Bon Dia i Bona Vida
Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
Subscriu-te
Actualitat, patrimoni i sobiranisme a Ona Mediterrània
Tomeu Martí presenta el programa matinal Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània, indica la data i la localització dels estudis, i desgrana els continguts del dia: repàs de l’actualitat, entrevista amb ARCA, secció amb Joan Mir sobre temes d’actualitat i sexualitat, entrevista política amb Neus Truyol, cafè amb filosofia amb Miquel Ripoll i el Focus Sobiranista amb Joan Planes.
Es llegeixen i comenten els principals titulars de Diari de Balears (Sontous, atac al bust d’Aurora Picornell, retards de trens, ecotaxa, projecte Reviure el Sindicat, etc.) i de VilaWeb (ensenyament del franquisme, Gaza, Jordi Pujol, nou finançament, Amazon, Xina i EUA). També es repassen els articles d’opinió destacats del dia i s’anuncia que Joan Mir els aprofundirà posteriorment.
Tomeu Mateu Canals ofereix la previsió meteorològica: després de pluges intenses, es preveu un dia variable amb clars i niguls, alguns ruixats i temperatures ja hivernals. De cara a dijous i divendres arribarà una nova pertorbació amb fred intens, neu a partir de 600-700 metres, vent, temporal marítim i més pluja.
Espai de publicitat (Revista Estel, clínica dental Slow Dentistry, projecte social Aigua 3 Globs) i promoció dels sopars col·loqui de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. Diari de Balears i Ona Mediterrània fan una crida a fer-se Soci per garantir la independència dels mitjans de comunicació en català a les Illes.
Entrevista amb Pere Ollers, president d’ARCA. Parlen del segon atac en poc temps al bust d’Aurora Picornell i de la demanda d’investigació i restauració urgent. Es plantegen possibles mesures de protecció (càmeres) però es remarca que el problema és la barbàrie de qui ataca el patrimoni. Es parla de la protecció de l’edifici d’Esquerra 31 de Desembre, de la paràlisi urbanística i de la necessitat d’implicació del Consell de Mallorca i l’Ajuntament. Finalment es tracta el cas dels quioscos de premsa de Palma: el model de concessionària gran ha fracassat i ARCA defensa un model de quiosc de premsa gestionat per famílies/autònoms, com a servei cívic i punt de trobada, i no com a bar o gelateria. També es valora positivament la rehabilitació de l’Estació de Sòller (Sostal Tèrminus).
S’emet música en català amb to satíric i festiu, i Tomeu Martí torna a anunciar el sopar col·loqui de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca al restaurant Sa Creu de Petra, dedicat al reconeixement internacional de la Nació Catalana amb la participació de Jordi Domingo i Jordi Castellà. Es recorda com apuntar-s’hi a través de Diari de Balears i la web de l’ASM.
Es posa una cançó del grup Oques Grasses, exemple de l’èxit de la música catalana (quatre dies seguits a l’Estadi Olímpic). Joan Mir entra a l’estudi i, amb Tomeu Martí, celebren que la cultura catalana és una potència creativa, tot i la situació política i econòmica.
Joan Mir analitza el projecte Reviure el Sindicat, guanyador del concurs Europan. Explica que l’edifici del Sindicat de Felanitx és arquitectònicament molt important però molt difícil de reutilitzar: massa gran per a l’economia municipal, situat perifèricament i sense usos clars com hotel o sala d’exposicions. Es parla de la possibilitat de convertir-lo en centre del vi de Mallorca, però hi ha rivalitat amb Binissalem, que també vol aquesta capitalitat. Mir narra una anècdota sobre un inversor alemany que va renunciar a comprar el Sindicat perquè la seva dona no volia estar davant la fàbrica d’embotits El Fagàs, il·lustrant com petits factors poden fer fracassar un projecte estratègic.
A partir del titular “Balears aportarà més de 400 milions a altres comunitats el 2026”, Joan Mir fa una dura crítica al sistema de finançament espanyol: opac, dissenyat per fer embustes i electoralista. Recorda dèficits fiscals del 14–15% per a les Illes i denuncia que l’ordinalitat és usada com a cortina de fum. Explica com Hisenda fa lliurements a compte, com els incompliments inversors són sistemàtics i com, fins i tot, posar ordre a la hisenda pròpia pot acabar beneficiant més Madrid que el Govern Balear. Reclama transparència, compliment real de les inversions i deixar de legitimar un sistema estructuralment injust.
Mir reflexiona sobre el 50è aniversari de la mort de Franco i la pervivència del franquisme arran de l’atac al bust d’Aurora Picornell. Assenyala que no s’ha criminalitzat el franquisme i que això permet actes feixistes i discursos que culpabilitzen les víctimes. Analitza la Transició: es legalitza el PCE però no s’afronta el problema territorial; Catalunya no té una Constitució pròpia sinó una interpretació imposada pel Tribunal Constitucional. Esmenta la frase d’Alfredo Pérez Rubalcaba sobre el “preu alt” que Espanya pagaria, interpretant-ho com la renúncia a una democràcia plena.
Comentant un titular del Mallorca Daily Bulletin sobre els nous trens de 350 km/h, Mir i Martí ironitzen sobre la propaganda estatal mentre el corredor mediterrani i el tren de Llevant continuen pendents. Critiquen el model radial d’infraestructures centrat en Madrid i la desatenció del Llevant i dels Països Catalans.
Mir aprofundeix en el mecanisme dels lliurements a compte: l’Estat calcula el que s’ha recaptat i fa avançaments, però la liquidació final, basada en un model ja injust, sol perjudicar Balears. Explica com els experts, sovint espanyolistes, legitimen aquest sistema i critica la idea de “fer els deures” com si Espanya fos un país amb un finançament decent. Tanca la secció acomiadant-se fins a la propera i donant pas a l’entrevista política del dia.
Neus Truyol, regidora de MÉS per Palma, explica que el seu grup ha presentat una esmena a la totalitat i 70 parcials als pressuposts 2026 de PP-Vox, que considera antisocials i incapaços d’afrontar l’habitatge, la mobilitat i la crisi climàtica. Proposa tres nous impostos municipals: sobre habitatges buits (uns 45 M€), complementari a l’impost de turisme sostenible i una taxa per creueristes, amb els quals es podrien finançar polítiques d’habitatge i serveis municipals afectats pel turisme. Planteja la creació de corredors verds per pacificar carrers, millorar la salut i dinamitzar el comerç de barri, i reclama inversions urgents en climatització d’escoles públiques. A més, presenta el 3r Cap de Setmana Antifeixista, detallant les sessions de divendres i dissabte a Cineciutat i l’Escorxador, centrades en la lluita contra l’extrema dreta, especialment entre la gent jove i a les xarxes socials.
Empar Bosch, periodista, investigadora i escriptora, repassa la seva trajectòria a Última Hora i en gabinets de premsa. Explica com eren les redaccions masculinitzades i el paper pioner de dones com Maria Victòria de Llàcer i Gina Garcías, que van introduir temes socials en l’agenda informativa. Denuncia que, tot i que les dones són majoria a les redaccions des dels anys 90, l’accés a direccions i càrrecs de poder és tardà (primera directora el 1993 a Diari de Balears) i encara avui IB3 té tots els directius homes. Analitza per què costa que les dones acceptin tertúlies i espais d’opinió (càrrega de cures, por a la crítica sobre l’aspecte físic). Presenta la seva recerca sobre les primeres diputades del Parlament balear, que gairebé no surten als llibres, i reflexiona sobre quotes, sostre de vidre i diferències (o no) en la manera de fer política. Tanca amb recomanacions literàries (Anna Maria Escales, Anna dora Muñoz, Rachel Cusk, Deborah Levy) i anuncia la seva nova tesi sobre dones periodistes escriptores i com la seva feina influeix en la seva ficció.
Miquel Ripoll dedica la secció a Theodor W. Adorno. Presenta la seva biografia (filòsof i musicòleg de l’Escola de Frankfurt, exiliat als EUA, col·laborador de Horkheimer) i comenta la famosa frase sobre la poesia després d’Auschwitz, assenyalant que Adorno la va matisar. Explica que Adorno parteix de la premissa que Auschwitz no s’ha de repetir mai i que això implica pensar els límits de la civilització i de la raó. Recomana el llibre Mínima moralia com la millor porta d’entrada a Adorno: recull d’aforismes extensos sobre la “vida ferida”, amb temes que van de la família al masclisme, l’astrologia, els mitjans de masses i la indústria cultural. Desenvolupa la crítica adorniana a la indústria cultural: el cinema i la ràdio no funcionen com a art popular, sinó com a instruments de dominació que modelen desitjos i comportaments (exemple: aprendre què és l’American dream o com estimar a través de pel·lícules). Explica que Adorno utilitza el marxisme com a mètode, combinat amb estudis empírics (com la recerca sobre la personalitat autoritària als EUA), i que la seva influència actual és visible en debats sobre estètica i noves tecnologies. Ripoll situa Mínima moralia entre els cinc llibres filosòfics més importants del segle XX i anuncia una presentació sobre estètica i tecnologia amb Pau Frau i Rafel Bestard a la llibreria Ínsula Literària.
Tomeu Martí introdueix el Focus Sobiranista amb cançons de Feliu Ventura (Quan el cel es torna negre, Lladres de sobretaula) sobre la tragèdia del 29 d’octubre al País Valencià i la responsabilitat dels governants. Serveix per vincular la memòria de catàstrofes mal gestionades amb la crítica a uns dirigents estatals i autonòmics mediocres i poc responsables.
Joan Planes relata les jornades d’estudi i reflexió sobre el vuitè centenari de la Conquesta de Mallorca, organitzades per l’OCB i l’IEC. Destaca la importància que l’OCB s’hi impliqui des d’ara i no a darrera hora. Resum de les aportacions: Toni Quintana explica l’evolució històrica de la Festa de l’Estendard (processó, sermó, colcada, transformacions al llarg dels segles), Josep Amengual repassa la tradició dels sermons i la seva base en les cròniques medievals; Catalina Valriu parla de la dimensió llegendària i literària de Jaume I (Mossèn Alcover, Andreu Ferrer, etc.). Antoni Mas proposa resignificar la commemoració: no celebrar un genocidi, sinó el naixement d’un poble i la persistència de la llengua i la cultura. Es planteja la creació d’una comissió cívica ampla, implicant escoles, instituts, universitats i pobles de les illes, per preparar el 2029 amb una mirada de futur i consciència crítica.
Planes analitza la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que considera ajustada a dret la presó preventiva de Sànchez, Turull i Junqueras i adopta el relat dels tribunals espanyols sobre la gravetat dels fets de l’1-O. Critica que el TEDH prioritzi la defensa de l’ordre constitucional estatal sobre els drets individuals i contradigui dictàmens de l’ONU. En contrast, valora més positivament el dictamen de l’advocat general del TJUE que pot afavorir Puigdemont. A partir d’aquí, enllaça amb la necessitat d’una estratègia de reconeixement internacional de la Nació Catalana i presenta el sopar col·loqui de l’ASM al restaurant Sa Creu de Petra amb Jordi Domingo (president del Consell de la República Catalana) i Jordi Castellà (comissionat del Pacte Nacional pel Reconeixement Internacional), que explicaran les passes possibles davant Nacions Unides i altres estats. S’explica com apuntar-s’hi a través de dBalears, la web de l’ASM i telèfon, i es remarca la importància d’una unitat d’acció entre entitats i institucions per fer avançar la causa catalana en el pla internacional.
Visió general del programa
Bon Dia i Bona Vida, el magazín matinal d’Ona Mediterrània, combina en aquest episodi:
- Repassos de premsa i actualitat política (Balears, Estat i món)
- Debats sobre patrimoni, memòria històrica i urbanisme
- Anàlisi econòmica i de finançament autonòmic
- Entrevistes polítiques i culturals
- Reflexions sobre feminisme, periodisme i història
- Filosofia aplicada al present
- Sobiranisme i reconeixement internacional de la nació catalana
El programa està conduït per Tomeu Martí, amb diferents seccions i convidats que aborden l’actualitat des d’una perspectiva crítica, sobiranista i en català.
Repassos informatius i context
Titulars de dBalears i VilaWeb
- dBalears: denúncia del projecte de PP i Vox a Sontous com a «gueto indigne» per a menors, polèmica per la suspensió de la presentació de les Obres completes de Josep Maria Llompart, atacs al bust d’Aurora Picornell, retards de trens, ecotaxa, accident greu a Alcúdia, i el projecte “Reviure el Sindicat” a Felanitx.
- VilaWeb: debat sobre l’ensenyament del franquisme, aprovació d’un pla de pau per Gaza al Consell de Seguretat de l’ONU, deteriorament cognitiu de Jordi Pujol, nou model de finançament espanyol per al 2026 i anàlisi crítica sobre Amazon i la «gota freda».
“L’ensenyament del franquisme arriba tard” – professors de secundària, a VilaWeb.
Opinió i premsa
Es repassen articles d’opinió de Joan Vicenç Lillo, Aina Lila Tomàs, Jaume Bordils, Rafael Borràs i Joan Lladonet, centrats sobretot en:
- Crítica al bilingüisme que porta al monolingüisme castellà a l’escola
- Esquerdes democràtiques i regressió de drets
- Reptes polítics i socials actuals a les Illes
Temps i avís meteorològic
Tomeu Mateu Canals avisa d’un episodi de fred intens, neu a 600-700 m, pluges i temporal marítim els dies següents, remarcant el descens de temperatures i la inestabilitat.
Patrimoni, memòria i ciutat: entrevista amb ARCA
Atacs al bust d’Aurora Picornell
El president d’ARCA, Pere Ollers, explica la gravetat del segon atac en un mes al bust d’Aurora Picornell:
- ARCA planteja denunciar el cas a Fiscalia o als jutjats per obligar a una actuació contundent
- Es reclama restauració urgent del monument i possible protecció extra (fins i tot càmeres de vigilància, tot i que ho consideren una mesura extrema)
“No és el bust que ha de canviar, és la gent” – ARCA reivindica que el monument ha d’estar a l’abast, no tancat ni elevat.
- Es subratlla el valor d’Aurora Picornell com a figura clau de la història obrera i feminista de Mallorca
- Es reclama implicació ciutadana activa per denunciar agressions i vandalisme, i s’assenyala el grup Nucleo Nacional com a sospitós
Protecció d’edificis i urbanisme patrimonial
ARCA aborda altres fronts:
- Edifici d’“Esquerra 31 de Desembre” (Palma):
- El Consell de Mallorca ha ordenat protegir-lo - L’Ajuntament ha de modificar la fitxa urbanística - L’obra de la promotora està paralitzada i hi ha tensió entre interès patrimonial i interessos immobiliaris
- Quioscos de premsa de Palma:
- El model de concessió a grans empreses ha fracassat: quioscos tancats, servei perdut - ARCA proposa concessions assequibles per a famílies/autònoms, amb quioscs que venguin premsa i productes afins, no bars ni gelateries - Defensa l’espai públic com a punt de trobada cívic i no només com a espai comercial
- Reforma de l’Estació de Sòller (Sostal Tèrminus):
- Les obres avancen a bon ritme - ARCA ho considera una “petita victòria ciutadana”: de punt de brutor a edifici catalogat i restaurat
Anàlisi política i econòmica amb Joan Mir
El cas del Sindicat de Felanitx
Joan Mir comenta el projecte “Reviure el Sindicat”, guanyador d’Europan:
- L’edifici del Sindicat és una “catedral del vi” però:
- Supera les capacitats econòmiques municipals - És perifèric (no és al centre del poble) - Té dificultats d’ús: ni hotel ni equipament cultural de pas
- S’exploren possibles usos:
- Centre del vi de Mallorca, amb congressos, tastos i seu de viticultors - Però hi ha competència de Binissalem, que també vol la capitalitat del vi
- Anècdota significativa: un inversor alemany va renunciar a comprar-lo per fer-hi vi quan la seva dona va veure que al costat hi ha la fàbrica d’embotits El Fagàs, amb el renou dels porcs; això il·lustra com casualitats i sensibilitats poden frenar inversions clau.
Finançament autonòmic i “espoli fiscal”
Es comenta el titular: “Balears aportarà més de 400 milions a altres comunitats el 2026” i els anuncis d’Hisenda:
- Crítica severa al sistema de finançament espanyol:
- És opac, dissenyat per fer “embutses” i electoralista - Balears ha patit dèficits fiscals del 14-15%, considerats insuportables - El discurs de “solidaritat” sovint amaga clientelisme i compra de vots
- Joan Mir denuncia:
- L’ús demagogic del concepte d’“ordinalitat” - La combinació de promeses d’inversions i incompliments sistemàtics - Que fins i tot “posar ordre” a la Hisenda pròpia pot acabar beneficiant Madrid més que el Govern Balear
“Madrid és un cúmul d’incompliments i impostures” – Joan Mir.
- Es reclama:
- Transparència i compliment real de les inversions pressupostades - Que les liquidacions negatives es retornin a les Illes - Deixar de presentar com a èxit allò que és espoli estructural
Pervivència del franquisme i memòria
Arran del nou atac al bust d’Aurora Picornell i dels 50 anys de la mort de Franco:
- Mir denuncia que no s’ha criminalitzat el franquisme i que això permet:
- Actes feixistes i atacs simbòlics - Discursos que presenten la víctima (Aurora) com la culpable
- Sobre la Transició:
- Es legalitza el Partit Comunista, però no es resol el “problema territorial” de Catalunya i País Basc - Catalunya no té una Constitució votada pròpiament; viu sota una interpretació imposada des de Madrid
“Espanya pagarà un preu alt” – recordant Rubalcaba, Mir interpreta aquest “preu” com la mancança de democràcia plena.
Infraestructures i trens
- Es contrasta la propaganda dels nous trens de 350 km/h amb:
- El retard del tren de Llevant a Mallorca - L’endarreriment del corredor mediterrani per mercaderies
La crítica central: Espanya reforça el seu model radial i centra recursos en Madrid mentre margina les perifèries i els Països Catalans.
Política municipal: entrevista a Neus Truyol (MÉS per Palma)
Pressupost 2026: esmenes i model de ciutat
La regidora Neus Truyol explica que MÉS per Palma presenta:
- Una esmena a la totalitat al pressupost PP-Vox
- 70 esmenes parcials amb tres prioritats:
- Habitatge digne - Mobilitat verda i amable - Escoles segures i climatitzades
La seva diagnosi:
- PP i Vox actuen com una “unitat política” (Vox no presenta cap esmena)
- El pressupost no afronta:
- La crisi d’habitatge - El col·lapse de mobilitat - La massificació turística - La crisi climàtica
Nous impostos municipals proposats
MÉS planteja tres figures fiscals que sumarien uns 75 M€ addicionals:
- 1 Impost sobre habitatges buits (uns 45 M€):
- Dirigit sobretot a grans tenidors (bancs, fons) - Objectiu: mobilitzar habitatge cap al lloguer o la venda, i finançar polítiques públiques d’habitatge
- 2 Impost municipal complementari a l’Impost de Turisme Sostenible:
- Recaptació directa per a Palma - Compensar la despesa extra en neteja, policia, manteniment urbà generada pel turisme
- 3 Taxa sobre creueristes:
- Gravar l’impacte de milers de visitants d’un sol dia, especialment al centre
Neus Truyol contrasta això amb la política PP-Vox:
- Baixada d’IBI i plusvàlua per a patrimonis elevats
- Manteniment d’impostos per a la majoria
- Conseqüència: rebaixa de serveis públics, no de la càrrega fiscal de les classes populars
Corredors verds i mobilitat
MÉS proposa un pla pilot de corredors verds que transformi carrers avui saturats de cotxes en eixos cívics:
- Més arbrat i ombra
- Voreres més amples
- Transport públic reforçat i carrils bici
- Menys contaminació i soroll
Beneficis demostrats per estudis de salut pública:
- Millora de la qualitat de l’aire
- Foment d’hàbits saludables (caminar, socialitzar)
- Dinamització del comerç de barri: els carrers pacificats venen més
Escoles segures i climatització
Neus assenyala mancances greus als centres educatius:
- Aules massa fredes a l’hivern i massa calentes a la primavera-estiu
- Govern i Ajuntament han aturat inversions iniciades per governs d’esquerres
MÉS demana inversions prioritàries en climatització per protegir la salut d’infants i joves, tenint en compte estius més llargs i calorosos.
Cap de setmana antifeixista: tercera edició
Neus Truyol presenta el 3r Cap de Setmana Antifeixista:
Objectius
- Entendre i combatre:
- L’avenç de moviments reaccionaris, feixistes i d’extrema dreta - L’ús de la por, precarietat i incertesa per canalitzar el malestar contra immigrants i classes populars
- Compartir experiències de resistència locals i internacionals
Programa
Divendres – Cineciutat (Escorxador)
- 17:00–18:30 – La lluita per la democràcia i contra el feixisme: visió europea, mediterrània i internacional
- 18:00–20:00 – Projecció del documental “La xarxa ultra: com l’extrema dreta s’instal·la als mòbils dels nostres joves” i debat
Dissabte – Escorxador
- 10:00–12:00 – Taller “Feixistes a les xarxes dels joves europeus: incels, gymbros, criptobros, tradwives…”
- 12:00–13:00 – Resistències antifeixistes a Mallorca i Portugal, diàleg europeu
- 13:00 – Vermut antifeixista
- 17:00–19:00 – Taula “Les dretes radicals d’avui: un fenomen global, europeu, estatal i nacional”
Hi participen activistes i investigadors de Palestina, Portugal, Kurdistan, Catalunya i les Illes, amb suport de fundacions europees com transform! europe / GUE-ALE.
Dones, periodisme i política: entrevista a Empar Bosch
Trajectòria professional
Empar Bosch és periodista, investigadora i escriptora. Va començar a Última Hora amb 18 anys, mentre estudiava magisteri:
- Entrava com a col·laboradora en concerts i cultura
- Relata la redacció clàssica: masculinitzada, fum, alcohol i temes “grans” (política, esports) reservats als homes
Considera el periodisme una professió fascinant i formativa: dóna una visió ampla de la realitat, tant en mitjans com en gabinets de premsa institucionals.
Les primeres dones periodistes i el canvi de mirada
Empar recorda pioneres com:
- Maria Victòria de Llàcer (Diari de Mallorca)
- Gina Garcías (Última Hora)
Afirmacions clau:
- Les redaccions estaven pensades per homes que escrivien per a lectors homes
- Dones com aquestes introduïren temes socials al centre de l’agenda:
- Conciliació, escoletes - Precarietat laboral femenina - Vida quotidiana de les classes populars
La “mirada femenina” va obrir espais als temes socials, fins llavors considerats secundaris.
Tot i que a partir dels 90 les dones són més del 50% de les redaccions, triguen molt a arribar a la direcció:
- Primera directora d’un diari a les Illes: Marisa Gallardo a Diari de Balears (1993)
- Avui encara:IB3 Ràdio i Televisió tenen tots els càrrecs directius principals ocupats per homes
Per què costa que les dones opinin als mitjans?
Bosch detecta dos factors principals:
- 1 Càrrega de cures i organització de la vida domèstica:
- Un home accepta una tertúlia i simplement “avisa” a casa - Una dona ha de resoldre qui recull infants, qui fa de cuidadora, etc.
- 2 Por a l’exposició pública:
- Les dones són criticades no tant pel que diuen, sinó per com van vestides, pentinades o com parlen
Això fa que acceptin menys invitacions a debatre i publicar opinió.
Dones en política: del Parlament a les presidències
Empar participa en un grup d’investigació sobre les primeres diputades del Parlament de les Illes Balears, al costat d’Elisabeth Ripoll i Marina Castillo.
Hallazgos destacats:
- A la primera legislatura només hi havia 3 dones diputades, gairebé invisibles als llibres d’història
- Ocupaven sobretot comissions “socials”; no se’ls confiaven grans àrees de poder
Contrasta aquesta realitat amb el present:
- Presidències del Govern Balear: Francina Armengol i ara Marga Prohens
- Més dones batlesses i càrrecs rellevants
Sobre l’afirmació que “les dones fan una política diferent”, Bosch és prudent: depèn molt de la persona; observa, sí, que en general:
- Les dones són més dialogants i menys agressives als debats
- Tenen més sensibilitat per temes socials i de cures
Literatura i lectura
Recomanacions d’Empar Bosch:
Autores mallorquines actuals:
- Anna Maria Escales
- Anna dora Muñoz
Autores internacionals que l’interessen ara:
- Rachel Cusk (canadenca): explora la vida contemporània de les dones
- Deborah Levy (sud-africana): literatura sobre identitat, desig i memòria
Projecte actual: una nova tesi doctoral en Filologia sobre dones periodistes escriptores i com la seva realitat periodística es trasllada a la ficció.
Cafè amb filosofia: Miquel Ripoll i Theodor W. Adorno
Per què Adorno avui?
El filòsof Miquel Ripoll presenta Theodor W. Adorno com un pensador clau del segle XX:
- Filòsof i musicòleg
- Figura central de l’Escola de Frankfurt (amb Horkheimer, Benjamin…)
- Exiliat als EUA per la persecució nazi
La seva màxima: garantir que Auschwitz no es repeteixi mai més, no només com a crim contra el poble jueu, sinó com a advertiment contra qualsevol extermini possible.
Sobre la famosa frase “escriure poesia després d’Auschwitz és bàrbar”:
- Adorno la va matisar amb el temps
- Slavoj Žižek li dóna la volta: “el que és impossible després d’Auschwitz és escriure prosa”, perquè la poesia és l’únic recurs per expressar allò inassimilable racionalment
“Mínima moralia”: la vida ferida
Ripoll recomana “Mínima moralia. Reflexions des de la vida deteriorada” com a porta d’entrada a Adorno:
- Publicada en català (Arcàdia), traducció de Joan Ferrarons
- Conjunt d’uns 150 aforismes extensos (entre mitja pàgina i quatre pàgines)
- Escrits entre 1944 i 1948, en ple exili
Temes principals:
- La vida danyada/ferida per l’exili, la guerra i el totalitarisme
- Crítica a la societat de masses i al consum
- Reflexions sobre família, amor, masclisme, astrologia, i formes d’alienació quotidiana
- Anàlisi de la indústria cultural (cinema, ràdio, mitjans de masses)
Mínima moralia és un llibre de to melancòlic, que pensa el món des de la ferida de l’exili i la barbàrie.
Indústria cultural i control de les masses
Adorno veu la combinació “indústria + cultura” com un oxímoron:
- Els mitjans de masses (sobretot Hollywood i la ràdio) no funcionen com a art popular, sinó com a màquines de dominació
- No només entretenir: modelen desitjos, afectes i comportaments
Exemple de Ripoll:
- Aprenem com estimar, què és l’“American dream” i com viure a través de la ficció audiovisual, fins i tot si mai no hem posat un peu als EUA
La crítica no és al cinema en si, sinó a l’ús social del cinema, que reforça ideologies i estereotips. Aquesta lectura és molt actual per pensar:
- Sèries, plataformes, xarxes socials
- Algoritmes i models d’IA generativa
Adorno marxista? Metodologia i empirisme
- Adorno assumeix el marxisme més com a mètode d’anàlisi (materialisme dialèctic) que no com a dogma
- Combina teoria amb estudis empírics (enquestes, sociologia):
- Famós estudi sobre la personalitat autoritària als EUA, on mostra que una part de la població està psicològicament preparada per acceptar una dictadura
La seva influència actual es nota en:
- Debats sobre estètica i tecnologia
- Crítica a la cultura de masses i a la mercantilització de l’art
Ripoll situa Mínima moralia entre els cinc llibres de filosofia més importants del segle XX.
Activitat relacionada
Ripoll anuncia una presentació a la llibreria Ínsula Literària (c. Geranis, Palma) amb el professor Pau Frau i el pintor Rafel Bestard, sobre:
- Estètica, noves tecnologies i transformació de les arts
- Amb actuació i conversa musical posterior
Sobiranisme i memòria col·lectiva: Joan Planes
Jornades sobre la Conquesta de Mallorca (800 anys)
El president de l’ASM, Joan Planes, fa crònica de les jornades d’estudi i reflexió sobre la Conquesta de Mallorca (1229), organitzades per l’OCB i l’Institut d’Estudis Catalans:
Objectius:
- Revisar fets històrics, simbolisme i memòria
- Construir un relat i argumentari compartit de cara al Vuitè Centenari (2029)
- Evitar lectures espanyolistes, militaristes o acrítiques com les del 1929
Hi intervenen historiadors i estudiosos com Toni Quintana, Antoni Ignasi Llompart, Josep Palou, Josep Amengual, Catalina Valriu, Margarida Tomàs, Joan Colom, Pere Salas, Toni Marimon, Miquel Àngel Casanovas i convidats del País Valencià i d’altres illes.
Evolució històrica de la Festa de l’Estendard
A partir de Toni Quintana, Planes resumeix:
- Festa cívico-religiosa més antiga d’Europa
- Antigament:
- Processó des de La Seu passant per Sant Llorenç i sortint per la Porta de Sant Antoni fins a l’esplanada del Pallol - Sermó de la Conquesta a l’exterior - Tornada per la Porta Pintada: reproducció simbòlica de l’entrada de Jaume I
- Oficis implicats: sastres, ferrers, argenters, etc.
- Obligatorietat de tancar tallers per participar a la processó
Amb el temps:
- El sermó passa a fer-se a La Seu
- Desapareix la colcada i canvia el format al segle XIX
- El 1965 es restaura la Festa de l’Estendard en ple franquisme (amb lectura ideològica particular)
Sermons, literatura i llegenda
El capellà Josep Amengual explica:
- Es conserven 22 sermons coneguts, des de 1863
- Amb forta base en les cròniques medievals, més que no en textos bíblics
Catalina Valriu aporta:
- La dimensió de llegenda i tradició oral sobre Jaume I
- Referències a:
- Mossèn Alcover (rondalles i articles sobre el Rei en Jaume) - Andreu Ferrer i Llegendes de les Balears - Obres coescrites amb Tomàs Vibot, i textos de Gabriel Janer Manila
Resignificar la Conquesta: ni genocidi ni amnèsia
Una aportació clau d’Antoni Mas que Planes remarcal:
- Assumir que la Conquesta va ser una guerra amb episodis de destrucció i extermini, com moltes de l’època
- Però la commemoració del 2029 no ha de glorificar cap genocidi, sinó:
- El naixement d’un nou poble i d’una nova societat - La persistència de la llengua i la cultura després de 800 anys
S’apel·la a una “resignificació”: dotar la data d’un sentit actual de:
- Defensa de tots els pobles contra l’extermini
- Compromís amb els drets humans (referència explícita als casos actuals, com Palestina)
Cap a una Comissió Cívica 2029
Planes subratlla la importància de:
- Crear una comissió cívica ampla (a l’estil del centenari de la Germania), que coordini actes en:
- Pobles de Mallorca - Menorca, Eivissa, Formentera - Resta de Països Catalans
- Implicar escoles, instituts i universitats en la feina de 4 anys de preparació
- Fer una celebració mirada al futur, no només al passat
Recorda que ja fa anys, el mateix Tomeu Martí proposava una comissió cívica a l’“Agenda de Mallorca 2029”.
Europa, repressió i reconeixement internacional
Sentència del TEDH sobre els presos del Procés
Planes comenta la sentència negativa del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en el cas de la presó preventiva de Sànchez, Turull i Junqueras:
- El TEDH fa seu el relat dels tribunals espanyols:
- Considera greus els fets del setembre i l’1-O - Justifica la presó preventiva pels delictes de rebel·lió/sedició/malversació
- Afirma que un estat pot impedir projectes polítics que puguin comprometre la pau civil i el règim democràtic abans que es materialitzin
Crítica de Planes:
- La sentència ignora o contradiu:
- Dictàmens del Comitè de Drets Humans de l’ONU - Arguments sobre manca de jutge predeterminat per llei, parcialitat del Suprem, vulneració de llibertats
- Sospita que hi ha un gir conservador i estatista del TEDH, cada cop més condicionat pels estats del Consell d’Europa.
Dictamen favorable del TJUE i retorn de Puigdemont
En canvi, el dictamen de l’advocat general del TJUE sobre Puigdemont apunta a una resolució més favorable:
- Podria reforçar la seva immunitat i protecció davant persecució judicial espanyola
- Puigdemont parla obertament de retornar aviat, tot i la prudència per la reacció de l’Estat
Planes recorda que, tant en una eventual DUI com en qualsevol negociació, la clau és el reconeixement internacional de la nació catalana.
Sopar col·loqui de l’ASM: reconeixement internacional
L’Assemblea Sobiranista de Mallorca convoca un sopar col·loqui:
- Data: divendres 21 de novembre, 20 h
- Lloc: Restaurant Sa Creu (Petra)
Tema: “El reconeixement internacional de la Nació Catalana en l’actual paradigma global”
Ponents:
- 1 Jordi Domingo
- President del Consell de la República Catalana - Advocat i ex-cònsol major de Barcelona - Ha assumit com a eix del seu mandat el treball pel reconeixement internacional
- 2 Jordi Castellà
- Comissionat del Pacte Nacional pel Reconeixement Internacional de la Nació Catalana - Advocat i autor de Via Nacions Unides - Expert en el cas de Guinea com a referent
Objectius del sopar:
- Entendre quines passes cal seguir per aconseguir:
- Reconèixer la Nació Catalana a Nacions Unides - Reconeixement gradual per part d’altres estats
- Debatre la necessitat d’una unitat d’acció entre:
- Entitats de la societat civil (ASM, ANC, Òmnium, OCB…) - Institucions i partits sobiranistes
Inscripcions:
- A través del web assembleamallorca.cat
- Mitjançant l’enllaç i bàner a dBalears
- També per telèfon (indicat al cartell) per qui tingui dificultats digitals
Planes destaca que és una “oportunitat única” d’escoltar de primera mà les estratègies internacionals del moviment independentista.
Tags
Seccions
[Nota: els temps són aproximats, basats en els segons indicats a la transcripció.]
1. Introducció del programa i sumari del dia
- Inici: 0 s
- Final: 131 s
- Títol: Presentació de Bon Dia i Bona Vida i agenda del programa
- Resum: Presentació del dia, data, conductors (Tomeu Martí) i productora. Es desgranen les seccions: repàs d’actualitat, entrevista amb ARCA, secció de sexualitat amb Joan Mir, entrevista política (Neus Truyol), Cafè amb filosofia (Miquel Ripoll) i Focus sobiranista (Joan Planes).
2. Repassos de premsa: dBalears, VilaWeb i opinió
- Inici: 131 s
- Final: 508 s
- Títol: Titulars i anàlisi inicial de la premsa
- Resum: S’obren les portades de dBalears (Sontous, Llompart, Aurora Picornell, trens, ecotaxa) i VilaWeb (ensenyament del franquisme, Gaza, Pujol, finançament, Amazon, Xina i EUA). Es presenten també els principals articles d’opinió del dia i s’anuncia que després Joan Mir aprofundirà en alguns temes.
3. Informació meteorològica
- Inici: 508 s
- Final: 621 s
- Títol: Predicció del temps amb Tomeu Mateu
- Resum: Explicació de la situació després de fortes pluges, alternança de clars i niguls, i avís d’entrada d’una pertorbacó freda els dies següents, amb neu a 600-700 metres i temporal marítim.
4. Publicitat i crida al suport als mitjans en català
- Inici: 621 s
- Final: 963 s
- Títol: Anuncis, sopar de l’ASM i campanya de socis
- Resum: Espai de publicitat (clínica dental, projecte social 3 Globs, Revista Estel) i anunci dels sopars col·loqui de l’ASM. Crida de dBalears i Ona Mediterrània a fer-se Soci per garantir la independència mediàtica en català.
5. Entrevista a ARCA: Aurora Picornell, edificis protegits i quioscos
- Inici: 963 s
- Final: 1669 s
- Títol: Patrimoni amenaçat i espai públic a Palma
- Resum: Conversa amb Pere Ollers (ARCA) sobre:
- Doble atac al bust d’Aurora Picornell i demanda d’investigació i restauració urgent - Possibles mesures de vigilància i la importància de la col·laboració ciutadana - Estat de la protecció de l’edifici d’Esquerra 31 de desembre - Fracàs del model de quioscos convertits en bars i proposta d’un model de quiosc de premsa familiar - Valoració positiva de la rehabilitació de l’Estació de Sòller (Sostal Tèrminus)
6. Bloc musical i anuncis ASM
- Inici: 1669 s
- Final: 2152 s
- Títol: Música i recordatori del sopar de l’ASM
- Resum: S’emet música (cançons de to irònic i festiu sobre Es Pla i altres) i es reforça la promoció del sopar col·loqui de l’ASM amb Jordi Domingo i Jordi Castellà sobre el reconeixement internacional de la Nació Catalana.
7. Música i introducció a la secció d’actualitat amb Joan Mir
- Inici: 2152 s
- Final: 2349 s
- Títol: Transició musical cap a l’anàlisi política
- Resum: Cançó en català (Oques Grasses) com a exemple de l’èxit de la música catalana. S’obre la conversa amb Joan Mir, que destaca la potència cultural dels Països Catalans.
8. El Sindicat de Felanitx i el vi de Mallorca
- Inici: 2349 s
- Final: 2780 s
- Títol: Reviure el Sindicat: oportunitats i límits
- Resum: Joan Mir analitza el projecte Reviure el Sindicat:
- Dificultats econòmiques i d’usos per a l’edifici - Comparacions amb experiències de Bordeus - Possibilitat de convertir-lo en centre del vi de Mallorca i la rivalitat amb Binissalem - Anècdota de l’inversor alemany i la fàbrica d’embotits El Fagàs.
9. Espoli fiscal i finançament autonòmic
- Inici: 2780 s
- Final: 3621 s
- Títol: Balears, expoliades pel sistema de finançament
- Resum: Joan Mir comenta els titulars sobre finançament singular, ordinalitat i els 400 M€ que Balears aportarà a altres comunitats:
- Denúncia de l’opacitat i injustícia del sistema - Crítica a la lògica electoralista de Madrid - Reflexions sobre la necessitat de canvis estructurals i sobre com la transparència en recaptació podria, paradoxalment, beneficiar més l’Estat que la comunitat.
10. Franquisme, memòria i Catalunya
- Inici: 3621 s
- Final: 4017 s
- Títol: Pervivència del franquisme i dèficits democràtics
- Resum: A partir de l’atac a Aurora Picornell i els 50 anys de la mort de Franco, Mir:
- Denuncia la impunitat del franquisme - Recorda que la Transició no va resoldre el “problema territorial” i va deixar Catalunya sense capacitat de decidir el seu estatus - Esmenta la frase de Rubalcaba sobre el “preu alt” que Espanya pagaria, interpretada com la renúncia a una democràcia plena
11. Trens AVE, corredor mediterrani i tren de Llevant
- Inici: 4017 s
- Final: 4141 s
- Títol: Trens ràpids per Madrid, retards per al Llevant
- Resum: Es critica la propaganda sobre els nous trens espanyols de 350 km/h mentre:
- El corredor mediterrani s’endarrereix - El tren de Llevant continua pendent a Mallorca
12. Tancament amb Joan Mir
- Inici: 4141 s
- Final: 4396 s
- Títol: Deute, “llibrement a compte” i robatori fiscal
- Resum: Mir aprofundeix en la mecànica dels “lliurements a compte” i com el sistema beneficia Madrid. Es planteja el contrast entre un país suposadament normal i el que passa realment amb el finançament. Comiat de Mir i pas a la secció política.
13. Entrevista política amb Neus Truyol
- Inici: 4515 s
- Final: 5494 s
- Títol: Pressupost de Palma 2026 i cap de setmana antifeixista
- Resum: Conversa amb Neus Truyol (MÉS per Palma):
- Esmena a la totalitat i 70 parcials al pressupost PP-Vox - Proposta de nous impostos municipals (habitatge buit, turistes allotjats, creuers) - Corredors verds i mobilitat sostenible - Millora de la climatització a escoles públiques - Presentació detallada del 3r Cap de Setmana Antifeixista, amb programa, ponents i enfocament en joves i xarxes.
14. Entrevista amb Empar Bosch: periodisme, dones i política
- Inici: 5494 s
- Final: 6916 s
- Títol: Dones al periodisme i a la política institucional
- Resum: Diàleg amb Empar Bosch sobre:
- La seva trajectòria com a periodista a Última Hora i gabinets de premsa - Les primeres dones a les redaccions i la seva aportació en temes socials - La manca de dones en càrrecs directius als mitjans (especialment a IB3) - Les dificultats perquè les dones acceptin espais d’opinió i tertúlia - El projecte de recerca sobre primeres diputades al Parlament Balear i comparativa amb altres CCAA - El debat sobre quotes i llistes cremallera - Recomanacions literàries i nova tesi sobre dones periodistes escriptores.
15. Cafè amb filosofia: Teodor Adorno
- Inici: 6945 s
- Final: 8259 s
- Títol: Mínima moralia i la vida ferida segons Adorno
- Resum: Secció “Cafè en filosofia” amb Miquel Ripoll:
- Presentació biogràfica de Theodor W. Adorno (filòsof, musicòleg, Escola de Frankfurt) - Interpretació de la frase “escriure poesia després d’Auschwitz és bàrbar” i matisos posteriors - Explicació de “Mínima moralia” com a recull d’aforismes sobre la vida danyada - Crítica a la indústria cultural, el paper del cinema i la ficció en la construcció del desig i la ideologia - Vigència d’Adorno per pensar la cultura de masses actual i les noves tecnologies - Anunci de la presentació del llibre de Pau Frau a Ínsula Literària amb Ripoll i Rafel Bestard.
16. Focus Sobiranista amb Joan Planes (I): València i responsabilitats polítiques
- Inici: 8281 s
- Final: 8666 s
- Títol: Quan el cel es torna negre: País Valencià i mala gestió
- Resum: Sonen cançons de Feliu Ventura sobre el 29 d’octubre (inundacions al País Valencià) i la mala gestió política. S’introdueix el Focus Sobiranista amb Joan Planes, que enllaça la memòria d’aquells fets amb la crítica als governants valencians.
17. Focus Sobiranista (II): 800 anys de la Conquesta
- Inici: 8666 s
- Final: 9620 s
- Títol: Preparant el Vuitè Centenari de la Conquesta de Mallorca
- Resum: Planes resumeix les jornades de l’OCB i l’IEC:
- Evolució històrica de la festa de l’Estendard - Paper dels sermons, de la literatura i de la tradició oral - Importància de resignificar la Conquesta com a naixement d’un poble i no com a exaltació de genocidis - Proposta de Comissió Cívica per preparar el 2029 de manera participada i mirada al futur.
18. Focus Sobiranista (III): TEDH, TJUE i reconeixement internacional
- Inici: 9620 s
- Final: 10420 s
- Títol: Europa, repressió i via internacional catalana
- Resum: Planes analitza:
- Sentència negativa del TEDH sobre la presó preventiva dels líders del Procés i el seu alineament amb el relat espanyol - Dictamen de l’advocat del TJUE favorable a Puigdemont - Importància de la via internacional (Nacions Unides, reconeixement d’estats) per a la causa catalana
19. Presentació del sopar col·loqui de l’ASM
- Inici: 10420 s
- Final: 10480 s (aprox.)
- Títol: Sopar ASM: Jordi Domingo i Jordi Castellà
- Resum: Es detallen lloc, data i contingut del sopar col·loqui de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca amb Jordi Domingo i Jordi Castellà sobre el reconeixement internacional de la Nació Catalana i la necessitat d’una unitat d’acció entre entitats i institucions.
Interlocutors principals:
- Tomeu Martí – conductor del programa
- Joan Mir – analista polític i econòmic
- Pere Ollers – president d’ARCA
- Neus Truyol – regidora de MÉS per Palma
- Empar Bosch – periodista, investigadora i escriptora
- Miquel Ripoll – filòsof, responsable de Cafè en filosofia
- Joan Planes – president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca
- Diversos autors i experts citats (Adorno, Benjamin, Horkheimer, etc.)
Aquesta estructura recull els temes principals i la línia editorial de l’episodi: defensa de la llengua i cultura pròpies, crítica social i política, feminisme, memòria històrica i horitzó sobiranista.