Actualitat, Memòria, Feminisme i Literatura a Mallorca

Tomeu Martí obre *Bon Dia i Bona Vida* des dels estudis de **Can Alcover** a Palma i presenta el menú del programa: entrevistes a **Pau Emili Muñoz** pel Correllengua Germanat, a **Maecor Mbengue** per la versió catalana del seu llibre migratori, secció de *curiositats de la història* amb **Xisco Roger**, *focus anticolonial* amb **Jaume Sastre**, recomanacions de llibres amb **Miquela Serra** i repàs a l’actualitat de **dBalears** i **VilaWeb**.

Es llegeixen les notícies destacades de **dBalears**: impossibilitat dels batles de regular preus del lloguer, impacte del canvi climàtic en la vinya i l’ametler, central del Canadell descarbonitzada el 2028, impuls de l’autoritat aeroportuària balear, cas de la dona apunyalada a Costitx, política lingüística a plataformes de vídeo, defensa del poble sahrauí, premis culturals, destitució a l’ESADIB i presentació del **Correllengua Germanat** a Barcelona. A continuació, titulars de **VilaWeb** sobre Josep Borrell, l’acord per publicar dues versions diferenciades del català, topalls als lloguers i transport de luxe internacional.

A la secció d’opinió de **dBalears** es destaquen articles sobre Coalició per Mallorca, mobilització per anar a votar, trobades a Bilbao, resistència als *tambors de guerra*, crítica a PSOE i PP i la pressió del consum. Després s’emet la predicció meteorològica de **Tomeu Mateu Canals**: entrada d’un nou front amb pluja i vent de ponent, mà moguda i fred; posterior entrada d’un **anticicló càlid** que pot dur temperatures de fins a 25 °C al migdia, sense onades de fred ni nevades importants a la vista.

Emissió de **falques publicitàries**: revista *Estel*, una clínica dental *Slow Dentistry* (Planes Mariano) i el projecte social **3 Globs** de 3 Salut Mental. Ona Mediterrània recorda que l’emissora existeix gràcies al suport de les persones associades i fa una crida a fer-se **soci/sòcia** per enfortir un mitjà independent en català.

S’emet una entrevista prèviament gravada amb la jurista i feminista **Maria Durán**. A partir de nous atacs masclistes a Costitx i Alcant, qualifica la violència masclista de **xacra social amb responsables concrets**, no pas d’epidèmia. Recorda que fins al 1971 la llei permetia pràcticament l’assassinat de la dona adultera com a defensa de la masculinitat i que els *crims passionals* i la gelosia actuaven com a atenuants. Durán destaca la **responsabilitat dels homes** de bona voluntat, que són la immensa majoria, per trencar la complicitat amb els violents i no tolerar **micromasclismes**. Denuncia la manca de **credibilitat** atorgada a les dones que denuncien (considerades sovint manipuladores en divorcis o custòdies) i recorda les conseqüències en salut i esperança de vida, així com l’impacte devastador sobre fills i famílies. Fa una crida a la **magistratura** perquè escolti de veritat les víctimes i assenyala l’ofensiva **negacionista** que vol tornar a un model de família tradicional on les dones no treballin. Lloa la tasca feta des de l’antic **Institut Balear de la Dona**, amb eixos de **coeducació**, **empoderament econòmic**, lluita integral contra la violència i **abolicionisme de la prostitució**. Defensa la **democràcia paritària** com el dret de totes les dones a estar representades en òrgans de decisió en proporció a la seva presència social i recorda que les Illes foren pioneres amb una **llei electoral paritària** amb llista cremallera. Critica les polítiques de **Vox** i la desaparició d’organismes específics per a dones en governs influïts per aquest partit. Durán subratlla el paper clau de l’**educació afectiva i sexual** i de la **coeducació** per contrarestar la pornografia violenta que consumeixen infants i adolescents. Finalment, connecta amb la causa palestina, qualificant d’**inacceptable** el que considera un genocidi d’Israel contra el poble palestí i criticant la presidenta del Govern Balear per blanquejar l’ambaixadora israeliana i no defensar activistes balears detinguts en protestes.

El portaveu **Pau Emili Muñoz** explica el projecte **Correllengua Germanat**, que vol exportar el model de correllengua mallorquí, consolidat des de fa 30 anys, a tots els **Països Catalans**. La presentació a l’Espai Jove La Fontana de Barcelona, amb uns 300 assistents i el suport de presidents d’entitats del Principat, ha estat un gran èxit i un *xut d’autoestima*. Muñoz detalla el recorregut: del **9 d’abril al 5 de maig**, dues flames surten de **Prada** (Catalunya Nord), una per l’interior fins a Lleida i l’altra per la costa fins a Barcelona; es troben a Tarragona i continuen com a flama única pel **País Valencià** fins a Elx. Després, la flama fa etapes a **Formentera, Eivissa, Menorca, Mallorca** i acaba a **l’Alguer**. Les Illes es recorren entre finals d’abril i inicis de maig, amb una gran celebració a Palma i una sorpresa final que s’anunciarà a la presentació específica de Palma. Subratlla que l’organització està formada per una **centena de joves menors de 35 anys**, que la iniciativa **surt de Mallorca** i que reivindica el paper central de l’illa en el marc dels Països Catalans. S’han creat símbols compartits: una **cançó del Correllengua** composta per un mallorquí, una **Flama** dissenyada per l’escultor **Jaume Falcone** i **camisetes** dissenyades per una creadora valenciana. S’explica com s’hi podrà participar: cada municipi té entitats encarregades d’apuntar corredors, i a finals de gener-principis de febrer s’obriran **inscripcions oficials** via web. Es convida la gent a córrer encara que la flama no passi pel seu municipi, per convertir l’esdeveniment en una **gran demostració de força popular** per la llengua catalana. *dBalears* i *Ona Mediterrània* faran seguiment continu del projecte.

L’escriptor i tècnic social de Càritas **Maecor Mbengue** presenta la versió catalana del seu llibre **"L’Occident com a meta. Del Senegal a Mallorca"**. Explica que el llibre neix del desig de narrar la seva **experiència migratòria** des del Senegal fins a Mallorca i de donar veu a les històries de centenars de migrants amb qui treballa, històries *poderoses però sovint invisibles*. Mbengue denuncia que el futur de les persones migrants a Europa **no és gaire esperançador**: es creen mecanismes per **deshumanitzar, silenciar i invisibilitzar** migrants i refugiats, mentre determinats sectors polítics, sobretot de **dreta**, usen la immigració com a *cavall de batalla* i criminalitzen col·lectius sencers sense base real. Recorda que qui paga 1.500 € per un viatge no és una persona *pobra i famolenca*, sinó algú que assumeix un risc i una inversió per millorar-se i ajudar la família. Defensa que els migrants aporten **cultura, economia i riquesa social**, i reivindica el **dret a migrar** i a participar en la vida social, laboral i econòmica del país receptor. Explica com el **català li ha canviat la vida**: malgrat la dificultat inicial per trobar cursos, va insistir perquè considera que per viure plenament a Mallorca cal conèixer la **llengua pròpia**. Denuncia que no es fa **acolliment en català** i proposa que autoritats i entitats garanteixin que qualsevol persona que arriba pugui aprendre la llengua del país. El llibre vol fer conèixer **Àfrica, els costums i les persones** de països com el Senegal a la comunitat d’acollida, per trencar pors i prejudicis. Alhora, vol donar eines a altres migrants per entendre la importància de la llengua i la cultura locals. Mbengue avança que prepara un **segon llibre** sobre la seva estada prolongada a Mallorca i recomana el volum com a lectura per a aquestes festes. Explica que es pot trobar directament a través seu (contactant Ona Mediterrània) o a Amazon.

La dramaturga, guionista i ex-actriu **Marta Barceló** repassa la seva trajectòria i reflexiona sobre la situació de la **cultura i les arts escèniques** a les Illes. Explica la seva formació a l’**Institut del Teatre** i a una escola de circ a Londres, i la creació, juntament amb socis, de la companyia **Res de Res i en Blanc**. Ambdues branques combinen **teatre-circ** sense text, que els ha permès girar internacionalment, i **dramaturgia contemporània escrita**. Relata com buscant una nau alta per entrenar circ troben l’antic cinema de **Sineu** i el converteixen en el **Centre d’Investigació Escènica (C.IN.E)**, avui una referència com a **centre de creació i residències**. Des d’allà impulsen intercanvis amb altres centres europeus (illes com Lofoten, Noruega) i ofereixen espais d’assaig i recerca a companyies locals. Barceló descriu la seva feina com a guionista a **IB3** des del naixement de la cadena, en sèries com *Baiterra, Laberint de passions, Llàgrima de sang, L’Anell, Mitjorn, Treu foc, Pep*. Explica el ritme intens de **capítol diari** en les primeres produccions, que va funcionar com una gran escola d’eficàcia narrativa. Ha treballat sobretot com a **dialoguista**, escrivint diàlegs a partir d’escaletes i mapes de trames d’altres guionistes. En contraposició, al teatre gaudeix de més **control autoral** i pot explorar temes personals. Destaca l’obra **"Zona inundable"**, inspirada en les inundacions de Llevant, que aborda la **dimensió humana de les catàstrofes** (pèrdua de cases, de vincles, de seguretat) i que ha recuperat vigència arran de la *dana* al País Valencià. Una altra peça, encara més personal, parteix dels **sis darrers dies de vida de la seva mare** en sedació pal·liativa i converteix l’experiència en una **comèdia dramàtica** sobre tres germans que esperen una mort que no arriba. Barceló explica com els **premis** han ajudat a donar visibilitat a la seva feina i han facilitat **traduccions i muntatges internacionals**. La seva obra **"Tocar mare"** ha estat traduïda a diverses llengües (grec, italià, castellà, anglès, polonès, romanès, alemany…) gràcies a una trobada d’autors i traductors de la **Sala Beckett** i l’**Institut Ramon Llull**, i ja s’ha estrenat en països com Grècia, Romania, Finlàndia i Alemanya. Relata l’emoció de veure la peça en grec. Sobre la situació cultural, denuncia la **precarietat**: ni tan sols sent una de les dramaturgues més representades pot viure només de l’escriptura. Actors i actrius sovint han de combinar **quatre muntatges** per sobreviure. Reivindica models com l’**intermitència francesa**, que reconeixen la singularitat laboral dels artistes. Critica que **IB3** no exerceixi prou el paper d’**impulsora d’una indústria audiovisual pròpia** i recorda que els primers anys de la cadena es va crear una estructura industrial que s’ha anat desmantellant. Reclama **plans institucionals seriosos** per mimar els creadors locals i donar continuïtat a espais de creació com el C.IN.E.

La prescriptora literària **Miquela Serra** connecta des de la llibreria **Quart Creixent** de Palma i presenta tres llibres, tot subratllant que, sense haver-ho previst, ha triat tres títols d’**editorials mallorquines**. 1) **"Emma Cross"** de **Manuel Brugueroles** (Lleonard Muntaner), Premi Narrativa Pere Calders – Para Colom. Novel·la que barreja *ficció i vides creuades* i comença amb la desaparició d’un escriptor que, sabedor d’un càncer terminal, va a Cadaqués a escriure la seva novel·la sobre la pròpia vida i és trobat mort a Cap de Creus. 2) **"Quan el turisme ens canvia la vida. 20 anys al servei de l’operador turístic Neckermann (1971–1991)"** de **Joan Rigó Bonet** (Documenta Balear). Memòries d’un guia turístic de Santanyí que relata amb humor les seves experiències, les estratègies dels guies i el pas de la Mallorca rural dels 50 al món del turisme de masses. Serra el recomana especialment com a *llibre divertit per a persones que no llegeixen gaire*. 3) **"La Sibil·la"** de **Robert Campillo** i **Josep Campins** (Nova Editorial Moll). Llibre il·lustrat que adapta la Sibil·la per a infants, amb il·lustracions de Robert Campillo i text que explica el sentit de la Sibil·la com a advertència sobre l’impacte humà en el planeta i la importància de respectar la natura. Apte també per a adults interessats en cultura popular i simbolisme. Miquela Serra recorda que avui a Quart Creixent se celebra la presentació del llibre **"Com voleu, germans, que canti"** de Joan Mas, i anima la gent a visitar la llibreria, sobretot de cara a les festes nadalenques.

Es tornen a emetre falques de la revista **Estel**, de la clínica dental *Slow Dentistry* i del projecte social **3 Globs**. L’emissora insisteix en la necessitat del **suport de persones associades** per sostenir una programació en català, independent i arrelada al territori, i facilita contactes per **fer-se soci/sòcia** (web, correu, telèfon).

Una falca especial explica la col·laboració entre **Ona Mediterrània** i el diari **dBalears**, reivindicant que, en el context actual, la **independència dels mitjans de comunicació** és més necessària que mai. **dBalears** es presenta com un diari centrat en Mallorca i les Illes, en català i lliure de lligams partidistes o empresarials. Es convida la gent a reforçar econòmicament el projecte fent-se **persones associades** a Ona Mediterrània, com a manera de garantir la llibertat informativa i una veu pròpia en català.

El col·laborador **Xisco Roger** presenta una nova entrega de *curiositats de la història* basada en un article seu a **dBalears** sobre els **vàndals** i les Illes Balears. Explica que es compleixen aproximadament **1.600 anys** del saqueig de les Balears per part dels vàndals (425 dC), un poble germànic que s’instal·la primer a la Bètica i després crea un regne al nord d’Àfrica, amb capital a Cartago. Roger detalla que els vàndals, després d’aprendre navegació gràcies a comerciants hispans, converteixen el Mediterrani en el *mar vandàlic* i arriben a dominar Còrsega, Sardenya, Sicília i les Balears, integrant les Illes dins la província de Sardenya. La presència directa de vàndals a les Illes era mínima: la major part de la població era llatinitzada i cristiana. Malgrat que alguns cronistes antics atribuïen el domini a **visigots**, l’historiador **Josep Maria Quadrado** demostra que qui realment hi va manar foren els vàndals. En l’àmbit religiós, els vàndals eren **arrians**, mentre que la població local era catòlica. Això provoca tensions, amb fases de tolerància i persecució. Roger cita una convocatòria del rei vàndal Huneric als bisbes de la província (incloent-hi els de Mallorca, Menorca i Eivissa) per forçar-los a abjurar. Gràcies a un document que llista aquests bisbes, coneixem els noms de **Macari de Menorca, Olies de Mallorca i Opili d’Eivissa**, a més de **Lucifer de Càller**. Tot i la pobresa de restes vandàliques (algunes monedes, ceràmiques i bronzes), destaca el llegat de les **basíliques paleocristianes** construïdes o reformades en aquella època: Cas Frares, Sa Carrotja, Son Peretó i Son Fadrinet a Mallorca, i Illa del Rei, Son Bou, Fornàs de Torelló i Cap del Port de Fornells a Menorca. Roger denuncia, però, el **vandalime modern**: un mosaic destruït pel propietari a Cas Frares, la desaparició de la basílica de Porto Cristo amb l’urbanització i el pas d’un tractor per damunt Son Peretó el 1980. Conclou que els vàndals antics eren més moderats que alguns contemporanis. La secció es tanca amb la **banda sonora de "Conan el Bárbaro"** de Basil Poledouris, jugant amb la idea del bàrbar cinematogràfic.

L’activista **Jaume Sastre** centra el seu *focus anticolonial* en el verb **"borbonear"** i les noves **memòries de Joan Carles I**. Explica que va sentir la paraula en boca del coronel colpista Tejero Molina i que, tot i no aparèixer al diccionari de la RAE, és d’ús col·loquial en cercles militars i polítics. A partir d’una consulta a una eina d’intel·ligència artificial, recull diverses definicions: *fer moviments de palau, maniobres opaques per influir en la política i protegir interessos particulars, allò que fan els Borbons quan no surten a les fotos*. Sastre recorda que ja **Primo de Rivera** hauria dit "sé que el rey me quiere borbonear", segons memòries recollides per Manuel Azaña, i que al llarg de la història diversos presidents (Maura, Zapatero, Sánchez) s’han sentit *utilitzats* per la Corona. Relaciona *borbonear* amb episodis com el **23-F**, les trames de **finançament opac** (tràfic d’armes, comissions a l’Aràbia Saudita), i pressions sobre jutges, fiscals, policia i mitjans. Analitza el contingut i la recepció del llibre de Joan Carles I, publicat primer en francès. Monàrquics com **José Antonio Zarzalejos** el troben **"innecessari i inoportú"** i fins i tot *desolador* per a la institució. Sastre cita també columnistes com **Pilar Rahola**, que, jugant amb el "¿por qué no te callas?", suggereix que en realitat convé que el rei parli molt per fer aflorar contradiccions i escàndols, útils per a l’independentisme. Entre els fragments filtrats, destaca que el rei emèrit es declara **"traït" pels catalans** i que afirma haver advertit sempre els presidents espanyols que els independentistes catalans eren **"menys sorollosos però més correosos"** que els bascos. Sobre **Jordi Pujol**, explica que calia **marcar-li límits** i fer-los créixer sense que els pogués traspassar. Sastre connecta aquestes idees amb declaracions d’**Alfonso Guerra** i **Felipe González** sobre el perill del nacionalisme català per a la vertebració d’Espanya. Sastre recupera també advertiments històrics de **Francesc Cambó**, que desaconsellava fer-se mai borbònic perquè els Borbons només pensen en la família i en acumular fortunes a l’estranger per si han de marxar. Per a Sastre, la difusió d’aquestes memòries és **útil per al moviment independentista i anticolonial**, ja que desgasta la imatge de la monarquia i posa al descobert pràctiques de *borboneig* al cor de l’Estat. El programa tanca amb recordatoris de notícies d’actualitat, una nova crida a seguir **dBalears** i a escoltar **Ona Mediterrània**, i l’anunci de la programació de l’endemà.