Flotilla a Gaza, residus d’Eivissa i judicis polítics

Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Dos guardias de piel y un municipal. Bon dia i bona vida. Comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa que produeix cada dia en Maria Moreno i que condueix en Tomeu Martí, que està encantat de saludar-vos des d'aquí, des dels estudis d'Ona Mediterrània a Canal Cové. Avui vos parlarem d'una actualitat que ve marcada, evidentment, per l'assalt a la flotilla per part de la Marina Israeliana, però també de moltíssimes altres qüestions que tot d'una vos desvetlarem. Bon dia, començant el programa matinal Dona Mediterrània. Tenim memòria, foc a les mans per teixir la història. Portem en elles un llarg camí, viure vol dir tendre partit. No volem fum, no volem dreceres, aquí no venim a fer volar banderes. Comptem amb tu, ara no pots ballar, un dia 1 per tornar a començar. Gent de mar, de rius i de muntanyes, ho tindrem tot i es parlarà de vida. Gent del mar, de rius i de muntanyes, ho tindrem tot i es parlarà de vida. Anem lluny, serem molts, empenyent endavant, qui sembra rebel·lia, recull la llibertat. Que no es banyi la por, el demà avui és nostre, tu i jo. No serà nostre si no hi som totes. És part de tu, també és part de mi. Viure vol dir prendre partit. No tenim a les mans els problemes del món, no tenim totes les solucions. Revenim amb coratge i amb somnis gegals. Els problemes del món tenim les nostres mans. És per nosaltres, per tot és tot. El vapor, el racisme, el calar i foc. Qui treballa a la terra se la mereix. Fins demà! Fins demà! Anem lluny, serem molts, empenyent endavant. Qui sempre és rebel·lia, recull la llibertat. Que no ens guanyi la por, el demà avui és nostre. Tu i jo, agafant l'horitzó. Serem lluny, serem molts, empenyent endavant. Som futur i alegria, seguint el pas dels anys. Fins demà! de rius i de muntanyes, ho tindrem tot. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. I avui, dijous, 2 d'octubre, vos oferim els següents continguts. Tot d'una repassarem l'actualitat. Ho farem a través de les portades de Diari de Balears i també de Viloweb. A continuació, entrevistarem-ne Margalida Ramis. Amb ella conversarem... de diverses qüestions de l'àmbit del medi ambient i també, evidentment, farem una pinzellada sobre el que està succeint a prop de casa. També ens connectarem amb les persones que fan possible un programa d'una mediterrània anomenat La vida innota. Repassarem amb ells també part de la programació d'Ona Mediterrània. Les nou repàs de notícies i tot d'una seguit vos oferirem una entrevista amb en Dani Escribano, que... ha publicat un llibre interessantíssim i a les 9.40 farem una connexió amb Miquel Serra per parlar d'algunes recomanacions de llibres. A les 10 en punt, curiositat de la història, amb en Xiscó Roger. I a les 10 i mitja, es focus, amb en Jaume Sastre. Tot això i moltíssimes coses més aquí, el Bon Dia i Bona Vida, d'Ona Mediterrània, el 88.8 de la freqüència modulada, o també onamediterrania.cat. Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat. I el que vos dèiem, l'actualitat que ve marcada per aquest assalt d'aquest abordatge de diversos vaixells de la flotilla per part de l'exèrcit israelià. El diari de Balears vos ha oferit durant tota la nit la connexió en directe amb l'emissió des de diversos vaixells de la flotilla que es podia veure com estaven preparats per rebre... de manera no violenta, de manera pacífica, l'abordatge dels militars israelians. Podeu entrar a la portada diària de Balears, entrar a la notícia i connectar amb aquesta emissió amb stream. Una emissió amb stream que ara mateix no funciona, no sabem si perquè no ha amat o perquè... Diguem que hi ha massa demanda. Sigui com sigui, en aquests moments està col·lapsada. Més qüestions. Aquest dijous, és a dir, avui, concentracions davant els ajuntaments a les 19 hores. I és que, com ja se venia explicant aquests passats dies, el següent dia de la salta a la flotilla, la convocatòria és a les 7 hores, des vespre davant cada ajuntament de cada poble primeres protestes a Barcelona i a Itàlia per la intercepció de la flotilla aquests són els dos llocs del món on primerament hi ha hagut protestes ahir mateix ja manifestació espontània a Barcelona manifestacions a moltes ciutats d'Itàlia i El principal sindicat italià ha convocat una vaga general a tot Itàlia. També a Diari de Balears podeu llegir ses darreres declaracions abans de ser suposant que detinguda d'en Lucía Muñoz que va a bord d'un dels vaixells de sa flotilla. Deia una reflexió molt interessant. Deia que el vaixell militar espanyol ens demana que abandonem la missió i renuncia a protegir-nos. El govern d'Espanya es converteix en còmplice del que pugui succeir. I també destacam que UGT i Comissions Obreres s'han convocat aturades el 15 d'octubre per mostrar que els treballadors no miren cap a un altre costat davant el genocidi de casa. Continuem amb la portada del diari de Balears, que ens convida a reforçar precisament el diari de Balears. Hi ha una peça informativa que diu «Ara és el moment de reforçar de Balears» i vos explica... diverses maneres de col·laborar amb aquest diari. També informa a Diari de Balears que anuncien un funeral a Nàpols pel DJ mort per la Guàrdia Civil a Eivissa. I també informa a Diari de Balears que comença la primera edició de cursos B1 de català del Servei de Salut per a professionals sanitaris. Aquesta matinada també s'ha produït una altra notícia d'impacte, a mort Jane Godal, que va dedicar la vida a l'estudi del comportament dels ximpensers i l'activisme animalista. El Consell de Mallorca reafirma el seu compromís amb el poble sereuí i intervendrà a l'ONU per reclamar l'exercici de l'autodeterminació. Crida molt l'atenció al compromís de la institució insular amb l'autodeterminació del Sàhara. Més qüestions. El Museu Marítim de Mallorca reobrirà aquest divendres amb una gran festa d'inauguració. UGT commemora el seu centenari el 4 d'octubre amb un acte al Teatre Principal de Palma i també destaca a Diari de Balears que l'Ajuntament de Palma instal·larà 13 càmeres de videovigilància a la Plaça d'Espanya i al Parc de les Estacions. Finalment destacarem que el Parlament demana que els nens rebin informació en emergències a l'escola i que comença el període de transició cap a la nova targeta única de transport públic. Tots aquests arguments i moltíssims més són els que ara mateix composen la portada de diari de Balears. Vos llegim també una notícia que diu que GOP i l'Associació de Veïns de Sons Cerdines rebutgen el decret que permet la importació de residus d'Eivissa a Mallorca. Serà una de les qüestions que tractarem en la nostra primera entrevista d'avui, que és en Margarida Ramis, portaveu del GOP. Bon anam a Vilaüeb allà i trobam també, de la mateixa manera que... un diari de Balears que vos ofereixen una possibilitat d'accedir a la retransmissió en directe via streaming dels vaixells de la flotilla. N'hi ha alguns ja mos avisen que en algun moment el senyal es pot tallar per les dificultats de comunicació però ara mateix a través de l'Streaming de Diari de Balears se pot veure encara algun vaixell de sa flotilla que està avançant per tant vol dir que encara no han estat assaltats tots eh... Informacions de Vilaweb. La flotilla denuncia l'abordatge per Israel de no pas menys de 13 vaixells. Càrregues policiaques davant el consolat d'Israel a Barcelona durant la protesta per la flotilla. Compromís condemna la detenció del diputat Juan Bordera durant l'abordatge israelià a la flotilla. Jamás condemna la intersecció israeliana de Global Sumund Flotilla. i una entrevista amb en Vicent Flor, sociòleg i antropòleg, que diu que els espanyolistes i antivalencians no són idiotes, és gent que vol eliminar el valencià. Després també tenim una altra notícia que diu de TV3 a 3CAT. El desdibuixament de la nostra troba resistències. Hi ha encara un obituari dedicat a Jane Godal. Diu la científica que va ensenyar els humans a no ser arrogants. Aquests són els principals... arguments informatius i afegim encara tres peces més que ens ofereix VilaWeb. Diu Jordi Domingo, unes declaracions del president del Consell de la República, que diu «El Consell de la República està totalment disposat a aixecar la declaració d'independència si el Parlament no ho fa». Tres directius de NSO investigats per primera volta per l'espionatge a polítics independentistes amb Pegasus. NSO és l'empresa que promou aquest sistema d'espionatge i de monitorització d'aparells, que se diu Pegasus. I, finalment, l'abocador de la Mediterrània. Les aigües de les Illes Balears tenen una contaminació per plàstic molt elevada. Destaca... el diari Vila Web. Tornem ara a la portada del diari de Balears. Allà hi trobarem també, a banda d'altres notícies de les que vos hem... Vos hem parlat a la secció d'opinió, i a la secció d'opinió hi trobàvem un article d'en Joan Vicenç Lillo, titulat «La victòria final», un de Nalila Tomàs, titulat «A.N. no vol la cogestió». En Rafael Borràs diu «Cirat», una pel·lícula que oculta l'ocupació del Sahara Occidental. Es d'en Joan Lledonat, «Israel comet un genocidi mentre el PP oblida els drets humans». i Bernat Joan i Marí, que el títol d'Extrema Espanya. Aquests són, idò, els principals arguments, ara mateix, informatius i d'opinió, que podem llegir a Diari de Balears i també a Vila Web. És el moment d'escoltar la predicció del temps que mos fa com cada dia. La situació avui ja, més tranquil, tots aquests dies passats, en situació anticiclònica, per tant, sol, algun lligolet, difícilment per fer qualque gota, temperatures agradables, fresques de nit, inclús una mica fredes, i de dies molt suau, una mica de caloreta, però 27-28 graus a màxim. i que no ve a més, però tant en situació anticiclònica i bon temps i demà en una situació bastant perexcuda. Pentura, possibilitat d'alguna gota més, però poca cosa. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. I el Bon Dia i Bona Vida és el moment d'abordar la primera entrevista. Avui és en la portaveu del GOP, Margalida Tamis, aquí ja saludant. Margalida, molt bon dia. Hola, molt bon dia. En primer lloc crec que l'actualitat mos marca la pauta i hem de parlar d'aquest abordatge que s'està produint encara ara, sa flotilla, com ho valores? La veritat és que amb molta preocupació, perquè tenim companyes allà, que estan a l'Ocía i a l'Ade d'aquí, de Mallorca, però també altres companyes d'Eivissa, companyes de Catalunya, que els coneixem. I evidentment amb preocupació, amb indignació també, perquè cada vegada sembla que estan disposats a rompre els límits de la possible dins el pitjor dels escenaris i això preocupa fortament. I jo crec que ara és un moment crucial perquè la societat que s'està alçant per totes les bandes del món demostri que qui no està disposat a retrocedir ni a plantejar un qüestionament fort com el govern de l'estat espanyol o altres governs que estan fent mesures realment teves quan Israel s'està votant tota la legalitat i la humanitat i tot el que seria imaginable i desitjable jo crec que ara és el moment que això tingui un torcebràs definitiu. Perquè jo crec que en Palestina, m'ho ha dit, jugant molt més que la llibertat de Palestina, que s'estan posant en lloc ara molt d'afonaments de la construcció del futur i estan plantejant ells unes bases d'un horror, directament. Aleshores, ara mateix necessitem posicionaments molt clars que condemnin el genocidi, que condemnin la legalitat de les detencions que està fet a Israel, que condemnin tots els plantejaments que s'estan fent juntament amb els Estats Units i que hi hagi un moviment social fort per la pau, per la justícia i per la llibertat del poble de Palestina i de la resta de la humanitat, perquè crec que aquí ens hi estem jugant molt més que Palestina. Bé, diguem-ne que d'aquestes paraules ja em poden deduir bastanta part de la resposta a la següent pregunta, però t'ho vull demanar igualment. El GOP evidentment és una entitat que fa allò de pensar globalment i actuar localment, i per tant diguem que amb la majoria d'energies les dediqueu aquí, el més proper, però quina posició té l'entitat davant la tragèdia que viu ara mateix Gaza? Home, jo crec que té un posicionament fortament definit a partir de lo que són els plantejaments de l'ecologisme social i polític. Sabem que estem dins una crisi ecosocial que té una dimensió global a dins les lògiques de com s'estructura el món i això no ho podem desatendre des d'una mirada, malgrat que l'actuació sigui de confrontar els conflictes localment, entenem, ser interrelació, i la complexitat de tot això en el món global que habitam. Per tant, hi ha una qüestió de plantejaments que el GOP sempre ha tingut damunt la taula, sempre ha estat un ecologisme passapau. De fet, durant anys, part de les mobilitzacions van anar a ser contra sota, anar contra qualsevol estratègia militar i contra qualsevol... plantejament d'inversions del ves públic en termes d'armament i seguretat. En aquest sentit, el GOP com entitat ecologista, juntament amb altres entitats de tot l'estat espanyol, la qüestió de la pau ha estat un dels eixos centrals de plantejament, ja en els anys 80 i 90 i abans. Aleshores, ara reprenem aquesta centralitat d'aquesta qüestió. i llegim la complexitat de tot això, sabem que estem en un món ara mateix amb una crisi des del punt de vista ecològic i social interrelacionada, amb una crisi climàtica i amb una crisi d'exhauriment de recursos, tot això du a disputes des del punt de vista geopolític, estan ara un moment crucial a nivell mundial, jo crec que sense precedents ara mateix per les circumstàncies que són inèdites, des del context, aquesta crisi de recursos i aquesta crisi climàtica que també marcaran esdefinir. I com ens adaptem global i humanament en aquesta realitat que ja és inevitable, la crisi climàtica o l'exheurement de recursos, evidentment aquí ens hi ha jugat moltíssim. Com ens adaptem a això des d'uns posicionaments de justícia social i de... de redistribució de plantejaments equitatius, de decreixement, homos i adaptam a uns escenaris violents de disputes que justifiquen fins i tot genocidis per acaparament de recursos, etc. Aleshores, clar, ara mateix jo crec que la lectura des de l'ecologisme social i polític és prioritària amb tota la complexitat que implica tot això. però amb un posicionament fort i compromès des de la societat civil i des d'una entitat ecologista com és el GOP, també, evidentment. Queda claríssim. I ara, diguem-ne que aterram aquí i diria que... I ara, perquè t'explicaré que fa una estona... He vengut d'aquella zona i entre l'estació de tren de Sant Sardina i la rotonda que va cap al polígon de Sant Castelló hi havia caravana. ho he calculat i era 1,9 quilòmetres és a dir, gairebé 2 quilòmetres de caravana de circulació lentíssima i sembla que encara no ha començat el transport que representarà encara més càrrega segons heu calculat el transport de FEMS d'Eivissa cap a Palma que evidentment haurà de passar per aquesta carretera també Sí, és una d'aquestes qüestions que també ara tenim damunt la taula que sembla que cada X temps hem de recuperar campanyes antigues i això realment és com per una banda surrealista i per una altra esgotador. És a dir, ja fa anys que vam tenir una campanya forta contra la importació de residus que va aconseguir precisament després de la mobilització i la denúncia del que implicava importar residus, en aquest cas des d'Itàlia cap a Mallorca per cremar, era un absurd majúscul. I ara mos trobam en què a les Illes Balears, dins d'un context molt més proper, tenim una illa veïnada que fins ara no s'ha preocupat de com resolia la seva qüestió de generar residus a mans salva amb un model que efectivament econòmic en genera moltes, amb un abocador que sabien perfectament que estava ja molt proper en el seu límit i sense tenir ni tan so d'una planificació des del punt de vista sectorial, de planificació de residus, és a dir, no tenen un pla director sectorial de residus i, per tant, no preveuen que faran a futur amb els seus residus ni com milloren la gestió i redueixen la seva producció de residus. Això, clar, una vegada te trobes que no has fet els deures i el problema ja el tens damunt la taula, que és que l'abocador està acabant la seva vida útil i no saben què han de fer en tots els residus que generi Eivissa, ho justifiquen des d'una perspectiva de solidaritat entre illes que s'acabi fent aquest dispendi energètic en termes de transport de residus cap a Mallorca per fer incinerades. Això, des del punt de vista ecològic, i jo diria racionalment humà, o sigui, no té cap sentit ni un. I clar, els impactes que provocarà són... O sigui, un desgast energètic brutal per al transport entre illes, un agreujament dels col·lapses que ja pateixen les infraestructures, especialment les carreteres, a les nostres illes, tant a Eivissa com a Mallorca, a una carretera que tu, ara ho has pocat amb les mans, diàriament està ja col·lapsada, i Per transportar residus, bàsicament per transportar aigua, per transportar residus que acabaran a ser incineradora, generant unes cendres que nosaltres tampoc tindrem capacitat d'emmagatzemar d'aquí X anys. Aleshores, davant d'això, és com a, en sèrie, que s'urgència de no haver fet les coses bé m'ho ha de dur en aquestes solucions tan irracionals? Ja crec que aquí hi ha molt de plantejaments a Badafe i, per tant, un posicionament totalment... en contra d'aquestes polítiques tan curtterministes. Clar, perquè jo ara mirava les dades que donau, són realment impactants, perquè estan parlant de 15.000 camions anuals adicionals a el que ja hi ha, és a dir, uns 40 diaris més, és a dir, posa 40 camions més en aquest colatge que hi ha des de les 7 de matí o una mica abans fins ben bé a les 9 i mitja i després a l'enrevés també, al vespre també. I també ara m'ha cridat l'atenció que deies que aquesta aposta per aquest sistema estrany, surrealista, d'importar residus, contradiu el discurs institucional sobre sostenibilitat i economia circular, tramet a la ciutadania la falsa idea que els residus desapareixen quan estrelladen a una altra illa, clar. Clar, clar. Això queda des de les cendres, no? Sí, sí, sí, és com si quan els de cremes desapareixen... No, no, no. Quan els de cremes generes uns residus que són cendres, que són tòxis i perillosos, així com el residu en primera instància amb un procés d'unes polítiques adreçades a la reducció, però després unes polítiques adreçades a la recollida selectiva... retirant la matèria orgànica, podent-la convertir en compost per utilitzar, que tot això no s'està fent a Eivissa. En comptes d'això, ho mescles tot, ho cremes i generes un residu tòxic. Quan amb una bona gestió pots esminvar moltíssim la quantitat de residus i fins i tot una part d'ella reaprofitar-lo, saps? Amb una bona recollida selectiva, amb un bon reciclatge de paper, vidre i plàstic i sobretot l'aparant la matèria orgànica, la fracció orgànica, que sempre te genera un recurs, que és el compost. Tot això no ho feim, ho cremem tot i generam un residu tòxic i perillós, que tenim problemes d'emmagatzematge, que les Illes Balears ja ens han trobat en diverses ocasions denunciant que fan servir les escòries, productes d'aquestes incineracions, per fer infraestructura pública, que ho aboquen en Esport de Palma, que ho han abocat a les carreteres, i que és com a generar més problemes a la llarga perquè estàs expandint com a tots els problemes de toxicitat, més enllà dels problemes de salut pública que implica la incineració com a tal, i que per això hi ha tots els veïnats de Sonsardina aixecats. una vegada més contra la incineració, perquè s'ha demostrat ja en l'anterior campanya contra la importació de residus, ja posàvem davant la taula estudis de la Universitat Carlos III de Madrid, que té poc d'ecologista, plantejant la relació entre l'augment de càncer i en zones on hi havia incineradores, i estudiava el cas de Palma. Nosaltres no ens estem inventant res, són impactes reals d'un model que no té absolutament sentit, i aquest dobbe és que fan comptes d'estinar. públics, més de 50 milions d'euros, destinats a finançar aquest transport de residus des d'Ibis a Mallorca, podríem bé invertir-se en generar pròpies infraestructures a silla d'Ibis per generar els seus residus o per gestionar els seus residus, millorar les seves polítiques, però de manera obligatòria i urgent i, de qualque manera, entendre que així es podríem aproximar El que ells diuen de circularitat, els residus, la lògica és que es produeixin els menors possibles, que sempre ho diuen, no? El millor residu és el que no es produeix. I després que se gestionin el propi territori, perquè és que no es tenen per aquests dispendis energètics ni de... ni de toxicitat, ja estem en situacions molt alarmants en tots aquests aspectes. És l'equivalent a aquella persona que ca seva amb gas granàs i amb gas fent de baix s'estora, no? jo crec que pitjor perquè seria un fence que no seria inert que generaria altres porqueries que serien difícilment irrecuperables però és aquesta qüestió és no mirar com a fer desapareixer les coses i optar per solucions que són molt curtterministes que te resolen el problema de manera immediata avui però que te'n generen a la llarga molt més i molt més greus Sí, sí. Margarida, feis una crida a solucions reals. De què parlant quan parlant de solucions reals? Bé, això és el que nosaltres te comentava ara. Nosaltres hem posat un condicionant. És a dir, tu teòricament per llei tens prohibit la importació de residus, perquè això ho determina la llei de les Illes Balears. Ara intentaven aprovar ahir un decret llei que s'abota això. Ara, de fet, està de moda en aquesta legislatura... Donde dijo, no? Aquell frase que diuen en castellà de donde dije digo Diego. Exacto. Vull dir, el que es el más normativo, l'estàndard regulant i consideren que és per urgència o per estratègia o per el que sigui. Però aquesta qüestió és que estava prohibit importar residus d'altres illes després de les campanyes contra l'importació de residus passada i ara ells ho tornen a possibilitar. Diuen que puntualment, diuen que entre illes, per solidaritat, etcètera. Però nosaltres sabem... que en aquestes illes les qüestions que entren per emergència, per urgència, per excepcionalitat, s'acaben convertint en la norma. I que una vegada hagin fet la passa de possibilitar això, no planteixen cap full de ruta ni cap cronograma de dir-li a Eivissa d'acord, això és una solució puntual i d'emergència mentre tu resols el teu problema de residu. No li estan dient això, no li estan posant aquest condicionat. I això és el que nosaltres entenem com mesures reals. D'acord que ara... Si no queda més remei, puntualment se pot donar aquesta opció, però a tu ha de ser com una solució condicionada a que hi hagi una inversió forta en matèria de generació de les propres infraestructures per gestionar aquests residus, plantes de compostatge, logística de recollida selectiva, reducció de residus, logística de separació i de recuperació i reciclatge... I, evidentment, valorar si o bé construeixes un altre bocador o bé fas una petita incineradora a Eivissa. Perquè en sort o bé públics que se destinaran a un transport que no solucionarà el problema, se podria plantejar aquesta possibilitat. De fet, Eivissa ha fet un referèndum en el cos de Silla i la majoria d'Eivissens estan d'acord en que els residus han de gestionar la pròpia illa. Perquè no només és Eivissa, és Eivissa i Formentera, no? Aleshores, davant d'això, aquestes són les solucions reals. Tens un problema i has de mirar a dins del teu territori com adapta't la solució. I si el teu territori és limitat i tens problemes per generar espais i infraestructures, pots aturar de plantejar quin model econòmic tens i com gestionar els residus i veure si aquí també hi ha cap necessitat de decreixement, que evidentment és per el que nosaltres apostem, però que políticament no s'aplanteja ni s'ha detrat. Estarem ben pendents d'aquesta qüestió Margalida i feim una entrevista circular perquè acabem connectant una mica amb allò que començàvem i és que avui hi ha concentració a les set del vespre davant els ajuntaments i demà concentració contra la presència d'un portavió nuclear a Sabadia de Palma, que també era una cosa que semblava despassat. Efectivament, sí, és que estem revisquent... els pitjors dels episodis, però també en un context cada vegada més difícil de digerir, no?, i de... ens pretenen com fer normalitzar realment horrors, i jo crec que ara mateix, sí, hi ha una consciència general àmplia, social, que cada passa d'aquestes que fan... és una passa més contra la que revelar-se, per no donar normalitat a qüestions que efectivament no són normals. Estar aquí, estar a Bilbao, i efectivament tots els temes de seguretat i tot el plantejament o tot l'acompanyament que es faci d'ols per part de l'estat espanyol que els Estats Units desplegui aquest tipus de vaixells a les costes espanyoles, evidentment, també té molt a dir i hi ha d'haver una resposta social davant d'això. Sí, sí, nosaltres des del GOP també faim crida a la mobilització, tant avui com demà, com diumenge, 5 d'octubre, que a les 6 també està plantejada. una mobilització forta per Palestina. I dos dies de sortir en el carrer, de manifestar-nos. Moltíssimes gràcies, Margarida. Moltes gràcies a vosaltres i bon dia. Gràcies, bon dia. Actualitat, anàlisi, reflexió, debat a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular. Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94. Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Vés a la web del Consell de Mallorca, entra-hi directament o escaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai. Som n'eina i m'han obligat de dir-te això. Na Manola, publica Imaginant Futurs. Sense fixar-me aquí. Es ven a Amazon. Aman, Nolam. Inaginant futurs. Si voleu escoltar rock and roll, pop, folk, country, punk... Música experimental, new wave, musica èmica... Escolta Copinya de Volta Verde, un repàs conscienciós i vertiginós a la música del segle XX, cada dilluns, dijous, dimarts i dimecres, de 10 o 11 de la nit, a Ona Mediterrània. Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modular. Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants. Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cor d'inglès de Jaume III. I tota la informació a la web planesmarianodental.com. I també el telèfon 654-04-1355. i un bell somriure. Vos hi esperam. L'escola pren la paraula. El programa on l'alumnat és el protagonista a Ona Mediterrània. Escoltes Ona Mediterrani, des de la 88.8 de la freqüència modular. i a Ona Mediterrània és el moment de parlar-vos de la programació d'aquesta casa que ja sabeu que durant aquests primers dies de temporada han fet un repàs programa a programa avui és el torn de la vida ignota per això mos connectam amb en Frederic que és el seu conductor Frederic, molt bon dia Bon dia, què tal? Molt bé. Bé, en primer lloc, crec que abans fins i tot de parlar del programa han de parlar de l'abordatge que està patint ara mateix la flotilla, no? Sí, un segrest d'aigües internacionals, una vulneració repetida del dret internacional i curiosament ahir també va morir probablement de caiguda lliure, no va ser, un diplomàtic sud-àfricà a França que ha caigut d'una 22 planta d'un edifici i era responsable de dur a terme el judici de la Corte Penalti Nacional, el que va començar els tràmits de denúncia. Curiosament, ha mort en la mateixa nit. Sí, no. En fi, hi ha casualitats males de creure. centrem-nos ara, idò, en el programa La vida innota. Què és La vida innota, Frederic? És un programa que neix precisament de fer la contrària en els programes tradicionals de ràdio, en el sentit que sempre es tracta de xerrar amb persones nostrades, famoses, que tenen moltíssimes coses a comptar perquè són molt admirades per la societat i ens obliden sempre de la part més amagada d'aquesta societat, que som... La gent treballadora, la que s'aixeca cada dia ben pres, va a treballar, o fins i tot la que no s'arriba a aixecar perquè sempre està desperta i sempre està treballant. I sempre, bueno, era una idea de visibilitzar a persones que no tenen una veu en la societat. són converses és a dir el perfil de les persones convidades és aquest que mos expliques i també d'esta crida que són converses com molt obertes poc poc guionitzades per dir-ho d'alguna manera no? jo no sé molt de ràdio perquè no em dedico a això més que per hobby però el que m'he adonat és que el clima l'honestetat el feeling, diguem-ne les bones maneres, fan que les persones siguem més tranquil·les i per tant més disposades a xerrar de la vida quotidiana. Per tant, si tu guionitzes una conversa, moltes vegades trobes que els nervis passen jugades a les persones que són convidades, ja que se preparen les respostes, pensen que xerrarem... En canvi, si tu mantens una conversació amistosa i amable, moltes vegades surten coses molt interessants. La vida innota, diguem-ne, que s'emet en versió estrena es divendres de D7 a D8. per tant, podem escoltar la segrella quan posem una mediterrània la podem escoltar els divendres a partir dels 5 llavors es fan dues redifusions una diumenge entre 10 i 11 i una altra els dilluns de 14 a 15 hores és a dir, de les dues a les 3 del migdia més enllà d'això que ja mos has explicat el criteri per triar que per cert, te dono una hora bona perquè la gent que passa, jo me l'escolt cada vegada del programa sempre m'aporten qualque cosa sempre o qualque reflexió o qualque informació o qualque experiència d'un passat que jo no vaig viure sempre hi ha qualque element que m'aporta interès quin és el criteri que tries perdona quin és el criteri amb que tries el protagonista de l'entrevista? Moltes gràcies per la crítica favorable. I, normalment, el temps, perquè vulguis o no, l'horari que tinc per gravar ha hagut anar a vida laboral i els programes. És un poc complicat, però ho aconseguim. I després, la proximitat amb la persona. En el sentit, si veig que té ganes de xerrar, si trob que... també hi ha experiències interessants o no, simplement que tinc curiositat sobre aquesta persona, li demano, perquè m'he trobat fins i tot a entrevistar alguns amics, que he descobert moltíssim d'ells, una hora de conversa a una ràdio i coses que no sabia durant moltíssim d'anys. Per tant, el feeling sí que és important, però sobretot el fet de la disposició de la persona a voler xerrar. El format, com deim, és molt senzill, perquè és una conversa, una entrevista, però sobretot conversa, perquè jo crec que a partir d'algunes preguntes que pot ser ja d'ús pensades, però en general el que aneu fent és anar xerrant una mica, tu respons a lo que ells te van comptant, etcètera, no?, I després també se tria d'una cançó que d'alguna manera també explica una mica part del personatge, no? Sí, ja que, no sé, és un format ràdio i la música és molt important i és conductora, crec que manifesta un poc part de la personalitat de la... de la persona que convidam. I sí que trac d'intervenir un poc, a vegades per conduir, a vegades per aprofundir-se, a vegades per... perquè també em fa gana xerrar un poc i també trob que lleugera un poc el convidat o convidada. Aquesta et salta, no? De moment crec que mantens un criteri de paritat, eh? Sí, cada 15 dies un home o una dona. Intent sempre complir-ho, respectar-ho. I a vegades, quan veig que hi ha més dificultat, retrobar un home o una dona, doncs repetim. A vegades són dues dones i a vegades són dos homes, depèn. Però sí que tracta... de mantenir una paritat. No estic segur ni tan sols si s'ha complert o no del tot, de les de 8 entrevistes que hi ha gravades. Però el troc queda molt aproximat, sí. Has dit de 8, ja? De 9, amb la de la nova temporada. I diries que amb aquestes converses, amb aquestes de 8, de 9, amb aquests episodis, 20, és igual, estàs fent... estàs recuperant relat històric segurament de sa classe treballadora per dir-ho d'alguna manera de Mallorca i de Sa Siller Balears que en general no és protagonista de relat històric? Troc que és molt ambiciós pensar això però el que sí que penso és que ja he tingut la sort de conversar amb algunes persones que sí que tenen moltes coses a dir i sí que poden ser un tros de la història, diguem-ne, més passada. Normalment la gent que ha vengut té un perfil més jove o de mitjan edat i sí, és una història més amagada, més oculta, però trob que no no és encara, no transcendeix tant en la història. Quan passin uns anys, potser ho podran veure des d'una altra perspectiva. El que també tracta és de combinar l'actualitat en les vides, perquè trob que som essers polítics i hem de fer part dels problemes que vivim i vull deixar sempre patent que la gent treballadora és la que és protagonista de tots aquests problemes i al mateix temps és la que es mou per solucionar-los. En Frederick, divendres a les 17 hores, convidem a la nostra audiència, escoltarò evidentment també, a part de les redifusions, tenen s'opció d'escoltar amb el servei de la carta de la web, que també aquest dia l'estan millorant molt i que ben aviat podran tenir... un sistema molt més ràpid i eficaç de recerca. Frederic, podem acabar parlant que morben 3 dies com a mínim de mobilització. Tenim avui a partir de les 7 davant els ajuntaments Demà, la manifestació contra la presència d'aer vaixell nuclear, dels portaavions nuclear dels Estats Units a Sabadia de Palma. I diumenge, manifestació de solidaritat amb Palestina, no? Correcte. Mallorca avui i el món està bullint. Encara falta molt la fe. Jo tinc ganes d'una vaga general, no en canto de dir-ho. A Itàlia ja l'han convocada, no? De dues hores. de dues hores, si no m'he equivocat. I clar, i el dia 15 d'octubre no només arribem tard, sinó que és que ja duim dos anys d'una fase final d'un genocidi que no es pot permetre, hauríem de paralitzar absolutament tota la normalitat i hauríem d'aturar aquesta barbària perquè estem donant portes a que això pugui passar a qualsevol cantonada del món i no tenir la força suficient per aturar-ho. Frederic, moltíssimes gràcies per atendre una vegada més el micròfon d'una mediterrània, que ja és que a teva, i això, continuarem escoltant la vida ignota i aprenent coses. Moltes gràcies per l'oportunitat de tenir un programa i de disfrutar-ho amb la il·lusió que ho faig cada dia. Això també és interessant i també se nota i se transmet a la nostra audiència. Moltíssimes gràcies. Gràcies. Bon dia. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània. Jaona Mediterrani, el bon dia i bona vida a un programa matinal ple d'actualitat, tot d'una. Feim els repàs de les 9 en els principals titulars, en aquest cas, de Diari de Balears i també dels mitjans de comunicació que s'imprimeixen en paper i des Daily Bulletin. I a continuació, entrevista... amb en Dani Escribano, en Miquel Assarra que ve carregat de llibres, en Xisco Roger que ve carregat de curiositats de la història i en Jaume Sastre que ve carregat d'anàlisis de l'actualitat. Aquí a Ona Mediterrània repassant ja l'actualitat. Bon dia i bona vida. Tona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat. I encetem aquest repàs en primer lloc destacant una notícia que ara mateix explica Vilaweb, i és que una vintena d'embarcacions de la flotilla han esquivat els assalts i continuen navegant cap a gasa. Estarem pendents de què passa amb aquestes 20 embarcacions que de moment no s'aturen. On anem a Diari de Balees, ja podeu seguir en directe justament aquesta progressió. de la flotilla. Una vintena de vaixells i llanxes de l'exèrcit israelià han interceptat part de la flotilla. També destaca a Diari de Balears que aquest dijous hi haurà concentracions davant els ajuntaments a les de 9 hores. Primeres protestes a Barcelona i a Itàlia per la intercepció de la flotilla. I UGT i Comissions Obreres convoquen aturades el 15 d'octubre per a mostrar que els treballadors no miren cap a un altre costat davant del genocidi a casa. Unes declaracions de la Lucía Muñoz abans de perdre el contacte amb ella. El vaixell militar espanyol ens demana que abandonem la missió i renuncia a protegir-nos. El govern d'Espanya es converteix així en còmplice del que pugui succeir. En altres qüestions, anuncien un funeral a Nàpols pel DJ mort per la Guàrdia Civil a Eivissa. El pare del DJ, que ell... va fer arribar a Diari de Balears aquesta informació que acaba amb una frase que se li atribuiria en el seu fill que diu «Papa, estic segur que m'aconseguirà la justícia que meresc». Aquesta és la demanda d'aquesta família que va veure com el seu fill moria a mans de la Guàrdia Civil, d'uns agents de la Guàrdia Civil. Comença la primera edició de cursos de B1 de català del Servei de Salut Per a professionals sanitaris també comencen els cursos de nivell A2 que ja van per la quarta edició. Tasca diguem-ne que bona però que encara queda molt curta respecte a les necessitats. Ha mort Jane Godal, que va dedicar la vida a l'estudi del comportament dels ximpancès i a l'activisme animalista. I també destacam que el Museu Marític de Mallorca reobrirà aquest divendres amb una gran festa d'inauguració, que l'Ajuntament de Palma instal·larà 13 càmeres de videovigilància a la plaça d'Espanya del Parc de les Estacions, que UGT commemora el seu centenari el 4 d'octubre amb un acte al Teatre Principal de Palma i que el Consell de Mallorca reafirma el seu compromís amb el poble sereuí i intervendrà a l'ONU per reclamar l'exercici de l'autodeterminació, on anem ara a revisar les portades que ens ofereixen hores d'ara, vaja, avui. El diari de Mallorca i l'última hora, els mitjans de comunicació que s'editen en paper. El diari de Mallorca treu una foto d'un navegant de la flotilla i diu i re la salta de la flotilla. és la foto principal. També en cultura, l'escriptora Franco-Argelina Sijú va rebre el Premi Formentor i diu Israel s'autodestrueixen destruir Gaza i destrueix gran part d'Occident. Venen fum, denuncien els sindicats policials dels diplomes cívics. Els batles d'Eivissa demanaran la declaració de zona catastròfica i també informa diari de Mallorca que l'expresident José Ramon Bauzà ja opera a Europa com a lobista turístic. En fi... Tendria una bona biografia. Em va usar una autèntica caricatura d'ell mateix. Israel talla el pas a la flotilla a prop de Gaza amb tres mallorquines a bord. Aquesta és el titular... que fa última hora, el titular principal, mentre que la fotografia és per un local de Magaluf, buit ara mateix, amb una bandera dels Estats Units, i diu Magaluf espera els marines. I també destaca, a última hora, que Vall de Mossa deixa de ser el segon municipi més ric de l'Estat, que Balears ha estat la regió en la taxa més alta d'avortaments, que l'escriptor Isaac Rosa... Arriba el FEM que arrenca avui amb el seu nou llibre, que hi ha indignació entre molts de ciutadans pel tancament dels quioscos de Palma i que a Eivissa demanarà al govern la declaració de zona catastròfica. També en una foto més petita destaquen que se va posar la primera pedra de Camp Morató. Caixa Colònia inicia la reforma de l'antiga fàbrica de Camp Morató. Tots aquests arguments informatius els trobau en els diaris impresors en paper. M'on anem ara en el Mallorca Daily Bulletin. Diu també la mateixa fotografia que els hi vaig ser portada de l'última hora. Magaluf es prepara per als americans, diu. El municipi de Mallorca que ha passat de ser el segon més rit d'Espanya el 39è. Es refereix a Vall de Mossa. I també destaca una dada, i és que els restaurants de les Balears han patit una pèrdua de clientela més gran que qualsevol altra regió de l'Estat, mentre que... També destaquen que el dia dels pobles més bonics de l'estat, dos d'ells a Mallorca. Tot això i moltíssimes informacions més, en aquest cas en llengua anglesa, les teniu en el Mallorca Daily Bulletin. És el moment d'escoltar ja l'entrevista amb en Daniel Escribano, una entrevista interessantíssima, i on mos parla del llibre que acaba de publicar i que estic convençut que serà un dels llibres importants d'aquest curs. I avui, en els estudis d'Ona Mediterrània, però amb emissió conjuntes a Plataforma Audiovisual Vida, tenim Daniel Escribano. Daniel, molt bon dia. Bon dia. Gràcies. Hem de parlar d'aquest llibre, que és Judicis polítics sota la democràcia militant espanyola. Anàlisi de la justícia política, quatre causes penals. És realment... M'atreveix que dir que un dels millors llibres d'enguany segur d'aquest 2025 i un estudi en profunditat de diversos casos d'això que ara en parlarem, però que... pot titllar de justícia política. Però bé, anirem parlant de tot això. Començant pel principi de tot, Daniel, el Dani, te pot dir Dani, judicis polítics sobre la democràcia militant espanyola. Què vol dir això? Bé... Què vol dir democràcia militant o què vol dir judicis polítics? Amb dues coses. Bé, un judici polític, bàsicament, és un judici en el qual l'objecte que ha determinat la causa penal o bé està motivat políticament o bé directament el bé jurídic afectat seria, diguem-ne, per exemple, per posar-ne només una gent que tothom entendrà, la corona, no? Un judici per, per exemple, injúries d'arictes contra la corona. Això vol dir que el que és jurídic entre comates, perquè els béns jurídics de caràcter polític es caracteritzen perquè són molt abstractes, l'ordre constitucional, L'ordre públic pot tenir, o sigui, molt sovint també acostumen a les delictes polítics, tot i que no sempre, però un judici polític bàsicament seria això. A partir d'aquí tu, en el llibre, analitzes en detall, diria, quatre casos, que si t'apareix bé podríem revisar. Evidentment, la gent l'ha de fer el llibre, però segur que podem ajudar, podem orientar una miqueta. Abans, però, vull destacar que el pròleg l'ha fet en Benet Salelles i l'epíleg en Josep de Lluís, que estàs content i orgullós d'aquestes pròlegs. I molt agraït perquè tots dos el poden redactar en un temps rècord. Això és important. A mi no, en aquest... Hem parlat de delictes, diguem-ne, polítics, hem parlat de democràcia militant espanyola. El tercer capítol és el primer dels casos que analitzes, que és el delicte d'opinió la condemna en el parlamentari Miguel Castells. La nostra audiència no se'n recorda de qui és Miguel Castells, segur. Bé, és un personatge històric en primer lloc perquè va ser, era bastant jove encara, un dels advocats dels procés de Burgos de 1970 i també dels consells de guerra. Va ser advocat d'en Chiqui i va ser també advocat de Vladimir Fernández Tobar, que va ser un dels condemnats a mort dels membres del FRAC dels judicis d'agost dels 75, però en aquesta eren els que li varen com mutar la pena. I això, diguem-ne, és la primera. Això, diguem-ne, és la primera de la seva vida més recabant. I després, el cas que ens ocupa, que ens ocupa en el llibre, posteriorment va ser senador per Herri Batasuna i... Simultàriament també, durant molts anys, va ser un dels advocats de l'esquerra. I en aquest cas, bàsicament, el seu processament va ser causat per un article d'opinió que va escriure en el qual es dedicava a anomenar un seguit d'accions policials i parapolicials que havien quedat impunes, bàsicament absolutat de mort, i... A causa d'això, la fiscalia s'hi va canviar, I va ser jutjat a trobar el Suprem per candidat. I bé, va ser condamnat. També per un de... A vegades no hem xerat estrictament de la democràcia militar. Bàsicament, el concepte de democràcia militar, que s'associava molt a Alemanya i que el Tribunal Constitucional Espanyol sempre diu que Espanya no ho és, però jo justament el que faig en un d'aquests capítols és argumentar perquè sí que ho és. I la democràcia militar... d'una banda, s'acostuma a exigir adhesió a les institucions i als principis fonamentals del règim, com per tenir dret a assistència i legal, i un supòsit molt clar d'espanyol d'això va ser la llei de partits. I després també el Codi Penal de la Democràcia Militant, sobretot la Democràcia Militant es caracteritza perquè té tot un seguit de preceptes penals, tot i que no només en l'àmbit penal, però sí sobretot, en el qual el que fa és es tipifiquen com a delicte o opinions. Abans hem esmentat passats injúries a la corona, però podríem dir que ofenses dels sentiments religiosos, apologia de qualsevol tipus de delictiu, bàsicament qüestions que tenen a veure amb la llibertat d'expressió i que són restringits per apel·lar en amics jurídics d'aquests polítics que els consideren prevalents. I bé, i va ser que hi hagi una anàlisi també del primer, de quin és, quins són els principals delictes propis d'una democràcia militar al Código Penal espanyol, i n'hi ha un altre que també és un problema esmentat, però és que ha determinat una condemna a Espanya del Tribunal Europeu de Drets Olons recentment, que és el Directe d'Ultrages a Espanya. Exacte. I bé, això, aleshores... I altres delictes d'aquest tipus són injúries al govern, que va ser el delicte pel qual va ser condemnat en Castells, i bé, escars en Castells és rellevant perquè va ser també que el Tribunal Suprem es va condemnar, I el Tribunal Constitucional va desestimar els recursos d'empara i l'any 92 va ser una de les primeres condemnes a Espanya del Tribunal Europeu de Drets Humans, justament per la vulneració del dret a la llibertat d'expressió. Teniu aquí tot el detall en el llibre d'aquest cas, que és interessantíssim. Un altre cas que abordes, també de manera molt detallada i amb un estudi de totes les sentències, el títol és El delicte de creació artística se condemna a anar amb el tònic, no? Sí, sí, sí. Bé... que gairebé això ja podria ser un llibre en si mateix, però bé, està beníssim que estigui tot aquí. Sí, en aquest cas és un poc més del mateix. És a dir, és un altre... Jo diria que en aquest cas és més greu que el cas d'en Castells, perquè ja no és domés i per això jo intento distingir. I igual que la jurisprudència del Tribunal Suprem també ho havia fet, entre el dret a la llibertat d'expressió i el dret a la creació artística. Per exemple, en el cas de la creació artística, hi juga un paper a la ficció. En la llibertat d'expressió, en principi, no. Aleshores, tot i... La qüestió és que en les lletres d'un raper en el qual la provocació i la mutat és un element inherent a la mateixa pràctica, aleshores això revesteix més gravetat al fet que això sigui un secte de repressió. Més enllà d'això, en el cas d'en Baltòmic, crec que hi ha dues... dos elements adicionals que són molt interessants. El primer és que això va suposar correctius importants a la justícia espanyola. Primer, per part dels tribunals de justícia de la Unió Europea, que l'Audiència Nacional va intentar aplicar el sistema d'euroordres presentant els casos de... en cas que un dels delits pels quals va ser condenat era amartiment del terrorisme i presentar com a terrorisme l'enaltiment del terrorisme. Aleshores, resulta que si el delicte està penat a partir de tres anys de presó, i si és per terrorisme, aleshores l'entrega ha de ser automàtica. Però resultava que quan amb el Toni Caldoran condemna aquest... la pena per enaltiment del terrorisme màxima era de dos anys, no de tres. Això va ser producte d'una reforma posterior. I això, la jove de defensa d'en Peltoni va demanar que, quan això va arribar en segona instància, als tribunals d'apel·lacions de Gantt, va demanar que presentés al tribunal una qüestió prejudicial sobre si aquesta pretensió era compatible amb el principi d'arrestar activitat de les normes penals desfavorables. I el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dir que no. Per tant, això va ser un primer correctiu bastant important que va rebre la justícia espanyola. I després, a banda que en totes les fases, en totes les instàncies en les quals va recórrer la fiscalia belga perquè s'accepta, s'entrega, sempre va sortir que no. I una de les més sonades va ser quan També en fase d'apel·lació, en primera instància, la van reputjar en segona instància. Primer van prendre aquesta qüestió prejudicial sobre el principi de retroactivitat penal i la segona va ser sobre, com que un dels delictes era justament injúries al rei i a la família reial, era si això, la fiscalia ho pretenia dir que sí que hi havia doble tipificació, és a dir, perquè un s'aconsegueixi un euroordre Els fets pels quals és reclamada la persona també han d'estar identificats com a delicte a l'estat receptor. I aleshores la fiscalia va dir que ho estaven en una llei, ni més ni màmbra, de 1847 sobre ofensas al rei. Aleshores la defensa d'en Platonic va demanar al tribunal que plantejasse una qüestió prejudicial al Tribunal Constitucional Belga sobre si allò era compatible, aquest precepte de l'ofensa dels reis era compatible amb la Constitució belga i amb la Convenció Europea de Drets Humans. I el Tribunal Constitucional va acceptar la qüestió i va declarar aquesta norma inconstitucional. Per tant, en el cas del Toni va representar també un canvi legislatiu a Bèlgica. Efectivament, sí, sí. És curiós. Continuava... El següent cas que estudies és el delicte de manifestació, concretament en la condemna als activistes contra les retallades a Catalunya. Per tant, en aquest cas és mobilització popular, l'entorn... o fent pressió damunt les institucions legislatives, en aquest cas. Sí, sí, bàsicament en defensa dels drets socials. Aquí, bé, se'n pot parlar també d'això, però jo crec que un dels temes més interessants, i que això també ho hem intentat reflectir en l'estructura, en la taula de lliure, en l'índex, és que, en primera instància, L'Audiència Nacional va soldre la totalitat d'encausats bancó 1, però que li va posar una pena d'un dia o dos dies de presó, que va quedar compensada amb ja un parell de dies d'atenció que havia tancut. Però després, és interessant que en aquest cas les acordacions serien la Fiscalia, el grup d'extrema dreta, manos límpies, i el Parlament i la Generalitat. Aleshores, cosa que ja és bastant qüestionable, que a més en la fase testifical tots els diputats, alguns van dir que s'hauran sentit com prohibits però tots van dir que no van ser objecte d'agressió. Aleshores ja d'entrada que les institucions de la Generalitat utilitzin topes públics per reprimir. L'exercit de manifestació és bastant qüestionable, però encara ho és més que a sobre, quan en primera instància hi ha hagut causades en estat absols que encara interposi un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. En segona instància, també hi va haver un vot particular, però el president del tribunal i redactor de la sentència de cassació, que perventura els hi són ara amb els oients, un tant Manuel Marchena, va revocar la sentència d'instància i va condemnar 8 manifestants. i va introduir un concepte que era... Sí, violència... Sí, clima coactiu. Ell xerrava, després se va xerrar violència ambiental, però en realitat de la sentència xerra de clima coactiu, que això significa que, tot i que els manifestants no hagués hagut actes de violència i de coacció, es fet mateix que ho facin en un nombre prou gros pot determinar que allò pugui ser tipificat com a delicte. En aquest cas, el delicte imputat era delicte contra les institucions de l'Estat. Un altre tema interessant també sobre això, es va plantejar en el començament del judici la competència i qui era l'òrgan competent, perquè no hi havia hagut cap causa a partir d'aquest delicte. Aleshores, les defenses van dir que allò havia de recaure en els òrgans judicials dedicats a Catalunya. I, en canvi, el Parlament i la securació van defensar la competència de la audiència nacional. Com que també... Sí, sí, no? Avanzant, Dani, on anem ja en el gran judici contra els líders independentistes del procés del 2017. I aquí el títol és, jo crec que és important, destacar aquesta frase. Llerra, vostè té una estratègia defensiva. I llavors parles de la causa general contra l'independentisme català. Aquí hi ha dues qüestions ja només amb el títol. Una, la frase, que és d'en Marchena, també... que és molt simptomàtica i molt descriptiva del que va passar, no? I, per un altre costat, aquest concepte de causa general, no? No em perpasses. Ller, vostè té una estratègia defensiva. Sí, això, sí, un estirabot que vaig dir al president del tribunal, en Marchena, a una de les empocades d'en Jordi Cuixart, perquè ella estava interrogant el secretari de Comissions Obreres a Catalunya i el president del tribunal li declarava constantment impartiment totes les preguntes. I ja va haver-hi un moment que ja li va dir això. Ja no és tota una estratègia defensiva. La qual cosa... d'una banda de mostra i després, i a més, diria que la mateixa sessió, o sigui, acabada la sessió, però el mateix dia, forcs del tribunal valen filtrar a la premsa el malestar que tenia el tribunal amb l'estratègia defensiva de l'equip d'en Jordi Cuixart. I bé, això amb jurisprudència d'estrima europea de drets humans ha considerat com la vulneració del dret a un judici just el fet que els magistrats mostrin la seva... o que critiquin el exercici de la defensa, això d'una banda. I per aventura, si algú vol fer una volta més, per aventura se'n podria dir que podria tenir un segon significat aquesta votat i seria que al capdavall, en un judici polític, no hi ha l'estratègia defensiva possible. Sí, sí. I segurament els hi haurien millor, sent partit d'aquesta idea. Causa general, el concepte que més o menys, aquest sí que mena l'enco, jo crec que mos pot sonar, i que tu l'apliques en aquest cas, eh? Sí, bàsicament això vol dir que més que l'objecte de la investigació o de la causa no són tant actes delictius concrets, sinó el moviment en si. I de fet, en un segon sentit en el qual utilitzo aquesta expressió, també és perquè Aquesta causa abasta molt. Són moltes causes. Aquí només en Xardes es més les que van afectar com a la cúpula dels moviments, els membres del govern, el president del Parlament i els líders de les entitats civils i després S'ha emmès a l'esparlament que va ser president que s'havia estat jutjada. En aquest cas s'ha emmès a l'esparlament en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Després un altre dels membres que va passar posteriorment a ser diputat del Congrés en Joan Lluís va ser de Joan Lluís, ja també ha anat suprem, la cúpula dels Mossos d'Esquadra, l'Audiència Nacional i... En tot cas, la cangira una mica la lògica de la justícia, que en un principi seria... Hi ha uns fets, anem a veure qui és que hi té relació, com han passat, etc. I en aquest cas, el que em gira és, hi ha unes persones, un col·lectiu, anem a veure tot el que hi ha. tots els fets que els podem atribuir. Sí, sí, i t'enteneix això que un dels problemes que planteja Sanaldi d'aquesta causa és que en cap moment acaba de tocar quins són els fets que estan investigant el 1 d'octubre, la declaració del 27 de també fins i tot de setembre, si no record malament, els preparatius. Això sempre m'ha quedat la idea de fer, de sortir al carrer i fer una enquesta a Madrid, a Palma, a Barcelona és igual, de dir exactament quins són els fets que s'ajutgen, perquè tothom sap que s'ajutgen... o si et pot entendre, no sé què, però quins són els fets, no? I la mateixa Fisca, ja no sé qual era cor sobre això. De vegades deien que no s'ajutjava el referèndum, de vegades deien que només s'ajutjaven els famosos plans del 6 i el 8 de setembre, però després de l'escriptor això començava l'any 2012, Interessantíssim. Bé, sobre aquesta qüestió, clar, aquí sí que hi dediques també mig llibre, no? No sé si pots fer un flash més i ja passant en el següent. No sé si has de destacar qualque cosa més. de totes l'anàlisi que fas d'aquest judici i d'aquesta causa general. Podríem dir, igual com ha encerrat amb el Toni i els fracàs de les seures ordres, que aquí ha passat el mateix. Bona part d'actats tan causats va a saber en defensa des de l'exili, sent conscients que no tindrien dret a un judici just en cas de romans en el sud espanyol, i encara van conèixer-se que són els principis, que no suprem després, I aleshores cada pic que es va emmetre a un euroordre va ser remutjada. Podríem xerrar sobre, ara estrictament el sistema d'euroordres no possibilita que l'òrgan receptor digui no. Hi ha un partit internacional que és el de no extradició per delictes polítics. Clar, el sistema d'euroordres ha restringit molt la possibilitat d'anegar-les i encara més de dir, no, no, és que això que m'està plantejant Posta és un repte polític. Això només ho va dir Suïssa, que no és part del sistema d'euroordres, però sí que és cert que si analitzem, bé, en algun cas, el cas de la justícia belga, el primer va al·legar defectes de forma, però que en la segona euroordre, però darrere dels quals també es podria veure que hi ha greus d'eficiència, de coherència amb les curacions. I després, en un dels casos més somat va ser l'estimul superior de Schleswig-Holstein. que en un començament va emmetre s'entrega per malversació d'acabals públics, però que això s'ha de tenir en compte que ja el set del desembre el magistrat instructor del Tribunal Suprem havia retirat, abans que es resolguessis, el Tribunal de Primera Instància de Brussel·les, diguem-ne, la via retirada a la banca era possible que no s'aconseguís per tots els delictes i que s'aconseguís només en part. Amb la qual cosa, els trenors d'antes lésbics hòstens ja sabien que si mantenia el mateix criteri seria retirada. És a dir, l'euroordena seria retirada. I també és molt... Això se nota molt que en la segona interlocutori està molt ben... argumentada i molt extensament la denegació per el càrrec de la rebel·lió i en canvi el de malversació amb cinc fulls se'n ventila i amb uns arguments molt dolents. Darrer capítol, importantíssim, interessantíssim, que és repressió lingüística, afectacions al dret de defensa per motius de traducció o interpretació en judicis polítics. Clar, això primer m'ha remet per mi incomprensible que els leaders independentistes no... No m'entenguessin la llengua, la llengua catalana, davant del Tribunal Suprem, però a banda d'això, expliquem-nos un preument ja quin de què parles en aquest capítol. Això, doncs, primer... Creia que els títols no estan clars. És a dir, com, en principi, sempre que s'apugui, s'ha d'intentar evitar, perquè no hi ha els procediments panels, que són procediments on hi ha una terminologia molt fixada i on els matis són molt importants, que no hi hagi persones interposades entre es declarant i es jutja. Aleshores, el pitjor de tot també és que, en segon lloc, quan s'accepten interpretacions o... quan es recorre a l'ús d'intèrprets acostuma a ser amb persones estrangeres. No és possible que els jutges sàpiguen totes les llengües del món. Però la qüestió és que, tot i que tinguem règims de doble oficialitat lingüística, el mateix disseny de la justícia espanyola. Bé, d'una banda, la justícia espanyola és un po' unitari, és a dir, no hi ha un federalisme social, però és que, fins i tot, encara que ho fos a Bèlgica, abans, havia estat un estat unitari, però encara era garantista des del punt de vista d'altres lingüístics de les justiciables. I és que això tampoc no se compleix. Aleshores, resulta que la legislació vigent en l'àmbit processal, pel que fa l'exercici dels drets lingüístics, a la pràctica continua sent, es va reformar el 2015, però a la pràctica continua vigent, els projectes de la llei del judici criminal de 1882, que permeten que... siguin designats com a interès per les persones que no acreditin prou competència en la llengua en qüestió, de manera que, de facto, els ciutadans espanyols, entre cometes, parlant d'altres llengües oficials, de llengües oficials que el castellà, reuen el mateix tractament que els estrangers. I després el que sí que posa és un seguit de casos i d'informes o d'estudis sobre... la mala qualitat de les traduccions i interpretacions en processos. En alguns casos, poso un exemple d'un grup de recerca de normes d'autònoma, que són judicis sobre carícters comús, però em poso que es té el mèrit d'aquest estudi que demostra primer, que no se tradueix la qualitat del judici i segon, que la qualitat de les traduccions és molt i afectant a qüestions substancials. I bé, no sé si hi havia... Bé, no, en qualsevol cas queda clar que el que fas aquí és una anàlisi precisament d'això de l'impacte que pot tenir una mala gestió, diguem-ho així, una mala gestió de la diversitat populàstica. I a més, en algun dels casos que aquí ja són judicis polítics per temes de les zones amb terrorisme, etcètera... que sí que hi ha, a part d'aquestes traduccions de documents, sobretot de traduccions de documents i en interpretacions, hi ha, a més, no només les traduccions són infidels, sinó que fins i tot tenen una intenció incriminatòria. Bueno, apassionant tot el que mos has contat. Dani, moltíssimes gràcies. Judicis polítics sota la democràcia militant espanyola. Anàlisi de la justícia política, quatre causes penals, amb pròleg d'en Benet Sabelles, epíleg d'en Josep de Lluís, un llibre d'en Daniel Escribano, editat per Edicions Documenta Balear... que vos recomanam perquè és un llibre realment exhaustiu, interessantíssim i que per un costat compila totes aquestes coses que més o menys som capaços de recordar d'aquests judicis més mediàtics i tal i per s'altre m'adona claus que no tenim temps d'anar a cercar nosaltres i que en Dani ha fet aquesta feina. Dani, moltíssimes gràcies. Gràcies, bon dia. Ara ja està bé, suposo que ja m'ha agradat. No, no, espera. Ah, no, però això està bé. Escoltes Bon Dia i Bona Vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari. La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222. Pensa globalment. Miravida.cat. Escolta Ona Mediterrània i llegeix The Balears. Ooh, baby, I love you with every day, yeah, yeah. Vida.cat, la teva plataforma audiovisual. Vida.cat, programes de debat, entrevistes, humor, amb la mirada centrada en Mallorca. Entrevida.cat i gaudeix de la vida. Ben aviat podreu gaudir de nous programes Vida. Som a punt d'inaugurar la segona temporada d'Això és Vida, a partir de dilluns que ve. I també vos oferirem un podcast titulat Mallorca amb Mirada Jove. tot això a la plataforma audiovisual Vida, però ara som Bon dia i Bona Vida, el programa matinal d'Una Mediterrània, i en aquesta hora vos parlem de llibres, i la nostra selectora, la nostra seleccionadora de llibres, Miquel de Serra, ja mos espera a l'altra banda de l'apunt telefònic. Miquel de Serra, molt bon dia. Bon dia, tot am. vàrem coincidir amb la presentació del llibre que és un dels llibres que havies recomanat que és l'Estaca va ser interessant la presentació molt interessant molt, me va agradar molt escoltar l'autor i una Glòria Julià i tal, i un llibre encara que és moltes coses que véssin de l'Estaca crec que hi ha moltes coses que jo no ho sabia i que m'ha agradat molt descobrir i me va agradar molt Igualment, dic. I a més a més, després, clar, evidentment me'l vaig estar mirant, no puc dir llegint, però sí, cercava, revisant totes, bueno, la quantitat immensa de versions que hi ha, etcètera, etcètera, etcètera. Realment, un llibre interessantíssim. Però avui m'ho han seleccionat uns altres. Què t'apareix la paraula selectora de llibres? La lectora. La lectora, de selecció i de la lectora. Perfecte, m'agrada. Quin llibre mos dus avui. Bé, he preparat tres llibres, ja sabeu que llibres se'n poden recomanar moltíssim i això de seleccionar uns quants és difícil, però és que... Molt difícil. Molt difícil perquè comences a pensar aquesta i aquesta i no, no en pots, no en pots. Ah... xerrada a tots. Bé, començaré per un de poesia, com la setmana passada que vaig recomanar darrere d'Antònia Vicenç, i avui ens recomano un altre, també un poeta de Sant Tanyí, que també és una novetat d'ara de setembre, que és Antoni Vidal Ferrando. Paraules majors també, eh? Exacte. que acaba de complir 80 anys i ha coincidit amb aquesta publicació del seu llibre que bé, Toni Vidal Ferranda suposo que tots també coneixem com a poeta, historiador, narrador el 2023 va guanyar el Premi Jaume Fuster a part té molt de reconeixements també ha estat un gran amic de llibreria Quart Creixent que va fer el calendari un any també va fer un poema inèdit els 42 o els 40 anys, ara no ho record bé, i acaba de publicar aquest llibre, com dic, Edicions Proa, que se diu Entre dues fosques Entre dues fosques Entre dues fosques és el seu títol editat a Edicions Proa i on s'expressa el desconcert davant d'un món que ofereix horrors i meravelles, com diu ell ja Bé, i d'aquí hi ha la meva primera recomanació d'un altre autor de Santanyí, que ja saben que Santanyí és un poble de grans escritors, no?, i poetes. Sí, sí, sí. El darrer dia que vaig veure en Toni Vidal Ferrando va ser a la casa d'en Blai Bonet. Blai Bonet. O sigui que ha imaginat, sí, sí. Sí, sí. Falta dir, haurem de xerrar de Blai Bonet i pel Pobre Ceba, ja que l'any que ve serà any Blai Bonet. Sí, sí, sí. Així com en guanyes any jo en part. Idò prenent nota d'aquesta recomanació de poesia d'Antoni Vidal Ferrando, Entre dues fosques, editat per, mos has dit? Proa. Proa. Edicions Proa. I a Quarqueixent Jaies, per exemple... Sí, sí, està damunt d'esta orella, les novetats de poesia. Vinga, idò, un altre llibre, Asassanaia. Miguel, més recomanacions? L'altra recomanació no és un llibre, no és una novetat, perquè, bé, va sortir l'any passat, tampoc és que sigui molt antic. Ja. Però és un llibre que des que va sortir m'ha fet molta de gràcia, he assistit com a llibretera a vendre-lo, crec que a dues altres presentacions. Sí. Crec que també una se va fer cano al col·ler, si no record malament. I el llibre se diu 1111 llans i pestes. Ah, sí, sí, sí, sí. Diccionari d'insults, exageracions, plastomies, metàfores, locucions... Sí, sí, sí. Frases fetes, aquest llibre d'un pròleg de la Catarina Belriu, està editat per a Leonard Montaner i l'autor és Antoni Rodríguez Mir, que també crec que és bastant conegut com a escritor, ha guanyat també diferents premis i també ha escrit novel·la, poesia... I bé, crec que és un llibre, a més que va per la segona edició, que és bastant venut, totes vegades jo he fet de llibretera, és un llibre que s'ha venut, i les fires, i tot això, i crec que és un llibre graciós i divertit. I a més, com ell diu, la seva primera presentació que va anar, que va ser de la Santa Maria Lida. Sí, sí. que l'ha fet amb s'intensió aquesta que puguem insultar en català. Res de gilipolles i perdelades d'aquestes, sinó que aprendre ja que insultam o aflustamam o tot això en català. Jo, quan el vaig tenir en ses mans, el primer de tot que vaig fer, vaig acercar a veure si sortia un insult que mordés el meu padrí, als nens, quan érem petits, que quan feien alguna cosa que no li agradava, sempre mordés, ets un benastre. Un benastre... Un benastre, sí, és una paraula que crec que no l'he sentit de dir a massa més gent, la recorda ell, i el vaig cercar i efectivament surt. Un benastre vol dir una persona beneita, curta d'enteniments, no ho sé, això. A mi me deien en Nerot. En Nerot, sí, aquest també l'he sentit. Molt treballades, sí. Bossot... Bossot... I quan vaig dir això que... que vaig cercar a veure si sortia aquest insult que deia el meu padrí, efectivament molta gent ha fet el mateix. Quan ha deixat un sermant cercar el que recordam que mordeien en aquell temps. Després surten moltíssim d'insults que jo no l'havia sentit dir mai, eh? Bé, perquè calcuns deuen ser molt locals, Pentura Exacte, exacte, perquè efectivament ara no record, m'agradaria saber quin és però no el record, me'n record que a Santa Maria Lídia de la presentació hi va haver una persona que li va dir, aquest no surt i ell va dir que ara ja té com a mil més per fer un altre llibre que molta gent li havia fet arribar coses que no sortien exacte bé, i per això els recomand perquè crec que és un llibre divertit que el poden tenir tots, no és una lectura és un llibre per consultar, un llibre per regalar i aquí va ser la meva segona recomanació fantàstica, també l'anotam i en aquest cas ja el tenim aquest ja el tenc, o sigui que Aquest ja el tens. Aquest no el posem a la panera. no, perquè el vaig comprar justament has dit que si se va fer una presentació aquí a Canal Cove va venir Toni Rodríguez i efectivament el vaig comprar, vaig aprofitar perquè me'l dedicas que és una cosa que també m'agrada i sí, sí, aquest ja està a la panera no ho sabia, dubtava si li he vengut a Canal Cove sí, sí, segur que sí quan he vengut moltes vegades en segon quin llibre ja no sé exactament tenir quins tercera recomanació d'avui Tercera recomanació d'avui i darrere, aquesta sí que és una novetat, que tu en saps més que jo, però que l'hem de recomanar avui, perquè es diu Prosa de combat, de Manuel de Pedrola. I en aquest volum, com sabem, acaba de sortir, ara també és setembre, editat per Coma Negra, on es recupera el seu primer i únic, crec, assaig polític, no?, censurat el 1966. Sí. I els seus millors articles que n'hi ha que se publiquen aquí per primera vellada. Efectivament. Han fet una bona feina de selecció, una Júlia Ojeda, en Jordi Puig, sí, sí. Exacte. I, bé, Manuel de Pedrolo crec que no necessita presentació, no? No. Crec que... Diven que el seu llibre mecanosprit del segon origen és el més venut de sa literatura catalana. Sí. A més, ha estat posant moltes veiades com a... Com a lectura recomanada o obligatòria abans. Exacte, com a obligatòria en els instituts i tal. I bé, com sabem, en Pedro lo va ser durant molts d'anys el principal referent de l'independentisme de la premsa catalana. I perquè recomanam aquest llibre, i llavors també el recomanam, perquè dimarts, 19 d'octubre, a les 7, a llibreria Quart Crescent, hi ha la presentació... en la presència d'en Júlia Ogeda i el periodista Tomeu Martí. Idò, mirarem de ser-hi. Allà ens trobarem una altra vegada. Ja ho saps, que disfrut moltíssim de llegir i de parlar d'en Pedro Lo. Per tant, i a més a més, en la bona feina que ha fet Júlia, crec que sí, que tot plegats disfrutarem. I a més a més resulta que a part de tot, a part que el reivindiquem per una cosa o per l'altra o per tal o qual, resulta que ara és el més venut de no ficció en català aquest llibre. Per tant vol dir que encara és molt vigent i encara ven molt en Pedro Ló. Van molt d'en Pedrolo, sí. Per tant, aquesta nova recopilació, aquest nou llibre d'en Manuel de Pedrolo, poden dir així, que jo crec que en té més de 150 d'editat de publicats, o sigui que Déu-n'hi-do també, l'obra d'en Pedrolo. Sí, sí. s'obren Pedro López, a més, clar, poesia, narrativa, contes, articles, assaig, va tocar un poc tots els temes, no? Dia 9 d'octubre, que això és dimarts, eh? Sí, dimarts, a les 9 hores, a llibreria Quart Crescent, en Esquerra d'en Rubí, de Palma. Molt bé. Idò... No, no, dimarts no, eh? No. Ara m'aparic... M'he equivocat de dia. Pot ser que sigui dijous. Jo anava que era dimarts, però a mi no m'he equivocat, perdona. Avui són dia 2. Sí, sí, dijous, dijous 9. Ara és dijous, no? Sí, sí, dijous 9. Bé, igualment... Sí, sí, estic mirant el calendari ara. Això vol dir... Això vol dir que haurem parlat abans... Clar, que el dijous... Clar, jo anava encara el dimarts, i tot pas el dijous. Bé, en qualsevol cas... El dematí torneran a xerrar i torneran a recordar que... Això mateix anava a dir, ho recordarem encara, tindrem ocasió de recordar-ho un dia més. Recopilant les tres recomanacions que mos has fet, en Toni Vidal Ferrando... Entre dues bosques. Toni Rodríguez. 1.101 llans i pestes ho deixem aquí perquè el títol és ben llarg el que t'anava a dir també és títol és ben llarg i Manuel de Pedrolo un clàssic sempre en aquest cas paraules de combat un títol ben triat també Miquel Acerra com sempre la nostra selectora de llibres moltíssimes gràcies dijous que ve més Molt bé, gràcies i bon dia a tothom. Gràcies, bon dia, gràcies. Ja ho sabeu, sempre, sempre teniu Quart Creixent, hi ha altres llibreries, evidentment, però Quart Creixent, qualsevol títol en llengua catalana el podeu trobar. en aquesta llibreria que és en el carrer d'en Robí, jut de vores a plaça Major de Palma, lloc on se farà aquesta presentació que abordem ara de prosa de combat, el nou llibre d'en Manuel de Pedrolo, en aquest cas editat per Coma Negra amb una selecció d'escrits, d'articles, algun d'ells llargs, de Manuel de Petró, algun d'ells publicats, altres inèdits que conformen aquest nou llibre que ja vos deim que a dia d'avui està el número 1 de les llistes de llibres més venuts de no ficció en català. Som a una mediterrània, som el Bon dia i bona vida, el programa matinal d'aquesta casa. Ens queda encara una hora de programa i aquesta hora la dividirem en dues parts. Una part dedicada a parlar de les curiositats de la història amb en Xisco Roger i d'una altra la dedicarem a parlar amb en Jaume Sastre. Clar, ahir era primer d'octubre, per tant, segurament una de les qüestions a tractar serà vuit anys després d'aquest... d'aquest dia que dura anys, d'aquest primer d'octubre, on hi va haver el referèndum d'autodeterminació de Catalunya que va guanyar l'opció independentista per una majoria total i absoluta i gairebé difícil de... És a dir, encara que tothom que no va anar a votar hagués anat a votar, que és gairebé el resultat, garantés que hagués guanyat a ser igualment. Miram ara la portada de Diari de Balears, que s'està actualitzant en aquests moments. Continua com a notícia més destacada. la intersecció d'alguns derbeixells de la global sumut flotilla, d'altres de moment no han estat interceptats i per tant continuen el seu camí cap a... cap a casa i tenim encara en marxa un vídeo o una connexió streaming on se pot seguir encara la evolució d'algun dels vaixells. A banda d'aquesta qüestió, ja el diari de Balears ha afegit cinc noticis més a la seva portada. Vos les detallam ara, just abans de conèixer-nos amb en Xisco Roger. Per un costat, més per Palma, exigeix una junta de portaveus urgent i una declaració institucional de denúncia a l'atac contra la flotilla. D'altra banda, el grup Blanquerna presenta el programa del 36 Seminari Blanquerna. Ara vos el revisarem també. A Eivissa demana a l'estat espanyol la declaració de zona catastròfica. Dóna'm poesia, feminitat i poesia, nova proposta Montuíri de la poesia trenyina amb la presència de Llucia Serra i Arca, els quiocs de premsa no han de ser bares. Ja mos ho va dir... N'Àngels Fermos, ell, en una de les entrevistes que li van fer fa uns mesos i, evidentment, ara que tornen a entrar en crisi, Arca recorda aquesta postura. Vos parlàvem del nou seminari Blanquerna, I vos hem de dir que el seminari tendrà lloc els dies 1 i 2 de novembre a l'hotel Eix Platja Daurada de Can Picafort i inclourà taules redones i dues conferències sobre qüestions clau per entendre el país. hi haurà entre d'altres una taula titulada El sindicalisme nacional i de classe avui amb la participació dels representants sindicals d'intersindical, de l'AP, de la CIGA de Galícia i de la coordinadora obrera sindical. també hi haurà un diàleg entre la lingüista Catalina Mangual Ripoll i l'escriptora activista Òmnia Bacali i també hi haurà una sessió titulada Fui de ruta cap a l'hegemonia política, el cas del BNH a càrrec d'en Jordi Muñoz, professor de ciència política i un representant del Blanc Nacionalista Gallec. I també hi haurà una taula de joves de diferents organitzacions polítiques dels països catalans. Diumenge matí hi haurà quatre illes un país. amb la participació de Miquel Àngel Maria, ex-vicepresident del Consell de Menorca, Alejandra Ferrer, ex-president del Consell de Formentera i Bernat Joan, escriptor i ex-eurodiputat a Ibisanc, moderats en aquest cas per la periodista Margalida Solivelles i a les 12 tindrà lloc el debat final de seminari. Si entreu a la portada de Diari de Balears, hi trobareu la manera de poder-vos apuntar, de poder-vos inscriure en aquest seminari, que es farà, com bordem, dia 1 i 2 de novembre, que són dissabte i diumenge. Anem ja a abordar la següent secció d'aquest programa matinal, que és les curiositat de la història, que mos acosta, com cada dijous, en Xisco, en Roger, aquí saludarem, aquí ja està en compte tant també, i aquí saludarem tot d'una. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània. Xisco, Roger, bon dia. Bon dia. Xisco, avui, com cada dijous, farem un repàs a una d'aquestes curiositats de la història que tant mos agraden i mos situes ara fa 50 anys, octubre del 75, molt a prop ja de... com s'ha deia allò? Has fet biològic. Has fet biològic, sí, sí. Has fet biològic. o has fet successori també jo això no sé si ho tenia molt present l'octubre del 75 se varen viure les darreres manifestacions en favor d'un règim que agonitzava de fet ja publicaves l'article dissabte passat a l'Ara Balears i ara aquí en farem un repàs en diversos detalls Exacte, si em permets, com fem sempre en aquestes curiositats de la història, és l'article que surt aquesta setmana a la Balears i del qual la gent pot accedir tant en paper com de manera digital. Idò, bé, parlarem avui de la darrera colcada del búnquer, li dius tu, eh? Sí, exacte. Això, com tu estaves comentant, va ser cap a l'octubre de 20, aquestes mateixes dades, només quedaven 50 anys, i van ser un conjunt de manifestacions que es van fer a les filles, en les quals se va expressar, i com tu dius, no, això era un mes i mig abans de la mort d'en Franco, i van ser manifestacions i concentracions en favor del seu règim. Quin fet va provocar aquestes manifestacions a l'octubre del 75? Això m'imagino que Pentura seien tutta present, perquè també han sortit de poc talles, s'ha recordat aquest aniversari al mig segle, perquè 27 de setembre del 1975 van ser els darrers afusillaments del règim de Franco. Varen ser condemnats a mort i executats dos militants d'ETA i tres militants del front revolucionari antifranquista, que era el FRAP. Si cometa, després ha estat molt present per desgraci, això és un grup que evidentment en aquell moment tenia una certa presència però que després va quedar una mica com desapareguda de la seva memòria. Home, això va ser... Qualque vegada s'ha fet servir l'expressió de franquisme, va morir matant. Sí. I van ser aquestes condenes a morts, que a més, com s'ha tornat a comentar ara, van ser uns consells de guerra amb unes garanties jurídiques més que dubtoses. I va haver peticions de tot el món, fins i tot del papa, que aquelles condenes a morts no s'adugessin a terme. Però se'n van enduatar-me, per desgràcia. Ara ha fet 50 anys, 27 de setembre del 1975. Això va fer esclatar una onada de manifestacions, de protestes, sobretot per tota l'Europa occidental. Perquè no oblidar que Franco, la dictadura de Franco, era la darrera dictadura que hi havia a l'Europa occidental. Vull dir, just l'any anterior, el 1974, la famosa revolució dels claveis, havia caigut la dictadura de Portugal, la de Grècia també havia desaparegut per aquesta mateixa època i va haver mobilitzacions ballades per tota Europa, la gent, se va indignar amb aquella barbaritat que estava fent el franquisme. Una imatge que jo diria emblemàtica d'aquelles manifestacions va ser Nolóf Palme. Nolóf Palme, que llavors era el primer ministre de Suècia, que era la ministra socialista, fins i tot va sortir amb una guardiola per demanar diners per donar suport a la oposició contra el franquisme, que evidentment era il·legal. I i l'Ospalme, que per desgràcia després uns anys més tard va ser assassinat. Ell va ser una mica, aquesta imatge seva amb la Guardiola va ser una mica... sa imatge emblemàtica, com dit, d'aquelles mobilitzacions. Clar, això com se mos explicava de dins, dins el règim? Bueno, evidentment Europa mos odiava, mos teníem amb ella, això era sa conspiració judio-mazònica, que era una expressió també molt del règim, i a més es que se va donar sa curiosa circumstància de que Totes aquestes propostes estaven en portes del que era llavors els franquismes a festa de l'1 d'octubre. potser la gent d'una certa edat se recordarà. Hi havia unes festes essencials del règim, les dues més potents seran el famós de 8 de juliol, l'aniversari del cop d'estat, i l'1 d'octubre, perquè l'1 d'octubre de 1936 els generals colpistes havien elegit entre ells en Franco i li havien... li havien donat el títol de jefe cap del govern de l'Estat. O sigui que el franquisme el deia l'exaltació de Franco en aquest càrrec de cap d'Estat. Llavors, aquesta data de l'1 d'octubre es va fer servir com la data màgica, la data de referència, perquè es búnquen perquè el franquisme posés en marxa aquelles manifestacions, evidentment per tot l'Estat, però també a les Illes Balears, en les quals s'expressava que Europa mos odiava, que era sa conspiració i que tots adoràvem nenen Franco i el seu règim i que era fantàstic. I, Xisco, quina va ser la més destacada, o quina seria la manifestació que destacaria més? Ja, com comentava abans, pot ser la gent d'una certa edat se recorda. Això va ser la famosa Plaça d'Orient, la Plaça d'Orient de Madrid, 1 d'octubre de 1975, una multitud, que evidentment els mitjans de comunicació van dir que era un milió de persones, Després, això s'ha mirat, i evidentment, no sé si vosaltres coneixeu la plaça d'Orient de Madrid, és àmplia, però tant com un milió de persones sembla que era absolutament impossible que hi capigués ja tanta gent. Va ser la darrera aparició pública de Franco, que ja estava molt malalt, estava molt fet a pols, i al seu costat, en el balcó del Palau d'Orient, va compareixer en Joan Carles de Borbó, que llavors era el príncep d'Espanya, tenia el títol de príncep d'Espanya i que com tothom sap després va ser rei. S'entenia, vull dir, ell estava declarat successor de Franco a títol de rei a tots els efectes, vull dir, de la seva dictadura, i això continuaria sent el mateix règim franquista només que amb un rei. Evidentment amb això en Franco, en Joan Carles va enganyar en Franco, i en Franco se'n va creure, el mateix que després va enganyar tota sa gent que el tenia per una persona exemplar. Déu-n'hi-do. Qui era, perquè n'hem parlat al principi, què era el búnquer i qui se va inventar aquesta expressió? Sí, es búnquer, clar, és que estan parlant, ara sembla que estan parlant de sa prehistòria, d'acord? Sí, sí. Jo, com que ja tinc una certa edat, jo això ho he viscut, era un nin, evidentment, i es búnquer era, encara en temps d'en Franco, es búnquer era com se va començar a anomenar el sector més intransigent, vull dir, superextrema dreta, vull dir, aquella gent, perquè hi havia sectors importants, fins i tot, dins els governs de llavors, és que era el govern d'Alias Navarro, hi havia gent com el famós Fraga Iribarne, que després serien els líders de l'Aliança Popular, que ara és el Partit Popular, com José María Iza, dins el mateix règim hi havia gent que era el que llavors es deien operturistes. Vull dir, que no arribaven a dir que volien una democràcia, per això evidentment seria il·legal, però sí que s'havia d'obrir, havia de ser més plural, de fet s'havia creat la famosa llei d'associacions, i el búnker era tot el contrari. El búnker era el que després diria Franco en el seu missatge pòstum, fermat i ben fermat. O sigui, no, tot exactament igual. En Planes Sant Martí, que era un periodista mallorquí que va ser molt conegut, ja sí en Planes Sant Martí, el Salsic, ell deia que s'ho va inventar. Això tant en el llibre Memòria Viva, que és una publicació col·lectiva que va publicar el grup Serra, fins i tot un article del mateix Planes Sant Martí que diu, no, està malament que ho digui, però això m'ho vaig inventar jo. Sembla que quan escrivia, ell col·laborava per una revista que va ser molt famosa en aquells anys, que era Triunfo, i sembla que es va inventar Jodesbunker. Fos com fos, el fet és que Jodesbunker va tenir, bueno, és una expressió que va fer fortuna i sobretot els sectors progressistes la feien servir molt per referir-se'ns més als que diríem ara carques, però que jo crec que queda claríssima. En Forges, famós Forges, un geni, feia vinyetes amb el búnquer famós, amb la casamata aquesta de ciment, de la qual sortien les veus dels búnquerians. En el País Valencià se va incumyar una expressió que era búnquer barraqueta. Això te volia demanar, mira, te volia demanar. Les búnkers barraqueta eren, també se les han dit blauers, no? Sí, blauero. Aquesta gent que és superanticatalanista, més ben integrista, més ben conservadora, que diu que el valencià no és català i altres dois semblants. I això de búnker barraqueta, jo, la veritat és una expressió que ja fa molt de temps que no he sentit. Normalment es fa servir la de blauers i ja sabeu que blauers és per safranja La franja blava, que és la senyera de l'actual comunitat valenciana o país valencià, com li deim, té aquesta franja blava amb la qual cosa significa, se diferencien del que són les quatre barres de tota la vida, que les quatre barres són el símbol, no només de Catalunya, era símbol de tota la corona d'Aragó. Llavors s'aferren desesperadament justament en aquesta franja blava perquè això els diferencia dels catalanistes, que no els poden sofrir. Interessant perquè ho havia sentit molt i tampoc acabava d'ubicar-ho. Centramos en Mallorca, ara. Quines manifestacions se varen fer aquell octubre del 75? Sí, hem d'aclarir de tota manera, hem de puntualitzar que, bé, aquestes manifestacions foren orquestades justament per aquests sectors més intransidents, i hem de dir que a Mallorca el búnquer tenia prou pers, Justament en aquell moment, en aquell moment que estan parlant, d'octubre del 75, just abans de la mort d'en Franco, perquè, entre altres coses, perquè llavors era el governador civil, ara el famós Carlos de Mer. I Carlos de Mer estava claríssim que anava, perquè una de les coses que va fer el gener de 1975, a seure a la taula presidencial d'un mítim de Força Nova amb l'Espinyol. i Forza Nova i Blas Pinyar, bueno, era un búnquer molt búnquerian. I de fet, en Demer, és el que va donar ales una mica per decidiró als búnquerians mallorquins. És curiós, per exemple, en el Sant Martí, en aquest mateix article de Memòria Viva, diu, bueno, el búnquer a Madrid era molt perillós. Molt perillós perquè hem de recordar que llavors hi havia terrorisme d'extrema dreta, guerrilleros de Cristo Rei. Sí, sí, sí. Que li demanin a El Papus, per exemple. Sí, exacte. O en exabogat de Totxa. Sí, senyor, efectivament. I en canvi a Mallorca, deia Plana Sant Martí, fins i tot eren bona gent. Home, jo et diré, he vist les memòries de Miquel Rosselló, I en Miquel Rosselló comenta en les seves memòries que personalitats progressistes d'aquella època, que tu conesses segurament, Llorenç Capellà, Sebastià Verd, Antoni Taravini, Andreu Manresa, Antoni Serra, tota aquesta gent rebia telefonades en les quals es deien et matarem Roig Quebró. Se lliberia Tous, que reientava Antoni Serra, també van fer una pintada amb s'ho signenasi i amb s'expressió alerta rojos. I al diari de Mallorca, que llavors estava considerat superprogresista, i Antonio Alemany, que era el seu director, li varen fer tres atemptats contra la redacció del diari de Mallorca, i en Alemany li varen posar un còctel molotov en el seu cotxe. Vull dir que, no tots eren tan bones persones. Però el que tu me demanaves, tomeu ara, és les manifestacions que ells van fer. I evidentment, la referència, per així dir-ho, va ser la que se va fer a Palma justament aquella data màgica, aquella data emblemàtica del franquisme, que era 1 d'octubre, 1 d'octubre de 1975, es fa una gran manifestació davant Salmudaina, que havia llavors un grup d'extrema dreta, un grup del búnquer, que s'adeia Grupo Onderos. que aquesta gent, evidentment, anava una mica errada, perquè els foners mallorquins varen desapareixer, perquè els descendants dels foners mallorquins eren la població islàmica i que va ser pràcticament exterminada amb la conquesta. Però bueno, anaven encara amb aquesta història dels foners. Es van concentrar, se calcula, jo he mirat la premsa de l'època, el que va sortir a Dior a Mallorca, Última Hora, el Baleares, i a més, com faig sempre, llibres que gent com Joan Mas, Miquel Palleres, Antoni Nadal, Jordi Nens Carrió han escrit sobre aquella època. I es calcula que es van concentrar aproximadament 2.000 persones a les portes de l'Almodaina, i el que fa en escrits i en les pancartes eren coses així com rojos asesinos, rojos al paredón, etanó falangesí, i això el que m'ha semblat més curiós era envair Portugal. Varen fer, sa gent d'aquella manifestació de l'1 d'octubre, varen fer una cridada a envair Portugal. que a Portugal, justament, abans ho he comentat, l'any abans havia tingut la revolució d'esclavells, la qual cosa vol dir que havia deixat de ser una dictadura, no? I se'ls havia de castigar a qui se l'ha acudit de deixar una dictadura que, com tothom sap, és magnífica, en favor d'una corrupta democràcia. Home, en Carlos de Mer, el governador, aquest governador bunquerià, una de les seves característiques era que era un bocamoll. I a cadascuna d'aquestes manifestacions que se van fer en aquests dies, va mullar algunes frases memorables. En aquesta manifestació a Palma va dir en Demer que això era una conspiració contra Espanya dels diferents països de feia cent anys, o sigui, no venia d'ara, feia cent anys, que estaven conspirant dels països estrangers contra Espanya. que curiosament eren països dels quals els seus presidents o primers ministres eren socialistes, la qual cosa ja era sospitosa, no? Que els refusellaments eren justícia de dret natural, vull dir que això era la cosa més normal del món, i que en aquells països que protestaven no hi havia democràcia i llibertat, sinó llibertinatge i tirania. Ja, ja. No va ser l'única manifestació que es va fer a Palma, que es va fer a les Illes en aquells dies. 3 d'octubre és curiós, dos dies després. És curiós perquè se va fer una manifestació motoritzada, vull dir, en cotxes. Aproximadament van ser 200 cotxes circulant pel centre de Palma fins a la plaça de Cort i que anaven amb banderes d'Espanya, pancartes en favor del Caudillo. I després era una bastant curiosa, que va ser uns dies més tard, 14 d'octubre, perquè aquesta va ser una manifestació d'estudiants, d'adolescents. Això va ser als instituts de Palma, l'Institut Ramon Llull, es van concentrar 200 estudiants, Després van anar a fer l'institut Joan Alcobé, que està recortat. L'institut Joan Alcobé és curiós perquè llavors era un institut femení. Ara, evidentment, tots són mixtos, que és la cosa més normal del món, però Ramon Llull era dels lots, i el Joan Alcover era de les xalotes. Varen anar cap a les xalotes, les van animar a participar. Recordeu que eren estudiants que se manifestaven no en contra, sinó a favor del règim. Cosa rara, no? Algunes xalotes les van apuntar, després van anar fins a la policia nacional, van anar fins a la guàrdia civil, i van acabar a la plaça de cort, on el Guillavons es va animar a reçar un pare nostre. bona manera d'acabar una concentració juvenil. I a Menorca i a Eivissa com va anar això? Sí, damunt a les mateixes dates se van fer manifestacions també a Eivissa i a Menorca, també amb els mateixos motius d'acord. Això va ser dia 9 d'octubre, a MOU, que sempre lligant aquesta qüestió religiosa, nacional i catòlica, primer se va fer una missa a Sant Francesc i després va haver-hi una concentració d'uns centenars de Menorquins, aproximadament. Tornava a estar per allà en Carlos de Mert i va tornar a deixar una frase memorable. Són més joves, totes en castellà, no, per supuesto. Són més joves que les putrefactes democràcies. Poden tolerar moltes coses, però cap de Suècia, perquè el seu cap de govern, Olof Palme, és homosexual. O sigui, no tan sols era Roig, sinó que a més era això que se deia avant, no? Entre cometes i maricó. Clar. eren molt mascles, no saps? I després hi ha la manifestació d'Eivissa, això va ser també després d'una missa, això va ser dia 14 d'octubre, i jo he vist una foto que es va publicar a Diario Evissa, i, bueno, uns... uns crits de rigor i unes pancartes. Una que se va posar molt de moda entre aquestes manifestacions era Espanya unida jamás será vencida. Va intervenir, va parlar Esbatla, va parlar el delegat desgovern a Eivissa i, per suposat, va parlar en Carlos de Mer, que no se perdia ni una ocasió. Clar, tota aquesta onada per tota Europa en contra del règim va ser una mica preocupant pel regim, perquè és franquisme. Llavors, ja duria uns anys que estava intentant entrar dins el que ara és la Unió Europea, i que llavors li deien el Mercado Común. El que passa és que, perquè ja, eren molt interessants en aquest club, però els havien dit que de cap d'estes maneres perquè no admitien països que no fossin democràtics. De fet, va entrar molts anys després, quan per fi va ser una democràcia. Carlos de Mer va dir, té moltes frases famoses, però crec que aquesta és la més famosa de totes, sembla que no ens volen emetre el mercat comú, que se'l fiquin per allò on ens càpiga. I després també va dir una cosa molt curiosa, va dir, aquesta gent, els estrangers, i què passaria si tancéssim les nostres platges en els estrangers? A on anirien de vacances? Al mar Bàltico. Ells ens necessiten molt més a nosaltres que a nosaltres ells. I aquesta va ser la intervenció memòrbola d'en Demer, en aquest cas, la manifestació que es va fer i vista. Déu-n'hi-do. Per cert, té una FIA a Vox? Sí, hi ha una de Mer, no sé si és filla, no ho sé, a mi m'agraden que és família perquè és un llinatge molt poc corrent, però sí, efectivament, hi ha una de Mer que és una persona destacada. Aquell llinatge que deu venir, dels Païsors Baixos? Sí, de Mer, sí. Jo m'imagino que deu ser dels Països Valsos. Ell, de tota manera, era molt d'espanyol, en Carlos de Mer. I a més era un home molt culte. Mira, té una anècdota. Ell tenia dues aficions essencials. Una era prohibir-ho tot. Ha suposat concerts de nova cançó, va prohibir conferències de Josep Melià, d'Antonio Alemany, de... I va prohibir fins i tot un concert de música clàssica, de serenates d'estius de joventuds musicals, de Beethoven, i tothom demanava, i per què prohibís un? Però, en Toni Serra, a les seves memòries, compta que, bueno, ja em sembla que ja estava en la transició, fins i tot estava a punt d'arribar a la democràcia, i se va trobant de mer a la seva lloveria mirant llibres. i va quedar estorat, evidentment. Tenia una mica aquesta contradicció, no? Per una banda era un home molt culte, molt preparat, en fi, tot escrivia llibres, feia una biografia d'Isabel la Catòlica, i en canvi era un enargument des del punt de vista ideològic, per dir ideologia en aquestes coses. Ja, ja, sí. Darrere qüestió, què va passar amb el búnker mallorquí després? Home, aquí hi ha una cosa que és interessant, no?, des del punt de vista de rigor periodístic. Realment, quin suport tenia el búnquer? Perquè hem vist la manifestació d'Eivissa, per exemple, el que diuen els diaris és que allà van participar 2.000 persones. Escolta, 2.000 persones per l'Eivissa del 1975. Eren moltes. És com un milió de persones a Madrid, eh? És una quantitat de gent. Aleshores, quin suport real tenien els búnkers? Bueno, això es va poder veure quan van arribar a Aleluya, les primeres eleccions democràtiques des de la segona república, 15 dilluns del 77, i d'aquesta corda es va presentar una candidatura que es deia Círculo José Antonio, que evidentment amb aquest nom, ja sabau, José Antonio Primo de Rivera, el fundador de la Falange, bueno... Aleshores, en aquell moment es va veure el suport real d'una formació equivalent a allò que era el búnquer, que va obtenir 1.195 vots. Va quedar-se darrere de totes les candidatures que es presentaven amb un 0,36%. 0,36% de tots els vots que van emetre la gent en aquella selecció. I després la veritat és que, bueno, del búnquer o de coses en tant, no ha tingut una essència significativa ni en el conjunt de l'Estat ni, per suposat, en les Illes Balears, en les nostres institucions. magnífic capítol de les curiositats de la història com sempre, rematem a la nostra audiència en el reportatge publicat a l'Ara Balears i explicamos, Xisco quina cançó has triat un himne, no sé una meravella, una obra d'art Home, jo, a veure, si parlant d'aquestes manifestacions del búnquer del 77, allò seu seria posar el cara al sol, no? Però jo no, no, no, no estic disposat de cap d'aquestes maneres a posar el cara al sol. Llavors us he pensat en una cançó que va estar molt lligada, que té una càrrega simbòlica enorme, perquè es va lligar a l'alba de Luis Eduardo Oute, i està molt lligada justament a aquells afusellaments, el 27 de setembre del 75, i ha tornat, després es va convertir, com tu dius, en una mena d'himne, una de les cançons de referència del que va ser la transició cap a la democràcia, que hem de dir que és un moment que la gent va viure amb molta il·lusió, després ha estat desmitificat, m'he semblat molt bé, està molt bé desmitificar-ho tot, però en aquell moment la gent estava molt il·lusionada, que vol que te digui, I aquesta cançó, bueno, era la típica cançó de quan la cantava Aute o quan la cantava Rosa León, era emocionant, era emocionant perquè feia referència a aquelles persones que havien estat les darreres condemnes de la dictadura de Franco. És una meravella que ja escoltam. Xisco, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres, i això, només que si encara voleu saber més coses d'aquella darrera colcada del búnker de fa 50 anys, la trobeu a l'Arabalears, tant a la setmana i el paper d'aquesta setmana, com a l'edició digital. Moltes gràcies a vosaltres, i una ferrada. Gràcies, bon dia, Xisco. Bon dia, adeu. a l'alba amb Ana Luisa Eduardo Aute per tancar aquest nou capítol de curiositat de la història. Se esconden las flotas como en las últimas flores Parece que adivinarán que el día aquí se adece Siento que tras... Miles de buitres callados van extendiendo sus alas. No te destroza, amor mío, esta silenciosa danza, maldito baile de muertos. Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània. La vella Montserrat desperta el barri a cops d'escombra. I quants sucre d'oistellà. Hi ha una mediterrània, el Bon Dia i Bona Vida, els dijous els acabàvem amb energia, els acabàvem a dalt de tot, ho feim amb en Jaume Sastre, aquí ja saludant. Jaume, molt bon dia. Bon dia, tomeu. Ahir era primer d'octubre, el dia que durarà anys, que cantava No vidi mon jo. Sí, sí, i la veritat és que hauria de durar pocs anys, perquè això vol dir que ja haurien conquistat l'independència, perquè no el s'ho veurem tant d'anys com són de setembre, no? Bé, ahir va fer 8 anys, va fer 8 anys de referèndum d'autodeterminació, i doncs se'n va parlar molt poc, perquè això és simptomàtic, que demostra que, doncs, estem en un moment que no ha nascut o s'ha consolidat una cosa nova i que, per altra part, doncs, el govern del PSC, de sota del PSC, que no va sobreestar a l'alçada de les circumstàncies, doncs, que ara els dirigents continuen, doncs, en actiu i remenant les xineres, i ahir va sortir el president del Parlament, en Rull, que una vegada més reclamava valentia a l'estat espanyol. I això ho van fer ja molts d'altres dirigents, d'allò que sé, en Forcadell, en Jordi Sánchez, en Puigdemont... I clar, ens esperàvem veure com Espanya t'aplica allò de garrot i pastenaia i t'aplica polibor i polidolent que la víctima demani valentia en el polibor li demani valentia en el polibor perquè aturi el polidolent això demostra que no s'ha pedit ni s'ha assimilat el fet que Espanya mos fa la guerra i té un tipus de guerra molt fa i de quina manera mos té enrocats i escravitzats, han reduït la condició de colònia des de fa segles, perquè això ja ve d'abans del decret de la planta, perquè ja són àustries i la guerra dels segadors i tot això, ja hi ha una estratègia espanyola, per tant, no només som metre per part de Castella, perquè clar, el DGG7 diu que Espanya és un invent de Castella i que només gent castellana està capacitada per governar Espanya i dirigir-la, no? Aleshores, Hi ha gent que als anys 70 es parlava del colònia de Lima interior dins Europa, però en realitat és que els gran imperis, França, Espanya, els britànis, van aplicar en les nacions que van conquistar i que van reduir, van ocupar, van aplicar els mateixos sistemes que van aplicar Amèrica, Àsia, Àfrica, etcètera. Ara que des d'això que ve de mans de 1715 o 1714, Naleix Sarri ha tret un llibre intentant recuperar tots els moments en què Catalunya ha intentat accedir a la plena llibertat, a la plena sobirania i sempre hem estat frenats sobretot a través dels mètodes violents i de totes les altres argúcies que usa l'estat espanyol i que són especialistes en tot això. Que usen els impèrits, sí. Per cert, i connectat també amb això que deies ara, com a mínim ara m'haven en el cap un comentari, una pregunta, el comentari és que dia 10 i 11 de setembre, que procursa sempre per Barcelona, i això, en el final vaig acabar convidat a s'acta aquest de la senyera del Parlament, I vaig parlar amb els pocs, diguem-ne, perquè clar, ara ja hi havia majoria de socialistes i tota la seva tropa d'enxufats, etc. Sí, sí, sí. però també hi havia evidentment diputats sobiranistes i transmetien un nivell de derrotisme que posa no sé que diria que fins i tot diguem-ne que prediquen que estem pitjor del que estem sí sí però bé Això és típic dels pobles colonitzats, i de les persones desestabilitzades, que passen d'una eufòria a un màxim nivell, després una depressió i un derrotisme i autoalimentar-se, acompanyat després també de tots aquests deliris, i si és passat això... I si el rei Pere el Catòli no serien gatats a banda de la batalla de Moret? I si... I això passa molt entre la nostra gent, no? Rebobinar la pel·lícula i remuntar-se. I si en França Macià no hagués estat traït? per aquell de l'actor anarquista, que no era anarquista, però bé, i italià era Prat de Mollor de l'any 26, que l'any que va ser al centenari, doncs escolta, haurem de tornar a explicar aquesta història que m'ho van enfotar, no? Però bé, ni ses coses ni estava guanyat l'any de set, ni ara està tot perdut, ni prò ferí. Exacte. Però bé, el que és la classe política dirigent, que era el decepte al capdavant, està superderrotada i ho està aturant tot. En front d'això, el que hem fet és agafar perspectiva, reagrupar-nos, rearmar-nos ideològicament, argumentalment, i, per exemple, El procés ha posat a prova Espanya, però Espanya també ha posat a prova les nostres idees, les nostres conviccions. I si tu mires Espanya, Espanya està esbudellada, vull dir, la justícia sumament... desprestigada, servei d'intel·ligència totalment desprestigat, som anarquia, etcètera, etcètera. Però per contrapartida, doncs, la classe política que va estar al capdavant i que encara s'anega a acceptar i propiciar un relleu, de l'independentisme també estan cremats. Què tenim a favor? Doncs hòstia, tota aquesta experiència acumulada de l'any 2010 fins ara, tot això és un actiu perquè veiem com a Espanya mos fa la guerra, no? I coses que d'avui dia fresques, fresques, doncs mira, tu, el tema de la colonització del bany de Sabadell per el pan de BBVA, doncs escolta, resulta que ara hi ha hagut un accionista dret a testes per cent, un multimilionari mèxicà, David Martin Guzmán, que ha estat el Cavall de Troia dins del Consell d'Administració del Bany de Sabadell, que ara s'ha destapat, però clar, a Gràcia, i resulta que aquest tio, si miràvem el seu currículum, en els últims anys, com a mínim, ha participat en quatre empreses a Mèxic, de la qual participava en una ozena de concerts i assessors del bany Bilbao Vizcaya. Entre ells els president del bany Bilbao Vizcaya a Mèxic. Per tant, escolta, ja està bé d'anar ensollirint la mà i d'anar de novar l'al·lot i de bon vinyó. I mira com la Luguespanya, no?, i ara saltaria tan bé, ben feixó a molla que doncs mira tu que bueno que si migració doncs com més pròxima culturalment millor i la hispanidat es pot compartir vinclos idiomàticos per tant la guerra demogràfica que Espanya fa en contra de la nació catalana sencera passa per recordar que Espanya té un conveni firmat en l'Argentina, Bolívia, Costa Rica, Colòmbia, Xile, Ecuador, El Salvador, Guatemala, Guinea, Equatorial, Honduras, Mèdric, Nicaragua, Panamá, Paraguay, Perú, República Dominicana, Uruguai i Venezuela per reclutar ciutadà d'aquestes excolònies per integrar certes i espanyols perquè Espanya té un dèficit de soldats i aleshores recluten aquesta gent per utilitzar-la en contra nostre i en contra d'això cal adoptar una política internacional nostra com a estat català que passa per recordar que tots venets colònies i aprofitar cada vegada que surt un president de Mèxic o la presidenta o de Nicaragua o d'Equador o de Bolívia o de Venezuela que tenen problemes en l'antiga metròpoli doncs escolta tu aprofitar el benefici nostre I tant. I això, ara pensava, clar, això jo m'imaginava que era la feina que faria el Consell de la República. No va servir per això, bé, no. No, no, no va servir per això, va ser una pèrdua de temps i ara no utilitzarà per omplir mentrestant i creant codis de lleis sobre com s'hauria de funcionar el consell, com vida el codi territorial, etcètera, etcètera. I com que no va decidir el que ell volien, Comín, Cuidamont i companyia, doncs se va encarregar l'assemblea de representants, evident. Ara ahir, en Domingo, es prediré en el Consell. Això te volia demanar ara? Que ara surt a dir que... que el Consell ha de proclamar la independència o ha d'aixecar la suspensió de la DUI. Si el Parlament continua controlat pels partits espanyols, com a mitjadors, com és actualment, doncs escolta... no m'ho crec no m'ho crec perquè és més del mateix saps? Estaven obligats a dir això perquè passes temps passes temps i Espanya no falla i que tindrien l'amnistia abans de l'estiu i encara no va l'amnistia i Espanya va agarrar-hi per esta naga, que s'apodreixi la situació, que la gent se desengani més d'aquests dirigents... etcètera, etcètera, i ho vàrem veure, i era el sud d'octubre, i tot ara funciona, en base a Palestina, i la flotilla, i manifestacions que ara com Bofenders de Madrid, podem-li sumar perquè avui tots els ajuntaments de Menorca, hi ha gent allà, m'entens? Tot això forma part del mateix paquet, vull dir, el PSOE que havia d'enviar un vaixell de guerra, i ha estat una fantamada, i tota aquesta història és per arrossegar-nos mentalment, que llavors oblidem de ser independència, i ara toca Palestina, i d'aquí mig any tocarà un altre tema calent de l'altra banda del món. Aquesta és la visió que vaig, si això hi afegim, que ve un portaavions americà, un portaavions nuclears, ja m'atona els tres mateixos, però esclar, tomeu, no poden fer independència en contra, tenim tot el món en contra, tenim en contra els americans, els Estats Units, tenim en contra Europa, tenim en contra Rússia, tenim la Xina, tenim en contra el Marroc, Anglaterra, tenim tot el món en contra, no tenim cap mena d'opció, tenim en contra Israel, tenim en contra tot el món àrab, que ja representa el 25% de la població mundial, I clar, mentre no tinguem clar quines són les regles del funcionament internacional que s'amalen per interessos i no per motius ètics, esclar, per què els Estats Units se va independitzar i com se va independitzar dels britànis? Doncs perquè Espanya i França, que eren els enemics d'Anglaterra, van potenciar, van donar dels bes, armes i de tot tipus d'ajuts a les... George Washington i Adam Smith i tots aquells dirigents i el poble angleros, que eren angleros de 4 o cinquena generació