Música balear, feminisme i sanitat pública

Introducció

Aquest fragment del programa Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània combina música en català, actualitat balear, entrevistes culturals i socials i anàlisi internacional, tot mantenint un fil comú: la defensa de la llengua, la cultura i els serveis públics.

1. Obertura musical i to emocional del programa

1.1. Cançó «Judit» i el poder del record

• El programa s’obre amb una salutació dedicada a Maria Nadal i la cançó «Judit» de Joan Dausà.
• El locutor fa una lectura molt emocional i literària de la cançó:

- Ressalta la capacitat de la música per fixar records i persones que han marcat la nostra vida. - Subratlla la idea que estimar no és retenir, sinó recordar amb tendresa.

• Es llegeixen fragments de la lletra, descrivint una retrobada amorosa plena de tensió, nostàlgia i segones oportunitats.

«És una cançó que t’agafa sense pressa però no et deixa anar»

1.2. Cançó d’aniversari i celebració del temps

• Després de «Judit» sona una altra cançó amb un to celebratiu sobre el pas del temps, els vells somiadors i la vida compartida.
• El locutor la dedica a Anna Maria Nadal pel seu aniversari i connecta la lletra amb la idea de seguir sumant històries malgrat les dificultats.

«Anem a poc a poc perquè anem lluny»

2. Repàs informatiu: Diari de Balears, VilaWeb i premsa mallorquina

2.1. Diari de Balears i País Valencià / Països Catalans

El locutor inicia el primer gran bloc d’actualitat amb els titulars de dBalears:

• Neix el primer correllengua agermanat:

- Una “flama per reivindicar la llengua i el territori” que recorrerà els Països Catalans de nord a sud i d’est a oest. - S’emmarca clarament en la defensa del català i del territori.

• Premis Enderrock de la Música Balear:

- Anunci de la gala d’aquell vespre al Teatre Principal de Palma. - dBalears ofereix «10 claus per no perdre res» de la gala. - Es remarca que la plataforma Vida (vida.cat) retransmetrà l’esdeveniment en directe.

• Article crític sobre la indústria militar espanyola:

- Peça titulada «Els que fan submarins que no submergeixen, vaixells que no entraran al seu port...» sobre la vigilància del polvorí de Son Sant Joan. - S’hi insinua la crítica a la ineficiència i despropòsits de determinats programes militars.

• Entrevista a Maria Antònia Font:

- Ideòloga històrica de la lluita sobiranista i pels drets lingüístics. - Frase clau: «La lluita per la independència ara mateix està desestructurada, però viva en el cor de la gent». - Es transmet la idea d’un independentisme desorganitzat però latent.

• Declaracions del director de l’IEB, Llorenç Prats / Prelló:

- Denuncia que el Govern espanyol no respon a l’oferta de l’IEB per formar policia i Guàrdia Civil en matèria lingüística. - Evidencia la manca de voluntat institucional per normalitzar l’ús del català en cossos de seguretat.

• PP i llei de la societat civil:

- El PP vota no a la tramitació de la llei de la societat civil. - El Fòrum de la Societat Civil ho interpreta com una revenja política.

• Altres titulars destacats:

- Partit amistós entre les seleccions de Catalunya i Palestina a l’Estadi Lluís Companys. - La UIB presenta un pla de llengües per reforçar el català i fomentar el multilingüisme. - OCB i Institut d’Estudis Catalans organitzen jornades sobre la conquesta de Mallorca. - Reconeixements a treballs universitaris en emprenedoria i innovació. - Unima Balears (titellaires) denuncia la manca de sensibilitat de Rafael Brunet i reclama més diàleg cultural. - Marga Prohens exhibeix a la World Travel Market la suposada transformació del model turístic i el posicionament cultural de les Illes.

2.2. VilaWeb i política internacional

• Zoran (o Zoram) Mamdani, nou batlle de Nova York:

- VilaWeb destaca la seva victòria com una autèntica sacsejada a la política nord-americana. - Acompanyat d’una peça: «Qui és Zoran Mamdani, el jove socialista que ha revolucionat la política dels Estats Units?».

• Altres notícies de VilaWeb:

- Gampampals fuig onze mesos després (cas relacionat amb reconstrucció i desastres naturals). - Victimes declarant a la comissió d’investigació sobre la gota freda. - Declaracions del comissari Villarejo sobre l’operació Catalunya i l’atac a la sobirania d’Andorra. - Sentència pionera contra un usuari de X per delicte d’odi contra castellanoparlants.

2.3. Opinió a Diari de Balears

El locutor destaca diversos articles d’opinió:

• Joan Vicenç Lillo: «Els Estats Units d’Amèrica i el món».
• Alila Tomàs: «La memòria del ciutadà Juan Carlos» (probable reflexió crítica sobre la monarquia espanyola).
• Rafael Borràs: «Macromagnituds de l’ocupació laboral versus la realitat de cadascú» (distància entre xifres oficials i vida quotidiana).
• Joan Lladonet: «Una nova nació catalana necessita Esquerra Republicana i Junts units».
• Miquel Ripoll: «Rosalia, de l’amor, el consol i la llum».

Aquest bloc consolida la idea de dBalears com a diari en català, crític, independent i molt centrat en el país.

3. Entrevista literària: Caterina Carmany i «El temps de les magranes»

L’entrevista, conduïda per Marisa Cerdó (espai Betes de mots), se centra en la periodista i escriptora Caterina Carmany i la seva primera novel·la «El temps de les magranes».

3.1. Perfil de Caterina Carmany

• Nascuda a Sant Joan (1975).
• Llicenciada en periodisme a Barcelona, amb postgraus en noves tecnologies i comunicació.
• Actualment, corresponsal de TV3 a les Illes Balears, després d’anys a Catalunya Ràdio i com a coordinadora de TV3 i Catalunya Ràdio a Madrid.
• Es defineix com a lectora compulsiva i veu la literatura com una via d’escapament de la realitat periodística.

«La literatura espera una oportunitat immillorable per fugir de la realitat»

3.2. Temes centrals de la novel·la

Marisa remarca que la novel·la és rica en temes; alguns eixos principals:

• Paper de la dona a la societat:

- Carmany reconeix que molts temes li venien “de dins” i que escriure va ser un procés de llibertat i catarsi. - Escrivia sense saber si es publicaria el llibre, cosa que li permet “deixar-se anar”.

• Enyorança i arrels mallorquines:

- La novel·la es va començar a escriure a Madrid, en plena enyorança de Mallorca. - Revivia la padrina, expressions, escenes de poble. - El personatge de Margot, la neta que torna a Mallorca després de 30 anys, neix d’aquest sentiment.

• Relació intergeneracional i culpa:

- Tema universal: «Per què no li vaig demanar això a la meva padrina?» - Carmany explica la culpa i la sensació d’haver anat sempre amb presses i no haver aprofitat prou el temps amb padrines i ties.

3.3. Patriarcat, micromasclismes i Disney

La conversa gira cap al patriarcat interioritzat:

• Referència a la filòsofa Lisa Rosselló, que afirma que el patriarcat es perpetua perquè les dones també l’han reproduït.
• Carmany parla de micromasclismes assumits culturalment:

- Dones criticant altres dones (com vesteix, si té parella, si se separa...). - Les dones jutjades segons patrons dictats pels homes.

«Hem de fer magrana, no pinya: juntes som més fortes»

• Disney com a factor cultural nociu:

- Critica el model de princesa i príncep blau. - Ho defineix com un fracàs i una decepció perpètua per a moltes dones que han internalitzat aquest ideal.

3.4. Sororitat versus actitud masculina

• A la novel·la, quan els personatges masculins es frustren, sovint responen amb alcohol, violència o infidelitats.
• Les dones, en canvi, parlen entre elles, creen xarxa, comparteixen emocions (encara que no sempre tot).
• Carmany subratlla la força de les amistats femenines com a refugi i xarxa de suport en un món molt individualista.

«Cream una taranyina, una mà que dona sa mà»

• Tot i això, reconeix que hi ha autocensura per culpa i vergonya:

- Educades per ser adequades i no ser titllades d’histèriques o boges. - Això fa que moltes dones no s’atreveixin a verbalitzar experiències molt doloroses ni tan sols a les amigues.

3.5. Llibertat, zona de confort i noves generacions

• Carmany reflexiona sobre la paraula llibertat com a terme pervertit:

- Des d’eslògans polítics fins a publicitat (colònies, consum), tot usa el concepte buidant-lo de contingut. - Recorda que la llibertat ha costat molt històricament i que ara es confon amb consum i capacitat de compra.

• Crítica a l’imperatiu de sortir de la zona de confort:

- Pregunta: «Si se diu zona de confort, no és perquè hi estam bé?» - Assenyala la pressió social per fer sempre més, viatjar, consumir experiències. - Distingir entre acomodar-se i no deixar-se empènyer sempre per imperatius externs.

• Generacions joves:

- Es mostra prudent a l’hora de pontificar sobre educació, però constata que molts joves estan més alliberats i amb menys complexos, tot i un context laboral i d’habitatge molt precari.

3.6. Territori, llengua i model de creixement

• Carmany expressa preocupació i ràbia per la situació de la llengua i el territori a Mallorca:

- Recorda que el territori és finit, més encara en una illa. - Critica la pressió urbanística i turística. - Deixa entreveure que podria ser tema de la seva pròxima novel·la.

3.7. Abús, violència masclista i memòria històrica

• La novel·la aborda diversos tipus d’abús:

- Abús de parella. - Abús laboral. - Situacions inspirades en vivències pròpies o molt properes.

«Era una catarsi. Moltes dones em deien: a mi també m’ha passat»

• Carmany remarca que la violència masclista no ha canviat tant; ha augmentat la consciència i les eines, però la violència persisteix.
• També tracta de memòria històrica des del bàndol dels vençuts (Guerra Civil):

- Vol donar veu a dones oblidades i fortes, encara que no se’n considerassin. - No parla tant de venjança com d’intentar fer justícia simbòlica i empoderar-les.

3.8. Pobles, xafarderia i control social

• Retrat molt viu del poble mallorquí xafarder, especialment a zones com Sant Joan:

- Personatges com la “Matarina”, fàcilment recognoscibles a qualsevol poble. - Xafarderia com a mecanisme de control social que condiciona decisions, especialment de les dones (casar-se, no casar-se, sortir, anar a bars...).

«No va d’ells, va de nosaltres: hem d’aprendre que no ens ha d’importar»

• Carmany descriu la por a «el que diran» i com condiciona vides i llibertats.

3.9. Estil, mèrits de la novel·la i recepció

• Marisa destaca:

- La destresa en escenes emotives, especialment en la relació neta–padrina. - Diàlegs plens d’humor i ironia (incloses les moixes, que fan riure).

• Carmany considera que el gran mèrit és el que han de dir les lectores; ella se sent principalment agraïda pel procés i per les lectores que hi dediquen temps.

4. Memòria històrica i música: cançó de lluita

Després de l’entrevista, sona una peça musical que reclama més memòria històrica per als lluitadors i els marginats per la història.

• La lletra denuncia que la història sempre l’expliquen els guanyadors i reivindica els oblidats.
• Es connecta amb els temes tractats amb Caterina Carmany sobre memòria dels vençuts i dones resistents.

«Més memòria històrica per tots els lluitadors»

5. Segon bloc informatiu: premsa local i internacional

A l’entorn de les 9 del matí es fa un nou repàs de portades.

5.1. Diari de Balears (actualització)

Es repeteixen i amplien alguns titulars ja comentats:

• Correllengua agermanat pels Països Catalans.
• Gala dels Premis Enderrock de la Música Balear al Teatre Principal (20 h), amb retransmissió a vida.cat.
• Article sobre militarització i Son Sant Joan.
• Entrevista a Maria Antònia Font sobre la independència desestructurada però viva.
• Declaracions del director de l’IEB sobre la manca de resposta del Govern espanyol.
• PP i llei de la societat civil.
• Pla de llengües de la UIB, partit Catalunya–Palestina, jornades de l’OCB i l’IEC, Consell de la Joventut, emprenedoria, Unima Balears, i promoció turística de Marga Prohens.

5.2. Mallorca Daily Bulletin (anglès)

• Detenció d’una banda de narcotràfic i blanqueig que compra un alberg al Port d’Alcúdia.
• Projecte d’una plataforma d’intel·ligència artificial per ajudar turistes a treure més profit de Mallorca.
• Marga Prohens anuncia una nova era per a Balears basada en turisme cultural i desestacionalització.
• Nou sistema d’entrada i sortida a l’aeroport de Palma (19 de novembre) i paper de la TIE per als residents britànics.
• Nous vols directes Mallorca–Egipte a partir d’abril de 2026.

5.3. Última Hora

• Titular central: el PP tomba el pla lingüístic de Vox i es refreda la relació entre socis, allunyant nous acords.
• Imatge de dimonis i polítics davant el Big Ben amb el titular «Mallorca ven cultura davant el Big Ben» (presència a la World Travel Market de Londres).
• El conseller Bousa defensa l’ecotaxa.
• Onze balears entre els 100 més rics d’Espanya (llista Forbes).
• Cas de màfia de narcotràfic: Marquez hauria instat Milojevic a apallissar suposats confidents policials.
• En esport: titular «Porters gegants» per Bergström i Mendí, del Rotlet Molinar.

5.4. Diario de Mallorca

• Titular principal per Francina Armengol (cas Coldo):

- Nova informació de la UCO sobre converses de contractes de PCR per replicar-los a Canàries. - Frase destacada: «Balears dóna l’ok; ara telefonaré a Canàries perquè es posi en marxa ell».

• Foto central: nou radar a l’entrada de Palma, prop de La Seu.
• Altres notícies:

- Acord trasllada el gran concert de Sant Sebastià a la Mare de Déu de la Salut. - Prohens presumeix de contenció turística a la WTM. - Dades tràgiques: quatre conductors fugits després d’accidents mortals en un any.

Aquest segon bloc reforça la visió d’Ona Mediterrània com a emissora que combina reivindicació en català amb seguiment de la premsa generalista i internacional.

6. Art i identitat: Tomeu Coll i el Dijous Bo

6.1. Entrevista amb l’artista Tomeu Coll

El programa entrevista Tomeu Coll, pintor llossatí amb estudi a Inca, autor de la portada especial del Diari de Balears pel Dijous Bo 2025.

• La portada és el quadre «Okakala», de la sèrie Nantapur, inspirada en un viatge a l’Índia (2020).
• Explica que el viatge li va fer descobrir nous colors, especialment un verd que no emprava, i un vermell intens.

6.2. Arrels a Inca i vida docent

• Tot i ser de Lloseta, la seva vida està vinculada a Inca: escola, bàsquet, anglès, institut (Berenguer), i la seva companya és inquera.
• Combina la feina de mestre amb la d’artista:

- Defineix l’ensenyament com una tasca en constant canvi, amb elements positius i d’altres regressius. - Remarca la necessitat d’adaptar-se a la societat, a les famílies i a l’alumnat. - El taller li serveix de contrapes emocional a la docència, i viceversa.

6.3. Poesia, vi i projectes artístics

• Fonts d’inspiració: poesia, música, gastronomia i pràcticament tot el que l’envolta.
• Projectes destacats:

- Exposició individual per al 2026, lligada a la poesia. - Il·lustracions per a un fanzine de tres poetes. - Disseny d’etiquetes de vi: - Cap de fibló: etiqueta per a un vi de Celler Cap de Fibló (Gorgollassa). - Col·laboració amb el celler UvePN de Manacor, amb diverses etiquetes basades en tastos previs del vi.

6.4. Figurat vs abstracte

• Coll explica que li interessa lligar història personal i llenguatge plàstic:

- Juga amb textures, materials, geometria i taques (part abstracta). - Introdueix figures humanes o símbols per carregar el quadre de significat. - Busca sempre un equilibri visual que permeti alhora emoció i lectura simbòlica.

7. Premis Enderrock de la Música Balear: una festa de país

7.1. Connexió amb Lluís Gendrau (director del Grup Enderrock)

El programa connecta amb Lluís Gendrau per avançar la VIII edició dels Premis Enderrock de la Música Balear, al Teatre Principal de Palma.

• Gendrau descriu la gala com:

- Un dia de festa i trobada de la música balear. - Espai de reconeixement (premis de la crítica, del públic i especials). - Un moment per celebrar el bon estat de la música en català a les Illes.

7.2. Novetats de la VIII edició

• S’ha volgut reforçar especialment la música en directe:

- Fins a 12 actuacions, amb diverses produccions exclusives per a la gala. - Obertura amb Miquel Brunet, premi de música clàssica, amb músics de l’Orquestra de la Bossa, i recitadors (Caterina Valony i Guillem Simó), amb una peça sobre Palestina/Gaza.

• Presència de músics de Mallorca, Menorca i Eivissa, mostrant la diversitat insular.
• Actuació especial de Marco Mezquida, pianista menorquí de projecció internacional, que acompanyarà el moment d’homenatge als difunts de l’any.

7.3. Premis i votació popular

• Es lliuraran 11 premis de votació popular en categories com:

- Pop, rock, cançó d’autor, música urbana, jazz, clàssica, millor directe, millor artista i artista revelació.

• Gendrau remarca que la votació té un punt de competitivitat, però sobretot busca complicitat amb el públic, que és qui realment fa viure els artistes.

7.4. Marca «Música Balear» i estat de l’escena

• Gendrau fa un balanç molt optimista:

«És un moment molt especial: la música balear no para de créixer en quantitat, qualitat i diversitat»

• Dades clau:

- 125 discos editats en un any (en català i instrumental). - Més de 250 referències si s’hi afegeixen senzills.

• Parla de la marca “música balear” com un segell amb sonoritat i aroma propis:

- Arrelat a la tradició però obert a fusions contemporànies. - Molt protagonisme d’artistes femenines. - Capacitat exportadora i de transformació de l’escena.

7.5. Detalls logístics i catifa vermella

• A partir de les 19 h, catifa vermella davant el Teatre Principal:

- Espai perquè el públic vegi i saludi artistes, faci fotos i interactuï. - La gala comença a les 20 h, retransmesa en directe per vida.cat i webs associades.

• El locutor insisteix diverses vegades que vida.cat farà la retransmissió, animant l’audiència a seguir-la des d’ordinador, mòbil o Smart TV.

7.6. Premis especials

Al tram final del programa es concreta el palmarès principal:

• Premi Enderrock d’Honor: Antònia Font.
• Premi Trajectòria: Cap Pela, coincidint amb 30 anys de carrera.
• Premi Personalitat: el periodista i musicòleg Pere Estelric, proposat per l’OCB.

8. Sanitat pública en perill: entrevista amb José Manuel Aranda

8.1. Convocatòria de mobilització

El programa dona veu a José Manuel Aranda, de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears, que convoca una concentració:

• Dissabte, 12 h, Plaça d’Espanya (Palma), per defensar la sanitat pública.
• Convocants:

- Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública. - Sindicats CCOO i UGT. - Plataforma balear en defensa de la sanitat pública.

8.2. Diagnòstic: desfinançament i privatització

Aranda exposa una crítica molt contundent (parla majoritàriament en castellà però el resum del locutor és en català):

• Desfinançament de la sanitat pública:

- Manca d’inversions en centres de salut (cas de l’Escorxador, amb cucaraches). - Retallades estivals de personal, metges d’un centre fent consultes en un altre.

• Llistes d’espera inacceptables:

- Cita de metge de capçalera en més d’una setmana o 10 dies. - Més de 100.000 persones en llista d’espera en atenció especialitzada (consultes i quiròfans).

• Derivació de diners públics a la sanitat privada:

- Al pressupost 2025, un 9,1 % del pressupost sanitari va a concierts i compres a la privada. - Denuncia l’augment del cost dels medicaments hospitalaris per les patents.

«Estam assistint al deteriorament de la sanitat pública a costa del creixement imparable de la sanitat privada»

8.3. Conseqüències socials i de salut

• El deteriorament afecta un dret constitucional: l’accés efectiu a l’assistència sanitària.
• Aranda cita un estudi a la revista The Lancet que correlaciona privatització i augment de mortalitat evitable al Regne Unit (600 morts en un període analitzat).
• Posa com a exemple Andalusia, on retallades i privatització fan que ni tan sols es pugui gestionar bé el programa de detecció de càncer de mama.

8.4. Reivindicacions principals

Aranda sintetitza les demandes en quatre eixos:

1. 1 Augment de pressupost per a Atenció Primària:
   

- A Balears és un 12,7 %, per sota de la mitjana autonòmica i molt lluny del 25 % recomanat per l’OMS.

1. 2 Fi de les llistes d’espera:
   

- Denuncia els plans de xoc inútils. - Reclama gestió pública efectiva de llistes i incompatibilitat dels caps de servei i secció que treballen a la vegada per la pública i la privada.

1. 3 Millora de condicions laborals del personal sanitari:
   

- Molta precarietat que empeny professionals a cercar alternatives (privada o marxar).

1. 4 Reforç de la salut pública i participació ciutadana:
   

- La pandèmia ha evidenciat la importància d’un bon sistema de salut pública. - Reclama participació social real en la presa de decisions.

8.5. Risc de sistema dual

• Aranda alerta d’una deriva cap a un sistema sanitari dual:

- Un sistema de qualitat per a qui pot pagar assegurança privada. - Un sistema empobrit per a la resta.

• Cita el model dels Estats Units, especialment els intents de Trump de retallar encara més la sanitat per als pobres.
• Recorda que Balears és, amb Madrid i Catalunya, capdavantera en privatització dins l’Estat espanyol.

«Si segueix aquest camí, tindrem sanitat per rics i sanitat per pobres»

9. Casal Petit i 100 anys de les Germanes Oblates a Mallorca

9.1. Què és el Casal Petit?

Entrevista amb Jaume Parelló, responsable de sensibilització del Casal Petit, projecte de les Germanes Oblates a Palma.

• Les Oblates treballen arreu del món amb persones en contextos de prostitució:

- 20 projectes a Espanya, 2 a Itàlia, 1 a Portugal, diversos a Llatinoamèrica i Filipines.

• Casal Petit és un centre d’atenció integral a Palma que aborda la multiproblemàtica de les dones en prostitució:

- Atenció social i socioeducativa. - Atenció psicològica. - Habitatge i protecció per a dones víctimes de trata. - Formació, alfabetització, orientació laboral.

9.2. Dades i tendències

• El 2024 han atès 479 dones, una xifra molt alta per a un equip d’unes 15 persones.
• L’any anterior, 460 i escaig; hi ha una tendència a l’augment.

• Parelló matisa que no és una “bona notícia”:

- Moltes dones arriben en situació de vulnerabilitat extrema, especialment de Llatinoamèrica. - No pensaven dedicar-se a la prostitució, però hi acaben per supervivència. - Moltes no suporten aquesta vida i busquen ràpidament sortides, cosa que les porta a contactar amb recursos com el Casal.

9.3. 100 anys d’Oblates a Mallorca

• Les Germanes Oblates arriben a Mallorca el 1924, instal·lant-se a Son Espanyolet / la vileta:

- Primer model: “rescatar” dones i acollir-les en un espai aïllat.

• A finals dels 80 abandonen aquest model i se situen al centre de Palma, en el barri xino (entorn de prostíbuls):

- Nova filosofia: estar immerses al context, a peu de carrer, més proximitat amb les dones.

• El 2001 neix formalment el Casal Petit, com a projecte ampli, integral i multidisciplinari.

9.4. Actes del centenari

Els actes reflecteixen les tres dimensions de la seva tasca: social, històrica i espiritual.

• Teatre social:

- Obra sobre prostitució amb la companyia Contrahecho, amb molt bona resposta.

• Presentació d’un llibre històric:

- L’autor és Pere Fullana, professor de la UIB, que repassa la història de les Oblates a Mallorca. - L’acte té lloc a la vil·la original on arribaren el 1924.

• Missa de celebració (dia 8):

- Presidida pel bisbe de Mallorca, per celebrar el centenari i la dimensió religiosa de l’orde.

9.5. Voluntariat i col·laboració

• El Casal Petit compta amb unes 30 persones voluntàries que:

- Fan classes d’alfabetització en castellà, anglès i informàtica. - Acompanyen l’equip en treball de carrer (pisos, clubs, carrers). - Ajuden en l’acollida de les dones al centre.

• Qualsevol persona interessada pot:

- Acostar-se al centre (travessia del Sindicat / Martí Feliu). - Contactar via web o xarxes del Casal Petit.

«Sempre hi ha feina per fer, i el voluntariat és molt enriquidor»

10. Literatura comparada i Plaça de Toros: Marisa Cerdó i Llorenç Capellà

10.1. Una tria sorprenent

En la seva secció de literatura comparada, Marisa Cerdó sorprèn el locutor triant un llibre sobre toros:

• Títol: «La Mallorca del clavell».
• Autor: Llorenç Capellà, escriptor mallorquí, col·laborador habitual del programa.

«És un llibre ben mallorquí, i l’he llegit per Sopenhaus: enguany m’ha tocat fer de guia a la plaça de toros»

10.2. Contingut del llibre

• El llibre analitza com els mallorquins van assimilar la cultura espanyola a través de l’entreteniment als segles XIX i XX:

- Especialment a través dels cuplets i els toros.

• Capellà, amb estil periodístic, documenta l’impacte de la castellanització:

«Allò que defineix amb més nitidesa l’identitat dels mallorquins és la seva ubicació cultural dins l’àrea lingüística catalana»

• Segons Capellà, el decret de Nova Planta no és l’únic culpable; la guerra del francès, la immigració i els espectacles importats (coples, corrides) són clau en la alienització cultural.

10.3. Expressions populars i origen històric

Cerdó exposa exemples curiosos que ha descobert al llibre:

• «És un ca de bou»:

- Ve d’antics espectacles on amollaven cans ensinistrats contra bous, apostant diners.

• «Anar a net i xí»:

- El Net i Xí era un bar on es va produir un crim masclista el 1884 (un bou mata una prostituta). - Amb el temps, «anar a net i xí» va passar a significar anar a fer punyetes, anar allà on no hi plou.

10.4. Geografia del lleure i violència

• El llibre documenta zones de marxa del segle XIX:

- Barri de la Marina, el Born, costa de la Pols, carrer del Zó. - Bordell situat a la zona de l’actual Plaça de l’Olivar. - Porta de Sant Antoni com a altre punt d’oci i joc.

• Capellà descriu espectacles violents més enllà dels toros:

- Jocs amb gallines cegues a les places. - Exhibicions de l’hombre gordo, un home de quasi 200 kg envestit per un toro abans de les corrides.

• Cerdó conclou que la societat era molt més violenta físicament; avui la crueltat pot haver-se desplaçat a l’àmbit digital.

10.5. Toros, castellanització i debat cultural

• Capellà mostra que les corrides ja existien a Mallorca molt abans del franquisme (primer document de 1689 a Santa Eulàlia).
• Assenyala els espectacles musicals i taurins com a vectors potents de castellanització, més que no pas alguns decrets.
• Documenta anuncis com aquest (1934, Última Hora):

«Se necesita muchacho... que sepa castellano»

• Marisa recorda les crítiques d’il·lustrats i afrancesats (com Mariano José de Larra) contra la tauromàquia, ja al segle XIX, per raons morals i civilitzadores.

10.6. Sopenhaus, Coliseu Balear i usos actuals

• Cerdó explica que participa com a voluntària de Sopenhaus, el festival que obre espais de la ciutat al públic.
• Enguany li ha tocat fer de guia a la plaça de toros / Coliseu Balear, d’aquí la lectura del llibre.
• El locutor aprofita per recordar el projecte de reaprofitament cultural del Coliseu per part d’un col·lectiu jove que organitza concerts i activitats familiars, enfront de plans d’empreses que voldrien reobrir-lo com a plaça de toros.

• També s’esmenta que el retorn de La Gossa Sorda es farà al Coliseu, com a concert emblemàtic.

11. Música de protesta i agricultura

Entre seccions, el programa fa sonar diverses cançons de protesta en català:

• Una peça que denuncia la desaparició del món rural, la hipoteca, la sequera, l’especulació, i reclama proximitat, qualitat i producte local.
• Tornada amb el lema:

«Ens mantindrem fidels a aquest poble»

• Actuacions d’Ànimos Parrec amb el tema «Camí florit», que pren el títol d’un poema de Josep Maria Llompart però el gira de manera irònica, mostrant elements de contra-bellesa i crítica social.

12. Focus internacional amb Joan Manuel López Nadal

12.1. Eleccions als Estats Units: Zoran/Zoram Mamdani

El politòleg Joan Manuel López Nadal analitza la victòria de Zoran (o Zoram) Mamdani com a batlle de Nova York:

• Considera la notícia un cop simbòlic a Donald Trump i a la seva agenda ultraconservadora.
• Mamdani és un immigrant, musulmà, de pare africà i mare índia, definit com a socialista dins l’ala esquerra del Partit Demòcrata.
• No podrà optar a la presidència perquè no ha nascut als Estats Units (a diferència d’Obama, nascut a Hawaii).

• López Nadal subratlla que aquesta victòria se suma a:

- Guany demòcrata dels governs de Nova Jersey i Virgínia, abans en mans republicanes. - Reforma a Califòrnia per redibuixar districtes a favor d’una major representació demòcrata.

• Tot plegat reforça el Partit Demòcrata i dona esperança de resposta política contra el trumpisme, però adverteix de no caure en el triomfalisme.

12.2. Sàhara Occidental: resolució de l’ONU i retrocés

• López Nadal explica la renovació del mandat de la MINURSO (missió de l’ONU per al referèndum al Sàhara) amb una resolució proposada pels Estats Units al Consell de Seguretat.

• Malgrat que la missió du el “referèndum” en el nom, la resolució reforça de facto la línia d’una autonomia sahariana sota el Marroc, en detriment del dret a l’autodeterminació.

• Rússia i la Xina s’han abstingut però no han vetat; Algèria ha sortit de la sala en el moment de la votació.

• Espanya, com a antiga potència colonial, ja va abandonar el Sàhara amb els Acords de Madrid (1975), poc abans de la mort de Franco.
• El Front Polisario i el poble sahrauí, especialment als camps de Tindouf (Algèria), queden cada vegada més arraconats i sense suport internacional.

«És un cop dur per al poble sahrauí; Espanya i Europa han acceptat de facto l’autonomia sota Marroc»

12.3. Sudan: guerra civil, fam i ingerències externes

López Nadal fa un repàs molt sintètic però dens de la situació al Sudan:

• El país viu en conflicte quasi permanent des dels anys 80-90:

- Guerra al Darfur amb massacres. - Independència del Sudan del Sud el 2011.

• Des del 2021 hi ha una guerra civil entre:

- L’exèrcit oficial amb seu a Khartoum (junta militar). - Les Forces de Reacció Ràpida (milícia paramilitar dissident), especialment fortes al Darfur.

• Dades humanitàries esfereïdores:

- Població d’uns 44–45 milions d’habitants. - Uns 20–21 milions en situació de fam. - Uns 12 milions de desplaçats interns.

• Elements clau del conflicte:

- Component ètnic: població arabitzada contra comunitats d’origen africà. - Brutalitat extrema de les milícies, amb episodis de genocidi al Darfur.

• Ingerències internacionals:

- Emirats Àrabs Units financen i armen les Forces de Reacció Ràpida a canvi de controlar mines d’or i fer contraban d’or cap als Emirats. - Egipte, Iran i Turquia donen suport al govern de Khartoum per interessos geopolítics. - Rússia juga un paper ambigu: el grup de mercenaris de Wagner ha col·laborat amb les milícies rebels, mentre Moscou manté relacions amb el govern per aconseguir una base naval al mar Roig. - Xina, Estats Units i UE es mostren formalment neutrals, demanant diàleg, però sense implicació suficient.

«El Sudan és un dels grans drames silenciats del món: fam, desplaçats, guerra, or i geopolítica»

12.4. Europa: extrema dreta i centre-esquerra

Al final, de passada, López Nadal menciona dos processos europeus:

• Als Països Baixos, l’extrema dreta de Geert Wilders ha estat frenada per un partit de centre-esquerra (D66).
• A la República Txeca, en canvi, guanya força Andrej Babis, populista amic de Viktor Orbán.
• Tot plegat dibuixa una Europa inestable, amb creixements simultanis de populismes i resistències democràtiques.

13. Tancament: Ona Mediterrània, Diari de Balears i vida.cat

El programa es tanca recordant:

• La continuïtat de la programació d’Ona Mediterrània i els espais d’anàlisi i cultura.
• La invitació a seguir diàriament l’actualitat a dBalears (dbalears.cat), reforçant el vincle mitjà–ràdio.
• La importància de seguir la gala dels Premis Enderrock a vida.cat, destacant que serà el primer de diversos directes previstos.

«Bon dia i bona vida... sempre fidels al nostre poble»

Temes principals del podcast

1. Cultura i identitat

• Música en català i Premis Enderrock de la Música Balear.
• Literatura feminista i de memòria (Caterina Carmany, Llorenç Capellà).
• Defensa de la llengua catalana i del territori a través del correllengua, l’IEB, l’OCB i dBalears.

2. Feminisme i violència masclista

• Patriarcat interioritzat i micromasclismes.
• Sororitat i amistats femenines com a xarxa de suport emocional.
• Abús, violència de gènere i dificultats per verbalitzar experiències traumàtiques.

3. Sanitat pública i serveis socials

• Desfinançament i privatització progressiva de la sanitat balear.
• Condicions laborals precàries i llistes d’espera inassumibles.
• Crida a la mobilització ciutadana per defensar la sanitat pública.
• Tasca de Casal Petit i Germanes Oblates amb dones en contextos de prostitució.

4. Política internacional i drets dels pobles

• Gir polític als EUA amb la victòria de Zoran/Zoram Mamdani.
• Retrocés en el dret a l’autodeterminació del Sàhara Occidental.
• Guerra civil, fam i ingerències al Sudan.
• Lluita entre extrema dreta i centre-esquerra a Europa.

5. Art, memòria i territori

• Portada de Tomeu Coll pel Dijous Bo i l’art com a reflex de viatges i identitats.
• Debat sobre la Plaça de Toros / Coliseu Balear com a espai de crueltat antiga o com a nou espai cultural.
• Reivindicació constant de la memòria històrica i dels vençuts.

Tags

Seccions amb temps (en segons)

1. 1 Presentació i salutació musical
   

• start_second: 0
• end_second: 301
• section_title: Obertura del programa i dedicatòries d’aniversari
• section_summary: Presentació de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània, salutació de Maria Nadal i dedicatòria de la cançó «Judit» de Joan Dausà a Maria i Anna Maria Nadal, amb comentaris sobre el poder del record i del temps compartit.

1. 2 Introducció de la graella del dia
   

• start_second: 492
• end_second: 564
• section_title: Avanç del contingut del programa
• section_summary: El locutor presenta l’estructura del programa: repàs de titulars de dBalears i VilaWeb, entrevista a Caterina Carmany, connexió amb Podem sobre sanitat pública, entrevista amb el Casal Petit, secció de literatura comparada amb Marisa Cerdó i focus internacional amb Joan Manuel López Nadal.

1. 3 Primer repàs informatiu: Diari de Balears i VilaWeb
   

• start_second: 564
• end_second: 975
• section_title: Actualitat política, cultural i lingüística a Balears i Països Catalans
• section_summary: Lectura i comentari dels titulars de dBalears (correllengua agermanat, Premis Enderrock, Son Sant Joan, Maria Antònia Font, IEB, PP i llei de la societat civil, UIB, OCB, etc.) i repàs de VilaWeb (elecció de Zoran/Zoram Mamdani a Nova York, operació Catalunya, delictes d’odi, etc.), a més d’articles d’opinió destacats.

1. 4 Entrevista literària: Caterina Carmany i «El temps de les magranes»
   

• start_second: 1005
• end_second: 3081
• section_title: Literatura, feminisme i memòria a «El temps de les magranes»
• section_summary: Marisa Cerdó entrevista Caterina Carmany sobre la seva primera novel·la: el paper de la dona, la sororitat, la culpa intergeneracional, l’enyorança de Mallorca, l’abús i la violència masclista, la memòria històrica de la Guerra Civil, la perversa noció de llibertat, la pressió de sortir de la zona de confort, la precarietat juvenil i la destrucció del territori i la llengua.

1. 5 Cançó de memòria històrica
   

• start_second: 3132
• end_second: 3309
• section_title: Música per la memòria dels lluitadors
• section_summary: S’emet una cançó que reclama més memòria històrica per als lluitadors i els marginats per la història, enllaçant amb els temes de memòria tractats a l’entrevista amb Carmany.

1. 6 Segon repàs informatiu: premsa local i estrangera
   

• start_second: 3309
• end_second: 3794
• section_title: Portades de dBalears, Mallorca Daily Bulletin, Última Hora i Diario de Mallorca
• section_summary: Nou repàs als titulars de dBalears (Premis Enderrock, correllengua, llengua i cultura), i lectura de Mallorca Daily Bulletin (narcotràfic, IA turística, vols a Egipte), Última Hora (pla lingüístic de Vox, Forbes, ecotaxa, esport) i Diario de Mallorca (cas Coldo–Armengol, nou radar, Sant Sebastià, accidents mortals).

1. 7 Entrevista artística: Tomeu Coll i el Dijous Bo
   

• start_second: 3846
• end_second: 4372
• section_title: Pintura, poesia i vi: l’univers de Tomeu Coll
• section_summary: Conversa amb l’artista Tomeu Coll sobre la portada del suplement del Dijous Bo de dBalears, la sèrie «Nantapur» inspirada en un viatge a l’Índia, la seva doble vida com a docent i pintor, la relació amb Inca, els projectes amb poesia, les etiquetes de vi i el seu estil entre abstracció i figuració.

1. 8 Connexió amb Lluís Gendrau: Premis Enderrock de la Música Balear
   

• start_second: 4403
• end_second: 4849
• section_title: Preparatius de la VIII gala dels Premis Enderrock
• section_summary: Lluís Gendrau presenta les novetats de la vuitena edició dels Premis Enderrock: reforç de la música en directe, obertura amb Miquel Brunet, actuació de Marco Mezquida, diversitat d’artistes illencs, 11 premis de votació popular i la consolidació de la marca «música balear» com a escena pròpia i exportable.

1. 9 Entrevista sanitària: defensa de la sanitat pública
   

• start_second: 4937
• end_second: 5535
• section_title: Crida a la mobilització per la sanitat pública
• section_summary: Entrevista a José Manuel Aranda (Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública) sobre el desfinançament de la sanitat balear, els traspassos de fons a la privada, l’augment de llistes d’espera, la precarietat laboral i la necessitat d’augmentar el pressupost d’Atenció Primària, gestionar les llistes i fer incompatibles càrrecs de la pública i la privada. Convocatòria d’una concentració a Plaça d’Espanya.

1. 10 Bloc d’anuncis i crida al suport local
   

• start_second: 5576
• end_second: 5835
• section_title: Publicitat local i crida a fer-se soci d’Ona Mediterrània
• section_summary: Anuncis de Revista Estel, Clínica Dental Planes Mariano (Slow Dentistry), Assemblea Sobiranista de Mallorca, projecte social Aigua 3 Globs, Dijous Bo d’Inca, i crida a associar-se a Ona Mediterrània i reforçar el projecte de dBalears com a mitjà lliure i independent.

1. 11 Detalls finals dels Premis Enderrock i protagonisme d’Ànimos Parrec
   

• start_second: 6054
• end_second: 6513
• section_title: Agenda detallada de la gala Enderrock i focus en Ànimos Parrec
• section_summary: El locutor amplia detalls de la gala: horari, retransmissió per vida.cat, presència de més de 100 músics i autoritats, repàs dels premiats d’honor (Antònia Font, Cap Pela, Pere Estelric) i anunci del paper destacat d’Ànimos Parrec, amb l’emissió del tema «Camí florit».

1. 12 Entrevista social: Casal Petit i centenari de les Oblates
   

• start_second: 6599
• end_second: 7097
• section_title: 100 anys d’Oblates i la feina del Casal Petit amb dones en prostitució
• section_summary: Jaume Parelló explica què és el Casal Petit, les xifres d’atenció a dones en context de prostitució (479 el 2024), l’augment de dones migrants llatinoamericanes, l’evolució de la tasca de les Germanes Oblates des de 1924, els actes del centenari (teatre social, llibre, missa) i les possibilitats de voluntariat.

1. 13 Secció de literatura comparada: Marisa Cerdó i Llorenç Capellà
   

• start_second: 7271
• end_second: 8562
• section_title: «La Mallorca del clavell»: toros, llengua i Sopenhaus
• section_summary: Marisa Cerdó presenta el llibre de Llorenç Capellà sobre la Mallorca taurina dels segles XIX–XX, analitza com cuplets i corrides han contribuït a la castellanització, explica l’origen d’expressions com «és un ca de bou» i «anar a net i xí», descriu la geografia del lleure antic i connecta amb la seva participació com a guia de Sopenhaus al Coliseu Balear.

1. 14 Música de protesta: La Gossa Sorda i món rural
   

• start_second: 8660
• end_second: 8984
• section_title: Cançons de lluita pel territori i el camp
• section_summary: Emissió d’un tema de La Gossa Sorda o similar amb crítica a la especulació, la sequera, la desaparició de l’agricultura tradicional i la necessitat de mantenir-se fidel al poble i al territori, enllaçant amb el debat sobre el Coliseu i el concert de retorn de la banda.

1. 15 Focus internacional amb Joan Manuel López Nadal
   

• start_second: 8984
• end_second: 10600
• section_title: De Nova York al Sudan: política i conflictes globals
• section_summary: Joan Manuel López Nadal analitza la victòria de Zoran/Zoram Mamdani a Nova York i altres èxits demòcrates als EUA; explica el retrocés del dret a l’autodeterminació al Sàhara Occidental; detalla la situació dramàtica del Sudan (guerra civil, fam, ingerències dels Emirats, Rússia, Egipte, Iran, Turquia); i tanca amb una referència a processos electorals europeus amb avenç i fre de l’extrema dreta.

1. 16 Cloenda del programa
   

• start_second: 10600
• end_second: 10640
• section_title: Recordatoris finals i comiat
• section_summary: El locutor recorda la redifusió del programa Crepuscle en cent estels, anima a seguir la gala dels Premis Enderrock a vida.cat i a mantenir-se informats amb dBalears, i tanca desitjant «bon dia i bona vida» a l’audiència.