Palestina en portada, Fira Dolça i Sinatra

Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Mira quan rebenta l'aurel aplaudir quan veu passar borratxo el seu i desvinant amb dos guàrdies civils i un municipal. I a la plaza d'edat res havia canviat. Per et a la història d'apodrida d'un temps passant. Bon dia i bona vida, comença aquí el programa matinal d'Ona Mediterrània, un programa com cada dia, produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, que vos saluda des dels estudis d'Ona Mediterrània, Can Alcover, Espai de Cultura, un programa que tot d'una vos explicarà quins continguts tenim per avui. Començam, arrencam ja... Miento, si te digo que en ti no ando pensando Y si él no sabe lo que estás haciendo Te llamo pero me sale ocupado Tu me robaste el corazón como un criminal Cré criminal Tu estilando flow, mami, muy criminal Cré criminal Cré criminal De lejos yo puedo observar lo que tu mente puede pensar. Tú me dices que yo me dejo llevar. Será porque tiene un flow demasiado de criminal, baby. Similar no la he visto por ahí que solo la mire de lejito y se ponga así salvaje. Báilame pero con coraje. Bébé, yo no puedo negarte. Criminal, que criminal, tu estilo, tu flow, mami, muy criminal Tú lo haces romper la ley. Tú eres un delito que yo quiero cometer. Si por eso dieran tiempo perpetua debieras ver. Para mí un problema que no quiero resolver, no. Tú me encantas, yo no te quiero mentir. Tú eres para mí, no te quiero compartir. Sin mala maña la cosa se nos daña. No te acido y ya mi cuerpo a ti te extraña. Tú me miras como que te pongo mal. De lejos yo puedo Tú me dices que yo me dejo llevar. Sé de por qué tienes un flow demasiado de criminal, baby. Criminal, que criminal. Tu estilo, tu flow, baby, muy criminal. Criminal, criminal. Criminal, criminal. Tu estilo, tu flow, mami, muy criminal. Criminal, criminal. Escoltes, on a Mediterrània no s'ha desconfigurat res. Som, bon dia i bona vida, el programa matinal que pots escoltar a través del 88.8 de la freqüència modulada i també on a Mediterrània.cat. Avui és divendres ja 3 d'octubre i a tot d'una vos oferirem un repàs. Les principals notícies ho farem a través de Diari de Balears i de Vila Web. A continuació, escoltarem en Francisca Grimalt, en la seva secció, i en Maria de Lluc Muñoz, també a les 9, una altra secció d'una altra dona, en aquest cas, en Laura Ribes, i a les 9 i mitja, en Joan Lillo. A partir de les 10 s'estudi s'omple de música i de amor en Nainamo, que mos farà música amb amor. I, finalment, a les 10 i mitja, tindrem una secció especial avui. Tot això i moltíssimes coses més aquí a Ona Mediterrània, al 88.8 o a onamediterrania.cat. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània. Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cart. Tot Mallorca clama per la fi del genocidi a Gaza i per la llibertat dels membres de la flotilla. Aquest és el principal titular a hores d'ara de Diari de Balears... que es detalla en crònica la concentració que es va fer ahir a la plaça de Cort i també les de la resta de municipis de Mallorca, amb especial incidència també a Manacolla Inca. A més, qüestions dins el mateix àmbit, la policia blinda el que fa amb capital israelià, Starbucks, i és que... El diari de Balears vos ofereix dues fotografies del desplegament espectacular que va fer la policia espanyola per protegir aquest cafè que està situat a la plaça d'acord i que compta en capital israelià. El pla de Trump i Netanyahu és un cruel sarcasme per assegurar-se la impunitat dels crims comesos i una passa més del procés colonial... Aquest és el titular que n'ha extrat diari de Balears del manifest que es va llegir ahir a tots els municipis de Mallorca. Dos morts i transferits en un atropellament i apunyalament al voltant d'una sinagoga a Manchester en una acció... que la policia ha considerat que és de caire terrorista. Canviem de qüestió, aterram ja en qüestions més centrades en Mallorca. Esportles es prepara per la... De novena Fira Dolça, la gran festa de la rebosteria i la cultura. En algun moment d'avui vos n'aparlarem més detalladament d'aquesta fira, que en de nou edicions és un referent ja del calendari de fires a Mallorca. Trobada d'entitats ecologistes per aconseguir que els ecosistemes marins i terrestres siguin protegits de manera efectiva. I també destaca a Diari de Balears que la primera trobada a tres bandes entre govern, direcció d'IV3 i els treballadors del canal públic. També destaca a Diari de Balears més exigeix al govern que actui davant la detenció il·legal de cinc llencs per part d'Israel, convocat al Premi Bernils de Periodisme d'Investigació. L'ICIP subvenciona 23 projectes audiovisuals de les Balears i col·locació de la primera pedra de Camp Morató, que serà la nova seu de Caixa Colònia. També en algun moment vos explicarem el programa que presenta el grup Blanquerna del que serà el seu 36è seminari Blanquerna. I també aquest cap de setmana arriba la 23a edició del Festival de Música Serroqueta. Més qüestions, jornada portes obertes al centre forestal de les Illars Balears per celebrar l'inici de la temporada de planta autòctona. I dóna'm poesia, feminitat i poesia, nova proposta a Montuíri de la poesia trenyina amb la presència de Llucia Serra. Tots aquests arguments i moltíssims més a diari de Balears, de Balears.cat, és el moment de guaitar a Vila Web. Allà mos informen en primer lloc. que Israel porta els detinguts de la flotilla a la presó de màxima seguretat de Xiot. També que manifestants en favor de la flotilla organitzen una campada a la plaça de la Carbonera de Barcelona. 3.000 persones denuncien a València les detencions de la flotilla. Prou de prendre'ns el pel. Jornada vaga de metges arreu del país. Torres nega un acord amb David Martínez sobre l'OPA del BBVA al Banc de Sabadell i difonen la identitat de l'autor de l'atac contra una sinagoga als afores de Manchester. Tots aquests arguments els a trobar-ho. Vilaweb, ho podeu fer molt fàcilment, vilagweb.cat. Bon, anem ara a veure quins són els principals articles d'opinió que mos ofereix Diari de Balears a la seva secció d'opinió. El primer és d'en Joan Vicenç Lillo, la victòria final. Recordeu que a partir del 9 i mitja teniu la secció Noves i Parès amb en Joan Vicenç Lillo. A continuació també tenim l'article d'en Alila Tomàs. Aena no vol la cogestió. Es d'en Rafael Borràs, Sirat, una pel·lícula que oculta l'ocupació del Sahara Occidental. Joan Lledonet, Israel comet un genocidi mentre el PP oblida els drets humans. I es d'en Bernat, Joan i Maria en la seva contendència habitual. Extrema, Espanya ens diu... Tots aquests arguments els trobareu també d'opinió m'on anem ja a obrir les seccions que corresponen en aquest divendres 3 d'octubre, un divendres 3 d'octubre, que vos acompanyarem aquí en el Bon Dia i Bona Vida fins les 11, i procurarem fer un repàs a l'actualitat més avançada cada hora. Bon dia i bona vida amb Tomeu Martí a Ona Mediterrània. M'ha encantat. He escoltat que l'obra cultural baleà fa 60 anys. No en sabia gaire cosa de l'obra. Saps què fan? Idò mira, des del 1962 defensa la nostra llengua, reivindica la cultura de la nostra terra i lluita per l'autogovern. Ara, l'Obre Cultural Balear mira enrere per celebrar aquests 60 anys, per surratllar el seu paper en la lluita per les llibertats democràtiques i per accentuar la seva implicació en la normalització del català. Però també mira endavant, per abraçar una societat que canvia dia rere dia, perquè als 60 anys l'Obre Cultural Balear és més jove que mai i segueix fent país. L'Obre Cultural Balear Perquè vols donar suport a la nostra llengua. Perquè t'agrada la música feta a Canostra. Perquè creus en una ràdio plural, de qualitat i feta en clau mallorquina. Anuncia't a Ona Mediterrània. Donen suport i ajuda a fer créixer la teva empresa. Ens avalen prop de mil socis. Informa't sobre com posar una anúncia Ona a la web onamediterrania.cat. Recorda, onamediterrania.cat. Tu fas Ona. De Balears, periodisme mallorquí, periodisme valent. Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Ves al web del Consell de Mallorca, entra i directament toscaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai. Aigua dolça per a gent salada, a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org També podeu telefonar al 971 0901 94. Ona Mediterrània és la realitat més potent de mitjans de comunicació en català. Formen part. Associa't. Som el Bon Dia i Bona Vida i començant la primera secció d'avui, que en Francisca Grimald l'ha titulada El Codià en Desfil. I escoltam aquest nou capítol que mos ha enviat. Bon dia de meu i bon dia, oients de Bon Dia i Bona Vida. Anau alerta quan conduïu aquests dies. No ho dic per la velocitat, que també, sinó perquè m'agradaria que per un moment desviésseu la mirada de l'asfalt i la fixésseu en l'arborera de les nostres carreteres. Què hi veus? Més enllà de rotondes i benzineres hi veureu escalets. Escalets de pedra, gigants adormits que un dia foren el motor de la nostra terra. Molins sense aspes, conllorets sense braços. Possessions en les teulades foradades, mostrant les costelles de fusta. Barràques de roter en les parets esbaldregades. Són les cicatrius de la nostra història. Aquesta setmana llegien la notícia, petita, quasi amagada, entre anuncis de festival de cervesa alemanya i ofertes de creuers, que una part del que quedava del molí d'enfanga a la sortida d'un poble qualsevol havia cedit. Una ventada, quatre pluges i el pes de la indiferència han fet caure un altre tros del nostre passat. I jo en deman, quantes roners més han d'acumular per donar-nos que estem perdent l'ànima a bocins? És una ironia que fa mal. Venem al món una Mallorca autèntica, una essència mediterrània. gastant milions d'euros en fires de turisme a Berlín i a Londres, amb vídeos preciosos de marges de pedra seca i oliveres mil·lenàries. Però, a l'hora de la veritat, no som capaços de trobar quatre duros per consolidar la paret d'un molí del segle d'avui. Ens han convertit en uns venedors de fum professionals. Venem una postal retocada en Photoshop mentre l'original, el de veritat, s'esborra a trossos per l'homitat i l'oblit. I sempre surten les mateixes excuses. Ja les sabem. La primera, això és privat. Com si el patrimoni que defineix el nostre paisatge i la nostra identitat col·lectiva, pugui ser només una nosa particular. La segona, no hi ha dos vers. No hi ha dobbers. De veritat, no hi ha dobbers. En una terra que bat rècord de beneficis turístic cada any, una terra que s'ofreix un espoli anual de més de 6.000 milions d'euros, ens volen fer creure que no hi ha manera de trobar dobbers per salvar la nostra història. El que no hi ha és voluntat, el que no hi ha és vergonya. És més fàcil i dóna més vots tallar la cinta d'una nova rotonda que no la d'una restauració que requereix paciència, coneixement i molt d'amor per la Terra. I la tercera excusa, la definitiva, la que ja resumeix la nostra misèria, és que això no és rendible, com si la dignitat fos un negoci, com si la memòria s'hagués de cotitzar a borsa. Aquesta és la gran perversió del nostre temps. Si una cosa no genera un benefici econòmic immediat i content, no té valor. I és radicalment fals. Què és més rentible a llarg termini? Un paisatge ple de xalets clònics amb piscina o un paisatge que conta una història, que té una personalitat? Un molí restaurat pot ser un centre d'interpretació, un taller d'artesania, una petita botiga de producte local. pot generar una economia arrelada, real, que complementi un turisme de qualitat que acerque precisament allò que estan deixant morir. Però tal vegada podem fugir de la queixa i començar a pensar en què hi podem fer nosaltres la gent del carrer. I no podem fer molt. Podem començar per saber el nom dels molins del nostre terme. Poden fer una excursió on diumenge aquella possessió abandonada i explicar als nostres fills què significava. Poden fer fotos de les runes i penjar-les a les xarxes socials amb una etiqueta que exigeixi la seva protecció. Poden preguntar al balde del nostre poble, al proper pla, quin és el pla municipal per al patrimoni històric. Poden donar suport a les associacions, comarca i tantes altres, que lluiten cada dia sovint soles contra l'ignorància i la codícia. Cada pedra que cau no és només una pedra. És una paraula del nostre diccionari que s'esborra. És la cançó d'un pagès que ja no sentirem mai. És la recepta d'una padrina que es perd en el temps. Recuperar aquestes pedres, exigir que es protegeixin, no és un acte de nostàlcia, és un acte de rebel·lia. És una manera de dir ben alt que no volen ser un parc temàtic intercanviable. És una altra forma de lluitar pel dret a comandar que a nostra, a decidir quin paisatge volem i quina herència... ...i no alçar la veu contra l'amo. No deixem que ens esborrin qui som. No callem. Tomeu fins la setmana que ve, que tingueu un bancat de setmana i observeu les pedres velles amb uns altres ulls, estimats oients. Adeu. Gràcies. Gimnèsies i pitiuses, mordales d'un mateix cranc. Pitiuses i gimnèsies que les Mallorques formau. Ratjoles d'una fornada, poncelles d'un sol remell. Gimnèsies i pitiuses, ales d'un mateix ocell, han passat molta sendera fins arribar aquí on som. Però la història convida mallorquins, siau qui sou. El vell regne de Mallorques el voldrien fer bocins. Per això la història crida, siau qui sou mallorquins. Mentre resti una petxina aferrada a un mares, pitiuses i gimnèsies no han de manar per res. I a la nostra llengua un dia dictàvem la nostra llei, i la nostra llengua sempre dictarà la seva llei. Tot quan un dia ens prengueren contra pau i amistat, contra honor i per la força, ara ens ho han de tornar. No necessitam cap pares que ens duguin de la mà. No som nins de mel i sucre, ja ens assaben d'over. Han passat molta sendera fins arribar aquí on som. Però la història convida mallorquins. Si hau qui sou, el vell regne de Mallorques. El voldrien fer bocins. Per això la història crida. Si hau qui sou, mallorquins. El vell regne de Mallorques, mai no ens el faran bocins. Per això la història crida, siau qui sou mallorquins. El vell regne de Mallorques, mai no ens el faran bocins. Per això la història crida, siau qui sou mallorquins. Siau, qui sou, mallorquins, en versió de taverners, en aquest cas. Ara és el moment ja d'escoltar la nostra següent secció a Santa Maria de Lluc Muñoz, que mos explica també una cosa ben interessant. Bon dia, som na Maria de Lluc Muñoz Canyelles i hi ha moltes coses que m'interessen i que espero que també vos interessin a voltros. Ahir, a Mallorca, davant tots els ajuntaments, es convocaran concentracions per potestar contra la intercepció de la Global Sumut Flotilla. Un estol de vaixells que, dia 31 d'agost, salpa de Barcelona i al qual s'hi sumaren embarcacions d'Itàlia, Grècia i Turquia, amb un objectiu molt clar, arribar a la costa de Gaza per trencar el bloqueig imposat per l'estat genocida d'Israel i obrir un carrer de humanitari permanent. Val la pena recordar que el bloqueig israelè, que dura ja més de 17 anys, ha convertit Gaza en una presó a cel obert, privant d'aliments, aigua, electricitat i assistència mèdica a més de 2 milions de persones. Una situació que ha empitjorat molt des de l'inici del genocidi, l'octubre del 2023, que ha causat desenes de milers de morts i ha convertit la vida quotidiana a Gaza en una lluita desesperada per sobreviure. Després d'un mes de travessia pel Mediterrani, els vaixells de la flotilla han estat intervinguts per l'exèrcit d'Israel en aigües internacionals, un acte que viola el dret marítim. Molt dels seus tripulants es troben sota detenció i es desconeix encara quin serà el seu futur. Hi ha notícies que alguna embarcació podria haver aconseguit acostar-se a les costes de Gaza, Però la realitat és que Israel, amb tota la seva maquinària militar i política, no dubta a impedir per la força qualsevol gest humanitari que vulgui rompre l'aïllament imposat. El missatge és clar, no volen que arribi ajuda perquè el patiment és part de la seva estratègia de destrucció. Davant d'això, crec que és una obligació i un deure d'enunciar les accions de l'estat israel contra la població palestina, un genocidi que es perpetra davant els ulls del món. Però avui m'agradaria parlar-vos en concret del nom que dóna sentit a aquesta missió humanitària. Som-ho! La primera vegada que vaig sentir parlar del concepte sumut va ser l'estiu del 2023, a l'Escola d'Estiu del Mediterrani i Orient Mitjà, organitzada per l'Institut d'Estudis Internacionals de Barcelona. Allà vaig poder assistir a les classes de la professora i investigadora palestina Lina Meari, experta, entre d'altres coses, en metodologies anticolonials i teoria feminista anticolonial. A la seva classe ens parlar de les implicacions polítiques i pràctiques del sumut, especialment en les presoneres polítiques palestines i la seva resistència contra els mètodes d'opressió colonial sexual, una recerca que es marxaria tot una altra entrega d'aquesta secció. Però avui m'agradaria parlar del significat general del concepte sumut. Sumut és una paraula en àrab que significa constància i que també és traduïda com a perseverança, resistència o supervivència en el context cultural palestí, perquè, més que una paraula, ha esdevingut una estratègia política i una manera d'entendre la vida sota l'ocupació. Va néixer el 1967 durant la guerra dels sis dies o la tercera guerra entre Israel i una coalició d'estats àrabs, principalment Egipte, Síria i Jordània, quan Israel ocupassi Jordània, Gaza i el Golan i centenars de milers de palestins isirians foren expulsats d'aquestes terres. En aquell moment, el sumut es convertir en una resposta col·lectiva, quedar-se a la terra, no abandonar-se, negar-se a cedir davant l'expulsió com un acte de rebel·lia i desafiament. Aquest és el que s'anomena sumut estàtic, que sovint es representa en la imatge de l'olivera, ara molt arrelat a palestina, o de dones que en paroles embrassades, que simbolitzen la continuïtat de la vida malgrat la violència de l'ocupació. Amb el temps, però, el sumut evoluciona i a partir dels anys 80 nascé el que es coneix com a sumut de resistència. Fou durant aquesta època que es feren evidents la necessitat de generar noves formes de resistir que no es limitaven només a quedar, sinó que cercaven construir alternatives i desafiar l'ocupació de manera directa. Durant la primera intifada, per exemple, el sumut prengué la forma de comitès populars, institucions pròpies i boicots a tot el que provenia d'Israel. Fou una època en què la societat palestina, amb mitjans molt precaris, va decidir organitzar-se per educar els seus fills en escoles palestines improvisades, per curar els ferits en hospitals clandestins i per sostenir la vida col·lectiva sense dependre de l'aparell colonial. Aquella resistència pacífica fou durament castigada, setges totals, confiscació de béns, Arrestos massius i violència constant. Però, malgrat tot, els palestins varen resistir. I això és la clau del sumut. La capacitat de persistir malgrat l'intent sistemàtic d'eliminar-te. El sumut, per tant, no és una estratègia militar, sinó una manera de viure. És reconstruir la casa després d'un bombardeig. És enviar els fills a l'escola, tot i que cada dia hi hagi risc que no tornin. És estimar, treballar, fer família i comunitat enmig del genocidi. El simple fet d'existir a palestins és un acte de resistència. Perquè quan un estat et vol expulsar, es reconar i fer desaparèixer, la constància de raó mandra, la decisió de resistir i el gest quotidià de continuar vivint són victòries immenses. I els palestins ho saben bé. Quan tens tot un estat en contra, resistir es vensa. De Balears, periodisme mallorquí, periodisme valent. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània. Un dia John Berger va dir que la presó a ser l'obert més gran del món es diu Gaza. Palestina. Sempre en el lloc inhòspit, insultable i definit, que hi ha entre la pell i la ràbia. Avui el meu cos ha sigut una massacra televisada. Avui el meu cos ha sigut una massacra televisada. Ha sigut una massacra televisar, quan després d'estar tota la nit, defaccionant el meu englès, llegint-me totes les resolucions de les Nacions Unides, algú m'ha preguntat, no creu que tot això s'acabaria i deixessin d'ensenyar un diari als seus fills? Pause. He cercat a dir, el teu, tota la paciència, però la paciència no s'amaga a la punta de la meva llengua mentre les bombes cauen sobre gasa. Nosaltres ensenyem vida, senyor. Nosaltres ensenyem vida després que ells hagin ocupat fins a l'últim cel. Nosaltres ensenyem vida. Després d'ells hagin construït els seus assentaments i hagin aixecat els seus murs de perfei, fins molt més enllà de l'últim cel, nosaltres, senyor, nosaltres, els palestins, senyant vida. Jo no sé on anar, jo no tinc paisat, Jo no, jo no tinc pàtria. De les mans el cor, del meu cor cristal. Entre la fe i la ràbia, Nascuda Palestina, nascuda Palestina. Això no són dos bàndols iguals, ocupants i ocupats. Un centenar de morts, dos centenars de morts, un miler de morts. I ens ho vaig explicar i explicar i explicar. Un centenar de morts, dos centenars de morts, un miler de morts. Hi ha algú aquí? Hi ha algú que ens escolti? Jo, podria plorar els seus cossos jo, senzillament podria anar a cada camp de refugiats i abraçar cada nen que parli les orelles perquè no hagi d'escoltar el so de les bombes. Aquest maleït so de les bombes que el perseguirà per tota la seva vida, com em passa a mi. Avui el meu cos ha sigut una massacra televisada, i permeteu-me que us digui que no importen les vostres resolucions de les Nacions Unides ni cap clip de sol que jo faci, no importa el meu nivell d'anglès, cap clip de sol, cap clip de sol, cap clip de sol si tornarà la vida. La escuda palestina. Yo no soy riñón, yo no sin paisaje, yo no, yo no, sin patria. Actualitat, anàlisi, reflexió, debat, a bon dia i bona vida d'Ona Mediterrània. Bon dia i bona vida, dona Mediterrània, repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears, un cat. I a Ona Mediterrània, el bon dia i bona vida, és el moment de fer-vos un repàs a l'actualitat. Avui la començarem pel Mallorca Daily Bulletin, un dels diaris. del grup Serra. Diu, com a titular principal, ens mostra una foto impressionant d'aquest portaavions que és a punt de fondatjar les aigües de l'abadia de Palma. I diu el titular, autobusos i hamburgueses per a l'exèrcit nord-americà. A Mallorca també... ens explica que un titular que diu com Winston Churchill protegeix el portaavions amb destinació a Palma i és que la bandera blanca de la Royal Navy oneja honoríficament en ocasions especials del pal del vaixell que precedeix aquest gran portaavions, com també el precedeixen, i així mos ho informa el Mallorca Daily Bulletin, dels avions americans prop de Mallorca obrint el camí pel grup d'atac de portaavions que es dirigeix cap a Palma, mos expliquen. En un altre ordre de qüestions, Mallorca Daily Bulletin fa referència en aquesta davallada espectacular que ha fet Vall de Mossa, diu el municipi de Mallorca, que ha passat de ser el segon més ric de l'estat al 39è. També destaca el Daily Bulletin, que detenen un britànic a l'aeroport de Palma per un ordre de tràfic de drogues a Corea del Sud i un britànic entre els tres detinguts a Mallorca per una operació de frau bancari internacional. M'on anem ara als diaris en paper, concretament el... Diario de Mallorca i última hora començant pel rotatiu del Grut Serra que en grans titulars mos informa Mallorca clama per la llibertat de les activistes. fotografia per la concentració de la plaça d'acord i un desplegament informatiu que inclou Lucía Muñoz, Alejandra Martínez i Reyes Rigo, es troben detingudes a Israel, les autoritats jueves les deportaran junta a la resta apressats per la missió per la llibertat i van ser fitxades per la policia i se'ls impedirà que puguin tornar al país tampoc no crec que en tinguin gaires ganes amb on anem també a la portada diari de Mallorca diària de Mallorca, un grup espanyol, que diu Per Palestina i la Flotilla. Per Palestina i la Flotilla. El titular sobre una fotografia de la concentració massiva a la plaça de Cort. Les tres mallorquines demanen a Sánchez que intervengui, destaca també Diària de Mallorca, que també mos explica que identifiquen restes d'una gran escalinata gòtica en una casa senyorial de Marratxí, que defensa vol ampliar els seus dominis a Cap Pinar, amb 145 hectàrees en més, Flors i Verdesca aconsegueix un relleu generacional que garantitza la seva continuïtat i les Balears reben 14 milions de visitants fins l'agost, un 2,4% més que el 2024, una dada que contrasta amb les impressions que ens havien traslladat fins ara els empresaris. És el moment de guaitar també... a la portada de diari de Balears, gran titular que diu «Tot Mallorca clama per la fi del genocidi a Gaza i per la llibertat dels membres de la flotilla». També una imatge espectacular d'aquesta concentració que hi va haver ahir a court. Una concentració que també va destacar que la policia blinda el cafè amb capital israelià «Starbucks». i que se va llegir un manifest del qual el diari de Balears destaca el titular El pla de Trump i Netanyahu és un cruel sarcasme per assegurar-se la impunitat dels crims comesos i una passa més del procés colonial. Dos morts i transferits en un atropellament i apunyalament al voltant d'una sinagoga de Manchester. També mos informa diari de Balears, que hi va haver una trobada, mos fa una crònica, de la trobada d'entitats ecologistes per aconseguir que els ecosistemes marins i terrestres siguin protegits de manera efectiva. I també mos destaca, diari de Balears, i ara mos hi aturarem, Esporles es prepara per la de novena fira dolça, la gran festa de la rebosteria i la cultura. Vos en parlem Ara mateix, tot d'una. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Una Mediterrània. I és que aquest proper diumenge 5 d'octubre Esportles acollirà la de novena fira a Dolça, un esdeveniment consolidat que celebra la riquesa de la rebosteria i els productes locals de les Illes Balears. El batle Josep Ferrar i el regidor de promoció econòmica Jaume Terrassa varen presentar el cartell de la fira creat per l'artista local Antonio Cerón. Com esdeveniment destacat, en guany es realitzarà la segona edició de la Dolça Nit de l'Art, que se celebrarà el dissabte 4 d'octubre. Aquesta batllada oferirà una combinació única de cultura i gastronomia. exposicions d'art, meridatge de vins de la denominació d'origen Pla Llevant amb pastissos del Forn Fondo, activitats infantils i concerts que animaran l'hora baixa com a aperitiu de la gran festa de diumenge. I diumenge 5 d'octubre, aquest diumenge aquí ve, el nucli d'Esportles es transformarà en un autèntic festival per als sentits. Forns, comerços i empreses locals oferiran una àmplia veritat de dolços i productes artesanals. des de les tradicionals ensaïmades, crespeis i coques fins a gelats i un ampli ventall de creacions de xocolata. Els carrers més cèntrics del municipi s'ompliran de paradetes i estants que convidaran a passatjar, tastar i gaudir. A més de l'oferta gastronòmica, la Fira Dolce 2025 comptarà amb una rica programació cultural i artística per a totes les edats, reafirmant-se com una cita imprescindible al calendari festiu i gastronòmic de Mallorca. L'Ajuntament convida tothom a viure un diumenge diferent i ple de diversió en el que serà la de novena edició, l'edició que fa de nou de la Fira Dolce d'Esporles. Teniu reproduït tot el programa, tant de dissabte dia 4 d'octubre com de diumenge dia 5. A Diari de Balears podeu entrar a la notícia que fa referència a la Fira Dolça i veureu que hi ha tot el programa reproduït des que començarà aquesta primera part, aquesta prèvia que fan, que li diuen Dolce Nit de l'Art, que començarà a les 18 hores de dissabte, dia 4 d'octubre, passant per totes les activitats de diumenge, dia 5, que començaran a les 9.30 del vespre i que arribaran fins ben tard, perquè la darrera actuació de... la festa començarà a les 23 hores DJ Mike hi haurà bastantes actuacions i també moltíssimes altres activitats lúdiques i per descomptat dolcíssimes fira dolça d'esporles aquest cap de setmana a partir de dissabte vespre la dolça nit de l'art i a partir de diumenge a primeríssima hora la fira dolça. Aquesta és l'oferta que ens fan arribar des d'Esportles i que convida a tothom a ser-hi present, a participar-hi i, evidentment, a tastar algun dels productes dolços d'aquesta fira. Bon dia i bona vida, amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre. En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del Diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari. La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222. Les primaveres, demanem vida, l'estiu arriba. El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius. Estic fent temes i esperant per si somrius. Erem feliços amb mentides de mil colors. Tinc els conflictes d'un suïcida, tinc por. I vull tornar els meus impulsos, ser pràctic. Que si ella sona i ho tremola, lo màxim. Venen trompetes, no és ilespi, és Ainsley el sampler. En calma, brother, que ho volen simple. Volen que venga el discurs que ven, que no ho estione. Volen que calli i que puja el tren. I aquella gent que em demana frases, que em diu que torne, no s'imaginen lo mal que em senc. Però avui ja passe del drama, vull tocar el fox sentir que crema. Jo tinc set de vida, no de fama, no vull que un error siga un problema. Però avui ja passe del drama, l'autocompasió és una condena. Jo tinc set de vida, no de fama, No vull ni la reixa ni la pena. Res del que passa és comparable a tu. La nostra eixida. Home, si dones actes impuls. Tu eres rebel i consentida. Res del que passa és comparable a tu. Passa la vida. Res del que passa és comparable a tu. Es divendres i sona aquesta música. És el moment de saludar a Laura Ribas. Laura, molt bon dia. Molt bon dia, Tomeu. Rebel i consentida la nostra secció per els divendres sobre les 9 aproximadament. Laura, què mos has preparat per avui? La veritat és que per avui jo tenia preparat un text en seu corresponent obre al respecte del càncer de mama, tema que he decidit apartar de cara a la setmana que ve. perquè el cos aquesta setmana em demanava xerrar de Palestina. Sé que la gràcia d'aquesta secció en part és xerrar de temes tabú dels que no s'està xerrant i que per sort o per desgràcia actualment de Palestina sí que s'enxerra, però sí que vull donar com un cop de puny damunt la taula que crec que està imparint ara les conseqüències del que no s'ha xerrat de manera general durant molts anys, perquè sí que es veurà que la Palestina s'enxerrava, però potser no tot el que s'hauria d'haver xerrat. Idò, comencem per qualque banda, com va anar ahir la concentració d'acord? Bueno, ahir va anar bé, va venir molta gent, o bé, més gent de la que jo me podia esperar, i res, dissat, dissat, no, diumenge hi ha una altra manifestació, i espero que n'hi hagi encara més gent, crec que ara ja no n'hi ha excuses per sortir, per aportar de la manera que se pugui, perquè vull recordar que Sortint al carrer no és l'única manera de lluitar. Se pot fer també, per exemple, boicotejant les empreses que patrocinen tot aquest genocidi. És a dir, petits actes individuals poden fer un acte col·lectiu molt gran. Pots atracar les assemblees més properes que tinguis que s'hi dediquen a això. Pots aportar mans en moments en què ho necessitin, tipus esdeveniments i coses així. i sempre li es pot demanar de quina manera pots aportar. Perquè, Laura, quan deies això que ara vivim les conseqüències de no haver parlat en el seu moment prou de la qüestió, a què te'n refereixes? Doncs que crec que Palestina, com tantes altres causes que ens agafen un poc enfora, s'han deixat apartades des de la comunitat internacional. Sí que hi havia parts de les seccions de població, diré, que sí que en xerraven, però potser no és suficient. És a dir, el genocí que està en siguin testimonis a dia d'avui és el que era un conflicte que duia més de 40 anys. Llavors, és potser si en aquests 40 anys la comunitat internacional hagués fet més, no estaríem aquí a dia d'avui. De fet, jo tenc un poc la sensació que estic cansada i molt ferida de tot el que està passant. Jo obrir les xarxes, veure el que podem arribar a veure. No sé, jo aquest dimecres sortia dient nada, s'havia quedat amb dos amics, vaig dutxar, vaig agafar el cotxe i vaig anar cap a l'escorxador i en arribar a una de les primeres qüestions que se va posar damunt sa taula va sortir el que ha passat en sa flotilla i mentre jo estic a una classe de zumba amb mo mare ses forces israelines havien saltat sa flotilla i detingut i legalment tota sa tripulació vull dir, per jo és bastant distòpic en plan... No sé, nosaltres estem fent el nostre dia a dia mentre estic consumint imatges de mort d'un país totalment assolat, com si fos molt normal estar veient tot això. I després tens següent imatges d'influencer de torn recomanant-te unes sabates. Això m'impacta bastant. Tens raó que contrasta molt, i jo també m'ho planteja moltes vegades, i no només en la qüestió palestina, perquè ara diguem-ne que la qüestió palestina està efectivament a les primeres pàgines de tots els mitjans, però... en el món hi ha en aquests moments una cinquantena de guerres en marxa i per exemple me'n record molt també del nostre company d'Ona Mediterrània en Justin Caixara que en aquests moments Està en la República Democràtica del Congo per intentar protegir els seus pares, que són gent major, també d'una guerra colonial brutal per robar-los la seva riquesa natural i que nosaltres puguem gaudir de materials... que mos permeten tenir mòbils amb unes bateries que aguantin, etc. En realitat, per tant, és aquesta reflexió que mos feim i que és una contradicció en la qual vivim en aquesta part del món que segurament és la que viu millor, per dir-ho de qualsevol manera. Sí. Bueno, jo duc, com sempre, unes dades. Interessantíssim, no? Primer duc la definició de genocidi, perquè fa unes setmanes, com a ciutat internacional, encara debatia damunt de si això que estem vivint era un genocidi o no. La definició de genocidi prové de la Convenció de la Prevenció i Senció del Delicte de Genocidi, adoptada per l'ONU en 1948. I segon en seu article 2, genocidi significa qualsevol dels actes com esos a la intenció de destruir total o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós, com a tal matar membres del grup, causar les lesions greus a la integritat física o mental, sotmetre deliberadament el grup a condicions d'existència que portin a la seva destrucció física, total o parcial, imposar mesures destinades a impedir naixements en el grup i traslladar per la força infants del grup a un altre grup. Crec que no hi ha debat, per una banda. I per altra banda, duc això. Unes dades que és veritat que amb l'estima de Palestina és un pot difícil com a tenir dades fitxes perquè està bloquejat totalment l'entrada i l'accés Però sí que hi ha dades estimades. En agoste del 2025 se va confirmar oficialment l'existència d'en Bruna en fase 5, que és la primera vegada que es declara assassina. S'estima que més de 500.000 persones estan en condicions catastròfiques d'inseguretat alimentària, és a dir, en perill extrem a morir de gana. més d'un milió de persones està a nivells de fase 4 d'inseguretat alimentària i més gent en fases menors però igual de crítiques. Als nins menors de 5 anys hi ha un percentatge molt alt malnutrició aguda. Se reporta que 75% de menors de 5 anys tenen una malnutrició aguda detectada. Aquí vull fer una aturada per dir que són els que queden vius. És a dir, no són molts. S'ha multiplicat el número de menors que necessiten tractament per ser malnutrició severa. Bé, que també això cal dir que s'accés en els hospitals i a qualsevol tractament mèdic ho tenen bastant complicat ara mateix allà. Se diu també que les embarassades i les dones lactants també són una de les persones més afectades perquè hi ha moltíssim de casos de dones que requerien atenció nutricional urgent Se calcula també que fins i tot el 70-90% de l'habitatge està o feta malbé o destruïda dependent dels estudis, però especialment en les zones més afectades. Se reporta que molts hospitals i instal·lacions mèdiques estan o bé tancades o funcionen de manera molt limitada. I s'estaca també els desplaçaments massius perquè milions de persones han hagut de deixar els seus llars i el manca una vegada. I se diu que més de 1,8 milions necessitarien ajuda de refugi o béns d'allà. Segons les estadístiques oficials d'inicis de 2025, o sigui, fa estona, s'havien reduït un 6% la població. Claro, estem xerrant d'inicis de 2025 i estem quasi acabant 2025. I s'estimen, bueno, milers de morts, és veure que les dades varien segons els fons, i ara mateix és quasi impossible d'un conteig però evidentment totes estan associades directe i indirectament al conflicte armat és a dir, o bé han mort de manera directa a mans de l'estat sionista o bé com a conseqüència del conflicte armat igualment jo no volia deixar de banda la meva tradicional, relacionar-ho amb coses un poc artístiques, aquí sí que duc, bé, que després per tancar llegiré un poema d'anar a Joana Respai, però duc també una referència que, repeteix, crec que no hi haurà ningú millor que s'assemblea més preparada que tinguem d'activistes per Palestina. per xerrar-ne i per recomanar coses, però jo sí que duc la recomanació del documental de Noetherland de 2024, que va ser l'Adra, que és un jove activista de palestir de Masafer Yata, sis Jordània, ha lluitat des de la seva infància contra l'expulsió massiva de la seva comunitat per les autoritats israelines, i documenta l'erradicació a càmera lenta dels pobles de la seva regió natal, on els soldats desplegats pel govern israeli derriben a poc a poc les cases i expulsen els seus habitants. Normalment, dona, et coneix a Yuval, un periodista israeli, que a Nacional li dóna suport en els seus esforços. Recomana això perquè crec que... que moltes vegades és difícil empatitzar amb una causa que te pega en fora, que pot ser no coneixem o la gent te'n deixa no conèixer qualsevol persona que vengui d'allà. I crec que posar-n'hi cara, més enllà dels vídeos catastròfics que veiem a Instagram, Instagram ja hi ha els mitjans de comunicació, pot venir bé també perquè la gent... se comprometi un poc. Northernland, on la poden veure? Ara mateix està a Filmin, supos que a altres plataformes també. També, sí, sí. És vera que com a Filmin és la meva preferida. Sempre intent recomanar que estigui a Filmin, però segur que també hi ha maneres de trobar-la lliure en aquest món d'internet que tenim i suposo que també estirar altres plataformes més grans, tipus Prime o Movistar. Idò una... He de confessar que no l'he vist jo encara. Normal. La tinc... La tinc present, la tinc pendent. Laura, una mica, a partir de totes aquestes dades que mos has dit i a partir de totes les problemàtiques que se'n desprenen, què han de fer des d'aquí? Jo crec que des d'aquí, de sortir al carrer, d'intentar alçar la nostra veu, que servirà per allò que serveixi, però almenys serveix no fer res. Hem de donar suport a tots aquests agents polítics que duen lluitant per ser de causa palestina bastant de temps i demanar. Jo crec que demanar a ser gent que en sap més que nosaltres. Demanar que farien ells i que m'ho recomanen que facem i com podem ajudar. I a tot això hem d'afegir que avui arriba esport avions més gran dels planetes, esport avions de guerra, recordem-ho, perquè un instrument de guerra, que durant el cap de setmana serà a Mallorca i després s'anirà cap a casa, segurament. Sí, sí. No sé si servirà de molt, perquè en teoria la fletilla anava escoltada per un book de l'exèrcit. Bé, això és comedi. I que no ha servit de res. És comedi, però al final... Això no m'ho vaig creure. És el públic també. És Pedro Sánchez, 100%. Exacte, és totalment un altre de Pedro Sánchez. Sí, sí, sí. mos havies dit que tenies un poema, no? Sí, jo de fa molts anys hi ha un poema d'en Joana Raspai que no en podries que representa ben bé totes aquelles causes que ens agafen un poc enfora i que moltes vegades no acaben d'entendre massa bé jo no sé recitar és a dir, el llegiré que és una cosa que em fa tanta vergonya però bueno crec que està musicalitzat també, que se pot trobar musicalitzat i jo en el seu moment el vaig llegir que el relacionàvem amb el tema de refugiats però per jo és això que representa moltes altres causes Idò, vinga, l'escoltam El poema diu Si haguessis nascut en una altra terra podries ser blanc, podries ser negre. Un altre país fora casa teva i diries sí en una altra llengua. T'hauries criat d'una altra manera. Més bona pot ser, pot ser més valenta. Tindries més sort o pot ser més pega. Tindries amics i llocs d'una altra mena. Duries vestits, de sac o de seda. Sabates de pell o tos que es perdanya. O aniries nu, perdut per la selva. Podries llegir contes i poemes, o no tenir llibres ni sabre de lletra. Podries menjar coses llamineres, o només crostons secs de pànegre. Podries, podries. Per tot això pensa, que em porta a tenir les mans ben obertes, fugint del dolor i de la pobresa. Si tu fossis anat a la seva terra, la tristesa d'ell podria ser teva. Una meravella, una meravella. Recordem-ho el títol i autora. podries anar jugant a Raspai. Molt guapo. Laura, no sé si has d'afegir res més per acabar, i si no tenim una peça musical preparada, idònia, diguem, per aquesta qüestió. Sí, crec que jo per part meva no me sent en potestar de xerrar més d'això, sí que és veritat que volia fer una punta en el dia d'avui perquè, ja vols dir, que el cos me demanava xerrar d'això, i no d'una altra cosa pot ser un poc d'urgència que tenim molts de nosaltres ara de poder fer alguna cosa. però no té molt més d'afegir. Si m'ho permets, afegiré jo una recomanació també literària, poètica, en aquest cas, i és qualsevol poema d'en Mahmoud Darvish, que és com el poeta nacional palestí, que no fa gaire que va morir, crec que era durant la pandèmia, i que en tot cas per internet mateix se poden trobar poemes traduïts en el català algun d'ells del mallorquí Joan Manresa Mahmoud Darvish aquest Vish en doble V Darvish apuntat Idò, intercanvi poètic avui, intercanvi poètic. Laura, rebel i consentida, mos tornem a sentir divendres que ve i ara escoltam dam. Efectivament. Moltes gràcies, Laura. Bon dia. Moltes gràcies. Fins demà! Mien erhabi? Ena erhabi? Ena erhabi? Ena erhabi? Ena erhabi Màkelne, وأنا عايش في بلادي ليش إرهابي عشان دمي مش هادي حامي عشان رفع راسي وأرض بلادي قتلوا حبايبي أنا لحالي أهل تشردوا راح أضلي أنادي أنا مش ضد السلام السلام ضدي علي بيضه يدي تراثي بيضه يمحي Li' bixi' c'l'me, bixi' d'orà hi'me, bixi' c'l'me, bixi' d'orà hi'me, bixi' c'l'me, ti'amilu'min'o r'imme. O'min' ento? L'es-a imta' khbirtu? Iztallu' a'da' shaltu? A'da' shaltu? A'da' shaltu? A'da' shaltu? A'da' shaltu? A'mayatna bifku? A'dba'yatna bifku? A'dba'yatna bifku? A'aràdi'na bifku? A'na ba'ul'qun'min' ento? Emt'o khbirtu? F'dala'ah, hi'na khbirtu f'uqr? M'in' Ana rehabi كيف rehabi وأنا عايش ببلادي مين rehabi انت rehabi ما كذي وأنا عايش ببلادي عمت ببطل ارهابي لما تضربني كيف في وقتين خديتاني كيف تتوقع مني اشكر لأتاني تعرف ايش انت اولي كيف تقياني راكع ركبي وايدي امرابطار هيوم بالارض وجو ساسم زتا بيوت مهدوم حائلات مشاردال أطفال يتيمة حرية بكلب شاد إنت أمر إنت أردل إحنا بنقبر ما علينا بنصبر واجعنا بنسطر أهم شي إنك تحس بأمان تريح وتسيب لنا القلام معه دمنا دم كلاب حتى لا لما الكلب يموت في الرفق بالحيوان يعني دمنا أرغب بين دم لكلاب لا دم يغالي روح أدافع حالي لو تديني إرهابي Free Palestine from the river to the sea. You cry defense, but it's offense we see. Your mask ain't working no more. Bona nit. Fins demà! Bona nit. You escaped your pain Then copied it on others You were chosen for peace But chose war instead This isn't religion It's domination And domination always ends Som el bon dia i bona vida, una mediterrània. Tot d'una vos oferirem la secció que mos ha preparat en Joan Vicenç Lillo, noves i peres. Abans, però, una crida, en aquest cas, en Esbalda de Palma. Si és cert que tres ciutadanes de Palma, na Reyes, na Alejandra i na Lucía, han estat o són tractades en aquests moments com a terroristes i han estat ingressades a una presó, sobretot, a part de tot, una representant de la ciutadania de Palma, una persona que té la legítima, el manco dins el sistema que fa que es mateix balda també tingui aquesta legítima responsabilitat de ser una de les representantes ciutadans, ha d'intervenir immediatament. Bala de Palma, ara no podeu estar callat. heu d'intervenir, heu de telefonar immediatament les autoritats d'Israel, heu de telefonar a la presó on han ingressat la Lucía i companyia, i demanar el seu alliberament immediat, posar-vos el càrrec de defensar entre les ciutadanes de Palma i una regidora del vostre consistori. Bon dia i bona vida a Ona Mediterrània, sempre fidels al nostre poble. Bon dia, bon dia vida. La setmana passada es compliren 50 anys de l'execució, l'afosellament, l'assassinat de 5 antifeixistes per part del franquisme. Dia 27 de setembre de 1975. Nosaltres la setmana passada en aquest programa ja ho recordaren. Avui, però, hi tornem en forma de lectura d'un article del periodista i activista social català David Fernández Ramos, que la setmana passada va sortir publicat a algun mitjà de comunicació i on fa memòria de la implicació catalana durant aquells dies. encatsala l'escrit amb unes estrofes que Joan Brossa va escriure quan, dos mesos després de l'afosellament d'aquests combatents antifranquistes, va morir el dictador Franco. Havies d'haver fet un altre fi. Et mereixies, hipòcrita, un mur a un altre clos. La teva dictadura, la teva puta vida d'assassí. Joan Brossa, final. Punts suspensius i xiqui a relar a Catalunya. Han passat 50 anys, o mitja vida, o una vida sencera. Però el renou de les bales a escassos metres del cementeri nord de Barcelona, a la serra de Collserola, el 27 de setembre de 1975 a les 08.35 del matí, encara ressonen a la consciència resistent dels qui més s'implicaren en la defensa catalana de Xiqui. Els records compartits són quasi idèntics i voten en cascada. La detenció, un agost d'excepcions, el judici farsa en causa sumaríssima, la darrera nit de xiqui entre reixes, la pajaracà dels presos, el dispositiu militar que sorti de la model fins a Cerdanyola a les set i mitja de la matinada, la pressa policial de la zona... Les primeres càrregues, els centenars de persones, el crit de Gora Chiqui, visca Chiqui. El jersei, elaborat per preses que duia el militant d'ETA. La foto del cos sense vida executat, aconseguida per l'advocat Marc Palmés. La seva ràpida difusió clandestina que va donar la volta al món. Les primeres protestes, els funerals i misses proscrites, les reaccions internacionals. Tot ha quedat en una memòria dolorida que cada 27 de setembre matina puntualment. Blanca Serra i Puig ens rep en el seu pis de les Corts. De partir avui amb ella obliga a recordar que, el passat març, la recentment creada Fiscalia de Memòria Democràtica accepta a tràmit, per primera vegada, des del final de la dictadura, una denúncia per tortures patides baix al franquisme. Era la seva denúncia. A la primavera de 1975, Serra forma part del grup solidari que va donar suport logístic als militants d'ETA, Wilson, Menchu, Chiquí, que fugien de l'asfície repressiva a Guipuscoa. Elles foren també qui els traslladaren a Montserrat quan tocava. Per a Blanca, la data ha quedat inesborrable en el calendari. és encara un dels dies més tristos de la meva vida, amb els records més amargs i que encara no he superat. Fou, impotentment, com si matassin un germà. Començaren matant i acabaren matant, matant a la joventut, que és el que els feia més por. Ho recorda més rememorant que altres companys de la clandestinitat catalana tenien un malnon similar. el nen, el petofet, afegeix que Chiqui era joveníssim i a mi de tanta obscuritat era un punt de llum. La històrica militant rememora que Varen fer tot el que varen poder. Però tot era ja molt difícil i cabria afegir que en les estructures antifranquistes s'havia instal·lat ja la idea que el franquisme desapareixia en Franco. Una visió que des de l'independentisme d'esquerres no compartíem. Per res. Serra, com clau, encara és una ferida oberta. I acaba. tot fou una venjança sàdica sagnant. El seu amic, l'escriptor i vell lluitador independentista, Julià de Jodar, sosté també que cal demanar-se encara si allò fou en realitat el darrer acte de la dictadura o el primer de la transició, o amb dos, simultàniament. Magda Oranic ens rep el seu despatx. Fou l'abocada de Chiqui i juntament el seu company Marc Palmès passaren amb ell la darrera nit. Estigueren presents a l'execució i és com si encara estigués allà. Les seves mans recuïren instintivament els casquets de les bales i el tir de gràcia. Recorda que el primer avís arriba amb una visita anticipada de l'advocat basc Juan Mari Bandrés, traslladant la preocupació per Otaegui i Garmendia i per les detencions a Barcelona. Després, la preocupació inicial fóu Wilson, però les alarmes i els pitjors presàgis saltaren quan s'obria una causa separada contra Paredes Manot. Els nostres intents era dilatar-ho al matxing, guanyar setmanes, dies i hores, perquè sabíem que a Franco li quedava molt poc. Però tot fóu accelerat. A l'ervull del capvespre del 26 de setembre a la model qualcú cridà «S'obre la capella!». Magda només recorda llavors un silenci ensordidor i la calma de xiqui. A Magda oraní que encara li obririen una causa repressiva per haver sol·licitat en un dels últims escrit presentats que fos executat com un godari. Però per al també advocat August Gil Matamala, bregat en el top tribunal d'ordre en públic durant anys, el record més serè i saber d'aquells dies d'agònia és doble, polític i personal. No té cap dubte en absolut que el que més odiava Nanchiqui era la seva condició de jove nascut a terres extremenyes. migrat a terres guiposcoanes i implicat a vida i mort en la causa basca. L'altre record ja és íntim. Com a lletrat, la tasca que se li assignar fou acompanyar a Antonia Manot, la mare de Xiqui, durant la vista oral del somaríssim militar que el condemna a mort. Tot és d'un record tristíssim, un dels dies més sinistres de la meva vida, on la fermesa i enteresa de Chiqui era impressionant, admirable i ens sobreposava. Chiqui li va dir humilitat. Nosaltres no ens hem de vergonyar de ser aquí. Nosaltres sí. En l'única pausa del judici, que durà un sol dia, Gelma Tamala, acompanyant silenci a la mare, a un bar proper on no menjaren res, durant la resta de la meva vida mai més vaig poder entrar a aquell bar. Jordi Oliveres, integrat a l'equip d'envocats i que visitava Chiqui tres vegades per setmana, fou qui va treure dins la seva motocicleta la carta de Chiqui després d'una visita. Llavors en reixes, però sense vidres gruixats, on John aprofitar per dissimuladament passar-li les poques paraules que havia aconseguit escriure com a testament en la primera pàgina en blanca rebassada d'un llibre. Tot anava sent per hora, sense terminis, sense temps, recorda. Olivelles també fou qui va revelar en el seu petit laboratori la foto en blanc i negre de Chiqui. El carret era en color, però no ens fiaven de res ni de revelar-la a qualsevol tenda. Després de l'execució i durant els intents frustrats per organitzar un funeral a Barcelona, fou agredit per incontrolats a la porta de l'edifici del despatx col·lectiu, el capellà inclòs. Oliveres recorda a Chiqui com un allot molt serè per l'edat que tenia. Ens sorprenia. I aquell 27 de setembre segueix sent indescriptible i reapareix inesperadament, periòdicament, Mai m'havien ejecutat a un defensat i et marca per sempre. Avui reclama de nou, com fa anys, un carrer per a xiqui a Barcelona. A tots ells els ha quedat indeleble cicatriu catalana d'aquella matinada del 27 de setembre que s'uneix sense solució de continuïtat amb una altra matinada infausta i propera, la del 3 de març de 1974. A Barcelona, aquella antiga presó model, avui reconvertida en centre de memòria, condensar en només d'huit mesos el transcurs de la darrera pena de mort en Garrot Vil contra Salvador Puig Antic i una de les cinc darreres execucions del franquisme per sumaríssim militar. No és només això que unés a xiquí Puig Antic, El primer ninxol on reposaren les seves restes aquell dia fou cedit per la família de Josep Iruís Pons Llobet, militant del Mil, moviment i bèrit de llebrement. I encara més. Només sis mesos després, el jove Oriol Soler Sobranyes moria a Aúrits, tirotejat per la Guàrdia Civil, després de la fuga de Segovia. I l'any que ve es compliran també 50 anys. Avui, ara i aquí, el lema oficial resa 50 anys en llibertat i quant fàcil seria sostenir incontestablement que això inclou la llibertat d'uns butxills impunes dels que encara avui, un secret d'estat, es desconeixen els noms. Contra això, en canvi, des de 1976, la solidaritat popular catalana ininterrompudament no ha deixat d'omenatjar a Xiqui a Cerdanyola cada any, on sempre hi acudeix puntual la seva quadrilla al seu grup de mitjans de sereus. L'única placa en el lloc de les fetes, mantinguda cada dia, és l'esforç del moviment popular. Cap senyal institucional encara. Només, baix al mandat alternatiu de guanyant Cerdanyola, candidatura impulsada per la CUP, s'aprova al futur carrer John Paredes Manot, xiquí, que encara espera la seva materialització. David Fontanals, del col·lectiu popular Dent de Llibertat, que anualment organitza els actes d'homenatge a Chiqui, coordina aquests dies l'elaboració d'una enorme moral de Chiqui en els mateixos murs de l'antiga presó model. I és diàfan. Quanta memòria aguanta la democràcia? Si no parlant de Chiqui, les coses no aniran bé. 50 anys després... El clar de bosc, llavors terreny militar, on Xiqui fou assassinat en nom de l'Estat, segueix allà. Govern militar segueix allà. Al final de les Rambles, la model buida segueix allà. Però el vent de Xiqui segueix bufant i el silenci rompensa. Com ho va romper aquell gest inesperat d'un advocat, Ruiz Capillas, que enmig de l'ambient irrespirable del sumerici judicial es va posar a aplaudir a Xiqui, apassionada i desconsoladament, rere la seva declaració en el judici i davant l'estupor militar de la sala. August, Blanca, Jordi i Magda són encara aquell aplaudiment català que per aclamació a la llibertat arrencarà aquell dia i ja mai acabarà. Sovint conec el nom d'un integrant del grup musical que m'agradava allà quan jo era jove a finals dels 70, quan es moren. Així, per exemple, llegeix que ha mort el mes de setembre als 81 anys Rick Davis, cantant i lletrista de Supertramp. Aleshores hi havia mit meus en sort i a que seva tenien un tocadiscos. Quan sortia un LP nou de Pink Floyd, Led Zeppelin, Queen, Genesis, Supertramp, ens reuníem i l'escoltàvem amb cuidada tensió. Mai vaig sabre que deien les lletres d'aquelles cançons en anglès, però la música m'agradava. He de dir que en aquell temps, a diferència d'altres amics, també m'agradava escoltar en Víctor Jara, en Lluïc Llach, Mariel Marbonet, Paco Ibáñez, La Bordeta, Pau Riba, Jaume Sisa, pal de molt enllà. Que jo escoltés aquesta gent ja és un indicador ben clar de la ideologia política que m'anava marcant. No va significar que passés igual amb altra gent que vaig conèixer i que també les escoltava, tot i que avui n'hi ha que voten a l'ultradreta. Mallorca és petita i tots coneixem el cas de gent d'esquerres o independentistes catalans que trobaren més bon viure triant i lluitant per opcions polítiques antagòniques d'aquelles que un dia pot ser creen. Com per exemple el santanyiner Llorenç Galmés que avui presideix el Consell de Mallorca en coalició mistós amb vots El patrer Joan Font, ex-diputat del PP, que fa uns anys fins i tot va tomar violentament una paradeta de l'Assemblea Sobregista de Mallorca. Tot indica que el món dona la raó als entraïts. El diari La Razón publica una enquesta de NC Report que diu que el PP i vot superen els 200 escons al Congrés de Diputats Espanyol. La majoria absoluta són 170 sigles. A Belarvenir, com diria en bon mallorquí la bellesa porqué de Campos. El 1974, Supertramp, Enric Davis, cantava una cançó titulada Crime of the Century. La meva filla m'ha ajudat a transcriure'n una traducció. Ara estan planejant el crim del segle. Bé, què serà? Llegiu-ho tot sobre els seus plans i aventures. Sí, val la pena pagar per veure-ho. Així que, apropa't. I mira com violen l'univers, com han passat de malament a pitjor. Qui són aquests homos de la Súria, Copdícia i Lòria? Arrenqueu-les les màscares i mirem. Però això no és correcte. Oh, no, quina és la història? Però hi som tu, hi som jo. Això no pot ser. Fa uns dies, cercant dins la maroteca del diari Baleares de 1959, concretament de dia 8 de desembre d'aquell any, al racó esquerre inferior de la primera pàgina vaig trobar la següent notícia. Krupp llegarà el viernes a Espanya. Bon, el magnate industrial alemán Alfred Krupp von Bollen und Albach, realizarà una visita de 4 días a España a partir del viernes próximo, en la que participarà en una cacería como invitado del Marqués de Bolarque, embajador español en esta capital. F. Ben aviat vai trobar informació d'aquest personatge. Alfred Krupp, que el 1948 fou condemnat a 12 anys de presó i a la confiscació de tots els seus béns. Tot això per haver realitzat treball esclau, l'ús de treballadors forçats i el saqueig d'actius econòmics en països estrangers ocupats i que, per tant mateix, per temps després, el 1951, aquest personatge seria indultat i indemnitzat Aquell mateix any, de 1959, en una entrevista amb el diari londinenc Daily Mail, quan se li va demanar si sentia algun sentiment de culpa, va respondre, quin tipus de culpa? Pel que va passar sota Hitler? No. De mateix, és lamentable que el mateix poble alemany es deixés enganyar tant per Hitler. L'acusació contra Alfred Krupp era, sobretot, la d'haver-se adherit en la seva preparació i execució a la política nazi de depredació, cercant en els territoris ocupats per Alemanya els béns de major valor i apropiant-se'ls per la força. L'acusat Alfred Krupp Krupp fóu especialment actiu i s'ocupava de l'organització de la depredació i del saqueig en els països ocupats. No hi ha dubte que la Krupp emprà a Alemanya almenys 70.000 civils estrangers traslladats des dels seus països ocupats per Alemanya, així com uns 21.000 presones de guerra francesos, russos i llugolaus, i més de 5.000 persones procedents dels camps de concentració, els anomenats presones polítics de diferents nacionalitats. No contents en l'explotació de la mà d'obra dels Lager a les seves fàbriques, la Crup fins i tot va arribar a instal·lar fàbriques dins dels camps de concentració. En un camp de la Croup, per a fills d'obrers a la zona oriental, els nens eren allunyats dels seus pares, en freqüència definitivament. Les seves mares, a més, eren trelladades a altres fàbriques, segons caprits dels acusats, sense poder portar amb elles els seus fills. A Boer de West moriren dotzenes de nens a causa de malalties i manca d'atenció. En concloure el seu estens plec de càrrecs, Telford Tyler, brigadier de l'exèrcit dels Estats Units, va dir la tradició de la cru i el comportament moral i polític que representava es corresponen perfectament amb el clima moral del Tercer Reich. No hi va haver un crincó més per aquest estat, ja fos una guerra, un saqueig o una esclavitud en el que no participassin aquests homes. De mateix, el 3 de febrer de 1951, l'alt comissari nord-americà John McCloy va anunciar l'alliberament de Crup i l'anul·lació de l'ordre de confiscació dels seus béns, que, va dir McCloy, no forma part de les normes del nostre sistema jurídic i, en general, està en contradicció amb el concepte nord-americà de justícia. Alfred Krupp va ser emmès al partit nazi l'1 de desembre de 1938. La sol·licitud d'adhesió es va presentar l'11 de novembre de 1938. També va ser membre del Consell d'Armament del Ministeri d'Armament i Producció de Guerra del Reig. Va ser responsable del desmantellament de fàbriques als territoris ocupats per la Werschmach i la seva reconstrucció a Alemanya. Krupp von Bollen und Albach va ser guardonat en la creu del mèrit de guerra de segona i primera classe. Pel que fa a la seva visita a Espanya pel desembre del 1959, a part que va gaudir d'unes jornades de caça que on s'imagina en un ambient del llibre de los Santos Innocentes, no he pogut trobar cap altra informació I no sé per què he imaginat una relació d'aquesta visita amb el boom de la balerització urbanística i turística de la nostra a Eivissa i Mallorca dels anys 60. Però això és farina d'un altre sac. En tot cas, cadascú tregui les pròpies conclusions que potser també expliquen l'Europa que vivim ara. I bé, fins aquí no podrem allargar més noves i parers. Ens tornarem a trobar divendres, que hi ve a la mateixa hora, si ens voleu escoltar. Gràcies i salut. Perquè vols donar suport a la nostra llengua. Perquè t'agrada la música feta a Canostra. Perquè creus en una ràdio plural, de qualitat i feta en clau mallorquina. Anuncia't a Ona Mediterrània. Donen suport i ajuda a fer créixer la teva empresa. Ens avalen prop de mil socis. Informa't sobre com posar un anunci a Ona a la web onamediterrania.cat. Recorda, onamediterrania.cat. Tu fas Ona. De Balears, periodisme mallorquí, periodisme valent. Tens WhatsApp i d'ara també tens el Consell de Mallorca a la teva butxaca. Rebràs comunicats, avisos, inscripcions, subvencions i l'agenda dels actes més destacats. Tot directe al teu mòbil. Vés a la web del Consell de Mallorca, entra i directament toscaneja el codi QR amb el teu mòbil. El Consell de Mallorca més a prop que mai. Aigua dolça per a gent salada a la vostra oficina o a casa. 3 Globs és un projecte d'emprenedoria social de 3 Salut Mental, aigua de qualitat local i que afavoreix la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Trobareu més informació a www.aigua3globs.org. També podeu telefonar al 971 0901 94. Ona Mediterrània és la realitat més potent de mitjans de comunicació en català. Formen part. Associa't. Ha arribat a Mallorquia el nou método Slow Dendistry, de la mà de la doctora Joana Maria Planes Mariano, especialista en pròtesis sobreimplants. Fer odontologia slow no et s'ha pausat. És dedicar a cada pacient el temps necessari per aconseguir uns resultats excel·lents, segurs i de qualitat. Ja ho sabeu, podeu trobar la Clínica Dental Planes Mariano a Berenguer de Tornamira, número 9, primer, primera. De voler el cort inglès de Jaume III i tota la informació a la web planesmarianodental.com i també al telèfon 654 04 1351. La nostra feina és la vostra qualitat de vida i un vell somriure. Vos hi esperam. Escoltes Ona Mediterrània. Des de la 88.8 de la freqüència modular. Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modular. Fly me to the moon, let me play among the stars, let me see what spring is like on... A Jupiter and Mars In other words Hold my hand In other words Baby kiss me Fill my heart with song and let me sing forevermore You are all I long for, all I worship and adore In other words, please be true In other words, I love you Fill my heart with song, let me sing forever. Bona nit. No, no m'atrevia, no m'atrevia. No, és que d'aquestes jo crec que saps d'avui, pintura val més notar-les gaire. Sí, no m'atrevia a tallar-les. Estàs en el microfon 3 o estàs guanyant? Amem, comencem amb el micròfon, però no descart que d'aquí un parell no hi sigui. Bon dia, Tomeu, com estàs? Bon dia, Aina Mó, bon dia, audiència d'Ona Mediterrània. Avui, en fi, paraules majors, no? Sí, avui, clar, és que estic començant a tenir com a... El dilema és aquest de, i de què faig el programa avui? I vaig pensar en fer en Fran Sinatra i vaig dir, uau, sí, 100%. A més m'agrada molt, a mon mare també li agrada molt, per tant sé que li agradarà molt, escoltar-ho. I... Hem escoltat Raim i tot amunt, que és una de ser més... Guapíssima, una lletra guapíssima, no? Sí. No, són molt romàntiques totes, no? Sí, sí. Era un bon romàntic. Clar, i me pareix que li deien la veu, no? Li deien la veu, sí, de boys. Amb aquesta veu, què hem de fer? Sí, tenim un ambrús que li deien de boss i d'aquest que li deien de boys. De boys. Sí. Molt va bé, molt va bé omplir una miqueta l'estudi d'amor, perquè avui hi ha hagut molta guerra, hi ha un guai de genocidi, hi ha hagut molta cosa. Molta. Massa, massa tensió. Nancy, aquesta mitja horeta mos ajudes una mica... Intentarem posar un pot d'alegria. Sí, volar una miqueta... Lo que tampoc hem d'oblidar el que està passant. No, no, no, però bé. Molt va bé, molt va bé, una miqueta de Frank Sinatra. Don't let it, let it get me down Cause this fine old world, it keeps spinning around I've been a puppet, a pauper, a pirate, a poet Fins demà! Fins demà! I thought of quitting, baby But my heart just ain't gonna buy it And if I didn't think it was worth one single try I'd jump right on a big bird and then I'd fly I've been a puppet, a pauper, a pirate, a poet Si encara estàs viu, ara li pegaria una telefonada, així en directe aquí, jo li convidaria, li diria, mira, ara devanir un parell de dies, te preparam aquí un poquet de passatgedeta i tal, te durim a sopar en el petit país. Clar, fa un concert exclusiu. Bueno, això ja és una altra cosa. No, el passatger de tot, no? Amb en Francis Albert Sinatra. D'origen italià, ho he de dir aquí. La família italiana. Bé, ara enxerraré una mica d'ell, així l'ubicam un poc. No només va ser cantant, també va ser actor i bé, un autèntic símbol cultural ja del segle XX. actuat per tot el món i canta temes molt personals i els fa seus. Se nota molt quan una cosa la canta en França i l'altra. I perquè li posa molta emoció, almenys jo ho interpreta així. I... A més de sa música, com he dit, que també va s'actor, va guanyar un Òscar. Té un Òscar en França i un altre. En el millor actor secundari en sa pel·lícula From Here to Eternity, del 53. I també ha aparegut altres pel·lícules com The Man with Golden Arm, The Mancurian Candidate i altres musicals com On the Town, Guys and Dolls, High Society i Pearl Joy. He de dir que no n'hi ha cap. Però... com a to jo ara no el tinc molt present sí, sí, sí realment t'apareix que el devia mereixer això és que ara en fi Home, hauria de veure la pel·lícula per poder-ho dir, jo vull pensar que algo sí, però Pentura tan bé que fos ell, Pentura va ajudar. No ho sé, però, clar, nosaltres el coneixem com a cantant, però Pentura en aquella època també tenia bastanta fama com a actor, no ho sé. Vull pensar que si té una escarça el devia mereixer mínimament. I bé, ara m'ha escoltat That's Life, que traduïda en català seria Aixet Sa Vida, que bé, xerra de pujades i baixades, que és com és. I ara anam a escoltar una que descriu perfectament una ciutat estatalianca. No importa ni dir el título, però estàvem escoltant New York, New York. Start spreading the news, I'm leaving today. Be part of it, New York, New York. These vagabond shoes are longing to stray. Right through the very heart of it, New York, New York. I want to wake up in a city that doesn't sleep. And find I'm king of the hill, top of the heap. These little town blues Are melting away I'll make a brand new start of it In old New York If I can Make it there I'll make it Anywhere It's up to you New Això necessita un acompanyament de Nainamo. Aquesta cançó. Bé, bé, que he de dir, ja ho he dit, però... Bueno, aquí estigui en general totes, perquè clar, tu totes les setmanes has escoltat un prens i un altre, parlava gent de ben aquí. Més de manco teníem una selecció de pensades que m'agraden més, però això de dir, que em vaig d'escoltar, m'ensenyar a qualcuna que no conegui i tal, i en general... Això perquè la nostra audiència sàpiga que no improvisàvem aquí. No, no, aquí s'escolt se prepara, no? Una secció preparadíssima. Clar, clar, tot està guionitzat. Tenim un guió de 10 pàgines, cal. Bé, i lo que volia dir que... Quan reim també és perquè mos posa riure. Que anava a dir? Això que en general m'adona com una sensació de... No sé per què us relacionaria com a sivern, més com a Nadal, com a festiva, però com a... No sé explicar sa vibra. Però a mi m'has ver que canta moltes Nadales, no n'he posat cap. Però... No ho sé, em transporta més a una època més de fred, que no de calor, com a més... una calor com a més acollidora... No sé, no sé si... Bon abril, una bona passada... Sí, i faig una altra. Això és per tot el meu. Aquí ja no hi arribava, no? versió d'estudi amb en Tomeu Martí Ciulant. Se farà més famosa que s'original. Saps què me passa, Aina? Me passa com a merveix. Ah, sí? S'edat? Ves a ser que no ho sigui. I és que me pare que me repeteix. Ara t'anava a contar que, i me sona que ja t'he contat, no ho sé, que un dels millors exemples de periodisme escrit que he llegit en la meva vida és un article dedicat a ensinatre, un article llarguíssim s'ha de dir, que va escriure en Gai Talese periodista representant el consideren un dels pares del nou periodisme nord-americà que va transformar gènere i és un en Gai Talese viatge a Nova York per entrevistar en Sinatra no? I, clar, són dies i dies d'anar-li darrere i tal, i resulta que en Sinatra està refredat, que és un autèntic drama per la veu. Imagina't, la veu refredada, no? I aleshores, clar, no pot todar, perquè a més està registrant un dit, no pot todar... Com todar, segur, xerrant amb un periodista impensable. Amb un periodista, quan s'ha de reservar per... per... per gravar. I, en fi, és un retrat espectacular, no?, d'una espècie de... no sé, de jove italià vaciat, que només el posa a ratxar una persona en tot el món, que suposo que sap qui és, sa mare, evidentment, la mama, aquí sí que no hi ha ni sinatres, ni màfia, ni... No, si hi ha sa mare... Si la mama diu tal, és tal... I d'altra banda també hi ha una escena que explica en Gaita Lesse, que és un moment que ell crec que fa una xam o una cosa així, i apareixen com a 20 mans amb un mocador, perquè mos fa sensi d'en Sinatra. Va anar allà a fer un poc una entrevista i va tornar amb un llibre. Sí, sí, gairebé. Una crònica. Està publicat en català i es llibre, es llibre, s'atitula Sinatra està refredat i altres assatges. És a dir, que són diversos escrits, diversos assatges periodístics, entre els quals hi ha aquest Sinatra està refredat, que com vor dic és una autèntica meravella de periodirma. De periodirma, per altra banda... amb molt de dot ver darrere perquè si per fer un sol reportatge te pots permetre tenir un personatge com un gai de l'ésser durant tant de temps no, no, increïble, increïble el llegiré, el cercaré si, si no jo te'l duré per on anàvem? Ara escoltarem una cançó que s'hi diu Something Stupid, que és bastant més familiar en el sentit que la veu femenina és la seva filla, Nancy Sinatra. És una cançó que m'agrada molt d'ells, l'escolt des de fa molts anys i bé, vol dir escoltar-ho. Ara aquesta no m'ho sona. Ara veuràs, te sonarà segur que al mínim, se torna bé. I know I stand in line until you have the time to spend an evening with me And if we go someplace to dance I know that there's a chance you won't be leaving with me Then afterwards we drop into a quiet little place and have a drink or two And then I go and spoil it all by saying something stupid like I love you. I can see it in your eyes that you despise the same old lies you heard the night before. And though it's just a line to you, for me it's true and never seemed so right before. Fins demà! Fa pinta que la fia fa el que pot, l'acompanya... Bueno, ho fa bé, ho fa bé. No t'ho pareix que li van arreglar una miqueta ja en els estudis. Creus? Bueno, podries? No ho sé, jo. No me trobes que dir res. Però crec que és una peça molt guapa. Queda molt bé. I... O sigui, clar, la frase principal de la cançó realment diu que... I després vaig i la cac per dir una cosa tonta com t'estim. T'imagines, Carla, per dir-te's tim? Seria molt dura. I let the stars get red and all the nights so blue. Aquí no la cagam, perquè això és música amb amor. Clar, no, aquí el amor no faltarà mai. Vendo-ho així. I un pa amb oli i una beguda tampoc. Mai. Perquè recordem que aquesta secció música amb amor està patrocinada pel petit país, que és més que un bar que ja fa de nit. Que de fet ahir va estar tancat en suport a lo que veia passat en la Clotilla Palestina i perquè tothom fos a l'Ajuntament de l'Axet. És forta que ara la Lucía i l'Alejandra que les coneixen i les Reyes que no la coneixen tant estiguin tancades a presó com si fossin terroristes. Poden anar dins un vegell. Sí, no, és increïble. Bàsicament, retrata cada vegada més lo que està passant. Sí. Upa! Atenció, atenció, atenció. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Bona nit. We've been together, lovers at first sight. In love forever, it turned out so right. For strangers in the night. Escoltar les cançons d'en Fran Sinatra em fa pensar que... o a banda de sa veua, diguem, o ell és un gran intèrpret, que supos que sí, no? El gos, el gos, el gos. O també tenia uns productors, és a dir, s'esquençó en l'Ivan com es trajes que duia, o sigui, a mida, no? Sí, no, i a més també té uns músics molt bons. Ja. que n'hi ha un que l'han acompanyat sempre, i clar, vull dir, jo crec que ja és una espècie de complicitat i tal, que ho arriben a fer tot tan perfecte que l'escoltes en el principi, fora sentir-se seu, oi, ja saps, això ho pot cantar, bé, ho pot cantar tot, però això ho cantarà en si l'altra. I jo troc que en general són obres d'art, de fet aquesta és guanyadora bastant de Grammys, per exemple. Sí, sí. I sé qui ve ara, se diu Let Me Try Again, deixa'm-ho tornar a intentar. I et sap bé com sou preferida d'encinat. M'agrada molt, l'escolt molt, i és molt emotiva. Tipo, musicalment, a part de ser lletra que és molt guapa, musicalment la trobo una obra d'art. Totes ho som, però és que aquesta és una altra cosa per jo. Uf. I know I said that I was leaving But I just couldn't say goodbye It was only self-deceiving To walk away from someone who means everything I've learned and I've come back to stay Let me try again Let me try again Think of all we had before Let me try once more We can have it all You and I again Just forgive me or I'll die Please let me try again To beg is not an easy task. But pride is such a foolish mask Let me try again Let me try again Think of all we had before Let me try once more Un final apoteògic. i tota sa cançó, jo és que no sé què té, no sé què té, però la trop musicalment, no sé, me produeix un... jo què sé, no sé explicar, o sigui, no te passa? Que hi ha coses que t'agraden molt dir nosaltres exactament perquè... Sí, clar, perquè van directes a ses emocions, no? Sí, però més musical, no tant només la lletra, que també és molt guapa. Jo troc que és una cançó que et tracta molt com a... Tratada amb molta maduresa, perquè xerra de segones oportunitats. I troc que Sinatra se la fa molt seva. I com si xerres perfectament de sa seva vida, no ho sé, troc que ho transmet molt bé. M'agrada molt. Que bé ara? Ara m'ho anem a volar un poc. Perquè escolta'm Com Fly With Me. If you can use some exotic booze, there's a bar in far Bombay. Come on and fly with me. Let's fly, let's fly away. Come fly with me, let's float down to Peru. In Llama Land there's a one-man band And he'll toot his flute for you Come on, fly with me Let's take off in the blue Once I get you up there Where the air is rarefied We'll just glide this starry-eyed Once I get you up there I'll be holding you so near You may hear all the angels cheer Because we're together Weather-wise it's such a lovely day Just say the words and we'll beat the birds down to Acapulco Bay. It is perfect for a flying honeymoon. They say, come fly with me, let's fly, let's fly away. És que tinc ganes d'avui, no tinc ganes d'anar-me, no tinc ganes de convidar-me, però tinc ganes de portar-se darrere. Menys si serà la que m'espera. És que només pot ser una, jo crec. I aquesta sí que és una declaració vital. té versions de tot tipus de punks també jo aquí no he arribat jo crec que hi ha una versió que m'agrada molt que la canten paparotti i la canten junts va bé, va bé no, no, en el costat ho posa i han sigut vicius cantant aquesta cançó també però bueno avui no la posarem avui no la posarem i del que feim bon anam ja Sí, m'ho anem perquè vull que escolteu i jo també vull escoltar L'Homans Impossibles de My Way, que és una obra d'art, és llarga, no l'acabarem d'escoltar, però escoltarem el que puguem. I espero que heu disfrutat molt. Recordem que aquesta secció està patrocinada pel Petit País, Faganich, i ens veiem allà. I he d'anar, i he d'anar. Sí, eh? Podem anar com una hora baixa a prendre qualque cosa o a sopar divendres de dissabte. Per tant, també tens moltes possibilitats i totes a nostre audiència també. A menys si hi pegareu un vot encara diumenge... No, diumenge, no, eh? Dissabte, divendres i dissabte per menjar, vull dir. Clar, clar, és que si vols jo recomano que aprofiteu i sopou. Clar. Clar. I si no... Fa molis i ensalades. I si no, fer un parell de rodes allà, està bé. Un bo gran, sí. Tot producte local. A més té, clar, o sigui, té interior, exterior, barra, a dalt, a baix... Sí, interior, exterior, a dalt, interior, exterior, a baix. No, no, allà no és molt gran, però té molt d'espais. I és molt acuïdor. I és molt acuïdor. I planned Each charted course Each careful step Along the byway And more Much more than this I did it My way Yes, there were times I'm sure you knew When I fit off More than I could chew But through it all When there was doubt And I stood tall and did it my way I've loved, I've laughed and cried I've had my fill, my share of losing And now as tears subside I find it all so amusing To think I did all that And may I say Not in a shy way I did it my way For what is a man What has he got If not himself Then he has not To say the things He truly feels I must be working on it. Bona nit. Bona nit. Som a Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la Freqüència Moldada o d'onamediterrania.cat. Avui el Bon Dia i Bona Vida ha estat pràcticament íntegrament dedicat a Palestina i a totes les noticis al voltant d'aquesta qüestió que s'han produït aquestes darreres hores. fet aquest parèntesi que també mos ha anat bé de música amb amor per mirar descarregar una mica els sentiments acumulats però ara és el moment de tancar el programa i dedicar aquests darrers minuts també a la qüestió de Palestina i sobretot en aquest cas a les mobilitzacions ciutadanes que hi ha a Mallorca, a totes les campanyes que hi ha en marxa, podem fer un repàs per veure si entre tots tenim capacitat per acabar amb una injustícia majúscula, que és el genocidi, i amb una altra injustícia que té bonitó, que és la detenció d'aquestes persones que formaven part de la flotilla i que ara mateix, segons les informacions que no tenien confirmades però que semblen de fons ben informades, estan sent tractades com a terroristes i han estat ingressades a una presó. Si se confirma és un autèntic escàndol, i tots els representants polítics de Mallorquia i de les Illes Balears ja estan fent tard de moure-se per alliberar les ciutadanes mallorquines i de les Illes Balears que estan a ser tractades com a terroristes. Tenim en els estudis en Frederic, en qui parlàvem, ja no recorde quin dit, despoix ahir, del programa que fa en aquesta casa, però ara hem de parlar de totes aquestes qüestions. Frederic, molt bon dia. Molt bon dia. En primer lloc, com va anar la mobilització a Palma i a la resta de municipis de Mallorca? Jo, malauradament, era la feina, però veig que Mallorca segueix en peu, mobilitzada, i amb moltes ganes de seguir solidaritzant-se amb el poble palestí davant tot aquest genocidi, i una altra vegada més es demostra que és carrer, que la gent, que és poble, està per damunt dels governs i de tota aquesta complicitat amb aquesta barbària. ahir va va una concentració multitudinària sobretot si se té en compte així com estava convocada un dia per s'altre i tal a Palmas, plaça de Cor, Plena i també per el que hem anat recopilant a través de diari de Balears dels diversos municipis, bé, entre centenars i desenes, depenent del poble, que se concentraven en el punt simbòlic del poble, normalment davant de l'Ajuntament, i també llegien el mateix manifest, un manifest molt senzill i que, bàsicament, reclama, evidentment, la fi del genocidi i l'alliberament de totes les persones que formen part de la flotilla, però no em perpasses. El genocidi ara mateix, quines dades tenim, en quin moment està, què se pot fer? Tot se pot fer sortir en el carrer una altra vegada aquest diumenge, dia 5, perquè resistís a existir i és l'únic camí que li queda al poble palestí. Perquè davant d'un setge que es trenca des de l'electricitat, l'aigua, medicina, l'educació, tots els serveis elementals, se'ls mata literalment quan els donen l'única opció d'ajuda humanitària escoltada per militars i mercenaris al servei dels Estats Units. no queda res més que resistir i lluitar i per altra banda és que no tenen res a perdre i ens estan donant una lliçó. Moltes vegades se xerra que nosaltres hem d'ajudar a Palestina però és que Palestina ens està ajudant a nosaltres perquè ens està fent obrir els ulls davant tot aquest sistema imperialista mundial i davant d'aquest ordre que no dubten fer absolutament el que faci falta per mantenir els seus interessos econòmics. Llavors, jo penso que hem de donar gràcies perquè està fent despertar a nivell global a tota una gent que semblava dormida per acabar amb aquest sistema. Ara que dius això, també m'agradaria parlar un moment del paper que ha fet la flotilla, una flotilla... que en alguns casos era vista en recel, en altres casos directament se caricaturitzava i se feia bromes sobre ells, però que en realitat jo crec que ha complit bé la seva funció, que era la de posar de relleu el que està passant. La flotilla surt d'una iniciativa semblant a la que va passar fa deu anys amb el Mavi Bàrmara, que és un vaixell que va patir més de deu persones mortes i 43 feliços de bala. Per tant, independentment de poder estar més d'acord o no amb els integrants individualment que han pujat en el vaixell, s'ha de respectar aquesta acció perquè s'han jugat la vida. I és una cosa que sempre s'ha de manifestar. però també s'ha de manifestar que la flotilla el que vol precisament és assenyalar la situació de Gaza i l'estació de Palestina, que són els principals resistents d'aquesta situació i evidentment sí, està complida aquesta funció perquè el moviment obrer a nivell europeu sembla que ha despertat i avui mateix hi ha una vaga general a Itàlia, no sé què espera comissió en sobre les UGT. Frederic, tens contacte directe amb Gaza? Sabem què està passant de veres allà ara? Es comptabilitzen oficialment unes 70.000 i 80.000 víctimes, però això vol dir oficialment, amb els aparells d'estat que queden o d'autonomia que queden dintre de base, però s'estipula que hi ha més de 680.000 morts i desapareguts, perquè les runes han soterrat tota esperança de milers de famílies i famílies, de centenars de milers de famílies. Per tant, és increïble, la seva residència és increïble. Estan parlant, per tant, d'una quantitat de morts bestials que pot oscilar, com dius, entre els 60.000 i els 600.000, per tant, ara mateix és una xifra molt complicada de determinar, però és que després estan parlant És a dir, són víctimes mortals, però víctimes ho són més de 2 milions, no? És a dir, per descomptat fam, per descomptat malalties, per descomptat traumes psicològics de per vida, etcètera, etcètera, no? I no ens oblidem de la situació de Cisjordània, on tots els assentaments il·legals segueixen avançant, on s'ha manifestat per part del govern d'Israel que volen acabar amb tot l'autogovern que queda, el poc autogovern que queda dintre del que és el West Bank. I ja estan desplaçant milers i milers de persones, decenes de milers de persones descan de refugiats. Hi ha una població flotant que no sap molt bé ni on caure dintre de Cisjordània. És una situació totalment tan fixent. i a partir d'aquí com creus que a partir de ser mobilitzacions que ara les repassarem com creus que hauria d'evolucionar què creus que hauríem d'aconseguir En Gustavo Petro ens ha donat una lliçó de dignitat a nivell mundial intentant restaurar el poc que pot existir en el dret internacional, exigint la intervenció militar dintre de la franja de Gaza, encara que el PP de la franja de Gaza i de Palestina, evidentment, l'ha de protagonitzar el poble palestí. Però davant d'aquesta barbària i aquesta situació ho està fent molt bé. Un embargament íntegre, una expressió total de seus diplomàtics polítics, una ruptura absoluta de relacions comercials i econòmiques i no enviar un vaixell, en teoria, a escoltar una flotilla i quan arriba a les aigües territorials palestines donar mitja volta donant el reconeixement de la sobirania o de l'ocupació i colonialisme de l'estat israel damunt palestina. Això és el que ha fet Pedro Sánchez. Bé, justament, te volia treure el paperot que han fet... Bé, també n'enverpasses, és a dir, el paperot que ha fet Europa, tots els estats, per un costat, que jo crec que és terrorífic, no? I de les altres, el paperot que ha fet Pedro Sánchez i Itàlia... que han enviat d'orbaixells per fer què? Per dir a la flotilla que no entrin a la zona d'exclusió. És d'un ridícul espantós, o no? Si comencem per xerrar d'Europa, en la von der Leyen, aquesta famosa política alemana que surt a les comissions europees, es dedicava a dir que a Gaza hi ha objectius militars civils de les seves estructures, justificant de bombarder d'hospitals i escoles. I ara s'escandalitza que hagin mort més de centenars de milers de persones. Ara, en aquests moments, qui ha fet aquest canvi Que ha fet paler aquest canvi? Doncs el poble, la gent, la societat, que està veient com els seus polítics són còmplices d'aquesta barbaritat. I a Europa li costarà moltíssimes dècades acceptar que ha tornat a donar peu a un genocidi. Ha tornat a donar peu a una barbària. i no ha actuat malgrat la petició jo crec que en aquest cas diguem que ha anat multiplicant-se de la ciutadania europea la ciutadania europea segurament també hem de fer autocrítica va tardar massa a reaccionar però bé, com a mínim ha reaccionat S'ha mobilitzat i en aquests moments, com tu dius, sobretot les classes populars, s'estan mobilitzant arreu d'Europa. Itàlia en aquest cas va un poc per davant, Barcelona, com sempre, capital, i veure si entre tots aconseguim una mobilització massiva. I el poble grec que també està manifestant... vagues generals en contra de l'OTAN, perquè no oblidem que l'OTAN és arma a Israel d'una manera pràcticament directa, i tornem al paper d'en Pedro Sánchez. Com es pot tenir la barra de sortir ara a xerrar que estem en Palestina quan ha hagut contractes de més de 1.040 milions d'euros en compra-venda d'armes a Israel, quan no s'ha atrevit més que embargar combustibles dels quatre vaixells que puguin passar per allà. I recordem que avui tenim en Gerard R. Ford un vaixell amb dos reactors nuclears i més de 4.500 soldats que no va precisament a donar ajuda humanitària a la mà mediterrània. És una situació política en què estem siguent còmplices, a menor que amb una base de l'OTAN. perquè justament te volia comentar això. Avui a fondatge les aigües de l'abadia de Palma es porta avions nuclear més gros que hi ha en el món, un porta avions, evidentment, de guerra. De fet, ve precedit per uns avions que ja han estat sobrevolant Mallorca aquest dies i també per una barcassa, etcètera tot un muntatge i això recordem que són estructures de guerra, estructures imperialistes, eh? Recordarem Gran Hugo Chávez, vayanse al carajo, yanquis de mierda, maldito sea el Estado de Israel. Dins d'això, avui és divendres, perquè a vegades costa ja centrar-se en quines convocatòries hi ha. Avui és divendres i avui, per tant, hi ha una convocatòria per mostrar rebuig a sa presència, no només d'un vaixell de guerra, d'una maquinària de guerra brutal... sinó també molt perillosa perquè els reactors van amb energia nuclear i si en algun moment falla li queden palma fàcilment. Sí, també pas pena per la població civil de Mallorca, perquè la darrera vegada l'any passat que vam tenir un vaixell de militars en l'an de festa per Magaluf, com anuncia a l'última hora, va ser detingut un militar italià per violar una dona allà. Perquè després ens preocupa moltíssim dels abusos que poden tenir les persones treballadores que viuen en aquesta terra, no ens preocupen ni molt manco dels militars imperialistes que ens imposen, venint a les nostres costes i fent-nos servir com un bar i un puticlub, perquè és el que ens fan servir. També recordar la classe política, que tant xerrar de pau i tant xerrar d'aturar el genocidi, perquè no comencen a xerrar de sortir de l'OTAN, de deixar de prendre els pressupostos militars, de deixar d'empitjorar les condicions de vida de la classe treballadora amb uns pressupostos que no s'adocuen a la necessitat del poble treballador. perquè si xerrem de guerra i un occident de xerrar de la OTAN i el seu suport explícit al genocidi a Palestina bé, no només m'apareix que diguem-ne que les polítiques de tots plegats perquè ja això ja si vas a mirar la composició del govern espanyol actual també no només no van cap a la direcció que dius sinó que van en la direcció contrària és a dir més o tant, més despesa militar i més pressió damunt la ciutadania a base de crear un clima de por que pugui justificar la inversió en armes que és al cap i a la fi el que està imposant Donald Trump. Jo crec que és un moment a nivell internacional, a nivell mundial, a nivell de la classe treballadora, que hem de despertar, que hem de començar a prendre part activa en tota la situació que ens ve al damunt, perquè no som conscients de la retallada de llibertats, de retallada de serveis socials, l'augment de vericisme que tenim en el món per culpa d'aquestes polítiques imperialistes, I hem de fer un pas endavant i forçar els nostres sindicats per acabar amb aquests pressupostos de l'OTAN, per acabar amb aquesta complicitat amb Israel i per començar a prendre part activa de les nostres vides. Frederic, ara te faré una pregunta a tu que sempre parles de la classe obrera i tal i qual. Perquè a mi me crea molt de dubtes. La gent que fa feina a fabricar d'armes són classe obrera? Sí, i de fet Astúries estan lluitant activament perquè estan reconvertint industrialment les seves indústries en indústries amamentístiques, amb la financiació i tot directa d'empreses italianes. Hi ha alguns canals que ho estan denunciant i els sindicats mateixos estan protagonitzant manifestacions en contra d'aquestes posicions. En fi, tot, els treballadors d'ESCAF al País Basc han fet aturades en contra que la seva empresa segueix fent trens i trenvies a Israel. La classe treballadora no pot ser responsable de la producció de les seves empreses, ens hem de guanyar el pa. No tenim cap mena alternativa, no tenim cap mena de possibilitat perquè ens imposen aquest negoci. Al igual que la classe obrera de les Illes Balears ens imposen un model turístic que no beneficia les nostres vides. I així ho està manifestant cada any cada vegada més massivament. sí, bé jo també ja jo mateix el treballador de l'estreria un primer de maig quan vaig veure intervenir un policia en nom d'un sindicat ja vaig dir, bueno, això no jo crec que els policis no han d'estar en els sindicats i que totes aquestes persones que fan feina en aquestes indústries com a mínim, no ho sé a través dels sindicats, perquè evidentment individualment la gent és el que dius, però col·lectivament s'ha de lluitar per intentar canviar aquests models productius. Sí, i sobretot aquest sindicalisme tan venut als interessos econòmics per part de les seves cúpules, evidentment. Frederic, dedicar-me els darrers minuts a parlar de la convocatòria de diumenge a les 6 a la plaça de les Columnes. Correcte. Quin és el lema, quina és la idea, per què la plaça de les Columnes... Hem triat la plaça de les Columnes també per tractar d'atracar-nos un poquet més a la massa treballadora que no estigui pel centre, precisament un dia que és de festa, per també tractar de donar un poc de... de diferència, altres mobilitzacions, i l'hem triat resistir és existir en honor al poble palestí que lluita de totes les seves formes possibles, totes les seves formes possibles, des d'aixecar-se... i viure amb dignitat un dia més fins a lluitar i resistir contra l'ocupant. Per altra banda, també denunciem activament els vincles encara existents a la universitat, amb Jaume Carot com a seu rector, que no està complint tampoc amb aquestes polítiques de trencar amb Israel, ja que, per exemple, el Banc Santander rep més de 250.000 euros a l'any, per seguir col·laborant estretament amb aquest genocidi, igual que altres empreses com a Palma Aquarium, que ja s'han assenyalat, o Rimax, tenen convenis de pràctiques i comercials a la universitat. També, per altra banda, s'ha xerrat molt d'en Pedro Sánchez, de Sumar, de totes aquestes traïcions perquè exigim una ruptura total amb el sionisme, perquè no volem ni consolats, ni ambaixades, ni tractes comercials, ni competicions esportives amb ells, ni una visió que és el menys perillós del món, en el sentit que el que menys afecta en aquesta lluita, però que no volem canviar res amb ells. De altra banda també denunciar la situació de la flotilla, que en aquests moments no tenen ni dret a advocats i ja està passejant-se per Jan Ben Givir, que és el ministre de Seguretat d'Israel, amenaçant-los de terroristes, com ha fet amb altres presos palestins durant aquest any, ridiculitzant-los i diguent-los assassins i terroristes. Aquí l'únic terrorista que existeix és l'estat il·legítim de res. Sí, però francament jo he vist el vídeo, bàsicament el que fa és retratar-se ahir mateix, tampoc no... És una societat malalta fins tot. Esperem que també dins la societat israeliana hi hagi reacció per part dels ciutadans que tinguin pentura més consciència i més memòria, perquè justament hauria de ser un poble amb més memòria, no? No és un poble, és una colònia, és una estructura d'apartheid, és una societat que dona suport al dinocidio del 83% de la seva societat. L'únic que estan reclamant és un tracte per alliberar els seus personers, però no estan ni molt menys per acabar amb aquesta ocupació, perquè Palestina només pot ser una i pot ser des del riu fins a la mà, i no hi haurà una altra Palestina. Frederic, en darrere crida la participació per diumenge. Recordem-ho una vegada més, diumenge a les 18 hores a la plaça de les Columnes. És una concentració o és una marxa? És una manifestació que acabarà en el born. Noraduna, Avingudes, Plaça Espanya, Càrrec de Som, Rambla, Carre Unió, i Tornan és bon. I bé, l'únic que dic que ens lligam molt, que tothom faci el seu granet de sorra, que no poden deixar que això serà així, que una ferrada molt forta a tot el Pueblo de Pastí, que s'està deixant tot dia rere dia, i que tenim sentiments encara, i tenim emocions, i tenim empatia, i això no ens ho pots llevar ni a l'imperialisme, ni molt manco les seves empreses. I moltíssimes gràcies, el Frederic. I en nom des Bon dia i Bona vida, que és matinal d'Una Mediterrània, també una crida específica a totes aquelles persones de Mallorca i de la Silla de Balears que tenen responsabilitats polítiques i, si encara no ho han fet, ja fan tard, Feix tot allò que se pugui fer, telefonades, mails, si fa falta anar-hi presencialment, Francina Armengol per començar, Margarida Proens per continuar... Jaime Martínez, Balda de Palma, hi ha cinc ciutadanes de Ceciller Balears detingudes i tractades com a terroristes, que és una autèntica aberració i que és responsabilitat vostra de tots, però també de tots els representants de la classe política de l'oposició. Moveu-vos, telefoneu, feu el que sigui per alliberar aquestes persones immediatament, immediatament, ara mateix, perquè no han fet res i tot el món ho sap i no pot ser que siguin tractades com a terroristes. Això no lleva la mirada grossa, que és cap a un poble que està patint, però... el que podeu fer les autoritats d'aquí. I no és que vos ho demanem, vos exigim que vos mogueu ja per alliberar en Lucía, en Alejandra, en Reyes i tota la gent de la Flotilla. Fins aquí ha arribat el bon dia i bona vida d'avui, d'aquest divendres 3 d'octubre. Continua, evidentment, la programació d'Ona Mediterrània i el cap de setmana també en redifusions de les principals... dels principals continguts que vos hem oferit durant la setmana, i dilluns, a partir de les 7, torna la redifusió del programa El Crepus Cancent Estels, i a partir de les 8, mos hi tornem a posar a nosaltres el bon dia i bona vida. Fins aleshores, moltíssimes gràcies, molt bon dia, i segurament no és el pla més divertit, però és el pla que toca, han de ser les mobilitzacions. Gràcies, bon dia... Free Palestine! From Barcelona we sail! From Barcelona we sail! For Gaza we prevail! Fins demà! Fins demà! Free Palestine! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Escoltes Ona Mediterrània, des de la 88.8 de la freqüència modulada.