Copinya de Volta Verda
Copinya de Volta Verda
Programa

Copinya de Volta Verda

Enciclopèdia musical del Segle XX (bàsicament)

Dissabte · 21:00 - 22:00 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 22:00 - 23:00 ·848 episodis
RSS

episodis

85-96 de 847
  • 59'

    Copinya de Volta Verda - PINK FLOYD 14 del 22/12/2025

    Aquesta edició de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània presenta un especial dedicat a Pink Floyd, centrat en la seva faceta més experimental i menys coneguda. El programa repassa una col·lecció de rareses que inclouen cares B com Paintbox, peces de bandes sonores per a films de Barbet Schroeder i Michelangelo Antonioni, i versions en directe emblemàtiques de l'època de Ummagumma. A través d'un recorregut sonor que va des de la psicodèlia inicial de Syd Barrett fins a les actuacions potents a Pompeia, s'analitza l'evolució del grup abans d'arribar al seu èxit massiu. L'episodi posa en valor la riquesa musical de discos com Obscured by Clouds i la capacitat de la banda per crear atmosferes úniques mitjançant l'experimentació sonora i la col·laboració amb el cinema europeu de l'època. És una cita imprescindible per als amants del rock que vulguin descobrir demos i remixes que han quedat enfosquits pels àlbums d'estudi oficials.

  • 56'

    Copinya de Volta Verda - JOAN LABARBARA - Voice is the original instrument BIS del 16/12/2025

    Episodi monogràfic de Copinya de Volta Verda dedicat a la soprano experimental Joan La Barbara, en el marc d’un cicle sobre els deixebles nord-americans de John Cage. El programa se centra en el disc de 1976 Voice is the Original Instrument (segona part del monogràfic) i n’ofereix l’escolta de diverses peces: Twelve Songs, Voice Piece: One-Note Internal Resonance Investigation, Berliner Traum/Berliner Dreaming i Vocal Extensions.L’èmfasi recau en la veu com a instrument originari, explorada mitjançant sons no verbals, síl·labes abstractes, guturals, repeticions obsessives, silencis i respiracions, que converteixen el cos en centre de la composició. El locutor només intervé breument per contextualitzar i amb fórmules de comiat, deixant gairebé tot l’espai a l’escolta. L’episodi es presenta així com una experiència immersiva en la música experimental vocal i en l’univers radical de Joan La Barbara, que desafia les formes convencionals de cant i de significat.

  • 57'

    Copinya de Volta Verda - JOHN BARRY (7) del 15/12/2025

    Episodi monogràfic de Copinya de Volta Verda dedicat a la música de cinema de John Barry, plantejat com una passatjada per diverses etapes i gèneres de la seva carrera. A partir de fragments de bandes sonores, el programa mostra la seva versatilitat: del drama intimista (The Prince of Tides, Frances) a l’aventura i el paisatge èpic (Walkabout, Dances with Wolves), passant per la intriga i l’espionatge (The Ipcress File, Enigma, Raise the Titanic), així com treballs per a la televisió (Love Among the Ruins).El conductor aporta breus contextos: destaca la integració de sons locals com el didgeridoo a Walkabout, la força atmosfèrica en films menors com The Appointment, i el pes de Dances with Wolves en el retorn de Barry als Oscars. L’episodi es tanca amb Born Free, el primer Oscar del compositor, tancant un recorregut que el presenta com un “geni de York” i una figura central en la història de la música de cinema.

  • 47'

    Copinya de Volta Verda - JAZZ ANYS 60s (7) del 9/12/2025

    Episodi de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània dedicat al jazz dels anys 60, presentat amb to autoirònic: el locutor insisteix que no són “guais ni intel·lectuals”, només posen la música perquè els agrada. L’episodi comença amb “Wild Man Moore” de Duke Ellington (del film Paris Blues) com a porta d’entrada a una dècada frenètica i renovadora.Es passa després a Eric Dolphy i John Lewis amb una versió de “Barbara Song”, mostrant l’encreuament entre tradició i experimentació. El recorregut continua amb Wayne Shorter, destacant la seva trajectòria del hard bop a la fusió, el seu pas per Miles Davis i Weather Report, i el tema “Juju” com a exemple de sofisticació i obertura estilística.La segona part introdueix el Free Jazz amb Don Cherry i “The Discovery of Bupala”, peça que apunta clarament cap a la World Music. El tram final el protagonitza Albert Ayler, descrit com a geni energètic i avantguardista marcat per una vida breu i tràgica. S’hi destaquen les peces “Heart Love”, “Sun Watcher” i “Bells”, que representen el jazz més radical i espiritual dels 60. Entre blocs, breus intervencions de “Fins demà” i “Gràcies” marquen el ritme radiofònic i deixen el protagonisme a la música.

  • 59'

    Copinya de Volta Verda - REGGAE I SKA del 02/12/2025

    Episodi de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània dedicat a un recorregut musical per l’ska i el reggae, amb protagonisme gairebé total per a les cançons i només breus intervencions del locutor/a. S’obre amb Sly & Robbie i una breu genealogia del so jamaicà (ska, rocksteady, reggae, dub), per passar després a clàssics de l’ska amb Vin Gordon, The Jamaicans i Tony Tribe, mostrant com el ritme caribeny adapta i reversiona temes soul i pop. La segona part se centra en el revival ska britànic (Two Tone), amb Madness i The Specials, i en la tercera ona nord-americana amb The Toasters. A la recta final, el programa gira cap al reggae clàssic, amb Bob Marley i Jimmy Cliff, i destaca Toots Hibbert & The Maytals com a pioners del terme reggae. Es mencionen altres noms essencials com Desmond Dekker, Peter Tosh o Gregory Isaacs. El tancament arriba amb Eddie Grant i Living on the Frontline, resumint la dimensió de denúncia social i política pròpia del reggae.

  • 59'

    Copinya de Volta Verda - PLANEJADORA (13) del 01/12/2025

    Episodi especial de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània dedicat íntegrament a la música planejadora i als sons còsmics. El/la locutor/a es dirigeix als amants de la música no mainstream, que rebutgen el que és avorrit o adotzenat, i presenta un veritable viatge sonor amb molt poques interrupcions de veu. El recorregut comença amb Nick Potter, baixista d’Underground Generator, destacant el tema “Water” del disc Dream World (1997), una peça ambivalent que pot sonar tant com a banda sonora de l’espai com d’un fons oceànic profund. El nucli de l’episodi el formen diverses peces de Tangerine Dream, definits com “els reis de la música planejadora”, que aporten el gruix del temps d’escolta i marquen el to hipnòtic del programa. Al tram final, la torxa passa a John Adrian Serri III, presentat com el principal portador actual de la fama planejadora i col·laborador de la NASA, amb una llarga trajectòria des de 1984. Els temes “Starport Indra” i “Stratos” serveixen per acomiadar el programa, tancant un episodi que proposa una immersió profunda i nocturna en l’univers de la música planejadora.

  • 59'

    Copinya de Volta Verda - LONG AMBIENTS (1) - PART 3 del 24/11/2025

    Visió general del programa Aquest episodi de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània és un espai preoníric, ambiental i relaxant dedicat íntegrament a la música del disc Long Ambients 1: Calm. Sleep. de Moby. El contingut parlat és molt breu i es concentra a l’inici: el/la locutor/a presenta el concepte del programa i indica que, a partir de llavors i fins al final de l’emissió, s’escoltaran fragments llargs i contínus de l’àlbum, pensats per relaxar, acompanyar la son i crear una atmosfera hipnòtica. Durant la resta del temps, el que sona és pràcticament tot música ambiental contínua, amb intervencions mínimes del/la locutor/a que només apareix puntualment per acomiadar-se amb un “Fins demà” o “Gràcies”, sense introduir nous temes ni comentaris. Contingut principal 1. Presentació del programa i del disc • El programa s’emet a Ona Mediterrània i forma part de Copinya de Volta Verda. • El/la locutor/a saluda l’oient i defineix el to del programa com a: - “delicat” - “preoníric” (abans del somni) - “ambiental” • Es presenta el disc protagonista: “Moby – Long Ambients 1: Calm. Sleep.”, descrit com un àlbum fabulós i pensat per dormir o induir calma. “Una sèrie de temes suggerents, hipnòtics i sobretot relaxants.” 2. Explicació del contingut musical de l’episodi • S’explica que Moby té dos àlbums amb aquest concepte de Long Ambients. • En aquest episodi s’escoltarà la part que falta del primer disc, concretament els fragments: - Long Ambients 6 - Long Ambients 8 - Long Ambients 9 • El/la locutor/a indica clarament que no hi haurà més seccions ni continguts parlats importants: serà tot música fins al final. “Des d’ara i fins a la fi escoltarem els fragments Long Ambience 6, 8 i 9. Això serà tot, que ho disfrutin, molt bona nit, adeu…” 3. Tractament sonor i experiència d’escolta Encara que no es descriu detalladament al micròfon, la intenció del programa es pot resumir així: • Objectiu principal: - Acompanyar l’oient en el tram final del dia - Crear un espai sonor continu, ideal per relaxar-se, llegir o adormir-se • Característiques de la música de fons (implícites pel tipus d’àlbum): - Textures ambientals molt llargues - Poques o cap percussió marcada - Evolució lenta i hipnòtica 4. Intervencions mínimes del/la locutor/a La resta del fitxer està ocupada per música i breus inserts de veu que només diuen: • “Fins demà!” • “Gràcies.” Aquests punts de veu no introdueixen nous temes, no comenten l’àlbum ni desenvolupen continguts culturals: funcionen com micro-acomiadaments o cortinetes disperses dins de la llarga peça musical. Per tant, no hi ha canvis temàtics reals al llarg de l’episodi: el tema únic és la reproducció contínua de música ambient de Moby per a la relaxació nocturna. Temes principals • Música ambient de Moby com a eix central del programa. • Concepte de música per dormir i relaxar-se (Calm. Sleep.) aplicada a la ràdio nocturna. • Programació mínima de veu: la paraula es redueix a la presentació inicial i a breus acomiadaments. • Espai radiofònic com a experiència sonora contínua, més proper a una sessió musical que no pas a un magazín o una secció cultural. Estructura del programa Atès que l’únic bloc temàtic real és la presentació i la resta és música contínua amb acomiadaments breus, les seccions s’organitzen en funció del canvi de rol de la veu (presentació vs. experiència musical):

  • 59'

    Copinya de Volta Verda - VERSIONS (16) del 18/11/2025

    Resum general del podcast Programa musical de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània dedicat íntegrament a les versions de clàssics del pop, soul i rock dels anys 50–70. El locutor introdueix breument el concepte de versió i, a partir d’aquí, va enllaçant una sèrie de temes emblemàtics reinterpretats per artistes diversos. El fil conductor és: Mostrar com un mateix tema pot sonar radicalment diferent segons qui l’interpreta. Repassar grans compositors i lletristes (Leiber & Stoller, Bacharach & David, Curtis Mayfield, Neil Young, Leonard Cohen…) a través de versions sovint menys conegudes que els originals. Donar protagonisme a veus femenines icòniques (Connie Francis, Cilla Black) i a figures de culte (Bobby Womack, Chambers Brothers, Bo Diddley, Billy Joel fent Cohen, The Byrds sobre Neil Young). No hi ha debat ni tertúlia: el programa és bàsicament una seqüència comentada de cançons, amb petites entrades del locutor que contextualitzen els temes. Temes principals tractats 1. Introducció al concepte de versió El programa s’obre amb una versió de “L’Alegria” de Beethoven al banjo per Pete Seeger. El locutor explica que: Algú compon un tema i altres en fan versions posteriorment. El programa d’avui se centra en “versions” com a categoria temàtica. Es dona la benvinguda a Copinya de Volta Verda i es marca el to: repàs històric i melòman de grans versions. 2. Leiber & Stoller i els estàndards del rock primerenc S’escolta “Hound Dog” (Leiber & Stoller), estrenada per Big Mama Thornton i feta mundialment famosa per Elvis Presley, en una versió amb Jeff Beck i el fill de Jerry Leiber, Jed Leiber. Es destaca com un mateix estàndard de rock es pot transformar estilísticament. Es continua amb “Lucky Lips” (també de Leiber & Stoller): Primera interpretació per Ruth Brown. Versió més popular de Cliff Richard. Es comenta la curiositat de la gravació en alemany: “Rote Lippen soll man küssen”. “Ja han comprovat que se pot versionar ja qualsevol tema, i també en qualsevol estil.” Aquest bloc mostra la versatilitat del catàleg Leiber & Stoller i com ha estat reinterpretat en diversos idiomes i estils. 3. Monogràfic Connie Francis: cinc grans clàssics versionats La “peça de resistència” del programa és un llarg bloc dedicat a Connie Francis (Concheta Maria Rosa Franconero), estrella ultra popular dels anys 50–60. Cançons que s’hi destaquen (totes en versió Connie Francis): “I Can’t Stop Loving You” Popularitzada per Ray Charles. La versió de Francis manté el to melòdic i emotiu, però amb color vocal femení i més orquestral. “Make It Easy on Yourself” Composta per Burt Bacharach i Hal David. Popularitzada pels Walker Brothers. Connie Francis n’ofereix una lectura sentimental i molt teatral, típica de la seva època. “Trains and Boats and Planes” També de Bacharach & David, coneguda per Dionne Warwick. La versió de Francis conserva l’aire melancòlic dels viatges i separacions amoroses. “More” Tema de Riz Ortolani per a la pel·lícula Mondo Cane. Francis hi aporta un to romàntic, expansiu i cinematogràfic. “The Last Waltz” Popularitzada per Engelbert Humperdinck, número 1 el 1967. En la seva versió, Francis accentua la nostàlgia del “darrer vals” i l’acomiadament amorós. Aquest segment subratlla: La capacitat de Connie Francis per apropiar-se de grans èxits d’altres veus masculines. Com una mateixa cançó pot passar de soul/country o crooner masculí a balada orquestral femenina sense perdre el nucli emocional. 4. Cilla Black i l’herència pop britànica Després del bloc Connie Francis, el programa presenta la cantant de Liverpool Cilla Black (Priscilla Maria Veronica White): Se’n destaca la fama per haver interpretat el tema de la pel·lícula “Alfie”. Aquí apareix amb una esplèndida versió de “You’ve Lost That Lovin’ Feelin’”. El tema és originalment dels Righteous Brothers (Spector/Mann/Weil), tot i que el locutor l’atribueix dins el bloc d’autors com Bacharach & David. La versió de Cilla Black aporta una intensitat dramàtica molt “sixties”, amb arranjaments plens i veu poderosa. Aspectes remarcats implícitament: Presència femenina en la reinterpretació de grans himnes del pop-soul. Com la British Invasion també va generar versions pròpies de clàssics nord-americans. 5. Soul i standard jazz en clau accelerada: Bobby Womack El següent convidat és Bobby Womack, cantant i guitarrista originari d’Ohio: Interpreta una versió accelerada d’un standard clàssic: “I Left My Heart in San Francisco”, popularitzada el 1962 pel crooner Tony Bennett. La lectura de Womack li dóna un aire més soul, més rítmic, allunyat del to solemne i orquestral de la versió de Bennett. Aquest bloc exemplifica com un standard de jazz/crooner pot esdevenir tema soul dinàmic. 6. Leonard Cohen en versió Billy Joel El programa continua amb la connexió entre cançó d’autor i pop mainstream: Billy Joel hi apareix com a versionador de Leonard Cohen. El tema que s’escolta és “Light as the Breeze”: S’origina en el repertori de Cohen. La versió de Joel afegeix una producció més pop i pianística, però manté l’ambient intimista, quasi misticoreligiós del text de Cohen. Punts clau d’aquest bloc: Es remarca la força poètica de la lletra: imatges religioses (“alpha and omega”, “delta”, “blessing from heaven”). S’evidencia la capacitat dels grans cantautors de ser versionats per veus de mainstream sense perdre profunditat. 7. The Byrds i Neil Young: diàleg entre llegendes del rock El locutor presenta The Byrds (anomenats aquí col·loquialment “Birds”) com a habituals versionadors de Bob Dylan: En aquest programa, però, els tenim versionant Neil Young. Peça escollida: “Cowgirl in the Sand”. Elements a destacar: És una manera de mostrar el “cançoner compartit” del folk-rock californià. The Byrds aporten un so més harmònic i coral a una peça de Young originalment més crua i elèctrica. 8. Chambers Brothers: soul psicodèlic i espiritualitat El programa entra en terreny de soul psicodèlic amb els Chambers Brothers: Són quatre germans que combinen gòspel, soul i psicodèlia. Interpreten dues versions de superclàssics: “People Get Ready” de Curtis Mayfield, un himne espiritual i de drets civils. “House of the Rising Sun”, tema tradicional sense autor clar, popularitzat per Woody Guthrie i, més tard, pels Animals. La narració abans de “House of the Rising Sun” inclou una petita història parlada (parlat, “spoken intro”): Es conta la història d’una al·lota que va a Nova Orleans, coneix un home que li ofereix feina al seu “negoci” —el “House of the Rising Sun”. Hi apareix la idea de rebre advertiments per evitar repetir errors (la germana petita). Això reforça el caràcter de blues narratiu moral del tema. 9. Bo Diddley i “I Love You More Than You’ll Ever Know” Per tancar el programa, el locutor anuncia una “meravella” com a comiat musical: Versió de Bo Diddley de “I Love You More Than You’ll Ever Know”. Originalment inclosa en el primer disc de Blood, Sweat & Tears, “Child Is Father to the Man” (compositor: Al Kooper). La versió de Bo Diddley és profundament soul/blues, amb veu intensa i expressiva. El text de la cançó subratlla: Lliurament total a l’altra persona (“I brought my paycheck home to you”, “I can be president of General Motors or just a grain of sand”). Una idea d’amor incondicional i sacrificat, típica del gran soul clàssic. Aquest tema serveix com a clímax emocional i tancament del recorregut per les versions. 10. Tancament del programa i falca publicitària d’Ona Mediterrània Al final, després de reiterats “Bona nit” i “Fins demà” del locutor, sona una falca publicitària de l’emissora Ona Mediterrània: Es convida a donar suport a la llengua catalana i a la música feta “a ca nostra”. Es posa en valor: Una ràdio plural, de qualitat i mallorquina. El suport de prop de mil socis. Es convida empreses i entitats a anunciar-se a Ona Mediterrània per fer créixer tant l’emissora com el seu negoci. Es recorda el web: onamediterrània.cat i l’eslògan: “Tu fas Ona”. Aquesta falca connecta el contingut musical del programa amb la missió cultural i lingüística de l’emissora. Idees clau del programa Eix temàtic: les versions com a manera de reinterpretar i revitalitzar cançons clàssiques. Recorregut històric: dels 50s als 70s a través de rock primerenc, soul, pop orquestral, folk-rock i cançó d’autor. Protagonisme femení: Connie Francis i Cilla Black com a veus centrals de grans estàndards. Ponts estilístics: De Beethoven a Pete Seeger. De Tony Bennett a Bobby Womack. De Leonard Cohen a Billy Joel. De Neil Young a The Byrds. Tancament coherent: culmina amb Bo Diddley i una declaració d’amor soul, seguida d’un missatge de suport a Ona Mediterrània i a la cultura local. Tags versions musicals Copinya de Volta Verda Ona Mediterrània rock clàssic soul clàssic pop dels 50 pop dels 60 Leiber & Stoller Connie Francis Cilla Black Bobby Womack Bo Diddley Billy Joel Leonard Cohen Neil Young The Byrds Chambers Brothers People Get Ready House of the Rising Sun I Left My Heart in San Francisco I Love You More Than You’ll Ever Know música en anglès estàndards del pop història del rock programació musical ràdio mallorquina cultura musical Seccions de l’episodi Nota: Els temps estan en segons i s’han triat perquè coincideixin amb l’inici real de cada bloc temàtic, evitant les salutacions disperses. { "start_second": 174, "end_second": 290, "section_title": "Introducció al programa i al concepte de versions", "section_summary": "El locutor presenta Copinya de Volta Verda, explica el funcionament de les versions musicals a partir de l’exemple de Pete Seeger versionant Beethoven, i introdueix el tema central del programa: les versions de clàssics del pop i el rock." } { "start_second": 291, "end_second": 652, "section_title": "Leiber & Stoller: de ‘Hound Dog’ a ‘Lucky Lips’ en alemany", "section_summary": "Bloc dedicat a temes de Leiber & Stoller: s’escolta una versió de ‘Hound Dog’ vinculada a Big Mama Thornton i Elvis, amb guitarra de Jeff Beck i Jed Leiber, i després ‘Lucky Lips’, primer per Ruth Brown, popularitzada per Cliff Richard i adaptada a l’alemany com ‘Rote Lippen soll man küssen’, exemplificant com una cançó es pot versionar en estils i idiomes diversos." } { "start_second": 653, "end_second": 1544, "section_title": "Monogràfic Connie Francis: cinc clàssics reversionats", "section_summary": "La ‘peça de resistència’ del programa: el locutor presenta Connie Francis i cinc grans èxits que ella versiona. S’hi encadenen ‘I Can’t Stop Loving You’ (Ray Charles), ‘Make It Easy on Yourself’ (Bacharach & David; Walker Brothers), ‘Trains and Boats and Planes’ (Bacharach & David; Dionne Warwick), ‘More’ (Riz Ortolani per a ‘Mondo Cane’) i ‘The Last Waltz’ (Engelbert Humperdinck). El bloc mostra com Francis transforma temes masculins en balades orquestrals amb veu femenina poderosa." } { "start_second": 1545, "end_second": 1739, "section_title": "Cilla Black i ‘You’ve Lost That Lovin’ Feelin’’", "section_summary": "Presentació de la cantant de Liverpool Cilla Black, famosa pel tema d’‘Alfie’. El programa destaca la seva versió dramàtica de ‘You’ve Lost That Lovin’ Feelin’’ amb arranjaments plens i una interpretació molt intensa, com a exemple del paper de les cantants britàniques en la relectura de clàssics americans del soul-pop." } { "start_second": 1740, "end_second": 1882, "section_title": "Bobby Womack versiona ‘I Left My Heart in San Francisco’", "section_summary": "El locutor introdueix Bobby Womack, cantant i guitarrista d’Ohio, que interpreta una versió accelerada de l’estàndard ‘I Left My Heart in San Francisco’, popularitzat per Tony Bennett. La lectura de Womack dona al tema un caràcter més soul i rítmic, allunyant-lo del registre de crooner original." } { "start_second": 1883, "end_second": 2280, "section_title": "Billy Joel canta Leonard Cohen: ‘Light as the Breeze’", "section_summary": "Bloc dedicat a la connexió entre cançó d’autor i pop: es presenta Billy Joel versionant ‘Light as the Breeze’ de Leonard Cohen. La cançó combina imatges religioses i sensuals, i Joel n’ofereix una interpretació més pop i pianística però fidel al to introspectiu i quasi místic del text de Cohen." } { "start_second": 2281, "end_second": 2493, "section_title": "The Byrds sobre Neil Young: ‘Cowgirl in the Sand’", "section_summary": "El locutor recorda que The Byrds són habituals versionadors de Bob Dylan, però en aquest cas els presenta versionant Neil Young amb ‘Cowgirl in the Sand’. La versió aporta harmonies vocals i textura folk-rock a una peça originalment més crua, exemplificant l’intercanvi de repertori entre llegendes del rock." } { "start_second": 2494, "end_second": 3101, "section_title": "Chambers Brothers: ‘People Get Ready’ i ‘House of the Rising Sun’", "section_summary": "Segment dedicat als Chambers Brothers, banda de soul psicodèlic. Interpreten ‘People Get Ready’ de Curtis Mayfield, un himne espiritual, i ‘House of the Rising Sun’, tema tradicional popularitzat per Woody Guthrie i The Animals. Inclou una llarga introducció parlada on es narra la història d’una al·lota que entra a treballar al House of the Rising Sun a Nova Orleans, subratllant el caràcter moral i tràgic del blues." } { "start_second": 3102, "end_second": 3524, "section_title": "Bo Diddley i el comiat: ‘I Love You More Than You’ll Ever Know’", "section_summary": "El locutor anuncia la peça final com una meravella: la versió de Bo Diddley de ‘I Love You More Than You’ll Ever Know’, original del repertori de Blood, Sweat & Tears (disc ‘Child Is Father to the Man’). La interpretació és intensa, amb lletra d’amor sacrificat i devoció absoluta, que tanca el programa amb un to soul profund i emotiu, abans dels darrers ‘Bona nit’ i ‘Fins demà’." } { "start_second": 3569, "end_second": 3650, "section_title": "Falca d’Ona Mediterrània: suport a la llengua i a la música local", "section_summary": "Anunci institucional d’Ona Mediterrània on es convida els oients i empreses a donar suport a la ràdio: per la llengua catalana, per la música feta a ca nostra i per una ràdio plural i de qualitat. S’esmenta que l’emissora té prop de mil socis i s’anima a anunciar-s’hi a través del web onamediterrània.cat, amb l’eslògan ‘Tu fas Ona’." }],"interlocutors":["locutor de Copinya de Volta Verda"],"tags":["versions musicals","Copinya de Volta Verda","Ona Mediterrània","rock clàssic","soul clàssic","pop dels 50","pop dels 60","Leiber & Stoller","Connie Francis","Cilla Black","Bobby Womack","Bo Diddley","Billy Joel","Leonard Cohen","Neil Young","The Byrds","Chambers Brothers","People Get Ready","House of the Rising Sun","I Left My Heart in San Francisco","I Love You More Than You’ll Ever Know","música en anglès","estàndards del pop","història del rock","programació musical","ràdio mallorquina","cultura musical"]}```}긴{

  • 58'

    Copinya de Volta Verda - WESTERN SPACES, STEVE ROACH, KEVIN BRAHENY del 17/11/2025

    Panorama general del programa Aquest episodi de Copinya de Volta Verda és un monogràfic estrictament musical dedicat a un únic àlbum de l’artista nord-americà de música ambiental Steve Roach. • El locutor/a introdueix breument el context i la importància del compositor. • Tot seguit, el programa es converteix en una emissió en directe de caire contemplatiu, on pràcticament només sona la música, sense comentaris addicionals. "Molt bon vespre, siguin benvinguts tots a una nova edició de Copinya de Volta Verda dedicada a indagar dins la discografia excepcional [...] Steve Roach." Steve Roach i el desert com a espai sonor La introducció presenta Steve Roach com un compositor: • Ambientalista californià, profundament vinculat al paisatge desèrtic. • Amb una discografia extensíssima, superior als 80 àlbums. • Conegut per una obra plena de joies sonores, que el programa ja ha explorat en anteriors monogràfics. S’esmenten altres títols destacats de la seva trajectòria, que situen l’oient en el seu univers musical recurrent: • The Green Place • The Dream Circle • Quiet Music • Places Beyond • Proof Positive • Ethetic Imprints Aquests títols serveixen per marcar un panorama estilístic: música ambiental profunda, meditativa i fortament connectada a paisatges imaginaris i naturals. Focus de l’episodi: l’àlbum Western Spaces (1987) L’eix central del programa és l’àlbum Western Spaces (1987), que es descriu com: • Una autèntica meravella dins el catàleg de Roach. • Una obra associada al paisatge desèrtic de l’oest dels Estats Units. • Un projecte en titularitat compartida amb el productor i també músic ambiental Kevin Braheny. Aquest context ressalta: • La idea del desert com a gran metàfora i espai sonor de l’àlbum. • La col·laboració artística com a motor creatiu del disc. Selecció de peces que s’escolten al programa Després de la introducció, el programa anuncia clarament que a partir d’aquell moment fins al final només s’escoltaran peces de l’àlbum, sense interrupcions significatives: "A partir d'aquest moment i fins a la fi del programa escoltarem New Moon at Forbidden Mesa, Desert Praying, The Slow Turning, Desert Walkabout, The Breathing Stone i In the Heat of Venus. Que ho disfrutin..." Les peces programades són: • New Moon at Forbidden Mesa • Desert Praying • The Slow Turning • Desert Walkabout • The Breathing Stone • In the Heat of Venus Tot el gruix del temps del podcast correspon a l’escolta contínua d’aquestes composicions de música ambiental: • Clima sonor lent, expansiu i contemplatiu. • Forta sensació d’espai obert, reminiscent de grans paisatges desèrtics. • Orientat a una escolta immersiva, sense discursos teòrics ni anàlisi verbal durant l’emissió. Tancament del programa Cap al final, el locutor/a apareix molt breument per acomiadar-se amb fórmules curtes com “Fins demà!”, “Bona nit” o “Gràcies”, sense afegir nous continguts o reflexions. Aquest patró reforça el caràcter de l’episodi com a espai d’escolta musical pura, amb una introducció mínima i una presència molt discreta de la veu humana. Idees clau del contingut • Episodi dedicat exclusivament a Steve Roach i l’àlbum Western Spaces. • Posada en valor de la seva discografia extensa i de la seva connexió amb el desert. • Programa basat en escolta íntegra de diverses peces, sense comentaris analítics durant les obres. • Ambient general contemplatiu, introspectiu i paisatgístic.

  • 59'

    Copinya de Volta Verda - KITSCH (10) del 11/11/2025

    Aquest episodi de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània presenta un recull musical dels anys del franquisme i la postguerra. A través de cançons infantils de Los Chiripitifláuticos i els Payasos de la Tele, el programa analitza com la música servia d'evasió en temps difícils. També explora el fenomen de la rumba amb el Payo Juan Manuel i la gran influència de la cançó melòdica italiana i internacional, amb figures com José Feliciano o Mina, que van dominar la graella televisiva de l'època. Finalment, es reivindica la producció local amb Bonet de San Pedro i la seva connexió amb la cultura de les Balears, tancant amb un retrat sonor d'una Espanya que encara buscava la seva llibertat a través de les ones de ràdio.

  • 57'

    Copinya de Volta Verda - JAZZ ROCK (7) del 10/11/2025

    Aquest episodi de Copinya de Volta Verda proposa un recorregut complet pel jazz rock, anant del rock més progressiu al jazz més lliure. S’inicia amb els pioners nord-americans Blood, Sweat & Tears i Chicago, que demostren la viabilitat de barrejar seccions de vents jazzístiques amb estructures rock. Des d’aquí es passa al progressiu britànic de Colosseum i Colosseum II, amb un èmfasi especial en el clàssic Valentine Suite, i a l’escena Canterbury, representada pel baterista Pip Pyle i els fonamentals Soft Machine. El programa viatja després a Catalunya per reivindicar Barcelona Traction i la Ona Laietana, nucli històric del jazz rock local, abans d’elevar el to espiritual amb el disc Love, Devotion, Surrender de Santana i John McLaughlin, fusió intensa de rock elèctric i jazz místic. El tancament ens porta a l’Argentina amb La Máquina de Hacer Pájaros, hereva de Yes però amb personalitat pròpia i un toc més jazzístic. Un episodi que dibuixa, en una hora, la geografia essencial del jazz rock dels anys 60 i 70.

  • 50'

    Copinya de Volta Verda - FOLK BRITÀNIC (17) del 4/11/2025

    En aquesta edició especial de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània, ens submergim en un monogràfic dedicat exclusivament al folk i el folk rock de les illes britàniques. El programa ofereix un recorregut històric que comença amb el folklore escocès de The Corries i les balades tradicionals de Maddie Pryor i Tim Hart. L'espai explora la vessant més experimental del gènere amb el folk progressiu de bandes com Amazing Blondell i Magna Carta, destacant la seva capacitat per renovar els sons clàssics. Finalment, l'emissió arriba al seu punt àlgid amb Fairport Convention, el grup més rellevant del moviment, posant en valor el llegat de Richard Thompson i la veu inigualable de Sandy Denny. Una hora de ràdio que serveix com a guia essencial per als amants de la música d'arrel i l'experimentació sonora britànica dels anys setanta, tot emès des de l'emissora de referència a les Illes Balears.