Blanc & Negre
Blanc & Negre
Programa

Blanc & Negre

Blanc & Negre és un espai on la música es mira des de dues perspectives complementàries. D’una banda, ens endinsem en discos que han deixat empremta i han marcat generacions; de l’altra, donem protagonisme a noves propostes que apunten cap al futur. El programa combina memòria i descoberta, creant un relat que posa en valor el poder de la música com a fil conductor entre èpoques, estils i sensibilitats. Tot plegat amb un to proper, dinàmic i apassionat, pensat per a qui vol escoltar, aprendre i gaudir del que hi ha darrere de cada cançó. En cada episodi, Blanc & Negre busca crear un pont entre generacions. Els clàssics permeten entendre d’on venim i per què certs sons han marcat la història, mentre que els treballs actuals mostren cap a on evoluciona la música i quines noves emocions poden despertar. Aquest contrast converteix cada programa en una experiència completa: un viatge que celebra la tradició i, alhora, convida a descobrir el que encara està per venir.

Dimecres · 16:00 - 17:00 ·40 episodis
RSS

episodis

25-36 de 40
  • 58'

    Blanc & Negre: Diàlegs entre clàssics i contemporanis

    L'episodi de Blanc & Negre a Ona Mediterrània proposa posar en diàleg grans llegendes de la música amb artistes actuals que mantenen viva la seva essència. A través d'un recorregut que inclou bandes com ACDC, Led Zeppelin, Bob Dylan i Johnny Cash, es contrasta el seu llegat amb les propostes de Rhino Bucket, Crown Lands, Glenn Hansard i Chris Stapleton. L'objectiu no és una simple comparació estilística, sinó analitzar com l'actitud, la gestió de projectes sonors i la cerca de la identitat poètica es mantenen vigents en l'escena actual. Lluny de quedar-se en el passat, aquest programa reivindica la sostenibilitat creativa i el compromís artístic com a valors essencials perquè la música continuï sent una experiència significativa i no només un objecte de museu. Durant el programa, es posen de manifest conceptes com la veu singular i la capacitat de crear des d'un lloc de veritat, allunyat de les pressions comercials.

  • 58'

    Blanc & Negre: El llegat de 10 veus femenines històriques

    Aquest episodi de Blanc & Negre presenta un recorregut íntim i reflexiu a través de 10 veus femenines que han marcat la història de la música. Els locutors contrasten la profunditat de veus clàssiques com Etta James, Nina Simone, Janis Joplin, Genya Ravan i Patti Smith amb la innovació de figures contemporànies com Florence Welch, Hayley Williams, Ariana Grande, Cécile McLorin Salvant i Jazmine Sullivan. L'episodi explora no només la tècnica vocal, sinó també la capacitat de cada artista per convertir l'emoció personal en un llenguatge universal. És una anàlisi sobre com la veu singular ha evolucionat des de la cruesa del blues fins a la complexitat del pop actual, posant èmfasi en l'autenticitat, el compromís artístic i la capacitat de transcendir les pressions del mercat per crear obres que perduren en la memòria col·lectiva.

  • Johnny Cash i White Buffalo: Veus des de la ferida - episode art
    58'

    Johnny Cash i White Buffalo: Veus des de la ferida

    En aquest episodi, el programa Blanc & Negre reflexiona sobre la capacitat de la música per esdevenir un espai de sinceritat radical. A través de la mítica actuació de Johnny Cash a Folsom Prison i l'obra de The White Buffalo, el podcast explora com el dolor i la culpa no són només temes literaris, sinó forces vives que defineixen el comportament humà. S'analitza com Johnny Cash va trencar la barrera entre artista i pres amb honestedat brutal, mentre que The White Buffalo (Jake Smith) construeix ponts cap a les presons internes dels qui ja no estan tancats físicament. És una anàlisi profunda sobre la maduresa emocional i la renúncia a les promeses de salvació fàcils, connectant el patrimoni de les llegendes amb la sensibilitat contemporània. En definitiva, una invitació a escoltar la música des de la cicatriu i no des de l'èxit.

  • La ruptura en la música: De Bob Dylan a Conor Oberst - episode art
    48'

    La ruptura en la música: De Bob Dylan a Conor Oberst

    L'episodi analitza la ruptura sentimental i existencial a través de la comparativa de dos discos fonamentals: Blood on the Tracks de Bob Dylan i Ruminations de Conor Oberst. A través d'una anàlisi profunda de les lletres i el context d'ambdues obres, el programa destaca com el classicisme de Dylan converteix el dolor en memòria i relat estructurat, mentre que Oberst s'instal·la en el col·lapse d'un present cru i sense artífexs. Aquest diàleg no només serveix per entendre l'evolució del gènere en la música popular, sinó també per humanitzar les figures de l'artista, desmitificant-les per exposar la seva vulnerabilitat. Les cançons funcionen com un mirall de les contradiccions humanes, on la fragilitat econòmica, l'aïllament i la recerca d'una veu singular són elements transversals que defineixen la trajectòria d'aquests creadors en la recerca constant de la bellesa artística.

  • Blanc & Negre: Mite i llegat del rock a Led Zeppelin IV - episode art
    56'

    Blanc & Negre: Mite i llegat del rock a Led Zeppelin IV

    En aquest episodi, el programa Blanc & Negre reflexiona sobre la mitologia del rock, centrant-se en l'impacte atemporal de l'àlbum Led Zeppelin IV. Es descriu com una obra que va elevar el gènere a un estatus místic i simbòlic, trencant barreres amb una identitat visual i sonora que rebutja l'explicació simple. A partir d'aquí, es genera un interessant diàleg amb la creació musical actual, posant en valor el compromís dels nous artistes que no entenen el passat des de la ironia, sinó com un combustible necessari. El programa transita per temes de gran profunditat com la resistència davant l'abús, la importància de la veu femenina en un sector sovint dominat per rols estètics imposats i la necessitat d'una producció sonora que esdevingui una experiència física, lluny de la simple decoració. És una crida a l'escolta activa, al respecte per la tradició literària i musical, i a la constant lluita per mantenir viva la dignitat creativa en un mercat cultural sovint marcat per la inestabilitat i la precarietat.

  • 59'

    Blanc & Negre: El rock com a resistència, d'AC/DC a Airbourne

    L'episodi explora la naturalesa del rock com a eina de resistència i persistència vital. Àngel Ayats i David Izquierdo contrasten l'emblemàtic disc Back in Black d'AC/DC, concebut com una resposta sòlida a una pèrdua irreparable, amb Breaking Out of Hell d'Airbourne, una obra que encarna la mateixa energia física i urgència, sense buscar la reinvenció. L'anàlisi se centra en com el rock funciona com una pràctica directa i autèntica, lluny de les pressions capitalistes per l'evolució constant. A través de la trajectòria d'ambdues bandes australianes, el programa reflexiona sobre la capacitat del gènere per mantenir la seva força i vigència a través de la repetició, el volum i la suor, demostrant que el rock no sempre ha de dir coses noves per continuar essent necessari en el panorama cultural actual.

  • Blanc & Negre: Mites, desil·lusió i la música com a refugi - episode art
    57'

    Blanc & Negre: Mites, desil·lusió i la música com a refugi

    L'episodi de Blanc & Negre reflexiona sobre el moment vital en què l'ambició juvenil i l'èpica del rock donen pas a l'acceptació i la mirada introspectiva. A través de la comparativa entre llegendes clàssiques com Bruce Springsteen, Pink Floyd, Rolling Stones i The Beatles amb veus contemporànies com Sam Fender o The Flaming Lips, els locutors dibuixen un mapa sobre com la música deixa de ser una eina de fugida per convertir-se en un vehicle d'enteniment del propi món. A través d'una visió estètica centrada en el desgast, la quotidianitat i la memòria, el podcast proposa que la maduresa artística rau a deixar de mirar l'horitzó per començar a conviure amb les cicatrius i les realitats que ens envolten, reivindicant la música com un acte de dignitat i resistència honesta en un entorn sovint saturat.

  • 58'

    Fragilitat i Temps: De Pink Floyd a Radiohead

    Aquest episodi analitza dues obres fonamentals de la música contemporània que exploren la fragilitat humana des de prismes diferents. A través de la mítica obra de Pink Floyd del 1973, The Dark Side of the Moon, els locutors examinen l'impacte del temps, l'alienació pel diner i la por a la pèrdua de la lucidesa. Com a contrast, s'analitza l'àlbum de 2016 de Radiohead, A Moon Shaped Pool, definit per una tristesa serena i una profunda introspecció davant la pèrdua personal. Lluny de buscar solucions o respostes optimistes, ambdós conjunts s'endinsen en la psique humana, oferint una mirada honesta i valenta sobre l'ansietat i el patiment. És una reflexió sobre com la música pot esdevenir un mirall del nostre estat mental en una societat accelerada, tot demostrant que el geni creatiu sovint sorgeix de la capacitat d'acceptar la vulnerabilitat com una part indestriable de la nostra existència.

  • Blanc & Negre: Pink Floyd i Radiohead, viatge a la fragilitat - episode art
    1h 1min

    Blanc & Negre: Pink Floyd i Radiohead, viatge a la fragilitat

    En aquest episodi de Blanc & Negre, s'analitza la fragilitat de la ment humana comparant el disc The Dark Side of the Moon de Pink Floyd (1973) amb A Moon Shaped Pool de Radiohead (2016). Els locutors exploren com ambdós discos utilitzen la música per descriure estats de lucidesa, por i cansament en un món que no s'atura. Mentre el clàssic de Pink Floyd utilitza l'estudi de gravació com un instrument per denunciar l'alienació del sistema, l'obra contemporània de Radiohead es tradueix en cants sobre el dol, la pèrdua i l'acceptació subtil del dolor. És un diàleg entre l'ahir i l'avui, on els artistes actuen com a miralls de les pressions invisibles que marquen la nostra existència.

  • 57'

    Blanc & Negre: La metamorfosi creativa en els Beatles i Tame Impala

    L'episodi de Blanc & Negre reflexiona sobre la capacitat dels artistes per reinventar-se davant la pressió de l'èxit i la pròpia evolució vital. Mitjançant l'anàlisi de l'icònic Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band dels Beatles i el disc Currents de l'artista contemporani Tame Impala, els locutors exploren com l'estudi de gravació actua com a espai de llibertat creativa i el canvi de paradigma de la psicodèlia cap a l'electrònica. Es destaca la importància de desprendre's de màscares i expectatives per continuar essent honestos i vitals en el camí artístic. L'episodi, que forma part de la programació de Ona Mediterrània, defensa que el creixement personal i la música no segueixen línies rectes, sinó processos cíclics on el canvi, tot i que incòmode, és necessari per evitar l'estancament.

  • Els Stones i Southern River Band: El Rock com a Resistència - episode art
    58'

    Els Stones i Southern River Band: El Rock com a Resistència

    En aquest episodi de Blanc & Negre a Ona Mediterrània, explorem el rock des de la perspectiva de la resistència i l'ofici vital. El programa posa en diàleg l'emblemàtic àlbum Exile on Main Street dels Rolling Stones, nascut del caos i l'exili al sud de França, amb el treball contemporani Rumors & Innuendo de la banda australiana The Southern River Band. A través d'una anàlisi de temes com la fragilitat, el desgast i l'honestedat, es descriu com la música d'arrels com el blues o el country serveix per reflectir moments reals de la vida lluny de l'èxit comercial. L'episodi destaca que, malgrat les dècades de diferència, ambdós discos comparteixen una actitud de continuïtat i dignitat, on tocar no és un simple gest artístic, sinó una necessitat per aguantar el pas del temps i les dificultats personals.

  • 53'

    Blanc & Negre: Ressonàncies entre Clàssics i Veus Contemporànies

    En aquest episodi especial de Blanc & Negre a la ràdio Ona Mediterrània, Àngel Ayats i David Izquierdo ens conviden a un viatge sonor que connecta les llegendes de la música amb les veus més actuals. A través d'un format de píndoles, repassen la influència de Muddy Waters, Janis Joplin, Lou Reed i Jimi Hendrix en artistes contemporanis com Christone Kingfish Ingram, Beth Hart, A.C. Shafir i Eric Gales. El programa fuig de la nostàlgia per centrar-se en la continuïtat i en com el llenguatge dels clàssics respira encara dins el present. S'analitza la capacitat de la cançó com a unitat mínima de poder per transformar-se i reflectir la veritat de cada època, destacant que el passat no és una vitrina de museu, sinó una força viva que segueix bategant en les noves generacions de músics que busquen la seva pròpia identitat sense oblidar les arrels.