Palestina, AENA i turisme; esport i música balear

Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Fins demà! I a la plaza d'edat res havia canviat. Per et a la historieta podrida d'un temps passant. I a la plaza d'edat res havia canviat. Bon dia i bona vida! Fins les 11.00. Ara, però, si sabessis, dedicada també a Lucía, a Reyes i a Alejandra. Com un secret al fons dels ulls, una cançó que mai no he dit. Hi ha un somni que s'assembla a tu, porta el teu nom. La meva nit. I un neguit va caure amb foc setzat prop-me. Un desig sempre dissant la meva peix. Si sabessis un trosset de com et vull, si sentissis un pedast el que he callat, si convessis veure'ns junts amb els meus ulls, si sentissis un pedast el que he callat, Però hi ha una veu que em diu Guarda algun somnipendent Que en el desitge estem més vius Més que en allò que desitgem Hem caminat velles ciutats Pels seus carrers Entre els fanals, també he inventat les nostres mans, desfent el temps. Un matillat i un neguit, a calar amb foc si ets apunt. prerissant la meva pell. Si sabessis un trosset de com et vull, si sabessis un pedaç del que he callat, si podessis veure'ns junts amb els meus ulls, si sentessis un pedaç del que he callat, Dilluns 6 d'octubre de 2025 aquí a Zona Mediterrània i vos acompanyarem amb aquest Bon Dia i Bona Vida fins les 11 des de matí. Tot d'una vos repassarem l'actualitat i ho farem a través del prisma de Diari de Balears i també de Vila Web. A continuació. Entrarem ja en zona d'entrevistes. Avui els protagonistes seran Antoni Sales, portaveu del PI, el Consell de Mallorca, també en Cecília, que és una de les protagonistes de les conductores del programa Perifèries Sonores. I a partir de les 10, focus amb en Llorenç Capellà. I a les 10.30, conecció amb Anita Sancho, per conèixer totes les novetats, algunes d'elles inèdites, de la música que s'estan preparant per aquests propers dies i per aquestes properes setmanes. Començarem, però, aquestes entrevistes, després de connectar amb en Pep Vergé, amb Chialin Liu, que és la directora del Centre Huayue, que està a la plaça Pere Grau, i que avui preparen una festa que mos hi volen convidar a tots i a totes. Anem ja, però, a escoltar l'actualitat. Ho feim 80 a Diari de Balears. Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat. I diari de Balears que enceta la seva portada, obri la seva portada amb Mallorca, torna a clamar per una Palestina lliure i per la ruptura total amb el sionisme. Diari de Balears. A continuació també hi trobam una notícia que diu que les mallorquines Lucía Muñoz i Alejandra Martínez rebutgen la deportació voluntària i continuaran detingudes per Israel. Hem de destacar dins d'aquesta notícia que han pogut confirmar que com a mínim l'Alejandra se troba en vaga de fam i és possible que en Lucía també. Més qüestions, Diari de Balears ofereix vídeos on es veu que la policia espanyola identifica dos joves i carrega contra les persones que ho observaven. Va ser després, una vegada acabada la manifestació i dissolta la manifestació en favor de Palestina, que la policia va provocar una sèrie de joves i els va identificar. Més qüestions. Un petit reportatge exclusiu de Diari de Balears. La societat civil mallorquina es pronuncia davant el genòcidi a casa. Hi ha posicionaments sobre aquesta qüestió de l'obra cultural balear, del GOP, de la Federació d'Associació Endoveïn de Palma, de l'Associació Memòria de Mallorca, de l'ESTEI, de Comissions Obreres i d'UGT. També una notícia que saltava, que votava ahir, hora baixa vespre. Torna la gossa sorda, comença la partida, nou anys després. I atenció perquè ben aviat hi haurà notícies de quins seran els concerts d'aquest retorn. I és ben segur que n'hi haurà un per aquí a prop. El síndic dels drets lingüístics arribarà a les Illes Balears i al País Valencià. I també destaca a Diari de Balears que arriba el debat de política general, el segon de Proens com a presidenta. Confirmen deu focus dels serotip 3 de llengua blava a Mallorca i activats amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental. És una crònica que mos fan a Gisela Badenas. També notícia destacada aquest cap de setmana. Som Mallorca celebra el seu congrés constituent i aprova impulsar una coalició mallorquinista per recuperar el poder polític. Més qüestions, més per menor que demana contundència el PP davant la condemna per lesions del seu regidor Desmarcadal, emocions i sensibilitats diverses a la festa de la paraula al Teatre de Talloseta, nova editorial Moll publica una nova versió de la família de Guillem de Torroella i l'heró presenta els actes de les primeres jornades d'estudis locals i anuncia... La segona edició per al 2026. Més qüestions també encara destacades a Diari de Balears. Els mesos d'octubre i novembre arriben plens d'activitats i presentacions culturals de la mà de quart creixent. La tercera edició del Fòrum d'Economies Transformadores defensa l'economia social i solidària com a motor de canvi. Siau assegura que la gestió arbitrària d'educació posa en perill el centre d'aprenentatge científico-matemàtic. i més reclama una auditoria immediata sobre l'estat de les vies del tren. També unes declaracions d'Antoni Sales. Aena, muny Mallorca i no reinverteix ni un euro en el nostre territori. Li demanarem per aquesta qüestió a Antoni Sales tot d'una. D'aquí una breu estona el tendrem connectat i li podrem conversar sobre aquestes qüestions. M'anem ara ja a Vilaüeb allà i trobem en primer lloc una fotografia d'Ada Colau i Jordi Coronas en arribar a l'aeroport de Barcelona. Tornen els primers membres de la flotilla alliberats per Israel, entre els quals Ada Colau i Jordi Coronas. També destaca en Vilagüeb que el diputat de Compromís, Juan Bordera, denuncia que va ser colpetjat a Israel. M'han pegat com no m'havien pegat des dels 15 anys, diu. Més qüestions. Le Cornu anuncia la primera llista de govern sense grans canvis i amb algun nom sorpresa. En total, 11 ministres han estat reelegits. mos parles govern francès. 20 anys de voluntariat pel valencià, un exemple de resiliència i amor per la llengua. Aquest projecte d'escola valenciana ha creat més de 20.000 parelles lingüístiques d'ençà del 2005. I encara destaca Vilagüec que els joves per la independència es manifesten a Barcelona per demostrar que l'UO encara és vigent. I també mos ofereix Vilaüeb una entrevista amb Pere Pina. Tota la trampera la tenim a la cartera, diu. Entrevista Pere Pina de Gà dels bars de Barcelona que explica que passa quan hi ha deixadesa de funcions del govern municipal. M'ho tornem ara a Diari de Balears perquè allà hi trobarem també la secció d'opinió amb diversos articles destacats que vos volem recomanar Per començar, el d'en Maria de Lluc, Sumut, resistir és vèncer. El de Miquel Ripoll, literatura contra la guerra. El d'en Joan Vicenç Lillo, la victòria final. El d'en Joan Lledonet, improperis dels líders del PP contra Pedro Sánchez. I és d'en Rafael Borràs, de molt indigna president del govern a impresentable lobbista. Aquests són els principals articles d'opinió que ara mateix tenim a la portada del diari de Balears. on anem ja a escoltar una sèrie de preus consells i tot d'una mos posant ja en les connexions, en les entrevistes per analitzar l'actualitat i per saber què hi passa a Mallorca i al món. Perquè vols donar suport a la nostra llengua. Perquè t'agrada la música feta a Canostra. Perquè creus en una ràdio plural, de qualitat i feta en clau mallorquina. Anuncia't a Ona Mediterrània. Dona'ns suport i ajuda a fer créixer la teva empresa. Ens avalen prop de mil socis. Informa't sobre com posar un anunci a Ona a la web onamediterrània.cat. Recorda, onamediterrània.cat. Tu fas Ona. De Balears, periodisme mallorquí, periodisme valent. Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Ves al web del Consell de Mallorca, entra-hi directament o escaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai. Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94. Ona Mediterrània és la realitat més potent de mitjans de comunicació en català. Formen part. Associa't. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobre implants. Fer odontologia slow no et s'ha pausat. Es dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el Corte Inglés de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també el telèfon 654 04 1351. La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un bell somriure. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modular. Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània. Som a Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència modulada, també a onamediterrania.cat. Avui mos hem d'explicar que la plataforma audiovisual Vida comença temporada. Comença la segona temporada. temporada del programa Això és vida, amb entrevistes i taula d'anàlisi a partir d'avui, cada dia de dilluns a dijous, un nou programa que podeu veure i que podeu escoltar a través de la plataforma vida.cat. També repetirem o redifondrem el programa en la seva versió d'àudio aquí a l'Ona Mediterrània durant els matinals, durant el Bon Dia i Bona Vida. És el moment, però, d'anar cap a la primera entrevista, cap a la primera de les connexions que tenim preparades per avui. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble. I el Bon Dia i Bona Vida és el moment de parlar, ja veurem de què, d'economia, d'esports, de lo que sorgeixi. Saludam-ne en Pep Berger, molt bon dia Pep. Molt bon dia. Escat de setmana, fantàstic. Sí, intens, intens. futbolísticament, amb males notícies. Magra, eh? Sí, sí. Bé, bé, bé. La derrota del Mallorca i l'empat de l'Atletic de Madrid no són... No són bones resultats. La resta, bé. Eh, es pot dur. Bé, bé, bé, bé, hem de començar per el més important, que és que se va disputar el torneig de pádel organitzat per l'Económico, Perquè jo no hi era, però malgrat tot, pareix que hi va haver un cert nivell, no? Sí, la veritat és que l'objecte era passar-ho bé, divertir-se un poc, i sí, jugar a pader, evidentment, no? Va ser ja fa dos cap de setmanes, i, bueno, divendres, dissabte, diumenge, 120 participants, tots per invitació, i se va fer la instal·lació en el club de Ben Dinat, I bé, una experiència innovadora que espero que l'any que ve pugui comptar amb la teva presència, perquè en principi la voluntat que hi hagi una segona edició és segura i esperant comptar amb la teva presència. Bé, bé, bé, haurem de negociar els termes però en principi estic obert. anem mosdes que a Mallorca malament de fet avui s'última hora títol de llums d'alarma i de fet també crec que està a Escoe si no hi vava sí, sí, sí, talment és de res està a COE després d'avui jornades. Qualcosa jo diria que comença a ser una mica preocupant. No és una situació dramàtica, realment el Mallorca està a un sol punt de la zona de permanència, però sí que hi ha símptomes que conviden a preocupar-se i jo diria que molt. L'equip no reacciona mostra signes clars de debilitat i el pitjor és el que tothom intueix i ningú ho sap que sembla que dins el vestidor no hi ha la millor de les harmonies que no hi ha tota la bona companyonia que hi ha hagut durant els darrers anys per tant això vulguis que no sempre acaba sortint sobre els terrenys de joc I la Mallorca està en 5 punts, una victòria, dos empats i 5 derrotes en 8 partits. Pareix mentida, que gent professional, gent que se suposa que hauria de posar per davant de tot... els interessos del club i tal, després se deixin arrossegar per qüestions personals. El Mallorca no és primer ni el darrer que li passa, però crides atenció. Sí, sí, sí, evidentment. Són situacions complicades i mai saps exactament qui és del tot culpable. És evident que en Daniel Rodríguez no va fer bé i se va equivocar quan va dir públicament tot allò que va dir de l'entrenador, que havia fet jugar en Jan Virgili quan només duia un entrenament en el seu primer equip... i jo sempre dic que probablement en Dani Rodríguez en els fons de la qüestió tenia raó en Jan Virgili per bo que sigui duia un entrenament un entrenament aquest allot mai no havia jugat a primera divisió ni a segona que en Dani Rodríguez pensi això i li comuniqui a l'entrenador en privat jo ho hauria dit bé perquè trob que té raó que després d'un entrenament tu no pots, ara el Bernabéu. Clar, el problema és que ho va fer en públic, i això sí que no ho pot fer, i aquí va perdre tot tipus de raó que pogués tenir. Ara, si això realment ha fracturat el vestidor, no ho sé, no ho sé. En tot cas, hi havia tendres obres de regleró, o no? Sí, però ara ja pareix un concurs de caparruts, no? De egos, que va dir... Sí, i en Jago va arrasar. En Dani Rodríguez ha demanat discurs, però en Jago va dir que no vol comptar amb ell. I ja està, i no vol comptar amb ell. Això provoca un mal ambient en el vestidor? Aquesta és la qüestió. Aquesta és la qüestió. No seria estrany pensar que sí, però no ho sapé. M'apareix que era amb tu que parlàvem d'allò de... que necessitàvem trobar 3 equips més dolents que el Mallorca. Els veus, tu, així després d'aquests 6 partits? Mem, ara per ara no. Ara per ara no. Perdona, he dit 6 i són 8, eh? Perdona. Sí, 8 partits són que s'han disputat. Ara per ara no, perquè jo, si mires en el lloc de descens, hi ha el Girona, que aquest cap de setmana va guanyar 2 o 1 el València i va fer un bon partit i jo crec que acabarà la segona mitjana de la classificació, la segona mitja. Sí. la real societat que bé amb un entrenador nou però d'un any passat no poden haver perdut tot això crec que també tard o d'hora aniran per amunt per ventura l'Oviedo sí, sí l'Oviedo fa bastanta pinta no sé si el Llevant el Llevant va guanyar 0-2 dins l'Oviedo dissabte en un bon partit a més ja És complicat, ara per ara. Ara per ara no els veig, els tres equips pitjors. I l'Elx, que podria començar com a una de Cerventa Fox, resulta que està gairebé en zona europea. Gairebé. Sí, sí. Ha sumat ja 13 punts. Sí, sí. Ha fet un bon equipet. Sí, sí. I sembla que té un bon entrenador. que en Eder Sarab ja sap d'acabar i coneixes codis dels vestidors que això també és molt important escolta Pep i de la resta de jornada que en destacaries així gairebé telegràficament perdó de la primera divisió avui dia després guaitam hi ha dues coses que altres resultats que evidentment sempre s'han de considerar aquesta victòria del Madrid jo no vull entrar en polèmica però Esquerra dels àrbits. Ja, ja, ja. Però em va semblar que és innecessari el Madrid, aquest partit, pràcticament segur que l'hagués gonyat, també. Sí. I això, no ho sé, no ho acabo d'entendre. Però el Madrid que va gonyar, evidentment, és el dret de Madrid que no va poder passar de s'empat a Vigo, com va el Celta, i en un partit que anava a gonyar en 0-1 i que pràcticament va tenir perdut després, perquè va quedar amb 10 jugadors i, per la bona, al final va ser un bon puntet I el Barça, que el Barça jo no vaig poder veure el partit, però m'ho han d'esperar. Uh, horrorós, horrorós. Sí, però, mem, que és que no són tan bons. Bé, faltava... O van tenir un mal partit. Mem, no, per començar, faltaven cinc titulars o sis clars. Per començar, esporter, que dona una certa seguretat, en Rafinha, en la Millamal... en Gavi, en Fermín, en fi, això per començar. Però vaja, no, no, no, se varen veure superats des del primer minut i, curiosament, amb altres partits pareixia que la mitja part de l'entrenador era capaç de rectificar les errades i tal, i recuperar, i aquesta vegada no. A banda de tot, bé, també típic partit de tempesta perfecta, és a dir, en 2-1 t'assenyalen un penal a favor i en Lewandowski el falla. O sigui que, sí, per dir que s'havia de perdre. Sí, el que passa és que mires a l'inici del Barça, dius, bueno... Ah, sí, sí, sí. Falten titulars, però teòricament aquest equip ha de ser un equip competitiu. Sí, sí, sí. En teoria. Totalment, sí, sí. Ja veiem el que va passar, però hi ha futbolistes de moltíssima qualitat, no? Sí, sí, sí. No ho sé, ara resultarà que en Joan Garcia és imprescindible. Sí. No, vull dir que és un tant estrany, això. Home, un porter que te doni una miqueta més de seguretat que en Chesney aniria bé. L'any passat aquest home va jugar tot i no va passar res. Home, res, res. Bé, de fet el va renovar. parell d'expulsions i coses raras, sí, sí. Sí, però... De un estil un poc raro. No ho sé, jo ara veig els canvis i va sortint Eric García per Naraujo. I amb Valde per en Gerard Martí. A sa mitja part, això. A sa mitja part. Sí, sí. Va canviar dos defenses per què? Per dos defenses una mica més ofensius. Perquè era un desastre. Perquè era un desastre. Ja, però també quan sa solució és canviar de defenses... Sí. No ho sé, eh? Sí, això. El Sevilla entrava com vulguia. i perquè tenien mala punteria que si no ja la primera part n'haguessin acabat 4 o 5 ho hi ha de ràpida a la segona ref que encara no hi he entrat del tot però que la meva voluntat és entraria a fons perquè no sé, veig que hi ha coses molt interessants ara mateix l'Atlètic Balears està segon sí però ha empatat a punts en el primer i el tercer exacte que tots dos gonyaren sí, sí, sí I sí, Sant Atip Balears va guanyar per la mínima, l'Igissa. Sí. I bueno, al principi ha d'estar allà dalt, no? I la resta d'equips, mallorquins, el manco en teoria, han de lluitar per no baixar. Sí. La Unió Esportiva Poblera té 10 punts ja i crec que, a la xarra de memòria, crec que ocupa la quarta posició. Quarta posició. La mitja i el Porrera per avall, un poc més a baix. Sí, sí, sí. Andraig en dezena posició, l'Eivissa en bonzena i el Porreres en tretzena posició, que vol dir que està a tocar des d'ascens, perquè recordem que en baixen fins a 5 equips. Déu-n'hi-do. Bé, no sé, és com una oportunitat de veure bons partits, no? Quan venen segons quins equips. Pep Vergé, també avui vol comentar res breument també l'economia, diguem, i concretament... Bé, mira, ahir el partit realment el vaig veure per allà per... no sé què t'he de dir, per la zona de Porto Petro, per aquella zona de per allà. Sí, sí, sí, i de fet vàrem anar a dinar a un hotel i no sé què, i... I viu de bé, t'he dit que... No, no, està bé així, ben fet, ben fet el meu. No, no, era investigació periodística. Sí, no m'imaginava altra cosa. Per cert, per cert, me varen donar... En fi, no, no, és igual. Me varen donar una dada que me va deixar impressionat. Cada habitació d'hotel, així de normal, una temporada, guanya, és a dir, produeix un benefici de 10.000 euros. Cada habitació d'hotel. No sé quant... Bé, és igual. En tot cas són 10.000 de benefici, no 10.000 d'ingressos. Clar, només aquesta dada explica tantes coses. Sí, la veritat és que aquí faltaria saber quantes habitacions té l'hotel, on està situat, quantes estrelles té... Hi ha molt de factors que influeixen en aquesta dada, perquè és evident que no és el mateix un hotel de 4 estrelles i 150 habitacions que un petit hotel de... de 20 habitacions només i segons a on. Hi ha molt de factors que influeixen això. Ara, la temporada turística des del punt de vista econòmic ha estat bona. I jo diria que Balears en aquest sentit, les dades macroeconòmiques fan pensar que Balears va bé. Una altra cosa és després els ciutadans de Balears. I una altra cosa diferent és si hi ha molts ciutadans de Balears que ells mateixos no consideren que la cosa vagi bé per ells. Jo crec que les dades macroeconòmiques fan pensar que Balears va bé, que tot millora, que tot va bé, però jo crec que és cert, evidentment, que hi ha una... gran part de la població que té dificultats, evidentment, per accedir a l'habitatge i, evidentment, per arribar a final de mes, no? És aquesta cosa que les dades macroeconòmiques són bones, quan posem la lupa i ja mirem els detalls, per ventura la cosa no va tan bé, no? Després és allò de sempre, dels darrers anys. Aquesta temporada turística, els turistes, si hi ha la teixera de memòria, crec que el mes d'agost han augmentat un 1,5%, més o manco, un poquet més. És una bona dada. Ara jo crec que ja no. Ja no. A xereca, no? Sí. Però tant xereca com per dir que la temporada turística no ha estat bona. No ho sé. No, ho dic, ara... Ho dic perquè jo a vegades també... Si em diuen, com ha anat la temporada? Bé, molt bé. Bueno, és que si han crescut el nombre d'horistes, per aventura no ha anat tan bé. Per aventura no ha anat tan bé. I si tu ho escoltes, segons... Perquè clar, quan parlant de turisme i de s'oferta turística, hi ha diferents tipus de gent que viu del turisme. Hi ha soteler que per aventura ha pogut pujar preus, i a més de forma important, i aconsegueix totes ara 10.000... 10.000 euros de benefici net per temporada, no? Per cada habitació, eh? Per cada habitació, correcte. Però per temporada? Sí, sí. O per més? No, no, temporada, temporada, sí. Ja n'hi ha. Però, potser, el restaurant de devora, aquest hotel, té més dificultats. Sí, sí, sí. No ha pogut pujar tantes preus i la gent ha anat manco a dinar, no? Perquè... Ara fa uns anys que això d'estot inclòs matava l'oferta complementòria. Que estot inclòs provocava que el turista no sortís de l'hotel i, per tant, no fes despesa en el restaurant, en el comerç, en el souvenir... Bueno, dèiem això, no? Ara és cert que estot inclòs és una oferta que està més o menys com de cliu, que molts d'hotels han renunciat ja en estot inclòs, I no es trobem que ara resulta que els preus dels hotels són tan elevats, han pogut pujar tants preus que els turistes poden gastar menys quan surten. I se'n van al restaurant i n'hi ha que demanen un plat i petit. Sí, sí, sí, sí. Hi ha algú per veure i tot en el final també és una qüestió econòmica. Efectivament, això... Per tant... No, anava a dir que, per tant, a vegades, fer una anàlisi de la temporada així en general, sí, segurament en general es poden encertar, però a nivell de cada sector o de cada subsector del turisme està molt diferent. No és el mateix un rentar car que un restaurant, i no és el mateix un restaurant que un souvenir. I fins i tot te diria que en aquesta temporada el turisme alemany i el turisme britànic han patit un poc. En canvi, han augmentat altres nacionalitats. Per tant, les zones que són fonamentalment de turisme alemany, que ha baixat al voltant del 5%, per aventurar han patit una mica més que la resta. Ja. Per tant, en el final... El que compta jo diria que és lo important. Són els ciutadans, els residents. I nosaltres, jo crec que hi ha una part important i substancial de la població que no ho passa bé. I que té moltíssimes dificultats per accedir a l'habitatge, per exemple. Sí, sí, i està claríssim. I a més a més de tot això, o sigui, jo de totes maneres m'apareix que hi ha pocs negocis, el manco que jo conegui, que siguin tan rendibles com has fet que cada habitació te reporti 10.000 euros de benefici. No ho sé, no se m'acuden ara mateix a això que tu deies, és a dir, el bar de la vora el passa més malament, no ho sé. Ahir també parlàvem amb un camarer i una camarera, clar, gent que guanyen bastant de tot més però ells també em deien que m'ho diuen que vam a les 11-12 i això sí, després tenen dos o tres mesos de vacances dos o tres mesos també deien perquè diguem que hi ha un mes abans de començar la temporada i un mes després d'acabar-la que també són de feina vull dir, s'ha de tenir en compte tot això Escolta, digues, digues. No, perdona, no, no, és que, clar, a vegades també hem de pensar que la temporada turística, amb molts dindrets de Mallorca, és cert que s'ha perllongat i de forma més o manca o important, però també es verà dur avui mesos a moltes bandes, amb molts dindrets. Tu vas a l'esport de solla i a novembre tanca tot. Sí, sí, sí. Novembre, desembre, gener, febrer, per exemple, l'esport de solla o Santam, que jo ho conec, que està pràcticament tot tancat. I de novembre a febrer, per aventura queda, algú no té l'obert a Palma Nova, Magaluf i Santa Ponsa. Per a Motsa, l'immensa majoria d'establiments tanca. Ja, ja. Són quatre mesos. Ja. 4 mesos vull dir que en el final durant aquests 4 mesos l'empresari no vull ara exercir d'advocat del dimoni també té unes despeses i tant i tant i també és cert que aquests treballadors que fan feina i hi ha 4 mesos que no cobren. 4.000 no anant bé, eh, hotels que obrin, com tota la vida, obrin dia 1 de maig i tanquen dia 31 d'octubre. Sí, sí, sí. De fet, ahir la majoria tancaven ja. escolta Pep tenim en Joan Mir aquí que parlarem amb ell d'una altra qüestió però també el convidam ara mateix a res a dir una cosa i hem de mollar en Pec que se'n deu haver d'anar ja a fer feina però bé hi som està molt bé Bé, no, això, remat d'esclau, un dels hotelers grossos que hi ha a Mallorca i aquests cadenes ja internacionals, que estava fent passes per obrir un hotel a Cancún. I li vaig dir a veure-me si no era molt perillós això, com és que se volia ficar en lios de llanços, terrorisme, narcotràfic i totes aquestes coses que donava inseguretat. I la mare diu, mira, un hotel és una màquina de fer dobbers. És a dir que per molt d'inconvenients que hi hagi, se queixa, s'opera qualsevol altre inconvenient perquè és un negoci que no té aturador en quant a ingressos i beneficis. Llavors, un altre comentari lateral que se podia fer és Aquí no se destaca mai la relació que hi ha entre la immigració i el turisme. Aquí s'obre gent, diguéssim. En principi són massa. Tothom se queixa de les carreteres, de passejar per Palma i totes aquestes coses. De les dues variables n'hi ha una que és el Manco, els manifestants i ecologistes i l'esquerra vol controlar el turisme, disminuir o aturar el creixement. Però hi ha una altra variable, la immigració, que no la pots controlar. Les pateres arriben així que no arriben i cada vegada amb un ritme creixent i les pateres no res compraten, saps que venen per avió o per vaixell. I aquesta gent que arriba sí o sí, li ha de donar feina i no tenen capacitat per fer una feina qualificada. i llavors o fan llits i agrenen hotels o els han de mantenir sense fer res. Per tant, és un peix que se mossoi a la cova i la falta de competències del govern baleà nostre mos fa que no hi hagi solucions bones per aquesta qüestió. Sí, jo vau dir que en relació amb això que diu en Joan, hauríem d'analitzar i mirar un poc en els darrers 20 anys o 25 anys, quant ha augmentat el número de turistes, percentualment. I després mirar quant ha augmentat la població, també en percentatge. I per aventura no ens n'adaríem compte que la població ha augmentat de forma molt més important que en el número de turistes. Amb la qual cosa, si miràssim o si analitzem en què hem d'atribuir aquesta saturació que tots patim en algun moment, per aventura diríem, bueno, és cert que els turistes han augmentat un determinat percentatge, però és que la població ha augmentat bastant més. Per tant, això ho hauríem de veure. Però donem per acceptat que això és un mal que mos cau damunt, o on ve, o el que sigui, i que no hi podem fer res. En canvis turismes, cada dos per tres estem intentant que en venguin més poc, que no hi hagi tant de vols a l'aeroport, que... no puguin llogar cotxes de les carreteres, i tot això, el que tu dius és un desequilibri dins la població, dins la part de la població és molt més gran entre els autòctons o els residents, que no entre els turistes, i com més són, més necessiten viure els turistes, i llavors... més necessitat ja de la renta per càpitar balears es baixa i no hi ha manera de que les entrades del B's elevin proporcionalment aquest nivell de vida. Sí, sí, és així. en qualsevol cas continuarem perquè encara no donem per tancar la temporada i quan tinguem totes les dades ho podrem analitzar perquè la veritat és que diria que mai com aquesta temporada les xifres o les sensacions millor dit i ballen diguem i oscil·len molt d'una banda a l'altra i d'un sector a l'altra no Pep? Sí, la veritat és que sí, hi ha opinions per tots els goods, i per uns ha estat excel·lent i per altres ha estat una temporada discreta. En principi, el sector que sembla que més ha patit és el de la restauració, que han tingut dificultats tant de gent com de preu. No han pogut incrementar preus i no han tingut els seus restaurants. En canvi, sembla que el sector taler ha augmentat de forma substancial els preus i ha tingut, si no ple, ocupacions altíssimes. Pep, moltíssimes gràcies per atendre el micròfon d'Ona Mediterrània. Hem fet una bona repassada avui, tant esportiva com econòmica. Una ferrada i moltes gràcies. Gràcies a tu. Salut. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània. En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari. La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222. I el bon dia i bona vida d'aquest dilluns 6 d'octubre de 2025 és el moment d'anar fins a Pere Grau allà en el centre Huayue mos hi espera ja en Xialin Liu Xialin, molt bon dia Muy bon dia, fa shang hao Com estàs, Xialin? Pues todo bien, todo bien Estamos preparando para una fiesta de reticción en és que és molt important per nosaltres. Jo et volia demanar exactament què és aquesta festa de mitjà tardor, de medi otoño que poseu aquí. Sí, pues el medio es el medio. Sí. Pues se llama chung chú jie. Chung significa medio y chú es el otoño. Si es como fiesta, medio otoño. Fiesta de medio otoño es que de verdad es que por cantar el lunar cae el 15 de agosto. Casi, casi como para nosotros es como medio de otoño. Pero estos días es que se junta toda la familia para contemplar la luna llena. Hoy es que como la luna está llena y trillante, tenemos una leyenda muy preciosa para esto. esta fiesta. Pero es que para nosotros en este momento, cuando la luna llena, es que pues toda la familia unimos, es que tomamos una gran cena y contemplamos la luna y como contando como la historia, la leyenda de esta fiesta. la forma redonda para nosotros es súper importante representa como la familia compacta o también como un equipo unido y además es que pues de verdad para esta fiesta la familia o tus amigos o tus compañeros normalmente quedamos para cenar sí Molt guapo això que mos expliques. Avui celebrau aquesta festa al vostre centre, al centre Huayue, que està al carrer Bisbe Cabanelles número 7, als baixos. Veig que hi haurà degustació de pastíssors de lluna, taller de faroles, històries i llegendes del festival de mitja tardor. És una festa oberta a tota la barriada i a tothom que vulgui venir, no? Sí, sí, sí. És una fiesta per a tots. És que com amb la teva família, per exemple, els petits, els pares, els pares també pots portar... a sus beques o a sus amigos para hacer juntos. Y hacemos una degustación de pastel de luna. Es una comida típica para esta fiesta. Y, Xialín, también me diuen que hi haurà bunyols en guany. Pues, hacemos una degustación de las dos y comparamos. O sea, dos activos como de postres, sí. Sí, Aline, per acabar, recordamos quina feina, que trabajo, quina feina feis allà en el centre Huayue? Sí, pues sí, pues vamos a hacer todas las actividades en el centro educativo Huayue, hoy a seis por la tarde. ¿Qué cursos tenéis en marcha? En este momento es que tenemos los cursos, por ejemplo, cursos de idioma chino, es para todas las edades, a partir de tres años, hasta 90 en este momento. Los abueros jubilados también vienen para estudiar como chino y también la escritura, caligrafía china. y además es que pues hacemos muchas actividades como por las fiestas tradicionales como este medio otoño y además tenemos como las fiestas de Margo del Dragón, las fiestas de Año Nuevo Chino, es que durando todo el año es que tenemos muchas fiestas tradicionales y pues La cosa es que para la gente que quiere conocer la cultura china, abrimos la puerta. Y para conocer las leyendas y degustar la comida típica. También hacemos talleres de gastronomía. Hacer la comida juntos. Y además es que durante el verano, durante el verano también organizamos el campamento de verano a China. Sí, sí, sí. Sí, pues algunas veces es que si los alumnos han sacado un título oficial de chino, también somos un centro de examen oficial de chino. Ajá. o un certificado, o sea, también podemos conseguir la pega para estudiar o para hacer campamento en China. Maure de punta. Pues bienvenido. Chialín. Era mejor alguno. Ens veurem avui vespre, avui hora baixa vespre, allà a Pere Grau. Moltes gràcies. Gràcies. Salut. Adéu. Nosaltres continuem, ja són les 9 i per tant és el moment de repassar l'actualitat. Ho feim a través de Diari de Balears i també vos comentarem alguns dels titulars de la premsa en paper. Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. Un diari de Balears que ara mateix portada en primer lloc destaca que Mallorca torna a clamar per una Palestina lliure i per la ruptura total amb el sionisme. També destaca que la mallorquina Lucià Muñoz i Alejandra Martínez rebutgen la deportació voluntària i continuaran detengudes per Israel i han de destacar que en Alejandra han pogut confirmar des de diari de Balears que se troba en vaga de fama. No ho sabem en el cas d'en Lucía. També hi ha un vídeo que ofereix diari de Balears on se veu la polícia espanyola identificant dos joves i carregant contra les persones que ho observaven. També la resposta de diverses entitats de la societat civil sobre el que està passant a casa. Informa diari de Balears que torna el mític grup valencià La Gossa Sorda, comença la partida nou any després i llavors podem avançar aquí que hi haurà algun concert a Mallorca. La Síndic de Drets Lingüístics arribarà a les Illars Balears i al País Valencià. i també en clau de política institucional, arriba el debat de política general, el segon de Proents, com a presidenta. I encara vos destacam que Som Mallorca celebra el seu congrés constituent i aprova impulsar una coalició mallorquinista per recuperar El poder polític. Anem ara a les capçaleres que s'imprimeixen en paper. Per exemple, Última Hora, en el seu titular principal, destaca que les mallorquines segueixen a presó i se neguen a ser deportades a Espanya. I també a una fotografia on se bou la massiva manifestació d'ahir marxa... pel final del genocidi. També destaca que el portaavions avisa de mesures defensives si s'apropen vaixells i projecten blocs amb 3.600 pisos a Son Goells i a Son Puigdorfila. Déu-n'hi-do. I, finalment, en clau esportiva, destaca, última hora, que el pitjor Mallorca dels darrers 20 anys i l'Atlètic Balears, que no perdona davant la societat esportiva a Eivissa, 1-0. Diari de Mallorca, Diario de Mallorca, que diu com a titular principal, les tres mallorquines segueixen detingudes a Israel i... ja són a casa. Una fotografia per la rebuda d'anada a Colau a Barcelona. El PP reclama a Europa tarifes per residents davant la pressió turística. I també destaca Diària de Mallorca que Palma tramita dues noves proposicions que sumen més de 3.500 pisos. Això que també comentava a l'última hora. Monàmenes Mallorca Daily Bulletin diu que... Estau entrant en zona restringida. Avís per apropar-vos massa a l'ús Gerald Ford. l'abadia de Palma, que és el portaavions que és el més gros del món. També destaca Mallorca Daily Bulletin que el 99% dels allotjaments vacacionals de Mallorca classificats com a il·legals són, de fet, legals. Diu... diu en Mallorca Daily Bulletin autobusos a Mallorca la demanda dels residents sempre ha de ser el primer és el que diu el president de la Federació de Transports mentre que també des del Daily Bulletin informen que els mariners nord-americans assalten les platges de Mallorca i sol·liciten 3 anys de condemna per als propietaris d'una empresa de lloguet de vaixells a Mallorca. Aquests són els principals titulars del Daily Bulletin. I finalment també hi enclau internacional, mos fixarem pel que mos explica Vila Web, que diu Le Cornu anuncia la primera llista de govern sense grans canvis i amb algun nom sorpresa. I és que el primer ministre francès, Sébastien Le Cornu, ha presentat avui una primera llista en 18 membres del seu govern. Ho ha fet abans de la declaració política general prevista per dimarts i ha tardat 26 dies des del seu nomenament. Diu Vilagüec que gairebé no hi ha hagut canvis i que la majoria d'ells ja eren el govern de François Bayrou. En total 11 ministres han estat relegits. Això sí, hi ha hagut alguna sorpresa, com el retorn de Bruno Le Maris a Forces Armades i Derrick Weirth a descentralització. No sabia que hi hagués un ministre de descentralització. Ara parlarem amb en Joan Mir d'aquesta qüestió. Joan, primer de tot un balanç... d'aquest nou govern de França, que ja no sé per quin banc. Bé, després de la convocatòria d'eleccions, és el tercer. Després d'en Mayrú i abans en... No m'ho recordo ara, que no m'hi ha. Però vaja, és de la Cornue. No sé si... Per tant l'estam sempre molt al dia i en el moment, però no sé si les notícies... Dixem per tant el director de Vilaveb. Sí, el Vilaveb recull la darreríssima notícia que vaig... Sentir jo, quasi indirecte, i vespre de ve el 10 del vespre. I és que hi ha merder amb aquest enomenament. És a dir, en la Cornu s'ha empipat, el nou president s'ha empipat, perquè les pressions que hi ha hagut per fer en l'EMER aquest nou ministre de Defensa se vau que l'acusen la formació d'aquest govern que hi ha massa macronistes ara que la majoria són dels dels partits republicà, de la republicà amb aquesta dreta golista, que s'han passat en el macronisme o en la clara de queixes, però vaja. Hi ha una clau que no vaig sentir a les emissores franceses i que jo penso que és important i és... que la Constitució dona als presidents de la República pràcticament competències exclusives en política exterior. I en aquest moment la poliquistaria de França és la guerra d'Ucraïna i la relació amb congestionar l'aliança dels països europeus contra Rússia i aquesta història. I és normal, per tant, que vulgui tenir un ministre de Defensa amb molta afinitat amb ell. i aquest és el tema que posa en perill fins i tot l'existència d'aquest govern crec que ja un vicepresident ha dimitit en els 10 minuts s'ha nomenat dins d'això comença amb bon peu i veurem com acaba supos que ara en aquestes hores hi ha notícies més clares damunt de tot això a damunt el problema difícil diguéssim que hi ha tres blocs incompatibles i cada un se reparteix merament com una tercera part del Parlament i en l'única solució per govern estable és que dos d'aquests blocs s'aliguin per fer una majoria però és que això no és possible i llavors els intents van fer el bloc de centre que sigui el que no mana el primer ministre i el govern i cercar aliances una petita aliança per la dreta amb els republicans, sense arribar a l'extrema dreta, i per l'esquerra amb els socialistes, sense arribar a l'extrema esquerra. Però és difícil, són incompatibles i... Llavors sostenim que el Mancó, algun govern d'aquests ha caigut perquè s'han aliat l'extrema dreta i l'extrema esquerra, curiosament, contra el govern. I això va fer caure en Barnier, que és el primer ministre, que no me'n recordava el nom. I amb aquestes estàvem... Joan, breument perquè ara contactarem amb en Toni Sales del Pi però després si encara tens una estona t'agrairem que quedis però brevíssimament em sorpren que una de les democràcies segurament més consolidades del món i tal i qual i no sé què tingui en aquests moments aquesta inestabilitat i, no sé, record un acudit, són molt bons els acudits de portada de Le Monde i d'altres... en recordo un que era l'EPN i el seu grup amb un ariet preparats per rebentar la porta del castell mentre Macron els obria la porta no sé què més han de fer perquè pugui governi o per posar-ho per posar-li s'estora vermella no? Pareix clar que el pràxim president de la república serà de l'extrema dreta. Ara, en aquest moment, les enquestes li donen el 33%. Un primer ministre, no record qui era, va dir que... Un president que a la primera volta supera el 30% té molta probabilitat d'arribar president de la república. I no hi ha dubtes que en l'EPEN, si és que es pot presentar i si no és còlcul dels seus, superarà clarament aquest 30%. que alhora impossibilita que un altre tingui un resultat bo. Pareix que les enquestes en aquest moment al Rassemblement Nacional de l'EPEN li donen més del doble d'intenció de bo que els següents, que tenen 15-16% que li van darrere. Toni Sales, bon dia. En Toni Sales ja mos ha avisat que era sortint d'un pàrquing i que per aventura tindria qualsevol problema de cobertura. Toni, bon dia. no mos contesta tornarem a mirar de connectar amb ell tot d'una reprenem sa connexió amb ell volen parlar d'aquestes declaracions AN Muny Mallorca i no reinverteix un euro en el nostre territori Joan Mir Aquesta declaració que és més política del PI que diu A.N. muny Mallorca i no reinverteix un euro en el nostre territori és talment així o és matisable? l'estat espanyol, que són els de Barcelona i els de Palma. I aquests dos aeroports mantenen AENA, perquè té pèrdues a tots els altres aeroports. I naturalment no val invertir perquè necessites tot més per invertir en els seus estimats. aeroportets petits i tot això que els hi donen vots, però és una situació colonial de predadores, que és l'aeroport de Palma, claríssimament. Toni Sales, bon dia. Sí, bon dia. Ara, justament amb en Joan Mir comentava aquestes declaracions vostres d'AN Muny Mallorca i no reinverteix un euro en el nostre territori. Això és una declaració molt contundent en sa línia de demanar o d'exigir un nou model aeroportuari que descentralitzi els aeroports. Sí, totalment, totalment. Perquè la gestió d'AN, bé, a més de la centralista, és que és totalment opaca. I aquesta opacitat, aquest oscurantisme que té AN, és deliberat, és aposta, és no publicar, per exemple, no publicar mai resultats econòmics de cap aeroport, perquè així, òbviament, si tu no saps el teu aeroport quins beneficis dona, perquè, òbviament, de tot aquest tràfic que tenim i que de vegades patim... Els mallorquins se'n deriven unes taxes, en deriven també unes concessions i un lloguer que té a l'aeroport, empresa privada, i tot això ho tenen amagat. Totes aquestes dades no estan a la base de la ciutadania ni del partit polític. I així no se sap que s'està guanyant, però el que sí que està clar és que... amb el superàvit que dona l'aeroport de Mallorca, s'estan fent obres arreu de l'estat i fins i tot, qui sap, si s'estan finançant altres coses que no vagin directament a l'aeroport. Per tant, allò primer que hauríem de fer, si realment volen ser tan participatius com diuen que són i tan transparents i tal, és deixar molt sobre que quins ingressos a Seroport i després també acabant aquest dia el crucis comercial que han de suportar molts de mallorquins i molts de visitants que els fan passar per enmig de tendes, els fan fer unes volteres impressionants i totes aquestes coses només amb finalitat purament comercial. Per tu passar per enmig de dut i fria o per passar per enmig de galeries comercials o de cafeteries, ens idea, òbviament, que gastis molt. Podríem dir, per tant, que el PI reclama, en primer lloc, transparència i en numerosos clars, i en segon lloc, capacitat d'intervenir per part dels representants de Mallorca i de les Illes Balears, no? Sí, naturalment, això és l'altra cama d'aquesta proposta nostra. Nosaltres hem pensat que la política de proximitat aporta no només transparència sinó també una garantia de poder participar en aquestes polítiques. Per tant, tenir un aeroport de centralitat també significa que les institucions mallorquines puguin participar en aquesta gestió. Penseu que l'aeroport és l'entrada, la principal entrada de persones en el nostre territori. I, a més, com hem dit, així com s'ha muntat des d'ANA i des de l'Estat, del Ministeri de Transport i Mobilitat, damunt això és com una franquícia comercial, una gran superfície comercial. Per tant, és important que dins la porta d'entrada a la nostra terra i dins aquesta... Aquesta infraestructura, que més que per servir a Mallorquins, està per munir a Mallorquins econòmicament. I a tots els visitants, és important que les institucions de Mallorquins puguin dir la seva i puguin dir si això està bé, si no està bé, i puguin aportar sempre la seva visió i puguin tenir aquesta proximitat de cara a Mallorquins, perquè, ho sabeu, se diu que els mallorquins... per ventura constantment o regularment, tu visites el teu ajuntament, de tant en quant pots visitar instal·lacions dels consells del govern, però pràcticament mai visites un ministeri o mai visites una direcció general de l'Estat. Per tant, és normal que aquesta descentralització, aquesta política de proximitat ajudi a que els mallorquins també coneguin, puguin participar i tinguin més confiança en institucions i en aquest cas en infraestructures com puguin ser a la porta. Toni Sales, sabem que tens pressa però darrere qüestió i canviant completament de qüestió des del PI heu demanat que s'afronti la crisi migratòria també des de la Unió Europea i en aquest sentit heu demanat el desplegament de frontex també a Cervalears Sí, nosaltres pensàvem que el tema de la migració és importantíssim, ja crec que tothom ho té claríssim en aquests moments, i que des del PIB reclamem en primer lloc que la migració s'enfoqui, que pugui abordar el tema des de la lògica i mai des de l'òdic on pugui passar amb vots o amb altres formacions polítiques. I, precisament, parlant de la lògica, nosaltres simplement demanem que les fronteres, tant de l'Estat com de la Unió Europea, s'haguin de guardar bé, perquè la finalitat d'una frontera, precisament, és demarcar el teu territori. I si per nosaltres és territori sagrat, també ha sagrat l'accés en aquest territori i també és obtenir permísos i llicències per poder-hi residir, per poder fer feina. Penseu que hi ha molta gent que fa les coses bé i que sol·licites permísos i de vegades són tràmit d'anys. Allò que no se pot permetre és que contínuament estigui arribant persones que no saben quantes persones arriben, ni de quina manera arriben, ni en quines necessitats, ni en quines intencions, ni si volen quedar aquí o si volen creuar cap a Europa. És a dir, són tantes incògnites que això s'ha de regular i el més lògic és dir, escolta, anem a fer la política immigratòria ordenada I així intentem avadir i acabar amb aquestes màfies de tràfic de persones i així intentem que ningú s'ofegui pescament, que la gent pugui venir en condicions. Per això també reclamam que hi hagi una política migratòria única i efectiva a tota la Unió Europea. I preveria aquestes polítiques úniques, diríem, i tots anar en la mateixa direcció i tornam a cap allà mateix, és imprescindible també que Europa prengui consciència i la situació que té s'hagin avaliat en aquests moments. I per això demanem que un comissionat vengui, una comissió, un comissionat que ho fan com trobin, però que venguin aquí, que estudien la situació, que parlin en les institucions, que parlin en les entitats socials i que s'ha fet una idea de què tenim. En aquests moments, ho sabeu i ho sap tothom, s'hagin avaliat són precisament territoris limitats i amb i amb uns recursos limitats, i no només m'ho referim a uns recursos naturals que també, també amb uns recursos econòmics i amb uns recursos humans, perquè s'ha demostrat que fins ara l'Estat i Europa els han portat un preve la situació migratori a les illes. Basta veure que fa anys que se xerra de la consolidació d'aquesta ruta balear, I no hem vist una pujada exponencial de personal que hagin enviat de recursos humans de l'Estat o la Unió Europea per abordar aquest problema. No s'ha vist. Per tant, és important que vengui una comissió que vegi com estan els temes per produir recursos necessaris. I ja per acabar, vol dir que també des de la lògica, si nosaltres som una comunitat autònoma, que ens agradi o no, que ens agradi o no, vivim del turisme, vivim de la imatge que donem, vivim de les experiències que tenen els nostres visitants aquí quan venen. No podem permetre tenir un macrocentre de cuida en espècie i marítim, que és en esport, que és a de vora el casc antic de Palma, i no podem permetre que s'abarregin, perquè és molt groller, que s'imatge a vegades és grollera, no podem permetre que s'abarregin temes tan delicats i tan seriosos com la migració en temes com puguin lleure socis, turisme. Per tant, hi ha unes infraestructures preparades i, òbviament, no han de ser més port de palma. I, com vol dir, d'això fa anys que se xerra d'aquesta ruta i no han vist ni que s'hagi preparat un centre de cuida com Déu Mora, ni que hagin enviat recursos als abastaments, ni que la Unió Europea s'hagi implicat. Per això, i ja per acabar, reclamar-me. que vengui còlcul a l'Uni Europea, que ho vegi, que pugui fer feina conjuntament amb l'Estat i que damunt despleguin frontets perquè les Illes Balears no només són frontera de l'Estat espanyol, sinó també són frontera de l'Uni Europea. I és important, com vols dir, simplement per saber, controlar què està passant, per poder mirar de donar les solucions més urbanes i més efectives, tant per els que venen com per la societat que aculli. Així doncs, pensant que és un tema que abordat des de la lògica no té per què haver de remoure susceptibilitats d'odi cap a col·lectius o de tenir menys o cap cosa d'aquestes ni xenofòbies ni res per escut. Simplement és un tema que s'ha d'abordar perquè n'hem de xerrar i s'ha de xerrar pensant i s'ha d'abordar des de la lògica, des de la dignitat humana i des de la intenció de fer les coses bé i que no se perpetuïn les coses que estan mal fetes. Beníssim, Toni Salen. Moltíssimes gràcies per atendre el microfón d'una mediterrània. Continuarem, evidentment, parlant de totes aquestes qüestions un altre dia. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Salutació amb el meu. Bon dia. Nosaltres continuem el bon dia i bona vida. També ja sabeu que una de les qüestions que vos proposàvem aquests dies és anar revisant un per un tots els programes que vos oferim aquí a la graella de la programació d'una mediterrània. Avui parlarem de periferies sonores, però abans vos volem oferir un document que, si bé és evident que està caducat en tant que alguna part del seu contingut, d'altra banda és un document realment molt important i és les darreres declaracions públiques que feia Lucía Muñoz just abans de ser detinguda i empresonada a una presó enmig del desert del Nevet. Escoltam aquesta entrevista que li feia sobrebaixa abans que fos detinguda per l'exèrcit israelià. Som a Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència amagulada, a onamediterrània.cat. És a hora baixa de dimarts, dia 30 de setembre. I mos connectam amb la flotilla que és a prop de Gaza per poder parlar amb Lucía Muñoz. Aquí ja saludam. Lucía, bon dia. Hola, bones, què tal? Molt bé, encantats de sentir-se teva veu. Com estàs? Estem bé, estem ja molt a prop de Gaza, unes 200 milles nàutiques i preparades per l'escenari més probable perquè les informacions publicades a premsa israeli diuen que el plan de Netanyahu és interceptar aquesta flotilla, el que suposa un crim contra el dret internacional perquè aquesta flotilla està navegant per aigües internacionals i passaria directament per aigües territorials palestines. Així que és un plan absolutament inetal que no volia fer. Lucía, suposo que sí que heu tingut notícies d'aquesta proposta d'acord per part del president dels Estats Units, Donald Trump, que ha estat acceptada per Netanyahu. Fins a quin punt trobeu que això podria ser una bona sortida? O et sembla que és una trampa per acabar de justificar el que estan fent? Aquest pla que Trump ha acceptat per Netanyahu i que ha avalat també el president del govern Pedro Sánchez, no em preocupa que qui s'ha assegut a negociar aquest pla és que està perpetrant un genocidi contra el poble palestí i que està finançant aquest genocidi. Llavors, és impossible que sigui una solució viable. Estem parlant de què estan proposant en Toni Uller com a administrador d'un territori. I en Toni Uller què és? un criminal de guerra i és una fulla de ruta absolutament colonitzadora. I jo crec que el mínim és que els palestins puguin decidir el seu destí i puguin tenir poder de definir el seu futur. El que no és acceptable és un plan que dona total impolitat absoluta als genocides. Lucía, la darrera vegada que parlàvem, moltes que tu, que en Alejandra i que en Reyes estàveu bé, continueu bé? Continuem perfectament. Estem, ja et dic, preparant totes les coses per l'escenari més probable i estem prevent formacions darrere d'hora. I jo també vull llançar un missatge que crec que estem a temps perquè... i que aquest plan de detallar-ho, de interceptar la frotilla, no pugui adonar-se, perquè ja han demostrat que la pressió social funciona, que obliga els governs a fer el que no volen fer i que encara estem a temps de garantitzar el compliment d'aquesta missió que és rompre amb un bloqueig criminal i obrir un corredor humanitari. a la branca de la salut. Lucía, i si passa el que no volem que passi, que és que aquesta matinada o en algun moment les forces israelianes assalten sa flotilla, aleshores des de Mallorca, des de totes ser bandes on mos escoltin, què poden fer? Què han de fer? Jo veu una crida a les mobilitzacions, a les concentracions que hi haurà en els ajuntaments dels pobles de Mallorca i que també aquest diumenge, si no vas malament, també hi ha una... una manifestació per demanar la ruptura total de relacions amb l'estat genocid d'Israel i l'embargament real d'armes. El nostre futur, abans i després d'una possible intercepció, depèn bàsicament de la pressió social de la cívica. Aninem a tota la nostra forilla de terra a estar activa i a estar molt atempta tots dies. Ja estarem. Lucía, una altra qüestió, no sé si ets, si saps, supos que sí, que tenim un portaavions nuclear a punt de fondetjar a Sabadia de Palma, com a regidora de l'Ajuntament de Palma, que en trobes i no sé si se pot fer alguna mesura per declarar non grat aquesta visita. jo crec que és el mínim. Jo crec que a Mallorca ja tenim experiències de com es pobla i les organitzacions socials han impedit l'entrada de buques militars al port. El 1981 Greenpeace va aconseguir aquesta fita històrica. Llavors, vull llançar aquest missatge que si se pot encarar al país més poderós i que està ara mateix sent còmplice total del genocidi amb Palestina i el que exigim ara mateix al govern d'Espanya és que demeguin l'entrada a aquest vaixell perquè clar que se pot fer perquè som sobirans i el nostre poble és sobirà Som terra de pau a Mallorca. I la ciutadania de Palmas hi se troba amb aquests mariners, evidentment educadament i pacíficament, però que també els facin veure que estan participant en un moment històric terrorífic, en un genocidi, en coses terrorífiques. confiï en que al meu poble, que és un poble digne, li farà seure als còmplices del genocidi el que són i el que estan fent. Lucía, ha cuidat molt. Aquí seguirem en contacte, seguirem expectant-nos a veure què passa. si en algun moment passa qualque cosa i podem connectar directament ho farem i en qualsevol cas cuida't molt i envia una abraçada també a Alejandra, a Reyes i evidentment a la resta de la flotilla i molt d'ànims i molt de coratge i que sapigueu que aquí també hi ha molta gent que està mobilitzada Beníssim, moltíssimes gràcies us arriba el suport aquí al Mediterrani Gràcies, Lucía. Una abraçada. Gràcies. Ona Mediterrània és la realitat més potent de mitjans de comunicació en català. Formen part. Associa't. Diari de Balears, sempre obert. Al mòbil, a l'ordinador, a la tablet. De Balears, sempre obert. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears. En català, lliure i independent. Escolta cada dia Ona Mediterrània, el 88.8 de la freqüència modulada o a onamediterrània.cat. L'Estel, una revista exigent i accessible, arrelada i oberta al món. Felicitat és deixar de ratllar-te, no preocupar-te per el que vindrà. És sentir-te a prop sempre dins el meu ventre, la felicitat. Anar a un concert desvetlant, a fer la marrana, la felicitat. De Balears, periodisme mallorquí, periodisme valent. Ona Mediterrània és la realitat més potent de mitjans de comunicació en català. Formen part, associa't. I una de les notícies que votaven ahir vespre a l'actualitat i que de fet s'emmarquen dins els dies previs a la diada del 9 d'octubre del País Valencià és el retorn de la gossa sorda. I és que ahir, aquest mític grup valencià, varen publicar a les seves xarxes socials un vídeo d'una partida d'escacs amb un únic missatge. Comença la partida! i és que la Gossa Sorda va estar activa entre el 1997 i el 2016, any en què es van acomiadar dels escenaris amb la gira l'última volta, després d'una vintena d'anys de cançons de lluita en català. Aquesta darrera gira va passar per Mallorca, de la mà de joves de Mallorca per la Llengua, el 7 de maig del 2016, en el Teatre de Lloseta. I l'any 2020, quan el varen complir 20 anys des que La Gossa Sorda va publicar la primera maqueta discogràfica, La Gossa està que bossa, el grup va publicar un doble àlbum amb les melodies més estimades de la seva discografia, remasteritzades. Escoltam una de les seves cançons pintura més mítiques i tot d'una ja m'ho anem a revisar-vos, repassar-vos diverses qüestions de l'actualitat i també repassar quina és la programació que vos ofereix aquesta casa, una mediterrània. Camals mullats, València banyada. Del carrer de cavallers dalt d'una bicicleta vella recorríem la distància i guardava l'equilibri fregant-te amb les galtes l'esquena. Camals mullats, fregant-te l'esquena. Carrer de la Pau per terra, glorieta, semafort dels jutjats. Frenada en sec i els dos a terra, somrius i et ves a la dreta. Govern militar i un tia metralleta que ens mira molt mal. Ja saps què passa. T'estima, t'estimo, t'estim. T'estima, t'estimo, t'estim. T'estima, t'estimo, t'estim. Poetes de la nit que fan que parlen les parets a la València, de Blanquita i Estelles i hem fet música mètrica satyra, per canviar els teus desitjos, per matar els teus silencis, finestres, balcons que no esperem. Venem a la València, de la Falla i de Masit i a cada barri se sent rebomori, unim les nostres forces contugues d'orebribodi, per retrobar l'escurna a l'altra cara de la lluna amb els veïns del cabanyal i les veïnes demortades de la bunda l'escurna. L'altra cara de la lluna. I obrirem una altra porta d'evidència de mentida. Estimem, estimo, estim. I únicament una balança dels carrers són de breta. Estimem, estimo, estim. No som pacient i pira i sobrin de la lema i se caiguen. Estimem, estimo, estim. Trem un error de les nens i es mora a tots ells. I tinc una cosa sorda, piratsam! Munts de la metròpoli són de carbó, les línies del metro a la nostra presó. Spray i les parets de colors, qui observa els Mossos, bon observador. A la citi li és igual per on surt el sol, sap que si aixeco al cap lomès i veig pols, el barri som-riu, perquè no estem sols, parem els seus pals exemples. Són molts, però cadascú amb el seu entorn, xarxa d'afinitats, dinamitant els ciments del món. Joventut i experiència, referents potents des de Sant Dins de València. I obrirem un altre port d'evidència a la mentida. Estimem, estimo, estimem. I únicament una valència en els carrers són temblades. Estimem, estimo, estimem. Jo soc pacient d'Himera i jo rei que l'Aleti se caiguen. Estimem, estimo, estimem. I hem obert totes les menges, moratons de les cades. Fins demà! I obrirem una altra porta d'evidenciar la mentida. Jo dic el vent d'una valència en els carrers on té plantes. Jo sóc pacient i per això que generaré més que caiguen. Llevo del do de les vènches, moratons de les carrers. 5 de la matinada no esperava que acabarem pels carrers de Ciutadella, camals mullets. Ready to get, las dos se han abandonado y se han acabado en las horas. Fins a si hem arribat els que venien del poble de Pebo i no sé res dels meus companys. Però he perdut tota esperança i res més puc esperar. Ei, xiquet, la força m'ha abandonat i escoltava els meus missatges. Com hem acabat des de l'inferc de Mahausen nosaltres que empunyarem el fusell per dignitat antifeixista contra els llepons del senyorell. Si sobrevius, passad per pego, i digues que no tornaré, que a les fosses de Magdausen, tres de pego han fet la pell, i ve si digues al passiel, i a tots els senyorets que dormiran tranquils, però temps al temps, perquè la vida és molt dura, però sura sobre el hotel. Feliu Ventura! Si sobrevius, passa a fer fer-ho i digues que no tornarem. Un dels consells de Mazauster, tres de fer quan tenen la pell. I bé si digues al pasiero i a tots els senyors que dormiran tranquils, que no tens el temps perquè la lluita és una persona sobre el. Teníem les mams perdurades a la casa i buscavem treball tots els matins a la plaça i passava que és que estàvem al sindicat. Els escopien a la cara i els nostres fills teníem fam. Així que van juntar les mams i van plantar-los cara. No teníem mitjans, però omplíem la plaça del poble, senyorets i militants. Es van portar camins de guerra i van lluitar fins al final. Si sobrevius, passa per tego i digues que no tornarem. i a les coses de Marcausen, des de Pego, fent la pell. I digues altres, des de Pego, que guarden el foc en 6, només queda el carí, però tens el temps, perquè la lluita és pruna, però és una sóc. A la presència d'escombes! Jot Mallor! Bueno, ¿qué pasa? ¿Que n'hi ha algú de pego per ahí o qué? Les nostres huelos y hueles que van plantar el cara al peixisme amb lo poc que tenien. Pront de Terol, batalla de l'Ebre, Pirineus amunt, cares grutes i ferides, camp de concentració francès i renovar l'arma. Disparar a les rares des de les muntanyes d'Occitània, fer-los una emboscada a cada segon que baixaven la guàrdia. Dos objectius finals en la batalla, eliminar el feixisme i tornar cap a casta. Es va l'híba. Si sobrevius, baixad per cego, i digues que no tornarem, una les foses de Marcausbert, tres de pego han fet la vell. Dibes i digues al pasiego, i acoches, senyores, que dormiran tranquils, però tens altres, perquè la lluita és Fins demà! Fins demà! Moltes gràcies. Feliu Aventura, un aplaudiment. Som a Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la fregència modulada, també a través d'onamediterrània.cat. És el moment de recordar-te que avui reprenem la feina de la plataforma audiovisual Vida. Vida.cat pots recuperar tots els programes ja més decent, que hi ha publicats a la plataforma actualment i a partir d'avui començant la segona temporada i ho farem amb el programa Això és vida. Vam fer 50 programes durant aquesta primera temporada, en farem 50 més fins arribar al 31 de desembre I aleshores també tancarem aquesta segona temporada en 50 programes més. Ja sabeu que l'esquema del programa és molt determinat i molt concret. A part de la primera salutació, després vos oferim una entrevista. i a continuació una taula d'anàlisi. Procurarem, no cada dilluns, però alguns dilluns hi haurà taula d'anàlisi esportiva i la resta de taules d'anàlisi sempre centrades en l'actualitat política, cultural i social. de Mallorca i dels Iller Balears, però clar, a partir també de les corolles que mos presenten i mos proposen cada un dels convidats. Tot d'una, vos revisam la programació que hi ha a Ona Mediterrània. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble. I avui és el moment de presentar-vos un nou, relativament nou programa, perquè de fet aquesta temporada repren l'activitat, però la veritat és que va començar a finals de la temporada passada. Ens referim a perifèries sonores, per això ens connectem ja en Cecília. Cecília, molt bon dia. Molt bon dia, Cecilia. Sí, sí, bon dia. Cecília, ara sí. Ara, dèiem això, que realment sou un programa gairebé nou d'aquesta temporada, perquè vareu començar la temporada passada. Explica-mos, explica a la nostra audiència, que encara no vos conegui, que les perifèries sonores i, diguem-ne, una mica la filosofia que hi ha darrere aquest nom, que d'alguna manera ja suggereix alguna cosa, eh? Sí, una mica. A mi m'ha interesat sempre la música como suport, como vía per fugir de la realitat per moltes persones, perquè la realitat és cruda o difícil. A mi m'ha passat el mateix, això d'un barri, per exemple, un barri de la periferia, de Sevilla, i la meva mare és valenciana i ha crescut en un barri de la perifèria i el meu pare era de Huelva i ha crescut en un barri de la perifèria doncs després d'això també és aquest concepte també de música de poble més enllà per supost d'Espanya i de xerrant de ciutats d'aquí i que moltes vegades ho coneixem perquè també perifèria es refereix a tot el que és una mica lluny del centre, no? I Europa ja sabem, i Espanya, que estem molt al centre de tot. Així que és per una banda allunyar-se del centre de lo més comercial, de lo més conegut i de lo més mainstream o institucional, no? La música que sortiria a un programa... en el cual el valor o la política es central y... No populista en el sentido del Partit Popular, sino populista de Pobla, de Barri. Pero sí, también nos interesamos en la música de... No sé, por ejemplo, yo siempre aprendo una barbaridad de la música de África, por ejemplo. Para mí es una desconeguda y... sí que conec más la de América Latina, bueno, de Estados Unidos, qué dir, porque está al centro y si no ahora los acontecimientos políticos que están sucediendo ya saben que está al centro de todo. Así que una mica es eso, ¿no? Como que siempre estén a prop del pensament de la filosofía y también de la poesía, pero en aquest sentit, ¿no? Ligada a la música como... Como, bueno, una manera de... Necesitem ayunar-nos una mica sense anar, ¿no? Sense anar y fugir de las preocupacions socials, perquè és molt social també aquest programa, ¿no? Com organitzau el programa? Com feis la selecció? Perquè clar, aquí sí que hi ha una feina, no és aleatori, diguem, no? Hi ha una feina d'anar teixint, d'anar cosint tema per tema, no? De la selecció musical que oferiu? Sí, exactament, i a vegades... estem connectats a coses que estan sucedint ara, no? També, per exemple... Sí. Per exemple, perdona, eh? Que estic a l'institut ara perquè faig feina a un institut i... Ets profe, ets profe, sí, ho sabem, ho sabem, eh? Sí, sí. La qüestió una mica és aquesta. És... Què està passant, no? Si, per exemple, s'ha estrenat una pel·lícula al cine que ha causat molt debat i molt, no?, com tertulia i debat polític, o humà no social, i després... parlem també de temes que ens interessen, no? Per exemple, ara sí que podria especificar ara hem començat amb un company el programa, però sabem que estem molt junts políticament de moltes coses. Jo vim del feminisme, el no tant, el és sociòleg, jo soc filòloga, el és un home heterocid, jo soc una dona feminista, etc. Así que ara hem dividit i ell feia un programa i jo un altre perquè la vida és això donar-te compte que hem de fer feina en equip i que a vegades has de connectar amb altra gent i la vida és això i ara estem reformulant una mica com farem perquè la perifèria és aquest moltes vegades a la perifèria ens ha tocat conviure amb gent que no era com de la nostra... del nostre pensament, de la nostra filosofia, no? I a vegades això s'ha dit així i ara reformulem perquè sí que som molt apassionats de la música i això segur, però per exemple, jo m'encanta estar molt atenta a la gent que està fent música i la gent jove i la música, diguem, més actual i el meu company, per exemple, és més de clàssic. Ja. Escolta Cecília, en la programació de 2025-2026 a Sagraella sonau fins a 4 vegades, clar, aquests conceptes cada dia queden més diluïts, però el que seria en la programació en directe, per dir-ho de qualque manera, no? i després, evidentment, com la resta de programes, se poden recuperar a través de la ràdio a la carta. Voltros, ara vaig per ordre de setmana, Voltros sonau els dimarts de 16 a 17 hores, els dimecres també, de 16 a 17 hores, No, això no ha d'estar correcte. Ara estem fent la nova temporada divendres. Sí, ara arribava. Divendres de 15 a 16, que és, diguem-ne, el moment de s'estrena, no? Sí. encara hi ha una... Bé, clar, que deu ser la primera redifusió, perquè si començàvem a divendres, seria divendres de 3 a 4. Això seria s'estrena. I a partir d'aquí sona es diumenge de 11 a 12 i després aquesta repetició en cadena dimarts i dimecres de 16 a 17 hores. I És a dir, per tant, hi ha una estrena, diguem... No tenia aquesta informació jo, perquè a vegades anem molt ràpid, ja sabeu. No, no, però està clar que s'estrena enguany els divendres de 3 a 4, que el feix en directe, no? Sí, sí, exacte. per acabar diguem això focus d'interès diguem a qui podeu atraure a qui podeu agradar A veure, això mai no ho sabrem, no ho sé, però jo, per aquests horitzons d'expectatives del que charraba sempre Humberto Beco, jo sempre, o sigui, penso des de gent jove, a les i a les altres de 15, de 16, que les agrada la música... i que els agradava, no sé, xarra de filosofia, xarra de coses, segur. Gent de 30 i de 40, que els agradava també la ràdio. A veure, a mi sempre m'ha encantat la ràdio, però sé que hi ha gent, bueno, que no tan de en directa, però sí de podcast, no? A la fi com... A la fi te lo descarregava i sentí com un podcast. però gent de 50 i de 60 i de 70, no sé, que en realitat... Jo, per exemple, m'agradava molt la música moderna, però sempre la gent com molt rebelde, que fa coses diferents, que se ha format en la música, però que després fa coses molt... Hay un ñas de lo clàssic, no? Però... Sempre m'agrada combinar, perquè a vegades el modern, jo per a mi, a la meva edat i a la meva inclinació també musical que tinc, a vegades escoltar un programa sense de música supermoderna, com que necessito també tornar a melodías, no? A no només... a no solo el so, no?, perquè el so, bueno, si xerran a la hora dels conceptes com el so, la música o la melodia, no?, però sí, no?, per entendre-nos més melòdiques, també, no?, així com que traten de fer una combinació d'un programa que faci un recorregut, així que gent molt madura, gent més jove, jo què sé, a mi m'encantaria, per exemple, segurament, Home, si gent molt clàssica o que es posa per a mi musicalment, que segurament no connectaran. De fet, una de les diferències que he tingut amb el meu company és aquesta. Oi, has posat com 3-4 persones que no he sentit mai. Com pot ser? I dic, tio, doncs no ho sé. I després, jo què sé, el posa cosa més de... Santi, no? Amb el que feia al principi el programa Tot Junts. Era com... has posat coses així com del rock clàssic que em donen molta mandra, ja, que ja l'han sentit moltes, moltíssimes, ja, però és un temazo, així que això te podria dir. Bé, un programa, si més no, sincer, honest. Ah, no, sí, sí, això segur. A la perifèria jo sempre m'agrada jugar, no?, de què seria, no?, aquesta perifèria idílica o de la que xarrem. A la periferia jo crec que som molt sinceros, perquè a la fi estàs, no sé, com... Sempre és com... Torno a la imatge de, no sé, del barri o de... Si anem a la gent que està al carrer a Colòmbia, per exemple, tu creus que allí no hi ha bra sinceritat? Sí, no, no. Jo crec que... No sé, sempre ho imagino com una mica així, no? Mhm, mhm. interessantíssim Cecília en tot cas la nostra audiència ja ho sap cada divendres de 3 a 4 es trena d'un nou programa que després repetim 3 vegades més durant la setmana i que sempre tenen perquè clar, això es devendrà una col·lecció ben interessant d'altra banda de perifèries sonores Cecília, moltíssimes gràcies Moltíssimes gràcies a tu. Vos escoltam amb interès i sempre amb aquesta cosa de coincidir amb moltes de les estries que feis. Sí, i pot ser, perquè estem pensant de fer-lo quincenalment o setmanalment. pot ser que aquest mes provarem a fer-lo quincenalment, per l'audiència i per nosaltres, perquè el programa sempre és una mica intens també, així que estarem en contacte per aterrissar una mica la idea i si qualcú divendres no trobreu que no hi som, és per aquest, no hem fet tan alt, sinó que anirem la propera setmana. Beníssim. Moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. Adéu. Olora podri de València, em posa calent. És tu saterlante, estació de tren. Sóc l'últim passager a l'andana dels teus ulls. L'últim atxú està banyant, rosella, xàpiga, qui collons s'apaga el radio? Carde rodant i allà pesec, set botes per setmana. M'enamore del teu peu, esquerribes, com ens cau el cel damunt. I amb el nit del mig, l'aguant de diré cap amunt. Oh yeah! La punta de la llengua tenia un trocederu, que mi xia de la boca cada volta al que l'obria. La punta de la llengua tenia un trocederu, que mi xia de la boca cada volta al que l'obria. Guariz gaburkan la alegría, tu se pertea gabeza en pereza un carrer. Alli sento una melodía, marra de caña metal. M'agradar-me un garrot i volar, descivilitzar-me, aprendre a estimar les tares, les turbulències, desfabinos, poc a poc les carencies. Cuidar els amics quan en cuiden ells a mi, contar-nos les misèries en formant reviving. Es mi fan la vida amb tu un olor compartit, fer viatjar la llengua a través de la vall que t'ets de tres fills. Tornen la patria del teu cos, arrugues, molles, piguet, racones, ocults, xicatrius i tants, Aten, contades, cohesia, totes les mirades, jo debia les entraves, cleres de xavies, i ara punta la llengua, tenia pròs de Venus, que mi xida de la boca caldava, Guadisca a buscar l'alegria, no sé per què acabes sempre en el teu carrer. Ballixent d'una melodia, marrant de caia, m'encaricia les barres. Guadisca a buscar l'alegria, no sé per què acabes sempre en el teu carrer. Marros d'any quan more el dia, tu sempre m'ha repreguis la diva dels peus. Quan isca, buscant l'alegria, no sé per què acabes sempre del teu carrer. Abans amb una melodia, a dalt de calla amb el carici a les barcels. Quan isca, buscant l'alegria, no sé per què acabes sempre del teu carrer. Bones d'allí com molestia, i tu sempre m'arrem plegues l'ànima dels meus. Guadisca a buscar l'alegria, no sé per què acabes sempre en el teu carrer. Allí sento una melodia, a rap de calla amb el carícia dels marxells. Guadisca a buscar l'alegria, no sé per què acabes sempre en el teu carrer. Bajàs d'aquí quan mor el dia, que tu sempre m'arribes l'anima dels meus. República, tombem la sala o què? Tombem la sala o què? A l'epòl·lucinari al breu! La gosses horda tornarà a anar-t'on va a Salles del Manco, això és el que se desprèn del comunicat que feien ahir, hora baixa vespre, i que nosaltres podem confirmar que, efectivament, retornen i retornaran també a Mallorca. Bon anem, però connectarem-nos ja amb en Llorenç Capellà avui, en fi, molt més tard de l'o habitual. Llorenç Capellà, molt bon dia. Molt bon dia. I amb un decalatge de més 10 minuts, una dotzena de minuts realment. No és bo viure penjat de riotge. Això ho poden fer els ciclistes que fan la competició, a veritat, però tu no el preocupis, no és com es falta. ho espera així te demanen disculpes igualment i just mira avui que a part de que el teu article dona molt de si el volen comentar te volia demanar en primer lloc evidentment per tot això que passa al voltant de casa en fi ja n'hem parlat altres vegades ara concretament aquestes detencions de sa gent de sa flotilla tot tota aquesta qüestió, com te la mires tu des de la teva telaia? No ho sé, és a dir, el que veig és que hi ha moments que sembla que tant una banda com l'altra seran presoners de la seva pròpia imatge. i en real se va trobant la foltilla que no la volia de cap manera però clar, per imatge i perseguir la vida de tenir i de fer tot el que ha fet la mateixa foltilla al moment determinat les persones detingudes barbarament detingudes és veritat clar han de mantenir la fam han de tornar han de han d'emetre que van entrar il·legalment amb aigües d'Israel. D'una manera, el mateix estat espanyol es posa més dur que l'Israel. Pensant sempre en l'efecte que pot tenir això en la relació comercial dels dos països, no s'hi posa. Crec que tothom és una mica presoner de la seva imatge. Al marge d'això, és evident que la tensió, la voltiga, és un atropell, que la invasió de Palestina de Gaza és una anomalia democràtica i humana increïble i que, d'una manera o d'altra, s'imatge... pública internacional d'Israel queda molt afectada, no sols d'Israel com a país que d'un menys altre era europeu, se'l consideraven una mica europeu, si no, i això ja m'assusta, l'idea de solocaust. És a dir, solocaust és una cosa... i ha de ser, ha de continuar sent indiscutible. Evidentment. Estava al costat dels pobles jueus quan pensava en l'Holocaust i el que va passar als anys 40. Sí, sí. Però en aquest moment veig opinions o paraules que deixen entendre que d'una manera o d'altra nosaltres que els defensaran tant enviaran com són ells. Està molt fet això, és a dir... Solacost esisteix, el poble israelí no és tot Netanyahu i naturalment no ho podem enmetre, però aquella imatge tan d'unitat enfront de l'horror que va suposar la persecució jueva per part del nazisme s'ha temptat una miqueta sobre el refes, espero que sí. I ara, Llorenç, si me permets entrar en matèria, publicaves dijous passat 2 d'octubre a l'última hora, vola l'impossible, ens cal el teu article de la setmana passada. que fa referència sobretot al fil conductor, tot i que hi fas entrar moltíssimes qüestions més. El fil conductor, però, és que l'Ajuntament de Vic ha editat el pregó de l'any passat a motiu de la diada que va pronunciar Nafani Tur sota el títol d'identitat nacional des de les Illes. Clar, Nafani és un baluart realment dins a Eivissa... un baluart i és una persona que té una mirada fresca i neta damunt la nostra situació, al marge d'una actitud exemplar, no ja en s'ha fet nacional, sinó en s'ha fet social recordem que fa nit ur va començar a ser coneguda per les manifestacions en contra de les autopistes a Eivissa fa 30 anys és a dir que tota La trajectòria política i de pensament de Fanitur és, crec que ho digues l'article, referent a l'espregó una aglopada d'aire fresc abastotella en aquest sentit. I a partir d'aquí, Llorenç, bé, evidentment hi fiques diverses qüestions, però jo crec que el fil conductor sobretot és la idea de... d'aquesta ambivalència que tenim sempre, que per un costat veiem com dins les nostres mans se'm va diluint tot allò que estimam i que som, i, d'altra banda, aquesta capacitat de resistència, d'aguantar, de reconstruir, de suportar totes les agressions, no? Sí, però el que passa... Estem parlant de país, veritat. Difani, com tu molt bé has dit, té la idea molt clara en el sentit que un país no se pot escoartar. Si això ho miram respecte a qualsevol altre país del món, ens adonarem que quan inicien un procés d'independència no ho inicien a mitges, ho fan tot en general, és a dir que aquí hauríem de no ja mirar Mallorca, sinó que hauríem de mirar els partits independentistes de país de la mateixa Catalunya, no parlant dels païs valencià, que no n'hi ha molt pots, veritat, que és el que han fet per aquesta unitat, és a dir, Si mirar en sud-octubre, bé, però és que estaven reclamant els independents per una part del país. Ja ho sabem. És a dir, si hem de posar les bases de Catalunya de conscienciació nacional a totes les terres catalanes, és una cosa que té molta feina i que i quedo molt d'anys, de veritat, però bé, qualsevol dia s'haurà de començar a posar aquest referent. Fa nit, és de les poquíssimes bous d'intel·lectual que en aquest moment reclama allò que és evident. El país són totes les terres catalanes. Altra cosa, bé, és... ...es fer regionalisme, es fer autonomisme... ...que és on se posa... ...es punt de resistència... ...aquesta identitat... ...insolens, el cas nostre... ...però... ...resistència... ...esa resistència té un termini... ...esa resistència s'anar cap a la mort... ...si no té... ...un punt d'arribada... ...posat i sabut... I en aquest moment allò que nosaltres feim és intentar tornar a posar les bases i dir-nos, també referit a Catalunya, a veritat, és tornar a posar les bases de la resistència que ens permetin més o manco emmurillar l'autonomisme. Perquè l'autonomisme és evident que està amenaçat. Sí, sí. Així tot, bé, jo l'he sentit en altres ocasions, aquest text no l'he llegit d'en Afani, però és vera que sempre hi ha aquest punt de crida, d'esperança, de possibilitat. Tu hi fas passar per el teu article... la cançó d'en Llorenç Mora, tant ara com abans, perquè això ja ve d'enrere, no hi ha més que una senyera dels països catalans, no? És que és evident, quan te surten aquest poema, és veritat, no surten perquè s'ho ha guiat, i surten pel que és arreu del poble. És a dir, d'una manera o d'altra, ha interioritzat la consciència col·lectiva a l'idea que som un poble. I bé, ja no crec que hi hagi molts tretats. de gran voada intel·lectual, que puguin dir més coses que diuen aquests quatre versos. Sí, sí, sí. Preciosos. Recordem que en Vial Majoral els va recuperar i els ha cantat durant anys. Jo tinc l'anèdota, però també l'orgull de l'estat present quan va... quan Joram Mora va dir aquests versos, és a barra d'un cafè. Això sí que... A barra d'un cafè, quan de miar ja no existeix el terreny, i ho podia retratar. Joram Mora era una persona molt propera, molt de l'amistat, de la conversa, ho podia retratar perfectament. Ell tenia, si serveix com anèdota, en sa mà, un... una copa de calissà, que era la seva gran boguda nacional, el calissà. Anava ben clar, evidentment. I se me va girar, i tant a Sara com abans, bé, hi havia una Joana Sant Paul, també, una gran persona, veritat, que hi ha altres, i bé, hi ha altra gent. Sí, sí. Bueno, pell de gallina amb aquesta explicació, perquè això és història pura. La idea d'anar fina, que compartim... i que també a vegades diguem-ne que hem estat crítics però 11 de setembre no tant com a commemoració d'una derrota sinó com a commemoració de l'inici del principi d'una resistència que encara dura diguem Sí, sí, clar, això que volem dir, té un gran mèrit, difícilment trobarem pobles que resistesquin des de 1714, veritat, però, però, insistesc, la resistència té uns límits. Si volem, ja per una qüestió pràctica, que hi hagi noves generacions que s'impliquin, que sentin els països com a seu i que els reclamin, no podem parlar de resistència. Hem de parlar de resistència en funció d'allò que podem guanyar, de què hem de guanyar, sinó la cosa pinta malament. És que amb això som pessimistes. És el llenguatge autonomista, el llenguatge regionalista. És... ve a espigolar allò que ens ha quedat. I clar, no entusiasma massa la gent. I el que fa, insisteix, és intentar reconstruir el regionalisme i el problema no és que ho intentem reconstruir, el problema és que ens creguem que això és realment la democràcia. Mira, la setmana vinent una comissió del Consell de Mallorca, en la qual haurà el president Galmés i hi haurà altra, se'n van a Nacions Unides a presentar una proposta o expressar-se la voluntat que el Sahara sigui lliure. Exacte. Escolta, això és una fessia, és una comèdia, perquè si un mallorquí, i això l'ha retret moltes vegades, reclama la independència del Sàhara, que l'hem de reclamar naturalment, naturalment que la volem, no la pot de lligar de la independència del seu país. A no ser que es troba tan bé dins l'estat autonòmic que sap que et sentessava de la mort. Com a mínim, Llorenç, com a mínim, el dret a s'autodeterminació. És a dir, que això vol dir, això vol dir. I mira, aprofitant per demanar-ho públicament, el president del Consell de Mallorca... està d'acord en la següent fórmula que és Mallorca ha de ser allò que decideixin els mallorquins i les mallorquines està d'acord o no? Li podem demanar però és que els mallorquins i les mallorquines Si deim millorquins i millorquins, ja ho dic ara, t'ho has dit en general. Millorquins i millorquins, aquells que tenen consciència i que volen ser millorquins i millorquins per tot lloc que molt significa culturalment, veritat, estem renunciant al somni de seró. Mira, ja que hem parlat d'aquesta petició que se farà del Sàhara, 11 de setembre, 11 de setembre, al Consell de Mallorca, els diputats de mes per Mallorca se feien una fotografia abans de començar a esplorar en la bandera del Sàhara, l'11 de setembre. Era extraordinari, era un moment magnífic per posar al costat... Perdona, la bandera de Palestina. De Palestina, ara tornava a dir, no apareixia. No, no, de Palestina. És el mateix cas, Palestina. Sí, sí, sí. El país s'han estat. Bé, i dos s'ha retratat en la bandera de Palestina. Era un moment extraordinari per a un partit de país... de posar al costat de la bandera de Palestina, la bandera 4 barrada, perquè és el 11 de setembre, que és un símbol molt important per nosaltres. O és que s'hi ha un desprès, millor quins. Això és el que més preocupa, ser interrogant, que no hem d'obviar, que no hem de deixar de costat. Ja no ho sentim com a nostres, que estem a l'estembre. Ja no és part de la nostra derrota, del fet que deixessin de tenir dret damunt la nostra història, damunt la nostra llengua i damunt tot. Perquè aquesta fotografia sent d'un diputat que teòricament són gent de país... Francament, no ho puc entendre, naturalment no ho puc compartir, però em preocupa, molt me'n preocupa. Llorens, avui ja per acabar, i mira que encara m'hagués agradat comentar altres idees que hi ha a l'article, però... Bé, comences a embastir tot... Comences a embastir tot, vol a l'impossible ens cal... i aquests versos tan coneguts i tan meravellosos de Maria Villan Gómez, vola l'impòssip blenscal i no, que mori el desig, no? És una bona fórmula de vida, fins i tot, no? No deixem que mori el desig, perquè si mor i hem parlat d'aquestes dues coses, tant del Sàhara com de Palestina, si deixem que mori el desig, mor el país morint nosaltres. Vola l'impossible ens cal l'article d'en Llorenç Capellà publicat dijous 2 d'octubre de 2025 vos recomanam que si no el vau llegir les hores el podeu recuperar a través d'última hora digital Llorenç, moltíssimes gràcies com sempre per ajudar-nos a il·luminar una miqueta la actualitat que més vol dir que Moltes gràcies. Gràcies. Fins setmana pròxima. I molt bon dia. Gràcies. Adeu, bon dia. Adeu. Moltíssimes gràcies a en Llorenç Capellà, que sempre mos il·lumina amb les seves idees, els seus articles. El Bon Dia i Bona Vida és el moment de parlar d'actualitat musical. Ai, ai, ai, ai... Bona manera de començar una secció, Anita Sancho, molt bon dia. Hola, bon dia. Escoltaven Pitjorines, no? Efectivament, escoltàvem Bouberibou de Pitjorines. Nos has seleccionat, avui volen parlar de tres grups, el primer dels quals és Pitjorines. Quina és el fil conductor de tot tres, però? Doncs que són finalistes dels Premis de la Música Balear que organitzen de rock i companyia. I per tant, com que està oberta la segona ronda de votacions, fins dia 12, convidem a escoltar un poquet aquestes propostes des de blau, que els podeu anar a votar a la seva pagina web. Pitjorines que estan nominades... Pitjorines, l'any passat, varen rebre el Premi de la Crítica amb millor disc de Folk, el millor disc de Folk per votació popular, també, i en guany estan nominades a millor directe. I com no? Ja que duen un centenar de concerts d'aquests dos anys que fan, que van iniciar aquest pregueta, vull dir... Són moltíssims. Són moltíssims, sí, sí. Dels que tenen, encara en guany els hi queden 4 concerts més. Fiure't, quan ja m'acabarà, diguem, la temporada d'estiu pràcticament. En tens qualcun així de prop que mos pugui recomanar? Sí, el dia 11 d'octubre, siguis ja, a Cineu, a Serra Mamera, que és una tarda familiar de l'Obre Cultural Balear, de fet. I després també tindrem a Poyensa, també a l'octubre, al novembre a Palma, i després al novembre se'n van a Cabassers. Molt bé. No aturen, no, no, no. no, no, no, la veritat, molt contents que un grup així que a vegades es fet de 70 costa de fer-les sortir de Mallorca però vaja, de moment gran èxit a Mallorca i si també són escoltades fora molt millor, molt més fantàstic és que dia 11 actuen i dia 12 s'acaba el termini de votar els premis en derroc, no? Efectivament, sí, sí, sí. Les podem votar com a millor directe. Crec que estan nominades junt amb... A veure, no ho tenen fàcil, segons diuen elles. Junt de Fares i Maria Heinz. Però bé, jo vos convid a votar mitxorines perquè alguna cosa voldrà dir, no? Voldrà dir alguna cosa que tinguis tant de conceptes, tant potents... Vull dir que això vol dir que la seva proposta en directe funciona molt bé. I tant. Són 8 components professionals de la música que fan aquesta proposta de cançoner popular amb els renyaments propis, de tradicional, de jazz, de clàssica, més que les veus amb instruments de tradició popular. Vull dir, disfruten els grans, els petits, noltros... De fet, que el públic sempre en acabar els idones és gràfic perquè recorden aquelles cançons que cantaven de petit. És una proposta molt entranyable que vos convidam a viure també en directe si teniu l'oportunitat. Idò, pitjorines, escolta'm un poc més. Dolores que fas pollastre i el fotin s'olla peus per amor. I diu a sa seva sogra qui vol pollastre cantar. Música d'arrel revisitada a través d'una mirada de dones joves, no, Anita? Efectivament. Dones joves i professionals de la música, ja que totes compten amb estudis professionals de música, com es pot. Això nota, no? Tant en el directe com en el risc, aquest dedicament que li hem fet donar. Sí, sí. Escolta, xocolat, què teniu d'aquesta gent? O sigui, si jo ara venc, diguem, què me'n puc endur de pitjorines? De moment de pitjorines vos podeu dur en format de CD, és un dipac de tres pales, ben xulo, unes fotos d'en Gaz Kataro, ara no sé què li he dit el nom. Sí, sí. que bé, em va quedar 9 cançons, a part Spotify el teniu també, i a Spotify hi ha dues Nadales que van treure Nadal passat, i ara bé, la bona notícia és que estan preparant ja 9 dies per l'any que ve, o sigui que podran complementar tot això que tenim. El traureu altres, eh? Sí, això esperem. Sí, sí, sí, nosaltres, bueno, des del moment que mos varen... d'una maqueta amb el que estàvem fent, se mos va posar el pel de gallina i van dir, per favor, contàu-nos, perquè mos va encantar des del primer moment. Ho crec, ho crec. Li va clavar s'espasa Li va clavar s'espasa Li va clavar s'espasa Li va clavar s'espasa Arran d'escurs Ton pare no tenes, ton pare no tenes ta mare xata. I el teu germà petit, i el teu germà petit té el nas d'errada. Ton pare fas dinar, ton pare fas dinar i ta mare és pura. I és teu germà petit, i és teu germà petit, talla verdura. Tu em pares cap allà, tu em pares cap allà, i ta mare és monja. I és teu germà petit, i és teu germà petit, va perquè monja. Tu em pares una corda, Com per teix que sa pell de gallinar, perquè efectivament això mos du, sa infantesa, sa felicitat, en aquesta connexió amb ses arrels, una cosa molt guapa realment. Així és, i parlant d'arrels, bueno, podem ja avançar... ja ho van comentar fa unes setmanes, que amb Pitjorines engrescàvem un nou projecte de podcast i que estrenarem aquest divendres i, parlant d'Arrels, recuperàvem les gravacions de les rondalles mallorquines que va editar el 1985, amb un col·leccionable de cassets blau, amb la inoblidable interpretació d'Anna Marujá Alfaro i la companyia Fanoguer Alfaro, que va tenir direcció en Joan Mas, producció en Joan Bibiloni, i amb músiques de música nostra. Recuperam aquest patrimoni cultural i únic en forma de sis episodis que seran guiats per pitjorines, i a la primera del qual podrem escoltar el divendres 10 d'octubre. Això, si vols, en parlarem més endavant en els següents programes. En el següent programa el tònere me'n recorda. Escolta, i continuem parlant de reels encara avui, perquè si teníem això, la mirada jove, la mirada... més actual diguem de les arrels també una gent que són veterans però que també tenen una mirada com a innovadora damunt la música d'arrel efectivament estem xerrant de Coenegra que celebren 40 anys amb actiu i també fusionen la música i les cançons d'arrel mallorquina amb influències de la Mediterrània i ens fan també una Una proposta que recupera les detonades del camp conceptual. Un hit interinsular. Quin gran músics que tenen els de Conegra, o què hi ha a Conegra? Sí, en aquest cas estàvem escoltant un tema del nou disc que han tret celebrant aquests 40 anys, és un doble disc amb 11 temes, que s'hi diu Adesciara, el disc, el tenim al Port Merceder, també amb una curada presentació, així, entre espales i llibres, i en aquest cas els components eren en Joan Sebastià Mateu, en Bartomeu Baquer, en Sebastià Simonet, en Vil Ferragut, en Eugènia Canyelles i en Miquel Jaume i també en Jaume Sastre, però que en aquest grup, clar, amb aquests 40 anys de trajectòria ha passat moltíssima gent, des d'Angori Negra, que va ser compositor, artista i membre fundador, fins a tot aquest i molt d'altres, no?, amb aquesta trajectòria que duen. i comentar bé que aquest disc també es finalitza per votació popular en els Premis de la Música Balear i vos convidam també a escoltar-lo i a votar-lo a sa web també. Exacte, escoltam un altre tast per fer-vos entrar ganes de votar-los. Fins demà! Dins el pit infinit, decimals ningolats, tens l'esguard del teu fill, que la vida va ser gaire. Ben calent, va bullint i enflamant molt els parit. Cel d'argent i amb les mans bullets a casta. Aquesta s'atitola Bressol, Anita. Sí, és maca, que sí. La veu és de Natàlia. De Eugènia. Eugènia Canyelles. Ah, sí, sí, sí, també. Molt bona, sí, sí. Escolta, escoltam-se darrere d'aquest de Conegre, perquè hem d'anar cap, ara sí que, cap a una altra... No sé, un altre estiu, una altra manera de... Sí, ja que és una novetat d'aquesta setmana, l'han de comentar. Sí, sí. Podria ser, sí. crec que sí, que també fan tan en actiu que no... i el que passa és que quan no són tan actius a xarxes m'acosta dir-les un poc però sempre hi són a quasi totes les propostes xules que hi ha per les balears amem, amem expliquem-nos això de Geomètrica del Sardinet que és un grup que no sé clar sí, ja anava a dir fa dos anys Penturen fa més i tot que van treure el primer disc, no ho sé Ara m'agafes, perquè darrerament, en sotens, ja quan dic un any, igual som tres. Exacte, a mi em passa exactament la mateixa. Geometrical Sardiner, que estrenen divendres qui veus? Aquest divendres estrenen Last Flight Before Extinction, que estarà de moment disponible en digital només, de moment, aquest trio de llast progressiu, que està format per en Jaume Rosselló, en Joan Roca, que el coneixem com a baixista d'Antònia Font, i en Pep Aspas. Totes tenen un bagatge musical i han participat a grups que fins i tot al voltant pel món, o sigui que tenen una bona trajectòria. S'han juntat per fer aquest trio de jazz plauració que tal vegada recorda... com dir-ho, bueno, són entre, ja t'ho dic, entre eclèctics i... Sí, sí. I, bueno, de vegades el disc anterior Mini Alien, que va ser el 2022. Ara. També tenia molt de rock progressiu, però transformat en aquest jazz, no? A través de la guitarra, la bateria, jazz bass. I en aquest cas ara han creat un nou imaginari, diguéssim, inspirat en èpoques geològiques, extinció, xocs de plaques tectòniques, insectes gegants, això és el que ells diuen, que els inspira, deu ser, el que tenien al cap quan van composar aquesta música, que si vols podem sentir alguna cosa per saber de què serram. Exacte, exacte. Anita, i què m'has de dir dels títols que els han posat en aquests temes? Això els volia demanar jo. Són com homenatges catxondos, no? Sí, sí, sí. Aquest... Quin era aquest que ara no reconeixia? Ara no sé si era Jimmy Ginn o Trio Ben? Aquest era... No, aquest era Jimmy Ginn. Jimmy Ginn. Doncs sí, sí, després tenim un que se diu Trilovit, un altre que és Camerún de la Isla. Camerún de la Isla, que també té tela. De fet, ara... Us posarem un tast de Camerún de la Isla, ara. Molt bé. escoltam Camerún de la Isla i pràcticament mos anirem acomiadant de Nanita. Anita Geométrica del Sardiner, un projecte que diu molt de Valtros, de la aposta que fa la discogràfica, perquè no sempre són apostes fàcils aquestes, m'apareix. Sí, mira, el que volia dir abans, que m'ho recorda molt en els dits de Chic Corea, de Return to Forever, que precisament és un dels dits més estimats per Miquel Ángel Sánchez de Blau. Per tant, quan venen amb aquestes propostes, és impossible que els digui que no. I que els voleu veure en directe, ara tenen preparat... A part que aquesta música en viu encara... s'agudeix molt més. Sí. Ara el que han fet és que tenen uns vídeos que se projecten mentre ells toquen. Jo abans deia que podien tancar els ulls i escoltar-los i deixar-me'ls endur. Exacte. Però a aquells que no els agrada tancar els ulls quan està envoltat de gent poden mirar aquesta pantalla perquè han fet bé una altra cosa que també és per deixar-se endur, no? O sigui, ja tenim una proposta sonora i visual que ens fan. I els diuen... veure aquest mateix octubre el dia 24 estaran al Caixa Fòrum de Palma. Idò Anita, sense més temps, moltíssimes gràcies per tot aquest tast d'aquestes 3 peces tan interessants o d'aquest 3 grups i d'aquest 3 projectes tan interessants. Moltíssimes gràcies Anita i farem la passada cada setmana que toca cada setmana per xocolat. Clar que sí, que heu de venir, que ara tenim, bueno, està la botiga preciosa, perquè hem canviat la moqueta, i de veritat que dona ganes de passejar sense sabates, d'escoltar música, i dos amb molt de vinils. Idò ho farem, mirarem els vinils, mirarem un poquet totes fonts que n'hi ha, Déu-n'hi-do, i també aquestes novetats que mos has presentat. Perfecte. Gràcies, Anita. Moltíssimes gràcies i bona setmana. Adéu. I amb aquesta recomanació darrere de Nanita Sancho des de Xocolat, tancam el programa matinal d'aquesta casa, Bon dia i Bona Vida, i ho feim amb Geomètrical Sardiner, recordant-vos que demà a partir de les 7 torna la redifusió del programa El Crepuscle, a partir de les 8, Bon dia i Bona Vida, i ara tot d'una a les 11 en punt Sobiranistes. Fins demà! Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània Jo preferiria una vida amb tu, a la millor ombra del mes d'agost. Jo preferiria una vida amb tu, a la millor ombra del mes d'agost. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modulada.