Pedrolo, Gaza i el “pla de pau” de Trump, campanya PIMEM-IBDona, 1‑O (8 anys), Simone Weil, Transitant i Focus sobiranista

1, 2, 3, 1 Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Bon dia i bona vida, vos saludam des d'Ona Mediterrània, des dels estudis situats a Can Alcobé, espai de cultura, on a Mediterrània comença ara el programa matinal. Bon dia i bona vida, produït per en Maria Moreno, conduït per en Tomeu Martí, i que tot d'una vos avançarà quins són els principals arguments que tenim per avui. Escoltes, bon dia i bona vida, el programa matinal d'Ona Mediterrània. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Avui és dimarts, 30 de septembre. Tendrem en Jordi Mora, president de PIMEM, que a les 8 i 20 ens respondrà una sèrie de preguntes sobre una nova campanya que han preparat conjuntament en l'Ibedona. A partir de l'hora 8.40 tendrem en Joan Mir analitzant l'actualitat. A les 9 repassarem les notícies. A les 9 i 20 aproximadament tendrem el diputat de Més per Mallorca, en Vicenç Vidal, i continuarem amb la nostra tasca de difondre quins són els principals programes que conformen la graella d'enguany d'aquesta temporada dona mediterrània. Avui entrevistarem en Guillem Ramis, que ens explicarà detalls del programa transitant. A partir de les 10 tendrem que fer en Filosofia, amb en Miquel Ripoll, i a les 10.30 el Focus amb en Joan Planes. Tots aquests continguts a partir d'ara mateix. Filosofia, amb en Miquel Ripoll, amb en Miquel Ripoll, amb en Miquel Ripoll, amb en Miquel Ripoll. Filosofia, amb en Miquel Ripoll. I, evidentment, també tendrem repàs de l'actualitat informativa a partir d'ara mateix. Vos oferirem un repàs a l'actualitat a través dels titulars de Diari de Balears i Dona Mediterrània, però, abans, escoltem la salutació que ens fa avui na Maria Llebrés. Bon dia, som na Maria Llebrés. I la cançó que proposa aquesta setmana, en els oients de la Mediterrània, és Bicicleta i Natació, de l'Areu Escampo. un grup no molt conegut, però que crec que mereix més reconeixement. Expliqueu-ho a la dalt. I amb aquesta salutació, ens etam avui al programa, i, evidentment, amb la cançó que mos proposa, na Maria Llebrés. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Agafats per la mà, la mà protectora, la que ens va salvar. Hem après a diar Déu, només queden records del lloc on van créixer, somriure i plorar. l'ahir és un avui, un retrat dins el calaix, no hem arribat a lloc, l'areu escampar. no sabien nadar, no sabien menjar, no sabien menjar, no sabien menjar, encara no n'érem conscients. No sabien nadar, no sabien nadar, no sabien menjar, no sabien menjar, no sabien menjar, no sabien menjar, i encara no n'érem conscients. Que havíem d'anar, que sabíem menjar i encara no n'érem conscients. I tot han raonat, no ens han de parlar, van fer-nos més fons. A bon dia i bona vida, dona Mediterrània repassant l'actualitat de la mà del diari de Balears. De Balears.cat Dimarts 30 de setembre, vos repassam l'actualitat. Ho feim a través del prisma de Diari de Balears i a continuació també de Vilagüeb. El primer lloc de la portada d'avui l'ocupa un vídeo. Supremacisme lingüístic a Operació Triunfo. Un concursant defensa que els catalanoparlant de Mallorca han de canviar de llengua per fer-se entendre. Podeu accedir a aquest vídeo a través de la portada de Diari de Balears, de Balears.cat. També des de Diari de Balears molts informen que s'ha convocat una concentració urgent contra la presència d'un portaavions nuclear a l'abadia de Palma. És una concentració convocada per la plataforma Mallorca per la Pau. i està convocada per aquest proper divendres, 3 d'octubre, a les 18.30 hores, a la Cruïlla entre Avingudes i el Passeig Marítim. Aquesta és una informació que ara mateix també està destacada a Diari de Balears. També mos informa a Diari de Balears que hi ha hagut 15 incidències a Mallorca per la pluja. de la majoria a Selva i a Inca podíem veure imatges d'una bona tempesta que va impactar sobre Selva, sobretot. També podeu recuperar a Diari de Balears dues intervencions de la Firona. una d'entitot que va acabar la seva glosada en dient que aquesta ràdio val un imperi que conservi sempre el seu so i mantengui el bon criteri per reconèixer gent com jo. I Michelangelo Vidal que va destacar que a una època tan convulsa i oscura com l'actual són més importants que mai els mitjans de comunicació lliures. Més qüestions. El govern alega sobre ocupació del sistema i falta de documents per rebutjar el trasllat de dos menors migrants. I també destacam que avui, aquest dimarts, es presenta a quart creixent l'estaca crònica d'una cançó Sense fronteres, un llibre que realment és molt interessant perquè plega totes les versions que s'han fet de l'estaca, que no són poques. Arriba el tercer seminari de literatura infantil i juvenil de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana També destacam que el Consell de Mallorca commemora l'any i on part amb un cicle titulat No evitaràs la nit i també projecció del documental Eivissa Tresor Pagès a Sant Joan Realment és un documental que val molt la pena i que se projectarà dia 2 d'octubre a les 19 hores al Museu de la Paraula Casa Pareginart de Sant Joan situat en Esquerra d'Ensocies, número 7 Més qüestions L'Ibedona col·labora amb la iniciativa de PIMEM Les PIMES amb elles i parelles D'això en parlarem ara, d'aquí una estona, breu amb el president de la PIMEM, en Jordi Mora Més qüestions de l'actualitat a través de Diari de Balears Les Balears són el territori de l'Estat amb més treballadors que han estat pluriocupats Més de 200 persones protesten contra ENA i el projecte del Parc Fotovoltaic a Som Bonet Les Balears han avís groc per pluges i tempestes i s'espera que dimarts, és a dir, avui passi a taronja a Mallorca i pitiuses També destacam que l'acròbata mallorquina Marina Barceló ha mort durant una funció alemanya que Ana Maria Hein encetarà el 2026 amb un concert a Pollença i que Palma activa el Plater Palma en fase de preemergència davant les alertes decretades per pluges i tempestes aquest dilluns i dimarts Totes aquestes qüestions i moltíssimes més les trobeu a Diari de Balears de Balears.cat, bona anàmara, Vila Web Allà hi trobam com a notícia més destacada en aquest cas el País Valencià que diu El Consell d'Amazon exhibeix una coreografia durant l'emergència que el pot enfonsar judicialment i també informa Vila Web que hi ha avisos per pluges i tempestes al País Valencià i a les illes en clau internacional Israel accepta el pla de pau de Trump per a Gaza i Tony Blair, l'exprimer ministre britànic es perfila per comandar la Gaza de la postguerra Netanyahu demana perdó al primer ministre de Qatar i promet que Israel no tornarà a atacar el seu territori i la flotilla Global Sumund rep el rumbo cap a Gaza després d'una avaria mecànica i tornant a Catalunya en aquest cas Junqueras candidat la carta amagada d'un possible indult aquesta és l'anàlisi que fa en Josep Noalart avui que justament Oriol Junqueras fa una conferència on és previsible que anunciï que aspirarà o que se presentarà a les eleccions president autonòmic de Catalunya més qüestions ara amb on anem tornem a la portada de Diari de Balears perquè hi trobarem aquí la secció d'opinió una secció d'opinió que avui té destacats una sèrie d'articles per exemple el d'en Joan Vicenç Lillo la victòria final el d'Aen el d'en Alila Tomàs Aena no vol la cogestió el d'en Rafael Borràs Sirat una pel·lícula que oculta l'ocupació del Sahara occidental Israel comet un genocidi mentre el PP oblida els drets humans és el titular de l'article d'en Joan Lledó i finalment el d'en Bernat Joan Imerí titulat Extrema Espanya tots aquests arguments i moltíssims més tant d'opinió com d'informació els trobeu a Diari de Balears de Balears.cat m'on anem un dia més escoltar quina és la previsió del temps i per això escoltam el que mos diu en Tomeu Mateu Canals Bon dia després de les pluges que van tenir ahir que van afectar sobretot la seta de tramuntana i zones de llenguer inclús un poble metre de sova va marcar 100 litres i també ha destacat el calabruix que aparec que fem les patateres que en aquesta època se pombla les patates d'ivén avui esperant el gruix de la perturbació això sí són tempestes molt regulars sobretot sobretot són marítimes però si toquen tard poden fer mal sobretot la primera part des de matí de cada hora baix el temps anirien millorant però si plou pot ploure molt fort per això estem amb avis avis a tota Mallorca no significa que plogui per tot sinó que hi ha risc que a algun punt pugui ploure molt i i la resta de setmana estem ja aniria millorant per tant molta precaució avui les tempestes sobretot les primeres hores des de matí i a partir de mida a poc a poc aniria escampant i la resta de setmana perquè ja ja plouria poc això sí les temperatures serien fresquetes per ser poc a dos anys everybody hates the police Tulemon detest la police non me gusta la policia se lo dico troppo forte ci portano via 1, 2, 3 cani e polizai 1, 2, 3 se un ongo assurgi vos seix non mi piace la police con ни forma di repressione pensi che sta in polibus Rivolta a conto l'offrezzione Scusa ma non mi ritorna a studi i DL, sicurezza Un modo per tenerci zitto e buone per metterci i piedi in testa Folle sistema che criminalizza di senso e non di sua forma Un'altra versione di un nuovo fascismo che sotto la mente ritorna 1, 3, 1, 2, quando espelli l'emigrante 1, 3, 1, 2, quando spari sulla gente Quando il dissenso diventa reato La disobbedienza diventa un dovere Quando il nemico diventa lo stato 1, 3, 1, 2, quando abuso di potere Non mi piace la poluz Con ogni forma di reazione Pensi che smaicoli in bus Rivolta a conto l'offrezzione Wir tanzen das Mann Cardio, Jump'n'Run, Mario Kopf geht auf, Cabrio, Machen hoch, Bacario Put your hands up in the air, Walter B1, Party vorbei Hände hoch, Beine breit, Kabelbindergang, Namstar Wir tanzen uns im Parallel, wir tauchen ab, Slongebob Gary Wir stimmen das Tempo, Cinquecento, Carabinieri Shots for free Consulé, Consulé, Bongolé Tanzt als er ein Laub, ein Fahrer Auf dem Schmied in Autosal Laqueta im Cavalli, Polo, Ferne, Stark, Ferrari Logo, Nassu, Blutomaten, Zubo, Nächte, Nacht, Matrasen, Bongo Non mi piace la polis Con ogni forma di repressione E anziché smaicoli in bus Rivolta a conto l'oppressione E anziché smaicoli in bus Rivolta a conto l'oppressione Rivolta a conto l'oppressione Rivolta a conto l'oppressione Rivolta a conto l'oppressione Rivolta a conto l'espressione Escolta-se on a Mediterrani Des de la 88.8 De la freqüència modulada Fins demà! I contundència de sempre. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! L'Estel! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda'ns tu també. Associa't. Fes créixer Ona Mediterrània. Ona Mediterrània I a Ona Mediterrània, bon dia i bona vida al programa matinal d'aquesta casa, un programa que ara vos convida a un acte que se farà dia 9 d'octubre a partir de les 19 hores, se presentarà un nou llibre de textos de Pedro Lo, prosa de combat i el presentarà na Júlia Ojeda que és qui ha fet la selecció d'aquests textos i qui també en fa el pròleg. Escolta'm una entrevista que li hem fet recentment a na Júlia Ojeda. La nova entrevista en aquest cas mos connectarem amb Júlia Ojeda. amb la mateixa solsònia tres segles van-nos queixant però hem acabat resultant ser la darrera colònia de quan des de la Patagònia tots n'han anat esquitllant i amb tota la persimònia qui nosaltres navegant i amb tota la persimònia qui nosaltres navegant sortok ousa trompa os importants L'acord s'han selecciona El pas que el misteri sí que no és cap honor, ser la darrera nació que fot el cant de l'imperi. Sembla el grotesc que canteri i una dilumiliació, que el quiment el captiveri, si el vol de beneitó. El quiment el captiveri, si el vol de beneitó. Aquest os serem al món, ara ja fem les caletes, que l'imperi espanyol aquí se'n va a fer punyetes. Més que una gran aventura, ha estat un joc d'acrobàcia, però dintre de la desgràcia hem mantingut la cultura, ho hem fet en la dictadura, i ara en aquesta fal·làcia, amb tota la cara dura anomenen democràcia. Amb tota la cara dura anomenen democràcia. No hi ha tals serem al món, ara ja fem les maletes, que l'imperi espanyol aquí se'n va a fer punyetes. I el Bon Dia i Bona Vida és el moment de parlar-vos d'un llibre important d'aquests que obrin aquesta nova temporada, aquest nou curs, i que serà segur un dels llibres importants de la Setmana de Llibre en Català, que ara mateix se celebra en el Jardí de la Misericòrdia de Palma. Per parlar d'aquest llibre, és d'en Manuel de Pedrolo, prosa de combat, mos connectam amb en Júlia Ojeda Icaba. Ella és investigadora i crítica literària, va néixer a Granollers, però jo diria que ja és més de mig mallorquina. Júlia, molt bon dia. Hola, bon dia. Més de mig mallorquina ja, no? Sí, bé, ara mateix gairebé amb dos peus aquí, i anant i venint entre Catalunya i Mallorca, que no estan lluny. Però sí, fem feina a la Universitat de les Illes Balears i molt contenta. Molt bé. Heu fet, bé, no ho hem dit, el llibre està editat per Coma Negra, i, la veritat, no ho sabria dir, el número exacte de llibres que va publicar en Manuel de Pedrolo, uns 150, puntura més. Heu fet el llibre 151 d'en Pedrolo, no? Bé, està ben vist això. Sí, de fet, una de les grans aportacions del llibre, a banda de recuperar un conjunt d'articles que havien estat publicats en diferents volums, aplegats als anys 70 i als 80, però que ara ja ens quedaven molt lluny, el que vam fer amb Coma Negra va ser precisament anar a buscar la feina que hi havia en els arxius de censura, textos que mai havien estat publicats ni en vida ni pòstumament a Pedrolo, perquè ningú n'havia anat a buscar. i aquest és un dels valors principals del llibre, no? Que hem aconseguit recuperar el primer assaig polític inèdit de l'any 66, un article que, bueno, un assaiget petit, que Pedrolo no va poder, diguéssim, colar mai a la censura i que per primera vegada es pot llegir en català, evidentment. El llibre està format bàsicament per articles publicats o no a premsa, n'hi ha d'inèdits i n'hi ha alguns que sí que ja estaven publicats, per exemple, en el llibre que és de... del protestant, encara que no serveixi de res, i que és una dica que va ser el joc. O les cròniques colonials d'abans, diguem. Correcte. Quin criteri has seguit? Bàsicament el criteri ha estat... Bé, era una feina en gent, perquè dels articles publicats estem parlant que potser n'hem revisat més de 300, i dels inèdits al final vam haver de tallar, per una banda, perquè el volum de material que el Pedro lo va produir és una cosa que encara, diguéssim, donaria per 3 o 4 volums més, no? Però el criteri va ser, sobretot, intentar aplegar aquells textos que ressonessin amb l'actualitat política nacional dels països catalans de manera quasi profètica, no? De manera quasi actualíssima, perquè l'objectiu era no només rescatar un Pedro lo que fa 40, 60 anys, i ja ens estava parlant dels mateixos conflictes que tenim ara, amb l'estat espanyol, amb el castellà, amb la idea dels països catalans, sinó fer el salt amb les generacions actuals, no? Treure'l d'aquell imaginari del Pedro lo juvenil del mecanoscrit i portar-lo, diguéssim, a aquelles generacions, doncs no només que han viscut el procés independentista català o que ara mateix participen de Jogues per la Llengua a Mallorca o que el País Valencià s'organitza, no?, per fer una PP i Vox, sinó que la idea era dir, aquí hi ha un Pedro lo que parla al país sencer, independentment de la generació, no? Perquè, clar, aquest és un llibre que l'heu titulat Prosa de combat i crec que amb això ja dius moltes coses, no? Sí, el títol parla personal. Té una mica la intenció, era sobretot, que com a negre ja fa, des del 2017, que ha començat a recuperar obra important de l'autor, sobretot de ficció, no?, La Terra Prohibida, El Temps Obert, però l'objectiu era, precisament, situar el Pedro lo com un intel·lectual polític, no? No només com un escriptor de literatura popular, de literatura, doncs, fins i tot juvenil, no?, que a vegades se l'havia mal encasellat, sinó situar-lo com un pensador polític, que és el que va ser, i com, d'alguna manera, no només la seva producció sagística, periodística, sinó tota la seva obra de ficció, pot ser llegida o ha de ser llegida amb aquesta perspectiva de país, nacional. El llibre és una reivindicació d'en Manuel de Pedro lo, no? Recuperar la seva figura, la seva obra. Sí, absolutament, i a més fer-ho de la manera en què ell escrivia, pensava i mirava el país, aquesta combativitat i aquest desacomplexament, Pedro lo va ser una figura incòmode, incòmode durant la postguerra i el franquisme, evidentment va ser l'autor més censurat per la guillotina franquista, no?, per la censura, però després també va ser incòmode en el cicle de transició i els primers anys pel pujolisme, precisament perquè era un cert defensor, primer de la idea dels països catalans, no?, i després de la independència com a única via, com a únic estadi possible per restaurar, doncs, diguéssim, els brets i les llibertats dels catalans, no? Clar. I en veure que la transició, doncs, va acabar d'una altra manera, això el va portar també, doncs, a una desesperança o a una desil·lusió, no? Sí, sí. Clar, aquesta veu crítica, aquesta veu de sa consciència, jo crec que li va reportar això amb molta censura, diguem, solapada, no? I a més, a més, també jo diria que va ser víctima d'aquesta superstició que hi ha a sa cultura catalana de que si ets un militant no pots ser un bon escriptor, no? Sí, sí, del tot. És evident que també les capelletes de la cultura catalana, sobretot els anys 70 i els 80, encara vivien molt en aquell atrinxerament, no? Hem de preservar-nos i hem de ser nosaltres els que tinguem clar qui som. I, per exemple, ell era un cert defensador de la literatura de gènere, no? De la literatura popular. D'aquesta necessitat d'aproximar el català i la literatura catalana a les masses, no?, lectores. I no només escriure una literatura d'alta cultura, etcètera, etcètera. Això ja li va generar, de part si recel, també li va generar molts problemes del fet de denunciar autors que es passaven al castellà, no?, per fer o ser més còmplices amb el règim o per vendre més llibres, el que fos. I, de fet, aquesta va ser una de les primeres polèmiques obertes que ell va tenir amb Purcell, no? De fet, a més d'una entrevista s'enfaden. I una de les, diguéssim, crítiques o maneres de denunciar-lo que va trobar part de la cultura catalana va ser precisament menysprear la seva literatura, no? Malgrat que era l'autor més llegit de la literatura catalana durant molts anys, efectivament fins a la seva mort, no? O sigui, la gent esperava les novel·les del Pedro Oló, els quioscos i les llibreries cada cançó dia, no? Ara que parlaves d'en Purcell, m'ha agradat moltíssim el text d'en Jordi Puig. Bé, m'han agradat tot tres. O sigui, crec que tot tres són grans aportacions, ho dic seriosament. És teu també, i és d'anar a Teresa i Vars des d'un punt de vista diferent, però també molt interessant. Però és d'en Jordi Puig, no sé com dir-t'ho, crec que m'ha curat una ferida, perquè jo era lector d'en Pedro Oló, diguem, m'ha comprava l'avui i llegia en Pedro Oló en el diari, eh? I l'endemà de morir en Pedro Oló, en Baltasar Porcell va fer un article repugnant de Vanguardia, on, diguem, el mateix dia de la seva mort, l'endemà, en fi, deia coses, en fi, que molt fora de lloc, per dir-ho de qualsevol manera, no? I ja sense que en Pedro Olí pogués contestar. Per tant, crec que està molt bé que hi hagi aquest text que fixi també aquesta polèmica i, evidentment, esteu text, titulat No serem els darrers, que fa un breu, però molt interessant, repàs a la fibra d'en Pedro Oló, un Pedro Oló que, com dèiem, independentista sense cap tipus de matís, no? I sempre parlant i recordant que la nació catalana era la de salses a guarda-mai i fraga-maó dels països catalans, eh? Sí, bé, és així. L'objectiu dels textos que acompanyen el Pedro Oló precisament era cadascú trobar un angle diferent a través del qual la figura, no?, doncs, pogués emergir. El text del Jordi fa aquesta introducció, també vinculada més al procés històric de censura i a les batalles més particulars que ell va viure, tant políticament com esteràriament. Jo he intentat fer una panoràmica tant de l'autor com de la seva evolució política per traslladar aquests fils roig, no?, de l'independentisme combatiu i de l'independentisme que no defalleix cap a les noves generacions. I la Teresa intenta, doncs, apropar-nos al Pedro Oló més personal, no? Al Pedro Oló que, malgrat se'l volgués titllar moltes vegades de ser una persona aspre o misàntrop o agra, era una persona que estava disposadíssima a rebre la seva gent a casa seu, a contestar les cartes dels lectors. Va ser un home ple d'esperança malgrat els esdeveniments i malgrat el denostament que va patir, no? Per tant, l'objectiu era això, acompanyar uns textos que ja són prou clars i prou forts, no?, els de Pedro Oló, amb unes aportacions, doncs, això, més d'actualització de l'autor, no? No els he pogut llegir tots els articles encara, però m'ha creat l'atenció que és entorn d'una expressió, que és que tu també hi fas referència, aquesta idea dels altres catalans, d'en Paco Candel. Sí, és interessant que digui això, sobretot quan a Catalunya, ara mateix, en quants anys, se celebra l'any Paco Candel, no? Sí. És interessant veure com aquest text, precisament, no va passar censura, també el presentem de manera inèdita per primera vegada, i no va passar censura, precisament, perquè el Senzor va considerar que era un text que podia promoure una idea de catalanitat i de catalanisme que abonava les tèries independentistes, i, en canvi, els altres catalans era perfecte, no?, perquè, diguéssim, que planava les disputes entre catalans i castellans, no? I, clar, el Pedro Oló, amb molta diplomàcia, perquè era un diplomàtic, que es divinera dur, però era diplomàtic, bàsicament en aquell text diu que aquesta idea d'altres catalans no fa cap altra cosa que portar-nos a una confusió absurda, que és que hi ha una alteritat, que no som nosaltres, sinó uns altres, que fa que siguem, doncs això, dues coses diferents. Ell diu, al final, o som catalans o som castellans, no?, o espanyols, però aquests altres, en qualsevol altre lloc del món, no es plantejaria. I, bé, són unes tesis que també discuteixen en relació com el pujolisme ja li va bé, no?, que s'instal·li aquesta idea de catalanitat més diluïda, més oberta, que no disputa qüestions estructurals com el bilingüisme, no?, i, per tant, doncs, el règim, no?, o el nou règim sap quins autors, doncs, li van millor a quins no tant. I tant. Júlia, una curiositat. Com vas arribar en Pedro Oló? A través del més que no escrit del segon origen, com molts, i moltes, o no? No, de fet, no, de fet, sempre dic, últimament, sí, dic el mateix, que jo crec que sóc una de les poques lectores catalanes que ha tingut la sort, entre cometes, de no entrar al Pedro Oló a través del Macano Escrit, i, de fet, ell jo crec que hi estaria d'acord, perquè va haver-hi un moment de la seva trajectòria que també estava cansat que només se'l celebrés pel Macano Escrit, una mica amb la sensació que tota la resta de la seva producció havia quedat, doncs, oblidada, no?, o enfonsada per l'èxit del Macano Escrit. Jo hi vaig arribar a través de les cròniques colonials, i, clar, va ser una entrada directament política, no?, jo, aquest, diguéssim, la meva relació amb el Pedro sempre ha sigut des d'aquí, i llavors recordo que les vaig començar a llegir, vaig llegir l'edició que no havia fet, crec, el 2007, del Jonc, ja quasi el 2018 o 2019, o sigui, just després de l'1 d'octubre, i perquè jo també estava investigant a la universitat qüestions que tenien a veure, doncs, això, no?, amb tesis postcolonials i decolonials d'autors, doncs, algerians o llatinoamericans, i notava que em faltaven les coordenades per entendre les realitats dels països catalans, no?, i Pedro Oló va ser una il·lucinació. I aleshores amb el Jordi Puig, com que sabia que Coma Negra ja havien començat a fer coses sobre ell, li vaig dir, ostres, això ho hem de recuperar, hem de trobar la manera de recuperar aquests textos amb una bona edició, una edició crítica social, i ell em va dir, per què no fem una feina més d'arxiu i anem a mirar tot el que hi ha, no?, i el resultat d'això ha sigut un llibre que en realitat, jo sempre explico una mica el mateix, en el programa també ho dic, no?, que a Pedro Oló sempre se li retraia que escrivia el mateix article, i en part era cert, perquè la seva obsessió era pensar i escriure la realitat en què es trobava Catalunya i els països catalans, no?, i despertar d'una ceguesa que havia de generar, doncs això, una consciència cap a la llibertat plena dels països catalans, no?, i per tant els textos permanentment, no?, parlen d'això i el que fan és doncs això, ser una brúixola, no?, traçar un camí cap a les noves generacions. Exacte. Júlia, hem d'acabar aquest llibre, Manuel de Pedro Oló, prosa de combat, supos que, diguem, ara comença, no?, un seguit de presentacions, no?, diria que Palma la farem dia 9 d'octubre, dia 9 d'octubre, sí, i no aterrada cap a l'Estet, a la Quart Creixent. A la Quart Creixent. Per Mallorca n'hi ha calcuna més de prevista? Sí, n'estem intentant tancar una fa la nit, al novembre, amb gent de l'Obre Cultural, al petit país, quan tinguem el cartell ho anunciarem, i bé, jo com que ara tinc dos peus aquí a Mallorca, qualsevol altra ocasió serà bona. A Barcelona també, a Barcelona i a Catalunya en tenim unes quantes, avui mateix el presentem a Lleida, de Renat Salda, l'autor, i res, només dic que estem molt contents, que només amb 15 dies de sortida ja anem per la segona edició, i la veritat és que estem molt, molt sorpresos de la popularitat i de la necessitat que hi havia de recuperar aquest pedrólogos. I de molt bona notícia. Julio, queda un plaer, moltíssimes gràcies, continuarem en contacte. I tant, gràcies a vosaltres. Gràcies, bon dia. Adéveniu. Escolta, cada dia, Ona Mediterrània, el 88.8 de la freqüència modulada o a onamediterrania.cat. I ocupar-te el xalet Tot el que volem és ocupar-te el xalet Quan és fora de vacances amb els teus nens No treballa de res Aeroski, per demostrar-te el nostre amor podríem convidar-te al cinema però preferim donar-te un 20% de descompte en tota la carnisseria, xercoteria i peix fresc des d'aquest divendres 26 fins al diumenge 28 Consulta condicions Qui bé et vol, t'omple el cor i el rebost Eroski amb tu En el context local i global que vivim la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears en català, lliure i independent Des del diari de Balears feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte que és la manera de garantir la independència del diari La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània omplint el qüestionari que trobareu a la web També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrania.cat o telefonant al 971 100 222 Subscreu-te a la revista L'Estel Més de 40 anys de periodisme de proximitat Entra al web revistalestel.cat i fes-te subscriptor i la rebràs cada mes al teu domicili Tot el mal que em puguis fer serà pel bé que m'hagis fet Airoski, per demostrar-te el nostre amor t'oferim Tomàtica de manida, pes a 1,95 euros al quilo Costella d'agulla de porc al tall a 5,55 euros al quilo Llust sense, 2 a 2 quilos a 9,95 euros al quilo i el cuixot cuit, naturàrtit de campo frió al tall a 15,95 euros al quilo Qui bé et vol, t'omple el cor i el rebost Airoski amb tu Pensa globalment Mira vida.cat Escolta Ona Mediterrània i llegeix De Balears Oh baby, I love you with every day Yeah, yeah Vida.cat La teva plataforma audiovisual Vida.cat Programes de debat Entrevistes Humor Amb la mirada centrada en Mallorca Entra vida.cat I gaudeix de la vida Across the face Suddenly the day Turns into night A l'Assemblea Sobiranista de Mallorca Som i Decidim Volem construir una majoria social Amb la creació d'un estat propi Pels mallorquins Volem un moviment organitzat De la gent de Mallorca I treballar conjuntament A l'Assemblea Sobiranista Hi faltes tu Fes-te soci Subscreu-te a la revista L'Estel Més de 40 anys de perill Actualitat Anàlisi Reflexió Debat A bon dia I bona vida Dóna Mediterrània Hi ha una Mediterrània El bon dia I bona vida En aquesta hora Avui un poquet més tard Ensetam L'anàlisi Amb en Joan Mir També estan pendents De parlar amb el president De la PIMEM Perquè mos expliqui Una campanya Que han posat en marxa Juntament A l'Institut Balear de la Dona Joan Mir Molt bon dia Bon dia a tothom Tenim moltíssimes qüestions De l'actualitat Crec que n'hi ha Bé Demà El primer d'octubre Això vol dir que Farà vuit anys Des referèndum De Catalunya També Hi ha una qüestió Que Diguem Que Se feia pública Ahir vespre Que és aquest Aquest pla de pau Que proposa en Trump Per Per Per Per Per casa Diguem I que Netanyahu Ha dit que hi està d'acord I que ara M'os agradaria Analitzar Per on vols començar Joan? Va bé Va bé Sempre en Trump Sempre són personatge interessant Bé No Això d'esplada de casa Té un Un inconveniente És que encara Jamás No ha dit res No ha contestat És un pla de pau Que La meitat De De Beligerants Diguéssim Han Han aplaudit I han Han acceptat És evident Que Ha estat Una pressió Fort Aquesta vegada En Trump Pareix que Ha sabut El que havia de fer Fins ara Anava molt despistat L'home I Pareix que Ha acollat Netanyahu No se pot dir D'altra manera L'ha forçat Etc Això Ara Entrarem en detalls Perquè Això Que dius És interessant Però També T'avui demanar Si Hi ha Qualque Trampa Darrere Però Ara Tenim Una connexió Que teníem No Pareix que no la tenim Avui no No No mor va bé Això de connectar Volíem connectar Amb el president De La PIMEM Perquè Ens presenta Ens han de presentar Una campanya Que fan Juntament En l'Institut Balear de la Dona En tot cas Joan Fet Fet aquest plantejament Que has fet Jo te deman No deu ser Una trampa Per acabar De Diguem-ne Justificar S'extermini Total No Bé El manco El manco S'esbases De sa De sa Proposta Cap palestí Serà obligat A abandonar Sa franja De casa Això està Dins No no Però El que vull dir És Que si és un pla Específicament dissenyat Perquè Hamas No el pugui acceptar I a partir d'aquí Diguin Idò Clar Com que no ho accepteu Vos arrasam I vos acabam D'exterminar tots Els comentarístics Que jo he sentit ahir No ho veien així Ahir veien un element Molt positiu I nou Que era S'amnistia total En els elements De Hamas I això Tenquem-te en compte Que Els israelians I els americans Han Fiblat Els dirigents A l'Iran Han mort Gent A dir Que Són perillosos En aquest sentit Tenen sa seva vida En perill Pareix que això Pot ser Un element Positiu En aquest sentit És a dir Facilitar ses coses Però ja veurem Com Com acaba això Perquè ja dic Hamas No és només Salvar ses vides Dets seus Dirigents Sinó que també Hi ha Seu objectiu Que és Acabar En s'estat d'Israel No? I amb aquesta guerra Volem si Accepten Sa pau O no Aquesta és la qüestió Però vaja Tots els comentaris Destacaven aquest element Que fins ara No hi havia hagut Una Una proposta D'amnistia total A tots els caps De Hamas I ahir Amb aquesta D'en Trump Ahir Això Però vam de nou I vam donar Una oportunitat Més Sa connexió Amb sa president De la Piment Jordi Mora Molt bon dia Hola Molt bon dia Hem tingut Alguna dificultat Avui Per connectar-t'ho Escolta Heu presentat Una campanya Que se diu Les Pimes Amb elles I per elles És una campanya Que fa la Pimem Juntament Amb l'Institut Balear De la Dona En què consisteix Aquesta campanya? Sí Bé Primer de tot Gràcies per fer-ne Difusió És una campanya Que nosaltres portem A executar Des del 2022 I que per tant El primer que molts diu És que és una campanya Que és necessària Que és important I que En diferents partits polítics Doncs és una campanya Que se tingui en èxit El principal objectiu De la campanya És Impulsar La contractació De dones Que ens ho fan Aquesta Violència de gènere Són dones Que estan Identificades Dins del SOI Dona Que és un apartat Dins del SOI I el que nosaltres fem Des de PIMEM Amb el suport De l'Ibedona Principalment Fem dos eixos El primer Fem divulgació Fem promoció Fem sensibilització Estem repartint A tots A tots A tots Els nostres socis Que són més de 5.000 Tant a Palma Com a Inca Com a Manacó Cartells Díptics I ferretines Que van enganxades Als aparadors Per sensibilitzar Els empresaris Les empresàries I en segon lloc El que fem El que fem és també Ajudar-los A fer aquestes contractacions Posem un èmfasi Perquè hi ha un avantatge Econòmica Hi ha unes bonificacions A la solidaritat social Que són de 128 euros Al mes Durant 4 anys I després Indubitablement Hi ha una part social D'aquesta aportació social Que fa l'empresa Dins de La societat On es troba Jo diria Aquest és el principal eix I després tenim Un segon eix On Ajudem A les empreses A tenir un pla d'igualtat La normativa Ens diu Que totes aquelles empreses Que tenen Més de 50 treballadors De plantilla Mitja anual Tenen l'obligació De tenir un pla d'igualtat Però Les de menys No tenen aquesta obligació I majoritàriament El nostre teixit empresarial I productiu És un teixit de micropimes D'empreses molt petites Per tant Ajudem A les empreses Que no tenen aquesta obligació A tenir aquest pla d'igualtat I ja per acabar També dic Que Totes les empreses Independentment del tamany Hem de tenir Un protocol d'assetjament sexual Moltes d'elles No el tenen M'ha de dir Que la majoria Les empreses No el tenen Per desconeixement I des de piment També ajudem a implantar Aquest protocol d'assetjament sexual És com actuar Si es produeix una sospita Interessantíssim Jordi Abans de Comviar-te Simplement Si me pots fer Dos o tres titulars Com ha anat Com ha anat aquesta temporada alta A nivell de petita i mitjana empresa Sí Jo crec que Estem arribant En termes econòmics A una Jo diria A una moderació De la demanda És a dir Veníem d'un any 2024 Que havia estat bo O havia estat molt bo Ja no s'han repetit No s'han repetit Els creixements Del 24 I del 23 Per tant Jo diria Que en termes generals Ha estat una temporada Similar A l'any passat Sí Hi ha algunes empreses Que han crescut Hi ha algunes empreses Que s'han quedat Per sota Del 24 Per tant Jo diria Una mitjana Similar Una moderació En el creixement Jo diria M'atreviria a dir Que hem estat un punt De saturació En la part econòmica No hi ha hagut Pràcticament Creixement econòmic Sí que hem igualat Diria A l'any 2024 Perfecte Idò Fantàstic Aquests titulars En una altra ocasió En parlarem amb més detall Jordi Moltíssimes gràcies Per atendre el microfón D'una mediterrània Moltes gràcies Una parlada Gràcies Bon dia En Jordi Mora President De la PIMEM Que mos ha presentat Aquesta campanya Que O aquesta Represa D'una campanya Que ja feia anys Que s'havia fet I D'altra banda Li hem fet fer Uns titulars Sobre Com ha anat La temporada Que ara també mos agradarà Pel d'anar Amb en Joan Mir Joan Per tancar Bé Interessant això Jo volia comentar Que Bé Per el que ha vengut a dir S'ha Estabilitzat Diguéssim En la situació Però s'ha estabilitzat Malament És a dir La petita variació Que hi ha hagut No ha estat positiva És a dir En altres mos Com vendria Que venguessin Una mica Però agressivament Cada any Una mica Menos de turistes I cada any Una mica Més rics I que deixessin Més Més Donbés I en guany Pareix que S'ha estabilitzat És a dir No hi ha hagut Descreixement Com m'ha dit D'altres anys Però Hi ha hagut Un petit augment De l'arribada De l'arribada De turistes Amb una disminució Significativa De les caixes De restaurants I Els hotel Pareix que més poc Però Restaurants Sobretot I les botigues I tot això Han patit Bastant Jo Per el que jo sé És La mica De Investigació Que ja he fet Ha hagut Ha hagut D'augmentar Els preus La qual cosa Encara s'ha agreujat més El tema De la demanda I Així tot Han tingut Un 10% Manco D'ingressos Els restaurants Que jo He entrevistat Per tant Han Han Anat bé En el sentit D'aturar La València Queixa De turistes Això Però Nos haurien D'estabilitzar La baixa Sense Que disminuïs L'entrada Del BES I això Pareix que Les posicions Han estat petites En part negatives I Les teves Impressions Tu tens Contacte Diguem Amb Petits empresaris O fins i tot Calc un mitjà De l'àmbit De la restauració Etc Les impressions Coincideixen Amb això Que mos deia En Jordi Sí Sí Bé Ell ha posat S'enfasi En En Sa Ralentització Descreixement Però Sí Hi ha És a dir No falten No falten Gent Que se segui A ses taules Ara En part d'aquesta gent Se reparteixen Un hamburgues Entre dos Per exemple Per dinar I coses d'aquestes Així Que abans No passava Ja Ja I Clar M'ha recordat Sa famosa Allò Des dos pollastres I tal Perquè ha dit Clar De mitjana M'han quedat igual Diu Hi ha hagut empreses Que han crescut I hi ha hagut empreses Que Que han anat Que han decrescut No I aleshores Jo he pensat Bé Doncs en aquestes empreses Que els hi ha anat malament No No deuen estar Gaire contentes No Tampoc no ha estat Molt així És a dir Tantes unes com les altres Han estat petites Variacions Si és així Tampoc No ha estat No ha estat D'arruïnar-se'n Però Però Gent que m'ha dit això Que si no haguéssim pujat els preus Haurien contingut una davallada Del 20% dels ingressos És una bufetada ja Notable La qual s'han defensat Pujant una mica els preus En la qual cosa han disminuït Una mica La clientela Però No ha hagut Situacions de tancar Allò Ha anat tan malament Que haurem de tancar No podem agontar un any més Però Bé S'ha estabilitzat Alguns a la baixa Alguns a la part més alta Diguéssim Reprenent La primera qüestió que tractàvem I més que res per tancar-la Aquesta proposta D'acord de pau D'en Trump Que va presentar amb en Netanyahu Tot això bé Ja ho sabem Cada vegada que m'ho mir M'apareix més una trampa Me sap greu dir-ho Però ho veig així Trampa Parlar de Trump No No Hi ha elements Elements Que El banco O els analistes Que jo he consultat No indiquen això Perquè En Netanyahu Ha acceptat aquest pla De mala gana No No és que sigui Mira quina trampa Els prepararem En els palestins I els fotrem I tot això No Per exemple Està Absolutament descartat Ses anexions Ses anexions De Judea I Samaria Tot el que ara Se diu Sis Jordània Que per cert Ses emissores T'aturen Quan Calcú diu Això de Samaria I Judea Perquè Es La nomenclatura Que utilitzen Els jueus En referència A Sa denominació Antiga D'aquestes regions Que ara són Lo que nomenen Si Jordània I ho explicaven Dient Que Israel Amb aquells noms Reivindica Un passat Antic Històric De drets Cosa que no té Curiosament A damunt Sa franja de Gaza Que mai Ha estat Jueva És a dir Sa Sa Sa bíblia I tot això No surt per res Sa franja de Gaza En canvi Judea Samaria I tot això Són llots Jueus Cristians I tota aquesta Patrovia Vull dir És fet Que hagin aturat Ses Ses colons Ses colons Que Anaven a A fer Indiable Sa part De Si Jordània Palestina Que L'obligaven A trossetjar-la No No tenia Continuïtat No Podien anar D'un lloc A l'altre Perquè Queda Ventej Tot això Queda Solucionat En el pla de pau Volem Volem com Volem com Acabem Però Però A un pla de pau Que no fas Comptes Complir Li pot posar El que vulguis No A un que fas Comptes Complir No Però a un que no fas Comptes Complir Jo no No No Però Què han fet Han fet Jo Que en Trump Aquesta vegada Té Vull dir S'ha deixat de punyotes I vol Anar directe En el Premi Nobel I per tant Crec que S'ha fermat Ses sabates En el sentit De Netanyahu Etcè A més Hi ha coses Hi ha coses Que se volan Immediatament Perquè Una vegada Ha acceptat El pla de pau S'ha exercit Ha d'aturar Immediatament S'atac I I ja s'han d'anar Retirant Progressivament Però jo El que dic És que Això se notarà En qüestió de dies Vull dir Sí, sí Però És que Si tu fas una cosa Que l'altre No pot acceptar Ja pot posar El que vulguis L'altre No acceptarà I aleshores És quan tu En teoria T'apensaràs Que està legitimat Acabar La feina Com ha dit No veig tan clar Ja no veig tan clar Que no li convengui Jamás Sobretot Perquè Pareix que hi ha implicades Qatar Ja ve seu dit Egipta I això Que pressionaran En aquest sentit I aquests tenen Capacitat Perquè són fiables Pels palestins Són els seus Bé Relativament Són els seus aliats D'alguna manera Sempre i quan no es penyin negoci I Per dir Entenc Les seves Objections Però M'apareix que si no hagués tingut Si res no hagués hagut d'acceptar Hauries dit abans Hauries tingut una postura més ambigua Ara que ha d'escatar Clar En Netanyahu Ha arribat a coses Que Per descomptat En Hitler No va fer mai Ni Jo crec que Pentura qualque espanyol Perquè els espanyols són raros Però Ja està Que és Atacar Un país estranger Sa delegació Negociadora S'ha de dir això M'apareix que ja És com Súmum Allà és concepte De País estranger I País S'ha de dilueixen No? L'Iran L'han atacat Per exemple I No Allà Pets jueus Els morots són un tot Un revolutum No hi ha estrangers Ni no estrangers I tot això I de fet De fet De certa manera Les relacions Entre Entre els països àrabs No són les mateixes Que En la resta del món Entre els països europeus Vull dir Aquesta Aquesta Complicitat Diguéssim De De religió Atsunites En són atsunites Atsxites En són xirites I Bé Hi ha moltes Moltes interferències I interseccions En qualsevol cas Políticament És molt lleig Atacar Molt clar Atacar O intentar matar Els negociadors Sí Sí Sí Això En Netanyahu També se mereix El primer nou vel De De De De De De Sí Sí Sí Perquè això Jo no O sigui Totes Totes Les negociacions Que hi ha hagut Sudàfrica Irlanda Les guerrilles De Sud-amèrica Com a mínim Ses Formes Se mantenien Etcet Insisteix Que Espanya Que sí Que va No No va intentar matar Ja Ja els hi hauria agradat Però sí Que va Aprofitar Ses Negociacions De pau Amb beta Per posar-los Un Un detector I després De tenir-los I coses D'aquestes Són Són Un poquet Així mateix Canviem De qüestió Ja n'han Revisat A d'altres De molt Importants Per un costat A nivell Internacional Aquesta proposta De pau Que ha fet Donald Trump I De s'altra En fi En parlarem Més endavant De com ha anat Aquesta temporada Però almenys Ja mos heu apuntat Entre el president De PIMM I tu Mos heu apuntat Bastant Quines són Són Les línies mestres De l'anàlisi D'aquesta temporada Primer d'octubre Demà S'acompleixen Vuit anys Va ser Un dia Ambivalent És a dir Popularment Molt guapo I en el mateix temps Veure Com Com Forces policials I militars Agredien Població Civil Que l'únic que feia Era intentar Votar Que Primer Quin record T'entens I segon Que t'apareix Que en queda Dia d'avui Vuit anys després El record Que jo entenc És D'una Gran Moguda I Un gran Entusiasme Jo mateix Vaig anar A Barcelona Per tenir S'honor De Defensar un col·legi Vuites vespre Abans de Sabotació I Aplaudit Amb llàgrimes En els ulls S'entrada S'entrada De ses urnes A les buides De matí En aquella escala Sa sortida D'aquesta escala Des que havien dormit Allà En revoltat De milers De persones Que mos aplaudien Algunes Atletes Plorant D'emoció Va ser un moment En que De redreçament Moral Des païs Ara Vistes d'ara Va ser una derrota Va ser una derrota Amb totes ses conseqüències Gent de s'exili Judicis injuts En condenes injustes Persecució Sense miraments Robar el cap A ja ho va dir En principi Això Des Independentisme Per nosaltres Tindrà un preu alt Però el pagarem El preu alt Volia dir Que regressar Sa democràcia I Sortir De ses Normes Que En principi Almenys Formalment S'havien acceptat En centrada Sa Unió Europea I I Va dir Va I Va dir Se van encarregar Tots Els principis Mínims De sa democràcia De sa De sa Decència política I El que passa És que A costat A costat Des Poble de Catalunya Digues És el poble de Catalunya Nones militants I dirigents I això que Encara estan Una mica Estan una mica Embogats El poble de Catalunya Ha arribat Progressivament Metre sa derrota Sa indicador Més Clar De tot això Es Es Descens Vertiginos De sa Però Retressat Retardat De sa Assistència L'acte Acte principal Que Que Ha Estat Ses Manifestacions De Sons De setembre Paren Començar S'en De Un milió Vuitcentes mil Persones Van continuar Després Durant quatre anys Al voltant Del milló i mig Millor quatre cents I tot això Després ja Baixant Cifres Més Baixes I I Els darrers tres anys Ja Estàvem A cent Cinquanta mil Fa tres anys Setanta mil Fa dos anys I Trenta vuit mil Enguany Ses Xifres Sempre són Discutibles Sí Però Si són Si les te dones Mateix Paren-se La meitat Paren-se El doble Però si les te dones La mateixa institució En sa mateixa Biaix Que és per exemple Aixapar per mig Per donar Per desanimar Però A quant Vàrem ser un millor Sa policia municipal No va dir que érem un milió Jo vaig Jo vaig No, no Sa policia municipal Mai ha donat Xifres tan altes I d'altra banda Eren evidents Perquè després Se donaven Ses xifres De moviments En el metro Per exemple Sí Però és igual I multiplicàvem Per mil Allà Qualsevol Indicador Indirecte T'adona Més al manco Aquesta baixada Per exemple El número D'autocars Allògats I que venien A Barcelona No Aquest desànim Aquest desànim És evident Que Sa gent No ha anat a votar I té molta lògica Perquè Si Si a gent Independentista Quan li dius Que anàm a fes independència Van i voten Quan no Quan li dius Que no anàm a fes independència O quantes Evident Que no anàm a fes Aleshores Se queden a casa seva Però això A mi Sa conclusió Que m'adur És que Hi continua Habent una majoria social A favor De s'independència Que no vol dir Independentista Amb el sentit De militar Cada dia En s'independentir I tot això Si no Que En fi M'han de matar Per Per Per Fer-me canviar d'opinió Però Hi ha Una majoria Social Que Votaria Sí A s'independència Sí Però Això no serveix De gran cosa Ja ho comparem No Si Si estàs en un estat Que no és democràtic No serveix de res A mi me recorda Bastant Sa situació Que Ara Me'n don Me'n don Que ja són De ses poques Persones Que puc fer Aquestes observacions Per Per Qüestió d'edat És a dir Ja són Des pocs Que va viure Sa posguerra Plenament És a dir Ja vaig néixer Sis anys i mig Després De sa derrota De sa república I I per tant Encara jo he vist Ses cartilles De racionament En fi He vist S'ambient Aquell sòrdid De sa postguerra Que no és Es franquisme Es franquisme Sense sa victòria Que diguem Que sa pot Sa pot Datar En el 59 Per exemple Que és quan Van deixar De comandar Els falangistes I els militars I van entrar Els De l'opos I els tecnòcrates Fins a llavons Jo diria que En l'any 40 42 45 Ell continuava Fent una majoria republicana A Espanya Però Ningú piulava I no I d'això I a més Jo recordo Encara D'alguna manera Encara que No ho No ho vaig viure Però Fins en el Fins en el 45 Sa república Tenia S'esperança Que sa derrota D'en Hitler I en Mussolini Duria també Sa derrota D'en Franco I que no s'aturarien En el van Hitler I en Mussolini Sinó que Pagà per pagà Sí, sí Els s'avillarien A tots tres I no va passar així I llavors Arribava Aquest acòmode A la situació Nova D'aquestes històries Una adaptació Jo T'ho vaig dir El meu padrí Que havia estat Dos anys A la presó Va fent La carretera Des cap al cor Aquestes Que ara Vaig metlletranets Aquests Republicans Que el van fer Jo aquell pas Cada vegada Pensant-se Al meu padrinet Allà I va S'hi va Deixar ses ungles I En el referèndum Primer Que hi va Que M'apareix que eres De Acceptar En Juan Carlos Com a Areu d'en Franco I va ser molt prest Això Era molt jove En Juan Carlos Quan se va fer Aquest referèndum El meu padrí Em va contar Que Ell sabia Que el contrari Ell sabia Que li estaven Damunt Com a personatges Sospitós I que va anar a votar Perquè No tenia represàlies I Diu I S'ha pensat En què em fotrien Diu I És que Els vaig fotre Vaig a ser jo Perquè Tot d'una que els vaig donar Sobre Vam mirar així Contra llum Contra el cel A veure si havia Pobrat un sí O un no Diu I jo I jo I jo havia portat Un sí Ben gros És a dir Aquesta situació Desvençuts Aquesta psicologia Desvençuts Que convida més Que no te facin mal A tornar a tirar-te al monte I fer de guerriller O de maquis O de tot això Que és El que se va anar Afonguent Jo me'n recordo Una mica això Els resistents Que en el 39 Varen quedar Per les muntanyes D'estúries I coses d'aquestes Encara En l'esperança De De Refer la situació Ara S'independentisme És un poc això És un poc Una cosa Festiva Això Que sempre va estat De la manifestació De la zona de setembre Sempre hi ha hagut Ja que sé Els cans Vestits En l'estelada I els nins Que van A dins Descotxet També Amb banderes Vull dir Que aquesta espècie D'acoloriment De la manifestació Continua a sentir Pentura més que mai Perquè els joves Han agafat El relleu D'això En parlem D'aquí D'aquí no passa Idò Ho veurem Ho veurem Com Que passa Demà Si hi ha res De nou o no I sobretot Ho veurem Els propers Els propers Anys Jo crec que Aquesta Magallà social Això Això passarà El que passa És que No sabem Si per estarà Dos o tres anys O estarà Vint o trenta Sí De normal De normal Hauria de passar Com cada vegada Una nova generació En el sentit Gros Aquests Cada Aquests 50 anys Que se bombardeja Barcelona Cada 50 anys Hauria de passar Però crec que La història Ara va molt més ràpid Tot va molt més Tot va molt més accelerat I jo confio Que serà molt aviat Que hi torni En Junqueras I en Puigdemont No va ràpid En Junqueras Diu que se tornarà a presentar En Puigdemont Segueix comandant Com si res A dins junts I Això no són Factors Que accelerin El procés De la història No O si Quanta jove S'encancin Per tancar Perquè ja som fora de temps Aquesta Avui m'apareix Que en Junqueras Fa una conferència Diguem Una posada llarg D'aquestes I m'imagino Que anunciarà Que seràs candidat A la presidència De l'autonomia De Catalunya Que t'assutgeris això? Home Si Esquerra Hauria mantingut Sa flama Independentista Tindria Un sentiment Ambivalent Trobaria que En Junqueras Ha passat A aquesta història Ha deixat Passar A altres Però Així que hem anat Esquerra En Junqueras És un més No desentona gens A dins D'aquesta manera De coexistir D'Esquerra Amb Nilla I De puntalàs Que havent De Madrid Sense Pràcticament O havent oblidat Pràcticament Qualsevol Reivindicació I en aquest sentit És un símptoma De normalitat Esquerra I en Junqueras En aquesta Deballada De nacionalisme Que no va començar En sa No va començar En sa Votació De sa independència Aixa Va començar En sa Dos tripartits Que ja Aquesta Abandonar A sa Independentisme Per col·laborar I deixar-se De punyates Per col·laborar En sa Esquerra Espanyola Que és això Aquesta és la sensació Que produeix Que me produeix A mi Ahir Xerràvem Amb en Amb en Marcello Tamendi Dels 50 anys Dels afusellaments D'en Chiqui D'en Otaeg Etc Però també li vaig demanar Una miqueta Per Pels pols D'allà Sobretot A partir Que també Havia estat Escat de setmana No sé si era dissabto Dium menjar Havien fet Saler dieguna Que és el dia Des partit Del PNB I tot això I ell justament Tu i jo el vàrem veure 11 de setembre Sí Sí Sí El vàrem poder saludar En persona I ben aviat vendrà A presentar un documental I això ho organitzarem Bé La reflexió que feia Era curiosa Era interessant Perquè Que en el PNB Sempre li havia anat molt bé Pactar amb Madrid Diguem Sa dreta A Berçale Sempre li havia anat molt bé Es pactar amb Madrid És a dir D'Euskadi mateix S'havia entès I s'havia premiat No? I També deia Que ara Li anava molt bé A l'Esquerra També Aquests Aquests acords Perquè tenen una cosa en comú A l'Esquerra I a la dreta Basques I és que Els uneix Que no necessiten S'independència Com la necessita Catalunya Ells ja estan bé així Ells ja són quasi independents I per tant Sa reivindicació Que podria distingir-los Que és un ser independentista I s'altre col·laboracionista No té fonament allà Perquè ja són mitjans independents I la reivindicació principal No és l'independència Sinó és anar progressant A l'adquisició de competències I història I històries d'aquestes I històries d'aquestes L'on és independència Allà és purament simbòlic Per allò de més Fins i tot han recuperat S'enveixada a França Es palau Que tenia la república Ah sí Sí, sí Joan, si no tens pressa T'ha convidat a quedar ara Que parlarem Conversarem Amb el diputat De més per Mallorca A Madrid En Vicenç Vidal I després en parlarem Idò Ara saludarem ja En Vicenç Vidal Vicenç, molt bon dia Molt bon dia Primer de tot Ara pensava Quan et tal Em pensava Li hem de demanar Quin ambient Copses Per Madrid Quin ambient Hi ha Per els carrers de Madrid Per l'aeroport Per els taxistes Com ho vius això? He de dir Que en el congrés Visc un ambient Molt violent Que Les forces Adultes Tanques Per l'amentalisme Que allà No sigui possible Que conversar Que debatre políticament Se'ls insultar No sigui possible Que hi ha violència He de dir Que de vores En el congrés Sí que hi ha Aquesta pressió Que un mal ambient Un pujar Estoc No poder xerrar Però després Quan vas Per els carrers Quan te fas En fora D'aquest Nucli Diguem De por Estatal S'escoves S'escoves S'escoves Però sí que és Que el cas En el congrés Tens una tensió Que jo Mai havia Viscut Interessant Interessant Perquè això També és part De De De De Per entendre Després S'actualitat Política Una actualitat Política Que també passa Per el conveni ferroviari Per a Sesilla Balears Com està Aquesta qüestió Arribaran Es D'obbes Que En certa Manera Au Compromes Que arribin Jo crec que És important Que és una Des de Reivindicacions Que han fet Sempre Que havien de Recoberar Escompanie Ferroviària D'aquí dia De Finançament Especialment Per estren D'ahir Abans Jo crec que Pots tenir clar Que estren És possible D'executar De formes ràpides D'ahir Abans Que ja es van iniciar Ses obres I desgraciadament Es van aturar I per tant És la nostra reivindicació El que hem aconseguit Aquesta setmana En un debat En la llei de mobilitat És que això no depengui De la voluntat Del govern de Torn Sinó que la llei De mobilitat estatal En una setmana On diu Que Quan s'estat Inverteix a la península En mobilitat sostenible Ha de compensar En les tractories insulars Especialment En un mecanisme De finançament específic Per compensar Perquè Inverteixen Fer tota una sèrie D'infraestructures A la península També Efectivament Han d'invertir Ses bales Per tant El conveni ferroviari Un conveni Ja no serà Una qüestió Voluntari Sino que estarà Fitzat Perquè Jo crec que Això és un avanç significatiu Estem molt contents Ho van aconseguir En una negociació Molt dura Amb el partit socialista Que al principi No ho volia I després Evidentment A la ponència Segui Van aconseguir Un suport majoritari Llevat Des partits De vots Ara esperem Que segui Tiri endavant Que no caigui La setmana que ve Quan se voti En el ple I esperem Que pugui anar Tot bé I és una bona mesura Per segui després Vicenç Adim aquí En Joan Mir Que també te vol Saludar I te vol demanar Qualque cosa Bé Naturalment Ja va bé Això d'esconveni Ferroviari Però tradicionalment Qualsevol Concessió de Madrid Per exemple En ses Tarifes aèries En això D'esconvenis Aquests Sempre Han estat Compensats Immediatament Amb una Disminució D'una altra partida I Amb això De s'ajuda De la mobilitat Aèria Ho compensaven Retallant Mors A ses inversions Quan s'anaven Aquell any Allà Ara Perventura Faran Al revés Que estigui Mors Amb un règim Amb un finançament Autonòmic Retallat De respecte A lo que Feien Comptes Fer Per compensar Mors Com ho veus tu Està assegurat Que no Que qualsevol Concessió S'consolidarà O Qualsevol Concessió D'aquestes Tindrà una Contrapartida Que Madrid Recuperi El que hi ha A promes De veritat Si val Tots I tant Per avançar I perquè Aquí Seguim Visqui Millor I per tant No Hauran Anar Una cosa Per s'altra No Hauran Anar Per un costat Posa A un altre Això seria Trinlarisme I esperant Això no és així Jo crec que S'estan Podent abans Els significatius En coses Importants Queda pendent El debat De finançament El debat De fons Que no van afrontar Ni el Partit Popular Ni el Partit Socialista Inclús el Partit Popular Quan tenia majoria absoluta No A afrontar És un debat De fons Que no els queda pendent Però hem avançat Per exemple La condonació De desdeute 1.700 milions d'euros Que és importantíssim Perquè sempre Vam que ho sombrat Espoliat I una vegada Que s'estat Vol tornar Aquest deute A part D'aquest deute Que té Sobretot Especialment Deut A la lliure Descòvic Ara No volen Aquesta condonació De desdeute Tenim ara Aquest conveni Ferrabiari Vull dir Aquesta llei Règim especial A veure que anem Sumant elements Anem sumant elements Que han de millorar Si la inversió Ha desestat Ara mateix En grans projectes En s'ha de posar De palma En s'hivern Que s'ha de port Que potser Evidentment No la compartim Però que no Per el que significa Amb altres Que està pujant I el que hem de fer Sobretot És que tenir Un finançament just Perquè aquí Se pugui decidir Realment El que se vol fer I Vicenç Si vols Ja Per acabar Una Darrera qüestió Que és Aquesta polèmica Política L'entorn De s'acollida O no De De nins D'infants Immigrants Com Ho vius tu Que diguem Tens un peu A Madrid I s'altre A ser balears Amb molta vergonya Amb molta vergonya Unes balears De quasi 10 milions De turistes Que ara mateix Estim posant L'entornament just I s'acollida De dos menors Me'n fa vergonya Aquelles dies balears Que sempre han dit I han defensat En Canàries Un bloc Per sensualitat Quan Canàries Està col·lectivíssima No poden comprar Les institucions A nostra No som solidaris I sempre veig Amb un poc De perspectiva De futur O sigui Com pot ser Que tu no has sigut Solidari En Canàries Quan qualque dia Ho haurem de fer Nosaltres Perquè la Ruta De Gisliana S'està activant I s'està activant De forma molt forta Pels conflictes que hi ha Per tant Jo crec que Acabem d'anar A més a poc Ens està empleant La migració I el Partit Popular Per fer Una Pectar vots Perquè Per això Cada dia Més a vots Però sobretot Per tapar Aquest teus Vergonyes Perquè mentre Parlem Que si parlem Dos menors Sí o no Que això Per el nostre sistema No és res No estem parlant Des problemes D'habitatge No estem parlant Des problemes No estem parlant Que els preus Han pujat No estem parlant De les condicions De treball No estem parlant Que la reducció Cidemà laboral No s'ha aconseguit No estem parlant Des temes Que ens preocupen A la gent Sempre se preocupa Dels immigrants De tot Això és el que fa El Partit Popular Fa una excusa I moltes Mentrestant Se diguin De fet Són negocis Urbanístics Com sempre Idò més clar No se pot dir Vicenç Moltíssimes gràcies Per atendre el micròfon D'una mediterrània Moltes gràcies Sempre Per convidar-me Gràcies Bon dia Vicenç Vidal Diputat De més per Mallorca Madrid Joan Mir Quina percepció tens Que Clar Perquè Sempre Diguem S'havia dit Que Tenir un diputat Era molt important I que Podríem Podríem Podríem Aconseguir moltes coses Un diputat sobiranista Vull dir Clar En aquest cas És un diputat sobiranista Però també Era vera Que està Dins un grup Que s'has de sumar És a dir Suposo que també Ha de fer equilibris Fins i tot Perquè des d'aquí Des de La gent de sumar D'aquí Que no sé Molt bé qui són També li donen El donen Fermar A curt Quina percepció En tens tu Des paper D'en Vicenç Vidal Jo ho vaig dir A la campanya Electoral En el programa D'en Vicenç Vidal No hi havia Ni una gota De nacionalisme Ni de De país Era Un calc Des programes De sumar On hi havia Reivindicacions Salarials Els treballadors I En fi Mesures socials Totes les que vulguis I No No No record Ni Crec que hi havia Una línia Una línia Parlant de la llengua Però Molt Paca cosa Si ho sumam A això A aquest tradicional Diguéssim Seguidisme Del PSM Amb el PSOE Que Sempre Mai Mai Han pensat En Desmarcar-se Ni En Posar-li Ses tarifes Altes Per Votar-los I coses D'aquestes Doncs Bé No és una No No No és Massa significatiu Per Mallorca És a dir No se pot dir Que tinguem Un Un diputat Nacionalista Per dir-ho De qualquer manera Perquè S'actuació De O sigui Perquè Dins el grup No se deixa Expressar Nacionalisme Sigui Perquè Ja li Ja va El PSM O O Sumar O Que sigui S'entenen Estar allà Dins D'aquell grup I no No És la seva Principal D'això S'ha vist ara Per exemple En sa Votació De ses competències De migració Que Podemos Ha votat En contra De Que se donin A Catalunya Quan les gestionaria El PSOE Perquè Nilla I Els I Comuns I Esquerra Republicana Que gestionarin Aquelles competències Ni així Avan Concedit Per tant A mi Per dir D'alguna manera No has enfrençat Vicenç No és una rola En Vidal Que marcaven Territori I Provocaven El nacionalisme espanyol En el principi Bueno En Vicenç No Una rola En el principi Després Se va convertir Com Com fan Gairebé tots Quan estàs Merda Merda Un any Allà Però Ja trabuques Però va donar Aquesta imatge Que efectivament Hi havia un canvi I no Sí No No Record Record En el principi Sa visita Que li va fer En el rey I La dana Juan Carlos Sí Que li va dir Que sa seva feina Era deixar-lo Senza feina I tal Però bueno D'aquesta Pilar-Rola Sa que Mor varen tornar Sa que Varen enviar Sa que Mor varen tornar Francament No pas A Club Perador De Madrid Efectivament Joan Mir Moltes gràcies Bé No sé si tens Cap a punt Mortdeixam Res d'important No Hem de deixar per la setmana Aquí ve Qualque cosa Idò Moltíssimes gràcies Tot d'una M'anam A revisar Perquè ara Aquest dia El que feim també És explicar A la nostra audiència Quina és La programació Que feim aquí A una mediterrània I cada dia Procuram Més el manco Cada dia Procuram Contactar En qualque programa Perquè mos expliquin Una miqueta Què és el que fan I en fi Donar conèixer Una mica més Totes feines Que fan A la mediterrània Bon dia I bona vida Amb més continguts Noves veus Més opinions Més anàlisi Però amb la mateixa claredat I contundència de sempre Revista L'Estel Pensament Cultura Territori Ha arribat a Mallorca El nou método Slow Dendistry De la mà De la doctora Joana Maria Planes Mariano Especialista En pròtesis Sobre implants Fer odontologia Slow No et s'ha pausat Es dedicar A cada pacient El temps necessari Per aconseguir Uns resultats excelents Segurs I de qualitat Ja ho sabeu Podeu trobar La clínica dental Planes Mariano A Berenguer De Tornemira Número 9 Primer Primera De vola El cort inglès De Jaume III I tota la informació A la web PlanesMarianoDental.com I també El telèfon 654 04 1351 La nostra feina És la vostra qualitat de vida I un bé i somriure Vos hi esperis Aigua dolça Per a gent salada A la vostra oficina O a casa 3 Globs És un projecte D'emprenedoria social De 3 Salut Mental Aigua de qualitat Local I que afavoreix La inserció laboral De persones Amb malaltia mental Trobareu Més informació A www.aigua3globs.org També podeu telefonar Al 971 0901 94 L'estel Una revista Exigent i accessible Arrelada i oberta al món Felicitat És deixar de ratllar-te No preocupar-te Per el que vindrà És sentir-te a prop sempre Dins el nou ventre La felicitat Anar a un concert desvetlant A fer la marrana La felicitat Escoltes Ona Mediterrània Gràcies al suport De les persones Associades Ajuda'ns Tu també Associa't Fes créixer Ona Mediterrània Ona Mediterrània Escolta'ns Bon dia I bona vida El programa matinal Dóna Mediterrània Ajuda'ns Ajuda'ns I encara En la ressaca De l'èxit De la firona Que va tenir lloc Aquest passat Dissabte On Ens vareu Acompanyar I ens vareu Reforçar I ens vareu Alegrar Una gala Des mitjans De comunicació En català Una gala A favor De Diari De Balears Donamediterrània De Ploma Puncat De Vida Puncat I de l'estal Una gala Que va ser Un gran èxit I que ha d'ajudar A fer Més forts Aquests mitjans I ja sabeu El que sempre Vos deim Vos deim Cada dia Per fer més forts En mitjans de comunicació En català És necessari Que vos comprometreu Ja sé Que hi ha moltes qüestions I que pagam Cadascú De nosaltres En moltes Quotes Però La de L'associació Una mediterrània Mitjans de comunicació En català Mitjans mallorquins És una quota Imprescindible Necessitam Que mos ajudeu Necessitam Que reforceu Aquest projecte Un projecte Que creix Això sí Que se reforça Que cada dia Té Més capacitat D'influència Que al cap i a la fi És el que cercen Els mitjans De comunicació I que Cada dia Mos ajuda A descolonitzar Ments Per això És tan important Que invertiu En aquesta Tasca Que feim Feim Vots socis Telefoneu mos 971-100-222 971-100-222 O també Entreu a Onamediterrània.cat I Ja hi veureu Un bàner Que diu Festa soci I És tan senzill Com omplir Es formulari Que Que hi ha Això que abordem Gran èxit De sa Firona Amb un Pere Janer Estelà Vestida de blanc Talment un torrent de neu Venies per anar-te'n Tant a mi Tant a mi Com una onada d'aigua marina Que desapareix Que desapareix Suau Suau Penjada del sostre A la corda mig desfet Baixaves del torçal Per la politxa Tant a mi Tant a mi Tant a mi Tant a mi Tant a mi D'immensa que D'immensa magnitud Esquizofrènica Mentida De l'amor Directament Sense camí de plat al fons Te'n vas d'aquí Un hivern de purpurina Ets estalfugàs Fantàstica Una llarga cua penjava de l'ernast Sense encastador ni assegurança Un canó de llum directe des de dalt Confoni el blanc en blau Magnesia a les mans, el trapezi insegur Deixaves entreveure un esmenó l'or Com en un en un, si esplèndid i valent Instalació inconscient, mentida de la vida Directament Sense camí de plat al fons Te'n vas d'aquí Un hivern de purpurina Ets estalfugàs Fantàstica Directament Sense camí de plat al fons Te'n vas d'aquí Un hivern de purpurina Ets estalfugàs Fantàstica Un hivern de purpurina Ets estalfugàs Fantàstica Un hivern de purpurina Ets estalfugàs Fantàstica Ets estalfugàs Fantàstica Fantàstica Bon dia i bona vida Amb més continguts, noves veus, més opinions, més anàlisi, però amb la mateixa claredat i contundència de sempre I el Bon Dia i Bona Vida és el moment de parlar-vos de la programació d'aquesta temporada una temporada que ja hem començat que presentàvem dissabte passat a la Firona i que ve carregada de novetats però també de programes que repeteixen com per exemple en aquest cas Transitant conduït habitualment per Guillem Ramis i també per Margarida Rosselló Guillem Ramis, molt bon dia Hola, bon dia, què tal? Molt bé, encantats de saludar-te Cada dijous en què vas matinal acaba les 11 i les 11 en punt comença transitant Exacte, tenim una horeta cada dijous per posar-nos al dia en els temes d'actualitat Una actualitat que vols enfocar amb una mirada sempre cercant alternatives per transitar cap a un món millor o no? Sí, sí Bé, de qualque manera el que intentem és donar peu en el trànsit vull dir anar cap a un món millor més just solidari i sostenible que sigui habitable per a la generació en futures no s'adonarà de cop ara elegim un equip de govern bo i ja està se necessita construir i se necessita construir a partir de pràctiques i d'anàlisis concrets i de persones compromeses llavors és transitant amb els propos ara amb això amb la Margalida i jo que era donar vou i una mica d'empanta i ajuda diríem a tota la gent i entitats que realment se comprometen i fan feina per preparar aquest trànsit i això s'ha de fer doncs de construir alternatives reals que puguin tenir vida pròpia i coexistir dins d'aquest sistema hostil que mos ducaven es col·latza és molt necessari que hi hagi entitats que tinguin vida pròpia i és molt necessari perquè això seran els ferments que faran possible el dia d'escol·latza el dia que caigui tot que tot no caigui que hi hagi coses creixent i bueno a partir d'aquí mos preocupen totes les qüestions que van en el sentit d'escol·latza és a dir saturació per contaminació excés de població manca d'habitatge diríem tots els elements que mos fan una vida hòstil i que mos duen cap a un clima inòstic tot això tot això s'ha d'anar combatint i nosaltres el que intentem des d'aquest programa és deixar per les crear alternatives anar anant cap en escol·latza sí però hi ha la possibilitat de resistir i de tenir vida més enllà d'aquest sistema capitalista i dins d'això clar jo ara pensava no més que se posar en marxa no diré ja al 100% sinó la meitat de totes aquelles alternatives que heu anat oferint durant la temporada passada o durant les temporades que ja fa que sou a una mediterrània clar Mallorca seria gairebé un paradís sí sí de totes maneres clar no hi ha diria sí la meitat de coses seria una cosa molt bona però jo penso que mos hem d'atomptat ja és tot vull dir millorar la vida de les persones no basta que tothom tingui un habitatge tampoc basta que tothom tingui una feina tampoc basta que el medi ambient decida de degradar-se ho necessitem tot i és necessari que hi hagi sinergies que hi hagi punts de connexió que hi hagi trobaments que hi hagi diríem un sentiment cooperatiu de les diferents iniciatives és ve que ningú pot dedicar-se a tot sa vida no mos dona per dedicar-nos a tot o per estar a tots els fronts per entendre el mosk però sí que és necessari que tenquem sensibilitat i que coneguem totes les altres alternatives perquè encara que un se dediqui sa protecció o de sa natura i del medi ambient o de la mà o de tal és important que conegui les indicacions i problemàtiques que afronten els joves que mai podran tenir un habitatge propi mai se podran emancipar i encara que tinguin feina sempre seran pobres perquè no tenen habitatge i que avui s'habitatge és diríem el que mos fa més pobres l'element més important o el que més influeix en que siguin pobres és la dificultat d'accedir a l'habitatge llavors això ho han de saber els ecologistes també i això ho han de saber els feministes i això ho han de saber els sindicalistes i això ho han de saber tothom vull dir que no hi ha cap batalla que puguin dir això però no és cosa nostra això ja ho faran aquests o ho faran els de sobre cultural o ho faran no jo penso que és necessari que fomentem s'idea que tot és important i encara que no hi siguem a tots els fronts caminem amb simpatia i coneguem tots els fronts de batalla i des de transitant el que intentem és això tenir un programa que a poc a poc a cada programa anem tocant temes claus i fonamentals per tenir un futur millor vull dir que anem contracorrent vull dir això anem de ser ben conscients anem cap a un abisme es poden es fàctics per exercer que tot i que som conscients d'això viven d'aquella manera que diríem que m'equiten la bailada exacte exacte anem escolar però mentrestant jo me n'aprofito aquesta idea d'aprofitar-se quasi com estén de la pandèmia vull dir mentre tothom ho passa malament n'hi havia que cercaven la manera de fer un negoci arro o fosen ser mascaretes o fosen ser vacunes quan hi ha desgràcies personals n'hi ha que ho veuen com una oportunitat per fer un gran negoci mentre tothom se preocupa per la solidaritat perquè tots estiguen bé n'hi ha que sempre tenen aquesta aquest ull aquesta pipella aquesta visió de aquí hi ha el negoci aquí hi ha el negoci i bueno això això l'han cap en es col·latza nosaltres l'han cap en sucorrent i pensant que és imprescindible tenir aquestes alternatives que tinguin vida pròpia el dia que arriben amb el picoll que arriben el dia que ja no poden cremar més petroli recordem a la nostra audiència que poden escoltar en versió diguem estrena i en directe i de fet hi poden intervenir a través del telèfon el programa transitant cada dijous de 11 a 12 per tant aquest proper dijous tendrem una nova edició de transitant un programa que després se redifont es diumenges de 9 a 10 des de matí per tant i que evidentment i sobretot se pot recuperar a la carta se poden recuperar totes les edicions Guillem ja que et tenim connectat i ara ja no tant com a transitant però justament ara que des això que mentre la majoria de gent intenta superar un drama un trasbals d'una tragèdia n'hi ha que ja preparen el negoci com valora la situació actual de Gaza i no sé si t'has pogut llegir mínimament el pla de pau si m'ho deixes en fi ho posam entre còmetes pla de pau que ha proposat en Trump li volem demanar en Guillem per aquestes qüestions tot d'una recuperant la conversa amb en Guillem Ramis de transitant el programa que podeu escoltar cada dijous de 11 a 12 en directe escoltes bon dia i bona vida el programa matinal d'una mediterrània de det d'una d'una i d'una Fins demà! Som Ona Mediterrània, mos escoltes a través del 88.8 de la freqüència molt dada a onamediterrània.cat Conversant amb en Guillem Ramis, en tant que un dels conductors, dels productors i conductors del programa Transitant, però ara ja li volíem fer plantejar dues qüestions, més en l'àmbit de la política en general, evidentment de qüestions que tracten habitualment en el programa, una de les quals és el conflicte o el genocidi de Gaza i justament te demanava, Guillem, en què t'apareix aquesta proposta de pau que ha fet en Trump? Bé, doncs m'apareix més de la mateixa en el camí del genocidi. El tema de Palestina és un tema que en el programa Transitant mos ha preocupat a tots els programes, i a tots els programes n'hem parlat sempre, perquè mos qüestiona com a humanitat. El tema ja no és ni tan sols dos estats, la cosa és que no es pot emetre de cap manera que hi hagi un camp de concentració amb milions de persones, que no tenen, com és el que diu, ni dret a sortir a la mà, ni dret a anar a la muntanya, ni dret a sortir del seu país i viatjar fora del seu país. És a dir, que ni tan sols tenen cap potestat del que seria un estat, no? Llavors, esclar, l'idea d'en Trump i d'en Netanyahu és que si els deixen viure en els palestins, els palestins no tindran mai un estat, els palestins no tindran mai drets democràtics, els palestins mai controlaran les fronteres, els palestins mai seran lliures d'entrar i sortir del seu país. I els palestins estaran tancats dins d'un enorme camp de concentració, que viuran de secretat mundial. Llavors, esclar, això és inadmissible des del punt de vista humà de qualsevol persona que tingui un mínim de sentit de justici. Llavors, esclar, és impresentable a totes, totes. Perquè ho presenten com a pla de pau. Que en Netanyahu ja ha dit que d'estat palestí, que no seria tal, perquè no tindria cap competència, ha dit que l'estat palestí no n'hi haurà. Llavors, aquí d'entrada ja veig que entre els mateixos se diuen mentides i s'enganen. Les que han de fer, cap els contraris, en el seu plantejament de genòcidi, no? Sí. Per tant, no és res nou i és tornar a posar més llenya en això, que vull dir, a més ho diuen clarament, vull dir, la gent se n'ha d'anar d'aquí on està i se n'ha d'anar cap a camps de concentració que els habilitarem. Guillem, darrera qüestió molt ràpida, molt ràpida, un simple titular, per ahir mentida, però hi torna a veure un portaavions nuclear a Sabadí de Palma. Sí, més allà que es porta avions, és un element tràgic, és la manera de dir, tot un exèrcit, d'un costat a l'altre del món, un exèrcit de crim, de genòcidi, de mort, no? Sí. Un portaavions no és res bo. Clar, que ho tenguem a Sabadí de Palma, com aquell que diu, tant té que estigui aquí com allà, però sí que mos fan altres, de qualsevol manera, partíceps d'aquesta maldat, dels exèrcits, que envaeixen països arreu del món. Perquè, clar, és una mole de guerra que avui està aquí, però demà pot estar a Taiwan, i més endavant pot estar a Sud-àfrica. Llavors, és un element mortífer en el qual l'haurien de rebutjar tots els estats democràtics. Tots els que creiem en la política, en la diplomàcia i en la resolució dels conflictes xerrant, no podem acceptar que hi hagi mecanismes com els d'aquests portavions que puguin imposar solucions de cementeri allà on tenen conflictes. Sí. Allà on qualsevol se resisteix a les ambicions dels Estats Units, els Estats Units d'Iva, i els que pot s'ho metrà. Per tant, nosaltres considerem nosaltres, jo, però suposo que la majoria també està en una idea, considerem que això ens fa aliats d'aquest vaixell. Nosaltres no som aliats d'aquest vaixell. Sí, sí, sí. Si no és benvingut un vaixell de guerra, un vaixell de mort, aquesta capacitat mortífera que té aquest portavions, això és anti-humà. Per tant, se li hauria de vetar qualsevol subministrament. I allò de dir, bueno, és que mos deixaran un bon negoci, sempre que han venut americans d'aquí quan em veníem, això era, doncs no, no, no. Estos bens no poden anar per davant dels drets humans, de tant manera. Guillem, mos escoltam dijous a les 11 a transitant. Sí, dijous tornarem a parlar de Palestina i també parlarem d'ANA i de territoris independents, d'ANA, que no donen en compte a cap institució democràtica, democràtica. Beníssim. Parlarem d'ANA i la Palestina. Idò, fantàstic, estarem aquí, estarem aquí, gràcies. Vinga, i va, fins dijous, un dels 11. Gràcies, adéu, adéu, adéu. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! També és una manera de començar amb energia no? Es cal un poc d'energia un poc de rock'n'roll Això és un grup Discover UNDANG devedic international clar… és un dels grups diríem que avui dia mantenen una línia bastant dura és tan dura contra l'espòlit de lloc d'en Trump i contra un poc la deriva neoconservadora i extremista dels Estats Units. En què consistirà aquest cafè amb filosofia? Bé, consistirà en una cosa senzilleta. Cada 15 dies oferirem un petit pas de filògrafia per pensar temes actuals. Pensar en un filòsof o una filòsofa intentaran donar prioritat a pensadores i un tema. Per exemple, avui he triat pel primer dia a Simone Weil, una filògrafa francesa molt, molt interessant i la seva reflexió sobre els partits polítics. Idò, si t'apareix bé, encetam ja aquesta col·laboració, que serà de moment quinzenal i que ja veurem si més endavant evoluciona. Som-hi, idò. Autora. De Simone Weil. Simone Weil és una filòsofa... S'ha de pronunciar Simone Weil, eh? Exacte, exacte. S'escriu en doble... En doble B, sí. En B doble. Perquè és curiós, perquè hi ha un altre Simone Weil, que en aquest cas també és feminista, però almenys s'escriu en B baixa. En B. I és bo s'hormatització. Sí, sí. Clar, de Simone Weil és molt interessant. És una filòsofa que va tenir una vida curta, podríem dir en alguns moments tràgica, va viure 34 anys, va néixer a París, 1909, i va morir a Londres, mentre feia tasques a la resistència francesa i a Londres, el 1943. I és una filòsofa que sempre, és a dir, és interessant perquè el seu pensament va molt entrelligat amb la seva manera d'entendre la seva vida, i amb la seva orientació biogràfica. És a dir, no hi ha una separació, diríem, entre pensament i vida, no? I aquí sorgeixen dos tipus d'inquietuds que recorren un poc la seva obra. Val a dir que és una obra extensíssima, que tenim de Simone Weil, que en cert són de més 24 tombs, les obres completes, el que envia pràcticament publicar 3 o 4 articles, no més. Vull dir, és molt interessant també. I aquestes inquietuds són, per una banda, inquietuds socials, una forta inquietud socials. De fet, el d'any 30 va estar molt lligada als moviments sindicals francesos, sobretot a la CGT. També, Rui de la inquietud social va deixar, perquè ell era professor de filosofia, i volia compartir un poc, fer sort i la vida dels obrers, i va deixar la feina, i se'n va anar a una fàbrica a fer feina, amb la feina d'obra. Això és un fet destacat, perquè ella sempre diu que va conèixer ja la marca de l'esclavitud, no? És a dir, les condicions de vida dels obrers i la forma de vida que tenien els obrers eren un poc l'esclavitud moderna, l'esclavitud desmaquinisme que deia, no? I llavors també, fruit d'aquesta inquietud social, la seva participació també greu, a la columna Dorotí de la Guerra Civil Espanyol. Sí, exacte. És a dir, quan ella va esclatar la guerra, va dir que no podia quedar neutral, i se'n va anar, els republicans, els anarquistes, en aquest cas, en el front de l'Ebre. I d'aquí es va escriure el diari d'Espanya, amb abrers que li diuen. Ja, també, ja també. Bé, ho has conegut popularment com el diari d'Espanya, que no fa gaire el vaig por a veure, perquè s'ha editat un llibre que se diu Viure a la força, d'en Xavier Artigas, que inclou com una espècie de facsímil d'aquest quadern, no? Tot i que diria que també va ser censurat, pot ser, per un pas qui el va recollir, diguem que li va rebessar un parell de pàgines, diguem-ne, hi ha un parell de pàgines que no hi són. Exacte. Mira, hi ha una connexió també interessant aquí, d'aquesta estada de la Guerra Civil, que és que, bueno, ella... ell també va lligir en George Bernanos, que era aquest falangista, al principi falangista, que vivia aquí a Mallorca, no? Exacte, sí, sí. I, claro, és a dir, van ser republicans, van sortir de Barcelona, van sortir de Mallorca, etcètera, etcètera. George Bernanos també té un llibre, aquest de Els grans cementiris sota la lluna, que és un llibre molt crític en tot el que van fer els falangistes aquí a Mallorca, etcètera, no? I a Simone Weil li va escriure una carta, una carta de dues pàgines, diguent un poc el que... el que ell havia dit dels milicians que tornaven de Mallorca, no? A més surt la paraula Mallorca, la carta. i mostra, doncs diria, que arriba un punt a la guerra, que serà un dels grans temes que ella també voldrà pensar, que ja no hi caben idees, sinó el que hi cap és una deriva de barbària, no? Siguin quin sigui. I és interessant, molt interessant. I diria que hi ha hagut un... Ha estat bastant polèmica aquesta carta perquè hi ha hagut interpretacions de tot tipus, no? Exacte, exacte, exacte. No, no, però, independentment d'això, ella sempre va mantenir les inquietuds socials, les inquietuds per una justícia social, etcètera. I això molt lliga. Sí, sí, sí. En l'altra, diríem, l'altra esfera d'inquietuds que van anar quallant al llarg de la seva biografia, que tenen molt a veure amb això que he dit de la marca de les clavats, de les fàbriques, no? Sí, sí, sí, sí. Que són les inquietuds religioses, saps? És a dir, Simon Bale, després de fer feina a les fàbriques, va començar a experimentar, diríem, el que alguns han dit com a trobades místiques, no? I a despertar sentiments o idees de caires religiosos. Però això, per ell, anava molt lligat a la recerca de severitat, no? Una mena de sincretisme religiós. És a dir, sincretisme vol dir que la veritat no està única i exclusivament d'una religió, no? Sí. I convertim aquesta religió en una cosa totalitària, sinó que cada religió té el seu germe, en diríem, de veritat, no? Diríem com si fos una veritat, que les diferents religions expressen de maneres diferents, no? I això li va dur a professar el que podríem entendre una mena de cristianisme revolucionari, no? Ja. I un cristianisme que tenia un fort component de l'ament social, no? És a dir, ella, quan se va anar a exiliar a Marsella, durant l'ocupació francesa dels nazis, Sí. dels anys 40, va mantenir allà molt de contacte amb treballants i religiosos, amb dos, en cop grec, no? I, clar, allà ella sempre quedava a les portes de l'Iglésia, no? Era la qüestió de si s'havia debatir o no i ella va decidir que no s'havia debatir. Bàsicament perquè considerava que l'Iglésia no representava, diríem, l'esperit del cristianisme, no? Sí, sí, sí. Perquè en el fons l'Iglésia s'havia convertit en una institució totalitària. De fet, assegura, o acaba assegurant en aquells escrits, que els germans de estats totalitaris com el nazisme els trobàvem en la Inquisició. Miquel, abans mos has dit que en vida ella va publicar poquíssima cosa. Exacte. Com així? És a dir, ella anava escrivint plegetes i les anava acumulant? Exacte. Exacte. Anava escrivint plegetes, les anava acumulant, anava escrivint textos i els textos eren poquets que anaven en revistes, diríem, no? I sempre els assignaven els assignaven pseudònims, no? Els solia assigna a Emil Novis, no? I bàsicament eren textos que tenien a veure amb el món obrer, i textos que tenien a veure en la condició dels obrers, textos que tenien a veure també o alguns textos més teòrics ja com un text molt, molt interessant que es diu L'Iliad o el poema de la força, aquesta ja és l'any 40. Però, com tu has dit, és a dir, la majoria eren plegetes que hi anava escrivint. De fet, tots aquests punts religiosos, diríem, d'aquestes idees religioses, tot això està en el que s'enomenen esquadens, no? Esquadens. És uns volums d'unes cap-trentes pàgines de notes sobre aquest sincretisme religiós, el cristianisme, etcètera. I tot això, qui és que ho arreplega i acaba fent tot públic? Mira, té diferents dies. Té diferents dies. el pensament religiós. En un primer moment, un d'aquests, un dels seus amics, diríem, d'aquesta estrada de Marsella s'encarrega i ho edita, fa una cosa molt, molt pollo hable, de fer una selecció d'aquests fragments, d'aquesta estrada de Marsella, però clar, ho fa, és a dir, ho fa d'una manera un poc convenciosa, no? Clar, clar. I... i els edita amb el títol de La gravetat i la gràcia, d'aquesta estrada de Marsella, d'aquesta estrada de Marsella, en català, fragmenta, i aquesta va ser, va donar a conèixer aquesta passanta, m'he deia, més religiosa, de Simone Bale, no? Després, qui va ser el gran editor de Simone Bale, va ser Albert Camí. Exacte. Albert Camí, quan va... quan va començar a llegir algunes coses de Simone Bale, va veure que allà hi havia coses molt interessants i va anar a trobar els seus pares. Vaia els seus pares, li van obrir, i va veure tota aquella quantitat tingent de papers i coses, i a partir d'aquí, la col·lecció que ell dirigia a Galimard, que era l'Expoà, és a dir, l'Esperança, va començar a editar aquest text. I, Miquel, per conèixer-ne Simone Bale, per qualcú que, diguem, li sonis nom i poqueta cosa més, per on recomanes començar? Mira, si algú volgués una biografia un poc del seu pensament, diríem així, en general, hi ha un llibre també a fragment editorial que Simone Bale El silenci de Déu d'en Josep Botón està molt bé. És un dels primers que hi va de llibres o jo diria sobre ella dels primers que hi va en català. I, si haguéssim de triar per temes, jo crec que, i aquí ja anirem cap allà com jo volia volia tirar la decepció d'avui, sí, un que és molt interessant que és l'arrelament, d'acord? que és ella li deien als seus pares perquè, clar, ells estaven a Marsella, s'havien agiliat a Marsella, no?, que era la part de la França lliure, però un moment donat, és a dir, ja quan els nazis anaven per avall de França, decideixen partir cap a Nova York, no? Sí. i allà a Nova York ella no s'hi troba bé, vol compartir la lliçort dels seus conciutadans i vol lluitar. Evidentment, no l'envien a les fronts, però l'envien a la França lliure, a Londres, a les ordres del general de Gaulle. I allà la posen a fer, diríem, informes i escrit, no? I allà escriu un llibre que és molt estens, que es diu L'Arrelament. La tenim en català a les edicions 1984. Exacte, sí, sí. I allà, a L'Arrelament, na Simon Bell parla de, en principi era el projecte d'una nova Constitució de França, però en el fons és el projecte d'una nova civilització. Una nova civilització després de la Segona Guerra Mundial. i aquest és un test molt interessant, molt interessant. I per fer, diguem, que quines idees hi ha així fonamentals que puguis destacar d'aquest, m'imagino que és un test tirant-te utòpic, no? Diguem. perquè té un cert utòpic, però també molt acurat o molt afilat en la crítica a coses que, vull dir, encara són presents, vull dir, això, posem, que fa més de 80 anys d'aquest test, no? És a dir, hi ha dues idees fonamentals. Una test, en el món modern, no? És a dir, les fàbriques, el món industrial, etcètera, ha produït com una mena de desarrelament de les persones. I les persones ja no estan desarrelades. És a dir, el treball, no? Que hi ha de marx, que era un poc s'activitat genèrica humana, és a dir, el treball com a element de socialització i humanització s'ha convertit que hagi en una mercaderia. D'això, aquest desarrelament, afecta tota l'estructura social, no? I allà analitza com, per exemple, els moviments nacionals socialistes, els moviments extremistes, no són més que recerques de sucedanis d'aquest arrelament que s'ha perdut, no? És a dir, d'aquesta manca d'arrelament. I allà aposta per unes polítiques que siguin un arrelament, no? i un altre test, o una altra idea, perdó, molt interessant que parla aquest test és el concepte d'obligació. Sí. normalment, després de la teva biologia francesa, les constitucions se basen en drets, no? i ella parla de basada en obligacions. L'obligació en d'un vers l'ésser humà, és a dir, com a societat, per exemple, tenim l'obligació d'ajudar aquells que no tenen res. Entens, no? És a dir, el concepte no tant el dret, sinó les obligacions, perquè el dret podem reivindicar drets, però si ningú els reconeix, queden en paper guanyat. en canvi, les obligacions, hi ha una força que darrere diu i estipula què passa si no se complessa en aquelles obligacions. L'arrelament preludi d'una declaració dels deures en vers l'ésser humà, que he vist ara, que és accessible, vull dir, és un llibre que se pot trobar. Exacte, és un llibre, a més, han fet una segona edició, crec que el 2023-2024, és un llibre que se pot trobar. Sí, escolta, Simón Bail va néixer l'any 1909 i va morir en 34 anys, per tant, estan parlant d'una capacitat enorme de producció, no? No, només en 34 anys, realment una persona que potser hagués pogut esdevenir segurament una de ses grans, bé, ja ho és, però que podria haver estat unes grans figures internacionals dels pensaments, no? Exacte, una vida molt curta i ja t'ha dit també, molt lligada el teu pensament a sa seva vida i una vida, vull dir, i tu i ets aquestes festes de Simón Bail i trobes una gran força darrere, vull dir, no són coses fetes per fer, sinó molt pensades, molt, molt, molt, molt esmolades, no? Fins i tot en els seus, diríem, aquests apunts religiosos que vos he dit, no? Hi ha unes idees que, no sé, vull dir, en dues frases condensa molta cosa. I en aquest sentit diries que s'estil literari és un estil diguem-ne bo de llegir o més aviat recarregolat, barroc, no sé. No, no, no, jo diria que és més aviat directe, és més aviat bo de llegir. És bo que ha els seus, a vegades els seus intríngulis, no? I qualsevol també és un poc més difícil, però en general es bo de llegir. He de pensar que sobretot aquests que va publicar en vida, no? És a dir, eren coses destinades pel món sindical, per obrers que pràcticament no tenien formació, no? ella parlava per ells o parlava per mobilitzar-los, no? I parlant, per tant, d'una persona que no només va voler teoritzar sobre la millora de de s'humanitat, no? Sinó que la va voler posar en pràctica i va voler ser present en els llocs on s'estava produint s'història, com, per exemple, mos has explicat la seva participació a la columna d'Urruti, no? I, bueno, i la seva mort, vull dir, aquí hi ha un part de polèmic, jo del 43, n'hi ha qui diu que se va suicidar, no, no, clar, no se va suicidar, que va passar, bé, ell era tant, no, que es ficava en aquestes coses, que ell estava malalta de tuberculosi, i va venir a ingressar, però ell es negava menjar més que el que menjava un francès que estava sota el jou del matisme, sobre el que menjava un soldat en el front. Ja. I clar, entre la malaltia i la desnutrició, ja que va morir. Mhm, mhm, i, doncs, realment, va apassionant la vida de Simone Weil. Moltíssimes gràcies, Miquel, per haver-nos fet cinc cèntims. Recomanam especialment aquell llibre que mos has dit, l'arrelament, el llibre que en Miquel mos ha comentat, i que és el llibre de Simone Weil editat per edicions 1984. Escoltes, bon dia i bona vida al programa matinal d'Ona Mediterrània. i bona vida 이어 Friday, Fins demà! Contundència de sempre! En el context local i global que vivim, la independència dels mitjans de comunicació és més necessària que en cap altra època històrica. De Balears és un diari centrat en Mallorca i les Illes Balears, en català, lliure i independent. Des del diari de Balears, feim una crida a tots els nostres amics i lectors perquè reforcin econòmicament el projecte, que és la manera de garantir la independència del diari. La millor manera d'ajudar a fer realitat aquesta independència és associar-se a Ona Mediterrània, omplint el qüestionari que trobareu a la web. També vos podeu associar escrivint a info arroba onamediterrània.cat o telefonant al 971-100-222. Subscreu-te a la revista L'Estel. Més de 40 anys de periodisme de proximitat. Entra al web, revista l'estel.cat i fes-te subscriptor i la rebràs cada mes al teu domicili. Tot el mal que em puguis fer serà pel bé. Som el bon dia i bona vida a Ona Mediterrània. És el moment de fixar el nostre focus en qüestions de la nostra sobirania. Per això ens connectem ja amb en Joan Plàner. Joan Plàner, molt bon dia. Hola, molt bon dia a tot el meu. Bon dia a la gent d'Ora, bon dia i bona vida. Com estàs Joan? Bé, esperant que plonga. Sí, sí. Bé, per sa banda de sauve sobretot i d'inca, ahir va ploure molt. No sé si a lluvir va arribar res o no. No, ahir de dia no va arribar. Avui en ser nit ha plogut un poquet. Ara tot està enigolat, però quan va rompre a tramuntanya, per a tramuntanya se'n va anar cap al Cudi. Exacte. Va fer de ploure bastant semblant per sa part de sa poble, mura, etcètera, però avui no m'ho va tocar. Bé. Avui en ser nit s'ha plogut. Bé, massa bé. Joan, hem de parlar de moltíssims temes avui, o sigui que miram de fer via. Primer de tot, ses declaracions d'en Feijo sobre qüestions de rebuda i fins i tot diríem de tria, no? De sa immigració. Bé, només això ja donaria per sa mitjora que tenim, però te deman que mos facis una anàlisi d'aquestes declaracions, perquè hi ha molt que dir. Sí, és una qüestió, el tema de sa immigració és una qüestió històrica, és un debat que tant a Europa com a nivell de cada cas i global és necessari afrontar. És un tema migratori que l'extrema dreta va agafar ja històricament, ja de principis del segle XX, en tot el tema de nascisme i els jueus, etcètera, com un tema de caràcter propi, diríem, d'aquest país de l'extrema dreta. I l'extrema dreta actual també hem vist que va emperat i ho utilitza com a un atac, diríem, en els immigrants per qüestions laborals, per qüestions de delinqüència, per qüestions de subsidiarietat, etcètera. Com un arma per anar guanyant posicions en temes polítics, d'un tema que és complex, que és polièdric i que nosaltres aquí a les Illes ho coneixem prou bé. Ja sabem que l'any 83, per exemple, s'ha de fer el tema immigratari aquí a les Illes, el Leopoldo Caldo Sotelo ja va dir que hay que fomentar la immigració de gente de habla castellana a Catalunya i Baleares para asegurar el mantenimiento del sentimiento español en estos territorios. La nostra primera immigració aquí a les Illes, lògicament, amb un percentatge molt elevat, lògicament, és la immigració de la península cap al nostre territori dels anys 50-60, i que després va passar a una immigració més classista dels centres europeus per segones residències, per turisme, etcètera, no? I que han vist que s'ha anat capgirant, d'alguna manera, la composició d'aquesta immigració fins i tot dins del segle XXI. sense anar més a lluny, en dades del 2024, a principi del segle XXI, la major part de residents aquí a les Illes eren d'Alemània, amb 16.700 habitants alemans, 10.600 o 10.700 de Reino Unit, de França un 6.000, i després venien un 6.200 del Marroc i posteriorment començava a haver-hi 4.500 argentins. Dins l'any 2024, la truïta s'ha girat, tant en quant a número, perdó, que s'ha més que duplicat, però també en quant a nacionalitat. Actualment, a les Illes de Balears, el major nombre de residents, com dic en dades del 2024, és de colombians, que n'hi ha un 37.000. D'Argentina, un 35.600. del Marroc, un 32.000. Després venen a Alemanya, 21.000, Reino Unitant, de 8.000, Ecuador, de 100.000, d'Itàlia, 13.000, que molts d'aquests italians... Són argentins. ...són de doble nacionalitat sud-americana. Sí, sí, argentins. Per tant, veiem que a les Illes, el tema migratori, a part dels penínsulars que han seguit venint d'aquí en el nostre territori, cridats per l'efecte crida del volum bradal de turisme i també de construcció, és molt significatiu i, com te dic, que ha canviat. M'ho trobem, per tant, davant d'un problema que per temes de creixement vegetatiu o creixement natural, sempre a nivell europeu, actualment, és necessari i després un dia podem parlar perquè el creixement vegetatiu o natural a les Illes està per demà, al voltant d'una com a una persona infant per família. Una cosa ben lògica serà el que parlarem després del tema dels nivells salarials i les ocupacions laborals. Aleshores, la migració sempre ha existit i existirà i, fins i tot, amb aquest creixement vegetatiu i l'envelliment de la població i el creixement dels productes interiors bruts, que són cada any importants, requereixen més mà d'obra. I ens trobem amb aquest fet que les Illes, de part les castellanes, són els majoritaris i el Pejo ve a tractar el tema migratori i de menors a forma entera i se despatxa a la mateixa línia que ho va fer l'any, com dic, l'any 83 en el seu company Leopold local, i molt bé i molt bé i molt diu que les Balears han de poder venir emigrants de parla castellana perquè la hispanidat es compartir vincles socials també idiomàtics, idiomàtics, i que s'hi venen a portar sempre seran benvinguts. Aleshores, aquí veiem com i de quina manera el Partit Popular amb aquest tema de, diríem, d'ocupació territorial se lleva la careta davant el volum migratori important que tenim de gent sud-americana, castellana o parlant, que ve a fer feines a vegades que són necessaris cobrir, com deim dins serveis socials, dins activitats laborals de serveis, per dir-ho en general i Constitució, però que això a ells els va bé. I emplear tot el tema de nouvinguts de Sud-àfrica amb patenes, amb menors fins i tot desemparats, això els va bé per fer, intentar prendre protagonisme de qüestions electorals de l'extrema dreta, a veure, i bé, però no se deixa de deixar ben clar quina és l'intensió del Partit Popular que és prendre posicions lluita política en sort de l'extrema dreta en torn a la immigració i sobretot a la immigració sud-africana, no? En veure, aquesta que molt bé del Marroc, d'Argèlia, a través de la via marítima que ja li diuen de les illes Balea, no? i nosaltres com a sobiranistes veiem que el nostre problema és a ser poblacional, a ser de turisme, etcètera, etcètera, i que per tant això ells també volen emplear com a una eina, una eina, una eina política de lluita partidista i de fer un poc d'extrema dreta. Jo sempre dic el mateix, he dit a vegades en temes dels partits sobiranistes i progressistes que intenten supeditar el sobiranisme en el progressisme que estem per sa gent sol de cantar-se per sa marca original abans de sa còpia, no? I que per tant els sobiranistes s'haurien d'intentar demarcar del progressisme espanyol ratificant, retirmant, posant en valor tots els valors sobiranistes en necessitat d'emergència que tenim d'un punt de vista nacional. I dels papers li passarà el mateix, l'únic que serà és potenciar l'extrema dreta i aplegar poc a dins d'aquest territori perquè disortadament ho veiem a nivell europeu i a nivell casi global com aquesta exposició d'extrema dreta per qüestions d'immigració està tornant a principis del segle XX quan va ser utilitzat per nascisme, per feixisme abans de la segona guerra mundial. Aleshores, nosaltres aquí a Sevilla de Balears tenim aquesta doble vessant. Per una part, el tema migratori que és un tema que s'ha d'afrontar, que s'ha d'apuntar regular perquè a dins d'un territori no hi ha cap tota la gent que hi vol venir, però per l'altre m'ho haurem de donar compte i hem d'obrir els ulls que s'immigració castellano-parlant en el Partit Popular li va bé per aconseguir el que ja va pretenir començar l'any 1714 que el règim del 78 ha intensificat tant en govern del PP com del PSOE que va bé que vengui castellano-parlants bé siguin des de Península-Ibèrica bé siguin de Sud-amèrica perquè contribueixen en recolzament dels partits espanyolistes i que contribueixen a la subordinació a la minorització de la nostra llengua i cultura catalana i que fa prescindible la integració la integració social en tot la llengua i cultura pròpia del nostre territori. Joan, ja ho heu enllaçat amb el següent punt que ja has al·ludit abans que és que les Iller-Balears són el territori on hi ha més treballadors pluriocupats? Sí, a les Iller-Balears ens trobem el fet que aquestes darreres dades que el de Balears ha publicat són molt clares i evidents en una enquesta que s'ha fet a través d'una empresa que s'hi haurà més tard per 4.500 professionals on diu que a les Iller-Balears som els territoris que estan amb més treballadors que estan pluriocupats i això molt per damunt de la mitjana estatal que és del 58,3% això està molt clarament demostrat que la pluriocupació s'ha consolidat molt aquests darrers anys dins del nostre territori i per què s'ha consolidat tant? Senzillament per qüestions de necessitat de poder sobreviure en salaris en salaris baixos que se produeixen dins del nostre territori i que fa que per sobreviure aquí de dins a més que els dos membres de la família han d'estar ocupats i aquí ja podríem parlar de la Constitució Familiar i el fracàs escolar i després a més que han de fer més d'una sola ocupació a la llarg de molt de períodes de sa vida bé sigui per qüestions econòmiques per arribar a final de mes podríem dir col·loquialment o a vegades fins i tot per motius personals d'edició de viatges etcètera etcètera perquè els salaris no donen per més per fer una mica d'estudi de caràcter salarial en sa darrera enquesta han de tenir en compte perquè sa gent sàbiga a nivell salarial s'estat espanyol per a quin nivell s'omou el salari mitjà que a les Illes Balears estem més de mil euros i pico per davall el salari mitjà s'estat espanyol de sa darrera enquesta que va fer està en 28.049 euros el salari mitjà però no mos hem de fixar amb això perquè ja saben que sa mitjana és com aquell que va anar aquells joves que van allà a Galícia i els van dir que allà hi havia tres dones per a cada home i un jove que va sentir i diu idò cal que un doltenicís perquè jo no en tinc cap per a veure però això és ben igual el salari mitjà de tots els salaris dels alts i dels més baixos que se fa una mitjana i surt aquesta quantitat en canvi si miram el salari més freqüent de l'estat espanyol el salari més freqüent que se paga n'hi ha dos que estan molt a prop en quantitat molt elevada que són de 15.500 euros al mitjà i el segon perdó el més freqüent i el segon més freqüent són de 9.500 euros si al mediar la moda que se diu l'estat espanyol la darrera enquesta està fet en 23.390 això i el segon que se divideixen tots els treballadors una part dels salaris més alt i l'altra mitja part dels salaris més baixos i els que estan mig d'aquest salari mitjà que no només és significatiu que vol dir que la meitat de la població laboral que està per damunt dels 23.300 i la meitat que està per davall però clar nosaltres a les Illes Balears tenim com sabem una part molt important de la nostra classe treballadora que és empleada de serveis d'hostaleria de la construcció. Hem de tenir en compte que, dins l'estat espanyol, el salari més alt, lògicament, és de caràcter industrial, d'activitat industrial que està al voltant de 31.500 euros. En canvi, de la part d'hostaleria, que és el que nosaltres tenim, el salari mitjà, mitjà, t'ho hem de repetir, no més freqüent, de la part d'hostaleria, és 16.900 euros, que, com pot veure, està entrant més freqüent més baix de 15.000 i és freqüent més elevat de 19.000 de tot l'estat espanyol. Però és el més freqüent de la classe treballadora espanyola. I això explica dues coses, moltes de coses, a les nostres emergències nacionals. Les incapacitats d'arribar de la major part de la població de la Seixitia de Balears a final de mes, a nivells més alts de pobresa extrema, per gent que en són nivells que hi ha d'adquisició de vivent, de lloguers, etcètera, etcètera, i de necessitat bàsica d'aigua, corrent, etcètera, etcètera, que la gent no pugui arribar a final de mes i que se vegin la necessitat, com tu veus, i que veus en aquest article de Balears, que el 84% dels treballadors de Seixitia de Balears han de fer més d'una feina per arribar a final de mes. Realment és molt significativa aquesta dada. Joan, més qüestions. Volies fer una sèrie de comentaris breus sobre diverses qüestions, no? Sí, 10 minuts en què mos queda podíem comentar 3 o 4 qüestions importants. La primera de totes, en aquesta casa, de la nostra gent que mos escolta, que és felicitar, lògicament, on a Mediterrània per aquesta vuitena tirona, que se va fer aquest cap de setmana, amb una presència molt important, jo diria que rècord, de persones en els actes organitzats superant les 300 persones. Sí, sí, sí. Hi va haver tallers de formació, hi va haver producció de documentals molt interessants, en el cas d'en Josep Boades, es va fer una gala de mitjans mallorquins, allà on es van donar premis, reconeixements, es va explicar una miqueta tota la quantitat de coses que ja tenim en aquest grup d'on es metgeixerà, i a la vera que teníem això de vida, o de vida.cat, de Balears, de Estels, etcètera, van otorgar premis de reconeixement en plomes d'or, es va fer un reconeixement en Josep Maria Llompart, un animent i pursa presència d'en Pitot, per veure que va ser molt ben rebut, i s'ha acabat d'obtenir aquests concerts amb Pere Janens, el seu germà, en Bentomeu, que va ser final de Cluenda. Sí, sí. Fins i tot, jo crec que una cosa molt positiva que hi haurà una persona molt important que et donarà una mà en tota aquesta feinada que fas, que és en Pau Emili Muñoz, com a nou director econòmic i coordinador general. Tenim moltes esperances, tenim moltes esperances. Crec que si durant aquests anys passats on a Mediterrània ha anat que escomplicant pedra, crec que ja s'estan posant fonament seriosos estructurals perquè tot aquest ventall d'oferta llengua i cultura pròpia nostra pugui tirar endavant de solidesa i de cada vegada amb més oients i més seguidors. Per tant, una vegada més, enhorabona per tot allò que et correspon a tu i a la casa nostra que és bona mediterrània. Moltíssimes gràcies i evidentment t'has compartit amb gent com tu que feís possible que això vagi sorrent dia a dia. Més qüestions? Una altra que volia comentar és que l'Assemblea Soberanista molt esperant presents dia 3 d'octubre en aquest, diríem, en aquest tancament de cicle de trobades i conferències dels tres presidents que mostren el seu compromís en l'independentisme. Estem parlant d'aquestes trobades que van començar a l'Espera de Valencià que van fer aquí a les illes a un sopar col·loqui a les restaurants de Torres organitzats per l'Assemblea Soberanista i que ara se fan en el Principat on el president Quim Torra centra en tu president de la Generalitat en Josep Lluís Albinyana president del Consell del País Valencià de l'any 78-79 i el president del govern de les Illes Balears de l'any 95-96 en Cristòfol Soler i Clare també és president i diríem en Benamert Toni el diria quasi-casi cofundador de l'Assemblea Soberanista de Mallorca se farà l'auditori de la Fundació del Conservatori del Liceu presentarà lògicament el president de l'Assemblea en Lluís Llach i se farà una moderació per naixer el portal és un acte que com deim el que farà s'ha de tancar aquest cercle de posar en valor els països catalans i el compromís dels tres territoris davant la necessitat de l'independència dels nostres territoris de la nostra nació catalana i que ells són tres persones que ho deuen que van anar explicitant i són tres persones convícudes cada una del seu àmbit el president Quintorra ja sabem que l'any 2018 dormi el bil li va tocar ballar una mica de la més fosc de tot el tema descovid que va ser expulsat del govern diríem per la sujudicatura espanyola de dreta extrema d'extrema dreta en Lluís Albinyana que per el partit socialista va ser expulsat per defensar els països valencià i la llengua la cultura catalana propis i el partit valencià i el Cristóbal Soler que va ser expulsat per totes les teves proximitats a la llengua de la cultura catalana i d'alguna manera en el control de tota la problemàtica poblacional i turística per tant un acte sumament important i significatiu una tercera qüestió important que m'agradaria remarcar és el tema que hem tingut a llogir aquest cap de setmana també una presentació d'un llibre força interessant per un amic que és enviar el Vicenç que a Sabrina i Lluís va presentar el seu llibre Bosch a l'interior de Mallorca natura i cultura que el que intenta és fer una mirada dels patrimoni natural i etnobotànic dels pla de Mallorca aquest llibre el va presentar i aquest acte el va presentar la regidora de cultura la Francisca Bussà i el cap de la jove obra cultural de Lluís que duen dos anys i mig fent feina i una feina molt interessant i en Llorenc Garcia va presentar exacte com a organitzadors d'aquesta presentació del llibre el seu autor el va presentar en Joan Antoni Santana el cap de servei de gestió forestal i protecció de sol que va fer una descripció una explicació extraordinària de quina és el punt en qual mos trobem a Mallorca en tots els temes forestals i el creixement de massa forestal i la importància de la conservació d'aquests espais i fins i tot la necessitat que hi hagi territoris adquirint per institucions públiques ajuntaments consells isolars i fins i tot govern perquè és una manera de seu millor aprofitament de seva millor conservació i enviar Vicenç va explicar com i de quina manera va llibre quin és el seu contingut allà on va presentant noms científics però sobretot noms populars i utilitats de tota de tota la part botànica i forestal d'esplà de Mallorca que és de la part allà bona una major que llevant lògicament la serra de Tramuntana la millor part forestal i que és de cultura i de coneixement per noms i utilitats del que és la nostra naturalesa que mos en revolta i a més fent molt temps fàcil en la necessitat de conèixer aquests elements naturals perquè coneixer-los t'acostes a ells els estimes i mentalitzen la necessitat de posar-ho en valor i de conservació per fins i tot per la millor qualitat de vida de les persones que habitan en aquest cas Mallorca i Esplà de Mallorca en particular i la darrera cosa que volia comentar la darrera notícia important és una mica t'adirin la poblada d'aigua damunt aquesta llei que vàrem aprovar en el Parlament de les Illes que està en tràmit de promoció per demanar la congestió de l'àreoport de Palma de Sant Joan allà on ha sortit AN amb una nota comunicativa damunt les notes de premsa allà on diu que això de la congestió aeroportuària de Sant Joan de cap de cert manera es produirà perquè la normativa l'impossibilita i que per molt que avintentin de caràcter sobiranista no ho podran aconseguir i que deixa ben clar quins són els interessos centralistes destructius i colonials que hi ha darrere certitud d'aquest òrgan d'aquesta entitat que gestiona tota aquesta quantitat de l'aeroport de més de 30 i pico de l'estat espanyol i també un altre tant a nivell europeu que el que interessa és que PP PSOE i els oligarques espanyolistes i capitalistes tenen molt clar els seus interessos que són solidaritat d'Espanya solidaritat de mercat espanyol però sempre amb aquesta idea centralista extractiva i colonial sobre els països catalans bé sigui l'aeroport del Principat del país valencià ara no és el cas que som el segon aeroport més generació d'ingressos per aquest estat espanyol centralista que fa que puguin sobreviure altres aeroports que si no s'obriuen i tancar les portes i A.N ha deixat ben clar a tots els nostres polítics el que ja va contestar l'assemblea sobiranista a través d'un escrit que se va fer que això és competència estatal que ells no estan disposats de canviar la normativa i que mentre hi hagui aquesta normativa és impossible aspirar en això més encara quan van complir l'estratègia d'un 49% per evitar privatitzar-ho i que la majoria de les empreses que exploten aquests ingressos a dins de l'aeroport són empreses no llanques sinó empreses i diríem franquícies multinacionals d'estrangeres que exploten creen producte interior de tot aquí però que no se converteixi en renta sinó renta de l'estat espanyol i contribuint en els majors pòlis fiscals que tenim en tota la història Fantàstic Joan Planes ho hem d'ajustar moltíssimes gràcies i tornem dimarts que ve i moltíssimes gràcies Joan Una bona setmana per tots els oients dona bon dia i bona vida Gràcies i fins aquí bon dia i bona vida el programa matinal dona Mediterrània un programa produït per Maria Moreno conduït Pantomeu Martí que torna demà a les 8 des de matí abans a les 7 haurà hagut la redifusió de la programa el crepuscle en 100 estels i tot el dia programació magnífica Habit bautam a la Fins demà!