El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.
El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.
Panoràmica de l’episodi Primera part: cultura popular i cicle de tardor a Mallorca amb Sebastià Roser: dites meteorològiques, feina al camp, pesca, fruits i bolets, olives i oli, cuina i conserves, festes i fires d’octubre. Segona part: anunci i transició a música de jazz (Fred Hersch) – a la transcripció només hi consten falques publicitàries i continuïtat de l’emissora. "Quan l’octubre ha arribat, s’embra l’ordi, s’assevada i es blat." "Si trona el mes d’octubre, neu segura." Dites, clima i mar Octubre marca el pas a la tardor: dies més curts i frescos, nits més llargues; olor de mata i de terra banyada. Proverbis i senyals: tronades que auguren neu; pluges desitjades per sembrar civada, ordi i blat. A la mar: vents contraris (xaloc, mitjorn, mestral) dificulten la pesca; alternativa gastronòmica amb llampulla, verderols i altres. Fruits, bolets i cuina de tardor Fruits de temporada: magranes, codonys, caquis, nespres, moniatos, castanyes. Bolets: primeres llores, picornells i esclata-sangs. Conserves i rebost: confitures (albercoc, peres, figues), envinagrats (fonoll marí, pebreres, tàperes), i escabetx de caça i peix. Olives, oli i tasques del camp Olives primerenques: per trencar o salar; lluna òptima entorn de Santa Teresa. Collita i trull: any modest però acceptable; renom de l’oli de Mallorca. Feina pagesa: neteja i preparació de terres; espergueres a punt per a l’hivern. Caça i sembra Obertura de la caça (12 d’octubre): conills, llebres, tords més endavant. Sembra de faves: «per la Mare de Déu del Pilar» per tenir un bon favar. Festivitats i tradicions d’octubre El Pilar i Santa Teresa 12 d’octubre: Mare de Déu del Pilar (Festa Nacional) i tradició de sembrar faves. Santa Teresa (15 d’octubre): moment idoni per salar olives. Santa Úrsula i Les Verges Serenates a les donzelles, clavells, mistela i sobretot bunyols. Gloses i reflexions sobre la virginitat en la tradició popular. Beata Catalina Tomàs i Domund Colcada de la Beata a Palma (carrosses, xeremiers, dimonis, bandes). Domund (Dia de les Missions): crida a la generositat amb els missioners. Bunyols: recepta breu Ingredients: farina de força, moniato o patata, ous, llevat de pa. Procés: pasta, llevat 60–90 min, formar amb forat i fregir. Clàssic de les Verges. Fires i mercats de tardor Rellevància de les fires d’octubre arreu de l’illa: Llucmajor (479a ed.), Pobla, Algaida, Búger (rondalles), Cala Ratjada (llampulla), Lluc (Fira de la Serra), Inca (primeres fires cap al tradicional Dijous Bo), Felanitx (pebre bord), Consell (vi i gastrovi), Porreres, Petra, entre d’altres. Recordatoris pràctics Jardí: Sant Rafel, moment per poderar i fertilitzar hortènsies. Embotits i matances: botifarrons, camaiots, sobrassada; preparatius per a Sant Martí (novembre). Tots Sants i Halloween: convivència de tradició i influència anglosaxona. Canvi d’hora: darrer cap de setmana d’octubre, endarrerir 1 hora. Segona part: Jazz Anunci de sessió musical amb Fred Hersch (piano) i Demià Timoné dins el Jazz Warrior Festival. A la transcripció només hi consten falques publicitàries i continuïtat d’antena en aquest tram.
Resum general Programa amb dues meitats clares: Cometes (cinema): homenatge a Robert Redford, amb anècdotes de rodatges, premis i papers que no va fer, i un repàs de càstings mítics com The Way We Were, El cop, El graduat, Veredicte final i Tauró. Entrevista a Rafel Borràs i Ensenyat: trajectòria sindical i activista; definició de capitalisme caníbal; dificultats del sindicalisme davant fons d’inversió i algoritmes; turistificació a les Illes Balears; i l’auge de la pobresa laboral en persones amb feina. "No, tota forma de capitalisme és caníbal, però acaba tendint..." (obre el debat central del programa) Cometes: Robert Redford — cinema i càstings mítics Perfil, premis i influència • Robert Redford (1936–2024): actor, director, productor i fundador de Sundance. • Premis: Òscar i Globus d’Or a millor director per "Gent corrent" (1981); Òscar honorífic (2002). • Com a actor, nominat a l’Òscar per "El cop", no per altres títols icònics esmentats. Anècdotes i decisions de càsting • "Tal com érem" (1973): xocs de mètode entre Streisand i Redford; Sidney Pollack ho descriu com una "bogeria"; cançó de Marvin Hamlisch, Òscar a millor cançó. • "L’home que volia ser rei": projecte de John Huston; Newman i Redford van recomanar Connery i Caine per autenticitat britànica. • "Veredicte final": Redford rebutja el paper per no voler fer un "perdedor"; Newman l’assumeix i triomfa. • "El graduat": Mike Nichols descarta Redford per ser massa "galant" per al personatge; el paper és per Dustin Hoffman. • "Tauró": productors volien Steve McQueen i Robert Redford (excessius per pressupost); càsting final Roy Scheider i Richard Dreyfuss; música icònica de John Williams. "Robert, mira’t al mirall... te pots imaginar tenint dificultats per seduir una dona?" (Mike Nichols, explicant per què no seria Ben a El graduat) Entrevista a Rafel Borràs: sindicalisme, turisme i capitalisme Trajectòria i mirada • Ex-sindicalista (CCOO), analista sociolaboral (Fundació GADESO, jubilat), activista (xarxa de renda bàsica, 15M, docents). • Reivindica Ovidi Montllor (poema d’Estellés, música de Toti Soler) com a marc cultural i ètic. Sindicalisme davant nous actors • Abans es negociava amb empresaris amb cara i ulls; ara, fons d’inversió i estructures opaces: negociació mitjançant intermediaris i menys arrelament local. • Exemple històric positiu: conveni d’hostaleria i garantia mínima d’ocupació de fixos discontinus — estabilitat per a famílies i arrelament educatiu en català. Capitalisme caníbal: definició i impacte local • Capitalisme caníbal = fase extractivista i de despossessió: ja no només extreu plusvàlua del treball, sinó que devora condicions de vida i ecosistemes. • Illes Balears com a "zona de perill": turistificació que comença amb consens i reparteix "miques", però deriva en problemes ecològics, socials i d’habitatge. "Som de l’opinió que les Illes Balears... fa algun temps que s’han convertit en una zona de perill." Mobilització laboral i turistificació • Malgrat convenis, a l’hostaleria de Balears fa anys que no hi ha vagues; tres generacions han viscut millores per negociació, però sense sentir-se’n protagonistes. • Contrast: als EUA hi ha més vagues a hotels (no són societats tan turistificades com monocultiu econòmic i cultural). De l’estat del benestar a la pobresa laboral • S’ha trencat l’equació "feina = inclusió social"; creix la pobresa laboral: usuaris de Càritas, Zaqueo, Caputxins amb feina. • Context teòric: fi de l’"exèrcit de reserva" clàssic; precarietat i sous que no cobreixen costos vitals. Gir neoliberal i política • De la por al comunisme a la hegemonia neoliberal: Thatcher i Reagan; la socialdemocràcia de Blair assumeix el marc neoliberal. • Recordatori de política concreta i Pere Sampol com a exemple de canvis tangibles per a treballadors (tema quedava obert al final del tall).
Panorama general Programa amb dues parts clares: un homenatge cinematogràfic a Robert Redford i una entrevista de fons amb Rafel Borràs sobre el capitalisme caníbal, el turisme a les Balears i el sindicalisme avui. El to combina divulgació cultural i anàlisi sociolaboral amb èmfasi en les conseqüències socials del model turístic. Homenatge a Robert Redford (Cometes) Carrera i premis • Actor, director i productor, fundador del festival de Sundance • Òscar i Globus d’Or al millor director per “Gent corrent” (1981); Òscar honorífic (2002) • Nominat com a actor per “El cop” (1973) Històries de rodatge i papers que (gairebé) van ser • “Tal com érem” (1973): tensió creativa amb Barbra Streisand segons Sidney Pollack; va destacar la cançó Òscar “The Way We Were” • “L’home que volia ser rei”: Huston el volia fer abans amb Bogart i Gable; Newman va recomanar actors britànics i el film acabà amb Sean Connery i Michael Caine • “Veredicte final”: Redford dubtà d’interpretar un perdedor alcohòlic; Paul Newman acceptà el guió original de David Mamet i va brillar • “El graduat”: Mike Nichols descartà Redford per manca de credibilitat com a inadaptat; el paper fou per Dustin Hoffman • “Tauró” (Jaws): els productors somiaven amb Steve McQueen (policia) i Redford (Hooper), però el pressupost i l’encaix van dur a Roy Scheider i Richard Dreyfuss Bandes sonores icòniques • “The Way We Were” — Marvin Hamlisch • “The Sound of Silence” — Simon & Garfunkel • “Jaws Theme” — John Williams Conversa amb Rafel Borràs Trajectòria i motivació • De l’acció sindical (gairebé 30 anys) a l’anàlisi sociolaboral (Fundació Gadeso) • Activisme posterior: 15M, assemblees docents, moviments socials • Reivindicació d’Ovidi Montllor (poesia d’Estellés, música de Toti Soler) com a llegat ètic i estètic Sindicalisme davant fons i algoritmes • Abans es negociava amb empresaris amb rostre; avui, amb intermediaris de fons d’inversió i plataformes • Exemples: EROs i crisis a l’hostaleria i al comerç (p. ex. Perles Majórica), negociacions mediatitzades per bufets externs • Nou repte: algoritmes, plataformes i actors deslocalitzats que dilueixen responsabilitats Què és el “capitalisme caníbal” • Model extractivista que devora drets socials i recursos naturals • A Llatinoamèrica s’estudia com a zones de “perill”; a les Balears, el monocultiu turístic hi tendeix: es reparteixen “miques” fins que l’impacte social i ambiental esdevé insostenible • Efecte col·lateral: tensió “residents vs. turisme” i degradació ecosocial Sindicats i turisme • Hostaleria balear: convenis col·lectius importants (p. ex. garanties per als fixos discontinus) però poca conflictivitat visible (fa “anys i panys” sense vagues) • Als EUA hi ha més vagues hoteleres: societats no “turistificades” faciliten l’organització i el conflicte • Desconnexió: noves generacions d’hotel (recepció, cambreria, kellys) no se senten protagonistes de les conquestes assolides Treball i pobresa avui • De l’Europa del benestar (feina = integració i ascensor social) a l’era dels treballadors pobres • Entitats com Càritas, Zaqueo i Caputxins constaten que molts usuaris tenen feina però no arriben a fi de mes • La precarietat erosiona l’antic consens social Del comunisme al neoliberalisme “El meu principal assoliment és en Blair.” • La revolució conservadora (Thatcher, Reagan) desplaça la socialdemocràcia cap al social-liberalisme • La por al “projecte” del comunisme (més que als míssils) contenia el capital; un cop desapareix, s’imposa el neoliberalisme Polítiques concretes que canvien vides • Record d’en Pere Sampol: - Llei de comerç balear (com a vicepresident) - Millora de cotitzacions per a fixos discontinus (com a senador), reduint “llacunes” a la Seguretat Social i millorant pensions i prestacions Proposta actual: pensions • ILP al Parlament per un complement social a pensions baixes (especialment pensionistes dones). Impacte potencial: prop de 90.000 persones Mitjans i vagues: relat i mètode “Les vagues no se convoquen. Primer s’organitzen i després se fan.” — Marcelino Camacho • Critica tant el tractament mediàtic com l’ús “pervers” del soroll comunicatiu • Importància d’organització real sobre la simple convocatòria Consell final • Per viure millor: dormir millor i tenir la consciència tranquil·la • Fer el possible perquè les generacions futures visquin igual o millor • Cloenda musical amb Tosca (Jonas Kaufmann) — “que les estrelles brillin”
Resum general Conversa profunda sobre educació amb Asun Gallardo (directora del CEIP Gabriel Janer Manila —antigament Gabriel Baiseca— a Son Gotleu), centrada en la vocació docent, la transformació pedagògica, la convivència i la cohesió social en un context de desigualtats. S’hi destaquen pràctiques com la justícia restaurativa, el mindfulness i una gamificació per valors inspirada en Harry Potter per fer protagonista l’alumnat. "Tot està per fer i tot és possible." • El sistema canvia poc en el “continent” (espais, mobiliari) i massa en lleis; cal mirada docent i estabilitat de projectes. • Equitat real: més inversió, ràtios adequades i recursos estables als centres d’atenció preferent; resultats visibles amb l’ampliació a CIPI/ESO (menys abandonament). • Convivència i valors: mediacions entre iguals, cercles restauratius i un projecte de valors universals que dona sentit i motivació. • Impacte al barri i a llarg termini: canvis generacionals i transferència de valors fora del centre, malgrat la mobilitat i la rotació d’alumnat. "No deixar mai d’imaginar." Temes principals Vocació i diagnosi del sistema • Asun Gallardo reivindica una vocació “de sempre” i constata que ha canviat massa poc l’essencial: espais tancats, pupitres dels anys 70, estètiques que condicionen les metodologies. • Crítica a la inestabilitat legislativa: lleis que canvien sense avaluació i sense impacte a llarg termini; currículums poc flexibles comparats amb altres països. Condicions docents, percepció social i xarxes • Cal autoestima docent i reconeixement social; la professió viu pressió, manca de recursos i una cultura de la queixa amplificada per xarxes. • Malgrat tot, la tasca és de màxima responsabilitat: cada alumne té potencial i el docent n’ha de ser facilitador, no punitivista. Protagonisme de l’alumnat i convivència • Premi Ramon Llull 2025 al projecte on l’alumnat és protagonista: mediacions entre iguals (fins i tot entre família i professorat), pràctiques restauratives i responsabilitat en l’aprenentatge. • Canvi de rol del professorat: de “control” a acompanyament i seguiment, amb orgull per l’autonomia i la maduresa dels alumnes. Equitat, barri i polítiques públiques • Son Gotleu: alta immigració, rotació i desigualtats. Reclam de finançament estable (escoles d’estiu, ampliació del temps formatiu) i ràtios adequades. • Evidències d’impacte: amb l’ampliació a CIPI/ESO, de 50 alumnes de 4t d’ESO només se’n “perden” 2; abans titulaven 2–3. • Debat sobre mescla social: a pobles és més factible; a Palma s’hi sumen percepcions de seguretat que condicionen famílies. Valors i gamificació (Harry Potter) • Quarta “pota” del projecte: valors universals treballats amb gamificació. Harry Potter facilita justícia, valentia, lleialtat, esforç i superació en un llenguatge que connecta. • Rituals i solemnitat donen sentit: "Consejo de Hogwarts" trimestral, amb autovaloració pública i canvis de casa segons els valors assolits. "No hem estat honrades... hauríem de tornar a Slytherin." (alumnes que confessen haver copiat) Transferència fora de l’escola i comunitat • Efectes al barri: més respecte i convivència observables; canvi generacional amb exalumnes que avui són famílies implicades. • Repte del “mite de Sísif”: la mobilitat expulsa el capital social creat; cal inversió urbana i de serveis per arrelar la comunitat. Estabilitat de la plantilla • Essencial per a centres d’alta complexitat: referents estables per l’alumnat i temps per formar el professorat en el model del centre. Justícia restaurativa • Contrapunt a la justícia punitiva: separar acte i persona, comprendre conseqüències i necessitats, i restaurar per reintegrar a la comunitat. Millor prevenció de la reincidència. Consell final “No deixar mai d’imaginar, d’il·lusionar-se i de crear els nostres propis somnis.”
Resum general Programa monogràfic dedicat a Rachel Podger amb focus en música de J. S. Bach. L’espai comença amb la presentació d’Ona Mediterrània i el context del cicle de monogràfics, i dona pas a la introducció d’un recital en directe des de Wigmore Hall on s’anuncien la Sonata núm. 1 en sol menor i la Partita núm. 1 en si menor per a violí sol. Entre blocs hi ha diverses falques, salutacions i transicions fins a l’inici del tram musical marcat com a “Música”. El tancament inclou una crida a associar-se a Ona Mediterrània i una peça/poema final. "It's a great joy to welcome online audiences from around the world... The British violinist Rachel Podger joins us for an uplifting recital of solo Bach works." Punts clau • Rachel Podger, violinista barroca de referència, protagonitza el programa amb obres de Bach. • Es destaquen la Sonata núm. 1 en sol menor (BWV 1001) i la Partita núm. 1 en si menor (BWV 1002), situades en el període de Bach a la cort del Príncep Leopold. • El recital s’emmarca en els diumenges matinals de Wigmore Hall, una sèrie que combina talents emergents amb artistes consolidats, amb menció al patrocini que la fa possible. • Es promociona una entrevista de tarda amb el cantant i pedagog alemany Thomas Krastoff. • Diverses falques d’antena i salutacions separen blocs, i al final hi ha una campanya d’associació d’Ona Mediterrània i una peça de text/poesia. Temes principals 1) Context del monogràfic i presentació de l’artista • El programa tanca la sèrie de monogràfics musicals de setembre, dedicant l’episodi a Rachel Podger. • Es vincula l’episodi amb l’actuació de Podger al Festival de Música de Bunyola (12 d’octubre). 2) Introducció al recital de Bach des de Wigmore Hall • Wigmore Hall dona la benvinguda a l’audiència en línia i presenta el recital de violí sol. • Repertori: Sonata núm. 1 en sol menor i Partita núm. 1 en si menor de Bach. • Marc històric: obres del període de Cöthen (cort del Príncep Leopold). 3) El cicle dominical i el patrocini • Els diumenges matinals són un aparador de joves talents i artistes reconeguts. • Es destaca la importància del patrocini per sostenir la tradició del cicle. 4) Contingut complementari i transicions • Anunci d’entrevista amb Thomas Krastoff a la tarda. • Falques, salutacions i silencis entre blocs fins a la secció marcada com a “Música”, on comença el tram musical principal. 5) Recital i tancament • Tram musical identificat a la transcripció com a “Música”, corresponent al recital de Bach interpretat per Rachel Podger. • Crida a associar-se a Ona Mediterrània i peça final de caràcter poètic/declamat. Moments destacats "This morning, we hear Bach's Sonata No. 1 in G minor followed by his Partita No. 1 in B minor." "This series also helps us invest in the talent of the future... we are very grateful to our Sunday morning sponsors." Per a l’oient • Si t’interessa el barroc per a violí sol, aquest episodi resumeix el context i el repertori clau de Bach en la interpretació d’una especialista de referència. • Inclou informació útil sobre el cicle dominical de Wigmore Hall i la campanya d’associació d’Ona Mediterrània.
Resum general de l’episodi Punts destacats • Reconeixement a la divulgació musical: entrevista a Pere (musicòleg, matemàtic i periodista) pel seu Premi Anderroc, amb defensa del paper dels mediadors culturals i de la música en directe. • Focus clàssic/òpera: de Korngold a Wagner. Explicació contextual de “Els Mestres Cantaires de Nuremberg” (1868), el seu ús propagandístic pel nazisme i el missatge de tradició vs innovació a través de Hans Sachs; escolta del preludi, el quintet, la “cançó del premi” i el coral final. • Vida Intel·ligent (educació): dades sobre desigualtats i comprensió lectora, major presència femenina (>55%) i millor finalització de graus, inversió per alumne (Luxemburg vs Espanya), hores lectives i vacances, calendari amb calor i proposta de reducció de ràtios (objectiu 12:1) amb dubtes de com s’implementa. • Ciència: descoberta clau sobre l’aterosclerosi: la molècula propionat d’imidazol (de la microbiota intestinal) és causal en la inflamació arterial i l’esdeveniment agut (ictus/infart). Hi ha un fàrmac en desenvolupament. • Tecnologia i medi ambient: el cost hídric de la IA generativa: una consulta pot consumir ~0,5 litres d’aigua; alerta sobre l’impacte de centres de dades en aigua i energia. Premi Anderroc i la divulgació musical (Entrevista amb Pere) Idees clau • Reconeixement de la cadena cultural: no només músics; també organitzadors, tècnics de so i llum, premsa i ràdio que donen a conèixer l’obra. • Vigència del directe: malgrat Spotify i la digitalització, el concert continua essent central: avui el disc funciona com a “tarja de presentació” per aconseguir bolos. • Suport institucional i creació pròpia: cal que institucions creguin en els músics que creen repertori propi (no només versions). “Mos falta que la gent cregui en els músics que feim música nostra.” Agenda i guardons • Gala del 5 de novembre al Teatre Principal; votació popular oberta a la web d’Anderroc per categories (jazz, pop, clàssica, folk, etc.). • Premis decidits per institució: Antònia Font (reconeixement institucional), Cap Pela (trajectòria) i Pere (personalitat). Participa també l’Obra Cultural en el reconeixement. Clàssica i òpera: de Korngold a Wagner Preludi cinematogràfic • Obertura amb banda sonora de “The Prize” (Mark Robson) de Jerry Goldsmith i recordatori de l’afició del programa per les BSO. Korngold: “La ciutat morta” (Die tote Stadt) • Nota sobre Erich Korngold, pioner de la música de cinema a Hollywood (Errol Flynn) i autor d’una òpera que es veu poc fora d’Alemanya. Wagner: “Els Mestres Cantaires de Nuremberg” (1868) • Context històric: de la Primavera dels Pobles (1848–49) a la unificació prussiana; Wagner assumeix que la cultura vertebra Alemanya. • Personatge i eix temàtic: Hans Sachs, mestre sabater i preservador del cànon; debat de tradició vs innovació per mantenir viva la cultura. • Recepció i política: ús de l’obra pel règim nazi; reflexió crítica sobre la data del 20 de novembre i Santa Cecília. • Audiències: preludi, monòleg de Hans Sachs, el quintet i la “cançó del premi” (“El premi serà l’Eva”), i el coral final on s’explicita el missatge cultural. Missatge central: l’únic vertebrador de la pàtria alemanya és la cultura. • Versions i veus: enregistraments clàssics (MET, James Levine), Karita Mattila (Eva), James Morris (Hans Sachs), Ben Heppner (Walter) i René Kollo (tenor) a la cançó del premi. Vida Intel·ligent: Educació Dades i tendències • Desigualtats persistents i dèficits de comprensió lectora. • Dones a l’educació superior >55% i major taxa d’acabament de graus; el sostre de vidre persisteix al mercat laboral. • Inversió per alumne: Luxemburg ~27.000 $; Espanya ~10.900 $; Perú <2.000 $. Espanya, per sota dels líders europeus comparables. • Hores lectives i vacances: Espanya en línia amb OCDE; el debat real és la distribució i l’impacte del calor a setembre/juny. Polítiques i reptes • Calendari i calor: sense climatització adequada, allargar setembre/juliol és inviable. • Ràtios: proposta ministerial de reducció progressiva fins a ~1 professor per 12 alumnes, però sense pla clar; descens demogràfic pot reduir ràtios de manera “natural”. Prioritat a centres vulnerables (ja passa en centres d’atenció preferent a Balears). Ciència: microbiota i aterosclerosi Descoberta clau • Identificada la molècula de la microbiota intestinal, propionat d’imidazol, com a causa d’inflamació arterial i de ruptura de placa que desencadena ictus/infart (no només correlació; validació en models animals). • Investigació del CNIC (Espanya), finançada majoritàriament per La Caixa, i resultats convergents a la Univ. de Ruhr-Bochum. Impacte • Fàrmac en desenvolupament (col·laboració amb farmacèutica italiana) bloquejant el receptor proteic on s’uneix la molècula: potencial per prevenir milions d’esdeveniments cardiovasculars anuals si supera les fases clíniques. Tecnologia i medi ambient: IA i consum d’aigua • Estimació acadèmica: una consulta a una IA tipus xat pot requerir ~0,5 litres d’aigua per refrigeració de centres de dades. • Doble cost: energia + aigua. Avís a municipis: un “gran centre de dades” pot tensionar subministrament hídric i elèctric. Tancament musical • Aniversari de La flauta màgica (Mozart, 1791): peça de comiat amb Papageno.
El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.
(R) El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.
El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.
El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.
El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.
