Bon Dia i Bona Vida del 23/10/2026
Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.

Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
Actualitat a les portades El programa repassa les portades de Diari de Balears i VilaWeb: el debat de política general, les crítiques a l’abandonament del cinema Iris, les places de suport de Filosofia i altres notícies i articles d’opinió. També s’hi esmenten informacions sobre política catalana, una nova formació política i una fallada de seguretat informàtica. Eleccions a Israel En Josep Boades explica el sistema electoral israelià i presenta els partits i blocs que concorren a les eleccions. Analitza la disputa entre el bloc de Benjamin Netanyahu i el que encapçala Gadi Eisenkot, les acusacions i demandes d’investigació relacionades amb els atacs del 7 d’octubre, el servei militar dels ultraortodoxos i la situació dels partits àrabs. Segons el repàs, els blocs apareixen força igualats a les enquestes i els partits àrabs podrien tenir un paper clau en la formació del govern. Conversa amb Jaume Sastre Jaume Sastre valora l’aplicació de l’amnistia i el retorn dels exiliats, però rebutja presentar-ho com una victòria i ho compara amb antecedents històrics de Catalunya. Defensa que l’independentisme prioritzi la independència per damunt de les diferències ideològiques i tracta també la polèmica sobre un monument vinculat a la Falange. Al final, relaciona el debat sobre l’habitatge amb la monarquia i demana posar límits. «Perquè si oblidem la història la tornarem a repetir» — Jaume Sastre Sanitat pública a les Illes Balears L’exconsellera de Sanitat Patricia Gómez descriu saturació recurrent a les urgències, empitjorament de les llistes d’espera i manca de planificació i de professionals, segons la seva valoració. També critica la falta de dades públiques sobre atenció primària i exposa la seva preocupació per la derivació de serveis a la sanitat privada. Recorda el decret de garantia de demora i defensa que primer s’han de cercar solucions dins la xarxa pública. Anàlisi política amb Marilena Togores Marilena Togores comenta l’avançament electoral anunciat per Pedro Sánchez, la dificultat del govern per tirar endavant propostes i la crisi relacionada amb els decrets d’habitatge. Parla de l’augment de l’extrema dreta, de les opcions de l’esquerra i de la possibilitat d’una candidatura unitària a les Illes Balears. També considera que el resultat de les eleccions generals podria influir en les eleccions autonòmiques i municipals. Manipulació electoral al llarg de la història En Xisco Roger repassa pràctiques de manipulació del vot a les Illes Balears: la selecció de càrrecs a dit, les limitacions a qui podia votar, el caciquisme i la falsificació d’actes. Comenta també els referèndums i les eleccions durant la dictadura franquista i el cas Formentera de 1999. Tanca la secció amb una conversa sobre les garanties del sistema electoral actual i els intents de posar-ne en dubte la netedat.
Actualitat i portades El programa repassa els titulars de Diari de Balears i VilaWeb: el balanç de legislatura sobre la llengua, el debat de política general, diverses qüestions culturals i socials, i les novetats sobre Lluís Puig i l’amnistia. També presenta l’article de Rafael Borràs sobre pobresa i economia. Fira Internacional del Disc de Mallorca Pere Terrassa explica la trajectòria i el programa de la fira, amb estands de discos de diferents formats i estils, actuacions i activitats complementàries. També parla del paper del vinil i del CD, i del suport que la fira ofereix a la música en format físic i a les bandes de Mallorca. «El vinil jo crec que té un atractiu especial, sobretot pel so més càlid, sempre que tinguis un bon equip de so, i sobretot també pel disseny» — Pere Terrassa Lectura i atenció en l’era digital Maria Nadal dedica el seu Sapere Aude a la lectura pausada. Contrasta l’ambició de la Biblioteca d’Alexandria amb la sobrecàrrega d’informació actual i defensa protegir l’atenció, el silenci i la lectura profunda davant la distracció i els algoritmes. El programa Miseli Alba Monpó explica com va néixer el seu espai i com vol donar veu a entitats i persones poc escoltades, amb atenció a l’actualitat política, l’agroecologia i les iniciatives col·lectives. També parla de l’organització social a Mallorca, la insularitat i les desigualtats de gènere. La revista Xaloc Pau Torres presenta Xaloc, una revista pensada com a espai de reflexió sobre Mallorca i els Països Catalans. El primer número inclou articles sobre turisme, llengua i educació, finançament i nacionalisme mallorquí. La conversa tracta la campanya de micromecenatge, la distribució prevista i la voluntat de contribuir al debat públic. «a Mallorca falten espais d'on llegir, d'on pensar un poc tots els temes que m'ho afecten» — Pau Torres Pobresa, desigualtat i economia Rafael Borràs analitza si reduir la pobresa pot millorar l’economia. Defensa que la creació de riquesa no redueix per si sola la pobresa sense polítiques de distribució i predistribució. Comenta les dades de pobresa i desigualtat que cita al seu article i assenyala limitacions de les enquestes disponibles a les Illes Balears. Solitud en dues novel·les Marisa Cerdó compara La vegetariana, de Han Kang, amb Solitud, de Víctor Català. La conversa aborda la introspecció, la insatisfacció, la solitud i la presa de decisions, i també les diferències de veu narrativa i llenguatge entre les dues obres. Carles Rebassa: literatura, llengua i ciutat Carles Rebassa parla de la novel·la Prometeu de mil maneres, de la seva escriptura i del paper de l’oralitat. També reflexiona sobre els canvis de Palma, el compromís amb la llengua i la cultura, la poesia i la necessitat de llegir l’obra de Blai Bonet amb més atenció.
Portades i actualitat El programa repassa les portades de Diari de Balears i VilaWeb. Entre els temes esmentats hi ha la incorporació a Vox d’un guàrdia civil condemnat per lesions a un sindicalista, denúncies de transfòbia a un hospital, la defensa de les barques tradicionals a Portocolom i diverses notícies polítiques i socials. El monument de Crist Rei i la memòria democràtica Bartomeu Mestre, Balutxo, explica la seva recerca sobre el monument de Crist Rei a Felanitx. Segons la documentació que exposa, Mateu Oliver i Capó havia dissenyat una figura del Sagrat Cor, però el projecte es va substituir per una altra estàtua encarregada després de la mort de Mateu Alçamora. Mestre ha demanat al Ministeri que valori si l’estàtua s’ha d’incloure al catàleg de símbols contraris a la memòria democràtica; diu que iniciar-ne l’estudi no n’avança el resultat. «Jo simplement he traslladat al Ministeri si aquest monument, s’estàtua, el monument no, s’estàtua, és […] susceptible de ser incorporada en el catàleg de símbols contràries a la memòria democràtica.» — Bartomeu Mestre La conversa aborda també les reaccions a la petició, el context polític i la manca de reconeixement que, segons Mestre, han rebut Mateu Oliver i Mateu Alçamora a Felanitx. El retorn de Fora del Sembrat Pep Suasi parla del retorn de Fora del Sembrat, de l’origen del grup i de la seva trajectòria fent rock en català. Explica que preparen quatre concerts, que hi participaran músics joves i que volen recuperar l’estètica escènica dels anys noranta. També comenta la recuperació de la cançó «Mallorca Jove» i els projectes actuals de Suasi. Negociacions d’una candidatura d’esquerres Carme Gomila, coordinadora d’Ara Més, explica les negociacions amb Esquerra Unida i el moviment Sumar per formar una candidatura per a les eleccions. Defensa que sigui una candidatura de les Illes i exposa que Podem no s’hi ha incorporat fins ara, tot i que afirma que la porta continua oberta. Assenyala l’habitatge, el cost de vida i els efectes de la insularitat com a eixos de campanya; també parla de la representació al Congrés i al Senat i de la selecció de les candidatures. «La gent està cansada de sentir parlar de partits, de sigles, de cadires, d’egos, de noms propis i el que vol la gent és començar a parlar de solucions.» — Carme Gomila El programa Xerram Marian Colmillo presenta Xerram, un espai d’entrevistes sobre projectes diversos, amb una part final de preguntes breus sobre gustos mallorquins. Explica que el programa es pot escoltar a Ona Mediterrània i recuperar a Spotify, i que també té presència a les xarxes socials. La revista Ràfag Xavier Seguí Solivelles presenta Ràfag, una revista d’història social i cultural impulsada per quatre joves historiadors. Explica que volen divulgar recerca amb una perspectiva de materialisme històric i microhistòria, i donar centralitat a la llengua catalana. Parla dels dos números publicats, de les seccions i de les col·laboracions externes, i avança que preveuen obrir un micromecenatge per estudiar una edició en paper i la traducció de llibres. Anàlisi de l’actualitat amb Joan Mir Joan Mir comenta les portades i diversos afers d’actualitat. Analitza les protestes a França i les relaciona amb el cost de vida i les mancances dels serveis públics; també parla del discurs polític i dels mitjans, de la immigració i la delinqüència, del final de l’activitat d’ETA i de la política basca. La conversa passa després a la sostenibilitat de les pensions i a l’economia francesa, inclosa la indústria d’armament. Al tram final, Mir i el presentador tracten les pluges i les inundacions, la construcció en zones inundables i les dificultats per mantenir les barques tradicionals al litoral mallorquí.
Actualitat i esports El programa repassa portades de Diari de Balears i VilaWeb: l’alerta per pluges i vent i la suspensió de classes a Mallorca, Eivissa i Formentera; mobilitzacions antifeixistes, la situació del català, el temporal al País Valencià i altres notícies polítiques. A continuació, Pep Vergés comenta l’empat del Mallorca a Eibar, la seva evolució i les opcions dels equips de les principals categories, a més de la Lliga de Campions. Projectes i propostes polítiques Ricard Vilaregut explica Enigma, un documental sobre com les organitzacions socials, culturals i polítiques han contribuït a la supervivència del català, el gallec i el basc. El projecte cerca finançament a Verkami. Irene Salamanca presenta Atac Mallorca i el programa Ona Atac, dedicat a l’actualitat, la ciència i les recomanacions literàries. En entrevista, Pere Sánchez parla del creixement de Coalició per Mallorca i de la decisió pendent sobre les eleccions generals. Exposa les seves propostes sobre habitatge i pausa demogràfica, entre les quals esmenta reduir places turístiques i donar més seguretat als petits propietaris perquè posin habitatges al mercat. Llibre, política i antifexisme Eduard Espluga presenta Imaginar la fi i qüestiona els relats que redueixen el futur a la supervivència davant les crisis. Defensa imaginar millores col·lectives, amb exemples com les infraestructures públiques i comunitàries, i aborda el decreixement i els discursos que vinculen escassetat, fronteres i control. Llorenç Capellà comenta el possible retorn de Carles Puigdemont, el significat polític de l’1 d’octubre i la memòria de l’independentisme català. Al tram final, una conversa enregistrada durant el cap de setmana antifeixista tracta l’activisme digital de WOCAP, les xarxes de suport de dones migrades, la definició del feixisme i l’autocrítica de l’esquerra.
José Manuel Beiras i el nacionalisme gallec El programa recorda José Manuel Beiras a través d’un testimoni personal i d’una conversa amb Yuri Carrasón, sotsdirector de Nos Diario. Repassen la seva trajectòria intel·lectual i política, el paper al nacionalisme gallec i el seu llegat en la creació d’aliances entre forces nacionalistes i d’esquerres. També comenten les perspectives electorals del nacionalisme gallec. A continuació, s’emeten enregistraments de Beiras de 1996 i una entrevista recuperada. Hi exposa la seva crítica a la integració econòmica europea i a la situació perifèrica de Galícia, i compara les estructures productives gallegues amb les de Mallorca. A l’entrevista parla de la política gallega, el carretaxe, el nacionalisme i el seu compromís polític. Dalila Argueta: territori, exili i habitatge Tatiana Diniz entrevista Dalila Argueta, defensora hondurenya de la terra i del territori, sobre la seva lluita vinculada al riu Guapinol i el seu exili. Argueta explica les amenaces i els desplaçaments que afecten les comunitats, la importància de les xarxes de suport i el paper del cuidar en la continuïtat de les lluites. La conversa tracta també de l’extractivisme, la responsabilitat europea i els efectes del turisme sobre les comunitats i l’accés a l’habitatge. Argueta defensa la consulta de les comunitats, reclama que les empreses responguin pels impactes i anima a sostenir les mobilitzacions pel dret a l’habitatge. Esmenta, entre altres qüestions, les acampades a Mallorca i les reivindicacions de les comunitats garífunes a Hondures. La guerra del Iemen La secció de geopolítica presenta la guerra del Iemen i les repercussions regionals dels atacs dels hutis contra l’Aràbia Saudita. Explica la posició d’Ansarala, del govern reconegut internacionalment i dels actors que els donen suport, així com el pes de les divisions polítiques, tribals i religioses en el conflicte. També repassa l’origen i l’evolució dels hutis, la intervenció saudita, la situació dels fronts i la importància estratègica de l’estret de Bab el-Mandeb. La secció aborda la guerra econòmica, les aliances regionals i el paper de l’Iran. Ferran Garcia-Oliver i el nacionalisme espanyol En conversa amb l’historiador Ferran Garcia-Oliver, autor de Una i eterna, s’analitza el nacionalisme espanyol i la manera com s’ha estudiat. Parlen de la seva relació amb el catolicisme, la idea de nació, la llengua i la construcció d’enemics interns; també de les diferències amb els nacionalismes català, basc i gallec. L’entrevista tracta el Primer d’Octubre, les possibilitats de canvi polític i l’espoli fiscal, i acaba amb una reflexió sobre la transformació dels estats i les nacions. «Tot canvia i tot es transforma.» — Ferran Garcia-Oliver Habitatge, mercat i filosofia A Sapere Aude, Maria Nadal reflexiona sobre l’habitatge com a dret i la seva conversió en mercaderia. A partir de Diògenes el Cínic i Karl Marx, diferencia el valor d’ús d’una casa del seu valor de canvi i relaciona l’especulació amb els lloguers, els desnonaments i les dificultats per emancipar-se. La secció reivindica l’organització col·lectiva, les xarxes de suport i les mobilitzacions per defensar el dret a l’habitatge. Música amb Amor Tomeu Martí i Aina Amor conversen sobre el grup Ossifar i presenten diverses cançons. Comenten les lletres, els estils musicals i algunes referències a Mallorca, incloent-hi les cançons sobre Falanitx, Tafel Colom i la recerca d’una porcella rostida.
Actualitat i comentari anticolonial El programa repassa portades de Diari de Balears i VilaWeb, amb informacions sobre drets lingüístics, habitatge juvenil, mitjans, política i cultura. Joan Atur dedica la seva intervenció a criticar la presència militar a Palma, les polítiques lingüístiques i les institucions balears, i defensa que la sobirania s’ha d’exercir. Inca i qüestions polítiques i laborals L’alcalde d’Inca, Virgilio Moreno, presenta les activitats de les Fires i del Dijous Bo i parla de convivència, escolarització, habitatge assequible, economia social, memòria històrica i projectes culturals. Jaume Sastre comenta la visita de Felip VI a Ceuta i Melilla, l’habitatge i el cost de la vida, les al·legacions als plans d’Aena, les càrregues policials i el debat sobre la participació independentista a les eleccions espanyoles. El diputat i economista Llorenç Pou defensa el sistema públic de pensions i alerta de possibles retallades en pensions, baixes laborals, negociació col·lectiva i salaris. També expressa el seu suport a la vaga general convocada i parla de les eleccions. Bernat Riutort analitza l’avançament electoral, la crisi de l’habitatge i les desigualtats, l’auge de l’extrema dreta i les dificultats per assolir la unitat de les esquerres. Història i poesia Xisco Roger explica les vicissituds de les restes i les tombes dels reis de Mallorca, des de Jaume I fins a Jaume IV. A Bon Dia Poesia, Pere Pelló recita un poema de Blai Bonet i entrevista Maria Antònia Massanet sobre la represa del festival Poesart, la seva organització i el programa d’activitats a Artà i Capdepera. «La idea és que ara puguem fer coses tot l’any.» — Maria Antònia Massanet «La ràdio és això, la ràdio és viva.» — Jaume Sastre
Actualitat i denúncia patrimonial El programa repassa les portades de dBalears i VilaWeb: hi apareixen una denúncia per la vulneració dels drets lingüístics, qüestions sobre adjudicacions, benzina i patrimoni, i informacions sobre política i mobilitzacions agràries. Després, Pere Ollés, d’ARCA, explica la denúncia per unes obres a la Cartoixa que, segons l’entitat, s’haurien fet sense llicència municipal i sense el control arqueològic requerit. Reclama que es compleixi la llei i que les administracions actuïn. Programes i reflexions sobre l’habitatge Es presenta Entre notes i mones, un programa inclusiu i multidisciplinari conduït per Santi Bonito, amb música, converses i convidats de diversos àmbits artístics. A Sapere Aude, Maria Nadal analitza l’habitatge com a dret i la seva conversió en mercaderia. A partir de Diógenes i Karl Marx, tracta l’especulació, l’alienació i les conseqüències dels desnonaments, i destaca les formes d’organització i mobilització col·lectiva pel dret a un sostre. Mitjans locals i política Ramon Torrens, president de l’AMIC, parla de l’associació i dels serveis que ofereix als mitjans de proximitat. Aborda els reptes del finançament, les xarxes i la intel·ligència artificial, la qualitat periodística i el paper dels mitjans en català. En l’entrevista amb Lucía Muñoz, coordinadora de Podem a les Illes Balears, es tracten la crisi de l’habitatge, l’acampada de Palma i les primàries i negociacions per formar una candidatura unitària d’esquerres a les eleccions generals. Turisme, corrupció i actualitat internacional Rafael Borràs comenta el seu article sobre la contenció turística: contraposa el discurs institucional amb les dades de pressió humana i relaciona la turistificació amb les desigualtats i la necessitat de plantejar el decreixement. També recomana música de Chet Baker. Marisa Cerdó comenta Illes escapçades, de Maria Lluïsa Solivelles, i El rei de la selva, de Gabriel Galmés, parlant de corrupció, periodisme i infraestructures. Tanca el programa Joan Manuel López Nadal, que repassa les protestes a França, l’exclusió de votants a l’Índia, la guerra d’Ucraïna i Palestina, i les eleccions i les tensions polítiques als Estats Units.
Actualitat als mitjans El programa repassa portades de Diari de Balears i VilaWeb: música en català, una petició de mesures per protegir els cetacis, l’ús social del català, l’amnistia i altres qüestions polítiques. També presenta els projectes i demana suport per a Ona Mediterrània i els mitjans que impulsa. Cultura responsable Enric Pozo explica la campanya de Corda i Poal, que proposa entendre la cultura com una eina de transformació social i promoure pràctiques responsables. Entre els exemples esmenta el producte local, la reutilització, la participació de les dones i la inclusió. «la cultura transforma, també cohesionant la societat i promestant valors col·lectius.» — Enric Pozo Mitjans de proximitat Ramon Torrens presenta l’AMIC i els serveis que ofereix als mitjans associats. Parla dels reptes que plantegen els canvis en el consum, les xarxes, la intel·ligència artificial i el finançament, així com de la defensa del periodisme local i del dret a la informació. «Els mitjans no són importants perquè sí.» — Ramon Torrens Formació, territori i artivisme Tatiana Dinís i una representant del Col·lectiu Willis expliquen la proposta Tramar els suds per destramar el nord. La formació connecta experiències del sud global amb Mallorca i combina reflexió, treball corporal, eines per entendre els territoris i creació artística. Culmina amb una intervenció al carrer. Eleccions i candidatura progressista Carme Gomila exposa l’aspiració d’Ara Més de liderar una candidatura conjunta de les forces progressistes de les Illes Balears al Congrés. També parla de les negociacions, de les candidatures al Senat i de la importància que les Illes tenguin veu pròpia. Nacionalisme espanyol L’historiador Ferran García Oliver conversa sobre el seu llibre Una i Eterna. Analitza el nacionalisme espanyol, la relació amb el catolicisme, l’anticatalanisme, la llengua, la construcció de l’Estat i les possibilitats de canvi. Anàlisi de l’actualitat Joan Mir comenta qüestions internacionals, com la guerra d’Ucraïna, les decisions de Trump i les protestes a França, i després aborda la situació política a l’Estat espanyol. En el tram final reflexiona sobre els espais electorals de l’esquerra i la proposta d’una candidatura unitària d’Ara Més.
Actualitat i música El programa repassa les portades de Diari de Balears i VilaWeb: s’hi esmenten un atac feixista a un bar de l’Atlètic Balears, l’actualitat electoral, iniciatives parlamentàries i articles sobre habitatge i cultura. També repassa tres fites musicals: el darrer concert de La Gossa Sorda, els quatre concerts d’Oques Grasses i el retorn de Maria del Mar Bonet a l’Olympia de París. Esports Pep Vergés comenta la victòria del Mallorca, el partit vinent contra l’Eibar, el Mallorca B i l’Atlètic Balears, i repassa l’actualitat de la lliga espanyola i europea. També destaca la ratxa de victòries d’Azul Marino en bàsquet femení. Cursos de la Fundació Sa Nostra Francesca Gelabert presenta l’oferta de cursos a Can Tàpera, amb propostes d’art, música, història, literatura, filosofia, cinema, benestar i cuina. Detalla cursos sobre art contemporani, dones artistes, escultures de Palma i art en la cultura popular, així com les opcions d’inscripció i els idiomes en què s’imparteixen. Ona Progressiva Jordi Vidal explica el programa dedicat al rock progressiu, sobretot al període entre la psicodèlia de finals dels seixanta i els anys vuitanta. Parla dels monogràfics i dels contextos dels discos, de la relació entre rock i música clàssica i de les diferències entre les peces llargues del progressiu i la immediatesa del punk. Padró municipal Toni Sales exposa la moció de Coalició per Mallorca per reforçar la verificació del padró. Planteja protocols municipals i coordinació entre institucions davant indicis de domicilis ficticis o irregularitats, i defensa que les comprovacions es facin dins la llei i sense discriminació automàtica. També vincula la proposta amb la pressió poblacional i la manca de planificació demogràfica. Anne Carson: poesia i filosofia Miquel Ripoll presenta l’obra d’Anne Carson i recomana Descreació. En conversa amb el presentador, descriu una escriptura que combina poesia, assaig i altres formes, i comenta la reflexió sobre la dissolució del jo, el desig i la tradició literària. «Una de les línies també que moven un poc la seva obra, que hem parlat de Nassafó, per exemple, que ell era experta en Nassafó i que també ha traduït autors tràgics com Neurípides. Un poc és una reflexió ja des de l'antiguitat sobre el desig femení, d'acord?» — Miquel Ripoll Llengua i cultura a Mallorca Llorenç Capellà conversa sobre el seu article La llengua del gueto. Parla de les dificultats d’ús del català en situacions quotidianes, del paper de les institucions i de la relació entre llengua, poble, paisatge i cultura, amb referències a Joan Alcover. «Mallorca té un ànima i rebutjar la seva natural expressió és deixar-la morir, i deixar-la morir és renunciar a la seva existència com a poble.» — Llorenç Capellà, citant Joan Alcover José Manuel Beiras i el nacionalisme gallec Yuri Carrasón, sotsdirector de Nos Diario, repassa la trajectòria política i intel·lectual de José Manuel Beiras i el seu paper en el nacionalisme gallec. També parla del llegat de les aliances impulsades per Beiras i de les perspectives electorals del nacionalisme gallec. Maria del Mar Bonet a París Anita Sancho connecta des de París amb Miquel Àngel Sancho i Mateu Picornell, que expliquen el concert de Maria del Mar Bonet a l’Olympia, la gravació de l’actuació i la possibilitat de publicar-ne materials. Comenten la resposta del públic i el valor del retorn a la sala. El programa acaba amb una cançó del concert.
Entrevista a José Manuel Beiras En Tomeu Martí conversa amb José Manuel Beiras sobre el nacionalisme gallec, el diàleg entre els seus espais polítics i les expectatives electorals. Beiras parla del carretatge i del vot de l’emigració, critica el PP i Vox i defensa una política socialdemòcrata inspirada en una diagnosi marxista. També reflexiona sobre la relació entre Galícia i l’Estat espanyol i sobre el seu llarg compromís polític. Formació i artivisme a Inca Tatiana Diniz, de Medicus Mundi Mediterrània, i una persona del Col·lectiu Willis expliquen la proposta Tramar el sud per destramar el nord, vinculada al projecte El preu del sol. La formació vol posar en relació experiències del sud global amb Mallorca i analitzar l’extractivisme, la transició verda i la turistificació, combinant reflexió, eines de geografia crítica, treball corporal i creació artística. El procés culminarà amb una intervenció al carrer; no cal tenir experiència escènica per participar en la formació. «Llavors, no només fer des de la reflexió, sinó també des del cos i la creació.» — Tatiana Diniz Josep Castells deixa la primera línia política En l’entrevista amb Josep Castells, diputat de Més per Menorca, explica que no es presentarà a les properes eleccions i que continuarà actiu fins al final de la legislatura abans de reincorporar-se a la seva professió. Valora el seu pas pel Parlament, recorda iniciatives sobre les dietes dels pacients que s’han de desplaçar i la cogestió portuària, i critica el nivell del debat parlamentari i el retard en la convocatòria de la Diputació Permanent. Anàlisi de les eleccions al Brasil La secció de geoestratègia analitza la primera volta presidencial entre Lula da Silva i Flavio Bolsonaro, els seus perfils i propostes, els resultats i el paper del Congrés. També tracta la desinformació digital, els perfils falsos i els deepfakes, i situa la pugna electoral en el context de la influència dels Estats Units i la Xina a l’Amèrica Llatina. Sapere Aude: pluja, aigua i filosofia Maria Nadal relaciona les pluges intenses amb la dependència humana de la natura i amb la gestió de l’aigua i del territori. Repassa les idees de Tales de Milet sobre l’aigua com a principi de la vida i la reflexió d’Heràclit sobre el canvi, i defensa una mirada crítica sobre la sostenibilitat i les polítiques climàtiques. Miramar i Ramon Llull A Curiositats de la Història, Xisco Roger parla de Miramar com a centre de formació de missioners vinculat a Ramon Llull: s’hi estudiaven àrab, la religió islàmica i l’art lul·liana. Explica el suport de Jaume II, l’organització dels tretze estudiants, les incerteses sobre la història del convent i els usos posteriors de Miramar. Música amb Aina: Esquerràs Aina dedica el tram musical al grup mallorquí Esquerràs i escolta diverses cançons mentre conversa sobre les lletres de temàtica social i identitària, la trajectòria del grup i les dificultats perquè els projectes musicals arribin a més públic. També esmenten Xarxa i altres grups. Obertura i presentació del programa Tomeu Martí obre el programa, situa l’emissió a Ona Mediterrània i avança alguns dels continguts de la jornada. El tram inclou música de la Diada del País Valencià i falques publicitàries i de suport a la ràdio.
Actualitat i portades El programa repassa titulars de Diari de Balears i VilaWeb: la convocatòria d’una vaga general per l’habitatge, els drets lingüístics en el comerç, una jornada sobre intel·ligència artificial als mitjans, la situació de les investigacions sobre policies infiltrats i altres notícies polítiques i socials. Actualitat política i internacional Una lectura anticolonial Una intervenció defensa que el conflicte català no es pot limitar a una negociació sobre una comunitat autònoma i reclama entendre la nació com una comunitat històrica més àmplia. També planteja la preocupació per la llengua, la demografia i la continuïtat del poble català. Eleccions al Brasil i geopolítica S’analitzen Lula da Silva i Flávio Bolsonaro, els seus projectes polítics i els resultats de la primera volta, que obliguen a una segona. La conversa aborda també el pes del Congrés i dels governs estatals, les possibles ingerències digitals —amb perfils falsos, IA i deepfakes— i les conseqüències econòmiques de les eleccions. L’anàlisi amplia el focus a la competència entre els Estats Units i la Xina i a la política nord-americana envers l’Amèrica Llatina, incloent-hi la influència sobre governs i eleccions de la regió. Conversa amb Jaume Sastre Jaume Sastre comenta les declaracions del cap de la policia espanyola sobre la violència i acusa agents provocadors d’incitar aldarulls per justificar la repressió de manifestants. També critica la cobertura d’OK Diario sobre persones estrangeres i qüestiona el suport que, segons ell, rep el mitjà. Al final, comenta la situació política i les eleccions a l’Estat espanyol. Habitatge i política electoral Entrevista amb Teresa Suárez La diputada Teresa Suárez defensa limitar els preus del lloguer mitjançant la declaració de zones tensionades i proposa que els ajuntaments puguin sol·licitar-la. Vincula la crisi de l’habitatge amb els desnonaments i reclama mesures per contenir els preus i protegir les persones afectades. També critica que PP, Vox i Junts tombessin decrets de protecció i parla de la mobilització i la vaga general convocada per l’habitatge. Anàlisi amb Lila Tomàs Lila Tomàs valora l’avançament electoral anunciat per Pedro Sánchez i les possibles aliances de les esquerres. Relaciona la convocatòria de vaga amb els salaris i el cost dels lloguers, i parla d’una coordinació internacional de l’extrema dreta, però també de la capacitat de mobilització ciutadana. Notícies i història La mort de José Manuel Beiras El programa informa de la mort de José Manuel Beiras i repassa la seva trajectòria política, intel·lectual i acadèmica vinculada al nacionalisme gallec. Miramar i Ramon Llull Xisco Roger explica la fundació de Miramar com a centre franciscà per preparar missioners, amb estudis d’àrab, de l’islam i de l’art de Ramon Llull. Comenta el suport de Jaume II, l’organització dels tretze estudiants i les incerteses sobre la durada i el final del projecte. També repassa els usos posteriors de Miramar, inclosa la seva etapa com a falconera i la instal·lació d’una impremta.