Bon Dia i Bona Vida
Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
Subscriu-te
Prostitució, turisme i geopolítica al Bon Dia i Bona Vida
El locutor presenta *Bon Dia i Bona Vida*, recorda que s’emet des d’Ona Mediterrània i avança la graella del matí: actualització de notícies amb *Diari de Balears* i VilaWeb, entrevista sobre sexualitat amb Toni Ben Nassa, connexió amb Bernat Calafat per parlar del vi novell, repàs a l’actualitat cap a les 9, entrevista política amb Jesús Jurado, possible entrevista amb Josep Guia pel seu llibre "És molt senzill, digueu-li, Catalunya", secció de llibres amb Marisa Cerdó i focus internacional amb Joan Manuel López Nadal.
Es repassen els titulars de Diari de Balears: marxa contra els centres d’internament d’estrangers, jornada de portes obertes del Col·legi d’Advocats, debat sobre el senador de Formentera, exigències dels batles de MÉS sobre l’acollida de menors, tombada d’una llei per protegir àrees de risc, presentació de l’encesa 2026, tancament de l’Any Llompart amb les obres completes, trobada de municipis actius pel català, còmic Nostrum 2025 i futur museu del còmic, denúncia del GOB pel port d’Alcúdia i nous jocs culturals sobre les Illes. A VilaWeb s’esmenten anàlisis sobre l’era Mazón, advertiments judicials, un llibre sobre silenci i impunitat, una parròquia que pregarà per Franco i el fundador de la Falange, una concentració contra un partit de bàsquet amb l’Hapoel Holon, canvi de temps amb nevades i una entrevista a Núria Cadenes sobre individualisme i tristesa.
Segment de publicitat: es promociona la revista estel, la Clínica Dental Planes Mariano amb el "método Slow Dentistry" basat en una odontologia pausada i de qualitat, i el projecte social 3 Globs, que combina distribució d’aigua de proximitat amb inserció laboral de persones amb malaltia mental. Es publicita també un sopar col·loqui de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) sobre el reconeixement internacional de la nació catalana amb Jordi Domingo i Jordi Castellà. Finalment, es llança una falca d’Ona Mediterrània agraint el suport de les persones associades i animant a fer-se soci/sòcia per sostenir la ràdio.
S’introdueix una salutació d’Ana Maria Nadal, que recomana una cançó del grup Manel sobre un acomiadament laboral. La veu en off descriu la peça com un relat musical amb humor punxant sobre un acomiadament: mirada esquiva del directiu, discurs corporatiu buit, silenci incòmode i una inesperada sensació de llibertat enmig del desastre. La cançó retrata l’ambigüitat emocional entre nervis, alleujament i supervivència.
Es repeteixen falques publicitàries (revista estel, Clínica Dental Planes Mariano, Aigua 3 Globs, sopar de l’ASM) i el missatge d’agraïment als socis d’Ona Mediterrània. Es dona pas a un nou bloc de continguts i s’anuncia l’entrevista amb Maddalena Lomà, coordinadora d’Es Casal Petit, que atén dones en situació de prostitució i víctimes de tràfic amb fins d’explotació sexual.
Maddalena Lomà explica què és Es Casal Petit, entitat vinculada a les Germanes Oblates dedicada a l’atenció de dones en prostitució i víctimes de tràfic a Palma. Repassa els 100 anys de presència de les Germanes Oblates a Mallorca i l’evolució del seu treball fins a l’obertura del Casal Petit el 2001. Detalla els serveis que ofereixen: atenció social i psicològica, formació (alfabetització, castellà, català, anglès, informàtica), tallers per a la integració social i laboral, orientació laboral i pisos d’acollida, únics a Balears per a dones víctimes de tràfic. Exposa com accedeixen a les dones mitjançant sortides conjuntes amb Metges del Món i Creu Roja a carrers, clubs i pisos, i a través de la derivació d’altres entitats. Analitza els canvis en els contextos de prostitució: ara es concentra sobretot en pisos particulars i en una prostitució "deslocalitzada" a través de xarxes socials, molt més difícil de localitzar. Admet l’existència de tràfic d’éssers humans amb coaccions, deutes i amenaces a les famílies d’origen, malgrat que el control ja no es faci només en clubs tancats. Indica que la majoria de dones que atenen són colombianes (prop del 90%), quan abans predominaven les nigerianes. Lomà explica que moltes dones no poden deixar immediatament la prostitució perquè és la seva única font d’ingressos, però demanen sobretot una feina normalitzada. Per això reforcen l’àrea d’inserció laboral. Parla de l’equip multidisciplinari del Casal (11 professionals) i d’uns 19 voluntaris que donen classes d’idiomes i informàtica, i convida més persones a fer voluntariat, explicant el procés d’entrevista i formació. Aclareix que, tot i dependre d’una congregació religiosa, no fan proselitisme: treballen amb valors universals (acollida, escolta, centralitat de la persona) i respecten la religió de cada dona. Detalla la col·laboració amb institucions públiques (XAP-PEP de l’Ajuntament de Palma, pisos de l’Institut Balear de la Dona, subvencions del Govern i projectes amb el Consell de Mallorca). Finalment subratlla la importància de la sensibilització amb joves: detecten discursos masclistes que "tornen enrere", la normalització del consum de prostitució i la influència de la pornografia i les xarxes, insistint en la necessitat de prevenció.
El programa es desplaça al terreny de la cultura popular i parla amb Bernat Calafat sobre el vi novell a Santa Maria del Camí. Calafat explica que l’anyada ha estat bona, amb menys producció però vi de qualitat. Detalla un programa molt extens (uns 12 dies) d’activitats: màgia al celler Jaume de Puntiró, gara de variats amb quatre bars del poble, vermutada, música en directe durant hores i portes obertes als cellers el dia gros del vi novell. Es recupera la tradició de la branca o brot de pi per anunciar que hi ha vi nou, costum mediterrani que s’ha mantingut especialment a Santa Maria. S’atorguen insígnies del brot de pi a un pagès i als geganters del poble, i es programa una glosada amb glosadors com Macià Ferrer, Maria Magdalena o Mangual. A partir de les sis o set del vespre, cellers i bars serviran vi i menjar amb música fins a la nit, i després es farà una postfesta a la Factoria de So per al públic més jove. Calafat contextualitza la llarga tradició vinatera de Santa Maria, que ja apareix documentada a la vall de Coanegra en època islàmica, i recorda que fins al 1981 hi havia dotze cellers elaboradors de vi a granel. D’aquells cellers, Jaume de Puntiró i Sebastià Pastor continuen, ara produint vi de qualitat però mantenint la tradició del vi de barraleta. A més, hi ha cinc bodegues noves (71-03, Petit Celler, Bodegues Àngels, Macià Batle, Ramanyà i Son Graspí), que consoliden Santa Maria com un poble de forta identitat vinícola. També s’aborda l’efecte del canvi climàtic: la verema s’ha avançat notablement, amb varietats com la Chardonnay que es collien a finals de setembre i ara es cullen fins i tot a finals de juliol o principis d’agost. Es recupera la "barqueta de variat" com a format tradicional de tapeig, i es remarca l’impacte social i econòmic de la festa, que en anys anteriors ha arribat a aplegar fins a 6.000 persones.
Es fa un nou repàs a la premsa quan falten dos minuts per a les 9. Es revisen titulars de Diari de Balears (marxa contra els CIE, jornades de portes obertes del Col·legi d’Advocats, senador de Formentera, acollida de menors, encesa 2026, municipis actius pel català, Any Llompart, còmic Nostrum, GOB contra Alcúdiamar). El Mallorca Daily Bulletin destaca una multa a una distribuïdora de peix per vendre productes caducats des de feia sis anys, un jardí de palmeres com a nova idea dels clans de la droga de Son Banya, una ordre de tancament per a l’hotel del port esportiu d’Alcúdia i la presència del iot ecològic Black Pearl davant portals vells. Última Hora ressalta que Prohens amenaça per primera vegada amb un avançament electoral, l’enderroc de sis casetes il·legals al poblat de Son Banya, el Congrés Internacional Ramon Llull 2025, la designació de Richard Clarke per liderar l’expansió d’Air Europa i la intervenció de 20 tones de peix caducat. També es menciona una escultura oblidada del monument a l’emigrant de Sóller. Diario de Mallorca obre amb declaracions de Prohens al Parlament, una decisió del TSJ que exigeix avaluar l’oferta de religió islàmica als centres catòlics, una foto de Francina Armengol al costat de Zelenski ("Zelenski logra suport d’Espanya"), protestes veïnals per l’habitatge al barri de Canamunt i una portada esportiva sobre "un any sense Nadal". El bloc es tanca amb la introducció d’una cançó d’Ànimos Perrec i l’anunci d’una nova entrevista.
El locutor destaca una notícia de Diari de Balears sobre un sopar col·loqui organitzat per l’Assemblea Sobiranista de Mallorca al restaurant Sacreu de Petra. El tema central és el reconeixement internacional de la nació catalana a través d’organismes com Nacions Unides i en l’actual paradigma global. Hi intervindran Jordi Domingo, president del Consell de la República Catalana, i Jordi Castellà, comissionat del Pacte Nacional pel Reconeixement Internacional de la Nació Catalana i autor del llibre "Via Nacions Unides". Després de les ponències hi haurà sopar i col·loqui amb els assistents. Es convida als oients a inscriure’s via web i a través dels banners de dBalears, presentant l’acte com una oportunitat única per reflexionar sobre la projecció internacional de la nació catalana.
Es repeteixen falques de la revista estel, la Clínica Dental Planes Mariano i el projecte social Aigua 3 Globs, remarcant l’odontologia lenta i de qualitat i la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental. S’anuncia de nou el sopar col·loqui de l’ASM a Petra amb Jordi Domingo i Jordi Castellà. Finalment, una falca recorda que Ona Mediterrània existeix gràcies al suport de les persones associades i convida a fer-se soci/sòcia per fer créixer la ràdio.
En aquesta entrevista, Jesús Jurado, de Podem, comenta els darrers atacs al bust d’Aurora Picornell, cada cop més greus, amb àcids i agressions violentes. Interpreta aquests fets com un símptoma de l’organització creixent del feixisme a les Illes, amb grups d’esquadristes que vandalitzen símbols democràtics i actuen amb impunitat. Critica que les forces de seguretat, molt actives en infiltrar-se en moviments d’esquerres, no semblin igualment disposades a controlar aquests grups violents d’extrema dreta. Relaciona aquesta situació amb el manteniment d’un president del Parlament que havia atacat simbòlicament la figura d’Aurora Picornell: segons Jurado, quan les institucions toleren aquest tipus d’actituds, l’entorn de Vox i del feixisme se sent legitimat. Coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Franco, afirma que Franco ha mort però el franquisme continua viu: en el poder judicial (sentències i jutges afins), en el poder econòmic (grans famílies enriquecides durant la dictadura com el grup March i lobbies turístics), en l’exèrcit i les forces de seguretat, i en la monarquia, com a hereva política del règim. Jurado assenyala les polítiques del govern del PP, sostingut per Vox, com una font d’agressions constants a la llengua catalana i a la cultura balear, amb exemple de la supressió d’ajuts a entitats com l’Obra Cultural Balear i Joves per la Llengua. Recorda l’origen franquista del PP i acusa els mitjans generalistes de fer sovint d’altaveu dels poders econòmics i polítics, contribuint a la degradació de la qualitat democràtica. Pel que fa a les propostes, subratlla que en el context actual el mandat és resistir i organitzar-se: defensar la cultura i llengua pròpies, denunciar cada agressió (contra la memòria històrica, la llengua, els drets socials) i mantenir una agenda de país que combati la involució democràtica. Insisteix que cal persistir en la denúncia malgrat que "pintin bastos" i se sàpiga que en aquesta legislatura hi haurà retrocessos.
S’emet la taula d’anàlisi del programa audiovisual "Això és Vida" amb Joan Mir, Pere Perelló i Nom de Déu i Aina Ginart. Primer, comenten l’entrevista a Maddalena Lomà i destaquen la prostitució com a màxima expressió de l’explotació capitalista dels cossos, amb fort component de gènere i racialització. Valoren la tasca d’Es Casal Petit ampliant les opcions vitals de les dones i Aina recorda una exposició fotogràfica feta per usuàries del Casal que seria interessant recuperar. Pere introdueix després el tema de la militarització a Europa, citant un cas belga on s’ofereixen 2.000 euros mensuals a joves de 17 anys per fer servei militar voluntari i posposar un any els estudis. Ho llegeix com un símptoma de remilitarització vinculada a les exigències de l’OTAN. Joan Mir contextualitza que després de la caiguda del mur de Berlín i el fi de la Guerra Freda molts països van reduir despesa militar i la van dedicar a l’estat del benestar, però ara volen recuperar retard acumulat. Es debat la legitimitat de la defensa d’un país, però es critica que es torni a construir culturalment el militarisme com a sortida per als joves, en lloc de models com Costa Rica, país sense exèrcit. Entremig s’aborda el 50è aniversari de la mort de Franco: Joan Mir recorda que el franquisme va servir per reprimir l’independentisme basc i català, frenar el moviment obrer i reforçar l’opressió de les dones. Es reconeixen avenços en drets laborals i feminisme, però s’assenyala que la qüestió nacional catalana queda pendent i que l’esquerra espanyola no va aprofitar el procés independentista com una oportunitat per trencar realment amb el franquisme. Es denuncia la persistència de franquistes en llocs de poder i la continuïtat simbòlica de la monarquia vinculada a Franco. Aina porta el cas de Quim Fornaris, banquer danès i màxim accionista de Satsabank, que ha anat comprant finques i hotels a Banyalbufar i altres punts de Mallorca. Fornaris es presenta com a enamorat de l’illa i de la Serra, afirma que el turisme paga el 85% de les factures i que no es pot criticar l’activitat econòmica sinó millorar-la, i sosté que gent com ell és necessària per canviar les coses. La taula hi veu un punt de messianisme i paternalisme colonial: nou rics estrangers que venen a "ensenyar" als illencs com han de gestionar el seu territori, mentre la propietat local es dilueix. Es recorda el conflicte històric entre banquers i hotelers locals i la pèrdua progressiva de sobirania sobre el territori. Finalment, reflexionen sobre la desorientació actual: Aina observa un retorn de respostes religioses i espirituals davant de la crisi (fenomen Rosalia/fe) en lloc d’afrontar els problemes des de la teràpia o la política. Es critica que les esquerres no hagin aplicat els seus propis programes i hagin deixat intactes moltes condicions de precarietat, de manera que la gent treballadora veu que la seva vida no millora i és més vulnerable a solucions autoritàries, fonamentalistes o feixistes. Es conclou que la manca de coherència i valentia de l’esquerra ha facilitat el terreny a la dreta i a l’extrema dreta.
Marisa Cerdó obre la seva secció parlant de la cançó "Camí Florit" d’Ànimos Parrec, una versió irònica del poema homònim de Josep Maria Llompart del recull "Jerusalem". Llompart descrivia un camí florit a Deià, ple d’herbes i naturalesa, mentre que Ànimos Parrec actualitza la imatge amb un paisatge rural ple d’andròmines, suralites, enderrocs i deixalles, convertint-lo en una crítica al medi rural degradat. A partir d’aquí, Cerdó proposa una comparació entre dues obres mallorquines que retraten la hostilitat dels espais turístics: "Cròniques d’un mig estiu" (1970) de Maria Antònia Oliver i "Ràbia" (2023) de Sebastià Alzamora. La primera narra la història d’un nin de ruralia (Sant Valls) que va a fer feina a un hotel de la costa durant el boom turístic inicial. Fascinat al principi per la magnificència de l’hotel i la idea de progrés, el nin va descobrint progressivament la cara fosca: intoxicacions alimentàries, abusos laborals, manca de drets i explotació. Oliver escriu la novel·la en verbal salat per donar versemblança a la veu d’un nin sense formació acadèmica, i la novel·la va ser impulsada per Guillem Frontera i valorada per Llorenç Villalonga. "Ràbia" d’Alzamora, en canvi, se situa en un espai fictici anomenat Bella Vista que remet a s’Arenal actual: un paisatge de bars decadents, carrers bruts, olors de gofres, cremes solars i vomitats, soroll constant de reggaeton, festes a la platja i contaminació visual i acústica. El protagonista passeja la seva cussa Taylor i un dia la troba enverinada, fet que desencadena un sentiment de ràbia cap a l’entorn. La novel·la posa l’accent en la misèria moral dels habitants d’aquest ecosistema turístic degradat. Marisa ressalta que "Ràbia" incorpora elements nous respecte a l’obra d’Oliver: la globalització del turisme (treballadors i residents de diversos orígens, de l’Europa de l’Est, Àfrica, etc.) i els conflictes culturals i polítics, com quan un propietari de bar estranger, veient imatges de l’1-O a Catalunya, qualifica els catalans d’"escòria". Aquesta escassa empatia entre cultures i aquesta mescla d’hostilitat física i simbòlica augmenten la sensació d’entorn tòxic. La secció conclou que totes dues obres, separades per més de 50 anys, són peces clau per entendre l’evolució del model turístic: des de l’esperança inicial de progrés i treball fins a la saturació, la degradació i la pèrdua de sentit col·lectiu, amb la literatura i la música (Ànimos Parrec) com a mirall crític d’aquesta transformació.
Joan Manuel López Nadal aborda diversos conflictes internacionals. En primer lloc, analitza l’aprovació d’una resolució del Consell de Seguretat de l’ONU sobre Gaza: 13 vots a favor i abstencions de Rússia i la Xina, que podrien haver vetat però no ho fan. La resolució recull una versió lleugerament millorada del pla nord-americà, ja que inclou la referència a avançar cap a la creació d’un Estat palestí quan les condicions ho permetin, reconeixent el dret a l’autodeterminació. López Nadal assenyala les reaccions: Netanyahu rebutja qualsevol Estat palestí, Hamàs ho considera insuficient i l’Autoritat Palestina ho veu com una passa endavant. Amb tot, insisteix que cal prudència: la pau i fins i tot l’alt al foc són lluny, i es mantenen la repressió i la violència a Gaza i Cisjordània. Després tracta la guerra d’Ucraïna arran de la visita de Zelenski a França i Espanya. Macron promet suport integral i Sánchez signa un acord perquè Espanya aporti 800 milions d’euros (600 per ajuda militar, 200 per reconstrucció). Rússia no vol negociar i es creu en posició d’avantatge, mentre que els Estats Units semblen més centrats en altres fronts i la Xina dona suport a Moscou. Europa pot donar suport polític i financer, però té capacitat militar limitada. López Nadal es mostra pessimista sobre un final proper i just del conflicte. Tot seguit analitza les eleccions a Xile: Janet Jara, candidata d’esquerra, guanya la primera volta amb un 27%, seguida per José Antonio Kast, d’extrema dreta, amb un 24%. Però sumant les altres candidatures de dreta i ultradreta, el bloc conservador podria imposar-se a la segona volta. Recorda que tant Kast com Kaiser han elogiat la dictadura de Pinochet, i alerta que un triomf d’aquestes forces situaria Xile en la línia d’altres governs autoritaris de la regió (Bukele, Milei, etc.). La conversa segueix amb Veneçuela: s’explica la presència de la flota nord-americana al Carib, amb el portaavions Gerald Ford, sota el pretext de combatre el narcotràfic. López Nadal qualifica alguns atacs a vaixells com a execucions extrajudicials contràries al dret internacional. Malgrat que Maduro no és un referent democràtic, una invasió nord-americana seria un acte il·legal i colonial que reforçaria el lideratge intern de Maduro, presentant-se com a defensor de la nació. Sosté que Europa i els països democràtics haurien de posicionar-se contra una intervenció així. Finalment comenta les tensions entre la Xina i el Japó arran de declaracions de la nova primera ministra japonesa, Sanae Takaichi, sobre una possible intervenció japonesa si la Xina ataca Taiwan. La Xina ho considera ingerència en un assumpte intern i recorda el passat colonial japonès a Taiwan. López Nadal explica la importància estratègica de l’illa en el marc Indo-Pacífic i el xoc de nacionalismes xinès i japonès. Adverteix que Taiwan és un dels punts més delicats del planeta i que un conflicte allà tindria conseqüències greus per a tota la regió i per a l’equilibri mundial.
En el tram final, Tomeu Martí agraeix la participació de Joan Manuel López Nadal i resumeix breument la funció de la seva secció internacional com a eina per entendre millor el món. A continuació, tanca el programa recordant la programació d’Ona Mediterrània: redifusió de "Crepuscle entre estels", el retorn de "Bon Dia i Bona Vida" l’endemà a partir de les vuit i la importància de seguir Diari de Balears per estar informats i Vida.cat per recuperar entrevistes i continguts audiovisuals. Remarca que cada dia se sumen més oients i convida a continuar escoltant i donant suport a Ona Mediterrània, abans de despedir-se amb la sintonia final i desitjar un "Fins demà!".
Resum general del programa
Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània ofereix en aquest episodi una combinació de:
- Informació d’actualitat (titulars de premsa balear i internacional)
- Entrevista social en profunditat sobre prostitució i tràfic de dones a Mallorca
- Agenda i cultura: activitats sobiranistes, festa del vi novell, llibres i música
- Debat polític i de memòria històrica sobre feixisme, franquisme i regressió democràtica
- Taula d’anàlisi internacional sobre Palestina, Ucraïna, Amèrica Llatina i l’eix Xina–Japó
El fil conductor del programa és la defensa dels drets humans, la llengua catalana i la cultura balear, amb un to crític davant el feixisme, la militarització i els efectes perversos del turisme i del capitalisme global.
Contingut principal
1. Informatius i premsa del dia
El programa obre amb la repassada als titulars de diversos mitjans:
- Diari de Balears
- Convocatòria d’una marxa a Palma contra els CIE (centres d’internament d’estrangers). - Jornada de portes obertes del Col·legi d’Advocats. - Debat sobre la creació del senador de Formentera. - Batles que exigeixen al conseller Sánchez un espai formal de diàleg sobre l’acollida de menors. - Presentació de l’Encesa 2026 com a projecte compromès amb drets humans i dignitat. - PP i Vox tomben una llei per prohibir habitatges en àrees de risc. - Any Llompart culminat amb les obres completes de Josep Maria Llompart. - Primera trobada de municipis actius pel català, per impulsar polítiques lingüístiques locals. - Còmic Nostrum 2025 i projecte del museu del còmic de Mallorca a Inca. - El GOB celebra la denegació de la llicència del botel Alcúdiamar i reclama restaurar la legalitat al port. - Jocs de taula Cucarei, Captura, Criatura i Quatre Illes basats en cultura i història balear.
- VilaWeb
- Anàlisi d’Esperança Camps sobre el desmuntatge de l’era Mazón i la construcció de la “era Pérez Llorca”. - Article sobre la pèrdua de paciència de jutges amb Mazón i possible mentida. - Recomanació del llibre “Contra el silenci i la impunitat” de Xavier Montanyà. - Notícia sobre una parròquia que pregarà per Franco i el fundador de la Falange, amb rebuig social. - Canvi de temps radical amb baixada de temperatures i neu. - Entrevista amb Núria Cadenes, Premi Proa: > “El camí cap a l’individualisme ens fa tristos”.
- Opinió a Diari de Balears
- Joan Vicenç Lillo, Aina Lila Tomàs, Jaume Bordils, Rafel Borràs i Joan Lledonet tracten temes com esperança política, centre polític, esquerdes del sistema i bilingüisme a l’escola.
- Mallorca Daily Bulletin, Última Hora i Diario de Mallorca
- Temes destacats: - Peix caducat i sancions a distribuïdores. - Operacions antidroga al poblat de Son Banya. - Congrés Internacional Ramon Llull 2025. - Debat sobre finançament autonòmic. - Escultura de l’emigrant de Sóller abandonada en un magatzem. - Tensions polítiques a Balears: Prohens amenaça amb avançament electoral. - Debat sobre religió islàmica a centres concertats.
2. Publicitat, ràdio i agenda sobiranista
2.1. Falques publicitàries i suport social
En diversos moments s’emeten falques publicitàries que il·lustren el model de mecenatge i PUBLI AMIC de l’emissora:
- Clínica Dental Planes Mariano i el “método Slow Dentistry” (odontologia slow):
- Reivindica una atenció pausada i de qualitat, centrada en el pacient.
- 3 Globs (aigua dolça per a gent salada):
- Projecte d’emprenedoria social de 3 Salut Mental. - Inserció laboral de persones amb malaltia mental.
- Crides constants a fer-se soci/sòcia d’Ona Mediterrània per garantir la emissió en línia, informatius i graella de programació en llengua catalana.
2.2. Sopar col·loqui sobiranista
L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) anuncia el seu sopar col·loqui a Petra:
- Lloc i data: restaurant Sacreu, divendres 21 de novembre, 20 h.
- Tema: reconeixement internacional de la nació catalana en l’actual paradigma global.
- Ponents:
- Jordi Domingo, president del Consell de la República Catalana. - Jordi Castellà, comissionat del Pacte Nacional per al Reconeixement Internacional de la Nació Catalana.
- Després del sopar, hi haurà tertúlia i col·loqui amb els assistents.
- Reserves via assembleamallorca.cat o bàners a dBalears.
Aquest espai reforça l’eix del programa en clau de sobirania, reconeixement internacional i llengua catalana.
3. Entrevista social: prostitució i Casal Petit
3.1. Qui és Es Casal Petit?
A partir del minut 1425, el programa entrevista Maddalena Lomà, coordinadora d’Es Casal Petit:
- Entitat vinculada a la congregació de les germanes oblates.
- Objectiu: atendre dones en situació de prostitució i víctimes de tràfic amb finalitat d’explotació sexual.
- És un recurs pioner i específic a Balears, amb pisos d’acollida i serveis integrals.
3.2. Cent anys de les germanes oblates a Mallorca
La convidada repassa la història de la congregació a l’illa:
- Arribada el 1924: instal·lació inicial a La Pietat, després trasllat a la Vileta.
- Allà gestionen un centre d’acollida per a nines filles de dones en prostitució del barri Xino de Palma.
- Evolució del centre en escola i altres serveis.
- Als anys 80, tornen al centre antic, de nou al barri Xino, per estar a prop de les dones.
- El 2001 s’obre formalment Es Casal Petit, adaptat constantment als canvis de perfil i context de les dones.
3.3. Què ofereix Es Casal Petit?
Cada any hi passen unes 480 dones. L’oferta d’atenció és integral i interdisciplinar:
- Atenció social i psicològica:
- Acompanyament social personalitzat. - Acte físic i salut mental treballats de manera coordinada.
- Formació i integració laboral:
- Alfabetització i aprenentatge de castellà. - Cursos de català, anglès i informàtica. - Tallers per conèixer els recursos socials i preparar la integració laboral. - Orientació laboral específica amb orientadora pròpia.
- Pisos d’acollida:
- Per a dones que volen allunyar-se del context de prostitució. - Per a víctimes de tràfic amb finalitat d’explotació sexual. - Únic recurs residencial d’aquest tipus a Balears.
- Sensibilització i comunicació:
- Campanyes i xerrades per visibilitzar la realitat de la prostitució. - Treball específic amb persones joves per prevenir micromasclismes i consum normalitzat de prostitució i pornografia.
3.4. Com arriben les dones al Casal Petit?
Hi ha diverses vies d’accés:
- Treball de carrer i prospecció:
- Sortides conjuntes amb Metges del Món i Creu Roja. - Visites a pisos, clubs i carrers on hi ha context de prostitució. - S’explica els recursos disponibles i es manté un contacte de confiança fins que la dona decideix venir.
- Derivacions en xarxa:
- Coordinació amb altres entitats socials i serveis públics. - Les dones són derivades quan es detecta la situació d’explotació.
L’àmbit principal d’actuació és Palma, però es plantegen expandir-se a la part forana amb suport del Consell de Mallorca.
3.5. Nous contextos de prostitució (2025)
Maddalena descriu els canvis recents en el panorama de la prostitució a Mallorca:
- Predomini clar dels pisos particulars.
- Aparició i consolidació de la prostitució deslocalitzada:
- Les dones s’anuncien a xarxes socials i plataformes digitals. - Les trobades no es fan en un lloc fix: clients i dones es desplacen. - Això dificulta molt l’accés, la detecció i la protecció.
També es manté el doble perfil:
- Dones que treballen pel seu compte.
- Dones sota control de màfies i xarxes de tràfic, amb coaccions sofisticades:
- No sempre tancades en clubs, però amb deutes imposats i amenaces a les famílies al país d’origen.
3.6. Perfil de les dones i trajectòries
- Majoritàriament dones.
- Canvi de nacionalitats predominants:
- Abans: més dones nigerianes. - Des de 2019: augment molt fort de dones colombianes, que ara són entorn del 90% de les ateses.
Quan una dona decideix acostar-se al Casal Petit:
- No sempre pot deixar la prostitució immediatament:
- Sovint és la seva única font d’ingressos. - O està atrapada en situacions de tràfic i coacció.
- El Casal ofereix un procés d’acompanyament per:
- Donar informació i eines. - Obrir altres perspectives de vida. - Facilitar l’accés a feina normalitzada, que és la demanda més freqüent.
3.7. Religió, valors i equip humà
El Casal neix d’una congregació religiosa, però:
- No es fa proselitisme religiós amb les dones.
- Es treballa des de valors universals: acollida, escolta, centralitat de la persona.
- Es respecta la religió de cada dona i el seu paper a la seva vida.
L’equip és interdisciplinari:
- 11 persones contractades: treballadores socials, educadores, integradora social, psicòloga, orientadora laboral, comunicació i sensibilització.
- Dues germanes oblates actives dins l’equip.
- Voluntariat (uns 19):
- Donen classes d’alfabetització, català, castellà, anglès i informàtica en grups petits. - Coordinats per les educadores.
Es demanen nous voluntaris, amb:
- Contacte via web i xarxes socials del Casal Petit.
- Entrevista i formació prèvia, adequant les aptituds de la persona a les necessitats del projecte.
3.8. Relació amb institucions i educació juvenil
El Casal Petit treballa estretament amb institucions públiques:
- Participa a la XAP-PEP, xarxa impulsada per l’Ajuntament de Palma per intervenir en prostitució.
- Gestiona, amb l’Institut Balear de la Dona, els pisos d’acollida.
- Reben subvencions del Govern balear.
En l’àmbit de sensibilització juvenil:
- Fan xerrades a instituts i centres educatius.
- Detecten discursos masclistes que reculen:
- Joves que consumeixen prostitució. - Normalització de la pornografia i del cos femení com a mercaderia. - Missatges cap a les al·lotes que presenten la prostitució com un camí fàcil per guanyar doblers.
“Si no es fa prevenció, estem amb aquest problema per molt de temps.”
4. Festa del vi novell a Santa Maria
4.1. Programa de Vinovell 2025
A partir del minut 2498, entrevista amb Bernat Calafat sobre la festa del vi novell a Santa Maria del Camí:
- Durada: unes 12 jornades d’activitats.
- Activitats destacades:
- Màgia al celler (màgic Bloquell) a Jaume de Puntiró. - Guerra de variats amb quatre bars de Santa Maria i vermutada amb vins locals. - Música en directe a la plaça de la Vila (10 hores seguides). - Festa grossa del vi novell: - Inici de consum del vi de la nova anyada. - Conservació de la tradició de la branca de pi com a senyal de taverna amb vi nou. - Acte de lliurament de les insígnies del brot de pi a un pagès local i als geganters de Santa Maria. - Concert del grup El Bo. - Diada central (dia de Vinovell): - Portes obertes als cellers. - “Burboada del vi novell” amb glosada d’Mateu Xurí, Macià Ferrer i Maria Magdalena Gual. - Tastos de vi amb cellers i bars del poble, música de festa. - Acte final: presentació formal del vi novell de cada celler per part dels set vinaters de Santa Maria (places limitades).
El programa complet es pot trobar a la web de l’Ajuntament de Santa Maria i via xarxes socials.
4.2. Tradició vinatera i canvi climàtic
Bernat explica la llarga tradició vinatera del poble:
- Ja documentada a la vall de Coanegra a l’edat mitjana.
- El “celler del rei” proveïa vi per a la casa reial.
- A inicis dels anys 80 hi havia 12 cellers elaboradors, bàsicament de vi a granel.
- D’aquests, avui en queden dos històrics reconvertits a vi de qualitat però que mantenen el vi de barralet: Jaume de Puntiró i Sebastià Pastor.
- La resta de cellers actuals s’han anat creant les darreres dècades, consolidant una escena local vinícola potent.
Es parla també del canvi climàtic:
- La verema s’ha avançat: abans era cap a Sant Mateu, ara molts ja veremen a finals d’agost o principis de setembre.
- Varietats com la chardonnay són molt primerenques; d’altres, com mantonegro, són més tardanes.
4.3. Música i gastronomia
La festa combina:
- Concerts de grups locals com Orris, Camoi, Bona Ventura, Rissos i el grapat de vergans.
- Fins i tot es recupera la “barqueta de variat” com a format clàssic de menjar de bar.
- Es preveu la participació de milers de persones; en edicions anteriors hi han arribat a 6.000 assistents.
5. Segon bloc d’informatius i cançons
A mig programa es repeteix un resum de titulars similar al del principi, incorporant més detalls de premsa balear (peix caducat, Son Banya, finançament, Nadal un any aturat, etc.).
Entre blocs informatius s’emeten:
- Cançons en català de música experimental i de crítica social.
- Una cançó de Manel sobre un acomiadament laboral, presentada com a peça que converteix un moment fred en relat musical amb humor i veritat.
- Diversos temes d’Ànimos Perrec, entre ells “Camí florit”, que serà objecte d’anàlisi literària posterior.
6. Entrevista política amb Jesús Jurado (Podem)
6.1. Atacs feixistes i Aurora Picornell
A partir del minut 4740, Tomeu Martí entrevista Jesús Jurado (Podem):
- Tema central: nous atacs al bust d’Aurora Picornell, aquest cop amb àcids i cops violents.
- Jurado ho interpreta com a mostra que:
- El feixisme s’està organitzant a les Illes Balears. - Hi ha grups d’esquadristes amb activitat creixent i agressiva. - Es tracta d’atacs contra símbols democràtics i de memòria històrica.
“Quant de temps passarà de copetjar una estàtua a copetjar un militant d’esquerres o independentista?”
Jurado denuncia també la passivitat o absència d’infiltració policial en grups feixistes, en contrast amb la presència d’agents en moviments d’esquerres.
6.2. Continuïtat del franquisme
Coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Franco, Jurado defensa que:
- Franco va morir, el franquisme no.
- El franquisme es manté en:
- Poder judicial: judicis i sentències ideològicament esbiaixats. - Poder econòmic: grans famílies enriquides durant la dictadura (p.ex. família March, lobby turístic) que continuen marcant les regles del joc. - Forces de seguretat i exèrcit. - La Jefatura de l’Estat: un cap d’Estat no elegit democràticament, net polític del dictador.
6.3. Llengua catalana i regressió democràtica
Es parla de:
- Obsessió franquista amb la llengua catalana, continuada en l’actualitat:
- Retallades de subvencions a entitats culturals i a Òmnium per la llengua. - Discursos contra la visibilitat femenina i la cultura balear.
- Jurado recorda l’origen del PP:
> “Un partit que se va fundar amb crits de Viva Franco.”
- Denuncia la presidència del Parlament (PP–Vox) com a símbol de blanqueig d’aquests atacs, ja que el mateix president havia insultat Aurora Picornell.
6.4. Estratègia de Podem
- Resistència i organització com a mandat.
- Defensa ferma de:
- Cultura i llengua catalana. - Serveis públics i drets socials malgrat fragilitat econòmica i pal de dretes.
- Crítica als mitjans de comunicació generalistes per fer sovint de portaveu dels poderosos.
- Compromís de Podem de continuar assenyalant agressions (contra memòria històrica, cultura, llengua o drets socials) i mobilitzar el carrer.
7. Taula d’anàlisi de “Això és Vida” (episodi 76)
Després de l’entrevista amb Jurado, s’emet la taula d’anàlisi del programa “Això és Vida” (plataforma Vida), amb Aina Ginart, Joan Mir i Pere Perelló i Nom de Déu.
7.1. Sobre prostitució i Casal Petit
- Es valora positivament la feina del Casal Petit com a ampliació de possibilitats vitals de les dones.
- S’assenyala la prostitució com la “màxima expressió de l’explotació capitalista dels cossos” amb component fort de gènere i raça.
- Es recorda una exposició fotogràfica al Centre de Cultura “Sa Nostra” amb fotos fetes per usuàries del Casal, que ajudava a fer visible aquesta realitat.
7.2. 50 anys de la mort de Franco
Joan Mir fixa com a dèria el tema: “50 anys de la mort d’en Franco i permanència del franquisme”.
- Es recorda que la guerra i el franquisme tenien tres objectius principals:
- Aturar els independentismes (basc i català). - Reprimir la classe obrera i impedir avanços socials. - Oprimir les dones (retrocés brutal respecte a la Segona República).
- Avui s’ha avançat en moviment obrer i feminisme, però falta resoldre la qüestió nacional catalana i el federalisme real.
- Es critica l’“oblit” dels compromisos de la transició i el paper de l’esquerra espanyola en no aprofitar el procés d’independència de Catalunya com a oportunitat per trencar definitivament amb el franquisme.
7.3. Militarització d’Europa
Pere Perelló obre debat sobre la militarització global:
- Exposa el cas de Bèlgica, que ofereix 2.000 € mensuals a joves de 17 anys per fer servei militar voluntari i aprendre oficis militars (conducció de camions, etc.), amb possibilitat de reserva.
- Ho vincula a:
- Exigències de l’OTAN d’augmentar despesa militar. - Canvi de paradigma després de la caiguda del mur de Berlín i el desarmament parcial que va permetre crear estat del benestar.
- Ara, diu, es vol recuperar 20 anys de desmilitarització a corre-cuita.
Es debat sobre:
- Models de defensa no ofensiva (p. ex. Suïssa).
- El cas de Costa Rica, sense exèrcit, com a excepció.
- El retorn d’una cultura militarista que legitima l’exèrcit com a sortida vital o econòmica per a joves.
7.4. El banquer danès i Banyalbufar
Aina Ginart parla de Kim Fournais (escrit com Quim Fornaris a la conversa), banquer danès i màxim accionista de Saxo Bank:
- Patrimoni d’uns 700 milions d’euros.
- Ha comprat diverses finques i hotels a Banyalbufar (El Rafal, Sant Valentí, l’hotel Sacoma i la finca Cervosà).
- Ve sovint amb avioneta privada i diu estar enamorat de la Serra de Tramuntana.
Temes que destaquen:
- Ell afirma que no necessita invertir per doblers, sinó per “salvar” patrimoni abandonat.
- Frases que generen debat:
- “Els mallorquins estan cansats de turisme, turisme, turisme, però s’ha de mantenir Banyalbufar i això requereix ingressos.” - Critica el model d’“hotel de luxe tipus Deià” (Richard Branson) i es presenta com a solució alternativa. - Sobre turisme: > “No s’ha de criticar l’activitat que paga el 85% de les factures. Cal pensar com canviar-la, no només queixar-se.” - I remata: > “Necessiteu gent com jo.”
El debat gira entorn de:
- Colonització econòmica: pèrdua de sobirania i propietat de l’illa.
- El rol dels banquers vs hotelers en la història del turisme mallorquí.
- Soberbia de nous rics i necessitat de “ser acceptats” pels locals.
7.5. Regresió cultural i refugi en la religió
Aina reflexiona també sobre:
- El retorn de certs discursos religiosos i conservadors (exemple: Rosalía i la FO), on part de la societat, desorientada, torna a resar en comptes d’anar a teràpia.
- Interpreta això com a símptoma de confusió i manca de respostes per part de l’esquerra.
7.6. Crítica a l’esquerra institucional
La taula coincideix en que:
- Molta gent treballadora veu que les seves condicions no canvien “mani qui mani”.
- L’esquerra ha deixat sovint d’aplicar els seus propis programes, deixant espai a solucions fàcils (feixisme, fonamentalisme, refugi religiós).
- Això genera un panorama cultural i polític fràgil, on idees de passat (feixisme, militarisme) tornen amb força.
8. Espai de llibres: turisme hostil i ràbia
Amb Marisa Cerdó, l’espai de literatura comparada analitza dues obres que retraten la hostilitat de les zones turístiques:
- 1 “Cròniques d’un mig estiu”, de Maria Antònia Oliver (1970).
- 2 “Ràbia”, de Sebastià Alzamora (2023).
8.1. “Camí Florit” i Ànimos Perrec
La secció parteix de la cançó “Camí florit” d’Ànimos Perrec:
- El títol remet al poema “Camí florit” de Josep Maria Llompart (recull Jerusalem), que descriu un camí ple d’herbes i natura.
- La versió d’Ànimos Perrec fa una inversió irònica i apocalíptica:
- En lloc de flora, hi trobam uralites, enderrocs, deixalles, andròmines. - Denúncia l’abandonament del medi rural i la seva degradació ambiental.
Això serveix de pont cap al tema de la transformació hostil del territori amb el turisme.
8.2. “Cròniques d’un mig estiu” (Maria Antònia Oliver)
- Primera novel·la de l’autora, escrita el 1970.
- Protagonista: un nin rural que deixa el seu poble (Sant Valls, nom fictici) per anar a fer feina a un hotel de costa.
- El nin viu inicialment una fascinació ingenua:
> “Marata meva, això és de cine… Quines rajoles més lluentes…”
A poc a poc, descobreix:
- Abusos laborals en un context sense sindicats forts.
- Explotació del treball infantil.
- El funcionament d’un model turístic capitalista que es lucra a costa de treballadors vulnerables i del territori.
Estil lingüístic:
- La novel·la està escrita en verbal salat (“som vengut”), reproduint la parla popular mallorquina i reforçant la perspectiva infantil i rural.
8.3. “Ràbia” (Sebastià Alzamora)
- Novel·la ambientada a Bellavista, nom fictici que representa s’Arenal.
- Protagonista: un home que passeja la seva cussa, Taylor, per la zona turística.
- Punt de trencament: l’enverinament de la gossa, que desencadena una ràbia profunda contra el medi i la gent que hi viu.
El llibre descriu amb detall:
- Bars decadents, carrers bruts, olors de gofres i crema solar.
- Contaminació acústica (reggaeton, música alta constant).
- Paisatge de segones residències, blocs degradats, festes a la platja.
- Escena clau: un veí que fa bricolatge amb soroll a primeres hores, sense respectar ningú.
També aborda la globalització del turisme:
- Població molt multicultural (Europa de l’Est, Àfrica, etc.).
- Escena on, veient imatges del procés català a la tele, un veí d’origen estranger diu:
> “Aquests catalans són escòria.”
Això mostra la manca d’empatia i la dificultat d’una consciència compartida entre treballadors locals i migrants.
8.4. Hostilitat i model turístic
Marisa subratlla que les dues obres mostren “hostilitat” des de punts de vista diferents:
- Cròniques d’un mig estiu: criticava ja el model econòmic turístic naixent, amb explotació laboral i transformació del paisatge.
- Ràbia: descriu un estadi avançat de degradació, en què la zona turística és gairebé irrespirable vitalment i moralment.
Les dues novel·les formen part d’un subgènere literari mallorquí sobre la Mallorca ferida pel turisme.
9. Anàlisi internacional amb Joan Manuel López Nadal
9.1. Pla de l’ONU per a Gaza i pla Trump
En el tram final, el programa conversa amb Joan Manuel López Nadal sobre geopolítica.
Primer bloc: el Consell de Seguretat de l’ONU aprova un pla per a Gaza basat en el pla Trump:
- De 15 membres, 13 voten a favor, Rússia i la Xina s’abstenen (no fan servir el veto).
- La resolució actual millora lleugerament el pla original:
- Inclou referència a avançar, quan es donin les condicions, cap a un estat palestí i el dret d’autodeterminació del poble palestí.
López Nadal remarca:
- No s’ha de caure en triomfalisme:
- L’alt el foc és parcial i fràgil. - Israel continua operant militarment. - A Cisjordània, els colons i l’exèrcit intensifiquen la repressió.
- Però l’abstenció de Rússia i la Xina mostra que cap gran potència vol aparèixer com enemiga d’una possible via cap a la pau.
9.2. Ucraïna, Zelenski i la guerra llarga
Segon bloc: Ucraïna.
- Zelenski visita París i Madrid.
- Espanya es compromet a aportar uns 800 milions d’euros al programa europeu d’ajuda a Ucraïna:
- 600 milions en ajuda militar. - 200 milions en reconstrucció.
Tryptic geopolític:
- Rússia:
- No vol negociar perquè percep que el temps juga a favor seu. - Manté repressió interna i opacitat mediàtica.
- Ucraïna:
- Vol la pau, però no a qualsevol preu; necessita garanties i recuperació de sobirania.
- Occident:
- Els Estats Units miren cap a altres fronts (Trump, Orient Mitjà, etc.). - Europa dona suport, però té capacitat limitada sense el lideratge nord-americà.
López Nadal es mostra poc optimista sobre un final proper o just de la guerra.
9.3. Xile: esquerra en perill
Es comenten les eleccions a Xile:
- Primera volta: la candidata d’esquerres Janet Jara (govern Boric) obté un 27%.
- L’ultradretà José Antonio Kast arriba al 24%.
- Altres candidatures de dreta i ultradreta (Kaiser, Matei) sumen un bloc molt superior al de l’esquerra.
Riscos:
- Possible victòria d’un bloc de dreta extrema admiradora de Pinochet.
- Xile, símbol de resistència democràtica a Amèrica Llatina, podria sumar-se a la llista de països amb governs autoritaris o populistes (Argentina, El Salvador, etc.).
9.4. Veneçuela i intervencionisme nord-americà
Es tracta l’augment de tensions a Veneçuela:
- Els Estats Units despleguen la seva 3a Flota al Carib, amb el portaavions Gerald Ford davant de les costes veneçolanes.
- S’argumenta la lluita contra el narcotràfic, però López Nadal ho descriu com execucions extrajudicials i actes que freguen la pirateria segons dret internacional.
Contradicció:
- Maduro és autoritari i va manipular eleccions; però una invasió nord-americana:
- Seria il·legal i legitimaria Maduro internament com a defensor de la pàtria. - Obligaria fins i tot sectors crítics a fer front comú contra l’agressor extern.
9.5. Tensions Xina–Japó i Taiwan
Darrer bloc: Xina, Japó i Taiwan.
- Nova primera ministra japonesa Sanae Takaichi, conservadora i nacionalista, declara que si Xina ataca Taiwan, Japó podria intervenir militarment.
- Xina considera Taiwan un assumpte intern (postura discutida però oficial) i reacciona amb indignació.
Factors històrics i geogràfics:
- Taiwan va ser colònia japonesa fins al 1945.
- Geografia: Taiwan és una punxa estratègica al mig de l’arc insular japonès; al nord hi ha les illes Senkaku (Diaoyu), controlades pel Japó, reclamades per la Xina.
López Nadal alerta que:
- El nacionalisme xinès (pilar del Partit Comunista actual) i el japonès són un còctel perillós.
- Un conflicte sobre Taiwan podria desbordar-se cap al Japó, Filipines i el Vietnam, desestabilitzant tot el mar de la Xina meridional.
- Tant Xina com Japó adverteixen els seus ciutadans a l’altre país que vagin alerta davant possibles brots nacionalistes i agressions.
Un punt molt calent de l’Indo-Pacífic, amb potencial conseqüència global.
Tags
Seccions amb temps
-
1
Presentació i sumari del programa
- Inici: 0 s – Final: 303 s
Títol: Obertura, sintonia i agenda del dia Resum: El locutor presenta Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània, amb menció a la producció, a l’espai de cultura de Can Alcover i a la línia editorial de la casa. Es fa un sumari detallat: actualitat informativa, entrevista sobre sexualitat, connexió amb Bernat Calafat per la festa del vi novell, repàs a l’actualitat, entrevista política amb Jesús Jurado, secció de llibres i focus internacional amb Joan Manuel López Nadal.
-
2
Titulars de Diari de Balears i VilaWeb (1r bloc)
- Inici: 335 s – Final: 622 s
Títol: Actualitat política i cultural balear i catalana Resum: Repassa els principals titulars de Diari de Balears (marxa contra CIE, política lingüística, Any Llompart, còmic Nostrum 2025, jocs culturals balears, botel Alcúdiamar) i VilaWeb (crítica al govern Mazón, llibre de Montanyà, parròquia que resa per Franco, entrevista a Núria Cadenes). Es recomanen diversos articles d’opinió de Diari de Balears.
-
3
Falques publicitàries i crida a fer-se soci
- Inici: 676 s – Final: 812 s
Títol: Publicitat social i suport a Ona Mediterrània Resum: Falques de la revista estel, la Clínica Dental Planes Mariano (odontologia slow) i 3 Globs (emprenedoria social i inserció laboral). Anunci del sopar col·loqui de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca amb Jordi Domingo i Jordi Castellà. Crida a associar-se a Ona Mediterrània per sostenir l’emissora.
-
4
Recomanació musical comentada (Manel)
- Inici: 845 s – Final: 1096 s
Títol: Cançó sobre un acomiadament laboral Resum: Àudio de salutació d’Ana Maria Nadal amb comentari d’una cançó de Manel que relata un acomiadament d’empresa amb humor i distància crítica. Es presenta com una peça per qui ha sortit d’un despatx amb un “somriure de nervis, alleujament o supervivència”. Tot seguit, s’emet la cançó amb la lletra d’un treballador que planta cara al directiu.
-
5
Nou bloc publicitari i repetició de la falca ASM
- Inici: 1212 s – Final: 1393 s
Títol: Recordatori de serveis i agenda sobiranista Resum: Es repeteixen falques de la revista estel, Planes Mariano, 3 Globs i nova emissió de la falca del sopar col·loqui de l’ASM a Petra, amb èmfasi en el reconeixement internacional de la nació catalana i la necessitat de fer reserva via web.
-
6
Entrevista social: Es Casal Petit i prostitució
- Inici: 1425 s – Final: 2433 s
Títol: Prostitució, tràfic de dones i la tasca d’Es Casal Petit Resum: Lloc central del programa. Maddalena Lomà explica què és Es Casal Petit, lligat a les germanes oblates, i repassa 100 anys de presència a Mallorca. Detalla serveis (atenció social, psicològica, formació, orientació laboral, pisos d’acollida, sensibilització), perfil de les dones (majoria colombianes des de 2019), noves formes de prostitució deslocalitzada i tràfic amb coaccions no visibles. Es descriuen xarxes de col·laboració (Metges del Món, Creu Roja, Ajuntament de Palma, Institut Balear de la Dona, Govern balear) i es fa una crida a voluntariat i a la prevenció amb joves davant discursos masclistes i normalització de pornografia i prostitució.
-
7
Connexió amb Bernat Calafat i festa del vi novell
- Inici: 2498 s – Final: 3191 s
Títol: Vinovell 2025: tradició, vi i festa a Santa Maria Resum: Entrevista a Bernat Calafat sobre les jornades del vi novell a Santa Maria. Es presenta el programa complet: màgia al celler, guerra de variats, vermutades, portes obertes, burboada de vi novell, glosades, concerts (El Bo, Orris, Camoi, etc.) i postfesta a la Factoria de So. Es parla de la tradició de la branca de pi, de la història vinatera de Santa Maria (12 cellers als 80, ara 7 bodegues), de l’impacte del canvi climàtic en la verema i de la recuperació de la barqueta de variat.
-
8
Segon bloc d’actualitat multimèdia
- Inici: 3257 s – Final: 3654 s
Títol: Ronda de premsa diària i cançó crítica Resum: Nou repàs, ara combinant Diari de Balears, Mallorca Daily Bulletin, Última Hora i Diario de Mallorca. Es destaquen notícies sobre CIE, habitatge, drogues a Son Banya, peix caducat, finançament, Congrés Ramon Llull, Nadal un any sense competir, etc. A continuació, s’emet una cançó d’Ànimos Perrec que satiritza l’urbanisme il·legal, les barraques, connexions irregulars i degradació del territori.
-
9
Recordatori sopar ASM i agenda cultural sobiranista
- Inici: 4239 s – Final: 4353 s
Títol: SOPAR ASM i debats sobre la nació catalana Resum: Es llegeix la notícia de dBalears sobre el sopar-col·loqui de l’ASM amb Jordi Domingo i Jordi Castellà, centrada en el reconeixement internacional de la nació catalana a Nacions Unides. S’anima a la participació i es vincula amb la línia editorial del programa.
-
10
Bloc de falques i suport a Ona Mediterrània (3a ronda)
- Inici: 4382 s – Final: 4558 s
Títol: Mecenatge i sostenibilitat de la ràdio Resum: Nova emissió de falques de la revista estel, Planes Mariano, 3 Globs i ASM, amb insistència en l’objectiu d’incrementar el nombre de socis d’Ona Mediterrània, garantir els informatius, tertúlies i agenda cultural en llengua catalana.
-
11
Transició a l’entrevista política
- Inici: 4674 s – Final: 4740 s
Títol: Introducció a l’entrevista política del dia Resum: El locutor anuncia l’entrevista política amb Jesús Jurado de Podem, recorda el context (dimecres 9 de novembre) i marca el to de claritat i contundència que defineix el programa.
-
12
Entrevista política amb Jesús Jurado (Podem)
- Inici: 4740 s – Final: 5440 s
Títol: Feixisme organitzat, franquisme viu i llengua catalana Resum: Jesús Jurado denuncia els atacs al bust d’Aurora Picornell com a mostra d’un feixisme organitzat amb esquadristes que operen impunement. Critica la inacció policial i el govern del PP sostingut per Vox. Reivindica la memòria de Franco com a dictador mort però franquisme viu en el poder judicial, econòmic i la Jefatura de l’Estat. Relaciona la obsessió contra la llengua catalana i les retallades a entitats culturals amb aquesta herència. Podem proposa resistir, organitzar-se i defensar cultura i drets socials, i assenyalar constantment les agressions feixistes.
-
13
Taula d’anàlisi “Això és Vida” (episodi 76)
- Inici: 5472 s – Final: 7470 s
Títol: Prostitució, franquisme, militarització i nous senyors del turisme Resum: Taula amb Aina Ginart, Joan Mir i Pere Perelló i Nom de Déu. Comenten la feina d’Es Casal Petit i la prostitució com a explotació capitalista extrema dels cossos. Debaten el 50è aniversari de la mort de Franco i la permanència del franquisme, la militarització europea i el reclutament juvenil (cas Bèlgica). Aina exposa el cas del banquer danès Kim Fournais i la compra massiva de patrimoni a Banyalbufar, simbolitzant la pèrdua de sobirania econòmica i l’arribada de nous “colons” rics. Es critica l’esquerra per no haver donat respostes efectives a la gent treballadora, cosa que facilita l’ascens del feixisme i del refugi religiós.
-
14
Secció de llibres amb Marisa Cerdó
- Inici: 7470 s – Final: 8747 s
Títol: Turisme hostil i ràbia: Maria Antònia Oliver vs Sebastià Alzamora Resum: Marisa Cerdó analitza la cançó “Camí florit” d’Ànimos Perrec com a inversió del poema “Camí florit” de Josep Maria Llompart. Des d’aquí, compara les novel·les “Cròniques d’un mig estiu” (Maria Antònia Oliver) i “Ràbia” (Sebastià Alzamora): en la primera, un nin rural descobreix la cara fosca del turisme naixent (explotació laboral, capitalisme hoteler); en la segona, el protagonista viu una rèplica contemporània a s’Arenal amb degradació ambiental, multiculturalitat sense empatia, contaminació acústica i un acte cruel (l’enverinament de la seva cussa) que encarna la misèria moral. Es dibuixa un subgènere literari sobre la Mallorca devastada pel turisme.
-
15
Bloc final internacional amb Joan Manuel López Nadal
- Inici: 8903 s – Final: 10324 s
Títol: Gaza, Ucraïna, Xile, Veneçuela i la polvorera de l’Indo-Pacífic Resum: L’analista Joan Manuel López Nadal comenta la resolució del Consell de Seguretat de l’ONU sobre Gaza basada en el pla Trump, analitza la situació estancada i perillosa a Ucraïna i la visita de Zelenski a Europa, i alerta sobre els riscos d’una deriva ultradretana a Xile. Examina el desplegament militar dels EUA davant Veneçuela sota pretext antidroga i el perill d’una intervenció il·legal que reforci Maduro. Finalment, aborda les tensions Xina–Japó al voltant de Taiwan, destacant el perill d’un enfrontament entre nacionalismes armats en un punt clau de l’Indo-Pacífic.
Aquestes seccions mostren un programa amb una mirada local, social i global que combina informació, anàlisi, cultura i memòria en clau de defensa de la llengua catalana, la cultura balear i els drets humans.