Política, cultura i música al matí d’Ona Mediterrània

Resum general de l’episodi

Aquest Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània combina actualitat informativa, anàlisi política, cultura musical i memòria històrica en un matí molt complet.

L’Episodi transcorre en diversos blocs:

• Butlletí informatiu amb titulars de dBalears i VilaWeb sobre política catalana, drets lingüístics i actualitat internacional.
• Previsió meteorològica amb entrada de fred i possibles nevades.
• *Espais de publicitat i crida a fer-se Soci*** d’Ona Mediterrània i de projectes socials locals.
• Bloc esportiu amb Pep Vergé, repassant la jornada de futbol estatal i balear, amb atenció especial al Mallorca.
• Entrevista cultural amb Pep Suasi, repassant la seva trajectòria musical (Fora del Sembrat, Suasi), la situació del món musical illenc i la centralitat dels mitjans en català.
• Taula jove d’anàlisi (programa “Short Vida” #77) sobre:

- Retallada d’ajudes a l’Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua. - 40 anys del Consell de la Joventut de les Illes Balears. - Paper polític de les seleccions esportives de nacions sense estat (Catalunya, País Basc, Palestina).

• Bloc d’anàlisi política amb Joan Miralles (coordinador del PI), centrat en l’ús de l’impost turístic (ecotaxa), el dèficit fiscal i la proposta de concert econòmic per a les Illes Balears, així com la nova coalició mallorquinista amb Som Mallorca.
• Secció “Tot està relacionat” amb Na Nena Duel sobre el fenomen fan, la dopamina i el paral·lelisme entre Franz Liszt i figures pop actuals com Rosalía.
• Espai de memòria històrica amb Llorenç Capellà, al voltant del 20N, la pervivència del franquisme i els límits del mallorquinisme polític quan beu de tradicions conservadores.
• Secció musical “Xocolat” amb Anita Sancho, amb novetats discogràfiques de Tomeu Penya, col·laboracions familiars i una Nadala de Mel i Sucre per encetar l’ambient de Nadal.

L’eix comú de l’Episodi és clar: defensa del català, reflexió sobre el país (Països Catalans / Mallorca) i el seu panorama cultural, en diàleg constant amb la política institucional, la memòria històrica i la música.

Contingut detallat per blocs

1. Presentació i sumari del programa (0–160 s)

El/la Locutor/a obre el matinal Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània, presenta la data i avança la Graella de programació del matí:

• Titulars informatius de dBalears i VilaWeb.
• Connexió amb Pep Vergé per parlar d’actualitat esportiva i econòmica.
• Entrevista política a Joan Miralles (PI) al voltant de les crítiques al Govern per la gestió de l’impost turístic i el procés d’unificació del centre dreta mallorquinista.
• Secció “Tot està relacionat” amb Na Nena Duel.
• Col·laboració amb vida.cat (plataforma audiovisual) amb entrevista i taula d’anàlisi jove.
• Connexions culturals: conversa amb Llorenç Capellà (article a Última Hora) i secció musical amb Nanita/Anita Sancho sobre novetats de la música a Mallorca.

Aquest sumari inicial és un avanç; els temes s’aborden realment més endavant, quan s’indiquen a les seccions.

2. Actualitat informativa: Diari de Balears i VilaWeb (192–536 s)

2.1. Titulars de dBalears (241–386 s)

El/la Locutor/a repassa els principals titulars de dBalears:

• Declaracions de Jordi Domingo, president del Consell de la República, que afirma que el Consell treballa per la independència del conjunt dels Països Catalans.
• Acte de l’ASM (Assemblea Sobiranista de Mallorca) amb presència de Domingo i debat sobre estratègies per al reconeixement internacional de la nació catalana.
• Notícia cultural: “30 anys de Cap Pela i Nou Romancer”, destacant l’aniversari amb “regals meravellosos” (versions creuades, homenatges, etc.).
• Crònica de la trentena Trobada de Xeremies i Fira de Lutiers, amb homenatge a Antoni Torrents, figura clau de la música tradicional.
• Denúncia de violacions greus del dret d’asil a migrants arribats a les Illes Balears.
• Declaracions de Francina Armengol, que carrega contra el Consell de Mallorca per eliminar ajudes a l’obra cultural balear i a programes per a joves per la llengua; qualifica la mesura d’“atac al català”.
• Crida del col·lectiu Som Bonet Pulmó Verd a assistir al ple de l’Ajuntament de Marratxí per demanar transparència.
• Presentació de la nova coalició mallorquinista entre El Pi i Som Mallorca (que reapareixerà a l’entrevista amb Joan Miralles).
• Tercer cap de setmana antifeixista, amb mobilitzacions contra l’extrema dreta.
• Crònica social: més de 3.000 participants a la Fira de la Gent Gran.
• Notícia judicial: a judici l’exbatlessa de Petra.
• Article sobre falangistes, assassins i violadors com a “essència” d’un nacionalisme espanyol que encara persisteix, tot i “l’aurora” d’altres temps.
• Crònica del recital poètic d’Antonina Canyelles a Can Sales i la seva manera de crear:

> “Cada dia trec material, el mir, el remir, i així me venen els poemes.”

• Manifestació de les dones autoorganitzades de Menorca pel 25 de novembre.
• Reportatge sobre cooperatives, escorxadors i espais de transformació col·lectius i la voluntat de la ramaderia ecològica de guanyar espai al mercat.

2.2. Titulars de VilaWeb (386–476 s)

Després, repàs dels titulars de VilaWeb:

• La ministra Camarero haurà d’explicar al Congrés les morts a residències i serveis de teleassistència del 29 d’octubre.
• Incertesa per la situació judicial de Jordi Pujol a les portes del judici.
• L’ANC reuneix les bases per redefinir estratègia i reforçar el moviment independentista.
• Investigació sobre un negoci milionari del trànsit que implica dos exguàrdies civils i una compra obligatòria.
• Nova referència a Armengol denunciant l’eliminació d’ajudes a l’obra cultural balear.
• A Palamós, els veïns aproven incorporar Sant Joan al nom del municipi.
• En clau internacional: augment dels segrestos escolars a Nigèria, desestabilització al país més poblat d’Àfrica i notícia que l’exèrcit israelià assegura haver mort el número 2 d’Hezbol·là en un bombardeig a Beirut.

2.3. Secció d’opinió a dBalears (476–504 s)

Es tornen a mirar les pàgines d’opinió de dBalears:

• Rafael Borràs: article sobre fotografies de la resistència palestina.
• Joan Lladonet: “Espanya inundada de polítics corruptes. Però bé, poder o no tenir poder”.
• Josep Melià Ques: reflexió sobre “Societats plurals”.
• Miquel Ripoll: “30 anys de música d’arrel”, enllaçant amb la festa de Cap Pela i Nou Romancer.

3. Previsió del temps (536–602 s)

L’espai de Butlletí informatiu es tanca amb la previsió de temps de Tomeu Mateu Canals:

• Nova entrada freda a partir de la nit; no tan contundent com la de la setmana anterior, però amb descens de temperatures.
• Possibilitat de neu a partir de 900–1.000 metres.
• Pas ràpid d’un front amb algunes precipitacions; la majoria de la població ho viurà dormint.
• Tramuntana ben present dimarts i dimecres, amb ambient fred.
• Alguns mapes apunten una pertorbació molt activa per als darrers dies de mes, però encara amb incertesa.

Idea clau: situació hivernal, freda però no extrema, amb possibles episodis de pluja i neu en cotes altes.

4. Publicitat, suport a la ràdio i peces musicals (646–999 s)

4.1. Espais publicitaris i projectes socials (646–740 s)

Diverses falques publicitàries relacionades amb salut, territori i economia social:

• Revista Estel: recordatori d’aquesta publicació periòdica de pensament, cultura i territori.
• Clínica dental Planes Mariano i “mètode Slow Den Distri”:

- Odontologia slow com a “pausa” i temps necessari per a cada pacient. - Enfocament en resultats excel·lents, segurs i de qualitat.

• 3 Globs, projecte de 3 Salut Mental:

- Servei d’aigua local de qualitat per oficines i llars. - Finalitat de inserció laboral de persones amb trastorn mental.

• Crida a associar-se a Ona Mediterrània:

- Es recorda que la ràdio existeix gràcies al suport de les persones Soci. - Es vincula el fet de ser Soci amb la independència dels mitjans de comunicació.

4.2. Peces musicals i cortinetes (66–83 s, 781–959 s)

S’escolten diversos fragments musicals que funcionen com a cortina o al respir entre blocs:

• Cançó inicial breu (66–83 s) que dona to al programa.
• A partir de 781 s, una peça extensa de caràcter històric i èpic, amb referències a la Guerra Civil (1936–1938) i a l’Ebre, amb tornada:

> “Una espurna de llum per vèncer la foscor.”

Aquestes peces reforcen la connexió entre memòria històrica, joventut i resistència.

5. Bloc esportiu amb Pep Vergé (999–2521 s)

5.1. Problemes tècnics i to de la secció (999–1107 s)

La connexió amb Pep Vergé comença amb dificultats tècniques (micròfon tancat, botó que no tocava). El to és informal i proper, assumint l’“Emissió en directe” amb naturalitat.

“En directe se diu, no?”

El mateix locutor fa de tècnic, cosa que dona un to artesanal i d’estudi de ràdio modest però molt viu.

5.2. Lliga i situació del RCD Mallorca (1107–1320 s)

Temes tractats:

• Anàlisi del partit Villarreal–Mallorca:

- El Mallorca fa bon partit però acaba perdent. - El Villarreal és “molt millor equip”, victòria “justa”. - A la segona part, el Vila-real domina clarament.

• Porteria del Mallorca:

- Greif fa “aturades de mèrit”, és porter vàlid per Primera. - Però, per Pep Vergé, Leo Román és avui millor porter i amb més potencial.

• Objectiu de la temporada: permanència i, amb sort, mitja taula sense patir.
• Importància del partit següent contra Osasuna:

- Equip de la part baixa, cal sumar tres punts per no complicar-se.

5.3. Real Madrid, egos i problema de gestió (1320–1760 s aprox.)

Pep Vergé i el locutor comenten:

• Empat sorprenent del Madrid contra un equip teòricament inferior (Elche), demostrant que el futbol no sempre respon a la lògica.
• Debat sobre la figura de l’entrenador (anomenen Xabi Alonso, tot i que context real seria Xavi/Ancelotti—s’equivoca el nom):

- Es posa en dubte si té autoritat sobre el vestidor. - “Els egos” dels jugadors són el problema principal en qualsevol equip d’elit.

• Plantilla del Madrid amb més d’onze titularíssims, el que genera conflictes d’egos.

5.4. Cas Negreira i “palanca” financera del Madrid (1474–1711 s)

• Pep Vergé critica el cas Negreira al Barça com a soci que exigeix explicacions (“set anys pagant un vicepresident del comitè tècnic d’àrbitres”).
• Es fa broma sobre l’absurditat de “pagar perquè t’afavoreixin” i que a sobre els resultats no acompanyin.
• Es comenta la nova “palanca” econòmica del Real Madrid:

- Creació d’una societat amb participació privada (5 % ampliable al 10 %) en actius del club. - Sense convertir-se en Societat Anònima Esportiva, però obrint la porta a capital privat.

• Crítica a la reforma del Bernabéu i al deute que això genera.
• Comparacions amb el Barça:

- Tots dos clubs arrosseguen problemes per grans inversions en estadis. - Dubtes sobre el Fair Play financer i el pes de Javier Tebas.

5.5. Camp Nou, Montjuïc i fidelitat de l’afició (1782–2052 s)

• Reflexió sobre el retorn al Camp Nou:

- El Barça té més de 100.000 socis i 80.000–90.000 abonats al Camp Nou ple. - A Montjuïc, només hi havia uns 20.000 abonats.

• Pep Vergé ho titlla de “vergonyós” i qüestiona la fidelitat de l’afició.
• Es descriu la incomoditat logística de Montjuïc (caminar mitja hora, pujar, baixar) com a factor dissuasiu.
• Es dubta de la utilitat real de la reforma del Camp Nou:

- Principals canvis: més capacitat i estadi cobert. - Es pregunta si ha valgut la pena el cost.

5.6. Atlético de Madrid i Villarreal (2097–2239 s)

• L’Atlètic de Madrid guanya però amb mal joc, “un miracle” a Getafe; no és dia “per treure pit”.
• Classificació: Atlètic quart, en zona de Champions League.
• Villarreal:

- Es creu que pot aguantar a dalt; té molt fons d’armari. - Reflexió curiosa sobre la mida de la ciutat (semblant o menor que Inca) i la desproporció entre població i potència futbolística.

5.7. Segona RFEF i equips balears (2285–2402 s)

• Resultats a Segona RFEF:

- Atlètic Balears 2 – UE Poblense 1: primera derrota després d’una bona ratxa del Poblense. - Tot i això, Poblense continua líder, amb tres punts sobre Barça B i Atlètic Balears.

• Per la part baixa:

- Situació molt complicada per a equips com Porreres, Eivissa i Andratx.

• Comentari sobre el fet insòlit de tenir quatre equips balears a Segona RFEF.

5.8. Champions League i Barça–Chelsea (2402–2521 s)

• Mirada cap a la Champions:

- Enfrontament Barça–Chelsea vist com una prova de nivell real del Barça. - Pep Vergé destaca la incertesa de la competició i la possibilitat de qualsevol resultat.

• Tancament distès amb una broma sobre la “penya barcelonista més potent del món” a Felanitx.

6. Entrevista a Pep Suasi: música, país i mitjans (2541–3539 s)

6.1. Inicis musicals i llengua (2541–2831 s)

Pep Suasi repassa els seus orígens musicals:

• Família molt vinculada a la música tradicional:

- El pare tocava la guitarra cada dissabte, la mare era una “gran cantadora”. - Des dels 14 anys, els pares ja eren al món de la música tradicional, que ell diu que “hem prostituït com a música folklòrica”.

• A l’escola, ja agafa la guitarra i funda la seva primera banda amb 16 anys: Quinta Essència, on comencen a composar.
• Influència determinant del grup Tots Sants a principis dels 90, que li fa “explotar el cap” i entendre que es pot fer rock en català/mallorquí.
• Viatges a Catalunya amb el futbol (Teatins) i descoberta de Sopa de Cabra per la ràdio (cançó “L’Empordà”) com a revelació.
• Referents catalans a casa: Maria del Mar Bonet, Miquelina Lladó, Lluís Llach, però percebuts inicialment com a “cosa de grans”.

Clau: el pas al rock en català no és per estètica sinó per reivindicació política i identitària (anys 90, “no per la sonoritat, sinó per militància lingüística”).

6.2. Trajectòria amb Fora del Sembrat (2831–2920 s)

• Fora del Sembrat com a projecte clau per normalitzar el rock en català a Mallorca.
• El grup pateix la insularitat:

- Viatgen molt, toquen a fora, però costa consolidar circuits. - Se sent que han “picat pedra” perquè ara hi hagi molts més grups.

• Suasi veu la seva generació com la que fa la feina que abans havien fet Ocults, La Fosca i altres bandes pioneres de música d’arrel i rock en català.

6.3. Necessitats del món musical illenc (2920–3058 s)

Pep Suasi defineix què cal al món musical de les Illes:

• Suport institucional més enllà de les retribucions econòmiques puntuals:

- Locals d’assaig dignes. - Sales que apostin pels grups d’aquí. - Fer que els músics illencs se sentin importants a casa seva, com passa amb els grups de fora.

• Crítica a la mentalitat provinciana segons la qual sense “un grup de fora” no sembla que hi hagi “concert de veritat”.
• Valora el paper de mitjans com Ona Mediterrània: donen veu als projectes locals i reforcen el Panorama cultural propi.
• Equipara el discurs sobre producte local i sobirania alimentària amb la necessitat de considerar la música d’aquí com a “producte nacional” i no només “quilòmetre zero”.

“Si tenim una societat que creu en el sobiranisme, mos ha d’agafar com a grups nacionals.”

6.4. Projecte Suasi: continuïtat i maduresa (3058–3229 s)

• Suasi neix després de Fora del Sembrat com a continuació natural de la seva actitud rockera, però amb un enfocament inicial més festiu (“per ballar, no tant per dir coses”).
• L’actual banda és un projecte coral:

- Amb músics com en Joan Toni (Escarabats), Margraces (Batsen Nua, Maria del Mar Bonet), Bernat, Guillem Cerdà i un nou teclista. - Tots creuen en el projecte i en fan una obra col·lectiva d’alta qualitat.

• Calendari discogràfic:

- 12 de desembre: primer senzill. - 10 de gener: segon senzill. - Final de febrer: sortida del nou disc.

• Gira prevista per tot l’any vinent, no només a Mallorca, amb suport de productores d’aquí i de Catalunya.

6.5. Canvi en l’escriptura i to optimista (3229–3291 s)

• Suasi reconeix un canvi profund a l’hora de crear:

- Abans “no volia dir res, només fer ballar”. - Ara li interessa dir coses, parlar de llum i optimisme.

• Vol que les cançons transmetin una energia positiva però “amb canya”.

6.6. Connexions amb altres llenguatges artístics (3291–3372 s)

• Ha fet projectes com Suà Circ, col·laborant amb circ, teatre i altres arts escèniques, per obrir públics i conquerir nous espais.
• Defensa l’eclecticisme escènic com a via per “tocar més llum, sense trampa, amb guitarra afinada o desafinada”.

6.7. Escena musical actual i mitjans (3372–3514 s)

• Veu l’escena illenca (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera) com a molt rica i en bones mans, tant per joves com per músics veterans.
• Remarca que els mitjans en català són essencials:

- Perquè molta gent aprèn català a través dels mitjans. - Perquè fan arribar la música d’aquí a nous públics.

• Critica la presència de col·laboradors en castellà a la ràdio i tele públiques, i la manca de desconnexions en català a molts mitjans privats:

> “El mitjà de comunicació ha de ser en català. No pot ser que inclús el privat no hi hagi una desconnexió en català.”

6.8. Calendari del nou disc i gira (3514–3539 s)

• Recorda que el primer single surt el 12 de desembre, i el disc al febrer.
• La gira s’estendrà almenys fins a l’octubre, amb moltes ganes de pista de ball i escenari.

7. Taula jove “Short Vida #77”: llengua, joventut i seleccions (3599–4760 s)

Aquest bloc és la segona part d’un programa de la plataforma vida.cat, integrat dins Bon Dia i Bona Vida. Hi participen Antònia Sales, Pau Emili Muñoz i Blanca García Libre.

7.1. Presentació de la taula i temes (3599–3673 s)

El/la Locutor/a presenta els tertulians, tots joves i vinculats al Consell de la Joventut:

• Pau Emili Muñoz (president del Consell de la Joventut de les Illes Balears).
• Antònia Sales (vicepresidenta del mateix Consell).
• Blanca García Libre.

Es proposen tres temes:

1. 1 Retirada d’ajudes del PP i Vox a Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua.
2. 2 Celebració dels 40 anys del Consell de la Joventut de les Illes Balears.
3. 3 Partit Catalunya–Palestina, seleccions nacionals i simbolisme polític.

7.2. Retallada d’ajudes a entitats per la llengua (3673–4007 s)

Punt de vista d’Antònia Sales:

• Considera la retirada d’ajudes una “catàstrofe”:

- L’Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua fan una tasca social i cultural insubstituïble. - Promoure la llengua i oferir-la als nouvinguts és una eina fonamental de cohesió social.

• La pèrdua d’ajudes no només afecta activitats puntuals sinó tot un ecosistema de cultura balear i convivència.

Punt de vista de Blanca García:

• Ho veu com un retroces, però no com una sorpresa:

- Comparteix experiència del País Valencià, on es van posar a “zero ajudes” a entitats que defensaven unitat de la llengua o el concepte de País Valencià. - Interpreta la mesura com a part d’una ofensiva general del PP–Vox arreu dels Països Catalans per asfixiar la llengua i la identitat nacional.

Punt de vista de Pau Emili:

• En una societat ideal, Obra Cultural i Joves per la Llengua no haurien de rebre ajudes perquè la feina l’hauria de fer directament el Govern, per mandat estatutari.
• Però com que el Govern no assumeix aquesta responsabilitat, és imprescindible que aquestes entitats existesquin i rebin suport econòmic.
• Critica l’estratègia del PP de reduir però no eliminar del tot per evitar una reacció social massa forta, però igualment mantenir les entitats en Precarietat.

“Només estaria justificat llevar les ajudes si l’administració assumís tota aquesta feina. No és el cas.”

7.3. 40 anys del Consell de la Joventut (4007–4331 s)

Antònia Sales explica l’acte de celebració:

• S’ha fet una taula de presidències històriques, des del 1985 fins avui.
• Cada època ha tingut problemes juvenils diferents:

- Anys 80: desestigmatitzar les persones homosexuals. - Anys 90–2000: lluitar contra l’atur juvenil i facilitar l’emancipació. - Avui: precarietat laboral, habitatge, salut mental, etc.

• El Consell de la Joventut ha estat pioner: va néixer abans que moltes regidories de joventut i abans de la Direcció General de Joventut.

Blanca García destaca:

• Importància de la connexió amb Consells de la Joventut de Catalunya i País Valencià, especialment mitjançant el Triangle Jove.
• El Consell reforça la idea que el present i el futur del país són els joves.

Antònia (tancament) remarca:

• La direcció política del Consell és voluntària, no tècnica.
• El formen associacions juvenils i entitats prestadores de serveis a joves.
• Serveix per visibilitzar que els joves sí que es mouen, s’organitzen i fan Camí comú.

7.4. Seleccions nacionals i partit Catalunya–Palestina (3752–4760 s)

Motiu de l’actualitat:

• Partit de futbol Catalunya–Palestina, amb estadi gairebé ple i ambient de solidaritat internacionalista.
• També es recorda el partit Euskadi–Palestina, també amb gran assistència.

Anàlisi de Pau Emili:

• Defensa que Espanya hauria de reconèixer que és una “nación de naciones” i permetre seleccions pròpies com passa al Regne Unit (Escòcia, Gal·les, Anglaterra).
• Assenyala la por de l’Estat a quedar en ridícul esportiu si catalans i bascos compassin amb seleccions pròpies, perquè molts dels millors jugadors en realitat venen d’aquestes nacions.

Antònia Sales:

• Assenyala que el tema de seleccions té un fort component polític i simbòlic.
• Dona visibilitat internacional a les nacions sense estat i genera orgull i esperança entre la gent del país.

Blanca García:

• Sosté que les imatges de Catalunya i Palestina donant-se la mà “valen milions” i deixen en evidència l’hipocresia d’estats que han fet grans discursos sobre el genocidi però han actuat poc.
• Destaca que les recaptacions dels partits s’han destinat a causes solidàries.

Idea clau: l’esport esdevé un altre llenguatge no humà (no estrictament verbal) per expressar solidaritat, identitat i resistència política.

8. Independència mediàtica i crida a fer-se soci (4792–4881 s)

Abans de l’entrevista política, el programa torna a insistir en la independència dels mitjans de comunicació:

• dBalears es defineix com a diari en català, lliure i independent, centrat en les Illes Balears.
• Es fa una crida a lectorat i amistats per reforçar econòmicament el projecte.
• Es vincula directament l’aportació econòmica als mitjans amb la seva independència editorial.
• Es recorda que la millor manera de consolidar el projecte és associar-se a Ona Mediterrània i es donen canals de contacte.

Això reforça la idea que Continguts a la carta i Emissió en directe només són possibles amb una base social sòlida.

9. Entrevista política amb Joan Miralles (4881–5949 s)

9.1. Gestió de l’impost turístic / ecotaxa (4881–5048 s)

Joan Miralles, coordinador del PI, denuncia:

• Incapacitat del Govern (PP–Vox) d’executar els recursos de l’impost turístic (impost de turisme sostenible, conegut popularment com ecotaxa).
• Recorda que això ja passava amb el Pacte de Progrés: al cap de 6 anys no s’havia executat ni la meitat del recaptat.
• Explica que l’impost té per objectiu mitigar els impactes del turisme (econòmics, ambientals, socials i culturals), però que s’està usant de facto per tapar forats de finançament general creats pel dèficit fiscal.

“Ara mateix s’ecotaxa és la tireta que tenim per mitigar un empobriment generalitzat… i ni tan sols som capaços de gastar-la bé.”

9.2. Dèficit fiscal i empobriment (5048–5441 s)

Miralles fa un repàs numèric demolidor:

• PIB balear anual: uns 40.000 milions d’euros.
• Aportació a l’Estat: uns 12.000 milions.
• Quantitat que no torna: uns 6.000 milions d’euros anuals.
• D’aquests, uns 5.000 i pico milions van a diferents fons de compensació entre comunitats; uns 400 milions són pura solidaritat interterritorial.

Ho compara amb el que recapta l’ecotaxa: només aquesta partida de solidaritat ja és 4–5 vegades el que recull tot l’impost turístic.

També denuncia:

• Que el càlcul de la població per al finançament no té en compte la població flotant turística, que a l’estiu pot duplicar o triplicar la població resident.
• Que les inversions estatals inclouen molta despesa “no regionalitzable” (Museu Reina Sofía, Institut Cervantes, etc.) que s’ubica a Madrid i genera ocupació i riquesa allà, però compta com a inversió estatal general.

“Se mos demana que siguem solidaris amb tothom, però ningú té en compte les nostres necessitats específiques com a illes.”

9.3. Habitatge, serveis i insularitat (5112–5493 s)

Miralles enllaça el dèficit fiscal amb problemes concrets:

• Habitatge social i públic: en 12 anys pràcticament no s’ha construït res significatiu per resoldre la crisi d’habitatge.
• Cost de la vida a Mallorca comparat amb altres territoris (amb 400.000 € a Mallorca compres un pis; amb la mateixa quantitat a Extremadura compres “un poble sencer”).
• Descompte de resident: recorda que l’augment al 75 % no es deu als polítics balears, sinó a la pressió de Canàries, que després s’ha fet extensiva a les Illes Balears.
• Seguretat i policia autonòmica: els diners que arriben per seguretat no tenen en compte la sobrecàrrega estival, malgrat que la població es dispara.

9.4. Proposta de concert econòmic (5493–5569 s)

El PI defensa un concert econòmic balear:

• Model similar al del País Basc i Navarra:

- Les Illes recaptarien tots els impostos. - Aportarien una quota acordada a l’Estat per competències comunes (defensa, infraestructures estatals, etc.).

• Permetria gestionar els recursos segons les necessitats pròpies (insularitat, població flotant, model econòmic turístic).

“No es tracta de no ser solidaris; es tracta de gestionar nosaltres els nostres propis recursos i decidir quina solidaritat podem assumir.”

9.5. Crítica transversal als governs estatals (5457–5510 s)

Miralles subratlla que la situació actual de cronificació de l’empobriment ve de lluny:

• Tant governs del PP com del PSOE han posat sempre els interessos de partit estatal per davant de l’interès balear.
• Des de Jaume Matas fins avui, no s’han fet veritables passos endavant en l’autogovern financer, i en alguns casos s’han fet passes enrere.

9.6. Nova coalició mallorquinista Pi–Som (5690–5949 s)

Miralles explica el projecte polític en curs:

• Naixement d’una coalició mallorquinista entre El Pi i Som Mallorca, oberta a sumar-hi partits municipals i gent independent.
• Objectius:

- Fer una força netament mallorquina i mallorquinista, centrada en fer país i no fer partit. - Posar per davant els interessos dels residents.

• Molta gent ja s’hi ha adreçat a títol individual; els partits locals s’hi aniran sumant a mesura que s’acostin les eleccions.
• Possibilitat futura d’acceptar afiliació directa a la coalició (segona fase).
• Es busca superar la dinàmica de repartir cadires i centrar-se en propostes polítiques concretes.

“La prioritat no ha de ser mai repartir cadires, sinó aconseguir avanços reals per al país.”

10. “Tot està relacionat” amb Na Nena Duel: fenomen fan i dopamina (6027–6892 s)

10.1. Introducció i paraules clau (6027–6175 s)

Na Nena Duel presenta la secció “Tot està relacionat”, on parteix de tres paraules:

• Rosalia.
• Dopamina.
• Franz Liszt.

L’objectiu és explicar el fenomen fan i com ha existit al llarg de la història, connectant música clàssica i pop contemporani.

10.2. Rosalía, orquestra i innovació (6203–6279 s)

• Rosalía ha incorporat una orquestra simfònica al seu nou projecte, jugant a contraposar:

- Sons digitals (autotune, producció moderna). - Amb la Música experimental i l’orquestra clàssica, que “ha funcionat tota la vida”.

• Això fa pensar a Na Nena Duel en Franz Liszt, compositor i pianista hongarès del romanticisme, i li serveix per parlar del paral·lelisme en la relació amb el públic.

10.3. Franz Liszt com a “primer ídol de masses” (6279–6381 s)

• Liszt és considerat el primer ídol de masses de la història de la música occidental:

- Els fans li agafaven metxons de cabell, recollien els seus cigarrets de terra… - Causava histerisme col·lectiu, com els Beatles o Elvis Presley.

• Com Rosalía, incorporava folklore del seu país (Hongria) a les seves composicions, cosa que creava molta connexió emocional amb el públic.

El folklore funciona com a pont de identitat compartida i facilita el fenomen fan.

10.4. Dopamina, plaer i catarsi (6410–6703 s)

• Explica el rol de la dopamina, neurotransmissor associat a la recompensa immediata:

- Guanyar un joc, rebre un “m’agrada” d’un ídol, anar a un concert… - Produeix una “pujada” de dopamina que genera plaer intens i curt.

• El fenomen fan combina:

- Identificació amb l’artista (llengua, folklore, discurs). - Eufòria col·lectiva (concerts, manifestacions) que amplifica la sensació: > “És com una religió, com una missa de gospel; una catarsi col·lectiva.”

• S’assenyala que moltes actituds extremes dels fans (plors, crits, histerisme) són difícils d’entendre des de fora, però comprensibles si es veu el component grupal i dopaminèrgic.

10.5. Connexió amb la música clàssica (6782–6892 s)

• Na Nena Duel defensa que figures pop com Rosalía poden acostar la gent jove a la música clàssica.
• Es tanca la secció escoltant la Rapsòdia Hongaresa núm. 2 de Franz Liszt, interpretada al piano.

Missatge de fons: tot està relacionat – del món musical clàssic al pop actual, del folklore a la dopamina.

11. Espai de memòria històrica amb Llorenç Capellà (7119–8524 s)

11.1. 20 de novembre i pervivència del franquisme (7119–7293 s)

Llorenç Capellà comenta el seu article “Memòria i oblit” ( publicat a Última Hora el 20 de novembre):

• Remarca que cada 20N (aniversari de la mort de Franco) molts articulistes tornen sobre el mateix tema, però sense repetir-se, perquè la pervivència del franquisme segueix produint nous fets.
• Recorda que no està clar que Franco morís exactament el 20 de novembre; és probable que fos mantingut artificialment amb màquines durant dies o setmanes fins que el règim va tenir-ho tot lligat.

11.2. El “carnicerito de Málaga” i altres figures (7293–7375 s)

• Es parla de Carlos Arias Navarro, conegut com el “carnicerito de Málaga” per la seva participació en la repressió a la ciutat durant la Guerra Civil.
• Capellà destaca la hipocresia d’alguns personatges: Arias va ser protegit per anarquistes quan ell mateix havia format part d’estructures repressives.

11.3. Desatenció a les víctimes i continuïtat d’estructures (7402–7753 s)

• Es recorda l’explosió a Revellida (Sant Ferran), amb 96 morts, i la resposta freda de l’Estat:

- Madrid diu a la Diputació que “s’arreglin sols” perquè l’Estat no pot ajudar. - Exemples d’abandó institucional.

• Capellà insisteix que no hi va haver ruptura amb el franquisme en àmbits clau:

- Judicatura: molts càrrecs són literalment herències familiars; els padrins actuals ja eren actius el 36. - Forces armades i cossos policials: no hi ha hagut depuració real.

• Posiciona notícies actuals, com la condemna i dimissió del fiscal general Álvaro García Ortiz, dins un context on la cúpula judicial encara respon a lògiques heretades del franquisme.

11.4. Monarquia, transició i legitimitat (7466–7613 s)

• Capellà subratlla que la monarquia no va ser restaurada per voluntat popular sinó imposada per Franco:

- Girón de Velasco ho va recordar clarament en el seu moment. - La primera audiència que concedeix el rei és precisament a Girón, símbol de continuïtat.

• Recorda que Adolfo Suárez, abans de ser president de la Transició, havia estat secretari general del Movimiento, i que durant el seu mandat s’havien produït els afusellaments del 75 i processos com el 1001.

Missatge: la Transició va ser una reforma interna del règim, no una ruptura democràtica plena.

11.5. Mallorquinisme polític i memòria selectiva (7842–8069 s)

Capellà aborda el tema del mallorquinisme i el seu lligam amb sectors conservadors i franquistes:

• Explica que part del mallorquinisme polític clàssic va col·laborar o va ser còmplice del franquisme.
• Critica que es vulgui construir avui un projecte de país sobre la base ideològica de figures que, en el seu moment, no defensaren les llibertats ni els drets col·lectius.
• Això genera una “casa de Monserena”: un projecte nacional feble, basat en idees que van contribuir a destruir el país que ara diuen voler reconstruir.

Frase clau: “La memòria arriba fins allà on arriba el nostre interès a recordar.”

>

És a dir, es recorda el que convé, i s’oblida (o es maquilla) la resta.

11.6. PSOE, federalisme i buit del centre sobiranista (7990–8142 s)

• Capellà comenta intents de Francesc Antich i ara Francina Armengol de situar-se en un espai federalista i “sobiranista lleuger”.
• Sosté que si els partits mallorquinistes deixen un buit doctrinal (no defineixen clarament país, sobirania, drets socials), el PSOE ocupa aquest espai amb un discurs federal que pot seduir part de la base sobiranista.
• Avisa que, si el mallorquinisme “renuncia a fer país”, molta gent optarà per un partit estatal “que almenys té coherència i pot defensar certes qüestions socials i culturals”.

11.7. Brindis per la mort de Franco i el poema de Brossa (8423–8500 s)

• Capellà recorda el poema de Joan Brossa sobre la mort de Franco:

> “Ha mort el dictador meravell d’Europa, una abraçada a mor i alça’m la copa.”

• Confessa que ell mateix no va brindar el 20-N; va sentir sobretot una sensació de buidor, com si no hagués canviat res de fons.

Tanca recordant que la memòria històrica no és un exercici de nostàlgia, sinó una eina per entendre el present i construir un país diferent.

12. Secció “Xocolat” amb Anita Sancho: novetats musicals i Nadal (8617–10258 s)

12.1. Connexió amb Xocolat i Tomeu Penya (8617–9009 s)

La secció entra musicalment amb la cançó “Hai Alai” de Tomeu Penya, molt festiva i adreçada a ciutadans de diferents llocs (“Molt bon dia, Catalunya”, “Molt bon dia, menorquina”, etc.).

Anita Sancho comenta:

• Relació històrica de Tomeu Penya amb Xocolat: “he crescut a Xocolat, en blau i en Tomeu Penya”.
• Explica que “Hai Alai” fa referència a una sala de festes dels anys 60 on Penya tocava amb Els Mallorquins, i que utilitza el recurs d’adreçar-se a cada lloc on actua, cosa que el públic adora.

12.2. “Has vist ploure mai” – Tomeu Penya & Alexandra (9100–9429 s)

Anita presenta la versió d’“Has vist ploure mai” (Have You Ever Seen the Rain? de John Fogerty), cantada per Tomeu Penya i la seva filla Alexandra:

• Tots dos mostren una complicitat molt forta i contagiosa.
• Alexandra destaca per:

- Una veu excel·lent i una pronunciació impecable en anglès (ha estudiat als EUA). - Una gran presència davant la càmera.

• El vídeo, gravat per la mateixa Anita, reforça aquesta complicitat familiar.
• En Joanjo Tur (Fonos Audio, Manacor) grava l’audio i Jordi Álvarez aporta una guitarra slide preciosa.

Recomanen explícitament veure el videoclip a YouTube.

12.3. “Llavors t’enyor” – Tomeu Penya & Simón Orfila (9518–9804 s)

Després d’aquesta peça, Tomeu Penya proposa un repte nou: una col·laboració amb el baríton menorquí Simón Orfila:

• Explica Anita que Penya visita sovint Menorca, on ha fet amistat amb Orfila. Cada vegada que hi va, queden, xerren i han trobat una química artística molt especial.
• D’aquí neix “Llavors t’enyor”, una cançó original escrita per Tomeu específica per cantar a duet amb Simón Orfila.
• Gravació:

- Estudi Fonos Audio (Manacor) amb Joanjo Tur. - Guitarres de Damià Timoner. - Contrabaix de Wojciech Soboleski. - Violoncel de Dimitri Strukov.

• Resultat: una cançó tendra i molt melòdica, que alterna la veu popular de Penya amb el registre líric d’Orfila.

Exemple de com un artista de veus polièdriques com Tomeu Penya pot transitar de la pista de ball al duet líric amb naturalitat.

12.4. Crònica de “30 anys de Cap Pela i Nou Romancer” (9925–9997 s)

El/la Locutor/a aprofita per comentar el concert conjunt de Cap Pela i Nou Romancer:

• Teatre ple i espectacle difícil de repetir per la dimensió i la feina que requereix.
• Intercanvi de “regals” musicals:

- Cap Pela versiona una peça de Nou Romancer. - Nou Romancer fa una versió “tonetjada” de “No som el rei” de Tomeu Penya.

• Inclou diversos homenatges a figures com Miquelina Lladó, Música Nostra, Mallorca, Germà Colom, Xurí, Maribel Cervera, etc.
• Es qualifica l’experiència de concert de pell de gallina.

12.5. Ambient de Nadal i Mel i Sucre (10038–10258 s)

Per tancar la secció (i gairebé el programa), Anita introdueix l’ambient de Festa Major de Nadal:

• Ja hi ha llums encesos i decoració als carrers; falta un mes per la nit de Nadal.
• Presenta la Nadala “Aquest Nadal” del grup infantil i familiar Mel i Sucre:

- Cançó que convida a gaudir de les petites coses. - Posa l’accent en el present, passar temps en família, fer l’arbre, retallar neules, fer galetes…

• És una proposta pensada per infants i famílies, molt adequada per compartir a casa i a l’escola.

A la vegada, Anita recorda:

• Xocolat ja té els calendaris de 2026 per als clients.
• Hi ha moltes novetats en vinils nous i de segona mà i CD, ideals per a regals de Nadal.
• Reivindica que Xocolat cuida igual la clientela “amb o sense Black Friday”, posant en valor el tracte personalitzat.

13. Tancament del programa (10476–10557 s)

El programa es tanca amb:

• Un últim butlletí breu de titulars de dBalears, actualitzant:

- Dimissió del fiscal general de l’Estat abans de rebre la sentència del Suprem. - Cicle Cinema i Jazz del Jazz Voyeur Festival a Es Baluard. - Posició de la Fiscalia en el cas de l’exbatlessa de Petra (demana lliure absolució). - Crònica de Jordi Domingo i el Consell de la República. - Articles sobre Cap Pela i Nou Romancer i la Fira de Xeremies i Lutiers amb homenatge a Antoni Torrents.

• Recordatori de la programació d’Ona Mediterrània i dels Continguts a la carta.
• Avanç de la programació de l’endemà:

- “El crepuscle encén estels” a les 7. - Bon Dia i Bona Vida a partir de les 8.

El fil conductor final és clar: lingua, cultura balear, memòria i país, tot plegat dins un Podcast que combina informatius, Tertúlia, Entrevista i Secció cultural.

Interlocutors principals

• Locutor/a de “Bon Dia i Bona Vida” (no s’especifica el nom en tot moment, però el programa és conduït per Tomeu Martí en diversos blocs).
• Pep Vergé – Analista d’actualitat esportiva.
• Pep Suasi – Músic, ex-Fora del Sembrat, actual projecte Suasi.
• Antònia Sales – Vicepresidenta del Consell de la Joventut de les Illes Balears.
• Pau Emili Muñoz – President del Consell de la Joventut.
• Blanca García Libre – Tertuliana jove.
• Joan Miralles – Coordinador del PI.
• Na Nena Duel – Conductora de la secció “Tot està relacionat”.
• Llorenç Capellà – Escriptor, articulista a Última Hora.
• Anita Sancho (Nanita) – Responsable de la secció musical Xocolat.

Tags

Seccions amb temps

(Nota: els temps són aproximats, basats en els seconds indicats per l’usuari.)

1. 1 Presentació del programa i sumari
   

• Inici: 0
• Final: 160
• Títol: Presentació i agenda del matí
• Resum: El/la Locutor/a obre “Bon Dia i Bona Vida”, presenta el programa, la data i l’estructura del matí: titulars de premsa, connexions esportives i polítiques, seccions culturals i entrevistes.

1. 2 Titulars de Diari de Balears
   

• Inici: 192
• Final: 386
• Títol: Actualitat de dBalears: política, cultura i societat
• Resum: Repàs dels principals titulars de dBalears: declaracions de Jordi Domingo (Consell de la República), actes de l’ASM, 30 anys de Cap Pela i Nou Romancer, Trobada de Xeremies, dret d’asil vulnerat, polèmica per les ajudes a l’obra cultural balear, mobilitzacions antifeixistes, Fira de la Gent Gran, judici a l’exbatlessa de Petra i crònica del recital d’Antonina Canyelles.

1. 3 Titulars de VilaWeb i opinió de dBalears
   

• Inici: 386
• Final: 504
• Títol: VilaWeb i anàlisi d’opinió
• Resum: Es destaquen notícies de VilaWeb (Camarero al Congrés, judici a Pujol, ANC, tràfic il·legal, ajudes al català, canvi de nom a Palamós, Nigèria i Hezbol·là) i es comenten articles d’opinió de dBalears sobre Palestina, corrupció a Espanya i música d’arrel.

1. 4 Previsió meteorològica
   

• Inici: 536
• Final: 602
• Títol: Entrada de fred i possibles nevades
• Resum: Tomeu Mateu Canals explica l’arribada d’una nova entrada freda, amb possibilitat de neu a 900–1.000 metres, pas ràpid d’un front i tramuntana dimarts i dimecres; s’apunta una possible pertorbació forta a final de mes.

1. 5 Publicitat i crida a associar-se
   

• Inici: 646
• Final: 740
• Títol: PUBLI AMIC i suport a Ona Mediterrània
• Resum: Falques de Revista Estel, clínica dental Planes Mariano, projecte social 3 Globs i crida a fer-se Soci d’Ona Mediterrània per garantir la independència econòmica i editorial de l’emissora.

1. 6 Peces musicals i cortina abans d’esports
   

• Inici: 781
• Final: 959
• Títol: Música de memòria i transició cap als esports
• Resum: S’emet una peça de to històric sobre la Guerra Civil (referències al 36, l’Ebre, “una espurna de llum per vèncer la foscor”), que funciona com a transició emocional cap al bloc d’actualitat esportiva.

1. 7 Bloc esportiu amb Pep Vergé (Lliga i Mallorca)
   

• Inici: 999
• Final: 1422
• Títol: Mallorca, Vila-real i la lluita per la permanència
• Resum: Després de resoldre problemes tècnics, Pep Vergé analitza la derrota del Mallorca contra el Vila-real, valora la porteria (Greif vs Leo Román), fixa com a objectiu la permanència i destaca la importància del proper partit contra Osasuna.

1. 8 Real Madrid, Barça i finances dels grans clubs
   

• Inici: 1349
• Final: 2052
• Títol: Egos al vestidor i palanques econòmiques
• Resum: Conversa distesa sobre el Real Madrid (empats inesperats, qüestionament de l’entrenador, gestió d’egos), el cas Negreira al Barça, la nova “palanca” econòmica del Madrid (entrada de capital privat), el cost de les reformes dels estadis i la fidelitat de l’afició del Barça a Montjuïc.

1. 9 Atlètic de Madrid, Villarreal i Segona RFEF balear
   

• Inici: 2097
• Final: 2521
• Títol: Futbol estatal i quatre equips balears a Segona RFEF
• Resum: Es comenta la victòria agònica d’un Atlètic de Madrid irregular, el bon moment del Vila-real malgrat ser una ciutat petita, i la situació dels equips balears a Segona RFEF, amb Poblense líder, Atlètic Balears recuperant posicions i altres clubs en zona perillosa.

1. 10 Entrevista a Pep Suasi: trajectòria i nou disc
   

• Inici: 2541
• Final: 3539
• Títol: Pep Suasi: de Fora del Sembrat a un nou projecte col·lectiu
• Resum: Pep Suasi repassa els seus inicis familiars en la música tradicional, la influència de Tots Sants i Sopa de Cabra, la militància pel català als 90, la feina de normalització de Fora del Sembrat, les necessitats del món musical illenc (locals d’assaig, sales, suport institucional) i presenta el nou disc i gira de Suasi, reivindicant un to més optimista i el paper clau dels mitjans en català.

1. 11 Taula jove “Short Vida #77”: llengua, joventut i seleccions
   

• Inici: 3599
• Final: 4760
• Títol: Jovent i país: ajudes retallades, 40 anys de Consell i Catalunya–Palestina
• Resum: Antònia Sales, Pau Emili Muñoz i Blanca García Libre debaten la retirada d’ajudes del PP–Vox a l’Obra Cultural Balear i Joves per la Llengua, celebren els 40 anys del Consell de la Joventut i la seva tasca voluntària, i reflexionen sobre el sentit polític de les seleccions nacionals pròpies a partir del partit Catalunya–Palestina.

1. 12 Crida a la independència mediàtica i associacionisme
   

• Inici: 4792
• Final: 4821
• Títol: Independència dels mitjans i paper de dBalears
• Resum: Es reivindica dBalears com a diari lliure i independent, s’explica la importància de reforçar econòmicament els projectes periodístics en català i es convida a associar-se a Ona Mediterrània per garantir-ne l’autonomia.

1. 13 Entrevista política amb Joan Miralles (PI)
   

• Inici: 4881
• Final: 5949
• Títol: Dèficit fiscal, ecotaxa i nova coalició mallorquinista
• Resum: Joan Miralles denuncia la incapacitat del Govern per executar l’impost turístic, exposa amb dades l’enorme dèficit fiscal que pateixen les Illes Balears, defensa la instauració d’un concert econòmic propi i presenta la nova coalició mallorquinista Pi–Som, centrada a fer país, combatre l’empobriment i prioritzar els interessos dels residents.

1. 14 “Tot està relacionat” amb Na Nena Duel
   

• Inici: 6027
• Final: 6892
• Títol: Fenomen fan, dopamina i de Liszt a Rosalia
• Resum: Na Nena Duel explica el fenomen fan i com la dopamina hi juga un paper clau, connecta la devoció per Franz Liszt al segle XIX amb la dels fans de Rosalia avui, i defensa que ponts com el folklore i l’orquestra simfònica poden acostar les noves generacions a la música clàssica, culminant amb l’audició d’una rapsòdia de Liszt.

1. 15 Espai amb Llorenç Capellà: “Memòria i oblit”
   

• Inici: 7119
• Final: 8524
• Títol: 20N, franquisme persistent i límits del mallorquinisme
• Resum: Llorenç Capellà, a partir del 20 de novembre, analitza la pervivència del franquisme en la judicatura, les forces armades i la monarquia, qüestiona la legitimitat de la Transició i la restauració borbònica, denuncia que part del mallorquinisme polític té arrels franquistes i alerta sobre una memòria selectiva que només recorda allò que interessa; tanca amb el poema de Brossa i la seva pròpia sensació de buidor en la mort de Franco.

1. 16 Secció musical “Xocolat” amb Anita Sancho
   

• Inici: 8617
• Final: 10258
• Títol: Tomeu Penya, col·laboracions familiars i cançons de Nadal
• Resum: Des de Xocolat, Anita Sancho presenta novetats musicals: el tema festiu “Hai Alai” de Tomeu Penya, la versió “Has vist ploure mai” amb la seva filla Alexandra, el duet “Llavors t’enyor” amb el baríton Simón Orfila, i una Nadala de Mel i Sucre per obrir l’ambient de Nadal. Es comenta també el concert d’aniversari de Cap Pela i Nou Romancer i es convida a visitar Xocolat, on ja hi ha calendaris nous i molts vinils per als regals de Nadal.

1. 17 Tancament del programa i últims titulars
   

• Inici: 10476
• Final: 10557
• Títol: Últimes notícies i cloenda de Bon Dia i Bona Vida
• Resum: El programa es clou amb un resum breu de les darreres notícies de dBalears (dimissió del fiscal general, cicle Cinema i Jazz, judici de Petra, articles sobre cultura i llengua), un agraïment a l’audiència i un recordatori de la programació d’endemà a Ona Mediterrània.

Aquest resum recull els eixos principals de l’Episodi: defensa de la llengua i la Cultura balear, crítica al dèficit fiscal i a la mala gestió de recursos, reflexió sobre memòria històrica i mallorquinisme, i una aposta constant per la música com a espai de creació, país i festa compartida.