Llengua, cultura, habitatge i música a Ona Mediterrània

Context general de l’episodi

Episodi del matinal Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània amb una combinació de:

• Repassos d’actualitat (Diari de Balears, VilaWeb, premsa estatal i internacional)
• Entrevistes en profunditat sobre llengua, cultura i política
• Música i cultura popular amb protagonisme del grup Pitjorines
• Anàlisi política i econòmica amb focus especial en l’habitatge i el context internacional

1. Repassos informatius i agenda dels mitjans

1.1. Titulars de Diari de Balears i VilaWeb

El programa es nodreix especialment de Diari de Balears:

• Subhasta de la carta portolana més antiga del mallorquí Pere Rossell per part de Sotervís
• Mort d’Antoni Bonner, lulista i expresident del GOB, amb record del perfil «Antoni Bonner, un lulista mallorquí de Nova York» de Pere Antoni Pons (Anciola Edicions)
• Declaracions de Pep Suasi sobre haver «picat molta pedra» per normalitzar el panorama musical
• 40 anys del llibre de Josep Guia És molt senzill, digueu-li Catalunya
• Directe Aquell arre antifeixista de Fermín Muguruza
• Vaga de metges i definició de serveis mínims a les Illes Balears
• Presentació de joc d’escrabble mallorquí com a regal de Nadal
• Debat sobre ports públics sostenibles, crítica al comandant general que afirma que «l’exèrcit espanyol és el millor del món» i crònica d’un homenatge a les víctimes del franquisme
• Convocatòria del certamen L’opi de Formentor per a estudiants i esmenes de l’Obra Cultural Balear a la futura Universitat Privada de Mallorca

A VilaWeb destaquen:

• Informe «Quan la llengua deixa de ser útil» sobre la minorització del català a l’Hospitalet de Llobregat
• Debat sobre el traspàs de Rodalies
• Restriccions d’accés a l’aeroport del Prat (només amb bitllet)
• Investigació europea a Google per entrenar la seva IA amb continguts de mitjans
• Ocultació durant dos anys d’un informe que implica Cospedal al cas Kitchen

1.2. Altres mitjans: premsa local i internacional

El programa també fa un gir per:

• Mallorca Daily Bulletin (cos trobat a Es Fogueró, econòmica dels minoristes, fortunes i casos de turisme d’impagats)
• Diario de Mallorca i Última Hora (conflictes urbanístics, tala d’arbres, situació del comerç, saturació turística i memòria d’Antoni Bonner)

Aquest marc informatiu serveix de base per a les entrevistes i el debat posterior, especialment en temes de llengua, cultura, habitatge i model econòmic.

2. La nova etapa de la Revista de Catalunya i «La llengua en joc»

2.1. Història i nou rumb editorial

Entrevista amb Frederic Porta, director de la Revista de Catalunya:

• Record de la fundació per Antoni Rovira i Virgili el 1924, amb una trajectòria marcada per interrupcions i represes lligades a la història dels Països Catalans.
• Nova etapa basada en monogràfics temàtics en lloc de números dispersos:

- Cada número és com un «llibre blanc» sobre un tema - Estructura: anàlisi general, dossier acadèmic indexat, perspectiva històrica, comparació internacional i secció d’acció

2.2. «La llengua en joc»: diagnòstic i receptes

El primer número de la nova etapa és «La llengua en joc», dedicat al català:

• Inclou:

- Anàlisi històrica de la situació de la llengua catalana - Dades de l’Enquesta d’usos lingüístics - Comparacions amb Ucraïna, Flandes, Irlanda i Escòcia - Articles sobre què es pot fer avui per revitalitzar el català

• Orientació clara a entrar a la polèmica actual amb màxim rigor:

- Objectiu: influir en el debat polític, cultural i fins i tot existencial sobre la llengua - Vol arribar a acadèmics, però també a associacions, partits polítics i entitats lingüístiques (per ex. Plataforma per la Llengua, que participa en el número)

Porta resumeix el diagnòstic així:

«El diagnòstic és dur, però hi ha receptes per sortir-se’n. No som un malalt terminal.»

• Hi ha dades alarmants, però també motius per a l’optimisme:

- Cap territori dels Països Catalans presenta una situació «afalagadora» - Exemples positius com Andorra, amb polítiques lingüístiques actives

2.3. Distribució i projecció

• Es ven per subscripció, a llibreries concretes i per internet.
• Volen fer presentacions arreu del territori: Barcelona (ja feta a Ona), Perpinyà, Palma i València.
• A Mallorca es preveu presentació aviat; es menciona la llibreria Quart Creixent com a possible punt de venda.
• Periodicitat trimestral: tres mesos per fer circular el debat sobre cada tema i preparar el següent número.

2.4. Proper número: el franquisme 50 anys després

El següent monogràfic estarà dedicat al franquisme coincidint amb els 50 anys de la fi de la dictadura:

• Vol abordar qüestions poc explorades per la historiografia i el gran públic:

- Trauma històric i impacte psicològic de la dictadura i la guerra en la societat catalana, inclosa la gent que no la va viure directament - Anàlisi de la cultura oficial del franquisme - Dimensió colonial del règim

• Intenció: obrir nous horitzons de recerca i de debat públic.

3. Pitjorines: música popular, empoderament i precarietat

3.1. Qui són i com neix el projecte

Entrevista extensa amb Rosa García i Sílvia Reixac, membres de Pitjorines, dins la secció musical «Això és vida» (episodi 86):

• Grup format inicialment per diverses joves músics:

- Es mencionen noms com Maria Antònia Gili, Naina Tremolles, Maria Drover, Sineid Cormican, Carmela Christos, Massey Jara, Bel Miquel i la nova incorporació Bea Torres (viola).

• Tres anys de trajectòria trepidant, amb canvis orgànics a la formació.
• Inici modest (primers concerts el 2023) i creixement ràpid: l’estiu següent multipliquen actuacions arran de la bona rebuda del públic.

«Només podem estar agraïdes a la gent que mos escolta, que mos recolza, que ve als nostres concerts.»

3.2. Estil musical i procés creatiu

Pitjorines fan música popular revisitada:

• Punt de partida: cançons populars mallorquines apreses des de petites
• Aporten influències diverses:

- Clàssic / conservatori - Jazz - Folk i música tradicional

• Els arranjaments són col·lectius, no hi ha un lideratge únic:

- Cada membre aporta idees, d’aquí que les cançons no sonin totes igual - Treballen de manera gairebé assembleària tant en la música com en les decisions internes

Sobre temes propis:

• No tenen un pla rígid: si sorgeix una bona idea, la proven; si funciona, la graven o la fan en directe.
• Són obertes a experimentar sense encotillar el projecte.

3.3. Directes, improvisació i connexió amb el públic

• Els concerts són altament interactius, amb molta improvisació i adaptació al tipus de públic:

- Diferències notables entre actuacions a Mallorca i a Catalunya - Busquen que cada concert tingui quelcom distint per no avorrir-se ni elles ni el públic

• El directe és el seu territori natural i condiciona la manera de gravar:

- Prioritzen captures tipus «so de directe» i sessions intenses de pocs dies totes plegades.

3.4. Gravacions i estratègia discogràfica

• Han publicat:

- Un primer disc precedit per dos singles - Un EP de Nadal, també amb lògica de single previ

• No funcionen amb el model clàssic de «tancar-se un mes a l’estudi» sinó amb blocs curts molt intensius.
• Plans immediats: entrar aviat a estudi per gravar cançons noves i llançar disc a mitjan 2026, lligat a gira d’estiu.

3.5. Gestió del grup, calendari i prioritzacions

• Amb vuit membres és complexíssim coordinar calendaris:

- Necessiten molta antelació per acceptar bolos - Totes tenen altres feines i sovint més d’un projecte musical

• Tot i així, ara mateix prioritzen Pitjorines per motius tant professionals com afectius:

«Pitjorines també és un grup d’amigues i al final te fa ganes tocar amb les teves amigues.»

3.6. Estètica i posada en escena

• L’estètica escènica és part central de la seva identitat:

- Cada membre manté el propi estil (des de looks més tradicionals fins a altres més moderns o rebusillo) - Alhora, hi ha una paleta comuna de colors i referències entre allò antic i allò modern

• Treball coordinat amb Marga Salleras i Bàrbara Nicolau, que les ajuden a dissenyar la imatge sense sacrificar la comoditat ni la personalitat de cadascuna.

3.7. Escena musical mallorquina i precarietat

Les dues ofereixen una radiografia matisada del món musical a Mallorca:

Rosa García:

• Veu un ressorgiment de l’escena mallorquina:

- Cada any surten més discos i de gèneres molt diversos (música tradicional recuperada, música urbana, tecno, pop, rock…) - Destaquen la creixent presència de dones en projectes potents, que canvia el relat social.

Sílvia Reixac:

• Subratlla la precarietat cultural:

- És fàcil gravar discs des de casa, però és molt difícil trobar concerts ben remunerats - Molts músics depenen de grups de versions o altres feines per sobreviure - Falten sales i espais per música en directe; moltes verbenes substitueixen grups per DJs

«Molt sovint mos omplim la boca que tot està molt bé, però músic per músic, tots tenen moltes feines.»

3.8. Dones, micromasclismes i referents

Pitjorines són presentades com a exemple d’empoderament femení en cultura i música. La conversa aborda:

• Micromasclismes i situacions incòmodes:

- Comentaris masclistes al backstage - Homes del públic que les sexualitzen o els exigeixen contacte físic

• El pes de la quota femenina en festivals i programacions:

- Temor de ser contractades «per fer quota» més que per la música - Cartells on «elles soles» omplen tota la quota de dones

• Falta històrica de referents femenins en la música, sobretot en instruments com contrabaix, percussió o xeremies.

Malgrat tot, veuen avenços clars en visibilitat de les dones i celebren el paper de referents que ara elles mateixes assumeixen:

«És molt emocionant veure nines petites jugant a ser Pitjorines amb instruments de joguina.»

3.9. Relació amb la Rondalla Mallorquina i Blau

• Col·laboren amb Blau Produccions per donar nova vida als enregistraments antics de la Rondalla Mallorquina:

- Remasterització dels cassets de fa 40 anys - Aporten petites intervencions parlades en format Podcast: context històric, explicació de vocabulari, etc.

• Busquen fer un pas endavant en la tradició, en la línia de la seva revisió de la música popular.

4. Habitatge i política: entrevista amb Ferran Rosa (Més per Mallorca)

4.1. Crítica al «pla de xoc» del Govern

Ferran Rosa, diputat de Més per Mallorca, analitza el pla d’habitatge del Govern balear:

• Considera que no és un autèntic pla de xoc perquè:

- No afronta la situació d’emergència habitacional actual - Es centra en construir més a llarg termini però ignora el present

• Recorda que a les Illes un 30% dels habitatges són segones residències o lloguers turístics:

- Construir més, sense regular, no resol el problema estructural

Critica també l’augment de l’hipoteca jove al 100%:

Hipotecar-se pel 100% del valor implica quotes igualment inassumibles amb els sous actuals.

4.2. Propostes fiscals i regulació del mercat

Rosa defensa un paquet de mesures, inspirades en altres països europeus:

• Fiscalitat diferenciada:

- Menys impostos si t’empadrones a l’habitatge que compres (ús com a residència habitual) - Més impostos si compres per llogar o revendre en pocs anys - Models semblants ja existeixen als Països Baixos o Bèlgica

• Desgravacions fiscals en lloc d’ajudes directes al lloguer:

- Les ajudes actuals tributen a l’IRPF i arriben tard - Una desgravació seria automàtica i universal per a qui compleixi requisits

• Prestació per a persones en llista del parc públic:

- Hi ha unes 10.000 persones que esperen un pis de Sibavi i compleixen requisits - Proposa una prestació econòmica equivalent al lloguer social, seguint l’exemple de les places de residència d’avis

4.3. Topall de preus i paper dels ajuntaments

Sobre la limitació de preus del lloguer:

• La veu com una mesura temporal però necessària mentre es despleguen altres reformes:

- Retirar lloguer turístic del mercat residencial - Reconvertir segones residències infrautilitzades

• Critica que el govern no vulgui aplicar topalls a tot Balears ni permeti que els ajuntaments decideixin fer-ho en el seu municipi.
• Cita l’exemple de Galícia, on el PP permet que ciutats com la Corunya limitin els lloguers.

Per Rosa, és inacceptable que es puguin treure pisos del mercat només per maximitzar rendiments en un context d’emergència habitacional:

«Si hem declarat emergència habitacional, no és legítim retirar habitatges del mercat només per guanyar-hi més.»

4.4. Crítica global al model i al drenatge social

• Insisteix que l’habitatge no pot ser un actiu financer segur i sempre creixent a costa de la resta de la societat.
• Els salaris destinats a lloguer i hipoteques empobreixen el conjunt i dificulten que professionals vulguin venir o quedar-se a Balears.
• Reivindica un canvi de model on l’habitatge sigui sobretot dret i ús residencial, no camp d’especulació.

5. Periodisme, dones i política: conversa amb Empar Bosch

5.1. Trajectòria híbrida: periodisme i recerca

Entrevista amb Empar Bosch, periodista, investigadora i escriptora:

• Explica el seu pas de magisteri al periodisme (diari Última Hora amb 18 anys) i finalment a la investigació històrica contemporània.
• Reivindica la continuïtat entre fer periodisme i fer recerca en història contemporània:

«Fer recerca històrica contemporània s’assembla moltíssim a fer periodisme.»

• Forma part d’un grup d’investigació a la universitat, amb projecció nacional i internacional.

5.2. Les primeres dones periodistes a Mallorca

Bosch reconeix el deute amb les pioneres del periodisme mallorquí:

• A Diari de Mallorca: Maria Victòria de Llà
• A Última Hora: Gina Garcías

Aquestes dones:

• Van obrir camí en unes redaccions fortament masculinitzades
• Van introduir temes socials i quotidians als mitjans:

- Incorporació de les dones al mercat laboral - Mancança d’escoles bressol - Xoc entre feines de cura i feina remunerada

Abans, els diaris estaven centrats en política i esports, pensats per a un públic masculí.

5.3. Dones als mitjans avui: avanços i sostres de vidre

Bosch constata avenços, però també grans asimetries:

• Creixement de la presència de dones a les plantilles des dels anys 90 (més del 50% en alguns casos)
• Però molt poca presència en càrrecs de direcció i presa de decisions

Exemple: a la radiotelevisió pública IB3:

• Tots els càrrecs principals (ràdio, TV, digitials, direcció general) són homes.

«No em fareu creure que no hi ha cap dona amb les mateixes competències que aquests homes.»

També descriu el biaix estètic:

• A televisió, s’avaluava (i sovint encara) l’aspecte físic de les dones
• A ràdio, el valor era la veu

5.4. Per què costa trobar dones tertulianes i opinadores?

Bosch apunta dos grans factors:

1. 1 Càrrega de cures i planificació domèstica que recau sobretot en dones:

- Per anar a una tertúlia, moltes han d’organitzar prèviament qui recull criatures, qui cuina, qui cuida avis…

1. 2 Por a l’exposició pública per una socialització que les ha encoratjat a callar més en l’espai públic:

- Les dones són més criticades per l’aspecte, la veu, la roba o el to

5.5. Primeres dones diputades a les Illes Balears

Com a investigadora, Bosch treballa amb el grup de recerca de dones (amb Elisabeth Ripoll i Marina Castillo, beca Clara Hammer) estudiant les primeres diputades del Parlament balear:

• A la primera legislatura només hi ha tres dones:

- Cati Canyelles (Tansey) - Maria Antònia Munar - Una tercera diputada del PSOE que Bosch no recorda al moment (posa de manifest també la manca de documentació accessible)

Dificultats:

• Poquíssima presència en llibres i estudis
• Cal recórrer sovint a hemeroteques per reconstruir les seves trajectòries

5.6. Participació política de les dones: paritat i estil

Bosch defensa que les quotes i llistes cremalleres han estat útils:

• Sense mesures obligatòries, les dones continuaven infrarepresentades als espais de decisió
• Remarca el canvi: de la foto inicial del Parlament amb tres dones a presidentes com Francina Armengol i Marga Prohens, a més de moltes batlesses.

Sobre si les dones «fan una política diferent»:

• Creu que és més una qüestió individual que no de gènere,
• Tot i això, observa que sovint les dones són més dialogants i orientades a temes socials, i menys inclinades a la violència verbal.

5.7. Literatura, periodisme i projectes futurs

Recomanacions literàries de Bosch:

• Autores mallorquines actuals: Maria Escalas i Anna Maria Muñoz Dora (relats vius, bon català, temàtiques variades)
• Autores internacionals: Rachel Cusk i Deborah Levy, que escriuen sobre qüestions generacionals i de gènere.

Projecte de recerca en marxa:

Nova tesi doctoral en Filologia sobre dones periodistes escriptores i com la realitat que tracten als mitjans es trasllada a la seva ficció literària.

6. Anàlisi econòmica i geopolítica amb Joan Mir

6.1. Comerç local, grans superfícies i turisme

Joan Mir aporta una visió econòmica sobre:

• Proliferació de grans superfícies comercials a Mallorca:

- Atribueix la seva força a estratègies agressives de preus (venda a pèrdues puntual, promocions, etc.) - Aquestes pràctiques atreuen clients que després fan compres molt més grosses

• Recorda que la desaparició del petit comerç va començar molt abans en països com França, i que Mallorca ha viscut aquest procés més tard però de manera similar.

6.2. Cost de la vida, salaris i drenatge fiscal

Mir respon a la pregunta de «qui guanya» amb l’encariment generalitzat:

• Una part dels beneficis va a propietaris (lloguers, rendes immobiliàries)
• Una altra part molt important es perd en el drenatge fiscal cap a l’Estat:

- El PIB balear creix, però el nivell de vida no l’acompanya - La clau és la renda disponible després d’impostos i dèficit fiscal

Compara amb Suïssa:

• Allà els preus són més alts, però també ho són els sous (3.000–4.000€), de manera que no hi ha la mateixa sensació de crisi.

6.3. Insularitat, mercats petits i agricultura

Mir subratlla condicions específiques de les Illes:

• Costos de transport elevats (camions, vaixells, doble trajecte) que encarien totes les mercaderies
• Mercat petit i encara més reduït a illes com Eivissa, on la falta de competència dóna monopolis de facto
• Progressiva desaparició de pagesos i minva de l’agricultura en el PIB i en la població activa

Planteja que, quan el mercat no dona solucions, és legítim recórrer a la planificació pública:

• Subvencionar la producció local perquè pugui oferir preus assumibles
• Considerar-ho més com una mesura social que no com una distorsió inacceptable del mercat

6.4. Geopolítica: Europa, Trump i la guerra d’Ucraïna

Mir analitza un document estratègic dels EUA sota l’òrbita de Donald Trump:

• Trump veu el risc que Europa «desaparegui civilitzacionalment» en 20–40 anys:

- Entén Europa com una civilització de blancs cristians i imperialistes - Culpa d’aquesta suposada desaparició sobretot la immigració

• Defensa una Europa fragmentada en estats nacionals forts, en comptes d’una Unió Europea integrada:

- Això li facilitaria tractar bilateralment amb cadascun segons interessos i aliances - Anima directament a donar suport a partits secessionistes i d’extrema dreta que volen destruir la UE

Segons Mir:

• Això hauria de ser un toc d’alerta perquè Europa acceleri la seva integració política i militar.
• Però hi ha dificultats: manca de voluntat per cedir sobirania i desmantellament del poder militar europeu des de la fi de la Guerra Freda.

Sobre Ucraïna:

• Considera que la seva defensa és clau per al futur d’Europa:

- Si Ucraïna cau, Rússia estarà a les fronteres directes de la UE

• Europa ha de reforçar-se en àrees com:

- Armada pròpia - Sistemes de satèl·lits i intel·ligència (avui depèn massa dels EUA i de xarxes com les d’Elon Musk) - Capacitat de fabricació de drons i tecnologies de guerra moderna

També observa com alguns partits d’extrema dreta moderen el discurs quan toquen poder (cas Meloni a Itàlia), però mantenint posicions molt dures en immigració i altres camps.

6.5. França i l’ascens de l’extrema dreta

Mir comenta el cas francès:

• Enquestes que donen al Rassemblement National (Marine Le Pen) resultats de 35–37% en primera volta
• La dreta clàssica (LR) abandona la idea de línies vermelles i està disposada a pactar amb Le Pen en determinats escenaris
• El món empresarial i mediàtic comença a normalitzar l’extrema dreta

Malgrat tot, Mir espera que un cop al poder es vegin obligats a governar dins dels límits democràtics, com en el cas Meloni, tot i advertir dels perills estructurals que això comporta.

7. Suport als mitjans en català i cloenda

L’episodi reforça constantment la idea de suport als mitjans independents en català:

• Crida a associar-se a Ona Mediterrània (convertir-se en soci)
• Recordatori del paper de Diari de Balears i altres mitjans com a espais d’informació lliure i independent

La jornada es tanca amb:

• Recordatoris de la graella de la ràdio (Crepuscle a VIDA, Bon Dia i Bona Vida l’endemà)
• Música final, inclosa una peça amb barreja de rap, crítica social i català, i cançons de Pitjorines.

Idees clau de l’episodi

Llengua i cultura

• Revista de Catalunya inicia una etapa de monogràfics rigorosos sobre grans temes (llengua, franquisme) amb voluntat d’incidir en el debat polític i social.
• El català es troba en una situació greu però no terminal; hi ha receptes i exemples internacionals per revertir la minorització.

Música i gènere

• Pitjorines exemplifiquen:

- La força de la música popular revisitada - L’autoorganització col·lectiva i assembleària - La combinació de visibilitat de les dones i denúncia de la precarietat cultural

Habitatge i model econòmic

• L’habitatge a Balears és una emergència social amb arrels en:

- Especulació immobiliària - Segones residències i lloguer turístic massiu - Drenatge fiscal i salaris baixos

• Es proposen mesures fiscals, reguladores i socials que van més enllà de construir més pisos.

Dones i poder

• Les dones han estat clau en renovar tant el periodisme com la política, però encara hi ha sostres de vidre evidents en direccions de mitjans i estructures institucionals.

Geopolítica

• Europa es juga molt en la guerra d’Ucraïna i en l’auge de l’extrema dreta interna i externa.
• Caldria una resposta europea més unida i assertiva davant els projectes de fragmentació i reimperialització impulsats des de fora (Trump, Rússia) i des de dins (partits d’extrema dreta).