Vagues a les Illes i debat sobre la llengua catalana

Xisco Roger explica la relació de la vaga amb el moviment obrer i la reivindicació de drets, i exposa l’exemple de l’antiga Roma. També comenta la importància del treball de les persones migrants.

El relat situa la primera vaga general de l’Estat espanyol a Catalunya el 1855 i esmenta cinc vagues a Palma entre finals del segle XIX i començaments del XX. Roger descriu les protestes de Menorca arran de la Setmana Tràgica de 1909.

S’explica com l’encariment i l’escassetat de productes durant la Primera Guerra Mundial van alimentar les protestes. Roger repassa les aturades de 1914-1919 i les seves possibles causes laborals i socials.

Roger relaciona la crisi econòmica i la polarització política amb les vagues del període republicà. Descriu la vaga de Palma de 1932, convocada pels anarquistes arran de l’empresonament de dirigents.

Es presenta la vaga general del 17 al 27 d’octubre de 1933 i les reivindicacions sobre la jornada laboral. Roger explica la convocatòria, la participació de diferents organitzacions obreres i la declaració d’il·legalitat per part del governador civil.

El relat descriu l’aturada, els incidents, les detencions i la intervenció de l’exèrcit. La vaga acaba amb un acord perquè els treballadors tornin a la feina; Roger en comenta els resultats modestos i les disputes entre organitzacions.

Roger explica les vagues de 1934 i 1936, els motius polítics i els episodis de violència que les van envoltar. També esmenta la vaga convocada després del cop d’estat i la prohibició de les vagues durant el franquisme.

Es repassa la convocatòria sindical del novembre de 1976, la participació que hi atribuïen les organitzacions, els enfrontaments i les detencions. Roger la presenta com una mobilització important després de la mort de Franco i tanca la secció parlant de la música triada.

La moderació presenta els blocs de debat i pregunta per les condicions que van permetre aprovar la Llei de normalització lingüística amb consens. Damià Pons comença situant la llei en el procés autonòmic i en la posició de les Illes Balears dins aquell procés.

Pons analitza el context polític de l’aprovació de la llei, el paper d’Unió Mallorquina i les circumstàncies que van conduir a l’aprovació per unanimitat. També esmenta el Congrés Internacional de la Llengua Catalana i la pressió de l’Obra Cultural Balear.

Pons descriu iniciatives reivindicatives, l’activitat educativa i cultural, i la campanya per la normalització lingüística. Considera que la llei va estimular l’autoorganització, tot i que les institucions i els partits no sempre hi van participar de la mateixa manera.

Una intervenció exposa com el marc constitucional condiciona la política lingüística i sosté que la llei no podia abordar algunes qüestions sobre la situació del català. També s’hi esmenten retallades durant la tramitació i la interpretació del Tribunal Constitucional.

Un ponent recorda els antecedents de la llei i la seva aprovació el 1986. Explica que el text tenia caràcter programàtic i que aspectes com l’ensenyament en català, els usos administratius i els requisits lingüístics per a la funció pública es van desenvolupar amb normes posteriors.

Una intervenció situa l’aprovació després del franquisme i destaca el paper de les entitats socioculturals. Es valora el consens, però també se’n qüestiona la solidesa i es comenta que la llengua s’ha convertit en motiu de disputa política.

La taula pregunta per la influència de la llei i del decret de mínims en l’educació. Maite Salord parla del coneixement de la llengua, de l’evolució dels usos i de les dificultats que ha observat entre alguns alumnes.

Antoni Llebrés comenta l’absència d’un règim d’infraccions i sancions, el marge de desenvolupament normatiu i el paper dels tribunals en casos relacionats amb la política lingüística. També parla del caràcter programàtic de la llei i del seu preàmbul.

Beatriu de Fior assenyala els canvis socials i tecnològics que la llei no podia preveure i explica com els governs de pacte condicionen la política lingüística. També tracta la incorporació de criteris lingüístics a les normes i la tasca de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics.

Damià Pons reflexiona sobre què hauria passat sense l’Estatut i la llei, i comenta els canvis demogràfics, la producció cultural en català i les dificultats de transmissió i recepció. També aborda el paper de les institucions, els mitjans de comunicació i l’activisme social.

En el bloc final es debat sobre la reforma de la llei i la situació del català. Beatriu de Fior planteja la necessitat d’analitzar els canvis en l’escola i els usos; una altra intervenció defensa activar els parlants i promoure una política lingüística quotidiana.

La conversa tracta la fragilitat del català i la necessitat d’evitar tant l’autoengany com el fatalisme. Es proposa sumar parlants, incorporar persones nouvingudes i construir el futur de la llengua amb les decisions del present.

Una intervenció recupera una reflexió sobre les etapes de la normalització i defensa combinar passió i intel·ligència. Damià Pons planteja enfortir la comunitat catalanoparlant i vincular l’activisme lingüístic amb l’activitat cultural i social.

Pons parla de les dificultats dels partits per abordar la qüestió lingüística, de la incorporació de nous parlants i del paper de la societat civil. També relaciona els reptes lingüístics amb el creixement demogràfic i el model econòmic de les Illes Balears.

La sessió anuncia una panoràmica dels coneixements i usos lingüístics i defensa basar les polítiques en dades empíriques. S’explica que l’enquesta d’usos lingüístics encara està en procés i que es treballarà amb dades anteriors.

La presentació introdueix el concepte de superdiversitat i adverteix contra la simplificació dels grups de població. S’hi exposen dades de creixement de les Illes Balears i comparacions amb altres territoris.

La ponent compara dades anteriors sobre coneixements i usos i n’explica possibles factors, com l’escola i el marc normatiu. Distingeix entre coneixement autodeclarat i proves d’avaluació.

A partir de dades de 2023, s’examinen els nivells declarats d’entendre, llegir, parlar i escriure català. La presentació assenyala una davallada respecte de dades anteriors i tracta les diferències entre la població general i les persones nascudes fora d’Espanya.

S’exposen dades sobre joves i sobre menors de vint anys nascuts fora d’Espanya. La ponent destaca que les competències passives són més altes que les actives i valora el paper de l’escola i de la immersió lingüística.

La presentació comenta les llengües inicials dels joves, la diversitat lingüística a les aules i les diferències en el domini declarat del català. La transcripció s’interromp quan la ponent comença a parlar dels informes PISA.