En aquest episodi el catedràtic Gabriel Ensenyat analitza la inexistència d'una identitat compartida sota el paraigua institucional del terme balear. A través de la història i la filologia, s'explora com la manca de cohesió entre les illes i l'impacte de l'allau demogràfica han desdibuixat el sentiment de pertinença tradicional. Es posa èmfasi en la perillosa "ignorància desacomplexada" que circula per les xarxes, on la manipulació històrica ha substituït el rigor acadèmic. Davant la fragilitat de la llengua i la cultura pròpia, l'autor defensa la lectura i l'estudi constant com a mecanismes de resistència personal i social, definint la cultura com l'únic amic que mai abandona la persona.
La vida Ignota és un programa d'entrevistes que tracta de descubrir realitats socials, culturals i polítiques de persones de classe obrera arrelades amb la nostra terra.
Actualitat Informativa • El programa analitza els titulars de dBalears i VilaWeb, destacant la polèmica sobre la retirada del monolí de la Feixina i el nomenament d'Arcadi Espanya. • S'informa sobre la previsió meteorològica, amb un canvi d'horari i la possibilitat de neu a cotes mitjanes. Correllengua Germanat: Una onada per la llengua Un projecte de país • Entrevista amb els impulsors i artistes sobre el Correllengua Agermanat, una iniciativa que uneix els Països Catalans amb una flama simbòlica. • La iniciativa compta amb el suport de més d'un miler d'entitats esportives i culturals. Art i compromís "És una obra d'art que ha de caminar, ha de córrer i ha de transmetre." • En Jaume Reus (anomenat tècnicament el dissenyador de la peça) ha creat una torxa amb gran simbolisme orgànic que representa les arrels i el futur de la llengua catalana. • En Juanjo Montserrat detalla la creació de l'himne, dissenyat per emocionar i alhora servir de ritme per a la cursa. Realitat Social i Exclusió a Mallorca • Reportatge sobre la precarietat cultural i social a l'illa, amb especial atenció a l'escassetat d'habitatge que deriva en formes d'exclusió severa. • Es denuncia com l'habitatge ha deixat de ser un dret per convertir-se en un bé d'especulació, afectant especialment els joves. Pressió Estètica i Salut Mental • La secció Rebel i consentida amb Laura Ribes aborda els Micromasclismes i la pressió estètica que afecta les dones. • S'analitzen les conseqüències dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), una realitat marcada per la desnutrició i la mortalitat silenciosa causades per estàndards irreals. • Es critica obertament la cultura del fitness capitalista que oculta la consciència de classe sota una falsa aparença de salut. Noves i Perès: Memòria Democràtica • Anàlisi sobre la impunitat del franquisme amb el cas de Blanca Serra i les tortures a Via Laietana, denunciant la manca de voluntat política per a la reparació democràtica.
En aquest episodi del Podcast 6457 d'Ona Mediterrània, el programa El Crepuscle realitza un recorregut apassionant a través del cinema inspirat per l'obra del dramaturg Tennessee Williams, destacant títols icònics com Un tramvia anomenat desig. L'atmosfera dramàtica del sud nord-americà serveix com a fil conductor per a una selecció musical carregada de nostàlgia i valor artístic. Posteriorment, el programa entrevista Biel Frontera, figura clau en la preservació del folklore mallorquí. A través de la seva trajectòria com a president de l'Escola de Música i Dansa de Mallorca, Frontera explica l'evolució de la dansa tradicional, reivindicant la importància de portar el ball de l'escenari a la plaça per recuperar el seu sentit original de socialització. És un diàleg profund sobre la renovació poètica i la vitalitat d'un sector cultural que viu, crea i resisteix gràcies a l'entusiasme i al compromís cultural compartit per tota una generació d'artistes locals.
En aquesta edició d'Entre Notes i Mones, hem explorat la cruïlla entre la música d'autor, representada pel valencià Dani Transeunte, i la força de la paraula recitada de Tomeu Ripoll. A través de la conversa, s'ha posat en relleu la realitat dels artistes contemporanis, marcats per la fragilitat econòmica i la constant lluita per mantenir l'honestedat creativa davant de la mercantilització de l'art. L'episodi ha estat una autèntica oda a la resistència cultural, amb actuacions improvisades que han demostrat el poder transformador de la poesia i la música quan es despullen d'artificialitats. S'ha reivindicat l'espai dels bars i les petites plataformes locals com a veritables centres d'agitació cultural, posant en dubte el valor de les nominacions institucionals quan aquestes ignoren la realitat del carrer. Ha estat, en suma, una sessió de poesia contemporània i ritme que reafirma la necessitat d'escoltar veus que aposten per la profunditat i el compromís personal per sobre de les modes passatgeres.
L'episodi analitza profundament el model del cooperativisme com una eina fonamental per a una economia social, justa i sostenible. A través d'un recorregut històric des dels pioners britànics fins a l'actualitat, s'explora com aquest sistema promou la democràcia participativa i la gestió horitzontal. Convidats especialistes debaten sobre els reptes de la governança, l'autogestió i la importància de blindar el patrimoni col·lectiu front a l'especulació del mercat. Es posa l'accent en la resiliència d'aquestes entitats davant les crisis globals i la seva capacitat de posar les persones al centre. Finalment, el programa contraposa aquesta visió solidària amb el concepte de la tragèdia dels comuns, subratllant la necessitat de polítiques de sostenibilitat per protegir els nostres recursos naturals a llarg termini.
L'episodi aborda la situació crítica de la sanitat pública a les Illes Balears amb una anàlisi profunda sobre les causes de l'actual degradació del servei. Es tracten temes com les alarmants llistes d'espera, la gestió dels recursos, l'impacte dels alts costos en medicaments i la necessitat d'una millor organització en l'atenció primaria. Francesc Puigventós posa èmfasi en el perill de la privatització encoberta i el conflicte d'interessos de determinats professionals que treballen simultàniament a ambdós sectors. També es critica la dependència tecnològica i la deshumanització del diagnòstic. El programa reivindica la defensa de la sanitat universal, la importància de la fidelització del personal i el manteniment d'una estructura pública que garanteixi l'equitat i la qualitat assistencial davant les pressions del mercat.
L'episodi analitza la construcció de la identitat en els adolescents d'avui i com les estructures del passat continuen influint en els rols de gènere. A través de la seva experiència docent, la locutora explora la dualitat entre la llibertat actual i el pes dels estereotips, com la persistència de l'ideal de l'amor romàntic, que sovint restringeix les narratives vitals de les noies. Es fa una crítica sobre com la societat encara veu la solteria femenina amb sorpresa o desdeny, comparant-la amb la llibertat dels models masculins. L'episodi convida a un Compromís cultural que permeti superar aquestes inèrcies educatives, fomentant espais de reflexió on els joves puguin projectar-se més enllà dels rols imposats i de la Precarietat cultural dels referents tradicionals.
L'episodi aborda tres grans eixos de l'actualitat balear i internacional des d'una perspectiva crítica i transformadora. Celse Garcia desmunta la gestió actual dels recursos hídrics, apostant per una gestió basada en la reducció de la demanda per sobre de la construcció constant d'infraestructures de desalinització. Seguidament, Edurne de Biela i Tierra posa en valor la sobirania alimentària a les illes, reivindicant el paper de l'agroecologia i el coneixement pagès com a eines clau per revertir la dependència externa. Finalment, el programa analitza la situació de genocidi a Gaza, denunciant la complicitat internacional i les pressions capitalistes que mantenen conflictes actius arreu del món. El contingut destaca la necessitat d'un compromís cultural i polític que posi l'accent en els llenguatges no humans i el respecte pel planeta per guanyar futur.
Panorama informatiu i cultural El programa Bon Dia i Bona Vida, emissió matinal d'Ona Mediterrània, ofereix un repàs exhaustiu al panorama cultural i polític de les Illes Balears. A través d'una selecció de titulars d'actualitat i anàlisi política, s'aborda la realitat social i els reptes de la precarietat cultural. La lluita per la identitat i la memòria Es posa èmfasi en la importància de valorar la nostra història més enllà del turisme. L'emissora promou activitats clau per a la consciència de generació i el compromís cultural: • Homenatge a Joan Batista Picornell, revolucionari mallorquí. • Defensa de la llengua catalana com a eina de resistència contra la seva invisibilització. • Denúncia dels micromasclismes i les pressions que pateixen els creadors locals. "No es pot albirar un futur digne si acceptem que ens robin el dret a honorar els nostres morts." Anàlisi internacional i economia L'espai d'entrevistes radiofòniques analitza conflictes globals que impacten directament en la nostra economia: • Conflicte a l'Iran: debat sobre l'efecte de les pressions capitalistes i el preu del petroli. • Jansky i l'Electrovers: El projecte de Laia Malo i Jaume Reus es destaca com a exemple de poesia contemporània que trenca barreres amb música experimental. • Reptes econòmics: Jordi Mora (PIMEM) reclama mesures urgents i beques de creació per a autònoms i empreses locals afectades per la inflació.
En aquesta edició del programa El Crepuscle, el tenor mallorquí Joan Lainez comparteix els detalls de la seva meteòrica progressió en el món de l'òpera. Durant l'entrevista, el cantant reflexiona sobre la seva transició de la direcció coral al solisme, posant èmfasi en el rigorós treball tècnic que requereixen autors com Wagner. Lainez explica com equilibra la preparació musical amb el condicionament físic i la gestió de la seva carrera a llarg termini. L'artista destaca l'ajuda fonamental dels seus correpetidors i l'aprenentatge constant necessari per afrontar rols d'envergadura internacional. Més enllà dels escenaris, l'episodi posa en relleu el moment dolç que viu l'òpera a Espanya i el compromís de l'artista per continuar creixent amb projectes de maduració vocal com Andrea Chenier.
Si vols parlar de futbol...escolta FutbolXat! Cada dimecres de 19h a 20h a la 88.8FM. Mallorca, Champions, futbol internacional, música i passar-ho bé amb Joan Forteza i Tolo Ramon. Si vols participar en directe, escriu al mòbil d'Ona 678 77 42 38.
Vivim temps de repressió i control social, temps convulsos per l'esperit bel·licista de governs autoritaris arran del món. En aquest programa fem un paral·lelisme entre la guerra d'Iraq del 2003 i la invasió a l'Iran d'aquest any. Expliquem de manera sintètica casos de repressió cap a persones que s'organitzen al llarg del territori ibèric: Euskal Herria i ses Illes i tanquem amb l'actualitat política. Acompanyades d'un amic del programa, Fede del programa 1984.
L'episodi de Ruta 66 ofereix una selecció curada de hard rock i power metal, combinant novetats discogràfiques de bandes tan variades com Black Swan o The 69 Eyes amb la revisió de clàssics atemporals com els Boston. El presentador Pitu Dos Santos posa l'accent en l'evolució del gènere i l'estil, destacant la importància de les versions musicals i el valor de la cançó de protesta, exemplificada pel darrer treball de Bruce Springsteen. Tot el programa manté un equilibri entre la difusió d'artistes consolidats i el descobriment de noves propostes, culminant amb l'anàlisi de bandes sonores recents com la composició de Bryan Adams per a cinema, consolidant aquest espai com una referència essencial per entendre el panorama cultural de la música americana i el rock en totes les seves facetes històriques i tècniques.
Resum de l'episodi El programa Bon Dia i Bona Vida, emès per Ona Mediterrània, ha dedicat l'entrevista central a la situació geopolítica a l'Orient Mitjà amb la presència de Jordi Lleonard, filòleg àrab i expert en la regió. D'altra banda, s'ha abordat la problemàtica local de l'accés a senderes tancades a la Serra de Tramuntana de la mà de Bernat Fiol (GATMA). Geopolítica i conflictes a l'Orient Mitjà • L'Iran i la inestabilitat: Jordi Lleonard analitza la fragilitat del règim iranià, marcat per la precarietat cultural i el descontentament social intern, així com el debilitament de les seves aliances exteriors (Hamas, Hezbollah). • Hipòtesis de guerra: Es discuteix la pressió d'Israel per desmantellar el programa nuclear iranià, tot destacant la fragilitat econòmica que els conflictes imposem a ambdues parts. • Conflictes persistents: S'analitza la situació a Síria després de la caiguda del règim i les conseqüències per a la població kurda, així com l'ocupació israeliana al sud del Líban. Acció cultural i Medi Ambient • Defensa de les senderes: Bernat Fiol denuncia el tancament il·legal de nombroses senderes públiques a la Serra de Tramuntana i critica la manca d'inventariats municipals, qualificant la situació actual d'“anacrònica”. • Literatura i gènere: En la secció de literatura, Marisa Sardó analitza la novel·la negra, comparant Estudi en Lila de Maria Antònia Oliver (l'obra que va introduir la detectiva Lònia Guiu) amb l'actualitat del gènere en la literatura catalana, destacant com el gènere serveix per denunciar injustícies socials. "Si els camins estan tancats, empreses i gent emprenedora fan frau, són els que són els delinqüents, nosaltres no." - Bernat Fiol
L'episodi de Copinya de Volta Verda, produït per Ona Mediterrània, ofereix una immersió en la música ambient del compositor Steve Roach. A través de la seva obra, Destination Beyond, l'oient és convidat a una experiència sensorial que transcendeix la fisicitat per buscar la comunió amb la natura. El programa destaca per la seva atmosfera relaxant i misteriosa, servint de vehicle per a la meditació i la desconnexió, convidant el públic a explorar els límits de l'audició conscient en un format de pòdcast auster i directe.
L'episodi d'avui del podcast El Crepuscle realitzat des de l'emissora Ona Mediterrània ofereix una mirada profunda a la història social i cultural mitjançant tres seccions principals. Primer, la secció Vida Intel·ligent reivindica el paper de tres dones pedagogues —Pepita Uriz, Dolors Canals i Maria Teresa Codina— que van lluitar per una educació innovadora malgrat la precarietat cultural i les pressions socials del seu temps. Posteriorment, el programa analitza les telecomunicacions i la geopolítica, des de l'ús estratègic de les emissores d'ona curta en contextos d'espionatge fins al consum de fruites fermentades per part dels primats com a reflex irònic dels comportaments humans. Finalment, l'episodi tanca amb diverses efemèrides culturals, celebrant l'obra de Granados i Verdi mentre es vincula la història política europea amb fenòmens sociològics com l'americanització als anys 50, tot mantenint un ritme poètic i analític constant.
