A El Crepuscle, Tomeu Arell conversa amb Pere Galiana sobre en Figuera, el rellotge de Cort, i el llibre que Galiana li ha dedicat. L’autor explica com la seva feina a l’Ajuntament de Palma i la proximitat quotidiana a les campanades el van dur a investigar-ne la història. Parla de l’origen del rellotge, la funció de la campana en la vida ciutadana, la queda i els tocs d’avís, així com dels canvis de maquinària i del trasllat a l’Ajuntament. També relata com Fernando Fernández Andrés va reparar el rellotge, en va recuperar la precisió i hi va instal·lar un sistema de corda automàtica amb motors de rentadores Alegro. La conversa acaba amb el rellotge de la plaça d’Espanya, aturat des del 2004, i amb el consell de no mirar el rellotge quan s’està amb amics o badant.
Els presentadors de RUDY SESSIONS RADIO SHOW parlen amb membres de The Teammakers de Inner Planet, el seu nou disc, i de la presentació prevista al Gremi amb Goodfellows. El grup explica el concepte del disc, la seva formació i les influències que hi conviuen: Beatles, David Bowie i The Kinks, entre d’altres, amb estils com el power pop, el country rock, l’americana i la psicodèlia. Al llarg de l’episodi sonen temes del disc i cançons triades pels músics. També s’anuncia un concert d’Ex-Buds l’11 d’octubre, se n’escolten dues peces i es comenta el seu directe. El programa inclou, a més, una versió vinculada a Dolly Parton i música de Goodfellows.
Denúncia i política municipal a Bunyola Joan Luna, regidor de l’Ajuntament de Bunyola per Esquerra Oberta, explica que va denunciar atacs amb material pirotècnic, pintades i càntics contra ell, i que no ha rebut informació sobre cap actuació de la Guàrdia Civil. Relaciona els fets amb l’extrema dreta i critica que la batlessa els hagi justificat. També acusa el govern municipal del PP d’haver gastat el romanent en despeses ordinàries i festes, i denuncia la manca d’inversions. Diu que Esquerra Oberta prepararà primàries i programa. Discurs sobre autonomia i nació catalana Un discurs sosté que els problemes socials i econòmics de les Illes són conseqüència d’un domini colonial i presenta l’autonomia i la divisió territorial com a instruments de fragmentació. Defensa la unitat dels Països Catalans, la sobirania i l’organització política per la llibertat. Antoni Tarabini: trajectòria i política En una entrevista recuperada, Antoni Tarabini repassa la seva formació i activitat política, experiències a Roma i Barcelona, la detenció de 1975, la seva etapa al PSI i al PSOE i el treball relacionat amb l’habitatge, el turisme i Gadeso. També reflexiona sobre el futur de Mallorca i les Illes, la necessitat de canviar el model turístic i la importància del pensament plural. Palestina i militarització L’antropòloga Tatiana Diniz parla de la seva experiència a Palestina i de la història de la Nakba, l’ocupació i la colonització. Explica els projectes de suport a infants, presos i organitzacions palestines, i analitza la militarització de la societat israeliana, el servei militar obligatori i les persones que s’hi neguen. «La narrativa també és un arma, aquesta narrativa cap a fora.» — Tatiana Diniz Descriu també les estratègies de pink washing, purple washing i vegan washing, les restriccions quotidianes als palestins i l’impacte psicològic de la violència. Per actuar des d’aquí, proposa informar-se més enllà dels relats simplificats, escoltar veus palestines, donar suport a organitzacions de drets humans i considerar el boicot promogut pel moviment BDS. Literatura i turisme Marisa Sardó compara Hotel Universal, de Joan Llinàs, amb l’assaig Magaluf, més enllà del mite, de Tomeu Canyelles i Gabriel Vives. La conversa contraposa el turisme familiar d’hotel amb el turisme d’oci nocturn de Magaluf, i ressegueix l’evolució de la zona, el canvi dels treballadors del món agrícola al sector serveis, la urbanització i el paper dels operadors turístics i les xarxes socials. Poesia a Lloseta El regidor de Cultura Javier González presenta el Festival de Poesia de Lloseta: tres jornades amb poesia, literatura, teatre i música, amb activitats com Poesia i Vi i la Festa de la Paraula. Explica que el festival és gratuït i que volen acostar la poesia al carrer i a les places. També s’hi anuncia una exposició sobre Blai Bonet. Àngel, poesia i llibres Àngel Tarón parla del seu llibre Com un morter d’àgata, creat en diàleg amb els dibuixos de Vicenç Ochoa. Explica el procés d’escriptura, la relació entre poesia i arts plàstiques i la seva reflexió sobre la poesia i la por de repetir-se. També es comenten els dimarts de poesia a Saigo i la sessió amb Felip de Maldé, nom literari de Felip Hernández. Música Al final, Aina presenta la banda sonora de la pel·lícula Grease i en comenta el record de quan la va veure i de la seva participació en un musical.
Tomé Orell conversa amb Carme Ronda i Manu Segura, mestres i membres de la cooperativa de Mata de Jonc, que celebra cinquanta anys. Els convidats repassen els inicis de l’escola, el pas per Santa Pagesa i Sant Anglada fins a Sant Espanyolet, i expliquen el nom de Mata de Jonc com a imatge de la força que dona la unió. Parlen del funcionament democràtic de la cooperativa de treball associat i del seu vincle amb el servei públic. També tracten l’evolució del projecte educatiu, l’acollida de la diversitat, la defensa de l’ensenyament en català i els canvis en les famílies. Defensen que innovar implica revisar la manera d’ensenyar i relacionar-se amb els infants, no només incorporar tecnologia. Finalment, anuncien cinc activitats pel cinquantenari i comenten per què l’escola ha optat per mantenir-se petita.
El programa analitza la digitalització dels diners, les criptomonedes i el projecte de l’euro digital, amb atenció als possibles avantatges dels pagaments ràpids i als riscos per a la privacitat, l’accés als serveis, la llibertat i el medi ambient. En el col·loqui, l’economista Javier Franco Nétri, Pep Juárez, jubilat de banca, i Pep Valero, del col·lectiu Alternatives, debaten sobre el poder de la banca, la bretxa digital, l’especulació, el crèdit i el paper dels diners en l’economia. Al tram final, Pep Traveso presenta llibres de John Maxwell Coetzee i Mariana Dimópulos i comenta les seves traductores i els temes de les obres.
En aquesta conversa, el professor i investigador Pau de Vilxes Moragues explica com la crema de combustibles fòssils causa l’escalfament global i per què considera que el negacionisme contradiu les proves científiques. Distingeix entre mitigació, que redueix les emissions, i adaptació, que limita els efectes, i defensa que cal actuar en tots dos fronts. Descriu impactes a les Illes Balears sobre la mar, la posidònia, les platges, l’aigua, la salut i les infraestructures. També qüestiona la confiança que el turisme quedarà al marge dels efectes climàtics, parla de mobilitat i de reduir les emissions de l’aviació amb criteris d’equitat, i aborda els litigis climàtics contra governs i empreses.
Santi Monjo, Toni i Pablo Bonito conversen sobre el darrer Poetry Slam, on Xàve es va classificar per a la final, i sobre futures sessions amb música i poesia. El programa inclou poemes llegits pels participants, acudits i una explicació de com fer croquetes d’espinacs i formatge blau. També parlen dels bars i els autònoms, d’una fira de feina i d’una iniciativa d’inserció laboral vinculada a l’ONCE. A la part final, tracten les dificultats per cobrir el lloguer i l’alimentació amb pensions o ingressos baixos i proposen ajudes o feina adaptada. Esmenten, a més, la Fira del Ram i la pròxima sessió de slam.
La presentadora de Perifèries Sonores dedica el programa a les persones que conviuen amb el dolor físic, psíquic o emocional, i combina reflexions personals amb música. Parla del rebuig a les persones migrants, les fronteres i el feixisme, i defensa continuar lluitant sense deixar-se bloquejar pel dolor. Comparteix records de l’estiu i un viatge a Grècia, i reflexiona sobre la connexió, el ball i la música de les noves generacions. També aborda la tornada a l’escola i la necessitat d’acompanyar adolescents amb paciència. Al tram final, explica el que diu sobre la mort de Sam Cooke i vincula la cançó «A Change Is Gonna Come» amb el racisme i l’exclusió.
L’episodi aborda l’oposició a l’ampliació de l’aeroport i la defensa de Sant Bonet com a pulmó verd i refugi climàtic. També tracta el rearmament europeu, el pes de la indústria armamentística i la necessitat d’una cultura de pau. Finalment, Macià Blasquez explica una tesi sobre l’impost turístic, el destí dels fons i la participació ciutadana, mentre es debat la diferència entre aquest impost i una fiscalitat ecològica.
Actualitat i ràdio El programa repassa titulars de dBalears i VilaWeb: entre altres qüestions, s’hi esmenten una causa que continua oberta malgrat la petició d’arxivament de la Fiscalia, una vaga, el model educatiu de la Bressola, propostes culturals i el debat sobre el segon cinturó. També s’anuncia que l’audiència podrà intervenir al matinal mitjançant WhatsApp. El Crepuscle encén estels i Cròniques Wagnerianes Pere Estelric explica la nova temporada del programa, que manté el format coral d’entrevistes i seccions, amb una nova col·laboració sobre cinema. També parla de Cròniques Wagnerianes, de les presentacions previstes i de la signatura de llibres a la Setmana del Llibre en Català. «és un programa coral, no és un programa d'autor» — Pere Estelric Política i societat Columna de Joan Tur La columna presenta la seva interpretació de l’autonomia i de la situació política dels Països Catalans, i reclama organització i sobirania compartida. També tracta la llengua, el territori i la memòria històrica. Conversa amb Jaume Sastre Sastre exposa la seva lectura de l’independentisme i de la política estatal. Dedica una part extensa de la conversa a AENA, les mobilitzacions i els fons d’inversió, i critica el model aeroportuari. També parla del judici contra Baltasar Picornell, de les armes i la ultradreta, i de Ceuta i Melilla. Ajudes i cost de la vida El diputat Marco Guerrero explica que ha preparat preguntes parlamentàries per comprovar si les ajudes anunciades pel Govern balear arriben a la ciutadania i als sectors afectats per l’encariment dels combustibles. Compara aquestes mesures amb les aprovades arran de la guerra d’Ucraïna i reclama que s’acceleri el pagament. «el que importa no és el que tu anuncies, sinó el que al final arriba a assaborar aquestes persones» — Marco Guerrero Memòria de la Guerra Civil i Ramon Acín Laura Ribes comenta les troballes de restes de dues persones al cementiri de Son Coletes i comparteix la història de Ramon Acín, a partir d’un llibre sobre la seva vida i obra. Tanca la secció amb una crida a conversar amb la gent gran i preservar els records. Literatura, poesia i història Entrevista amb Sebastià Alzamora Alzamora parla dels reconeixements a Sala Augusta, seguida de Llengua materna, de les formes d’escriptura i de la poesia com a conversa lliure. També comenta Joan Alcover, una novel·la que prepara i la seva preocupació pels riscos per a la democràcia i l’emergència climàtica. Comerç entre Mallorca i el nord d’Àfrica Xisco Roger repassa les relacions comercials i polítiques entre Mallorca i el nord d’Àfrica al llarg dels segles. Explica la importància del comerç per a les illes, els acords de Jaume I, els intents d’envair Ceuta i Mallorca, les prohibicions i el contraban. La conversa també aborda les migracions i els vincles entre les dues ribes. Festival de Poesia de Lloseta i novetats poètiques Javier González presenta les activitats del Festival de Poesia de Lloseta: poesia, literatura, teatre, música, un tast de vi i la Festa de la Paraula. També parla de la voluntat d’acostar la poesia al carrer i d’una exposició sobre Blai Bonet. Àngel Tarró explica el procés de creació del llibre Com un morter d’àgata, fet amb il·lustracions de Vicenç Ochoa, i comenta altres iniciatives poètiques, inclosos els dimarts de poesia a Saigo.
Pere Estelric explica els quatre moviments de la primera simfonia de Gustav Mahler, coneguda com a Simfonia Tità, i n’assenyala els temes i les imatges musicals. També anuncia la interpretació de l’obra per l’Orquestra de Cambra de Mallorca, dirigida per Bernat Kegles, i a continuació se n’ofereix l’audició.
Els presentadors analitzen la victòria del Mallorca contra la Real Societat B i la prèvia del partit amb l’Almeria. Xavi Bordó repassa temporades en què el Mallorca va competir a la part alta. El programa també tracta Mourinho, la Premier, les semifinals de la Copa Libertadores, el límit d’estrangers a la lliga brasilera, els planters i la Pilota d’Or.
Vida i miracles de l’home més agosarat, irreverent, crític i antisistema que han conegut mai les Balears. Un tipus que mirava de cara, se’n fotia sense por i carregava contra tothom que anàs en contra del bé comú, fins i tot en els anys més foscos i difícils del país. Parlam d’en JORDI MARTÍ ROSSELLÓ, més conegut com ES MASCLE ROS.
Passamuntanyes, pistoles, explosius plàstics, la policia d’assalt alemanya, trets i cadàvers. Una experiència inoblidable per als 86 passatgers del vol LH 191, que va despegar el 13 d’octubre de 1977 des de Palma. El Boeing 737-230C havia de volar durant 2 hores i 10 minuts per arribar a Frankfurt sense escales, però va trigar ni més ni menys que 5 dies, i va fer escala a Itàlia, Xipre, Bahrain, el Iemen i Somàlia. Volien fer turisme i conèixer món? DONCS DUES TASSES.
Un capítol dedicat a les arrels, als canvis de nom i a la fama que travessa oceans. Parlam d’un mallorquí que va partir ben enfora, fins a Hollywood, i que el món va conèixer com Fortunio Bonanova, actor de pel·lícules mítiques i figura tan brillant com contradictòria. També entram en la història de Hilaria de Can Llarg, una altra mallorquina desconeguda per aquí, però més que famosa per allà. I acabarem amb na Clara Ingold, també actriu amb nom de luxe, però aquest és ben real.
Entrevista a l'expert ufòleg, escriptor, pensador, filòsof i intel·lectual. Fou abduït i tornà per contar-ho. D'aquella experiència va portar al límit el seu físic i decidí el que ningú s'havia atrevit mai a fer: capturà ell mateix un extraterrestre. L'home darrere la llegenda, el qui és un entre un milió, BIEL PERELLÓ.
Continuació del capítol anterior. Més testimonis, cronologia i evolució del fenomen fins a dia d'avui. Si t'ha agradat, no oblidis a donar-li a m'agrada, comentar i compartir. Ens veiem al proper capítol.
Un home tot sol us acompanyarà durant sis capítols, on narrarem algunes de les històries més fascinants, extravagants i fins i tot sobrenaturals que han passat a les nostres illes. Parlarem d’estrelles de Hollywood extraviades, de mentiders professionals, del segrest d’un avió a Son Sant Joan i, com no podia ser d’una altra manera… d’extraterrestres. Començam als anys 70: transició espanyola, militars nord-americans a la Serra de Tramuntana, Mike Oldfield, el bar Menfis i… OVNIS. I també extraterrestres, perquè no. Si t'ha agradat, no oblidis a donar-li a m'agrada, comentar i compartir. Ens veiem al proper capítol.
