Barcelonisme, cooperativisme i violència masclista

Visió general de l’episodi

Episodi de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània que combina informació d’actualitat, entrevistes de fons i reflexió cultural i política. El programa alterna notícies, música i diàleg amb convidats per abordar temes molt diversos: des del barcelonisme organitzat fins al cooperativisme balear i la lluita contra la violència masclista.

1. Portada informativa i repàs de premsa

1.1. Titulars de dBalears i VilaWeb

• Fraude a les balises d’emergència V16: FACUA acusa la Direcció General de Trànsit de favorecer un frau massiu amb les noves balises obligatòries.

• Violència masclista a Costitx: l’escola de la dona apunyalada condemna l’agressió i mostra suport a la companya ferida.

• Projectes de bateries de liti a Santa Maria, Pollença i altres punts: entitats ecologistes alerten de riscos d’incendi difícils de gestionar i d’una implantació sense planificació energètica global.

• Precarització social i política:

- El Govern encarrega un estudi de 60.000 € sobre nacionalitat d’agressors sexuals, que el diari qualifica d’alineat amb discursos d’extrema dreta. - Crítiques per nepotisme en la contractació del xofer de la presidenta Prohens. - El PSIB i MÉS anuncien iniciatives per reprovar el Govern i denunciar incompliment de mandats parlamentaris.

• Economia i societat:

- Pèrdua de 95.000 afiliats a la Seguretat Social al novembre. - Bons de Producte Local mobilitzen gairebé 800.000 € per al sector primari. - 40 centres educatius balears participen en un programa per reforçar la competència matemàtica.

• Cultura:

- Presentació de l’obra poètica i articles de Llorenç Vic Sancho. - Exposició a Es Baluard sobre la relació de Jannis Kounellis amb la Mediterrània. - Vídeo Sense filtres sobre les barreres d’accés a la cultura per a persones amb discapacitat.

A VilaWeb es destaquen:

• L’“mea culpa de Sánchez a Puigdemont”.
• La nova coalició Per Mallorca i la seva cuina política.
• Casos de pesta porcina africana i gestió política del brot.
• Amenaces geopolítiques: Putin adverteix que Rússia està “preparada per a una guerra”.

1.2. Diaris en castellà i premsa internacional

A Última Hora i Diario de Mallorca:

• El govern balear no aconsegueix aprovar el sostre de despesa i s’aboca a la pròrroga pressupostària.
• Amplia cobertura del cas de la dona apunyalada a Costitx i de la mobilització social de rebuig.
• Desmantellament d’una xarxa de narcotràfic a Mallorca.
• Cessament del cap d’estudis de l’ESADIB per conductes reprovables amb alumnes.
• Obituari emotiu d’Xisco Avellà, figura clau de l’ecologisme i del GOP.

Al Mallorca Daily Bulletin (en anglès):

• Creixement de la població de les Balears en contrast amb la davallada d’altres regions.
• Queixes recurrents sobre burocràcia espanyola i tràmits per a residents estrangers.

2. L’univers barcelonista dels Tamarells

2.1. La penya més gran del món

Entrevista en profunditat amb Sebastià Oliver, president de la penya barcelonista Els Tamarells, des de la seva seu a Felanitx.

• La penya es defineix com la més gran del món en nombre de socis, amb prop de 1.370 socis de pagament (havien arribat a més de 1.500 abans de la pandèmia).
• La seu, de lloguer en un edifici antic al centre de Felanitx, s’ha anat transformant durant 10 anys en un petit museu barcelonista.

2.2. Un museu blaugrana a Felanitx

Sebastià Oliver repassa algunes de les peces més valuoses:

• Litografia de Miquel Barceló per als 125 anys del Barça, dedicada específicament a la penya, que ha acabat convertida en nou escut de l’entitat.
• Llibre dedicat per Maria del Mar Bonet (presentat per Nadal de 2024).
• Dos seients del Camp Nou recuperats com a peces simbòliques d’un estadi que ja ha entrat en la història.
• Samarreta dedicada per Mariona Caldentey, amb la qual va guanyar la seva tercera Champions a Bilbao contra l’Olympique de Lió.

“Per a nosaltres, l’atreviment més important ha estat aconseguir que un espai públic de Felanitx dugui per primera vegada el nom d’una dona.”

La penya va impulsar que el camp històric de Torrento passàs a dir-se Camp Municipal de Futbol Mariona Caldentey Oliver:

• 2.300 signatures recollides en un poble d’uns 18.000 habitants.
• Adhesió d’unes 80 associacions.
• Aprovació per unanimitat en ple extraordinari el 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona i amb la primera final de Champions femenina del Barça amb Mariona.

2.3. Naixement i creixement en temps difícils

• La penya neix el 2002, en plena època fosca del club (Gaspart, Van Gaal, Radomir Antić), quan “no hi havia res” i ningú volia fundar penyes.
• Un petit grup de “quatre bojos” decideix tirar endavant el projecte en el bar Els Tamarells.
• L’arribada de Laporta, Ronaldinho i la Champions de 2006 fa créixer de manera exponencial el nombre de socis.

2.4. Àrea cultural i àrea jove

La penya ha creat dues àrees estructurals:

• Àrea cultural:

- Organitza presentacions de llibres, xerrades, col·loquis i actes musicals, més enllà dels partits i sopars. - Vol donar ús continuat a la seu com a espai de dinamització cultural.

• Àrea jove:

- Pensada per garantir el relleu generacional. - Cerca joves amb ganes i il·lusió perquè la penya tengui continuïtat en el temps.

2.5. Organització global de les penyes

Sebastià explica l’arquitectura del moviment penyista:

• Les penyes estan organitzades en zones. A les Illes Balears hi ha uns 33 penyas, majoritàriament de Mallorca, i una a cada illa menor.
• A Catalunya, la xarxa es subdivideix per comarques.
• Fora de l’Estat espanyol existeix l’àmbit “Món”, que agrupa les penyes internacionals.

2.6. Passió personal i sacrificis

Sebastià Oliver parla de la seva biografia barcelonista:

• Influència decisiva de sa mare i d’un oncle, barcelonista que viu a Madrid des de fa més de 50 anys.
• Records de la infància mirant partits en blanc i negre als anys 70 i patint les derrotes.
• Reconeix els sacrificis familiars i de temps que implica ser president, però també destaca el suport d’un equip de 42 directius molt coordinats.

També confessa la seva altra gran passió: les curses de muntanya de llarga distància, que exigeixen molta preparació.

2.7. Figures clau del barcelonisme

Sebastià tria quatre noms essencials de l’univers blaugrana:

• Johan Cruyff: punt d’inflexió com a jugador i, sobretot, com a entrenador. Va canviar per sempre la manera de jugar a futbol.
• Pep Guardiola: continuador i perfeccionador de la filosofia Cruyff. Ha mantingut equips a la primera línia mundial de forma sostinguda.
• Leo Messi: per a Sebastià, “el millor jugador de tots els temps”, per qualitat i per continuïtat al màxim nivell.
• Mariona Caldentey: referent del Barça femení i orgull de la penya. Campiona del món, quatre Champions i múltiples títols.

2.8. El Barça com a fenomen global i social

Sobre l’impacte mundial del Barça:

• L’expansió dels darrers 35 anys s’explica per:

- Presència continuada dels millors jugadors del món (Cruyff, Maradona, Romário, Ronaldo, Rivaldo, Messi, etc.). - Un estil de joc atractiu i reconeixible. - Una samarreta amb colors únics i fàcilment identificable.

• La difusió de penyes arreu del món ha consolidat aquesta presència.

Sebastià denuncia, però, una manca d’“altaveus” mediàtics a l’Estat en comparació amb el Reial Madrid, cosa que considera un desavantatge estructural.

Sobre el lema més que un club:

• Recorda el paper històric del Barça en la catalanitat i la universalitat.
• Destaca com a moment clau la decisió de portar UNICEF a la samarreta, exemple de compromís social i de projecció solidària.

2.9. La Masia i el Barça actual

• La Masia continua essent una font inesgotable de talent: en alguns partits hi ha hagut set jugadors catalans al camp.
• Sebastià posa com a exemple Pau Cubarsí: central de 17 anys que juga amb una tranquil·litat i solvència sorprenents, assumint grans responsabilitats a la sortida de pilota.

Sobre el futur:

• Considera gairebé impossible veure un altre jugador com Messi, tot i el potencial de joves com Lamine Yamal.
• Admet que encara no ha visitat el nou Camp Nou i explica que la penya prepara viatges perquè grups de socis puguin assistir a partits un cop s’obri l’estadi.

3. Cooperativisme a les Illes Balears

3.1. Dia del cooperativisme i reconeixements

Entrevista a Joan Manel Molet, president de la Federació de Cooperatives de les Illes Balears.

La Federació agrupa:

• Cooperatives agroalimentàries.
• Cooperatives de treball.
• Cooperatives de consum com Sant Crispín, molt potent a Menorca.

El Dia del Cooperativisme oficial és el primer dissabte de juliol, però a les Illes se celebra quan és viable, per qüestions d’agenda i temporada turística.

En l’edició de 2025:

• L’acte té lloc a Casa Esment.
• Es ret homenatge a Antonio Ortiz Baca, cuiner durant més de 30 anys al CIDE, cooperativa educativa:

- Reconegut no només com a treballador, sinó per la seva implicació com a membre del consell rector. - Volen visibilitzar que dins una escola cooperativa també hi ha personal de serveis amb un paper clau en el projecte col·lectiu.

• Es presenten experiències de:

- Camp de Formentera: cooperativa que lluita contra la triple insularitat i altres condicionants logístics. - Sant Crispín (Menorca): cooperativa de consum amb 70 anys d’història i reptes actuals de mercat.

• El president de CEPES i de Social Economy Europe, Juan Antonio Pedreño, fa una xerrada de referència sobre economia social a escala estatal i europea.

3.2. Estat de salut del cooperativisme balear

Joan Manel descriu un panorama de creixement lent però sostingut:

• Les cooperatives de treball augmenten progressivament.
• Les agràries no creixen tant en nombre com en processos de fusió, per reforçar-se davant els reptes del mercat.

Malgrat l’alta ocupació i la facilitat per trobar feina en altres sectors, el cooperativisme manté una dinàmica ascendent.

3.3. Reclam institucional: de complement a “palanca de canvi”

La Federació reclama més implicació del Govern Balear, Consells i ajuntaments:

• Més finançament estructural per consolidar cooperatives existents i afavorir-ne de noves.
• Crear línies de finançament específiques comparables a les d’altres comunitats autònomes.

Joan Manel defensa que les cooperatives poden ser palanca de canvi en reptes clau:

• Habitatge: impuls de cooperatives d’habitatge com a fórmula per fer front a l’emergència residencial.
• Treball precari: les cooperatives de treball són espais d’ocupació estable i digna, amb la persona per davant del benefici.
• Sostenibilitat i alimentació: les cooperatives agràries són la versió més genuïna del quilòmetre zero i de l’economia rural arrelada al territori.

3.4. Difusió, educació i desconeixement

Un dels grans reptes és que el model cooperatiu és poc conegut, fins i tot entre professionals de l’assessorament empresarial:

• La Federació i entitats com Otaip fan xerrades a col·legis professionals i en espais de formació per explicar el model.
• Reclamen introduir l’economia social i el cooperativisme com a contingut a:

- Universitat (graus d’Economia i Empresa). - Formació professional. - Escola d’adults i secundària.

“Molts tècnics que assessoren emprenedors no ens coneixen; hem de ser al mig del sistema, no a la perifèria.”

3.5. Ser cooperativista avui: arguments per decidir-se

Joan Manel llança un missatge directe a qui té una idea de negoci:

• L’emprenedoria gairebé sempre és compartida: dues persones amb bona entesa ja poden crear una microcooperativa.
• Avantatges:

- Constitució més ràpida que altres formes jurídiques. - Ajudes específiques a la creació i incorporació de nous socis. - Fiscalitat favorable. - Model democràtic i participat, en què el projecte és realment dels qui hi treballen.

Critica el miratge dels “gurús” de les xarxes que prometen enriquiment fàcil:

“De cada milió, en sortirà un. El que fa falta és posar les bases d’una empresa sòlida; i el model cooperatiu ho facilita molt més que una SL.”

La Federació ofereix:

• Assessorament inicial (forma jurídica, tràmits, pla de negoci).
• Acompanyament durant els primers passos de la cooperativa.

3.6. Agenda política i feina actual

Entre les tasques recents i en curs:

• Lectura al Parlament de les Illes Balears del manifest del Dia Internacional del Cooperativisme, assumit per gairebé tots els grups parlamentaris.
• Treball conjunt per incorporar una assignatura d’economia social al grau d’Economia de la UIB i per crear un curs d’especialista en economia social.
• Feina quotidiana de suport a cooperatives consolidades i a nous projectes que volen néixer.

4. Violència masclista, negacionisme i mobilització

4.1. Un nou atac i la ràbia acumulada

Entrevista amb Anna Rosa Abejón, de Podem, arran del brutal atac masclista a Costitx:

• Un home amb ordre d’allunyament, i antecedents per intent d’assassinat d’una altra dona, apunyala la seva exparella.
• A la mateixa matinada, es coneix un altre cas que apunta a feminicidi.

Anna Rosa expressa:

• Tristesa infinita i ràbia infinita com a dona i com a feminista.
• Recorda que la llar és l’espai més perillós per a moltes dones: el 58% dels feminicidis al món es produeixen a l’àmbit íntim.

4.2. Violència masclista com a estructura

La conversa insisteix en una idea clau: no són fets aïllats, sinó expressió d’una violència estructural basada en:

• Control, dominació i desigualtat de poder.
• Una tradició de masclisme que situa l’home al centre de la societat i resisteix perdre privilegis.

El negacionisme de la violència masclista és assenyalat com un factor de risc:

• Partits que neguen que hi hagi violència de gènere específica o que la banalitzen parlen de “violència domèstica” o “intrafamiliar”.
• Aquest discurs deslegitima polítiques públiques específiques i desorienta la societat, que deixa de tenir clar quin és el problema real.

“El primer que caldria és deixar de governar amb negacionistes.”

4.3. Què pot fallar i què falta fer

Tot i l’existència d’ordres d’allunyament i protocols, el cas de Costitx mostra que no basten:

Cal reforçar:

• Compliment estricte i vigilat de les ordres d’allunyament.
• Avaluació contínua del risc, especialment amb agressors reincidents.
• Ús obligatori de dispositius telemàtics en casos d’alt risc.
• Coordinació real i fluïda entre policia, jutjats, serveis socials i sanitaris.

Els feminicidis “no passen, es construeixen” al llarg d’anys de violència prèvia. Per això calen protocols d’alarma precoç i intervenció immediata davant qualsevol incompliment.

4.4. Educació, cultura i nous models masculins

Anna Rosa defensa que no es frenarà el masclisme només amb càstig penal:

• Necessitat d’educació afectivosexual obligatòria a les escoles.
• Promoció de nous models de masculinitat, allunyats del control i la violència.
• Formació docent amb perspectiva de gènere.

També insisteix en la importància d’evitar missatges institucionals que confonen o minimitzen:

• Parlar de “violència domèstica” dilueix la dimensió patriarcal i estructural dels feminicidis.
• El discurs públic ha de reconèixer i anomenar la violència masclista per poder-la combatre.

4.5. Mobilització social i canvis legislatius

El programa i la convidada recorden el paper determinant de la mobilització ciutadana:

• L’exemple de la sentència de La Manada a Pamplona i les protestes massives que en van derivar:

- Van forçar un canvi legislatiu i social de fons. - Van consolidar una consciència col·lectiva que la violència sexual no és un fet menor ni privat.

La mobilització té diversos efectes:

• Pressiona les institucions a augmentar recursos i revisar protocols.
• Envia un missatge contundent a les víctimes: “no esteu soles”.
• Trenca el relat negacionista que intenta minimitzar o relativitzar la violència masclista.

La conversa tanca amb dues cites de referència feminista:

• Simone de Beauvoir: els drets de les dones poden ser qüestionats amb qualsevol crisi, per això cal vigilància constant.
• Angela Davis: “No basta no ser racista, cal ser antiracista”; adaptat al context: no basta no ser masclista, cal ser antimasclista.

5. Secció literària i cultura

5.1. Funció dels mitjans mallorquins

El programa recorda que Ona Mediterrània forma part del grup Mitjans Mallorquins, junt amb:

• Diari de Balears (dBalears).
• Plataforma audiovisual Vida.cat.
• revista Estel.
• Ploma.cat.

S’anima l’audiència a fer-se soci/sòcia (quota anual de 55 €) per sostenir:

• Informació en català,
• Anàlisi crítica,
• I un altaveu per a moviments socials i cultura local.

5.2. Literatura comparada amb Marisa Cerdó

Secció amb Marisa Cerdó, dedicada a un exercici de literatura comparada sobre:

• “La gallina” d’Anna M. Matute (citada com a Anna Massarra d’Oreda dins el programa, en realitat un conte emmarcat en tradició de misèria urbana i barraquisme, semblant als relats de Mercè Rodoreda).
• El còmic “Històries del barri” de Gabi Beltrán i Tomeu Seguí, guanyador d’un premi Ciutat de Palma.

5.2.1. Entorns hostils i conductes disruptives

Tots dos textos retraten infàncies i adolescències en espais degradats:

• Barraques a Montjuïc (Barcelona) als anys 60.
• El centre de Palma als anys 80 (barri del Socors, voltants de la plaça Major, barri Xino), amb droga, violència i misèria urbana.

Els elements comuns:

• Brutícia i deixadesa: muntanyes de fems, llaunes, olors de cervesa vessada, carrers degradats.
• Famílies desestructurades i manca d’afecte: pares alcohòlics, mares absents o agressives, retrets com “no sé per què te vàrem fer”.
• Una sensació d’entorn hostil que empeny els joves cap a comportaments destructius.

5.2.2. Respostes dels protagonistes: agressió i fugida

• En el conte de la gallina, el nin acaba tancant una gallina i un conill dins la barraca fins que es maten entre ells: una metàfora brutal de la violència que genera l’entorn.
• A “Històries del barri”, el protagonista de 14 anys cau en petits actes de delinqüència, però desenvolupa una consciència crítica del seu context:

- Observa l’alcoholisme i la por dels pares. - Entén que són víctimes d’un sistema que els supera. - Intueix que l’única sortida és marxar i construir una vida diferent.

5.2.3. El paper de la literatura i el còmic

Marisa subratlla que:

• El jove de Històries del barri troba en el dibuix i la lectura de còmics una via per imaginar altres realitats.
• Aquest accés a altres mons fa possible un despertar de consciència i l’opció de fugir de la reproducció de la violència.

La secció reivindica el còmic com a literatura plena, amb doble llenguatge (text + imatge) i una gran capacitat d’introspecció.

“Quanta gent, a través de la literatura, ha pogut sortir d’un entorn hostil i imaginar una altra vida?”

Marisa recomana explícitament:

• Llegir “La gallina” dins el volum La meva Cristina i altres contes.
• Llegir el còmic “Històries del barri” (i la seva segona part) com a crònica de la Palma marginal dels anys 80.

6. Música i falques publicitàries

Al llarg del programa sonen diverses peces musicals que actuen com a ponts emocionals i respir entre blocs d’anàlisi i entrevista. Destaquen:

• Cançons de grups mallorquins i catalans que barregen tendresa íntima i crítica social.
• Temes com “Per una copa” d’Això és l’últim (referenciat a la secció de Marisa com a imatge de l’evasió alcohòlica) i cançons de caire reivindicatiu i combatiu.

Es colen també falques publicitàries i de servei de la pròpia ràdio:

• Anunci del mètode Slow Dentistry de la clínica Planes Mariano.
• Projecte social 3 Globs d’aigua embotellada vinculat a 3 Salut Mental, que promou la inserció laboral de persones amb trastorns mentals.
• Crides a fer-se soci/sòcia d’Ona Mediterrània i a conèixer la seva graella de programació i el seu model de campanya de mecenatge.

7. Fil conductor i sentit global

Tot i la diversitat de temes, l’episodi té un fil comú clar:

• Comunitat organitzada: penyes barcelonistes, cooperatives i moviments feministes mostren com l’acció col·lectiva pot canviar realitats (un camp amb nom de dona, cooperatives que transformen el món laboral, mobilitzacions contra la violència masclista).

• Resistència en contextos hostils: des dels nins que creixen a barris degradats fins a les dones que afronten el terror masclista, passant pels pagesos amenaçats per la precarietat i les cooperatives petites davant del gran capital.

• Cultura i paraula com a eines de canvi: literatura, còmic, ràdio i música serveixen per nombrar, pensar i transformar experiències col·lectives.

En conjunt, el programa ofereix una mirada polièdrica però coherent sobre com s’articula la vida social, cultural i política a les Illes Balears i com les persones s’organitzen per donar-hi resposta.