Canvi climàtic, misogínia i cultura a Ona Mediterrània

Resum general de l’episodi

Episodi complet del magazín matinal Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània, amb diferents blocs:

• Actualitat informativa a partir de dBalears i VilaWeb.
• Editorials contundents sobre misogínia, violència masclista i responsabilitats polítiques.
• Programa "Això és vida" centrat en el canvi climàtic amb l’acadèmic Pau de Vilches i una taula d’anàlisi.
• Seccions culturals: poesia, crítica del capitalisme consumista i recomanació de la revista Serra d’Or.
• Espais d’opinió feminista (Laura Ribes) i secció musical Música amb amor amb Joan Manuel Serrat.
• Tancament amb el programa Bon dia poesia, dedicat a la violència de gènere, la repressió política i la poesia de resistència.

L’episodi articula un panorama cultural contemporani molt crític amb:

• el canvi climàtic i la inacció institucional
• la misogínia estructural i els micromasclismes
• la fragilitat econòmica i moral del sector cultural i educatiu
• la deriva consumista (Black Friday) i el capitalisme global.

Alhora, reivindica la Poesia catalana, les veus singulars i la cultura crítica com a valor necessari per transformar la societat.

1. Obertura i poesia inicial

1.1. Presentació del programa

• Identificació de l’emissora: Ona Mediterrània i del magazín matinal Bon Dia i Bona Vida.
• Anunci general de la graella del matí (secció d’actualitat, col·laboradors, espais de poesia i música).

1.2. Poema recitat (Joan Alcover / to clàssic)

• Es recita un poema clàssic en català, amb imatges d’arbre, penyals, mar, vent i llum divina.
• Temes:

- Força interior i resistència (“amunt, ànima forta…”). - Metàfora de l’arrelament i la capacitat de lluitar contra l’adversitat.

"Amunt, ànima forta, traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals."

Funciona com a obertura poètica que marca el to reflexiu i arrelat al territori.

2. Actualitat informativa: dBalears i VilaWeb

2.1. Portada de dBalears / dbalears.cat

Es repassa l’actualitat cultural i política de les Illes Balears:

• Obra Cultural Balear supera els 5.000 socis, en reacció als intents de PP i Vox d’“enfonsar-la”.
• Proposta de dedicar un carrer de Palma a l’arquitecte del monòlit de Sa Feixina, símbol franquista.
• Notícies culturals:

- Gira reduïda de Figaflaues (8 concerts, un a Porreres). - Correllengua germanat: suport explícit de Josep Rull i llistat de municipis participants.

• Altres titulars:

- Expedients sancionadors del Departament de Turisme del Consell de Mallorca. - Reivindicacions salarials de funcionaris (via Revista Estel). - Transformació del Teatre Principal en club de jazz per un concert especial. - Llançament d’un tema musical (“Hasta la vista”) com a comiat de relacions tòxiques. - Debat a Cort sobre la llei de capitalitat i acusacions d’“urbanisme a la carta”. - Projecte de la UIB amb intel·ligència artificial per combatre la degradació del sòl. - Denúncia del PSIB al Senat pel “retrocés democràtic” impulsat per PP i Vox. - Commemoració del centenari d’Antoni Mus amb actes literaris i musicals.

2.2. Portada de VilaWeb

• Entrevista a Àlex Pastor, exalcalde de Badalona, sobre l’alcoholisme i la seva “doble vida”.
• Anàlisi política: Sánchez entre el cas Ábalos i la tensió amb Junts.
• Peça d’Esperança Camps sobre el “fantasma d’Amazon” i un pedrer de Llorca amb carnet de Vox.
• Votació interna a TV3 i Catalunya Ràdio per mantenir les marques històriques.
• Notícies internacionals: mort d’un soldat en un atac prop de la Casa Blanca (Trump) i retorn (voluntari) del servei militar a Catalunya Nord.

2.3. Secció d’opinió a dBalears

• Articles destacats:

- La pressió del consum (Miquel Ripoll): crítica al consumisme. - Jordi Pujol (Bernat Joan i Marí): mirada crítica a l’ex-president. - El futur no franquista (Joan Vicenç Lillo): reflexió sobre memòria i democràcia. - Un cap de setmana antifeixista (Aina Tomàs). - Una entre tantes fotografies de la resistència palestina (Rafael Borràs): denúncia de la violència a Palestina.

Aquest bloc construeix una Actualitat cultural i política molt atenta a:

• Drets lingüístics i culturals.
• Avanços i retrocessos democràtics.
• Connexions entre cultura, memòria històrica i lluita antifeixista.

3. Editorial: misogínia, violència masclista i identitat

3.1. Mirar-se al mirall del “progressisme”

La locutora fa un discurs editorial molt contundent sobre:

• La misogínia disfressada de modernitat entre sectors que es declaren progressistes.
• Crítica als discursos d’odi contra les dones, normalitzats en institucions i xarxes.

"Sota la capa de vernís de la modernitat hi ha un retrat vell, malauradament massa conegut: la misogínia."

3.2. Memòria de les dones a Mallorca

• Reivindicació de les pageses, militants per la llengua i pels drets laborals.
• Contraposició amb el present, on s’accepta:

- La por, el menyspreu i la violència contra les dones com a discurs polític admissible.

3.3. Tolerància zero amb el masclisme

• Crítica frontal a qualsevol partit que no destitueixi de manera immediata representants que minimitzin la violència masclista.
• Distinció entre:

- Odi explícit, fàcil de rebutjar. - Micromasclismes: acudits, menyspreu subtil, Rol més estètic assignat a les dones, infravaloració de la seva veu pública.

3.4. Drets humans i identitat col·lectiva

• Relació entre defensa de la cultura i la llengua i defensa dels drets de les dones.
• Advertiment: quan es qüestiona el concepte de violència masclista, s’està posant-se del costat de l’agressor.

"Tolerar això és el pitjor atac als drets humans que podem fer com a societat."

3.5. Crida final

• Apostar per:

- Educació fonamentada i amb recursos. - Consciència col·lectiva i cohesió.

• Missatge de tancament:

"Sigues feminista, sigues antimasclista… ens volem vives, lliures i sense por."

Aquest editorial connecta directament amb el 25N i prepara els blocs feministes posteriors.

4. Canvi climàtic i responsabilitats col·lectives (Això és vida)

4.1. Presentació del programa i del convidat

• S’anuncia el programa "Això és vida" (edició 82), amb dues parts:

- 1a part: entrevista sobre canvi climàtic. - 2a part: taula d’anàlisi sobre universitats privades i 25N.

• Convidat principal: Pau de Vilches:

- Professor de Dret Internacional Públic a la UIB. - Doctor en Dret Internacional i Canvi Climàtic. - Vicerector de Relacions Internacionals, Solidaritat i Justícia Global (i Sostenibilitat). - Membre de ESLINk, laboratori interdisciplinari de canvi climàtic.

4.2. Funcions de la universitat i responsabilitat social

• La universitat no pot viure deslligada del món.
• Ha de:

- Participar en donar resposta a la crisi ambiental profunda. - Fer transferència de coneixement a administracions, societat civil i ciutadania. - Generar conscienciació ciutadana.

4.3. Projectes concrets d’ESLINk

• Refugis climàtics a escoles i instituts:

- Adaptar els centres a les onades de calor. - Convertir-los en espais de connexió comunitària (infants, gent gran, barri).

• Assemblea Ciutadana pel Clima a les Illes Balears:

- 60 persones representatives de la societat balear (sexe, edat, ingressos, educació, municipi). - 5 mesos de treball amb científics de disciplines diverses. - Resultat: consens de més del 90% en moltes propostes.

"No conec cap govern democràtic que guanyi amb el 90% dels vots." (sobre el consens ciutadà si es comparteix coneixement)

4.4. Explicació bàsica del canvi climàtic

• Necessitat d’un mínim de CO₂ per possibilitar la vida, però:

- L’ús massiu de combustibles fòssils ha disparat la concentració de gasos. - Escalfament global = temperatures mitjanes més altes i desajustos climàtics.

4.5. Impactes específics a les Illes Balears

1. Augment del nivell de la mar

• Ritme històric: ~1 mm/any (segle XX).
• Última dècada: 4,6 mm/any, accelerant.
• Conseqüències:

- Desaparició de platges i pèrdua de costa. - Salinització dels aqüífers → menys aigua potable.

2. Aigua dolça i cicle hídric

• Pluja més irregular i concentrada (torrentades).
• Més evaporació per la calor.
• Menor capacitat d’emmagatzematge als aqüífers.

3. Onades de calor

• Més freqüents i intenses: nits tropicals i tòrrides.
• Impactes sanitaris greus:

- Entre 30.000 i 40.000 morts a Europa l’any anterior per onades de calor. - Afecten sobretot infants i persones grans.

Altres impactes

• Plagues i malalties de cultius que abans no podien viure aquí.
• Afectació a l’agricultura i a la capacitat de proveir aliments.

4.6. Turisme i límits climàtics

• Risc que massa calor faci que els turistes deixin de venir:

- No té sentit viatjar per estar tancat amb aire condicionat.

• També s’escalfen els països emissors (Alemanya, Regne Unit...), reduint la necessitat de viatjar a llocs encara més calorosos.

4.7. Temps i responsabilitats polítiques

• Per frenar (no revertir) el canvi climàtic:

- Caldria reduir les emissions globals a la meitat abans del 2030.

• Realitat: el 2023 emitem el doble que el 1990.

"La feina que hauríem d’haver fet amb una davallada suau ara s’ha de fer molt ràpid i amb risc de dolor social sòlid."

4.8. Qui pot fer què? Administracions, empreses i ciutadania

• Responsabilitat principal: administracions públiques i empreses.

- Legislar, fer complir la normativa i donar exemple. - Tenir en compte que el 10% més ric acumula el 60% de la riquesa a Europa.

• Propostes estructurals:

- Transport públic gratuït, freqüent i de qualitat. - Transició energètica amb renovables distribuïdes i ajudes públiques per a llars amb pocs recursos.

Cada dècima de grau afegeix ~100 milions de persones afectades; 1 grau = 1.000 milions.

4.9. Accions individuals i col·lectives

• Exemple personal: anar a la universitat en bicicleta (menys contaminació, millor salut, estalvi).
• Canvis d’hàbits:

- Consumir producte de temporada i local (taronges en lloc de mangos vinguts amb avió). - Traslladar estalvis de la banca convencional a banca ètica (Caixa Colonya, Fiare, Triodos) per no finançar combustibles fòssils.

• Estratègia: no voler fer-ho tot de cop → un canvi petit cada vegada.

4.10. Drets humans i retrocés global

• Pau de Vilches connecta canvi climàtic i drets humans:

- Aconseguir drets (treball infantil, sufragi femení, sanitat universal) sempre ha implicat lluita i risc. - Si no es defensen, es perden, perquè hi ha interessos econòmics i polítics contraris.

• Crida a reivindicar i defensar aquests drets com a part del benestar col·lectiu.

5. Taula d’anàlisi: universitats privades i violència masclista

Després de l’entrevista, Això és vida entra en mode debat amb Josep Palou i Enric Pozo.

5.1. Corral 1 – Universitats privades i model educatiu

Tema: nova Universitat de Mallorca (vinculada a ADEMA) i desembarcament de centres privats madrilenys.

5.1.1. Crítica al model de finançament

• La UIB (universitat pública) pateix un infrafinançament crònic:

- Dèficit d’uns 210 professors, pagats pel Govern balear però que hauria d’assumir el Ministeri. - Necessitat de 238 professors nous sense garanties de Madrid.

• Resultat: es crea espai perquè universitats privades omplin el buit, sobretot en Infermeria, Medicina, Fisioteràpia.

5.1.2. Universitats madrilenyes i colonització educativa

• Tres centres destacats:

- Universitat de Mallorca (ADEMA): web i oferta bilingüe espanyol-anglès; compromís de prioritzar alumnes locals, però risc de sortir professionals sense català. - Centro Universitario San Pablo (Beato Luis Belda): medicina i sanitàries, escrit a Madrid; docència previsiblement 100% en castellà. - Centro Universitario Antonio de Nebrija: infermeria, també escrit a Madrid, referent històric de la frase “la lengua compañera del imperio”.

• Efecte sobre la llengua:

- Risc de degradar l’ús del català en sanitat i mitjans. - Ja es detecta que surten periodistes incapaços de treballar en català.

5.1.3. Desigualtat i elitització

• Enric Pozo subratlla que aquestes universitats:

- Generen desigualtat social, ja que qui pot pagar té més possibilitats i accés. - Consolidaran una classe dominant encara més dominant.

“Cada vegada anirem cap a una societat més injusta, no més justa.”

5.2. Corral 2 – 25N i violència contra les dones

Tema: balanç crític del 25N, manifestacions i polítiques públiques.

5.2.1. Dades alarmants

• Josep Palou apunta:

- Augment del 40% dels casos en 10 anys. - 62.000 denúncies per violència de gènere (amb moltes més sense denunciar).

5.2.2. Factors estructurals

• Josep Palou introdueix un element polèmic: relació entre immigració massiva (180.000 persones) de territoris amb menor respecte pels drets de les dones i augment de casos, i la dificultat d’educar adults que arriben ja socialitzats.
• Enric Pozo hi afegeix altres factors:

- Habitatge i precarietat: parelles que no es poden separar i han de conviure. - Importància de l’educació i de que els homes no mirin cap a una altra banda.

5.2.3. Institucions i negacionisme

• Es denuncia la presència de negacionistes de la violència masclista a institucions (es cita explícitament Vox).
• Es recorda que les institucions no haurien de servir mai per negar o justificar la violència.

5.2.4. Augment de denúncies i canvi de consciència

• S’assenyala una part positiva:

- Més denúncies i menys silenci. - Menys impunitat pels agressors. - Creixent consciència que no mirar és ser còmplice.

6. Secció “Rebel i consentida” (Laura Ribes) – Feminisme i cultura

6.1. 25N i recomanació de la pel·lícula Baise-moi (Fóllame)

• Laura Ribes declara que li cansa haver de seguir parlant de violència masclista, però ho considera imprescindible.
• Recomana la pel·lícula Follà-me (Baise-moi, 2000), dirigida per Virginie Despentes i Coralie Trinh-Thi.

- Descrita com un Thelma & Louise en versió grunge, plena de sexe i violència. - Dues dones (prostituta i actriu porno) emprenen una fugida criminal i extrema. - Per Laura, representa “el que farien les dones si tornassin tota la violència acumulada”.

6.2. Xifres de feminicidis i “terrorisme masclista”

• Comparació impactant:

- ETA (1968–2010): 853 morts. - Violència de gènere (2003–2025): 1.333 dones assassinades.

• Es conceptualitza la violència masclista com a terrorisme masclista.

6.3. Marc legal i invisibilitats

• Llei orgànica espanyola 1/2004 defineix la violència de gènere:

- Maltractaments d’un home a una dona quan hi ha o ha hagut relació de parella.

• Problemes:

- Només es comptabilitzen feminicidis per parella/exparella. - Queden fora molts casos de misogínia sense vincle sentimental.

• A partir de 2022, s’amplia el registre a feminicidis fora de la parella, però encara:

- No sempre es compten agressions sexuals, prostitució forçada, tràfic d’éssers humans, mutilació genital, etc., com a “violència de gènere” oficial.

"Les víctimes de violència masclista són moltes més que les que figuren oficialment."

6.4. Origen del 25N

• 25 de novembre de 1960: assassinat de les germanes Pàtria, Minerva i Maria Teresa Mirabal, activistes contra la dictadura de Trujillo a la República Dominicana.
• 1981: feministes llatinoamericanes proposen el 25N com a dia contra la violència envers les dones.
• 1993: ONU publica la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona.
• 1999: l’ONU oficialitza el 25N com a Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones.

6.5. Formes de commemorar el 25N

• Experiències a Madrid: marxes nocturnes silencioses, gent de dol.
• Crítica a alguns tons massa festivos en actes del 25N: proposa un caràcter més sobri i respectuós.
• Valora performance simbòliques (sabates, cossos al terra tacats de sang fictícia).

6.6. Recomanacions culturals feministes

• Audiovisuals:

- El cielo con ella (late night de Nerea Albares / Nena Ràlvarez): humor i discurs feminista.

• Llibres:

- Toda mi violencia es tuya (Carolina Yuste / Carolina Juste): novel·la sobre violència, des d’una òptica íntima i literària. - El diari violeta de la Carlota (Gemma Lienas): eina pedagògica per adolescents per detectar masclisme quotidià, pressions socials i estereotips.

• Monòlegs i discursos:

- No solo duelen los golpes (Pamela Palenciano / Napa Ramela Valenciano): monòleg sobre violència masclista.

6.7. Escoltar i ocupar espai

• Laura recomana:

- Escoltar dones: quan canten, parlen, debaten. - Fixar-se en com ocupen l’espai, sovint condicionades per cicles corporals, traumes o pressions socials.

• El presentador afegeix una crida perquè les dones perdin la por d’ocupar espais públics (mitjans, ràdio, televisió), davant el síndrome de l’impostor.

"Vull que la gent tingui les eines d’anàlisi necessàries per veure el que passa al seu voltant i el que els pot estar passant a elles."

7. Secció musical “Música amb amor”: Serrat, llengua i memòria

Programa conduït per Nai Namor (Aina) i Tomeu Martí, patrocinat pel bar cultural Petit País.

7.1. Joan Manuel Serrat: figura i polèmica lingüística

• Es presenta Joan Manuel Serrat com a figura clau de la Nova Cançó i de la cançó d’autor.
• Debat sobre la seva elecció lingüística:

- Inicia carrera en català, arrelat a la lluita contra el franquisme. - Progressivament es desplaça cap al castellà, musicant poetes com Antonio Machado i Miguel Hernández.

• Discussió sobre si això el converteix en “traïdor” (es cita la cançó Jennifer de Els Catarres), o si és un pont entre llengües.

Es recorda l’episodi d’Eurovisió: la-la-la havia d’anar en català amb Serrat; TVE el substitueix per Massiel perquè ell es nega a cantar en castellà.

7.2. Cançons en català seleccionades

Es punxen i comenten diverses cançons (sobretot primerenca discografia catalana):

• Cançó de matinada (1966): evocació de l’alba i la intimitat.
• Ara que tinc 20 anys: declaració de joventut i vitalitat.
• Paraules d’amor: història d’amor adolescent, plena de musicalitat i ritme.

- Es destaca com a cançó molt versionada i citada. - Es connecta amb Antònia Font, que n’incorpora versos en una cançó (“Paraules d’amor senzilles i tendres…”).

• Cançó de bressol o de persona (amb alternança català/castellà): exemple de bilingüisme progressiu.
• Per Mallorca, quan ix el sol: peça repetitiva i festiva, d’arrel popular.
• Bonillot de vellut (Conillet de vellut): to juganer, lletra irònica.

7.3. Poetes musicats per Serrat

Es reivindica la seva tasca com a Traductor musical i divulgador de poetes:

• Antonio Machado – Cantares (Caminante no hay camino…).
• Miguel Hernández – cançons com:

- Para la libertad: himne de resistència. - Elegía a Ramón Sijé (“En Orihuela, su pueblo y el mío…”): una de les peces més emotives del programa.

Es destaca que molts oients han descobert aquests poetes gràcies a Serrat, fet que reforça el seu valor necessari en la difusió cultural.

7.4. Crítica política a Serrat i Sabina

• Tot i l’admiració artística, es critica:

- La posició ambiguament contrària al referèndum del 1 d’Octubre i al dret d’autodeterminació. - La sensació que actualment són més fidels als seus interessos (gires, mercat espanyol) que a les idees que defensaven de joves.

"Mala deriva, Joan Manuel." – resum crític del to.

8. Lectura crítica de Serra d’Or – Cultura i pensament

Secció de recomanació cultural dedicada a la revista Serra d’Or (núm. de novembre).

8.1. Presentació de la revista

• Publicació de l’abadia de Montserrat, referent central de la Poesia catalana i del pensament nacional.
• Es proposa un format-experiment: “presentar un número sencer a la ràdio”.

8.2. Tema monogràfic: “Robots, cíborgs, post-humans”

• Portada de Joaquim Falcó (Dona robot de llum i sang, 2025): dualitat entre tenebra i llum.
• Articles monogràfics:

- Vida artificial i post-humanisme a la ciència-ficció catalana (Víctor Martínez Gil). - El cos artificial femení i la seva construcció cultural (Inés MacPherson). - Reflexions sobre futur, robots i salamandres (Jaume Creus). - Crítica a la publicitat d’IA (“Ai, ai, ai gaudeix i no ploris” de Samsung) (Ares Cucurell). - Text sobre robots assistencials (A. Muner Jordà).

8.3. Altres continguts destacats

• Homenatge a Josep Massot i Muntaner: “Monjo amb ploma i cor de ferro”.
• Entrevista a la genetista Gemma Marfany sobre malalties rares i recerca.
• Còmic Un replic del cervell (Vicenç Pagès Jordà adaptat per Xavi i David Aien).
• Article sobre la pintora Lúcia Bartra, i sobre l’art tèxtil de Marga Ximénez.
• Peça sobre la conservació d’obres d’art (“segona vida” de les obres).

8.4. Literatura, memòria i cinema

• Articles sobre:

- Joan de Sagarra i el seu periodisme. - Jesús Moncada i Maquinensa (Juli Capilla). - Miquel Mas Fiol i la seva trilogia escènica (Càndid, Werther, Els miserables). - Entrevistes a cineastes Celia Rico (La bona letra) i Jaume Claret Moixart (Estrany riu). - Text d’Ares Cucurell sobre les beceroles de la ciència-ficció catalana i referència a Joan Fuster.

8.5. Ressenyes literàries i de còmic

• La balada del vell món (Oriol Canosa).
• Lisa Cohen (Ada Klein Fortuny).
• Plouen ocells (Jocelyne Saucier, ed. Minúscula).
• Sala Augusta i Llengua materna (Sebastià Alzamora).
• Incompetències bàsiques (Damià Berrera) sobre educació.
• El venedor de passats (José Eduardo Agualusa, Periscopi).
• Còmic No sé, tres, mai més (Ricard Efa, premi Serra d’Or de còmic juvenil).

8.6. Música i llengua

• Secció de Miquel Pujador sobre discografia catalana recent.
• Ressenyes de discos com Saki Guillem – Sentimental Beat, Jo Solana – Memòria i Patsy’s o Pat Sofon – Clamor.

8.7. Tancament

• El presentador confessa que li hagués agradat entrar amb més detall, però el temps és limitat.
• Es reafirma la revista com una eina cultural imprescindible per entendre el Panorama cultural contemporani.

9. Bon dia poesia: Black Friday, capitalisme i presos polítics

Programa conduït per Pere Perelló (i col·laboradors), centrat en poesia de denúncia.

9.1. Black Friday i societat de consum

• Reflexió inicial sobre el Black Friday com a símbol de:

- Capitalisme desfermat. - Orgía de consumisme lligada al Nadal. - Domini del model nord-americà (“país més desigual i violent del món”).

• Es denuncia la propaganda permanent que converteix la gent en consumidors endeutats.

"En som víctimes i alhora còmplices."

9.2. Poemes contra el consum i el capitalisme

• Jorge Guillén – “Consum” (traduït): crítica a la societat de consum i al fum “brut de negoci”.
• Raimon – “Societat de consum” (lletra recitada/cantada): denúncia de la desigualtat en treball, viatges i riquesa.
• Joan Brossa – “Contratall”:

- Llista d’injustícies globals (Palestina, Biafra, Vietnam, Cuba, Països Catalans) i recordatori que els drets no són naturals, sinó fruit de lluita.

9.3. Rap de Pablo Hasél: “Anticapitalismo es barbarie”

• S’escolta un llarg rap de Pablo Hasél contra el capitalisme, la monarquia i la guerra imperialista.
• Idees clau:

- El capitalisme com a genocidi diari. - Denúncia de la OTAN, del militarisme, de la repressió a Allende, Cuba, Palestina. - Crida a organitzar-se i derrocar banquers i empresaris.

"Claro que soy antisistema, no voy a poner parches, esta es la raíz del problema."

9.4. Situació de Pablo Hasél

• Es recorda que:

- És raper i poeta català. - Empresonat des del 16 de febrer de 2021 per lletres de cançons (enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i institucions d’Estat). - Ha patit maltractaments i tortura a la presó.

9.5. Nou llibre “Prova de vida” (crowdfunding)

• Ja havia publicat Arrosionant murs (també escrit a la presó).
• Presentació de la campanya Verkami de l’editorial Pol·len per publicar el nou poemari Prova de vida:

- 9 capítols de poemes, alguns en català. - Escrits íntegrament a la presó. - Defensa la idea que la llibertat individual depèn de la col·lectiva.

• Es llegix un poema sobre el 1 d’Octubre, que reivindica la desobediència i la continuïtat de la lluita.

9.6. Presos polítics internacionals i poesia

• Joseba Sarrionandia – “El pres palestí”: metàfora d’un pres palestí enganxat a la ràdio, dessedegat, que somia la seva terra.
• Cançó tradicional napolitana sobre presos i desnonaments (adaptada al català): record de presons arreu del món.

9.7. Kenia Hernández i Antonio Cereso (Mèxic)

• Kenia Hernández:

- Defensora indígena amuzga. - Empresonada per defensar presos polítics i lluitar contra la privatització de carreteres. - Es llegeix el seu poema “La trucada”, sobre la solitud a la presó i la importància del contacte humà.

• Antonio Cereso:

- Activista i poeta, 7 anys a presons de màxima seguretat per suposat “terrorisme”. - Poema “Cinc pasos”: de la cel·la a la taula, del dolor a l’esperança.

Es tanca amb una proclama clara: "Llibertat per a tots els presos polítics del món. No hi ha d’haver presons."

10. Temes principals i fils conductors

10.1. Canvi climàtic i justícia global

• El canvi climàtic apareix com a crisi sistèmica amb forts impactes a les Illes Balears (aigua, salut, turisme).
• Es defensa la participació ciutadana i el compromís amb l’experimentació (Assemblea Ciutadana pel Clima) per renovar el llenguatge polític sobre clima i construcció de respostes.

10.2. Misogínia, violència masclista i feminisme

• L’episodi insisteix en:

- Visibilitzar la violència masclista com a terrorisme estructural. - Denunciar els micromasclismes i la misogínia normalitzada fins i tot en sectors progressistes. - Donar eines culturals (llibres, pel·lícules, programes) per empoderar dones i joves.

10.3. Llengua, educació i colonització cultural

• Es denuncia la fragilitat econòmica i política del sistema educatiu i cultural, i la colonització via universitats privades madrilenyes.
• Al centre hi ha la defensa de la llengua catalana com a eix de Camí comú i de Consciència de generació.

10.4. Capitalisme, consum i repressió

• El Black Friday i la societat de consum serveixen per criticar un sistema que mercantilitza la vida i reprimeix qui el qüestiona (Pablo Hasél, Kenia Hernández, Antonio Cereso).
• Poesia i música són presentades com a Acte físic de resistència i com a Veus singulars imprescindibles.

10.5. Cultura com a resistència

• L’episodi mostra una cultura viva: de la Poesia catalana clàssica (Serra d’Or, Moncada, Sagarra) a les noves formes (rap combatiu, televisió feminista, Música experimental i cançó d’autor).
• La cultura és Camí comú que articula Amistat, memòria i lluita política.

Tags

Seccions amb temps (en segons)

1) Obertura poètica i presentació general

• start_second: 0
• end_second: 377
• section_title: Obertura de Bon Dia i Bona Vida i poema inicial
• section_summary:

Es presenta el magazín matinal Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània. S’obre amb la recitació d’un poema clàssic en català sobre un arbre als penyals, la força de l’ànima i l’arrelament al territori. El to és solemne i poètic, marcant l’ànima cultural del programa abans d’entrar a l’actualitat.

2) Sumari del matí i graella de continguts

• start_second: 377
• end_second: 454
• section_title: Sumari del programa i graella del matí
• section_summary:

Es fa un repàs dels continguts de la jornada: portades de dBalears i VilaWeb, secció de Francisca Grimald, intervenció de Laura Ribes (Rebel i consentida), secció Noves i perès amb Joan Lillo, bloc Música amb amor amb Nai Namor, espai Bon dia poesia, i possibles entrevistes audiovisuals. S’anuncia que el programa començarà amb la revisió de l’actualitat.

3) Actualitat amb dBalears i VilaWeb

• start_second: 454
• end_second: 761
• section_title: Repassant l’actualitat: dBalears, VilaWeb i opinió
• section_summary:

Es comenten els titulars principals de dBalears: creixement de l’Obra Cultural Balear davant els atacs de PP i Vox, propostes polèmiques de memòria franquista, notícies de turisme, sancions, reivindicacions sindicals, cultura i política. Després es passen als titulars de VilaWeb (cas Àlex Pastor, crisi de Sánchez, persistència de marques a TV3 i Catalunya Ràdio, notícies internacionals) i es torna a la portada de dBalears per ressenyar els articles d’opinió destacats (consumisme, antifeixisme, futur no franquista, resistència palestina). Es tanca anunciant el bloc d’anàlisi amb Francisca Grimald.

4) Falques publicitàries i suport a Ona Mediterrània

• start_second: 794
• end_second: 913
• section_title: Publicitat, projectes socials i crida a fer-se soci
• section_summary:

S’emet publicitat de Revista Estel, d’una clínica dental amb enfocament slow dentistry i del projecte social 3 Globs (aigua de qualitat i inserció laboral per persones amb malaltia mental). Es fa una falca que agraeix el suport dels sòcis d’Ona Mediterrània i anima més gent a associar-s’hi per garantir la continuïtat de l’emissora.

5) Editorial: misogínia, violència masclista i identitat col·lectiva

• start_second: 943
• end_second: 1339
• section_title: Editorial contundent sobre misogínia i violència contra les dones
• section_summary:

La locutora convida a “posar-se davant del mirall” del progressisme per denunciar la misogínia amarada de modernitat. Reivindica la història de les dones de Mallorca (pageses, activistes per la llengua, lluitadores laborals) i critica la normalització actual de discursos de odi masclista en institucions i xarxes. Demana destitució immediata de polítics que minimitzin la violència masclista i alerta sobre micromasclismes: acudits, menyspreu subtil, infravaloració de la veu femenina. Connecta la defensa de la cultura i la llengua amb la defensa dels drets de les dones i acaba amb una crida a ser feminista i antimasclista, exigint vides lliures de por.

6) Introducció d’“Això és vida” i presentació de Pau de Vilches

• start_second: 1359
• end_second: 1470
• section_title: Presentació d’Això és vida i del convidat sobre canvi climàtic
• section_summary:

S’obre l’edició 82 d’Això és vida, anunciant que la primera part tractarà sobretot del canvi climàtic i la segona de l’actualitat amb propostes d’Enric Pozo i Josep Palou. Es presenta Pau de Vilches, professor de dret internacional públic de la UIB, doctor en dret internacional i canvi climàtic i vicerector de Relacions Internacionals, Solidaritat i Justícia Global. Se li demana que expliqui les seves funcions com a vicerector.

7) Universitat, responsabilitat social i projectes sobre clima

• start_second: 1470
• end_second: 1712
• section_title: Responsabilitat de la universitat i projectes de conscienciació climàtica
• section_summary:

Pau de Vilches explica que la universitat ha d’assumir la seva responsabilitat global, en recerca i educació, enfront de les crisis socials i ambientals. Detalla la feina d’ESLINk, laboratori interdisciplinari de canvi climàtic (física, química, geografia, economia, dret, filosofia), que treballa amb administracions, societat civil i ciutadania per construir respostes compartides. Cita dos projectes recents: jornades sobre refugis climàtics a escoles (espais frescos per infants i comunitat) i l’Assemblea Ciutadana pel Clima, on 60 persones representatives de Balears han debatut durant cinc mesos amb suport científic, aconseguint un alt consens en propostes climàtiques.

8) Explicació bàsica del canvi climàtic i impactes a Balears

• start_second: 1712
• end_second: 2016
• section_title: Què és el canvi climàtic i com afecta les Illes Balears
• section_summary:

Vilches explica en llenguatge planer el funcionament de l’efecte hivernacle: cal una certa quantitat de CO₂ per mantenir la vida, però l’ús massiu de combustibles fòssils ha desbordat aquest equilibri. Detalla els impactes locals:

• Augment del nivell de la mar: d’1 mm/any al segle XX a 4,6 mm/any en la darrera dècada, amb risc de pèrdua de platges i salinització d’aqüífers.
• Alteració del cicle de l’aigua: pluja més irregular, més torrentades, més evaporació.
• Onades de calor: més freqüents i mortals (30.000–40.000 morts a Europa l’any anterior), afectant infants i gent gran.
• Plagues i malalties de cultius nous a la regió.

Es remarca que el canvi en qualsevol cas és inevitable; la qüestió és si serà ordenat i just o desordenat i dolorós.

9) Emissions, responsabilitats i canvis estructurals necessaris

• start_second: 2016
• end_second: 2323
• section_title: Emissions globals, justícia social i polítiques públiques
• section_summary:

S’assenyala que per frenar el canvi climàtic caldria reduir a la meitat les emissions abans del 2030, però actualment el món emet el doble que el 1990. Vilches atribueix la responsabilitat principal a administracions i empreses: legislar, aplicar les normes i actuar com a models. Es proposen mesures com:

• apostar per transport públic gratuït, freqüent i de qualitat en lloc de més carreteres,
• impulsar la transició energètica amb renovables distribuïdes (llars generant la seva energia) amb beques i ajudes per a qui no s’ho pot permetre.

Es recorda que el 10% més ric acapara el 60% de la riquesa europea, de manera que ha de contribuir molt més. Cada dècima de grau de més implica uns 100 milions de persones més afectades, cosa que situa la crisi climàtica en una escala de drets humans.

10) Canvis individuals i connexió amb drets humans

• start_second: 2323
• end_second: 2593
• section_title: Accions quotidianes, consum responsable i defensa dels drets humans
• section_summary:

Es parla d’accions individuals: anar amb bicicleta en lloc de cotxe, consumir productes locals i de temporada (taronges en lloc de mangos arribats amb avió), canalitzar els estalvis cap a banca ètica (Caixa Colonya, Fiare, Triodos) per no finançar combustibles fòssils. Vilches recomana no pretendre fer-ho tot a la vegada, sinó començar per un canvi petit i continuar. Es fa una digressió sobre la història dels drets humans (treball infantil, sufragi femení, sanitat universal) com a conquestes fruit de lluites arriscades. S’adverteix que els drets es poden perdre si no se’n fa defensa activa, ja que hi ha actors interessats a retallar-los. El bloc es tanca amb un missatge d’esperança activa: cal continuar fent canvis graduals i defensant els drets per viure millor.

11) Introducció a la taula d’anàlisi d’Això és vida

• start_second: 2629
• end_second: 2699
• section_title: Inici de la taula d’anàlisi amb Josep Palou i Enric Pozo
• section_summary:

Es presenta la segona part d’Això és vida: la taula d’anàlisi amb els convidats Josep Palou i Enric Pozo. Se’ls demana una primera reacció a la intervenció de Pau de Vilches sobre canvi climàtic abans d’entrar a les “corolles” o temes de debat proposats per cadascun.

12) Debat sobre canvis climàtics i institucions locals

• start_second: 2699
• end_second: 2802
• section_title: Debat inicial: responsabilitat institucional i pedagogia climàtica
• section_summary:

Josep Palou subratlla que el canvi climàtic és principalment responsabilitat de les administracions (especialment l’espanyola) i denuncia la manca de competències a Mallorca per controlar creuers, avions i jets privats que contaminen massívament. Enric Pozo posa èmfasi en la pedagogia: considera clau que els científics surtin dels despatxos, expliquin dades (com el significat real d’“un grau més”) i ajudin la ciutadania a entendre l’abast del problema. Coincideixen que, tot i que no s’ha fet prou, hi ha passos positius en la divulgació.

13) Corol·la 1: Universitats privades i llengua catalana

• start_second: 2802
• end_second: 3199
• section_title: Universitats privades madrilenyes i impacte sobre la UIB i el català
• section_summary:

Josep Palou presenta la seva “corolla” sobre la creació d’una nova Universitat de Mallorca vinculada a ADEMA, en un context de “desembarcament” d’universitats privades madrilenyes. Assenyala el dèficit de professors a la UIB (210 places assumides pel Govern balear que hauria de cobrir el Ministeri, i 238 més necessàries), fet que genera un buit aprofitat pels privats. Descriu els centres San Pablo i Antonio de Nebrija (infermeria, medicina, fisioteràpia) com a agents colonitzadors que operen majoritàriament en castellà i que ignoraran el català. Es mostra preocupat per la formació de professionals sanitaris i periodistes sense competència en català, cosa que agreuja la situació lingüística. Enric Pozo hi afegeix una crítica a la desigualtat: universitats privades reforcen una classe dominant que pot pagar títols, mentre la pública queda infrafinançada.

14) Corol·la 2: 25N, violència masclista i divisió del moviment feminista

• start_second: 3199
• end_second: 3586
• section_title: Debat sobre el 25N, les dades de violència masclista i el paper de les institucions
• section_summary:

Enric Pozo aborda el 25N i denuncia la distància entre els discursos institucionals i les polítiques reals. Critica intents de redefinir feminicidis com a simples “assassinats” sense perspectiva de gènere i la reducció de recursos educatius i de prevenció. També lamenta la divisió del moviment feminista, que debilita la lluita per una societat igualitària. Josep Palou aporta dades inquietants: augment del 40% dels casos en una dècada i 62.000 denúncies registrades, amb moltes més amagades. Introduiex, de forma polèmica, el factor de l’arribada de 180.000 persones (immigració interna i externa) procedents de contextos on el respecte a les dones és menor, i la dificultat de reeducar adults. Enric matisa i destaca el paper de la precarietat d’habitatge en la persistència de situacions violentes. Coincideixen que l’educació és essencial i que els homes han de deixar de mirar cap a una altra banda. Es denuncia explícitament el negacionisme de Vox i la perversa utilització institucional del discurs contra la violència de gènere.

15) Transició musical cap a Rebel i consentida

• start_second: 3625
• end_second: 3712
• section_title: Falca musical i introducció de Rebel i consentida
• section_summary:

S’emet una cançó de to urbà i emocional sobre relacions, autoestima i deixar enrere el drama. A continuació, es presenta l’espai Rebel i consentida amb Laura Ribes, cada divendres al Bon Dia i Bona Vida. Es prepara el terreny per a una secció centrada en el feminisme i la crítica social.

16) Rebel i consentida: pel·lícula “Follà-me” i estadística de feminicidis

• start_second: 3712
• end_second: 3995
• section_title: Feminisme radical, recomanacions i xoc de dades sobre feminicidis
• section_summary:

Laura Ribes es declara cansada de la necessitat de seguir parlant de violència de gènere però insisteix en fer-ho. Recomana la pel·lícula “Follà-me” (Baise-moi), de Virginie Despentes i Coralie Trinh-Thi, que mostra una explosió violenta d’una ràbia femenina acumulada. Després introdueix una comparació punyent: ETA va matar 853 persones en 42 anys, mentre que des de 2003 s’han registrat 1.333 dones assassinades per violència de gènere a Espanya. Planteja la violència masclista com a forma de terrorisme, i explica les limitacions de la definició legal de violència de gènere centrada només en parella/exparella, deixant de banda altres feminicidis i formes de violència (assajament, tràfic, mutilació genital).

17) Marc legal, invisibilitats i origen del 25N

• start_second: 3995
• end_second: 4466
• section_title: Límits de la llei de violència de gènere i història del 25N
• section_summary:

S’explica com la Llei Orgànica 1/2004 només reconeix com a violència de gènere l’agressió d’un home a una dona en context de parella, i com això invisibilitza moltes víctimes. Es comenta l’ampliació (des de 2022) als feminicidis fora de la parella si es pot demostrar motivació misògina. Laura reflexiona sobre dones de les quals ni tan sols es denuncia la desaparició, pel seu aïllament social. Seguidament, narra l’origen del 25N: assassinat de les germanes Mirabal (les Papallones) sota la dictadura de Trujillo; institucionalització del 25N com a dia internacional per l’ONU el 1999. S’elogien formes de commemoració com marxes silencioses de dol i es critica el caràcter massa festiu d’alguns actes, reclamant un to més sobri i respectuós amb les víctimes.

18) Recomanacions feministes i crida a ocupar espai

• start_second: 4466
• end_second: 5117
• section_title: Recomanacions de llibres, programes i eines educatives feministes
• section_summary:

Laura proposa diferents recursos per treballar el feminisme:

• Late night “El cielo con ella” (Nena Ràlvarez) com a alternativa a late nights masclistes.
• Llibre “Toda mi violencia es tuya” (Carolina Juste) sobre violència des d’una òptica literària.
• Monòleg “No solo duelen los golpes” de Pamela Palenciano.
• “El diari violeta de la Carlota” (Gemma Lienas) per a adolescents, per detectar masclisme quotidià, pressió estètica i pressions socials.

Anima a escoltar les dones i a observar com ocupen l’espai, ja que això pot revelar situacions de control o violència. El presentador afegeix una crida perquè les dones perdin la por de parlar als mitjans, citant el síndrome de l’impostor. Laura accepta la idea d’“adoctrinar” en el bon sentit: dotar de llenguatge i eines crítiques per identificar la violència. La secció es tanca amb agraïments i desitjant un bon cap de setmana.

19) Transicions musicals comercials

• start_second: 5139
• end_second: 5374
• section_title: Blocs musicals comercials i tornada a Ona Mediterrània
• section_summary:

Sonen diverses cançons pop/urbano de relacions, ruptures i autoafirmació. Són temes més comercials, en castellà, que funcionen com a transició entre blocs. Després de la música, es torna a identificar l’emissora com a Ona Mediterrània i es dona pas a una nova secció cultural.

20) Presentació de Serra d’Or i experiment radiofònic

• start_second: 5374
• end_second: 5515
• section_title: Introducció a la revista Serra d’Or i objectiu del resum
• section_summary:

Es presenta la revista Serra d’Or, històricament dirigida pel monjo mallorquí Josep Massot i Muntaner, com una de les grans publicacions de pensament i cultura en català. S’anuncia un “experiment radiofònic”: dedicar el temps de la secció a resumir i comentar el número de novembre, per mostrar la seva riquesa de continguts i temes, especialment el monogràfic sobre robots, cíborgs i post-humans.

21) Continguts destacats del número de novembre de Serra d’Or

• start_second: 5515
• end_second: 6891
• section_title: Monogràfic sobre robots i recorregut per articles, entrevistes i ressenyes
• section_summary:

Es llegeix el sumari i es destaquen multitud de seccions:

• Homenatge a Josep Massot i Muntaner, descrivint-lo com un monjo amb una energia i disciplina extraordinàries.
• Articles d’opinió sota el lema “Insòlit” (sobre incendis, cooperació interautonòmica...).
• Entrevista a la genetista Gemma Marfany sobre malalties rares i recerca.
• Còmic Un replic del cervell (basat en Vicenç Pagès Jordà).
• Dossier monogràfic “Robots, cíborgs, post-humans” amb textos sobre vida artificial, cos femení artificial, futur de robots i IA (crítica a campanyes d’IA que prometen “gaudir i no plorar”).
• Articles sobre l’obra pictòrica de Joaquim Falcó.
• Seccions de fe i pensament, biografies d’artistes (Lúcia Bartra, Marga Ximénez), conservació d’art.
• Textos sobre Joan de Sagarra, Jesús Moncada, el jove director Miquel Mas Fiol, cineastes Celia Rico i Jaume Claret, i un recordatori del paper pioner de Joan Fuster en la ciència-ficció catalana.
• Ressenyes literàries i de còmic (Oriol Canosa, Ada Klein, Saucier, Alzamora, Damià Berrera, Agualusa, Ricard Efa).
• Secció musical de Miquel Pujador sobre novetats discogràfiques catalanes.

Llocs finals per a mots encreuats i sudokus. El presentador subratlla que la revista és una eina cultural de gran valor necessari per entendre l’escena literària i artística actual.

22) Bon dia poesia: Black Friday i crítica al capitalisme consumista

• start_second: 8806
• end_second: 9179
• section_title: Inici de Bon dia poesia: Black Friday, consumisme i poemes de denúncia
• section_summary:

S’obre el programa Bon dia poesia recordant que és Black Friday, i es critica aquesta festa importada dels EUA com a símbol d’una societat de consum i d’un capitalisme global dominat per una oligarquia. Es llegeixen poemes de Jorge Guillén (Consum), Raimon (Societat de consum) i Joan Brossa (Contratall), que denuncien la desigualtat, el saqueig i l’ús de la guerra i la repressió per mantenir el sistema. S’insisteix que el capitalisme crea un món desigual on uns pocs s’enriqueixen mentre milions pateixen pobresa, guerra i explotació.

23) Rap anticapitalista de Pablo Hasél i context de repressió

• start_second: 9179
• end_second: 9439
• section_title: Rap de Pablo Hasél contra el capitalisme i denúncia de la seva presó
• section_summary:

Es punxa un llarg rap de Pablo Hasél que denuncia el capitalisme, la monarquia, les guerres imperialistes de l’OTAN i la manipulació mediàtica. El text incita a organitzar-se i a derrocar el sistema i els qui el dirigeixen (banquers, empresaris, polítics). A continuació, es recorda la situació legal de Pablo Hasél: empresonat des del 2021 per delictes d’“enaltiment del terrorisme” i “injúries a la corona” per les seves lletres i piulades. Es detalla que ha patit maltractaments i tortures sota gestió penitenciària de la Generalitat, posant en evidència la repressió política a l’Estat espanyol.

24) “Prova de vida”: nou poemari de Pablo Hasél i Verkami

• start_second: 9439
• end_second: 9699
• section_title: Presentació del llibre “Prova de vida” i crida al micromecenatge
• section_summary:

Es presenta el nou llibre de poemes de Pablo Hasél, “Prova de vida”, que l’editorial Pol·len vol publicar mitjançant una campanya de Verkami. Es descriu el llibre com una demostració de vitalitat existencial escrita íntegrament a la presó, amb 9 capítols i poemes també en català, centrats en la lluita col·lectiva i la dignitat. Es llegeix un fragment d’un poema sobre l’1 d’Octubre, on s’afirma que la rebel·lia tornarà i s’anima a preparar-se per rebre-la. Es convida l’audiència a col·laborar amb la campanya de micromecenatge per fer possible l’edició.

25) Poesia de presos: Sarri, Kenia Hernández i Antonio Cereso

• start_second: 9699
• end_second: 10453
• section_title: Presos polítics d’arreu i poesia com a prova de vida
• section_summary:

El programa s’obre a altres presos polítics internacionals:

• Es punxa la cançó “Sarri Sarri” de Fermin Muguruza, recordant el poeta i pres basc Joseba Sarrionandia i la seva fugida en un altaveu. Es llegeix el seu poema “El pres palestí”, sobre un reclús palestí enganxat a la ràdio i dessedegat de llibertat i d’aigua.
• Es canta una versió catalana d’una cançó tradicional napolitana sobre presos, mostrant com la presó és una realitat global.
• Es presenta el cas de Kenia Hernández, defensora indígena amuzga empresonada a Mèxic per defensar presos polítics i protestar contra la privatització de carreteres, i es llegeix el seu poema “La trucada”, sobre la solitud a la presó i l’angoixa de no rebre la telefonada estimada.
• Es menciona Antonio Cereso, activista mexicà empresonat 7 anys, i es llegeix el seu poema “Cinco pasos”, que descriu el camí minúscul entre la porta de la cel·la i la taula com a metàfora de la resistència diària.

El programa acaba amb una proclamació rotunda: llibertat per a tots els presos polítics del món i crítica a l’existència mateixa de les presons com a eina del capital.

26) Música amb amor: presentació i context sobre Serrat

• start_second: 7039
• end_second: 7399
• section_title: Inici de Música amb amor: Joan Manuel Serrat i la polèmica lingüística
• section_summary:

En el bloc Música amb amor, conduït per Nai Namor (Aina) i Tomeu Martí, es presenta Joan Manuel Serrat com a figura central de la sessió. Es debat el seu recorregut des de la Nova Cançó en català fins al predomini del castellà a la seva carrera posterior. Es recorda que Serrat va ser vinculat a la lluita per la llengua durant el franquisme però que, amb el temps, la seva major presència en castellà ha generat crítiques (fins i tot se’l titlla de “traïdor” en cançons com Jennifer dels Catarres). Es comenta l’episodi d’Eurovisió amb La, la, la, que inicialment havia de cantar en català però que finalment va interpretar Massiel en castellà, després que Serrat s’hi negués.

27) Cançons de Serrat en català i intertextualitat amb Antònia Font

• start_second: 7399
• end_second: 7968
• section_title: Paraules d’amor, joventut i versions en la cançó catalana
• section_summary:

Es punxen diverses cançons primerenques de Serrat en català: Cançó de matinada, Ara que tinc 20 anys i sobretot Paraules d’amor, que Aina destaca com la seva preferida. Es subratlla la bellesa de la lletra, la senzillesa i la força emocional de la història d’amor adolescent. Es connecta Paraules d’amor amb una cançó d’Antònia Font que hi fa referència explícita (“Paraules d’amor senzilles i tendres”), mostrant la intertextualitat entre generacions de la cançó catalana. Es comenta la percepció que Serrat i Llach tenien més veu de joves, però més gust i matís interpretatiu de grans.

28) Serrat i poetes musicats: Machado i Miguel Hernández

• start_second: 7968
• end_second: 8731
• section_title: Serrat com a pont entre poesia i cançó: Machado i Hernández
• section_summary:

El bloc es desplaça cap a la faceta de Serrat com a músic de poetes en castellà. Es recorda que molts oients van descobrir Antonio Machado i Miguel Hernández gràcies a les seves cançons. Es punxa Para la libertad i sobretot l’adaptació de l’“Elegía a Ramón Sijé” de Hernández (“En Orihuela, su pueblo y el mío…”), considerada una de les peces més emotives de la sessió. Es fa notar que Serrat va fer una gran contribució a la difusió d’aquests poetes, fet que compensa parcialment les crítiques per la seva tria lingüística. Tot i això, Tomeu Martí manté una crítica política a Serrat (i Sabina) per la seva posició davant el procés d’autodeterminació català, considerant que han prioritzat interessos de mercat.

29) Tancament de Música amb amor: Petit País i humor final

• start_second: 8731
• end_second: 8806
• section_title: Cloenda de Música amb amor i recordatori del Petit País
• section_summary:

El programa musical es tanca recordant que està patrocinat pel bar cultural Petit País, “més que un bar de fa la nit”. S’anuncia l’activitat “Ocellada”, un acte poètic amb guitarra en el marc de Sant Llompart, i s’anima la gent a reservar entrada via Instagram. El to és distès i simpàtic, amb broma interna sobre no perdre el patrocini. Es remarca la funció del bar com a espai cultural i de Amistat al barri.

30) Bon dia poesia: introducció al Black Friday i consumisme

(ja inclòs a la secció 22 per continuïtat de bloc)

Aquestes seccions reflecteixen els moments on comencen realment els temes (no només els anuncis previs) i agrupen de forma coherent els diferents blocs d’aquest episodi complet de Bon Dia i Bona Vida i els seus espais derivats a Ona Mediterrània.