Política, habitatge i cultura a Ona Mediterrània

Resum general

Programa complet de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània amb estructura clàssica de magazín: repàs de premsa, anàlisi política, entrevistes, novetats de programació i seccions de pensament. El fil de fons és la situació política als Països Catalans, la lluita per la llengua i la cultura i les tensions socials i econòmiques a les Illes Balears, especialment en matèria d’habitatge i model turístic.

1. Actualitat i premsa

1.1. Informació dels mitjans en català

• El programa obre el dia repassant Diari de Balears i VilaWeb, assumint-los com a referents d’actualitat en català.

• Temes destacats:

- OCB: Crida a les forces democràtiques a no debatre amb l’extrema dreta sobre llengua i escola per no legitimar el discurs de Vox. - Llengua i educació: Al Parlament balear es debat una proposta de Vox per fer el castellà llengua vehicular a l’ensenyament. Es dona per fet que no prosperarà, però es constata l’ofensiva. - Militants d’Arran: Causa per accions de denúncia d’infiltracions policials a Maó que es jutjarà a Barcelona. - Ciberseguretat: Creació d’una càtedra de ciberseguretat impulsada pel Govern Balear i la UIB. - Cultura: Concert conjunt de Cap Pela i Nou Romancer al Teatre Principal d’Inca i nova gira de Sergio Dalma amb parada a Palma. - Cap de setmana antifeixista a Palma: Jornades organitzades per Més per Palma i fundacions vinculades al sobiranisme europeu. - Associació de Veritat Locals de Mallorca rep les finques de Son Maiol en herència. - Proposta de biblioteca d’objectes a Pere Garau com a iniciativa comunitària.

1.2. Política espanyola i País Valencià

• Dimissió de Carlos Mazón a la Generalitat Valenciana arran de la gestió de la DANA i les inundacions.
• Lectura crítica des de VilaWeb:

- “Denigrar el càrrec fins al dia de la dimissió”. - Informes sobre el camí judicial que pot conduir Mazón a presó. - Cròniques sobre la celebració a la plaça de la Mare de Déu i el futur laberint polític al País Valencià.

• Es destaca també:

- Comissió d’investigació al Congrés sobre la gota freda amb testimonis de víctimes. - Declaració de Villarejo a Andorra pel cas Operació Catalunya. - Seguiment de casos de lawfare i guerra bruta contra l’independentisme.

1.3. Opinions i referents intel·lectuals

• Se recomanen articles d’opinió de:

- Miquel Ripoll (sobre Rosalia, amor, desconsol i llum). - Rafel Borràs (sobre ocupació i realitat quotidiana). - Lila Tomàs (memòria del ciutadà Juan Carlos). - Joan Vicenç Lillo (Estats Units i el món).

Idees clau: El programa situa el debat públic en català com a central, denuncia l’auge de l’extrema dreta i enllaça l’actualitat de les Illes amb les dinàmiques espanyoles i internacionals.

2. Previsió meteorològica i context climàtic

2.1. Previsió de Tomeu Mateu Canals

• S’espera un dia més estable que l’anterior, amb possibles gotes però poca cosa.
• Temperatures encara fresques però en recuperació.
• Arribada d’una pertorbació activa que provocarà entrada de vent de sud i pujada de temperatures.
• De cara a dijous i part de divendres:

- Nova pertorbació sobre les Illes, amb pluges i tempestes. - Nova baixada notable de temperatures.

• El cap de setmana podria repetir l’esquema de dijous, amb un altre front important, especialment dissabte.

Punt de fons: La meteorologia s’insereix en un context de canvi climàtic assumit, amb episodis extrems (DANA, gota freda, torrentades) ja integrats en el discurs polític.

3. Entrevista a Antoni Vives: política, Barcelona i el projecte NEOM

3.1. Trajectòria política i balanç personal

• Antoni Vives: escriptor, ex-regidor de Convergència a l’Ajuntament de Barcelona, vinculat al catalanisme i a l’independentisme des de jove.

• Balanç de la seva etapa política:

- Ho viu com una vocació de servei públic. - Reivindica haver contribuït a situar la independència al centre del debat polític, quan abans era marginal. - Defensa haver deixat legat en habitatge, infraestructures, promoció del país i llengua.

• Autocrítica sobre el procés independentista:

- Admet excés de resistencialisme i manca de professionalització. - Calia entendre millor els instruments del poder i usar-los com l’adversari.

3.2. Barcelona, capital dels Països Catalans

• Tesi central de Vives:

“Si Barcelona renuncia a ser la capital dels Països Catalans, Barcelona està condemnada a la irrellevància mundial.”

• Barcelona ha de jugar doble paper:

- Capital nacional (Països Catalans, incloent Illes i País Valencià). - Capital global, però no com a capital del turisme massiu.

• Autocrítica sobre el turisme:

- Reconeix que la seva generació no va percebre a temps la turistificació com a problema estructural. - Hauria estat molt més dur amb el model turístic.

3.3. Escripor i vocació literària

• Compagina trajectòria política i literària.
• Ha publicat novel·la i teatre; prepara un llibre de memòries/reflexió sobre la seva darrera etapa professional.
• Es defineix com a artesà més que com a artista:

“Miro de deixar una llavor que és alguna cosa que porto a dins.”

• Expressa voluntat d’escriure també sobre Mallorca, aprofitant la mirada semi-externa.

3.4. De Barcelona a l’Índia i a l’Aràbia Saudita

• Després de la política institucional, treballa com a consultor internacional:

- A l’Índia, especialment a la ciutat de Pune, liderant processos de transformació urbana. - Al Regne Unit i Sud-amèrica.

• Posteriorment, és fitxat per NEOM a l’Aràbia Saudita:

- Exercia com a Urban Development Officer (desenvolupador urbà). - NEOM: zona econòmica especial al nord-oest del país (frontera amb Jordània, pròxima a Israel i Egipte). - Projecte d’una regió tan gran com Bèlgica, amb: - Ciutat de 10 milions d’habitants prevista per 2050. - Gran port logístic i industrial. - Resorts turístics (pistes d’esquí, desenvolupament de costa i illes al Mar Roig).

• Objectius declarats del projecte:

- Diversificar l’economia post-petroli. - Esdevenir aparador del món àrab modernitzat. - Afavorir estabilitat regional en una àrea on coincideixen Egipte, Israel, Jordània i l’Aràbia Saudita.

3.5. Aràbia Saudita, democràcia i liberalització

• Vives és contundent:

“L’Aràbia Saudita no és una democràcia i els seus líders no pretenen convertir-la en una democràcia.”

• Distingeix clarament entre:

- Absència de democràcia plena (llibertat d’expressió, dret d’autodeterminació, etc.). - Existència d’un procés de liberalització social i modernització econòmica.

• Remarca:

- L’Aràbia Saudita té una població jove, ben formada (molts graduats en universitats nord-americanes). - El príncep hereu i bona part del govern formen part d’aquesta generació i impulsen canvis profunds. - En el context global, la legitimació de les no democràcies (Xina, Índia amb Modi) és un fet i condiciona els models.

3.6. Percepció internacional de la qüestió catalana

• En els cercles on es mou, la qüestió catalana és molt coneguda i genera sorpresa inicial:

- Espanya projecta una imatge de normalitat democràtica que contrasta amb el conflicte nacional intern.

• Després de la sorpresa, hi ha comprensió:

- Molts estats tenen problemes similars amb nacions sense estat. - Sorprèn especialment que la part més desenvolupada de l’Estat (Països Catalans) sigui la que pateix el conflicte.

• Catalunya i Països Catalans són vistos sovint com exemple de reivindicació d’identitat i prosperitat en el cor d’Occident.

3.7. Estat del moviment independentista

• Reconeix un pessimisme justificat després del final del procés del 2017.
• Assenyala mancances:

- Eines i estratègies no s’han actualitzat. - Cal molta més autocrítica de dirigents i espais clau. - El moviment s’ha de desplegar al conjunt dels Països Catalans, adaptant estratègies a cada territori. - Imprescindible escoltar i incorporar el jovent (15-25 anys), perquè “el país se salva en el jovent”.

• Avisa contra la ingenuïtat:

“Això no va d’un empat. Aquí no empatarem mai. Algú guanya, i jo vull que guanyem nosaltres.”

3.8. Dreta, esquerra i cinisme

• Es comenta una frase de Joan Crexell: “El perill de la dreta és el cinisme; el de l’esquerra, la utopia.”

• Vives la matisa:

- L’esquerra actual també pot ser cínica, especialment quan fa discursos humanístics i messiànics però governa de manera sectària o oportunista. - Això ha alimentat el creixement de l’extrema dreta.

• Exemple de Badalona:

- El discurs i la gestió de part de l’esquerra han afavorit figures populistes de dreta dura.

3.9. Mallorca com a plataforma global

• Vives viu a Mallorca i defensa que l’illa té un potencial global enorme:

- Connexions aèries constants (“aeroport a tocar de la porta de casa”). - Proposa girar el discurs sobre la massificació turística i convertir Palma i Mallorca en capital mundial en allò on són competitives: - Cultura diversa. - Qualitat de vida. - Capacitat creativa.

• Destaca la necessitat d’autoestima col·lectiva i d’aprofitar aquesta energia en favor de la llibertat nacional.

4. Tertúlia amb Joan Mir: crisi política, dreta, llengua i conflictes globals

4.1. Dimissió de Mazón i cultura política de dreta

• Joan Mir analitza la dimissió de Carlos Mazón:

- Admet que era inevitable per la gestió nefasta de la DANA i la torrentada. - Subratlla que, malgrat els escàndols, les enquestes no indiquen una caiguda forta del PP al País Valencià.

• Reflexió sobre la impunitat tradicional de la dreta:

- La corrupció i el mal govern penalitzen molt més l’esquerra que la dreta. - Recorda 40 anys de franquisme i una cultura política de “fer el que es vol” sense conseqüències.

• Preveu tensions PP–Vox per la successió, però sobretot per repartiment de càrrecs i àrees de poder, no per discrepàncies ideològiques, ja que comparteixen:

- Centralisme, discurs antiimmigració, atac a la llengua i a l’autogovern.

4.2. PSOE, pactes i Espanya perifèrica

• Mir critica l’estratègia del PSOE:

- Prefereix pactar amb l’extrema esquerra espanyola (Podem, Sumar) abans que consolidar aliances estratègiques amb partits de Galícia, País Basc i Països Catalans. - Es perd així una oportunitat històrica de federalitzar realment l’Estat.

4.3. Poder judicial i crisi institucional

• Es comenta el judici al fiscal general de l’Estat:

- S’evidencia un enfrontament molt fort entre “famílies” dins el poder judicial. - Tant el bloc conservador com el “progressista” acaben blindant l’status quo i el marc d’Espanya una i gran.

Idees clau: el poder judicial és vist com un “govern a l’ombra” que no vol perdre capacitat de decidir per damunt dels resultats electorals.

4.4. Eleccions als EUA i nova esquerra urbana

• Es comenta la possible arribada d’un batle demòcrata musulmà a Nova York (Zoran Mandami), amb perfil jove i molt progressista.

• Mir dubta que això reforci el Partit Demòcrata a escala federal:

- L’aparell demòcrata del Midwest industrial és molt diferent del de Nova York. - La figura pot servir com a símbol, però no necessàriament transformarà les correlacions de forces.

• Alhora, veu creixent risc de polarització extrema i fins i tot escenaris de violència política.

4.5. Sàhara Occidental, ONU i falsa autonomia

• Explicació de la situació del Sàhara Occidental:

- De colònia espanyola a ocupació marroquina i mauritana. - Mauritània es retira; el Marroc consolida el control. - Un comitè de l’ONU hauria d’organitzar el referèndum d’autodeterminació, però fa dècades que s’encalla.

• Operació marroquina de legitimar la seva sobirania via reconeixements internacionals i proposta d’autonomia.

• Crítica a l’acceptació d’aquesta autonomia per part del Front Polisario:

Acceptar l’autonomia equival a renunciar de facto a la independència i al referèndum, perquè l’única força del Polisario era la legalitat internacional.

• Mir compara amb l’Estat espanyol: autonomia com a estafa quan no hi ha poder real en economia, migració o territori.

4.6. Guerra d’Ucraïna

• Recorda que el conflicte ha perdut centralitat mediàtica, però continua obert.

• Apunts principals:

- El ritme d’avanç rus és lent; alguns càlculs parlen d’“80 anys” per ocupar tot el Donbass si continuen així. - Batalla clau per una ciutat nodal (Prokhov) que distribueix subministraments al front. - S’esmenta tant la possibilitat de caiguda com el contraatac ucraïnès amb unitats d’elit.

• Sobre la relació EUA–Rússia–Xina:

- Les tres potències comparteixen la idea de ser tres “grans” que mengen a part i es reparteixen àrees d’influència (herència de Ialta). - Ucraïna i Taiwan queden en zones grises de disputa.

4.7. Palma, seguretat i qualitat de vida

• A partir d’un titular de premsa estrangera, es debat si Palma és “ciutat ideal”.

• Mir contraposa la percepció local de massificació, drogues i lloguers impossibles amb la constatació que Mallorca continua essent una de les zones més tranquil·les i segures del planeta.

• Anècdota: persones de zones conflictives del món se sorprenen de veure infants jugant sols pel carrer o a bars sense vigilància obsessiva.

4.8. Llengua i identitat als Països Catalans

• Es retorna al debat sobre el català llengua vehicular i els atacs de PP–Vox.

• Mir compara amb el País Basc:

- Allà la identitat basca no depèn només de la llengua. - A les Illes i Catalunya, la llengua és el nucli de la identitat, com a Irlanda ho és la religió.

• Defensa una identitat oberta i inclusiva:

- Ser mallorquí és una qüestió cultural i lingüística, no de sang ni de religió. - Això és una virtut, però fa que la llengua sigui un front clau que s’ha de mantenir i fer avançar.

5. Repàs ampli de titulars i mirada local

Després de l’anàlisi amb Mir, el programa torna als titulars de diferents mitjans (incloent Majorca Daily Bulletin, Última Hora, Diario de Mallorca), combinant català i premsa anglesa/castellana.

5.1. Temes destacats

• Llengua i escola: reiterada preocupació per la llei educativa del PP que vol blindar el castellà com a llengua vehicular.

• Mazón: segueix sent tema central a tots els diaris.

• Villarejo, Ábalos, mascaretes: s’exposa corrupteles i trames judicials, reforçant la idea d’un Estat espanyol amb fort “estat profund” i “guerra bruta”.

• Infraestructures i ciutat:

- Nova línia de metro fins a Son Espases. - Campanyes de promoció turística de Mallorca a Londres, amb al·lusions a l’obra de Miró.

De fons, el programa mostra com la premsa local oscil·la entre la promoció turística, la denúncia social i la lluita per la llengua.

6. Entrevista amb Vicenç Vidal: memòria democràtica i defensa de la llengua

6.1. Perfil i marc general

• Vicenç Vidal: diputat al Congrés per Sumar–Més, exconseller balear.

6.2. Dimissió de Mazón

• Vidal celebra la dimissió com a victòria de les víctimes de la DANA.
• Critica el to de Mazón:

- Parla més de 5 minuts sense referència a les víctimes. - No assumeix responsabilitat ni demana perdó.

El qualifica d’“indecent” i remarca que es protegeix mantenint l’escó per estratègia judicial.

6.3. Monument de la Feixina i memòria democràtica

• Context:

- La nova Llei de Memòria Democràtica preveu un catàleg de símbols franquistes a retirar.

• Vidal reclama que el monument de la Feixina a Palma s’hi inclogui:

- Monument dedicat al creuer Baleares i, per tant, a un instrument clau de la repressió franquista (bombardeig de Màlaga, desbandá). - S’havien fet intents de “reinterpretar” el monument, però considera que ja no basta.

• Demana al PSOE i al Govern central que no deixin fora la Feixina del catàleg:

No seria acceptable que un símbol tan clarament franquista quedàs fora. Seria un escàndol.

6.4. Finançament per a la llengua i la societat civil

• Vidal explica la seva feina en dues línies:

1. 1 Marc jurídic i institucional

- Parlament espanyol: avenç històric amb la possibilitat de parlar català al Congrés. - Treball conjunt amb forces sobiranistes per una llei de llengües que garanteixi drets de les llengües pròpies a tot l’Estat.

1. 2 Suport econòmic a entitats de país

- Davant la retallada del Govern Balear del PP a l’OCB i entitats per la llengua, Vidal impulsa que rebin fons estatals per continuar la seva feina. - Enllaça directament la lluita lingüística amb la batalla contra la llei del PP que vol imposar el castellà com a llengua vehicular.

6.5. Clima polític a Madrid

• Descriu un Madrid polític marcat per:

- Polarització extrema. - Voluntat del PP i l’extrema dreta d’assetjar permanentment Pedro Sánchez. - Rebuig de la dreta a acceptar la moció de censura i els resultats electorals.

• Sobre el judici al fiscal general García Ortiz:

- Considera escandalós que el fiscal seu al banc dels acusats per una filtració presumpta, mentre qui hauria comès el delicte inicial no és jutjat.

• Avalua Sánchez amb matisos:

- No és el president que voldria (massa poc progressista, no aborda reformes estructurals de l’Estat). - Però la dreta el presenta com una gran amenaça i justifica una ofensiva que, segons Vidal, s’inscriu en un moviment global contra la democràcia liberal i a favor d’una tecnocràcia autoritària.

7. Nova programació: “Entre notes i mones”

7.1. Presentació del programa

• Es presenta “Entre notes i mones” amb en Santi com a conductor.

• Origen del nom:

- “Mona” ve de la mona de Babelín, jogueteria mítica del carrer Oms (1969–2000) molt arrelada a la memòria sentimental de Palma. - Santi, cuiner i expropietari d’un bar, vol recuperar l’esperit d’aquell logo familiar i el que era el seu local com a espai d’escenari musical.

7.2. Funció social i cultural

• Objectiu principal:

- Donar altaveu als artistes locals de Palma, Mallorca i Balears, molts dels quals tenen gran talent però poca visibilitat.

• Crítica a l’actual circuit cultural:

- Malgrat xarxes socials, és difícil destacar entre la “marabunta”.

• Idea força:

“Que enguany, en comptes de regalar un objecte, es pugui regalar un artista.”

• El programa vol que:

- La gent, per aniversaris o Nadal, contracti un músic o artista local com a regal. - Ajudar a que artistes que viuen precaritzats puguin guanyar-se la vida del seu ofici.

7.3. Homenatge als locals mítics

• El primer programa entrevista Benja Orson i fa homenatge al bar Sa Finestra, espai clau de música en directe dels anys 90.

• Es recorda:

- Actuacions improvisades de Dani Higiénico amb Toni Pastor. - Intervencions espontànies de l’amo, fent cançons des de darrere la barra.

7.4. Estructura del programa

• Seccions:

- Presentació i record de Babelín i la mona. - “Desinformats”: tertúlia d’humor sobre notícies curioses (com Saturday Night Live localitzat). - Col·laboració de Toni Ramis amb crítica social i acudits. - Entrevista a l’artista convidat amb dues cançons en directe (no només una). - Fitxa de l’artista a la web d’Ona Mediterrània (foto, estil, contacte) per facilitar contractacions.

• També s’anuncien concursos d’acudits amb premis gastronòmics (croquetes artesanes “que no es poden comprar”).

• Horaris aproximats:

- Emissió dijous vespre (20–21 h). - Reemissions diumenge i dilluns horabaixa. - Disponible a la carta al web renovat d’Ona Mediterrània.

7.5. Estat de l’escena musical a Palma

• Santi admet que la ciutat és gairebé un “pàram” musical, amb pocs oasis.
• Alguns locals petits resisteixen, sovint semiamagats i amb concerts per reserva.
• L’objectiu del programa és recrear l’esperit d’aquells espais i donar continuïtat a figures com Víctor Uris (homenatjat recentment amb un banc en forma d’harmònica a la plaça Fleming) i Nogos Socrates.

8. Espais de suport: Diari de Balears, Soci i anuncis

Al llarg del tram central hi ha diversos espais de publicitat i de crida al suport:

• Crides a associar-se a Ona Mediterrània com a Soci, com a fórmula de garantir la seva independència i la del Diari de Balears.
• Anuncis d’empreses locals (clínica dental, aigua 3 Globs…) vinculats a economia social i de proximitat.

Missatge de fons: sense un teixit de Soci i anunciants locals, l’espai mediàtic en català i independent és molt difícil de sostenir.

9. Cafè amb filosofia amb Miquel Ripoll: Byung-Chul Han, Simone Weil i Rosalia

9.1. Perfil de Byung-Chul Han

• Filòsof nascut a Seül (1959), format a Alemanya (Munic i Freiburg), doctorat amb una tesi sobre Heidegger.
• Professor de Filosofia i Estudis Culturals a la Universitat de les Arts de Berlín.
• Conegut pels seus assaigs breus i mediàtics, molt llegits entre joves, sobre:

- Societat de la informació. - Capitalisme de rendiment. - Burnout i depressió. - Pèrdua de l’experiència contemplativa.

9.2. Dues cares de la seva obra

1. 1 Crítica de la societat actual

- El capitalisme converteix la vida en pur rendiment, producció i consum. - La informació és un flux constant que genera saturació i atrofia l’atenció. - Exemples: scroll infinit a xarxes, consum compulsiu de continguts sense deixar rastre significatiu.

1. 2 Proposta positiva

- Recuperar la vida contemplativa (té un llibre amb aquest títol, subtitulat Elogi de la inactivitat). - Reivindicar l’oci com a otium (escola, cultura, cura de l’ànima), no només com a temps per consumir més. - Donar espai a la bellesa, l’art i el silenci interior.

9.3. Sobre Déu. Pensar Simone Weil

• Ripoll presenta el nou llibre de Byung-Chul Han:

Sobre Déu. Pensar Simone Weil (edicions 62, col·lecció La Blanca).

• El llibre és un recorregut per conceptes clau de Simone Weil:

- Atenció, descreació, buit, silenci, bellesa, dolor, inactivitat.

• Byung-Chul Han utilitza aquests conceptes per oposar-los a la societat de la hiperactivitat i la saturació informativa.

9.4. Simone Weil, religiositat i amor

• Record de l’anàlisi anterior del programa sobre Simone Weil (visió més política); aquí se centra en la seva dimensió espiritual.

• Frases de Weil destacades:

“L’amor no és consol si no és llum.” “La creença en l’existència d’altres persones com a tals és amor.”

• Interpretació:

- Amor no és inflar l’ego, sinó obrir els ulls i sortir de nosaltres mateixos. - L’amor és reconèixer l’altre com a subjecte complet.

• El “Déu” de Simone Weil és molt marcat per Descartes: un Déu de la raó, però alhora un espai de buit i atenció extrema.

9.5. Rosalia, Björk i la bellesa

• Es connecta el llibre amb el nou tema de Rosalia amb Björk (“Oral / Verheim”, etc.).

• Ripoll veu la cançó com un viatge musical des de l’òpera fins al segle XXI, combinant cordes clàssiques i sintetitzadors.

• Interpreta que Rosalia va més enllà de l’entreteniment i busca una dimensió sacralitzada de l’art:

- L’art com a via de transcendència, no només de consum. - Enllaç amb l’interès de Rosalia per La gravetat i la gràcia de Simone Weil.

El cafè amb filosofia acaba defensant la necessitat de recuperar la contemplació enmig del soroll digital, i la música de Rosalia com un exemple popular d’aquesta recerca.

10. Focus sobiranista amb Joan Planes: habitatge, immigració i estat del benestar

10.1. Compra d’habitatge per estrangers a les Illes Balears

• Dades del Consell General del Notariat (2024):

- 42,3% dels habitatges venuts a les Illes han estat comprats per estrangers. - 27% per no residents (clar caràcter potencialment especulatiu o de segona residència). - 15,4% per residents estrangers.

• Comparació estatal:

- Mitjana estatal: 11,5% d’habitatge venut a estrangers. - Les Illes tripliquen aquesta mitjana (3,68 vegades més).

• Municipis on l’estrangerisme ja és estructura, segons dades cadastrals:

- Calvià: 41% de propietats en mans d’estrangers (14.105 de 34.000). - Andratx: 41,5%. - Deià: 40,5%. - Fornalutx: 40,7%. - Capdepera: 37%. - Sant Llorenç: 35%. - Santanyí: 33%. - Pollença: 28% (més de 2.800 habitatges).

Diagnòstic: procés de despatrimonialització del país en benefici de capital estranger, amb efectes generacionals greus.

10.2. Preus i esforç hipotecari

• Preu mitjà a les Illes (habitatge plurifamiliar): 3.811 €/m².
• Mitjana estatal: 2.153 €/m².

- Diferència: +1.658 €/m² a Balears.

• Comunitats amb preus similars o inferiors:

- Països Basc (~3.700 €/m²), Madrid, Catalunya, Canàries, Navarra.

• Però les mitjanes amaguen casos extrems:

- Andratx: 7.601 €/m² de mitjana. - Calvià: 6.374 €/m². - Fornalutx: 6.609 €/m².

• Esforç hipotecari (quota/ingressos):

- Illes Balears: 56,5% del salari mitjà mensual dedicat a la hipoteca. - Madrid: 39,6%. - Mitjana estatal: 32,6%. - Comunitats més assequibles: Astúries (~25%), Extremadura (~24%), La Rioja (~24%).

• Es detecta una tendència de mobilitat interna: gent de zones tensionades eligeix comprar a Galícia, Astúries, Cantàbria o Extremadura.

10.3. Conseqüències i propostes

• Planes alerta que sense control a l’adquisició especulativa de no residents:

- Les generacions joves i fins i tot la classe mitjana quedaran excloses de l’habitatge.

• Reclama:

- Mesures del Govern Balear i del Govern espanyol per limitar l’adquisició especulativa i de segona residència. - Revisió del model turístic i immobiliari.

Missatge de fons: sense sobirania sobre el territori i la política d’habitatge, el país esdevé territori en venda.

10.4. Estat del benestar i immigració

• Planes revisa l’evolució de l’estat del benestar:

- Després del crac del 1929 i la II Guerra Mundial apareixen polítiques keynesianes i l’estat social europeu. - A l’Estat espanyol, el desplegament arriba tard, amb la Transició i la descentralització autonòmica (educació, sanitat, benestar social a les CCAA; pensions i atur a l’Estat).

• Problemes actuals:

- Creixement del PIB que no es tradueix en PIB per càpita ni en menys desigualtat. - Augment del deute i risc de sostenibilitat del sistema. - Envelliment de la població i necessitat de més mà d’obra.

10.5. Immigració: benefici i risc

• Pregunta 1: la immigració aporta més ingressos fiscals?

- Sí: més IVA, més beneficis empresarials (impost de societats), més activitat econòmica. - Però hi ha molta economia submergida, especialment en sectors com hostaleria, construcció, cures i agricultura.

• Pregunta 2: reforça el finançament de l’estat del benestar?

- Planes respon no, en el model actual: - L’estat del benestar exigeix que qui més guanya aporti més perquè qui menys té pugui rebre serveis. - Si els nouvinguts són els que menys guanyen i, sovint, cotitzen poc o gens (economia informal), el balanç entre el que aporten i el que reben pot desequilibrar el sistema.

• Conclusió:

- Cal un model econòmic diversificat i amb immigració qualitativament diversa, no només de baixa qualificació. - Sense diversificació productiva, la immigració només serà cridada per fer feines precàries i no reforçarà la base contributiva.

10.6. Jornades Blanquerna i memòria nacional

• Planes valora positivament les jornades de Blanquerna (espai de formació sobiranista):

- Hi troba joves molt motivats de tots els Països Catalans. - Taula rodona sobre les Illes Balears amb Miquel Àngel Maria, Alejandra Ferrer, Bernat Joan i Margarida Solivelles.

• Destaca que:

- Es visualitzen diferències internes (Mallorca, Menorca, Eivissa-Formentera) però també un diagnòstic comú: model extractiu espanyol, divisió interna fomentada pel centre, infrafinançament. - Joves valencians descobreixen paral·lelismes entre País Valencià i Illes (divisió interna, PP i PSOE com a gestors d’un mateix marc).

• Informa de noves jornades a l’arxiu de Mallorca per preparar la commemoració del 1229 (conquesta de Mallorca) de cara al 2029:

- Objectiu: reforçar la identitat de poble i el relat històric propi.

11. Tancament del programa

• El programa es tanca recordant la programació d’Ona Mediterrània:

- Redifusió de Crepuscle a l’Estel. - Nova emissió diària de Bon Dia i Bona Vida de 8 a 11 h.

• Es reforça la idea d’una ràdio arrelada al país, amb:

- Compromís amb la llengua catalana. - Defensa de la cultura local. - Debat polític sobiranista. - Espai per a filosofia, música i nous programes com Entre notes i mones.

El conjunt del podcast ofereix una panoràmica rica i articulada de la vida política, social, cultural i filosòfica de les Illes i dels Països Catalans, amb especial atenció a tres eixos: llengua, habitatge i sobirania.