Crisi a França, Palma agrària i nou Dona Llop

Fins demà! Fins demà! L'emponguesa d'incadènes, l'emponguesa. L'emponguesa d'incadènes, l'emponguesa. Fins ara! Fins demà! Ens posaven l'uniforme, bata de ratlles i ens penjaven la cartera a les espatlles i ens portaven a un col·legi ple de finestres on una banda de frades Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mira quan rebenta l'auel aplaudir quan veu passar borratxo el seu i desvinant amb dos guàrdies civils i un municipal. I el bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània, el 88.8 de la freqüència molt dada, també a onamediterrània.cat. Avui vos hem preparat un programa ple d'actualitat i ple d'arguments interessantíssims que mos agradaria que escoltassis fins a les 11 des de matí. En primer lloc, tot d'una ja, vos repassarem l'actualitat, ho farem a través... del Prisma, de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació, continuarem coneguent programació d'aquesta casa d'Ona Mediterrània. Avui el programa, no dic res, però parlarem amb Marian Colmillo. i a partir de les vuit i mitja, aproximadament, una miqueta més, en Joan Mir serà aquí. Ahir mos parlava de la crisi del govern francès i avui ja hi ha el primer ministre que ha dimitit. Parlarem d'això i també, evidentment, de moltíssimes altres qüestions de s'actualitat. A partir de les nou, vos repassarem de nou, L'actualitat ho farem també mirant les portades dels diaris, etc. I a partir de les 9 i 20, aproximadament, parlarem en Neus Trullol, de Més per Palma. També a les 9.40 parlarem de música, ho farem en Joana, del grup Dona Llop, nou disc, pres que mos anuncien. I a partir de les 10 serà el moment de fer un cafè amb Filosofia, amb en Miquel Ripoll, A les 10.30, a les 9.30, tancarem la darrera secció, focus, amb en Joan Planes, també amb moltíssimes qüestions a parlar. Tot això i moltíssimes coses més aquí, a Ona Mediterrània, mos escoltes a través d'onamediterrania.cat o a través, si ets a Mallorca, a través de la FM del 88... Torna'm a casa. I ara ens toca recollir maletes que demà és dilluns i toca anar a currar al final. Tot lo bo algun dia s'acaba i és normal. Quan s'estan ponent el sol pujo al cotxe i tornem a casa. A casa, a casa, al lloc on resta mai com a casa. A casa, a casa, al lloc de... Sort que ja arribem en breu. Escoltem un disc d'Estopa i un del canto de loco. Capítols de crims i quasi que arribem. Ja vull ser el teu copi, copi, copi, copi. Amb les finestres baixades mentre sona el goti, goti. Valgo a fer anar tirant i amb la llista de les poti. Aquí només sonen hits, torna a pata qui no voti. Voti, voti, voti. algun dia s'acaba i és normal. Quan s'està ponent el sol pujo al cotxe i tornem a casa, a casa, a casa. Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. I Diari de Balears obri avui en primer lloc amb la notícia que l'Assemblea de Docents denuncia la submissió de la Conselleria d'Educació davant grups extremistes. i és que l'Assemblea de Docents ha denunciat una carta que han rebut els centres on se'ls indica que han d'enviar, en castellà això sí, informació sobre la tria dels pares sobre qüestions lingüístiques. Tres peces dedicades a les mallorquines que... Varen anar a la flotilla. Lucià Muñoz, en petit tortura, em va dir quan va arribar, les seves primeres declaracions, quan va arribar a l'aeroport madrileny de Barajas. De la seva part, en Alejandra Martínez, el titular que li posa diari de Balearses, a Reyes, la varen extreure de la nostra cel·la amb extrema violència i no hem sabut respost d'ella. Mentrestant, unes imatges... d'un digital d'una web d'Israel anomenada Mako, il·lustren la notícia de Diari de Balears on diu Reyes Rigo, acusada a mossegar una funcionària de la presó, continua retinguda. Israel i encara per complementar totes aquestes notícies Lucía Muñoz i Alejandra Martínez ja són de camí cap a casa Més qüestions Vox presenta una moció al Consell de Mallorca per reivindicar el 12 d'octubre com a símbol de la projecció universal de la llengua i la cultura castellana i també Hi ha una altra notícia destacada a Diari de Balears. Sospites que Sant Pablo Ceu tenia informació privilegiada perquè va registrar una petició en l'única setmana que va estar en vigor un decret. És, com a mínim, molta casualitat. En un altre àmbit, en aquest cas... de la violència masclista. Un home assassina la seva parella a Formentera i dues dones assassinades a Formentera. El patriarcat segueix destrossant la vida de moltes dones, diuen diverses entitats feministes. Diari de Balears també destaca que vuit empreses de producte local de les Balears exposen els seus productes a una fira a Alemanya i el govern dona tres mesos a les Balears per crear el registre d'objectors de l'avortament. Se refereix al govern espanyol a aquest títol. Més qüestions. Els estudiants de la UIP, en aquest cas, tenen descomptes en els menys de les cafeteries dels campus. I també encara vos destacarem diverses notícies més. Una de Diari de Balears. L'Obre Cultural Balears celebra la tercera edició de Serra Mamerra. amb activitats en català per a tota la família. El PI en contra d'un centre d'acollida al Port de Palma. No poden posar en risc la nostra imatge turística i econòmica. Això ens ho deia ahir mateix aquí a Ona Mediterrània, el Bon Dia i Bona Vida, en Toni Sales. I encara més, proposa destinar les zones rústiques de Palma a recuperar i augmentar l'agricultura. També UGT reclama la creació d'un camp d'aprenentatge a la finca de Planícia. La UOP fa una crida als estats membres de l'ONU perquè es comprometin a assegurar el respecte universal i efectiu dels drets humans i un matí en defensa del patrimoni de l'Eixample de Palma. Totes aquestes qüestions i moltíssimes més les trobareu a diari de Balears, de Balears.cat. M'anem ara a Vila Web a veure quines són les principals notícies que destacen en aquesta hora. Per començar, hi veiem una primera... peça signada per la Miriam Berger, titulada Després de dos anys de guerra, l'alto al foc deixa els palestins de casa a mig camí entre el recel i l'esperança. I una peça complementària que fa referència al segon aniversari dels atacs del 7 d'octubre per part de Hamas, que diuen com una nit de ball i diversió a Israel es va convertir en una enorme matança. Més qüestions ara en clau de l'estat francès. La França insomnisa presenta una nova moció de destitució contra Macron i Macron encarrega a Lecornu... les últimes negociacions per a una plataforma d'acció i estabilitat. També en l'àmbit de les debats de política en general, en el cas del debat en el Parlament de Cesillers Balears, Vilaweb destaca que immigració, habitatge i turisme els fronts oberts de proents en el debat de política general. En canvi, en el Principat, a Catalunya, diuen els socis descontents i la palanca de Junts així afronta Illa el debat de política general i Junts proposa d'exigir coneixements de català per a regularitzar immigrants. M'on anem ara... el diari de Balears trobarem allà a la secció d'opinió on hi ha un article de Ana Maria de Lloc Muñoz sumut resistir es vèncer Joan Lledonet improperis dels líders del PP contra Pedro Sánchez Rafael Borràs titula el seu article de molt indigne president del govern a impresentable lobista. I Nalila Tomàs, on manca la llibertat no cerquis felicitat. El d'en Joan Lillo, titulat Gent normal. Aquests són els principals arguments informatius i també d'opinió que mos ofereix hores d'ara Diari de Balears, el trobam a dbalears.cat. Anem a escoltar ara quina és la previsió del temps que mos fa en Tomeu Mateu Canals. Bon dia. Aquest dimarts esperen un temps estable. Tot esperen canvis que podrien ser importants a partir d'inecres i veus i jocs. Per tant, avui dia assoleat, suau, migdia, fredes de nit, poden apreciar algun nígol baixos, poca cosa... I hem de parlar ja d'un canvi important, molt important, de cara a dijous, i que segurament es pot agrair ja pràcticament una setmana. On, de nou, les pluges poden ser molt intenses en el Mediterrani. Per dir que tothom de l'Eivissa, També a Formentera, en principi, les zones més afectants que podrien tornar a tenir pluges molt importants. També cap a València, Múrcia, sud de Catalunya... Un poc les mateixes zones acabaran de tenir fa 10 o 15 dies les especificacions, però com que sigui una situació molt llarga, pot durar una setmana segurament acabarà afectant a totes les silles, però en principi de cada dijous que s'iniciaran en aquest temporal de pluges, perquè serien les pitius les més afectades. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. I el Bon Dia i Bona Vida ja sabeu que vos oferim cada dia un poquet d'un repàs mínim, però un repàs a quina és la programació que vos oferim aquesta temporada a una mediterrània. Moltíssim de programes, una graella molt rica i molt variada, que compta també amb un programa, un podcast, no ho sé, ara m'ho explicarà, Ella, titulat No dic res, però... I ella és de Marian Colmillo, que jo saludem. Marian, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Com estàs? Molt bé. La teva veu sempre significa alegria i bon rotllo en aquesta casa. Ah, sí? Jo crec que sí. Escolta, Marian, tu ara hi pensava, ja fa molt d'any que col·labores amb bona mediterrània. Sí, fa molt d'any, vaig començar amb el programa d'en Lluís de Sol d'Ivernres, una secció de Follow Me, que es tractava amb temes tendenci, i després vaig fer el magazine de 21 botons, que també era un poc Follow Me, però un poc més gros, amb entrevistes i seccions. I ara nova reinvenció, diguem, nova, doncs heu tornat a reinventar. Sí, ara mos hem tornat reinventant el podcast, no dic res però, un podcast entretengut. Enguany feim un format un poc més diferent, és un poc més curt, fins ara el fem d'una horeta, ara el fem de 30 minuts, 35 minuts, més curtet, però bé, en els mateixos temes, els temes de la vida quotidiana, temes com les fòbies que tenim, com se desperta la gent, temes així que estan a l'ordre del dia. Com afrontau aquesta temporada, a part d'aquesta reformulació amb una espècie de podcast de mitja hora? Per cert, quan deim podcast, deim podcast també amb audiovisual, no? Amb audiovisual, sí, sí, sí, estem penjant tot el que feim ho penjant a YouTube, i també Spotify, jo m'ho podo sentir cada divendres, de 8 a 9, crec que és, i sí, és que avui en dia el tema audiovisual també està a sort del dia. Sí, sí, i hem de procurar ser-hi presents també. Sí, exacte. Marian, això que te demanava, com afrontau aquesta temporada? Quins plans teniu? Doncs bé, l'afrontar amb il·lusió sempre, m'agrada molt a nosaltres fer ràdio, del nostre moment com a per descomptar, i tenim pensat fer més programes en viu, que això n'ha fet qualcun durant aquest temps, però tenim pensat fer-ne qualcun més, cercar diferent lloc per poder fer programes en viu. Això és una cosa que també m'agrada molt i ho volem posar en marxa. Per tant, també deueu estar oberts a escoltar propostes, no? Si qualcú mos escolta i vol convidar en el seu espai, que vol que mos ho digui, no? Sí, sí, sí, exacte, com us ho digui, i després també volem que la gent ens agressin més a xarxes socials, estem a Instagram, a iTunes, a TikTok, i a cada Instagram posem sobretot els temes que farem cada setmana, la gent també pot participar a triar tema, pot dir la seva, comptant molt amb l'opinió dels nostres seguidors. Sí, de fet, podríem quasi dir que és un podcast interactiu, no? Perquè moltes vegades els continguts mateixos són a partir de comentaris o de... Sí, sí, sí, totalment, totalment. Ara, a més, aquesta temporada cada setmana posam un parell de temes perquè la gent triï el que vol que tractem i el més votat sempre és el que tractem després en el programa. Marian, i recordem que el podcast, diguem-ne en versió... Se pot escoltar els divendres en directe a les 20, a partir de les 20 hores, diguem així, a una mediterrània. Després, evidentment, això ja queda penjat i ja se pot escoltar a la carta. se repeteix el dissabte de matí per si qualcú està fent dissabte o això l'acompanyant-me és una bona manera mentre fas dissabte es pot entretenir o es pot escoltar a partir de les 10 el que dèiem se pot recuperar en versió a la carta quan se vulgui dilluns a les 7 de 9 també se reprodueix se redifont sí I després per veure-lo o no el podem veure? Doncs el podeu veure a YouTube i també a Spotify també té la versió de... a part d'escoltar la versió de vídeo. Però posem a YouTube i a Spotify. I després sí que posem també a Instagram i a TikTok posem bastant de vídeos, de moments claus del programa. I a qualque moment hem de fer es pas a vida, a la plataforma Vida. Sí, sí, clar. A vegades si tenim el moment per fer-ho. Marian, convidem-nos a entendre i a escoltar. No dic res, però... Jo crec que és un podcast, això, un podcast entretingut dels temes que tothom té a casa seva, temes d'això, de sa vida, sobretot de sa vida quotidiana. I crec que són 30 minuts, ara que, bé, en una hora ja també era entretingut, però considero que ara és 30 minuts, se passa molt ràpid. I això, un tema que vas en transport públic, ets en el cotxe, dins d'un avió que te pot descarregar. Un moment, si voleu desconectar, riure també, perquè també considero que se pot riure bastant. Sí, el bon humor està assegurat, està grandit. Sí, el bon humor, sí, exacte. Té aquest toc d'humor. I d'això, que vos convido a escoltar-lo i que mos seguigueu i que participeu en les nostres xarxes i que podeu dir-se vostre sempre. Això t'anava a demanar? Que mos recordis també les xarxes des d'on vos porem? Les xarxes tenim Instagram, Eats i TikTok, que és el nom del programa. No dic res, però... Que també és un nom en pla... Que no deim res, però ho deim tot. Queda claríssim. Marian Colmilla, moltíssimes gràcies per atendre els micròfons del Bon Dia i Bona Vida. Continuem pendents de totes les propostes que m'heu fent. Exacte, sí. Gràcies. Gràcies. Bon dia. on els records prenen color les peus del present. Entre les penes més antigues el meu cor va diferent. Entre les penes més antigues trobo qui sóc realment. Cap als cels aixequant d'hores, vegi el futur davant meu. El temps s'atura, el temps s'avança, tot és nou i antic a l'hora. Entre les pedres antigues, el meu cor va diferent. Entre les pedres antigues soc, trobo qui soc realment. Bona nit. Però sé que arribarà el moment, el moment. Em mires des del fons del bar. Sombrils i em fas un senyor meu. Tot el que tinc per dir-te. Aquesta cançó és per tu. Avui és quan m'atreveix això. Un altre text, em trèmola les mans, tu respons, tu pots andar abans. La guitarra ja està afinada, em miro el miral del bar i veig qui vull ser ara. La llista diu que sóc la següent, el cor em batega més fort que mai. Em poses like al missatge i sento que res pot fallar. Respira a fons, respira a fons, aquest moment és nostre. La boja marxa, la boja marxa. Avui tot canviarà. Avui és el meu, meu, meu. Tot el que tinc per dir-teu. Aquesta que ens és per tu. Avui és quan m'atreveixes. Aquí estem tu, hijo, sota el blau No vull marxar, seguir-me així. La música sona com un batec al meu cor. La, la, la. Les mans en l'aire, sense pensar. Tot és possible quan som aquí. Quan som aquí. Pabadi Baraba. Els ulls brillen fort. Baba divarava. No paris, no. Balla amb mi més. Balla amb mi més. La nit és nostra. Els carrers buits són per nosaltres. Cada pas és llibertat. La música vola com papallones, el vent suau. La, la, la. El temps s'atura quan ballem junts. Tot és màgic en aquest moment. Va, va, va, va, els ulls brillant fort. No paris, no. Vaya mi mes, la nit és nostra. La música no para, mai s'acaba, la-la-la-la-la. Baba-di-ba-da-ba, els ulls brillen fort. Baba-di-ba-da-ba, No parís, no. Baila mi mes. Baila mi mes. La nit és nostra. La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la Vam'nos a dos tres. La, la, la. Perquè vols donar suport a la nostra llengua. Perquè t'agrada la música feta a Canostra. Perquè creus en una ràdio plural, de qualitat i feta en clau mallorquina. Anuncia't a Ona Mediterrània. Donen suport i ajuda a fer créixer la teva empresa. Ens avalen prop de mil socis. Informa't sobre com posar un anunci a Ona a la web onamediterrania.cat. Recorda, onamediterrania.cat. Tu fas Ona. De Balears, periodisme mallorquí, periodisme valent. Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Ves al web del Consell de Mallorca, entra i directament toscaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai. Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94. Ona Mediterrània és la realitat més potent de mitjans de comunicació en català. Formen part, associa't. Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània. La vella Montserrat desperta el barri a cops d'escombra. Fins demà! I el bon dia i bona vida és el moment de repassar l'actualitat, però també per oferir-vos una anàlisi detallada de diverses qüestions de la mateixa. És el moment, per tant, de tornar a pegar una ullada. a Diari de Balears, que obri de moment la seva portada amb aquest titular. L'Assemblea de Docents denuncia la submissió de la Conselleria d'Educació davant grups extremistes i és que la Conselleria ha enviat un missatge, una carta, a tots els centres demanant que contestin en castellà i els enviïn el full de matrícula de quart d'educació infantil del juny de 2025. En un altre ordre de coses, tenint el diari de Balears, vos informa de l'arribada d'en Lucía Muñoz i d'en Alejandra Martínez a Madrid. Diu Lucía Muñoz en petit tortura, mentre que Alejandra Martínez diu que a Reyes, l'altra companya mallorquina que encara no ha tornat, la varen a estreure de la nostra cel·la amb extrema violència i no hem sabut respost d'ella. Reyes Rigó, acusada de mossegar una funcionària de la presó, continua retinguda a Israel. També una altra qüestió. Vox presenta una moció al Consell de Mallorca per reivindicar el 12 d'octubre com a símbol de la projecció universal de la llengua i cultura castellana. I en clau també d'aquests darrers dies que hem anat parlant de sa implantació a Mallorca d'un nou institut universitari promogut per Sant Pablo Ceu i Diari de Balears títula Sospites que Sant Pablo Ceu tenia informació privilegiada perquè va registrar una petició en l'única setmana que va estar en vigor un decret. Tots els detalls els trobeu a Diari de Balears Montanàmara a les portades dels diaris que se publiquen en paper. Tots dos coincideixen en la fotografia principal per anar Lucía i Alejandra arribant a l'aeroport madrileny de Barajas. Diària de Mallorca ho titula Salvades a Madrid. també té contingut aquest títol. Israel allibera les activistes, menys en Reyes Enrigo, acusada de mossegar una sanitària, diuen. I també destaquen que Melià gestionarà els sis hotels boutique de Leo Messi, un dels quals a Mallorca la policia cerca el conductor que va fugir després d'un accident mortal a Son Banya, el Consell inicia l'expropiació de la finca del Castell de l'Aro, el govern garantitza fons per atendre els menors migrants, se refereixen al govern espanyol, i també el govern tindrà en tres mesos el registre d'objectors d'avortament, en aquest cas el govern és d'aquí. Sortaig del campionat de Copa en diversos equips mallorquins en aquest sorteig. El Sant Jordi, que rebrà l'Osasuna. El Mallorca, que visitarà l'Atlètic Sant Just. El Constància, que rebrà el Girona, a Inca. L'Atlètic Balears, que rebrà el Gimnàstic de Tarragona. i la poblera que rebrà el Sabadell. M'anem ara a última hora. També mateixa fotografia de les dues activistes mallorquines retornades. de la flotilla, i diuen l'activista Reia Rigó retinguda a Israel per mossegar una funcionària. Il·lusió i eufòria a Sant Jordi i Inca pel sorteig de copa. Això és l'espai... d'Esports en l'àmbit de successos destaca a última hora en sa seva portada que un conductor es fuga després de causar un accident mortal a Sombanya i ha detingut un pres de permís després d'intentar matar un home. I en clau local, diu PP i Vox, et sanifiquen en el debat de política general la seva ruptura total, més de 300 agents de turisme britànic se congreguen a Magaluf, Sonamà seguirà obert per esdeveniments socials i corporatius, Salut tramita el registre dels objectors de l'avortament exigit per Madrid i Cort espera que avui els sindicats de policia acceptin el seu pla. amb on anem ara a la Mallorca Daily Bulletin. El seu primer titular és la icona de Mallorca. Sonoma es reinventa com a espai de primer nivell per esdeveniments. També destaca el Mallorca Daily Bulletin que la cadena hotelera de Mallorca gestionarà el grup hoteler Leo Messi. que els britànics que viatgen de vacances s'enfronten a multes de 5.000 lliures per tornar a portar certs articles des de l'estat espanyol i el 99% dels allotjaments vacacionals de Mallorca classificats com a il·legals són, de fet, legals, segons diu aquí el Mallorca Daily Bulletin. Finalment, guaitam un moment... a Vila Web, que a banda de tot allò relacionat amb Israel, destacarem ara una entrevista amb en Jaume Sens, ens arriben uns relats de fets que poden ser delictes de tracte degradant i tortures, referit en aquest cas a Vila Web, en els activistes de la flotilla, i encara destacarem dues peces, o tres peces, dedicades a la crisi institucional que viu l'estat francès. La França insubmissa presenta una nova moció de destitució contra Macron. Macron encarrega a Le Cornu les darreres negociacions per una plataforma d'acció i estabilitat, i l'oposició francesa reclama eleccions i el cap de Macron arran del fracàs de l'Ecornu. Tot això és el resum que vos feim de l'actualitat ara mateix i tot d'una ja mos posam a disseccionar-la amb en Joan Mirques en els nostres estudis i aquí ja saludam. Joan, molt bon dia. Bon dia a tothom. Joan, he volgut acabar amb les notícies en referència a la crisi institucional que viu l'estat francès perquè justament ahir en parlàvem, no sé si mos esperàvem un desenllaç tan ràpid, però Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do el que està passant. Ja te vaig dir que havien donat una primícia, que és que la cosa anava... No anava bé, perquè jo en aquestes hores ja sabia que un vicepresident del govern, en els 11 minuts després de haver estat anomenat, havia dimitit. La cosa no prenia gaire bé. I ahir se va confirmar que hi havia una crisi molt forta, el que no... Bueno, se va confirmar la dimissió de... Però el que no sabíem, perquè va passar més tard, era que... el president, no sé com, va acceptar la dimissió, però li va encarregar que continuàs fent... Li va donar com una espècie de pròrroga de 48 hores de dos dies. Sí, continuàs fent les gestions per arreglar això, veurem si se'm sortien, i bàsicament la gestió principal que havia de fer era llevar el ministre de Defensa... que en l'EMER, que es veu que era el causant de tot el merder que hi va bo, que hi havia molta gent que no el volia, aquest va dimitir i no sé qui posaran allà, però en tot cas hauran de canviar el misteri cultural. de defensa. Jo vaig suposar, amb tot equivocadament, que aquesta era una pressió d'en Macron perquè la defensa i tot aquest... maniobres que fa Europa, dels països compromesos, s'aliança amb Anglaterra per compartir la bomba atòmica, els alemans per formar un exèrcit europeu, tot això corresponia a les competències que, macronomés de tenir-les constitucionalment, els ha agafat amb molt de carinyo i s'hi ha dedicat. I supos que volia un ministre de Defensa, de confiança, i en l'Emer havia haver-hi perquè havia estat ministre amb ell, i aquest és el problema que havia estat ministre amb ell durant bastant de temps d'economia. I clar, tot el problema que té França en el dèficit, en part és que ha usat per la política d'en l'Emer, el primer macronom d'en l'Emer del ministre de l'Emer, d'economia, en la qual cosa malament, si el que s'ha de fer principalment d'aquest govern és arreglar l'economia, malament posar un ministre que ha estat esqueusant del problema de l'economia. En fi, tot un revolutum afegit en les maniobres d'en Mélenchon, de la França Insumisa, que ja ha presentat un projecte d'institució de... i les maniobres també de l'extrema dreta, que per una part es vol fer un partit republicà com els altres i no... i no maleït, no fora del sistema, i per altra part, vol seguir punyint per conservar l'electorat, que les enquestes ara mateix li donen una victòria aclaparadora si hi ha una repetició de les eleccions. Li donen el 33% a l'EPEN o al seu segon, no me'n recordo que noma, en Jordà en Bardelà, i el següent té el 16% i el següent del següent té el 15%, és a dir que l'EPEN doble com a mínim a tots els partits que li venen darrere i tenen per tant ganes de... que hi hagi eleccions presidencials que tocarien a ser el 27. Ara te diré un parell de titulars que hi ha per aquí, però t'ho volia demanar, l'EPEN, ella, se pot presentar a hores d'ara? Ara mateix no, ara mateix no, està encausada, està condemnada a no... a això, a la impossibilitat de... de presentar-se. Inhabilitada. Inhabilitada. Ell té un recurs posat i crec que confia en que per aventura li xicaran. Ara, també és probable que no arribi a temps, és a dir, que es terminis, que s'aprengui la justícia francesa per contestar en aquesta objecció, en aquest recurs, siguin massa llargs i ja hi hagi les eleccions presidencials damunt, sobretot si s'avancen. T'apareix que hi ha política aquí o és purament... Perquè, clar, realment aquest cas se reactiva, per dir-ho d'alguna manera, a partir d'una reunió de primers ministres de la Unió Europea, on diuen s'ha acabat la tonteria, anem a plantar cara a l'extrema dreta, on demà se reactiva aquest cas. No sé, no sé... Però això és un poc passat, perquè en aquest moment ja la Unió Europea ja està distingint entre extrema dreta i extrema dreta. Per exemple, a Itàlia ja és acceptada l'extrema dreta com a un partit normal i i va bé, per tant, han rectificat amb moltes... Bé, l'extrema d'edat francesa va fer una gran rectificació quan va mollar el mando el comandament en Le Pen, pare, en Jean-Marie Le Pen, i ho va donar a la filla, i que la filla d'entrada ja va renunciar o se va decantar de tot l'antisemitisme i de l'negacionisme dels de solocaust i totes aquestes coses, ja fem una passa molt important despengent-se del tema jueu. I a Itàlia estan a favor, per exemple, d'ajudar a Ucraïna, hi ha, vull dir, hi ha casos i casos. Nordban serà molt, molt desglaueat, perquè està dins l'Unió Europea i és un president delegit democràticament, per exemple. Després parlarem un moment d'Itàlia, també. Mira, el titular que m'ha criat l'atenció de la crisi francesa és el discorrier internacional que diu a França la crisi política gira cap al teatre de l'absurd. Sí, realment, mira que aquí ho tenim bastant surrealista, la situació espanyola, però és molt més racional que la francesa encara. Les barbaridats que se fan i se diuen allà... Fer una causa, però un casus belli, una causa de guerra, que el govern intenti suprimir una festa i la converteixi en laboral, quan aquí cada any canviem els calendaris i això així. afegeixen això així lleven. Allà, per 24 hores de festa que se suprimeixin, hi ha manifestacions d'esquerra, amenaces de boicots i... Hi ha una... molta accentuació de la lluita sindical, de les posicions extremes dels sindicats que estan pròxims a Melenchon o al Partit Comunista, i hem entrat en una institució que, objectivament, és molt similar a l'italiana, l'espanyola i la bèlga, que és superar de poc el 100% dels PIB en deute. Això, on estan els 130, l'altre 105, l'altre 107, una cosa així... Clar, això és el problema. Alemanya està per davall de 60, per exemple, i va partir igual. Aquesta gent han estat polítiques molt, molt, molt... de fer contenta la gent, malament costi d'obres, que no tenen aquests governs. Però, així tot, no hi ha aquest drama que hi ha a França en una situació similar... Ara mateix Le Monde i Le Figaro coincideixen exactament amb el titular principal que és Eduard Philippe suggereix a Emmanuel Macron d'organitzar una elecció presidencial anticipada. Sí, perquè probablement això no serà la solució, perquè pot ser que se repeteixi una situació tan inestable com s'actual, però el que ets segur és que s'actual no és viable. I llavors és possible, molta gent recomana donar-se a unes pobles perquè, com diuen aquí, amollar les rendes en el mul i veure si perquè és oblidat i és una... en sortís una solució, però vaja tal com donen les enquestes pot ser molt bé que es repeteixin els tres blocs la dreta, l'esquerra i el centre incompatibles entre si i cada una deves una tercera part després la ment i amb aquestes no en poden sortir Clar, llavors aquí, diguem-ne, això seria les eleccions en el Parlament, diguem. Això és dues eleccions, el del Parlament que es poden produir en el moment que el president de la república... dissolgui el Parlament i que per tant podrien donar aquest resultat que tu dius i per tant si podrien donar un resultat semblant que no estiquen les enquestes llavors ja solta que perdona, deixa'm matinar que fins i tot van tenir grans diferències de vots de número de vots, se podria produir aquest triple empat que tu dius. És a dir, encara que la millor... No és necessari que siguin empats, basta que sigui que un tot sol no tinguis la majoria i sempre estigui a merced dels altres dos que s'assumen les seves forces, el tomen per incompatibilitat. I que tots tres anuncien que serà en contra de... El centre diu que està naturalment en contra d'un pacte de l'extrema dreta i l'extrema esquerra. L'extrema esquerra està en contra del centre que necessitarà el suport de la dreta per governar. I així passa tot, més al Mancó. Llavors, hi ha l'altra elecció que tu te referies, que és que els presidentes de la República convoquen les eleccions que estan anunciades per l'any 27, els avanci amb una dimissió d'en Macron. Molts diuen que... El problema no ve del resultat del Parlament que hi ha ara, sinó que el problema ve que Macron va a dissoldre un Parlament que era estable i en les eleccions aquelles s'ha convertit en un decisió. Per tant, d'elles culpables, per tant, d'elles qui va a resoldre, nimitint. I especulant, perquè és pura especulació, si per el que fos, efectivament, se convocés una elecció presidencial, aleshores també hi hauria que, o sigui, també a la pràctica hi hauria un triple empat... I els dos primers passarien a una segona volta. Bueno, exacte. En el final la hipòtema va trepar perquè al final s'apregués entre dos. Encara que sigui per un vot, no, vaja, que no sigui per un vot. Els dos que passen la segona volta, llavors aquí intervé molt les aliances, la cessió de vots de qui no es poden presentar ni qui recomanen que es voti, i així se pot tombar. Per exemple, en Macron ahir deien les mesures franceses deien, bueno, però és que en Macron és president per elecció i per tant no té per què dimitir perquè l'ha elegit el poble francès i tal i qual sí, però l'han elegit contra l'extrema dreta no en mèrit d'en Macron, en mèrit que davant tenia de la PEN però això se podria aplicar gairebé sempre diguem-ne Home, normalment, el contrari no té per què se'l dimoni. Sense els numeradors, en canvi, a França, els numeradors, almenys de les eleccions passat, que ara jo no sé si passarà, això, perquè hi ha un procés de normalització de l'extrema dreta, ja he sentit gent important dient que no és l'extrema dreta, que és un partit republicà com els altres, per tant democràtic. bé, diguem que segurament té molt de votant ja d'aquest espai més central home, sí, clar, si creix si creixes vas fer molt d'eresió sí, sí De totes maneres, mira, ho podem lligar amb el que te volia comentar d'Itàlia, perquè si hi ha un país en tot el món que ara mateix l'esquerra està més mobilitzada és Itàlia. Per tant, en certa manera, pentura haurem de passar... per es maldràngol de veure extrema dreta governant, però el següent pas serà que s'aniran configurant majories d'extrema esquerra. Sí, perquè això empeny a lo que ja va passar a França, que és que l'esquerra i el centre... desisteixen en favor d'un candidat que sigui contrari a l'extrema dreta, perquè l'extrema dreta no guanyi. De totes maneres, aquestes maniobres cada vegada tindran més dificultats per dos motius. Primer, perquè les esquerres no sé a Itàlia com van, però a França estan absolutament dividides i enfrontades i cada vegada més l'extrema dreta va moderant el seu o moderant o imposant perquè per exemple només basta recordar el tema de la immigració a Itàlia amb allò de muntar hotels o residències o presons a Albània i pels que controlin els immigrants que a Itàlia no vol Això tothom se va escandalitzar i tot allò, ara ja és la Unió Europea, ja accepta com una possibilitat, dir que estan normalitzant les polítiques que antes eren molt criminalitzades. Joan, no sé si en clau internacional vols fer el que hi ha de més, si no, bé, també és qüestió internacional, tots estem aquest de sa flotilla, que en el final, després de sa com a molt ridiculitzada per molta gent i tal, ha acabat aconseguint el seu objectiu, que era posant al centre aquesta qüestió. Clar, sí. I sobretot va feta un moment d'extrema debilitat de Netanyahu i de l'exèrcit israelià. que ja té dissensions internes, que en Trump els tirsessorers o els torces brets, com diuen els francesos, en aquest torces brets que juguen, i bé... la preboconada per dir-ho de qualsevol manera del ministre d'Interior per aventura en clau interna seva li va servir però externament és una imatge terrorífica aquella cosa que anava ell envoltat dels seus guardespatlles i va començar a insultar aquesta gent que estaven de genois allà fermats i tal En fi, és una imatge... No ve vista, però, vaja, sí, és així. És com es maltraten a la gent queixa de la flor d'ella i coses d'aquestes. Sí, sí. És a dir, són leitures gratuïtes que no fan més que perjudicar l'imatge. Clar, jo ho pensava, és a dir, perquè quan aquí hi havia aquestes denúncies de gent d'ETA o no, però que els acusaven, o independentistes catalans que denunciaven maltractaments i tot això... Sempre hi havia com a cert argument que era mentida, no? Sempre l'argument venia de la mateixa banda, però... Sí, sí, sí. I d'altra banda, veient una mica... En el cas d'Israel, veient només el que han fet a la vista, és mal de fer. No, no, té molt. No pensar que això... Molt malament. Aterrant la silla de Balears, hem anat de fora cap a cap a dins. Comença el debat de política general. No sé... En fi... Diria que en Proe ens ha aconseguit reduir la crispació que hi pogués haver. És part de... Ara ja en tenen dues de crispacions. Tenen la crispació contra l'esquerra, contra la Francina concretament, com a líder de l'esquerra, i contra Vox, que no saben com gestionar l'aliança, la confrontació que cada dia té les dues esquerres d'aquesta... en el cas de Vox, vol dir que ja no diré ni que estigui pactat i pautat, però era absolutament previsible que, és a dir, no sé, ara hauria de mirar si ho vaig escriure o no, suposo que sí, però... no? Qualquer moment havia d'arribar a l'escenificació d'una ruptura i tal. Sí, però pensaven que seria una comèdia o una ficció i a partir del moment en què el vot de vots puja i fa perill a la majoria i pot guanyar-li les eleccions en el PP, a partir d'aquí el Nisbit s'han desfermat i I la cosa va seriosament, no és una ficció, ja la por que té el PP és que a Vox li passi davant. Jo no crec que passi això, però vaja, les enquestes donen uns pujades brutals... a Vox i unes petites baixades al PP. Avui és 7 d'octubre, avui i demà se fa el debat de política general, el segon d'anar a Margarida a Proents com a president del govern, on hi haurà els temes, diguem-ne, d'aquesta època, l'habitatge, l'aturació... Immigració, vehicularitat des castellà, mobilitat, medi ambient i serveis públics. Això que deim també en Mercadí de Prens, clar, pot ser això que tu destacaves de Vox, aquesta posició més extrema, la pot acabar situant d'una manera més central en el món. Si volen desmarcar de Vox, s'han de centrar. Això és evident que no... Compatir amb Vox a base d'extremisme no els hi surt, en part també per idiosincràsia pròpia, perquè... en Proens, tot el món, tots els esquerres de cultura, de Mallorca, de regionalisme, tot això no paren fer costat a Vox, perquè també a dins del PP hi ha gent catalanista, per dir-ho de qualque manera, en sa llengua i I per tant no poden tirar-se al 100% a competir amb vots en aquests aspectes. I per tant hauran de jugar sempre en el perill aquest, que si l'electorat se radicalitza votarà més a Vox que a PP. I això és un problema. Ara sempre s'aguanya des del centre. És a dir, un partit extrem mai arriba, quasi mai arriba a governar. El Manco tenim majoria absolutes. I per tant, i el PP aspira en això. I jo crec que ho té a l'abast. L'esquerra està molt, molt L'anada d'anar francint a Madrid crec que ha perjudiquat molt el PSOE aquí. Està molt en baixa temperatura. I sumar el PSM i això no acaben de trobar... també tenen el mateix problema que el PP amb vots. No acaben de trobar el punt de radicalització, però no tant com per no aparèixer com un partit d'ordre. I aquí estem sempre amb aquesta doble ànima. I encara en termes d'aquí, en aquest cas de Mallorca ja, aquest cap de setmana, aquest dissabte passat, s'ha celebrat el Congrés Constituent de Som Mallorca, que és un partit liderat o encatcel·lat per en Joan Lledó, que havia estat Esquerra Republicana. Els seus quatre objectius principals són la defensa d'un nou model econòmic que superi la dependència del monocultiu turístic, la capacitat de decidir sobre el creixement poblacional i limitar la massificació, la recuperació del poder polític i fiscal per gestionar aeroports, imposts, serveis públics i política migratòria i la protecció del territori, l'habitatge, la cohesió social en benefici dels residents. El president triat és en Joan Lledó, el vicepresident en Toni Ensenyat, secretari general Joan Josep Pasqual, secretari d'organització Aina Suau, secretari de comunicació Albert Llebrés, de joventut Marc González, d'educació, cultura i llengua en Joan Pere Levian, d'acció política en Amargadí de Miquel, de sanitat i política social en Francesc Pérez, de política econòmica en Maria Pasqual, de política municipal en Gabriel Seguí i tresorer en Serafí Lliteres. Com analitzes el naixement d'aquesta formació que ja ha anunciat que el que vol és signar un acord amb el Pi? Clar, és que això és enorme contradicció. Si se mostren propsins en el PI, llavors és normal no fer un partit, sinó apuntar-se en el partit que considerin que representa el 70, 80 o 90% del seu programa, del seu ideari. Això de... fer un partit. Aliasa me'n recorda molt aquells ensoletura i aquella cadena de desacions que hi va haver en el PSUC o en el SOE, en el PSUC bàsicament, de gent que se passava en el SOE però necessitaven No passar-se individualment, que llavors no tindria mèrit, sinó representar que hi duen un col·lectiu. I se muntava en un col·lectiu per després ells tenir un... Són acceptats, inclús candidats, o algun carrer públic, o un carrer de queixes, en representació del grup que han incorporat. I això és més o menys el que passa aquí. El PI necessitava nous adherents, però ja han fet totes les maniobres possibles de canvis de nom, de modificacions, de canvis de persones... aliances de lo que sigui, i ja no quedava per aquesta via res pus, i llavors s'han decidit inventar un partit que és aquest, que en forma de coalició, veure si la cosa funciona, i se remunta la davallada aquesta que té Santiga Unió Mallorquina. justament tot aquest setor jo diria que tu em coneixes prou bé bastanta gent creus que tenen capacitat per aconseguir l'objectiu jo crec que ha de ser tornar al Parlament de la Silla de Balears si pot ser amb un grup propi fins i tot Aquesta gent no es presentarà... No, no, no, dic tot. Aquesta coalició és possible, és possible. Els va faltar poc per entrar a les darreres eleccions. De fet, van entrar... al Consell, cosa que és poc habitual que aconsegués que is entrar al Consell de Mallorca. Sí, és poc habitual, però vaja... Bé, tenen aquesta reserva de vot municipal, diguéssim, que els ha permet tenir alguns baldes i regidors, i que, per tant, amb una mica de s'empenteta, aquest grup els el pot donar. Quan aquesta gent no té gaire atractiu, gaire ganxo electoral. Un per un no han fet massa cosa en pla competitiu en unes eleccions. La prova és que pràcticament aquesta gent es va auxiliar junts a les passades eleccions europees i bé, van dividir per cinc els vots que en Puigdemont havia tret a les anteriors. Per tant, no és que tinguin molta perspicàcia ni una gran capacitat d'atrecció electoral, però bé, com que basta poc, per això és possible que... També hi ha una altra cosa, i és que aquesta gent se fiquen molt en el tema de la immigració, cosa que l'Unió Mallorquina i després el Pi veien rebutjat sempre per por que no els acusessin de racistes, però ara veu que els qui no toquen aquest tema se queda fora del joc, i aquesta gent ara faran molta campanya en pla de limitació d'això, de la immigració, no sé si imitant Sílvio Riols o si d'una manera més discreta, però aquest és un dels punts en què ells pensen que els donarà vots. Joan Mir t'agraï moltíssim tot aquestes anàlisis que mos fas ara entrevistarem la portaveu de Més per Palma i m'és igual si vols si tens tens i vol quedar per nosaltres no hi ha problema 5 minuts. 5 minuts. O 10. O 10. Ja farem una pregunta. D'acord, perquè ara mateix connectarem amb ella i veurem si tenim temps, si ho podem arreglar de qualsevol manera. Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània. La vella Montserrat desperta el barri. A Bon dia i bona vida començà amb l'entrevista. Fins demà! I quan són ja les 9 i 21 minuts d'aquest 7 d'octubre, aquest dimarts 7 d'octubre, és el moment de connectar-nos, com vos anunciàvem, a Neus Trollol. Neus, molt bon dia! Hola, molt bon dia a tothom. Ella es porta veu de més per Palma, l'Ajuntament de Palma, i justament, si vols, puc demanar en primer lloc sensacions d'aquest retorn d'una companya, en aquest cas de la Lucía Muñoz, que ja és a Madrid i esperem que aviat sigui a Palma. Sí, sí, és així. La veritat és que celebram aquesta bona notícia perquè ha estat unes setmanes molt preocupants quan la flotilla anava avançant i sabent l'actitud de la Unió Europea i dels governs europeus de deixades absolutes de les seves funcions i les seves responsabilitats per garantir la seva seguretat, a part d'evidentment ter totes les relacions amb l'estat genocida d'Israel, i com han anat esdevenuent amb aquests atacs que han tingut durant el viatge, i així que tots hem anat coneguent a través de les notícies i les xarxes socials el fet que ja estiguin a Espanya dues de les mallorquines, perquè vull recordar que encara hi ha Anna Reyes Rigó segrestada a una presó d'Israel, i a més en notícies que ha patit tortures i assetjament psicològic i... I violència física ens preocupa molt i feim una crida i exigim a l'Estat espanyol que faci totes les gestions necessàries perquè Narrelles també torni a casa amb bona salut. I tant que sí, mos hi afegim. Neus, hem volgut parlar amb tu perquè heu llançat una proposta que, si l'hem entès bé, la idea seria que el sol rústic que queda a Palma, que la veritat és que no és gaire, que s'ha dedicat íntegrament a fer una espècie de parc agrari. És així? Sí. Sí, sí, és així. De fet, a l'anterior legislatura, quan jo estic a l'àrea d'urbanisme i se va aprovar el pla general, aquest pla general que encara està vigent, malgrat que governi el Partit Popular, està vigent aquest pla general i s'ha de fer complir, ja se va definir un parc agrari i se va definir en el mapa quines eren les zones que se va fer una anàlisi amb la conselleria d'agricultura i amb el sector agrícola, quines eren les àrees més fèrtils i més interessants i més productives agrícolament, no? I se va fer aquest mapa per poder preservar aquestes àrees, perquè ja sabem els afanys especulatius i urbanitzadors que tenen les dretes i grans promotors, no?, d'aquesta terra, i per tant l'havíem de protegir. Però, a més a més, el nostre plantejament ara, ja ho era l'anterior legislatura, però el Partit Popular durant aquests dos anys de govern no ha fet absolutament res, per molt que sempre fa proclames que està a favor dels pagesos d'aquesta terra i així, però les accions van en sentit contrari, perquè com veiem el Partit Popular considera que el sol rústic és o per legalitzar xalets il·legals o per urbanitzar, amb aquesta afanya expansionista que tens les noves lleis urbanístiques que ha aprovat que permeten encimentar el sol rústic. I per tant, nosaltres seguim amb aquesta aposta d'esparc agrari, precisament amb aquest sentit que tu deies, El que hem de fer és destinar el sol rústic, que sigui cultivable, evidentment, a que s'utilitzi exclusivament per finalitats agrícoles, perquè necessiten reforçar el sector primari, que així no dependrem tant del turisme ni de la construcció, que és un factor important, diversificar l'economia, Però, a més a més, estarem tenint una alimentació més saludable i de proximitat i estarem preservant el nostre ecosistema natural desvoltant de les ciutats per també fer front al canvi climàtic. Per tant, és una proposta molt transversal i que ens ajuda a donar solucions a molts aspectes de la nostra ciutat. No sé si heu tingut temps de definir com seria aquest parc agrícola. Bé, nosaltres vam estar treballant a l'anterior legislatura, se va crear una mesa allà on hi havia el sector agrícola i les administracions implicades, i se va començar a fer feina de quines eren les necessitats d'infraestructura, d'espais d'abagatzament, d'espais de distribució, de crear nous mercats locals per fer una distribució i una venda amb esmanco intermediaris possibles... perquè pugui arribar en el consumidor final a un preu assequible. Se van començar a fer passes, però, clar, amb el canvi de govern tot això se va aturar. Però nosaltres considerem molt important, precisament, unes propostes que dúiem amb aquest parc agrari era crear un òrgan de decisió i de govern d'aquest parc agrari que liderarà la pagesia i l'Ajuntament i les administracions públiques el que fessin fos facilitar o acompanyar la pagesia, perquè qui millor que els pagesos d'aquesta terra que coneixen les necessitats, que puguin liderar aquest projecte. Perquè clar, si m'ha permès els termes, sospit que si un té un tros de terra li surt més a contra sembrar un edifici que sembrar el que sigui, no? I com se pot fer possible això? I precisament això no permetent que se construisqui sol rústic i sobretot sol rústic amb alt valor ambiental o agrícola, no permetre que si s'ha fet una construcció il·legal se pugui legalitzar i precisament donar facilitats que allà hi pugui haver una producció agrària. Nosaltres el que plantejam des de l'Ajuntament, que evidentment la Conselleria d'Agricultura, el govern Baleà hauria d'estar molt implicat en aquest tema perquè és qui té competències, no?, precisament el que nosaltres considerem és que se pogués fer una escola d'agroecologia precisament per poder que la gent jove pugui veure més a prop i més atractiu i més viable aquests projectes agrícoles que necessitem també reforçar més treballadors que s'acostin al sector primari com tu deies amb el tema de les terres, de si qualsevol té un tros de sol rústic que és el que li surt més a compte, però també sabem que hi ha molt de veïnats que tenen un tros de sol rústic que el tenen abandonat des de fa molts anys perquè ningú de la família s'hi dedica i així. I també se podria crear un banc de terres, que de fet la legislatura passada ja hi va començar a fer feina i ja hi va haver qualsevol propietari que va cedir les seves terres a cultiu, a qualque col·lectiu, i de fer un banc de terres públiques i privades, perquè hem de recordar que l'administració pública també té sol rústic algunes hores i se podrien cedir per aquests joves agricultors, l'agricultura ecològica, perquè puguin començar el seu projecte amb menys pressió econòmica, no? Sí, sí. I, Neus, clar, jo ara pensava i ho connectava, no? La pandèmia, sobretot, m'ho va demostrar que vivim en una situació entre ridícula i perillosa, i és que no som autosuficients alimentàriament, és a dir, que la majoria de productes, diguem, agrari, que... que consumim molt bé de fora, que és una cosa entre ridícula i perillosa. Per tant, això podria ajudar a pal·liar un poc aquesta situació. Sí, exacte. Com tu dius, recordam supermercats amb molt pocs aliments frescs durant la pandèmia o durant alguns moments puntuals. De fet, hi ha estudis que mostren que al voltant d'un 70% de l'alimentació fresca ve de fora de les Illes Balears, no?, de diferents llocs del món. I si miram els cartells de moltes verdures i carn i altres aliments, doncs venen de molt d'enfora, no? I, per tant, això també, més enllà de què he fet que vinguin d'enfora i això enjereix el producte, realment, encara que a vegades per esqui que un producte que ve d'enfora és més barat que un que s'ha fet a la nostra terra, és perquè hi ha tot un sistema de subvencions i altres incentius econòmics perquè això sigui així, no? i capgirar aquest model capitalista globalitzat és complicat, però es pot fer reforçant el nostre sector primàri, el nostre sector agrícola i donant més facilitats als pagesos d'aquí. I Neus, com s'hauria d'avançar cap a aquesta realitat nova que proposeu? Bé, idò, el primer de tot és convocar o seure a la pagesia en els diferents sindicats i organitzacions agràries que tenim, en els pagesos de Palma. Nosaltres durant les anteriors legislatures vam tenir una mesa de diàleg per anar treballant en un pla de feina i és molt important comptar amb la seva veu i amb la seva experiència, i anar avançant en veure quins són els criteris per poder protegir aquest sol productiu que tenim a Palma perquè realment acabi sent un espai de producció agrària i crear llocs de feina. Per un altre costat, quines són aquestes infraestructures que són necessàries i veure quins es finançament europeu o altres finançaments que es poden acollir per poder crear aquesta xarxa d'espais d'amagatzament, d'espais de distribució, de canals de distribució. i anar avançant en aquest sentit, passa a passa, sempre s'avança. Neus, tenim aquí en Joan Mir, que mos ha fet la secció anterior i ha quedat, no li deu queducar sort encara, te vol saludar també. Sí, hola, bon dia. Hola, molt bon dia. El model que has plantejat és interessant. però té, i a més tenim exemples, per exemple a Barcelona, amb el Prat, que té allà un pulmó agrícola que és capaç d'alimentar la ciutat amb 3 quilòmetres o 4 de transport només. Però aquí tenim moltes dificultats per aquest plantejament que fas per ser... diversificació de l'economia que cada vegada l'agricultura va més magra no sé que hi ha fins a qualsevol punt de moda com fer via o qualsevol cosa d'aquestes que es posa de moda i poden exportar una cosa d'aquestes i per altra part has parlat de finançament europeu aquí molts han de deixar de de punyetes i l'esforç econòmic enorme que s'hauria de fer per racionalitzar i diversificar l'economia ha de sortir dels dobbers que nosaltres tenim i que se'n van a Madrid i no tornen. Això és bàsic, no hem d'anar a demanar a Alemanya un dobbers que nosaltres ja tenim, simplement és... i això el teu partit no s'hi oposa, vull dir, sempre han estat autonomistes i el finançament és un tema que és la gran dificultat, perquè tu dius agricultors joves, agricultors joves ja en conec que han començat així cultivant la terra i tot això, però quan se casen tenen un allot Llavors li han de pagar els estudis a la universitat i tot això el que fan és cercar-se un salt de 2 o 3.000 euros segur i deixar-se d'aventures molt arrisquades com a l'agricultura. Per exemple, la universitat té 400.000 metres quadrats de terreny agrícola. I com els cultiva? Té un conserge que cobra de conserge i fa de pagès. És a dir, has de pagar un jardiner per fer d'agricultor. I això no hi ha més sortida que aquesta. La qual cosa vol dir que haurà de ser una agricultura subvencionada i subvencionats són recursos que sortin de... del govern de Mallorca, que al cap i a la fi són els imparts que paguem tots. Jo vaig dir així, si no serà molt difícil competir que un jove s'estimi més en l'aventura de l'agricultura, que pot fer mal temps, pot tenir una bona anyada, mala anyada, comparat en els sis mesos de feina a un hotel o a un restaurant que li donen per passar tot l'any amb unes bones vacacions i a més a més pagar més estudis dels fills i canviar-se el cotxe. Sí, sí, no, estic totalment d'acord amb aquestes reflexions que fas i evidentment gran part d'aquest canvi de model econòmic que necessiten les Illes Balears i Palma també ha de venir també amb aquesta exigència d'un finançament just per poder finançar precisament aquesta aquest canvi de potenciar aquests sectors que són necessaris, que no són cap caprici, sinó que són bàsics per sa vida. Com tu deies, ha de ser una agricultura subvencionada per poder reforçar-la i que després en un temps ja pugui ser sostenible per ella mateixa? Evidentment, jo vull recordar que el turisme ha estat subvencionat de manera directa o indirecta. I les subvencions a vegades no només són econòmiques, sinó que són aprovant normatives favorables en aquest tipus d'activitat, facilitant les inversions internacionals i tota una altra sèrie d'iniciatives que històricament s'han fet en aquesta terra. I perquè no se fa amb els sectors que realment donen un servei als ciutadans i que ens protegeixen el nostre patrimoni tan preuat que tenim com és el nostre territori, com és l'agricultura o les altres... En altres sectors de les cures, de les persones, de la salut, dels serveis socials, hi ha l'educació, tots aquests serveis que són bàsics pels veïnats i que donarien uns llocs de feina, de qualitat i d'estabilitat, perquè com deies, hi ha altres projectes, altres llocs d'Espanya que sí que s'han donat amb aquest parc agrari. De fet, quan vàrem crear aquesta figura de parc agrari va ser perquè vàrem estar en contacte especialment amb els del Prat, amb l'Horta de València i també un altre que hi ha al voltant de Madrid, no? Per tant, que són projectes que s'han dut a terme i que són, bueno, amb les seves dificultats com tots, però que són exitosos. I aquí, a més a més, és que és molt necessari, perquè, com deia ara, si hi ha qualsevol altre problema de subministrament i de transport i de mobilitat de mercaderies, tindrem un problema seriós de... de subministrament de productes bàsics d'alimentació. I a banda, el que dèiem també, el servei que fan de conservació del paisatge, per dir-ho d'alguna manera també, no? Sí, sí. Del paisatge i de l'ecosistema, de la biodiversitat. Que el paisatge no només és el visual que veiem, que és molt atractiu i és preciós i molt l'estimat molt, sinó totes les espècies que hi viuen i la diversitat que suposa, que això ja sabem que és una riquesa per fer front en el canvi climàtic o a plagues i altres factors adversos que hem conegut. Idò, Neus, moltíssimes gràcies per explicar-nos aquesta proposta. Continuarem seguint la informació, veurem si realment és acceptada i és implementada, però en qualsevol cas és una idea que en tornarem a parlar en algun moment. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres per s'interès i molt bon dia a tothom. Gràcies, bon dia. Tot d'una, continuem amb una altra nova entrevista, una altra nova connexió i a partir d'aquí també, bé, ara tot d'una vos parlarem de música, perquè... contactarem en Joana Pol ella és dona llop i són a punt de presentar-mos un nou projecte, un nou disc en fi, ella mos ho explicarà Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània. Bona nit. Que t'odigues la cara Que vols que te pensaves La culpa de l'estapa Això que escoltàvem aquí en el Bon Dia i Bona Vida, ara mateix, és Dona Llop. I tenim connectada ja en Joana, en Joana Pol. Molt bon dia, Joana. Bon dia, com va? Dona Llop. Més Dona Llop que mai, no, me diuen? Sí, sí, la veritat que sí. La veritat que sí. Hem fet un viatge cap en aquest 2025. I bueno, és una nova etapa musical, amb unes referències noves, i una manera distinta de fer. Sona beníssim, eh? Bé, Dona Llop sempre ha sonat molt bé, la veritat, però aquest gir m'entusiar-me. Que bé, estic contenta, estic contenta. Joana, presentau disc dia 26 d'octubre, per tant encara en tornarem a parlar. En el teatre principal dic que explica-mos una miqueta aquest viatge cap al 2025 que mos has explicat i aquesta evolució de Dona Llop. Sí, bé, sempre visc a visc hem intentat fer les coses diferents, creiem que si canvies el mètode canvies el resultat. I llavors, bé, jo vaig tenir bastanta necessitat de posar-me el cap davant dels projectes, sempre hem intentat fer les coses bastant 50-50, però sí que és cert que en Pere tenia més experiència davant d'això de fer discos i davant de la composició, també és més ràpid, I bueno, jo em vaig demanar com una mica el meu torn, no? I bé, aquest és el resultat, ja he posat la llavor de totes les cançons, sí que és cert que després... A sa producció mos han trobat, però generalment era al revés. Ell posava sa llavor de sa composició i després jo m'aplegava sa producció. I aquesta vegada ha estat a sa revés i... I bé, també una mica aquests darrers anys el món de sa música ha canviat, ha evolucionat. Sí. Me referes quan has fet sa música feta en català, sobretot, perquè... sempre és normal quan la música, o sigui, els territoris més petits, doncs les evolucions tarden una mica més, no? I la qüestió és que bé, per el fet de fer música en català, venir de l'escena més independent, doncs Sempre hi havia com una sèrie de prejudicis davant certes influències que per mi sí que són rellevants i importants. Jo, quan era petita, del que escoltava molt era... els 40 principales, els 40 d'Astino, Sam TV, per jo són grans referents, bé, des dels Spice Girls fins a Lady Gaga, Britney Spears, Christina Aguilera, Madonna, i bé, en aquest nou disc he volgut no frenar aquestes influències, sinó deixar-les florir, sí. Déu-n'hi-do, ja el que mos has dit, eh? Podríem dir, per tant, que de la cosa més indie has anat cap a una cosa més pop i, com se diu això, també, urban, m'apareixo que li diuen ara, i tot això, no? Sí, la veritat és que també el fet de fer-me de prejudicis ha fet que que sortia un àlbum molt variat, perquè d'això hi ha des de música urbana fins a pop així, més clàssic, i aquesta, per exemple, que tenies posada a dos dits, també se'm va a la millor un poquet cap, que fins i tot cap terra mini-sensis, de l'Electronic Otec, no? Sí, sí, sí. I bueno, pues sí, és un disc... amb llibertat molt guapo i escolta Joana, vol dir això que na Joana en tant que dona sempre havia jugat el paper que han jugat ser dones de més prudència i finalment s'ha empodrat i ha agafat ser regnes del projecte totalment, totalment Sí, sí, és just això, sense... Vull dir... No, sense, evidentment, menys prear res ni res, eh, sinó... No, vull dir, no, o sigui, jo estic superorgullosa de tot el que he fet en sa música, superorgullosa del company que en sou que ho comparteix, però sí que és cert que d'alguna manera necessitava aquest espai i, bueno, i l'he tingut. i no m'he hagut de fer un grup nou que això està molt bé Joana i com que tampoc sé molt bé què significa avui fer un disc te deman explica-mos què significa i com estarà composat aquest nou disc o aquest nou projecte o no sé com dir-li Bé, com t'he dit, sempre intentant canviar maneres de fer i això. I, per exemple, els discos anteriors anàvem a un estudi de gravació i els gravàvem en una setmana. Sí. I, per exemple, aquest disc ha estat gravat més o menys al llarg de nou mesos. Déu-n'hi-do. En distins productors i productora, a part que nosaltres mateixos també... hem estat bastant ficats en els temes de producció, però hem volgut també compartir-ho amb altres artistes i fer-ho més d'aquesta manera, rotllo que potser li hem estat dedicant un mes a una sola cançó, no vol dir diàriament i les 8 hores, però... però sí que dins l'espai d'un mes ha pogut durar la producció d'una cançó i ha estat molt xulo això de fer-ho amb diferents productors perquè després els joques, que el disco no quedi com un Frankenstein, que sí que hi hagi una coherència i una direcció artística I bé, això t'adona... Ha donat que tinguis més temps de reflexionar de com ho vols, de lo que vols. També, jo què sé, estàs un any que has fet una lletra i després quan entres a produir-la i li fots la música i tot això, dius, ai, pues aquesta frase, en lloc d'això que diu, m'agradaria més això altre, també té aquesta... Aquesta frescura, en canvi, quan vas a gravar amb una setmana, això no tens temps de fer-ho perquè estàs... dedicat a que cada dematí, cada hora baixa, surti una cançó sencera. Per tant, el procés creatiu ja està fet. Ja estava fet quan arribàvem a l'estudi. En canvi ara, amb aquesta nova manera de fer, el procés creatiu, tot el temps està viu. I bé, i la producció musical, clar, entra també a jugar molt amb les lletres que has escrit. I això és una cosa que jo, bé, veia que artistes en el camí que ho feien d'aquesta manera i també me feia ganes provar-ho així. I ha estat molt divertit. També te diré que Fer un disc implica passar per un moment de fragilitat absoluta com a persona, d'inseguretat, perquè bé, sí que estàs molt segon les teves idees i tot això, però bé, com qui veus que s'aproxima el moment de mostrar-les al món, no?, és això però posa inseguretat intranquil·litat, fragilitat és un moment delicat per certistes la veritat que sí Parla molts de les lletres entenc que les has fetes tu i hi ha un canvi, una evolució bé, evolució ja la supos però un canvi dràstic o no? Bé, jo crec que dràstic no ho és, però sí que és una manera més directa d'escriure, més... Bueno, sense tantes metàfores en el passat, dona llop, teníem una vessant més poètica, tal volta... i en aquest disc no hi ha tanta poesia, hi ha més sentiments dits de manera molt directa, el disc passa com per tres lectures, la primera lectura que podries tenir serien les relacions emocionals, viscudes en el límit i després les lectures que van més per davall pot ser la relació precisament d'això que t'explicava de l'artista amb l'art i el fet d'exposar-lo i després també la tercera lectura directament de la relació de dona llop amb la música. perquè bé, és un... és com... no és un amor, perquè això seria exigerat però sí que certament fer música és una cosa preciosa i també en el mateix temps que està molt romantitzada perquè has de fer moltes coses que envolten a la música que potser no són ben bé el que desitjaries I... I bé, és això, tot el temps dins d'un disc que navega aquestes dues, la contrarietat. Joana, la presentació del disc és en el teatre principal d'Inca dia 26 d'octubre, que hi trobarem en aquesta presentació, bàsicament les peces del nou disc, molta cosa també anterior, no? Bueno, no hi haurà tanta cosa anterior, però sí que hi haurà un viatget, un viatget sí, però sí que serà un consell centrat en donau i el que se trobaran serà un donallop molt diferent, Una dona lloc molt diferent. I un concert distint, una manera diferent d'estar a l'escenari, volent fer que el públic s'amogui, disfruti, rigui, se'l passi bé. I sí, una... Una nova etapa. En banda, com aneu? Anirà a trio, hi haurà ordenador i guitarra, bateria i samples per una altra banda, i a tope, i jo en el micro i en el ball. dues darreres qüestions una, vosaltres justament i curiosament heu aconseguit no sé si dir com fegir un petit circuit internacional hi haurà gira i també tindreu sortides cap a l'exterior com ho teniu previst això o encara no ho teniu S'està tancant tot això, però sí, òbviament, sí, feim un discos per fer gira. I sí, la idea és revisitar llocs i poder-ne visitar de nous. I bé, això sempre... Sempre Dona en Llop ha estat per... perquè és una aventura, no? Vull dir, al final és el més xulo de fer música, poder-la posar en directe, compartir-la en viu amb la gent i això acaba sent el més important. Sí que es vera que el procés de fer un disco és xulíssim i te sents amb una efervescència grossa, però una vegada el tens acabat, si no... si no tens l'oportunitat de compartir-lo en directe amb la gent, doncs seria com, no sé, seria com un jardí sense flors, no? Ja, ja, ja. I amb quins formats tindrà el disc? O sigui, tindrà qualsevol format físic? Sí, clar, s'editarà en vinil, que és el format que més mos agrada i és més xulo i, bueno, també... És com que ha retornat la cosa del vinil i nosaltres ja vam fer vinil en crisàlida i en cara a cara i molt fa ganes continuar la col·lecció. Idò, Joana, moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'una mediterrània, encara la nostra audiència, quan ja s'apropi el dia de la presentació, ho tornarem a recordar, perquè jo crec que pot ser una fita molt interessant, veure-vos en directe a Inca, supos que també tindrem ocasió de veure-vos a altres bandes de Mallorca, i això quedem també nou disc i nova gira i nova dona llop moltíssimes gràcies Joana gràcies a tu, bon dia bon dia a tots moltíssimes gràcies Joana Som un riu, sent com creix. Som. com ho he de fer. Som a Una Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt dada o d'una mediterrània.cat. És el moment de prendre un cafè amb filosofia. Abans, però, vos anunciem una cita que tenim aquest dijous, 9 d'octubre, a les 19 hores, a la llibreria Quarqueixent, carrer d'en Rubí, número 5 de Palma, on hi haurà la presentació de llibre Prosa de combat. de Manuel de Pedrolo, on s'ha editat per Coma Negra. La selecció i el pròleg van a càrrec de na Júlia Ojeda i l'epíleg és de na Teresa Ibars i s'ha de comptar en sa presència justament de na Júlia Ojeda, pròloguista. del llibre i la persona que ha fet la selecció dels textos que formen aquest nou llibre d'en Manuel de Pedrodo, que per cert és el número 1 a la llista de vendes de no ficció en català. Anem ja a prendre aquest cafetat filosòfic. Música I can't do anyhow. I'm a lost, I'm a pus. Temps durs, però temps també, perquè aquests temps durs inclouen espais per poder fer un cafè amb filosofia. Miquel Ripoll, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Vivim temps durs, eh? Exacte, molt durs, i per és que cada setmana és pitjor, però esperen que un poc s'emmobilització de la gent i un poc s'aconsegui i s'esperti i... i s'ha publicat com una espècie de contrapol exacte i mentrestant mos oprenem filosòfia i miram de fer escafetat aquesta mitjoreta mega manco li dedicarem a parlar de filosofia i, per tant, també a parlar de la vida del món i de tot allò que és prioritari a ser ser humà. Avui de què parlarem, Miquel? Bé, avui parlarem d'un filòsof o un pensador un poc també heterogeni i un poc marginal, com en Simon Bale, que veiem fa 15 dies, que és en Walter Benjamin. I ha titulat un poquet en Walter Benjamin, direcció única. Ja veurem per què és un poc aquesta direcció, no? En Walter Benjamin, que té molta relació, sobretot diria que amb a Eivissa. No sé si també va passar per Mallorca. Va estar un poquet... Hi ha menys referència a Mallorca, sobretot a Eivissa, en podem xerrar. I... i es treure un poquet el sentit de la seva estada Ibissa, que jo crec que és molt interessant, també. Molt interessant. I també va estar per de Ves Figueres. Sí, sí, perquè també... Bé, bé, ell a Barcelona hi va estar, per de Ves Figueres crec que també, però això va anar a ser més com estades puntuals, diríem, no?, de visita. En canvi, Ibissa... sí que en dos anys, el 32 i el 33, sí que hi va estar una bona temporada, d'abril, la primera estada d'abril al juliol, i la segona el 33 de l'abril al setembre. Molt bé, i escolta, anem per passes, i la primera pronunciació del nom, que resulta que pareix que hauria de ser més aviat Walter. Exacte, bé, amb alemant seria Walter, I, clar, normalment se sol acceptar Walter, també, no? És a dir, però a fi amb la mà seria Walter Benjamin. I, bé, un Walter Benjamin va néixer a Berlín, el juliol del 92. Sí. I, clar, vull dir, va dur una vida marcada molt per lo que jo sempre m'agrada dir, un poc la vida de les lletres, no? Jugant amb aquest sentit del lletreferit, no? Mhm. Perquè, clar, ell va tocar diferents branques, com sa filosofia, sa traducció, i sobretot sa va dedicar, que era un poc sa seva front d'ingressos, que ja un poc de lo que subsistia, a la crítica literària. Per tant, és un pensador volgudament quasi inclassificable. És a dir, entre els seus corpus d'obra... però vam escrits molt atterrenys i bé, el que mostren, això sí, és un interès molt gran per tant per la filosofia, diríem, però sobretot per la tradició literària europea. I també hem de pensar que eren any de vanguardes, eren any de canvis, i tot això, vulguis o no, ho intenta donar compte, no? És a dir... pas, per exemple, de la literatura del segle d'avui, de nou fins als vint, etcètera, etcètera. Miquel, quina és la evolució, diguem-ne, ideològica i estilística d'en Walter Benjamin? Bé, sobre la estilística en xerraram, perquè jo, de fet, avui vos vull xerrar, si vos he de recomanar un llibre, un dels primers llibres que hi té, que és un poc una cosa, diríem, estranya, a primera vista, no?, on l'hi pot sobtar. Però bé, l'evolusió, diríem, un poc ideològica, és a dir, hi partell d'una visió, no diríem, diríem, més tradicional a l'hora d'entendre determinades postulats literaris i filosòfics, i a poc a poc, a través de la seva relació entre els vanguardes, d'Albert Roelbrecht, amb diferents pensadors, va portant una visió, diríem, molt més avantguardista. Quan dic avantguardista, faig referències, és a dir, una de les coses que hi aportes, una manera de veure, diríem, la literatura en els ulls, per exemple, de les avantguardes pictòrica, et sap què t'ho vull dir, no? Sí, sí, sí, sí. Com si en la literatura també hi hagués cubisme, no? És a dir, una cosa semblant a... Interessant. I, claro, això sí, és a dir, aquesta evolució literària sí que agafa poc o poc un compromís polític més explícit. I amb això me refereix, per exemple, als seus escrits, tot i no parlar directament, o algun sí, però no directament de política, sí que transpuen un compromís polític. És un intel·lectual no al servei de la burguesia, sinó al servei de la causa proletària. És marxista o no se pot dir així? Sí, és a dir, ell transita per al marxisme, però el seu marxisme el qualificaríem de tarodox. És a dir, és un marxisme tarodoxi perquè, clar, era un poc una cosa que ens pot resultar estranya, perquè, clar, hi ha... Hi ha alguns moments que mescla marxisme amb la cava la jueva, amb la literatura francesa, vull dir, hi ha una... Però ei mai... És a dir, podríem dir que era marxista, però mai se va casar amb el marxisme. Ja. És a dir, mai se va definir com un comunista ni de l'òrbita de l'URSS, ni un comunista ortodox definit, etcètera. Mhm, mhm. però sí que Marx és present, és molt present també. I, Miquel, quin llibre és que... Clar, per exemple, ara jo n'he sentit a parlar molt, he llegit fins i tot el fragment de la seva obra, però diria, diria, com a mínim no record haver llegit que el llibre és seu, però on he de començar o què me'l recomanes? Clar, mira, jo en català vos he ressenyat i el darrer, diríem, el darrer que ha sortit en català, que és dels primers que hi va publicar, és el que vos recomanaré. Mira, en català tenim l'obra d'art en l'època de la reproductibilitat tècnica, que està publicada i l'examinada, i aquest és un dels textos d'avui dia sobre art més comentats, a tot, vull dir, de les facultats, de les universitats, tant pel que fa d'estudis, diríem... estudis de mitjans de comunicació, d'art, com de filosofia. Llavors, sobre el concepte d'història, que tenim editat Editorial Flaner, que aquest és, diríem, el darrer test en vida de Benjamin, que treballava sobre ell, i és una lectura en clau marxista i un poc messiànic que del conflicte de la història, llavors tindríem Infància Berlín cap al 1900, que està editat a Leonard Montaner, que aquesta està molt bé, perquè és un poc, clar, això que mos he dit de l'avantguardisme, diríem, no? Sí. És a dir, ell li vam comanar, mos has de fer com una espècie de retrat de Berlín, no? És a dir, mos has de fer com una espècie, jo que sé, de cròniques de Berlín, i ell què fa? ell plantat i diu no, és a dir, han de lligar lo individual o lo personal o lo col·lectiu i clar, i fa aquestes cròniques a partir dels seus records de quan era petit i és molt interessant és un llibre molt interessant que de fet a Eivissa hi va treballar bastant també que el volien traduir i llavors ara ja ve si el llibre que vos volia per com anar. Es diu Carrer de Sentit Únic. Carrer de Sentit Únic. És en català? En català, en català. Edició bilingüe, també. També a l'editorial Flaner, en traducció de Nana Soler. I, clar, és un llibre... Bé, l'edició està molt bé, perquè aquesta edició en català reprodueix diríem, la portada original del llibre, del 1928. Ara la veig, sí, sí. I també la maquetació de dins, la maquetació original del llibre, que també era un poc així avantguardista. Clar, aquest carrer de sentit únic, que és publicat el 1928, està dedicat a Nazha Laspis. Sí. Aquesta dona era una de ses amants del que va tenir Walter Benjamin. És a dir, l'altre benjament també, la seva pèdia personal, és un poc... té un poc de solera, diríem, perquè, clar, va tenir una relació amb una dona que es va casar amb ella, varen tenir un fill, però va mantenir la relació, diríem, amb els tres matrimonials, no? Sí. I, clar, ell se'n va anar a veure, se'n va anar a Rússia, una temporada a veure un poquetes... que acabava o que implicava la revolució russa, i allà va conèixer aquesta dona, etcètera, i va tornar amb aquestes idees, diríem, més d'avantguardisme, etcètera, etcètera, no? I va escriure aquest llibre. Aquest llibre, jo sempre l'he trobat, és bona porta d'entrada perquè és bo d'alligir entre cometes, però és com una espècie de... de llibre escrit com si fos un muntatge cinematogràfic. És a dir, són com petites escenes, algunes parlen de vida quotidiana, altres parlen de sexualitat, altres parlen de sa lluita de classes, altres parlen de et somnis, ja com a Eimos Conte et Seus Somnis, és a dir, són petits fragments que van contant i van il·lenant tota aquesta història. Mhm. I és molt interessant perquè ja és una cosa que llavors a l'escola de Frankfurt o en Teodorador no destacaran molt d'aquests llibres que aquest sistema que hi fa servir crea com a espècie d'imatges de pensament. És a dir, seria com una mena d'alegories. És a dir, cada petita història és com un poc una alegoria d'alguna cosa. I mos mostra sentit ocult de l'home i jo de les coses quotidianes que ens passen per alt, no? i ara que estava mirant la ressenya del llibre va encatxalada per una frase que m'ha agradat molt l'atenció que diu mapa antic en l'amor la majoria busca una pàtria eterna però d'altres molt pocs el viatjar etern Ostres, m'apareix una reflexió interessantíssima crec que bastant descriptiva del missatge i de sa idea i de sa seva pròpia vida, per dir-ho de qualque manera. Exactament. I fins i tot, no sé si connecto un poquet amb sa idea, que no sé si era originària o no, però atribuïda en el poema d'Itaca, en Cavafis i tot això, no? De que allò més important no seria arribar, sinó tot el que fas per arribar al seu objectiu. sinó el viatge exacte, en certa manera sí, sí sí interessant aquí que jo m'agradaria destacar també que és un que se titula avisador d'incendis i parla de sa lluita de classes i diu clar, al final s'ha volgut llegir aquest fragment com un poc el que feia Walter Benjamin d'avisar l'incendi, és a dir, de veure que 10 anys després vendria la Segona Guerra Mundial, no? Que ja ho interpretava com una mena de lluita de classes, en el fons. I de dir una cosa així com hem de pagar la metja abans que arribi a la dinamita, no? Com que hi ha de procurar, doncs, És a dir, fer una revolució, però una revolució que no cabi en una confrontació mundial. Ja. Bé, tampoc ara sé exactament el context en què ell va viure, però sí que hi havia una mirada, diguem-ne, bastant lúcida. Exacte, molt lúcida, molt lúcida. Ell era molt lúcida i, a més, vull dir, clar, el 33 va ser s'exili, no? Sí, sí, sí. I els que començaven a exiliar eren jueus, comunistes i també es literats, no? I què passa? Però Walter Benjamin era jueu, comunista i literat. No, és a dir, ell per sol donava ses tres categories i va ser dels primers que va sortir Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do De carrer de sentit únic M'has destaca qualque cosa de més? M'has recomanat qualque altra lectura posterior a aquesta? Bé, jo si vos agrada el llibre jo vos recomanaria que llavors entréssiu ja per exemple, Infància i Berlín cap al 1900, o ja l'obra d'art en l'època de la reproductibilitat sobre el concert. Jo crec que amb aquests quatre on se pot fer una bona imatge de bona part de l'obra de Walter Benjamin. És una pena, és una pena també, o com sempre, un poquet, que bona part, perquè ara em poden xerrar més en detall, si vols, de les estàncies de llit, que... que ell va escriure moltes coses. Se va escriure una vintena d'entrecontes, historietes, assaig breus, va escriure una vintena de textos. i clar, molts d'aquests textos en català no estan traduits no estan traduits m'ha criat l'atenció perquè si ho sabia no ho recordava aquesta faceta seva de crític literari per dir-ho de qualque manera no sé si és exacta ha de ser molt interessant sí, sí, sí perquè a més és a dir, ell no és un concepte de crítica literària que no és no es fa una ressenya i ja està, no? És a dir, es du el concepte de crítica al fet de... del contingut de valedat de les obres literàries, no? És a dir, el contingut social, el contingut, per dir-ho d'alguna manera, humà, el contingut filosòfic, és a dir, treure les capes de significació que hi ha darrere tota... tot una obra literària, no? I clar, això fa que siguin ressenyes que són molt riques. Per exemple, té un estudi sobre Enguete, diríem, que és una estudi de crítica literària i clar, són més de 150 pàgines. No sé si ho has dit, entenc que ell va escriure bàsicament en alemany. Exacte, exacte. Sabia llegir més o menys francès i amb alemany, amb alemany escrivia, evidentment escrivia i llegia, però escriure com a activitat escrivia amb alemany. Expliquem-nos quatre cosetes de Walter Benjamin i a Eivissa. Exacte. Walter Benjamin, bueno, Eivissa, clar, són dos viatges molt diferents, no? Són dos anys, 32-33, com hem dit, són viatges un poc diferents perquè el primer el podrien qualificar d'una mena de viatge de plaer, no? I en canvi, el segon, ja s'exili. És quan fuig de la mània, passa primer per París, torna a Eivissa i allà intenta decidir un poquet cap a on tira. Si que d'Eivissa, que en un primer moment s'ho planteja, o anar a viure a París, on finalment s'estableix. Clar, com hi va arribar a Walter Benjamin d'Eivissa? Mira, hi havia un amic seu des temps d'estudiant, que era en Félix Noguehardt, que li va proposar, li va dir, mira, nosaltres hem d'anar a Eivissa... i una illa del Mediterrani, etcètera, etcètera, si tu vols venir, dinar a nosaltres. I ell se'l va plantejar, i una de les coses que li va picar més la curiositat era per veure un poc l'ambient de silla, però sobretot que, clar, ell tenia algunes dificultats econòmiques, i a Eivissa podria viure perfectament en tres marcs al dia, no? És a dir, que podria sotsistir molt bé. Clar, és curiós, perquè no se destaca molt, però el fet que aquest senyor, en Fèlix Noadejart, anassin a Eivissa, per ell sí que era una qüestió un poquet més material. Perquè el seu fill, que s'anomia Jacob, era llicenciat en llengües romàniques, sabia català, i havia de fer una tesi doctoral, o volia fer una tesi doctoral, sobre la cultura popular d'Eivissa. Uau! Això li va... Ell li contava moltes coses a un altre a Benjamin i li va encantar. I d'aquí un poquet, el relat també que va escriure per allà. Clar, se varen establir a Sant Antoni, I clar, igual que Benjamin allà va veure una vida de contrastos, no? Sí. És a dir, si ell diria, es va que coneixia moltes bandes del món, però, o d'Europa, millor dit, però els seus mares de referència eren Berlín i París, sobretot, eren les grans ciutats modernes, allà que va trobar, va trobar una vida arcaica, no? És com si... va trobar una vida que el temps s'havia aturat, no? Sí, sí, sí. I això li va encantar, li va encantar perquè era com una mena de contrapunt a la modernitat. Allà fa moltes passejades bo del mar, fa molt de contactes, escriu, llegeix, escriu, llegeix coses molt heterogènies, des d'Anna Stendhal, en Git, una biografia d'en Trotsky... sobre el protestantisme, el catolicisme, bé, moltes coses, no? I ella fa molt de relats breus, relats com, per exemple, el sol, que és molt bé, i aquesta està en castellà, jo no l'he provat en català, crec que no existeix en català, que parla d'això, no? És a dir, tu llegixes i és la vida mediterrània dels anys 30, no? I... I bé, al final va ser un poc amarg, diríem, perquè... va convidar una altra de la, diríem, amiga o amants, que era Olga Parem, i li va demanar matrimoni, no?, quan era nasilla. Ella la va refusar, o va refusar el matrimoni, i clar, igual per Benjamin se'n va anar un poc, diríem, enfadat, no?, Frustrat, pentura, també. Sí, exacte. Això era la paraula que no me sortia, un poc més frustrat. Exacte. Clar, llavors el 33 va tornar, llavors dic, havia... havia sortit ja definitivament d'Alemanya i bé, Sant Antoni duia una vida, doncs... un poc... Clar, és... A partir del 33, sap com li deien els biletants, diríem, sap com el qualificaven ell? Com? Li deien el miserable, no?, perquè el feien pobres, un poc més pobres, sempre demanant, etcètera, no? Clar, té un estat ànim més abatut, cerca escriure ressenyes pels mitjans alemants que els afirmassin encara que siguin pseudònims, per guanyar algun dobbelts. Allà entabla amistat amb en Jan Self, que intenta fer una traducció d'infància a Berlín cap al 1900. Allà fa, diríem, un descobriment que també té constància a través de textos d'això. Descobriments al voltant del hashish i l'opi, no? És a dir, aquella comunitat, doncs, freqüentaven aquests ambients. I bé, allà també antaula amistat amb un homo que és curiós, no? Era el net d'en Paul Gauguin, que era el pintor. Sí, sí. El net també recavalava en aquell temps per a Eivissa. I era un homo que... que era molt, diríem, molt més de la terra, molt més lligat en els ambients rurals, en els ambients mariners, i també li va descobrir, diríem, a Walter Benjamin, tota aquesta part, no tant Alemanya, sinó més ebissanca, o més de cultura lligada a la gent d'Ebissa, que li va agradar molt i li va obrir moltes... molt d'horitzons en el Walter Venge llavors va tenir una altra una altra manta ja en aquesta segona estada i finalment va deixar silla i se'n va anar cap a París a final del 33 Miguel han d'acabar va morir a Portbou jo he dit per Figueres i volia dir Portbou però no recordava la població exacta per tant va morir a Portbou i en tot cas Miguel han d'acabar aquí el cafè perfecte però mos ha agradat moltíssim i sobretot n'hem après moltíssim moltíssimes gràcies per la feinada i bé, tornem dimarts que ve en redifusió segurament i el que et segur és que d'aquí 15 dies tornem a fer el cafè filosòfic beníssim moltíssimes gràcies Miquel bon dia Jo, a la Mediterrània, continuem aprenent. Aquí, Nerv, bon dia i bona vida. Abans en termes filosòfics i ara en termes de més actualitat, però amb un altre dels nostres erudits. Joan Planner, bon dia. Hola, bon dia. És el meu quin bon dia, quins alagos. La veritat és que aquest senyor Miguel que ha tingut a banda filosofia és un plaer, escoltar-la, per aprendre coses, de conceptes filosòfics que sempre diuen que és la mare de tota la ciència. exacte però amb tu també Déu-n'hi-do el que aprenen cada setmana perquè a més sempre ho destaca que ets una persona que que dius moltes coses però a més a més donen moltes dades que ser dades Sempre mos ajuden moltíssim. Avui tenim tres temes, no sé si... Bé, qualcuna sí que permet donar dades, altres, evidentment no. Primer de tot, el compromís independentista de tres presidents al Principat. Ahir va haver estat, no sabia que hi haguessis anat, després vaig veure una foto que hi eres. Bé, llavors vaig pensar, no hi podria faltar, clar. Mira, ja hi vaig anar perquè en Lluís així mos va demanar personalment, i perquè representava, i vàrem ser presents les tres entitats, representava tancar aquest cercle, aquest cercle que així tot el vàrem remarcar els presidents, de recorregut pels territoris, després els catalans, com a mínim, a dins l'estat espanyol, no?, perquè encara queda captura Catalunya Nord i qui sap si l'alguer, no?, però no sé si fan comptes continuar amb això. Nosaltres en vim parlar, jo personalment en vim parlar amb en Lluís i amb Josep Vila, que és la seva madre, diríem, en aquests temes, i vam veure una molt bona idea i vam programar aquesta activitat allà en el Principat i Lluís va demanar aquí a Nas i vaig fer sobre esforç, perquè ja saps, ja té molt de parons, dia sí i dia no, de... s'ajuda a la família, de por allà i d'esplaçar, per a més, que hi havia aquella romandre que sempre el que més... me distorsiona totes les programacions que n'hi havia. Parlam d'en Lluís Llach, president de l'Assemblea Nacional Catalana, en Joan Planes, a banda de l'analista nostre, president de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, diria que aquest tur de tres presidents, que ara també en direm en seu nom, va començar a Mallorca, no?, No, va començar a València. Ah, va començar a València. Va ser a València i després vam venir aquí a Porma i vam tenir entre nosaltres d'altres en els sopars col·loquis que feien i després ara hem acabat com dir que sembla que pot ser el tancament del cercle en el principat que vam veure a l'auditori de la Fundació del Conservatori Liceu i que té una capacitat per 450 persones i està tot ple de gent. Estic prou content quan els vam tenir entre nosaltres. I en Lluït va remarcar una miqueta això, el fet que som tres persones que compromeses per l'independència i tres presidents compromeses per l'independència. En Quim Torre, com vols ser 131 president, del 2018 al 2020, és a dir, pre-pandèmia i tota la pandèmia de la Covid, en Josep Lluís Alviniana, va ser el president del Consell Preautonòmic, del país valencià, i en Tòfol Soler, el nostre president, que ho va ser l'any 95 a l'any 96, que totes van ser, com molt bé la presentació va dir en Lluís Llach, foragitats, va ser la parable que va emplear per, en els casos d'en Cotáfol Soler, que és el Partit Popular, en els casos d'en Albanyana, que és el Partit Socialista obre espanyol, i en els casos de Quim Torra, en Lluís va emplear els expulsadors com a esclavagueres de l'Estat i Judicatura d'Extrema Dret Espanyola. Sí, sí. I per tant, aquest va ser i va manifestar la satisfacció que siguin tres persones que estan disposades a dedicar esforços i temps per, ara més que mai, que Pertura fórem estar en un punt d'inflació d'aquesta tendència a la Baixa, seguir donant exemple i afirmacions molt contundents a molts aspectes del que va ser i ha de ser el camí cap a la independència. En el cas del president Quim Torra, va deixar unes quantes coses sumament importants. Per exemple, va dir que va manifestar que en la situació actual ell comença a veure brokers determinats aspectes propositius i que, de totes maneres, que hem de tenir una cosa ben clara, i és que per anar cap a la independència s'ha de fugir de tot això de voler-mejar el COVA i de programacions autonomistes, sinó que s'ha de tenir ben clar a partir de programes i programes molt clars i ben detallats, no solament d'Esquerra, sinó de com es com... s'ha de fer el camí cap a la independència. Ell va fer, quan li van interpel·lar una miqueta d'un món que hauria fet diferent, ell va ser molt autocrític, va dir que ell diferenciava dues etapes, l'etapa pre-Covid i l'etapa des-Covid, que darrere d'aquesta de la Covid s'ha sent prou satisfet, malgrat totes les limitacions de l'estat espanyol de recentalització, que ho va passar molt malament, però que se'n sent prou satisfet de tots els esforços que va fer per això. En canvi, per la primera etapa pre-Covid, ell diu que està molt decebut, que ell considera que va fracassar completament, perquè ell s'havia fixat a l'objectiu de treballar per dos païs cap a l'independència, que lògicament no... Tots sabem que no ho va aconseguir i, per tant, ell considera que va fracassar. Jo sempre dic que si ho va intentant no se pot dir que sigui un fracàs complet perquè el fracàs més complet no ho intentarà o enganar la gent. I ell ha fet sempre aquesta autocrítica en el sentit que pensa que no va complir el que era el seu mandat que li havien assignat i ell havia acceptat. Per el que fa del tema del català i del que se poden fer els ciutadans, el president Torra va fer una nota humorística abans de començar a parlar del català i va dir que, dirigint-se al president Soler, li va dir que vos, president Soler, parlou amb mallorquí, vos, president del Vinyana, parlou amb valencià i és molt curiós que parlem tots tres i ens entenem, ens entenem perfectament, és molt curiós. Aquesta neta no ha sentit perquè, sobretot, en temes d'aquí, de les il·les, de la segmentació que se pretén, en temes de llengua i en espai de valencià que volen fugir de tota denominació de part de la catalana, fins i tot han canviat, volen, pretenen canviar el nom de l'acadèmia de la llengua valenciana per la Acadèmia Valenciana de la Llengua, en què se volen canviar els substantius i adjectius. Ell va dir que els parlants, així com a principis del segle XIX, i la gran majoria parlant en català, que actualment això ha tirat a la baixa, que els principats estan al voltant d'una tercera part de la seva població, i que tots els temes de normalització de la llengua ha fracassat i que tant de gelabàsia, la immersió lingüística no ha funcionat com se pensava damunt del paper i que la globalització lògicament no ha ajudat gent amb absolut. És imprescindible que l'hi ha cap un estrat prop i això va coincidir perfectament amb els altres dos presidents, amb en Tòfol i amb el Vinyana, que és necessari un estat per tenir una llengua realment protegida, que està com Dinamarca, no tenen aquesta preocupació que tenim nosaltres en el nostre cas, i que va assignar feina a tots els ciutadans, perquè és el que poden fer els ciutadans. I ell va dir que, a part de l'obligació de... que tenen les administracions públiques estatalament i a més de fer tot el possible i necessari pel tema de la llengua del país, ell en els ciutadans va dir que esteu molt determinat a fer-nos una demanda molt clara. I és que la vida vingui a fer el propòsit de parlar sempre en llengua catalana, en qualsevol acte, en qualsevol lloc i relacionant-nos amb qualsevol persona. I que si això ho fem, se pot canviar radicalment aquesta tendència sense deixar d'exigir a les administracions que facin el seu paper i que no confiem en absolut en l'Estat perquè l'Estat sempre serà contrari a tota aquesta qüestió. A Espanya el estatut ja va llevar la obligatorietat del coneixement del català a dins Catalunya. Així tot, ell tenen ben clar que ha de ser obligatori conèixer el castellà a dins l'estat espanyol i per tant que estem sempre, estarem sempre en una situació de desigualtat en relació a totes aquestes qüestions. En relació a lo que haurien de fer els partits independentistes, sobretot en cas de noves eleccions i coses d'aquestes, ell va dir molt clarament que pensa que tots els que han estat protagonistes dins d'aquest procés de capes independència haurien de passar a una segona fila i que haurien d'anar a pas a nous lideratges i noves eleccions. Tot el tema de la credibilitat i de la confiança, difícilment se pot atribuir a persones que han tingut responsabilitat en el procés i que no ho han fet. Que s'ha de deixar de fer, com deia, el peix del cobre i l'autonomisme, i que és molt necessari que s'estableixin fites molt clares en relació a programes i no només en què s'ha de fer, sinó com s'ha de fer tot el camí cap a la independència. Nel Vinyana va ser també prou clar en totes les seves manifestacions, ja ho va fer aquí en el tema de... de quan va venir aquí a Mallorca, és un home amb idees prou clares i determinants, i ell va dir que en quant al tema de situació actual és que ell sempre sent molt, molt desil·lusionat en tot el tema del que va ser la transició. La transició per ell va ser un engany en el qual... hi van encaure tots de quatre potes i que va ser una presa de pèl en sa col·laboració del que ell considera que és com a part molt culpable, que és tot el que va fer d'intervenció sa dinastia borbònica, que ell la qualifica com una dinastia... que ha produït en el país valencià una desindustrialització a una situació de serveis, sector de serveis, fent de cambrers per Gateres, va dir la paraula, i també de tot el que fa referència al canvi de bolquers per pensionistes de segona residència del país i d'altres zones de l'estat espanyol, i que per tant... Pensa que això és totalment negatiu. En temes del que se pot fer pel català, ell va dir que Valencià ho tenen molt cru, basta veure que aquest govern va nomenar com a conseller de Cultura un torero i que tot el que està fent és això, fer espanyolisme, anar contra la divisió de la llengua catalana i posar totes les espaldes a rodes. I que tanta sort que una cosa que va coincidir també amb el president Tothol Soler, que l'escola valenciana, docents valencians, han estat fent una feina molt important durant molt de temps, ensenyant, diu, que ell sabia parlar amb tota la família en català, però que ha estat molt bona la feina i la resistència dins del país valencià, aconseguint que la gent dels països i de vengudes de fora aprengui a parlar i a escriure, a escriure i llegir en llengua catalana. Per el que fa el nostre president, jo el primer que volia dir a Tófal és donar-li una hora bona perquè crec que va ser del president, fins i tot que més aplaudit va ser, va ser molt clar i contundent en tots els temes de la situació. De fet, va estar, jo dic, brillant en molts moments d'intervenció. Està penjant a la web per vídeo i si hi ha qualcú que el vulgui seguir és molt recomanable. En Tofol, quan varen parlar de la situació actual, va fer referència en Esquadriani que si anant bé tindrem d'aquest govern de dreta i d'extrema dreta, que va dir que té dues coses molt clares. Seguir dins d'aquest sistema actual que tenim, que té com a un objectiu el tema de la llengua, d'anar en contra de la llengua en s'insistència de vots que intenta posar-lo sempre dins dels seus màxims, d'anar contra la llengua i la cultura catalana. Ell va dir que han tingut la sort que les famílies i els docents s'han mobilitzat en temps i que encara els queda feina per fer perquè ells no mollaran el MAC i que ja que el 80% de les famílies vinen triat de mitjana, més alt a Menorca i un poc més baix a Eivissa, senzillament en català per les seves primeres eleccions. ensenyaments en els pis a dins les escoles. Així tot, va cridar molt l'atenció en un aspecte que a l'altre de l'assemblea s'ha insistit molt, que és que, malgrat tot aquest fet altament positiu, la situació en els centres està en una situació delicada, la llengua encara també molt més, perquè hi ha molts nouvinguts en el seu creixement poblacional i migratori i que les inspeccions educatives haurien de fer els seus papers. I bé que també s'ha arribat a sentir que el sindicat necessita, i també ho té dins del seu pla d'actuació, fer un seguiment i intentar demanar i obligar que compleixin la seva funció en relació... en el tema aquest de la llengua i en nivell en el moment en el qual està. En el que haurien de fer els partits independentistes en tal formació va ser molt contundent, va dir que Espanya és molt diferent del que són els països catalans, que ells són d'aquells d'ordena i manda, que és així, i que va fer explicar molt bé l'infern, el que ha explicat tantes vegades, que per temes de sistema de finançament, de la manca d'inversió, de l'espoli fiscal, que fa que per ell Espanya ja no és... No té règle, per dir-ho de qualque manera, que no hi ha res que fer. Només mos queda una solució que és partir i que tot el que s'ha aprovat no ha anat bé mai i que el que hem de fer és partir quant abans millor i deixar-los que se facin la vida de la seva manera. I una cosa innovadora, que ara m'havia passat per al cas en referència en el tema de l'espòlit fiscal, que va explicar que el nostre està quasi ja apropant-se en el 100% dels pressupostos de la comunitat autònoma, el president Quim Torra va fer una comparança molt significativa que jo he mirat i fins i tot que va estar molt encertat. I és que nosaltres ja vam fer aquí a palma la presentació de l'espòlit fiscal que vàrem afirmar que teníem un espal·lis conjunt d'espoïsos catalans de 40.000 milions d'euros, que era l'equivalent, quasi en el rescat, de l'efici del 2008 de tot el sistema bancari, ell va fer una comparança d'espaliació en el seu sentit de comprar l'home d'Alemanya. Alemanya és, com segurament, el motor de l'economia, que té el producte interior més elevat, i que és aportador en termes nets, a la Unió Europea d'un 20.000 milions d'euros, és a dir, cada estat aporta en funció del seu pressupost, però després redoblés, no? Doncs Alemanya té, diríem, un dèficit fiscal de 20.000 milions d'euros. En canvi, en el cas dels previsors catalans, nosaltres, a l'estat espanyol només, n'hi portem 40.000 milions. I aquest 20.000 milions, això ho vaig cercar jo posteriorment, que representava en proporció del PIB d'Alemanya, aquest dèficit representa un 0,4% del seu PIB. En canvi, aquest 40.000 milions, que nosaltres sabem que el nostre 6.000, el president va parlar de 6.700, el nostre president va parlar de 6.700, de moment estem al voltant d'uns 100.200, representen, en el nostre cas, un 14,2%, perquè veiem la magnitud de l'espai fiscal que nosaltres tenim. En definitiva, va ser un dia una trobada d'aquest cercle, sumament profitosa, que tots van estar molt bé i jo personalment ho he fet a veure com i de quina manera el president Topol Tolé va deixar molt clar quines eren les emergències del nostre país en tema de llengua, en tema de finançament, d'inversió, d'espoli, etc. Joan, una crònica excel·lent. El que passa és que ens han menjat ja gairebé 20 minuts i han de parlar, si pot ser, de dues qüestions. Per un costat, habitacions de Mallorca que ja s'alloguen a 1.000 euros, que això ja és una... Una crònica d'aquesta una miqueta ràpida és un informe que s'ha presentat al Consell de la Joventut d'Espanya que va dir que hi havia una mitjana d'un 380 euros en el mes que s'ha pagada per una habitació, això representa ni menys que al voltant d'un 32,5% d'un salari que pot tenir qualsevol jove que té d'aquests milieuristes que tindria més o menys un salari net de 1.169 euros, segons els càlculs que he fet. Per tant, veiem que del més per poder tenir accés a una habitació a l'estat espanyol hi ha sort una mitjana... de 380 euros. De fet, a Mallorca, segons les dades publicades a la premsa, en tots els portals hi trobaríem unes 20 habitacions com el màxim que poguessin estar. De què preus? De fet, segons un estudi de fotocasa, la nostra comunitat autònoma té la quarta quantitat més alta pagada per habitació. i que està també ja lluny d'aquest 380, sinó que mor enfilant a un 568, 568 en concret. Per darrere de Catalunya, que està amb un 618, a Madrid un 585, i a Camp Deuiscadi un 575. Els més baixos és d'Extremadura, en 251, que com veient està bastant per davall d'aquesta mitjana espanyola, i Castellellau-La Manxa en 289. Això és una situació que és prou eloqüent i que en temes de més cas que apareixen fins i tot en moltes pàgines mostrem que a Santa Ponsa s'arriben a cobrar per una habitació, estem parlant d'una habitació, 1.500 euros que està adreçat a parelles fins i tot si tenen algun menor, a piscina i coses d'aquestes. O a Palma, com ara dic Palma mateix, que hi ha en els portals habitacions que no maten menors per 1.570 euros. En això, abans d'afegir que se va proliferant, degut, com diu el col·legi de propietaris, que els nàmeres molt importants que se va presentant de manera assídua darrerament és que quan acaben els contrats de lloguer urbanístic per la llei d'arrendaments urbans que té un termini de 5 anys, moltes persones individualment o fins i tot famílies, que ja passa a ser més greu, S'ha robat que no els renoven els contrats a la nostra cadència produeix increments que ens revolten el 50% d'increment del que estem pagant. Això és el que fa que obliga moltes persones individualment i a vegades famílies s'haguin de posar a cercar habitació o habitacions per poder tenir aquest concepte d'allà. Tot això fa que, com hem dit aquí altres vegades, que el tema de sabitat ja s'ha convertit en un actiu de mercat, en un actiu especulatiu per inversors, i que estem en tant dins d'una etapa de rendistes, és a dir, que els que tenen propietats immobiliàries intenten complementar fins i tot alguns viure d'aquestes rendes elevades a partir... de pisos en temes d'habitatge, o com s'està posant de moda en el tema aquest d'aconseguir rendes molt més elevades, fraccionar el que era el pis, la vivenda, amb habitacions, lo que els ha permet aconseguir majors rendes, i que té una festa que ja se nota dins el mercat que va incrementant el preu dels habitatges. És un altre factor que incrementa el preu de llogar un pis o llogar un habitatge que s'està enfilant. I incrementa aquest enfocament especulatiu fins i tot per compra d'estrangers que descapitalitzen el nostre territori, el nostre país, i que compren vivendes no solament per venir a passar un mes o dos mesos a l'estiu, sinó per tenir aquesta funció de renda d'un actiu que ha de ser un dret, ha de ser un dret de tota persona per tenir un allar, un allar que és aquell espai on és possible treballar. generar un projecte de futur familiar Joan, i per acabar i tenim dos minuts Balears segueixen record de turistes i de despesa Exacte. Fórem també molt ràpidament, 12 minuts, dir que estem a un nivell del voltant d'un 14 milions de turistes de gener en el mes d'agost, que representa un increment d'un 2,4%, a Mallorca estem al voltant dels 10 milions amb un increment d'un 2,6%. A Eivissa... S'incrementes menor, perquè té bastanta pèrdua de turista de caràcter espanyol degut a l'increment important, molt més elevat que fins i tot a Mallorca, de temes d'habitatge. i a Menorca al voltant d'un milió 300, que representa un increment del 5,5%. Per tant, podem veure que el turista té la tendència d'anar a cercar aquells espais on la vida és més tranquil, més plantera. Un altre problema és que si molts han carregat a Eivissa, molts han carregat a Mallorca, però encara el govern espanyol i el govern d'aquí tenen intenció de carregar-se un poc el que és Menorca. En quant a nivell d'ingressos, com dèiem, també s'incrementa, encara és molt més elevat i és lògic perquè la despesa necessària per viure aquí a Mallorca s'enfila per damunt del 5,6% i arriba, segons dades, a 17.362 o 63%. milions d'euros de despesa realitzada aquí. El mes d'agost ha estat un mes d'agost cap d'alt, que haurà incrementat cinta de pressió humana, perquè han arribat a prop de 3,2 milions de turistes, dos dels quals els han tingut aquí a Mallorca, que, com he dit, a Eivissa ha tingut una davallada a la baixa, degut a tot el tema de membres turistes espanyols que han pogut anar a passar a ser vacances, i els alemanys també han tingut una baixada en quant a això. Les pernoctacions estan en rècord, amb 86 milions de pernoctacions aquí a les illes, i, per tant, veiem que tot això no fa més que apropen molts candidats que s'operin a 9 milions de turistes que tinguem aquí a les illes. Hi ha hagut de remarcar per acabar, que el que té majorment és que s'incrementen al voltant d'un 6,7% de vacances en segones residències. que els hotelers han tingut una petita davallada i que també té un increment molt important en lloguer turístic que està dotant d'aquests 12 milions, el dotant d'1,4 milions, amb un increment d'8,2%. Aleshores... que anem a dir-se les mateixes aigües, oi no anem, mos anegam a dir-se les mateixes aigües, i que mos estan passant en cançons del sistema de les pateres i de la migració per als informatius de ventre.