisual. - Aficionats al cinema que vulguin entendre el procés creatiu i productiu.

• Reconeixen el suport de l’IEB, el Consell de Mallorca, la Diputació de Barcelona, l’ICUB, etc., tot i que sempre es necessita més suport institucional i cobertura mediàtica.

• Consideren clau reforçar l’indústria audiovisual balear com a alternativa (o complement) al model turístic, i valoren molt positivament el talent emergent a Mallorca i la seva connexió amb Catalunya.

6. Literatura comparada i memòria: Neus Català i La pell freda

Secció amb Marisa Cerdó dedicada a la literatura comparada, aquesta vegada centrada en el tema de la resiliència.

6.1. Obres analitzades

• La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol (2002)

- Novel·la que esdevé best-seller, traduïda a nombroses llengües. - Adaptada al cinema (2017, direcció de Xavier Gens, rodatge a Lanzarote). - Trama: un home sense nom arriba a una illa aparentment deserta, on només hi ha un enigmàtic habitant (Batiscafó). Cada nit, l’illa és atacada per criatures marines (una mena de "granotots"), i han de resistir. - Gènere barreja aventura, terror i reflexió antropòlica. - Marisa destaca la capacitat narrativa i la cinematograficitat de Sánchez Piñol, així com la seva teoria sobre com escriure una novel·la comercial (conflicte a la pàgina 20, pregunta/resposta a cada capítol, etc.).

• Un cel de plom, de Carme Martí (2013)

- Biografia novel·lada de Neus Català (1915–2019), supervivent dels camps nazis. - També adaptada al cinema (2023, direcció de Miquel Romans, amb Nausicaa Bonnín com a Neus Català) i al teatre (monòleg de Mercè Arànega). - Segueix la trajectòria de Neus: guerra civil, pas de frontera amb 30 infants, resistència francesa, deportació a Ravensbrück, retorn i llarga vida a l’exili.

6.2. Tema central: la resiliència

• Neus Català com a paradigma de resiliència i coherència:

- Va sobreviure a l’horror del camp, però els moments més durs arriben després, a l’hora de refer la vida amb el trauma al cap. - Se sent "presa de les pròpies emocions" en ser alliberada. - Dificultat afegida: ningú vol escoltar el seu relat; hi ha negacionisme o incomoditat. - Només quan coneix Montserrat Roig (autora de Els catalans als camps nazis) pot començar a verbalitzar el que ha viscut.

"Era lliure, però tenia el cor tan oprimit que no me sentia lliure, sinó presonera de les pròpies emocions." — Neus Català, segons Carme Martí

• Escena colpidora: veient un documental sobre camps de concentració a la televisió, el seu fill li diu:

> "Mama, és per això que tu crides els vespres?" Ella ni tan sols sabia que cridava de nit.

• Carme Martí combina testimoni oral (hores d’enregistraments) amb una escriptura literària que fa d’"artesana" del relat, respectant al màxim la veu de Neus.

• La pell freda també tracta la resiliència, però des d’un angle de ficció fantàstica:

- El protagonista (anomenat College per Batiscafó) s’enfronta repetidament als atacs de les criatures marines. - Al final, descobreix elements d’humanitat en l’"enemic", trencant la frontera radical entre "ells" i "nosaltres". - Hi ha una reflexió antropològica sobre la deshumanització de l’altre.

• Marisa proposa llegir ambdues obres com a exercicis complementaris sobre com afrontar l’horror:

- Una des de la memòria històrica real. - L’altra des de la metàfora fantàstica.

• Tanca la secció amb la cançó "Els elefants" d’Oques Grasses, subratllant el vers:

"He après a caure cap amunt."

Com a síntesi poètica de la resiliència.

7. Focus internacional amb Joan Manuel López Nadal

Secció de geopolítica on es repassen diversos conflictes internacionals i el paper desestabilitzador de Donald Trump.

7.1. Pla Trump–Putin per a Ucraïna

• Existiria (segons fonts comentades) un pla de 28 punts dissenyat per un assessor de Trump (Viktor Bitcoff) i un assessor oligarca de Putin.
• El pla equival a una capitulació d’Ucraïna:

- Cessió d’una gran part del territori. - Oblit dels crims de guerra russos i del segrest de milers de nins ucraïnesos.

• Zelenski i Ucraïna el rebutgen, i també la Unió Europea, que hi veu un segon Múnic (1938):

- Comparació amb la cessió de Txecoslovàquia a Hitler. - Es tem que donar la victòria a l’agressor encoratjaria noves agressions (Polònia, repúbliques bàltiques...).

• Europa entén que ha de donar suport a Ucraïna no només per solidaritat, sinó per interès propi.

7.2. Venezuela i amenaça d’intervenció

• Trump justifica una presència militar al Carib amb la lluita contra els càrtels de la droga.
• Joan Manuel denuncia execucions extrajudicials (bombardejar embarcacions sense garanties ni proves) i un encerclament militar de Venezuela.
• Tot i no tenir simpaties per Nicolás Maduro, sosté que:

- L’amenaça exterior reforça el tancament patriòtic al voltant del règim. - La doctrina "Amèrica pels nord-americans" reedita la doctrina Monroe i els intervencionismes històrics a Amèrica Llatina (Xile 73, Guatemala, Nicaragua...).

7.3. Israel, Líban i genocidi

• Es condemna el bombardeig indiscriminat d’Israel al sud del Líban amb el pretext de combatre Hezbollah.
• Es qualifica l’Estat d’Israel amb el govern Netanyahu com a estat genocida i terrorista que no respecta el dret internacional.
• Esmenta una campanya per expulsar Israel de l’ONU, que ell mateix ha signat, diferenciant clarament entre estat i poble jueu (per evitar l’acusació d’antisemitisme).

7.4. Tensions al Pacífic: Taiwan, Xina i Japó

• Declaracions de la primera ministra japonesa sobre la necessitat de defensar Taiwan en cas d’agressió de la Xina.
• La reacció de Xina és desmesurada, amb sancions i escalada de tensió.
• Joan Manuel alerta que un conflicte a l’Indo-Pacífic, sumat als altres, pot tenir un impacte global enorme.

7.5. Trump com a factor global de risc

• El conductor i Joan Manuel coincideixen a descriure Trump com a imprevisible (mercurial), que:

- Canvia de posicions sobtadament (guerres comercials, relació amb la Xina, Índia, Brasil...). - Utilitza aranzels i sancions de forma capritxosa, sovint per venjances personals.

• Es pregunta fins a quin punt Europa pot refiar-se dels EUA mentre Trump sigui president.

8. Tancament del programa

• El programa es tanca recordant la continuïtat de la graella d’Ona Mediterrània i la importància de seguir informats a través de dBalears i la pròpia ràdio.
• Es destaca l’ambient de tempesta meteorològica i política, i l’èmfasi constant del programa en els drets humans, la llibertat d’expressió, la lluita feminista i el compromís artístic i polític.

Interlocutors

• Tomeu Martí (conductor de Bon Dia i Bona Vida)
• Toni Bannassa (analista polític i jurista)
• Toni Vives (ex-polític, escriptor, consultor urbà)
• Anna Rosa Abejón (responsable de feminismes a Podem Illes Balears)
• Àlex Serra (Cinema Lliure)
• Paula Lavasull (Cinema Lliure)
• Marisa Cerdó (crítica i mediadora literària)
• Joan Manuel López Nadal (diplomàtic, analista internacional)

(També apareixen breus intervencions d’altres veus en falques, seccions informatives i peces musicals.)

Tags

Sections

[Nota: Els temps són aproximats i es basen en els "--second: X--" de la transcripció.]

1. Presentació del programa i avanç de continguts

• start_second: 0
• end_second: 172
• section_title: Inici de Bon Dia i Bona Vida i sumari del dia
• section_summary:

El conductor presenta el programa matinal Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània, recorda que emet des de Can Alcover, Espai de Cultura, i avança la programació del matí: repàs de premsa (Diari de Balears, VilaWeb), connexió amb Toni Bannassa, emissió d’una entrevista de la plataforma audiovisual Vida.cat, conversa amb Cinema Lliure Talks, secció de literatura comparada amb Marisa Cerdó i focus internacional amb Joan Manuel López Nadal.

2. Peça musical i microrecomanació cultural

• start_second: 172
• end_second: 411
• section_title: Recomanació musical "Bugambílies" i introducció amable
• section_summary:

S’emet una peça vinculada a la cançó "Bugambílies" de Pau Vallvé (comentada per Maria Nadal). El text descriu la cançó com una peça tendre, lúcida i revolucionària en la seva discreció, que es fixa en "preguntes petites que contenen tot" i en la veritat dita amb elegància. Es convida l’audiència a escoltar-la com una "bona companyia sonora".

3. Sumari periodístic del matí i agenda del programa

• start_second: 411
• end_second: 469
• section_title: Repassada de temes i agenda del dia
• section_summary:

Es concreta el dia (26 de novembre de 2025) i es detallen les seccions del programa: - Titulars de Diari de Balears i VilaWeb. - Emissió d’un programa de la plataforma Vida.cat. - Entrevista política amb Anna Rosa Abejón (Podem). - Conversa sobre cinema amb Cinema Lliure Talks. - Secció de literatura comparada amb Marisa Cerdó. - Focus internacional amb Joan Manuel López Nadal.

4. Repassada de premsa: Diari de Balears i VilaWeb (1a tongada)

• start_second: 469
• end_second: 953
• section_title: Titulars informatius: violència masclista, turisme i llengua
• section_summary:

El programa llegeix i comenta els principals titulars de Diari de Balears i VilaWeb: - Manifestacions massives contra la violència masclista pel 25N. - Programa d’intercanvis lingüístics amb Alemanya i França per a centres educatius públics. - Dades de turisme de creuers: més de 2,4 milions de creueristes fins a l’octubre. - Denúncies de treballadors d’IB3 contra el seu director general per amenaces i coaccions arran de mobilitzacions. - Reflexions sobre turisme com a font de minorització del català i necessitat de reforçar l’autoestima lingüística. - Informació sobre el 25N al Parlament i a municipis com Manacor. - A VilaWeb, seguiment crític de la gestió de la DANA al País Valencià (llibre 20-11 de Lucas Marco) i altres temes: auge de la extrema dreta entre joves europeus, feminisme al carrer, litigi per les pintures de Sixena.

5. Opinió i previsió meteorològica

• start_second: 817
• end_second: 953
• section_title: Articles d’opinió i el temps
• section_summary:

Es repassa la secció d’opinió de Diari de Balears amb articles sobre futur no franquista, antifeixisme, resistència palestina i corrupció política a Espanya. Després, una locució meteorològica descriu les conseqüències de les tempestes de calamarsa de la nit anterior i anuncia un temps encara fred i ventós, amb temporal marítim que s’anirà relaxant els dies següents.

6. Connexió publicitària i entradeta a l’entrevista de Vida.cat

• start_second: 1016
• end_second: 1155
• section_title: Anuncis i transició a continguts d’entrevista
• section_summary:

Es recorda que s’emetrà una entrevista produïda per la plataforma Vida.cat i, abans, una connexió amb Toni Bannassa. S’insereixen falques publicitàries (revista L’Estel, clínica dental Planes Mariano i recordatori de la 88.8 FM). S’anuncia que la conversa amb Bannassa abordarà tres temes d’actualitat.

7. Conversa amb Toni Bannassa (I): franquisme i monarquia

• start_second: 1183
• end_second: 1333
• section_title: 50 anys de Franco i continuïtat del règim del 78
• section_summary:

Es debat sobre la commemoració dels 50 anys de la mort de Franco. Toni Bannassa denuncia que les institucions espanyoles han preferit celebrar els 50 anys de la restauració borbònica, una decisió directa del dictador. Argumenta que el règim del 1978 és hereu de la dictadura, sobretot pel que fa a la jefatura de l’Estat i el nucli ideològic. Recorda la famosa frase "està tot atado y bien atado" i sosté que molts elements clau del franquisme perduren intactes.

8. Toni Bannassa (II): il·legalització i doble vara de mesurar

• start_second: 1309
• end_second: 1432
• section_title: Llei de partits, esquerra abertzale i Fundació Francisco Franco
• section_summary:

Bannassa explica que, per principi, és contrari a la il·legalització d’ideologies, partits o fundacions, i defensa la màxima llibertat ideològica possible. Però denuncia la incoherència d’haver il·legalitzat desenes d’organitzacions de l’esquerra independentista basca mentre es permet l’existència d’entitats que glorifiquen el franquisme i legitimen una dictadura responsable de centenars de milers de morts. Reclama aplicar la llei de forma igual a qualsevol estructura que legitimi la violència política, recordant que la dictadura franquista va ser una de les formes de violència més extremes del segle XX a l’Estat.

9. Toni Bannassa (III): 25N, masclisme i sentència al fiscal general

• start_second: 1432
• end_second: 2062
• section_title: Feminisme, reviscolament masclista i escàndol judicial
• section_summary:

En aquesta part s’aborden tres qüestions: - 25N i moviment feminista: es reconeix la força de la lluita feminista i es lamenta la divisió en dues manifestacions. Veu en aquesta ruptura una dinàmica destructiva comuna a molts moviments reivindicatius de minories. - Masclisme social: comenta l’entrevista a jutgesses de violència de gènere a Diario de Mallorca i la quantitat de comentaris masclistes rebuts a xarxes, interpretant-ho com un retorn agressiu del patriarcat. - Fiscal general de l’Estat: analitza des del dret la filtració del sentit de la sentència del Tribunal Suprem abans de redactar-la i notificar-la. La qualifica d’anomalía processal gravíssima que vulnera el dret fonamental a la tutela judicial efectiva. Considera molt probable que un recurs d’empara al Constitucional prosperi. Interpreta la maniobra com un avís a qui s’atreveixi a desafiar determinats poders de l’Estat, alimentant la por i el descrèdit de la judicatura.

10. Introducció a l’entrevista amb Toni Vives (Vida.cat)

• start_second: 2086
• end_second: 2132
• section_title: Presentació de Toni Vives
• section_summary:

Es presenta Toni Vives com una persona que "ha viscut moltes vides en una sola" i que ja és percebut com "mig mallorquí". S’explica que l’entrevista recull una primera part del seu recorregut vital i polític.

11. Toni Vives (I): compromís polític i balanç del catalanisme

• start_second: 2132
• end_second: 2413
• section_title: Vocació de servei, procés independentista i errors del catalanisme
• section_summary:

Vives reivindica la seva etapa com a regidor a Barcelona i militant independentista com un exercici de vocació de servei públic. Explica que quan ell i altres joves militaven per la independència eren una minoria molt petita, i que avui qualsevol debat polític passa inevitablement per l’horitzó independentista. Reconeix, però, que el catalanisme ha pecat d’excés de resistencialisme i d’una certa ingenuïtat sobre com es guanya el poder i s’exerceix. Reclama aprendre de l’adversari pel que fa a ús d’eines i estratègies.

12. Toni Vives (II): Barcelona, capital catalana i global

• start_second: 2413
• end_second: 2548
• section_title: Barcelona entre la catalanitat i el món
• section_summary:

Vives defensa que Barcelona ha de ser alhora capital dels Països Catalans i ciutat global. Si renuncia a la seva funció nacional, es condemna a la irrellevància; si renuncia a mirar el món, perd sentit com a ciutat líder. Fa autocrítica sobre la gestió del turisme, reconeixent que no es van veure a temps els efectes devastadors de la "turistificació".

13. Toni Vives (III): trajectòria literària

• start_second: 2548
• end_second: 2635
• section_title: Escritor artesà i crida interior
• section_summary:

Vives parla de la seva activitat com a escriptor de novel·la i teatre. Es defineix com un "artesà" de l’escriptura sense ínfules d’artista. Entén escriure com una forma de vocació de servei però també com una necessitat personal de donar sortida a una "crida interior".

14. Toni Vives (IV): consultoria urbana a l’Índia i entrada a Neom

• start_second: 2635
• end_second: 2807
• section_title: De Pune (Índia) a Neom (Aràbia Saudita)
• section_summary:

Després de sortir de la política institucional, Vives rep encàrrecs a diversos llocs del món, especialment a l’Índia, on treballa en la transformació urbana de Pune. A partir d’aquesta experiència, és cridat al projecte Neom a l’Aràbia Saudita, on exerceix com a responsable de desenvolupament urbà. Descriu la regió de Neom (mida de Bèlgica) al nord-oest d’Aràbia Saudita, fronterera amb Jordània, Israel i Egipte, i parla del simbolisme d’un punt on quatre països haurien de poder conviure en pau.

15. Toni Vives (V): què és Neom i quin model proposa

• start_second: 2807
• end_second: 2933
• section_title: Neom com a zona econòmica especial i aparador del món àrab
• section_summary:

Vives defineix Neom com una zona econòmica especial que vol ser aparador del futur del món àrab. Té legislació pròpia i vol atraure talent global i universitats de prestigi, sota un discurs de sostenibilitat. Explica que s’hi projecta una gran ciutat per a 10 milions d’habitants i diversos nuclis logístics, industrials i turístics, incloent-hi ports i resorts en el Golf d’Aqaba.

16. Toni Vives (VI): democràcia, món àrab i legitimitat de les no-democràcies

• start_second: 2933
• end_second: 3151
• section_title: Entre la liberalització saudita i la defensa de la democràcia liberal
• section_summary:

Vives rebutja clarament qualsevol blanqueig del règim saudita: l’Aràbia Saudita no és una democràcia ni pretén ser-ho, ni tampoc hi ha una demanda social massiva en aquest sentit. Distingir això d’un procés de liberalització social que podria tenir impacte al món àrab. Situa el debat dins un context global on potències com la Xina han legitimat models no democràtics. Defensa, però, que malgrat tots els problemes, els països que mantenen llibertat d’expressió, separació de poders i drets fonamentals tenen un bé irrenunciable que cal preservar.

17. Toni Vives (VII): mirada internacional sobre el cas català

• start_second: 3151
• end_second: 3265
• section_title: Com es veu la qüestió catalana al món
• section_summary:

Vives explica que en els cercles internacionals on s’ha mogut, la situació catalana era molt coneguda, generant perplexitat en veure la profunditat del conflicte dins un estat que es presenta com a democràcia consolidada. Destaca que Catalunya i els Països Catalans són una de les zones més desenvolupades de l’Estat espanyol, cosa que trenca l’esquema habitual de conflictes nacionals en regions empobrides. Creu que el moviment català ha estat exemple per a altres nacions i civilitzacions que veuen com, fins i tot al cor d’Occident, la identitat nacional és central per prosperar.

18. Toni Vives (VIII): diagnòstic del moviment independentista i crítica a certa esquerra

• start_second: 3265
• end_second: 3557
• section_title: Pessimisme justificat, ingenuïtat i auge de l’extrema dreta
• section_summary:

Vives reconeix que el pessimisme després del 2017 és comprensible, però reclama autocrítica severa i un replantejament d’eines i lideratges. Subratlla la necessitat d’incorporar el jovent i d’abandonar la ingenuïtat tant sobre les pròpies forces com sobre l’adversari. A partir d’una cita de Joan Crexell, sosté que avui també hi ha una esquerra cínica que fa grans proclames humanistes, però actua amb interès sectari, sense aportar solucions reals. Això ha alimentat l’ultradreta, com s’ha vist a Badalona, on el vot de protesta acaba abraçant opcions reaccionàries després d’haver "provats tots els altres".

19. Toni Vives (IX): Mallorca, projecció global i servei a la llibertat

• start_second: 3609
• end_second: 3732
• section_title: Mallorca com a plataforma i recàrrega de bateries
• section_summary:

Vives parla de Mallorca com un lloc des d’on "vius a qualsevol banda" gràcies a les connexions aèries, però també com una societat amb capacitat i necessitat d’autoestima cultural. Proposa convertir Palma i l’illa en una capital mundial en aquells àmbits on són competitivament forts, començant per la seva cultura diversa. Assegura que tota la seva experiència acumulada la posa al servei de la llibertat nacional i que la seva estada a Mallorca li serveix per recarregar bateries i continuar donant guerra.

20. Transició musical i retorn a l’actualitat

• start_second: 3762
• end_second: 3994
• section_title: Música i reentrada informativa
• section_summary:

S’emet una cançó (ambient de plaça, vida quotidiana de barri) i es torna a la línia habitual del programa. Es recorda que es repassarà de nou l’actualitat i s’introdueix el bloc següent d’entrevista política.

21. Repassada de premsa (2a tongada) i context per a l’entrevista amb Anna Rosa Abejón

• start_second: 3994
• end_second: 4512
• section_title: Més titulars: educació, universitat, economia i cultura
• section_summary:

Es continuen repassant titulars de Diari de Balears, Mallorca Daily Bulletin, Última Hora i Diario de Mallorca: - Augment de vendes comercials. - Salaris de polítics de les Illes (entre els pitjor pagats de l’Estat segons alguns mitjans). - Projecte de Universitat de Mallorca i universitat privada impulsada per PP i Vox. - Casos judicials de corrupció. - Presentació del nou disc de Joan Bibiloni. - Dades de turisme d’habitatges i preus. - Nadal, futbol, i altres curiositats. Aquest bloc serveix de pont cap a l’entrevista amb Anna Rosa Abejón centrada en el 25N.

22. Entrevista amb Anna Rosa Abejón (I): balanç del 25N

• start_second: 4587
• end_second: 4730
• section_title: Mobilitzacions del 25N i "divisió" del moviment feminista
• section_summary:

Anna Rosa Abejón valora positivament la participació en les mobilitzacions del 25N, malgrat el fred. Rebutja centrar el debat en el titular de la "divisió" del feminisme per l’existència de dues manifestacions: afirma que l’important és que totes són dones al carrer. Aclareix, però, que per ella i per Podem, un feminisme que exclou les dones trans no és feminisme sinó transfòbia.

23. Anna Rosa Abejón (II): dades i violència estructural

• start_second: 4730
• end_second: 5013
• section_title: Xifres de la violència masclista i col·lectius més vulnerables
• section_summary:

Abejón repassa les dades de violència masclista a les Illes i a l’Estat: augment de denúncies, dones assassinades, violència vicària, violacions diàries, etc. Subratlla que hi ha una violència estructural i global que colpeja totes les dones, però especialment les migrants, les dones amb discapacitat (més del 40% han patit violència), les dones trans i les dones racialitzades. Considera que negar qui està més en risc també és una forma de violència.

24. Anna Rosa Abejón (III): negacionisme, joves i tasca de Podem

• start_second: 5013
• end_second: 5516
• section_title: Populisme antifeminista i resposta política
• section_summary:

Abejón analitza com el populisme de dretes i ultradretes ofereix solucions fàcils a problemes complexos i converteix homes (sobretot joves) en suposades víctimes del feminisme. Denuncia que aquesta narrativa està "calant" també en altres sectors socials. Critica que institucions governades per coalicions amb partits negacionistes de la violència de gènere envien missatges devastadors, com l’amenaça de derogar lleis com la del només sí és sí. Explica que des de Podem treballen per defensar aquestes lleis, fer pedagogia feminista i denunciar el retrocés de drets.

25. Pont musical cap al bloc de cinema

• start_second: 5543
• end_second: 5931
• section_title: Música i pausa abans de parlar de cinema
• section_summary:

Es dona pas a cançons (incloent-hi un estàndard tipus "It’s Oh So Quiet") que funcionen com a transició sonora abans d’entrar en el bloc dedicat al cinema i les xerrades de Cinema Lliure Talks.

26. Cinema Lliure Talks (I): presentació del projecte

• start_second: 5931
• end_second: 6062
• section_title: Què és Cinema Lliure i com ha anat l’edició d’estiu
• section_summary:

Tomeu Martí entrevista Àlex Serra i Paula Lavasull. Expliquen que Cinema Lliure és una mostra de cinema independent que es fa a Catalunya i Mallorca, a l’aire lliure, amb projeccions gratuïtes a la platja. Destaquen l’èxit creixent a Mallorca (Palma, Alcúdia, Pollença, Manacor) i la consolidació d’un públic fidel amb ganes de cinema d’autor.

27. Cinema Lliure Talks (II): programa de sessions a Mallorca

• start_second: 6062
• end_second: 6273
• section_title: Detall de les Cinema Lliure Talks del 2, 3 i 4 de desembre
• section_summary:

Serra i Lavasull detallen el programa de Cinema Lliure Talks: - 2 de desembre – UIB (Edifici de la Riera, Palma): projecció de L’edat imminent i col·loqui virtual amb membres del col·lectiu Vigília i l’actor Miquel Mas. - 3 de desembre – Biblioteca Can Sales: projecció de tres curts mallorquins (La Parça, Guaret, Catalina i Magalú) i col·loqui amb els seus creadors, moderat per Marta Hierro. - 4 de desembre – Biblioteca Can Torró (Alcúdia): projecció de Salve Maria de Mar Coll i col·loqui amb la muntadora Aina Calleja. Es remarca el caràcter obert i gratuït de les activitats i el seu valor per a estudiants i persones interessades en la creació audiovisual.

28. Cinema Lliure Talks (III): indústria audiovisual balear i suport institucional

• start_second: 6273
• end_second: 6922
• section_title: Talent local, xarxa Catalunya–Balears i rols de les televisions públiques
• section_summary:

Es parla del talent audiovisual mallorquí, de festivals com Atlàntida i de la necessitat d’enfortir la xarxa entre Mallorca i Catalunya. L’equip de Cinema Lliure destaca el suport d’institucions com l’IEB, el Consell de Mallorca i altres, però admet que cal més suport estructural i de mitjans públics com TV3/3CAT, IB3 i À Punt per consolidar un ecosistema audiovisual sòlid. Defensen el cinema com una alternativa estratègica a la dependència del turisme.

29. Literatura comparada amb Marisa Cerdó (I): Neus Català i La pell freda

• start_second: 7065
• end_second: 7452
• section_title: Introducció als llibres i al tema de la resiliència
• section_summary:

Marisa Cerdó proposa comparar La pell freda d’Albert Sánchez Piñol i Un cel de plom de Carme Martí (biografia de Neus Català). Explica que totes dues obres tenen adaptacions cinematogràfiques recents i que el tema central de la secció serà la resiliència, entesa com la capacitat de superar grans adversitats.

30. Literatura comparada (II): vida i trauma de Neus Català

• start_second: 7452
• end_second: 7978
• section_title: De la guerra civil a Ravensbrück i el pes del silenci
• section_summary:

Cerdó repassa la vida de Neus Català: pas de frontera amb 30 infants durant la guerra civil, col·laboració amb la resistència francesa, deportació al camp de Ravensbrück i llarga vida a l’exili. Subratlla que els obstacles més durs arriben després del camp, quan ha de viure amb el recorm permanent del trauma. Explica com la societat de postguerra no volia escoltar els testimonis de l’Holocaust, i com Neus no pot verbalitzar el que ha viscut fins que es troba amb Montserrat Roig. Destaca episodis com el sabotatge a la fàbrica de bales dins el camp i la necessitat d’usar l’humor i la solidaritat com a mecanismes de supervivència.

31. Literatura comparada (III): La pell freda i la humanitat de l’enemic

• start_second: 7978
• end_second: 8325
• section_title: Monstres, por i descoberta de l’altre
• section_summary:

Cerdó entra al detall de La pell freda: l’arribada del protagonista a l’illa, la presència enigmàtica de Batiscafó, els atacs nocturns de les criatures marines i la lluita per la supervivència. Subratlla la manera com Sánchez Piñol descriu les escenes amb gran força visual i ritme narratiu. En el tram final, el protagonista descobreix que els suposats "monstres" tenen trets humans i que l’enemic no és tan diferent, un gir que permet una lectura antropològica sobre la deshumanització de l’altre. Es remarca la diferència de reacció davant l’adversitat entre Neus Català (solidaritat, coherència) i els personatges masculins de La pell freda (més egoistes i individualistes).

32. Literatura comparada (IV): procés de Carme Martí i tancament amb Oques Grasses

• start_second: 8325
• end_second: 8637
• section_title: Com s’escriu Un cel de plom i el lema "caure cap amunt"
• section_summary:

Marisa Cerdó explica que Carme Martí va escriure Un cel de plom a partir de moltes hores d’enregistraments amb Neus Català a la residència de Guiamets. La gran qüestió era fins a quin punt intervenir literàriament o limitar-se a una transcripció fidel. Martí opta per una biografia literària que respecta la veu de Neus però articula un relat coherent, diferent de l’enfoc més històric i documental d’autors com Mateu Morro. La secció es tanca amb la cançó "Els elefants" d’Oques Grasses, destacant el vers "He après a caure cap amunt" com a síntesi poètica de la resiliència.

33. Focus internacional amb Joan Manuel López Nadal (I): pla Trump–Putin i Ucraïna

• start_second: 8893
• end_second: 9431
• section_title: Capitulació d’Ucraïna i el fantasma de Múnic
• section_summary:

Joan Manuel López Nadal analitza el suposat pla Trump–Putin per "acabar" la guerra d’Ucraïna, que equivaldria a una capitulació d’Ucraïna i una victòria total de Rússia. Ho compara amb el Pacte de Múnic (1938), quan França i el Regne Unit varen cedir Txecoslovàquia a Hitler, cosa que no va evitar la guerra sinó que la va afavorir. Sosté que una derrota d’Ucraïna suposaria un perill directe per a Europa, ja que animaria Rússia a continuar agressions cap a Polònia i les repúbliques bàltiques. Afirma que Europa fa bé donant suport a Ucraïna tant per solidaritat com per interès propi.

34. Focus internacional (II): execucions extrajudicials al Carib i Venezuela

• start_second: 9431
• end_second: 9809
• section_title: Narcotràfic, Carib i doctrina Monroe rediviva
• section_summary:

López Nadal explica que, sota el pretext de combatre els càrtels de la droga, Trump ha autoritzat accions militars al Carib que inclouen l’enfonsament d’embarcacions sense garanties, que qualifica d’"execucions extrajudicials". Al·lega que la construcció d’un dispositiu aeronaval a la zona és un encerclament de Venezuela. Encara que considera Nicolás Maduro un president de legitimitat molt qüestionable, remarca que aquesta amenaça exterior reforça el règim i desperta velles pors a Amèrica Llatina sobre els intervencionismes nord-americans, des de Guatemala a Xile.

35. Focus internacional (III): Israel, Líban i genocidi

• start_second: 9809
• end_second: 10131
• section_title: Bombardejos indiscriminats i demanda d’expulsió d’Israel de l’ONU
• section_summary:

El diplomàtic critica els bombardejos indiscriminats d’Israel al sud del Líban, justificats en la lluita contra Hezbollah, però que acaben colpejant durament la població civil. Qualifica el govern de Benjamin Netanyahu de genocida i terrorista, i recorda que hi ha una campanya perquè Israel sigui expulsat de les Nacions Unides, que ell mateix ha signat, sense confondre l’Estat amb el poble jueu. Argumenta que si es tolera que potències com Rússia i Israel actuïn al marge del dret internacional, el resultat és substituir la "força de la llei" per la "llei de la força".

36. Focus internacional (IV): tensió Taiwan–Xina–Japó i inestabilitat global

• start_second: 10131
• end_second: 10359
• section_title: Declaracions japoneses, reacció xinesa i risc d’escalada
• section_summary:

López Nadal comenta les declaracions de la primera ministra japonesa sobre la defensa de Taiwan en cas d’atac xinès. La reacció de la Xina és molt dura, amb sancions i una escalada verbal que preocupa. Esmenta que Trump ha parlat amb Xi Jinping i convida a seguir de prop aquestes evolucions. Considera que un conflicte a l’Indo-Pacífic s’afegiria a altres focus de tensió (Ucraïna, Orient Mitjà, Carib) i multiplicaria la inestabilitat mundial.

37. Focus internacional (V): conclusió crítica i mirada sobre la justícia espanyola

• start_second: 10359
• end_second: 10449
• section_title: Trump com a factor de risc i jutges sota sospita
• section_summary:

Per tancar, López Nadal torna a assenyalar Trump com un factor desestabilitzador imprevisible, capaç de passar d’una amenaça a un gest de distensió en pocs dies, ja sigui amb la Xina, l’Índia o altres països. Relaciona aquesta imprevisibilitat amb una pèrdua de confiança europea en el suport nord-americà. Afegeix una pinzellada final sobre la justícia espanyola: tres magistrats que han condemnat el fiscal general haurien cobrat per impartir un curs pagat per una de les parts acusadores, fet que posa en dubte la seva imparcialitat i afegeix més ombres sobre l’Estat de dret.

38. Cloenda del programa

• start_second: 10449
• end_second: 10497
• section_title: Comiat i recordatori de la programació
• section_summary:

El conductor s’acomiada agraint l’audiència, recomanant seguir connectats a dBalears i Ona Mediterrània, i recordant la graella de l’endemà: el programa Crepuscle d’estels i una nova edició de Bon Dia i Bona Vida a partir de les 8 del matí. Es tanca així un programa dens, on s’entrecreuen actualitat, feminisme, memòria històrica, cultura i geopolítica amb un fort accent crític i compromès.