El Crepuscle
El Crepuscle
Programa

El Crepuscle

El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 07:00 - 08:00, 21:00 - 22:00 ·1036 episodis
RSS

episodis

13-24 de 1029
  • 59'

    Margalida Melià: Suportant el paradís i Mallorca

    Tome Gorell, Joan Roca, Bielvic i Maria Antic conversen amb la directora i guionista Margalida Melià sobre el llibre d’entrevistes i el documental Suportant el paradís. Melià explica el seu camí cap al cinema i com les converses amb artistes mallorquins van donar peu al projecte. La frase del títol serveix per parlar de la bellesa de Mallorca i de la seva explotació, dels advertiments sobre la destrucció del paisatge i de la responsabilitat local davant la turistificació i la gentrificació. També reflexiona sobre la nostàlgia, el muntatge cinematogràfic, el paper públic de l’artista, la consideració del documental i la funció de la música. A continuació, Anna Maria Antic presenta peces de compositors i intèrprets vinculats a dates d’octubre.

  • 50'

    Toni Pisà i les ficcions de la memòria

    Pere Estelric entrevista Toni Pisà arran de la publicació de Ficcions fugitives. L’autor explica que el llibre, inspirat en Visions fugitives de Prokófiev, combina experiències personals, memòria i invenció, i que passa de materials vinculats a Mallorca a una part més ficcional situada a Nova York. La conversa aborda els orígens de Pisà, la música com a porta d’entrada a altres mons, l’autoficció, la memòria i els temes del fracàs i l’orientació sexual. Pisà parla també d’escriure en català, del procés d’escriptura i de la seva feina en musicologia, docència universitària a distància i activitats de la Fundació per la Música Ibèrica.

  • 42'

    Premis Nobel, desigualtat educativa i puntualitat

    Bielvic explica els Premis Nobel de Medicina i Física: l’optogenètica permet activar o desactivar neurones individuals amb llum i estudiar el funcionament neuronal, mentre que IceCube és un detector de neutrins d’alta energia construït sota el gel de l’Antàrtida. La conversa sobre les addiccions assenyala que encara no se’n coneixen del tot els mecanismes. Anna Maria Antic comenta l’informe PISA i les diferències en la repetició de curs segons el nivell socioeconòmic, relacionades amb els recursos per estudiar, el suport acadèmic, la conducta a classe i la relació amb les escoles. Finalment, els participants debaten sobre la puntualitat en les relacions quotidianes i els retards en concerts i altres actes.

  • 42'

    Octubre: cultura popular, costums i fires

    En Pere Estalric conversa amb Sebastià Roser sobre la cultura popular d’octubre. Repassen el canvi de temps, les dites del mes, la pesca, la sembra, la recollida d’olives i l’elaboració d’oli, així com la caça i la manca de bolets per falta de pluja. També parlen dels productes de temporada i de les conserves, amb una recepta de bunyols. El recorregut pel calendari inclou la Mare de Déu del Pilar, les festes de les Verges, les serenates i els bunyols, el Dia Mundial de les Missions, Tots Sants i els difunts; tots dos manifesten rebuig envers Halloween. Roser anuncia fires d’octubre a diversos municipis i, abans de les falques i la música, s’esmenta un concert de l’Orquestra Simfònica amb música de Richard Strauss.

  • 36'

    Mata de Jonc: 50 anys d’escola cooperativa

    El programa entrevista Manu Segura Fuster i Carme Ronda Periago, mestres de Mata de Jonc, amb motiu de l’inici de la celebració del 50è aniversari de l’escola durant el curs 2026-27. Expliquen com s’organitza com a cooperativa de treball associat, amb una estructura horitzontal i democràtica, i d’on prové el nom del centre. També repassen els seus inicis i els canvis d’ubicació, des de Santa Pagesa fins a l’edifici actual. La conversa tracta la vocació docent, l’evolució de l’educació, l’acollida de la diversitat i el projecte lingüístic en català. Els convidats defensen el caràcter de servei públic de l’escola cooperativa i la continuïtat que pot aportar al projecte educatiu.

  • 58'

    Intel·ligència artificial: usos, límits i responsabilitats

    Tomeu Arell conversa amb el professor i investigador Xavier Barona Gómez, amb la participació de Maria Antic, Joan Roca i Biel Vic, sobre la intel·ligència artificial. Barona explica que els sistemes poden respondre i fer tasques racionals, però no tenen intenció ni sentiments i poden equivocar-se; per això recomana no humanitzar-los ni compartir-hi dades personals. Repassen l’evolució de la informàtica, la visió per computador, les patents i la col·laboració entre universitat i empreses. També tracten els vincles amb assistents, l’ús de la IA en educació i serveis sensibles, els biaixos i la fiabilitat de la informació, la regulació i la responsabilitat davant d’errors. Barona defensa que la IA sigui una eina de suport i que les decisions importants continuïn en mans humanes.

  • 34'

    Les bessones de Casas Bessones s’acomiaden del restaurant

    L’entrevistador conversa amb les dues germanes que han gestionat Casas Bessones, a Portocolom, abans del tancament anunciat per al 12 d’octubre. Expliquen els inicis del negoci dels seus pares, el pas d’una clientela sobretot estrangera a una de més local quan es va estendre el tot inclòs als hotels, i els canvis a la carta, inclòs el tombat. També parlen de la feina concentrada entre maig i octubre, de com es reparteixen les tasques i de les dificultats per trobar personal per a la cuina. Encara no volen avançar el projecte que tenen pensat per al futur de l’espai, però asseguren que no continuaran amb un altre restaurant perquè volen retirar-se. Recorden amb afecte els clients que hi han anat durant dècades i anuncien un tardeo el dia 16.

  • 56'

    El telescopi Nancy Grace Roman, el tim i l’educació

    El programa tracta tres blocs principals. En ciència, en Tomeu Orell explica el telescopi Nancy Grace Roman: estudiarà exoplanetes, energia fosca i matèria fosca, i rep el nom de l’astrofísica que va impulsar el Hubble. També exposa què indiquen dos estudis sobre la salut del tim i la seva possible relació amb els limfòcits T i les teràpies immunitàries contra el càncer. Ana Mariantic comenta els resultats i els indicadors de l’informe PISA, i conversa sobre pantalles, miopia i hàbits dels joves. Joan Roca presenta música de Richard Strauss, parla de Salvar el soldat Ryan i Pressure, i acaba amb comentaris sobre La bola negra i Guitarricadelafuente.

  • 51'

    Toni Tarabini: política, memòria i cultura del pacte

    El programa recupera una entrevista amb el sociòleg Toni Tarabini, feta deu anys abans. Tarabini recorda la seva etapa política, incloent-hi la gestió del transport públic i les decisions urbanístiques, i explica la seva detenció durant el franquisme i el suport que va rebre. També parla de la importància de la música, de Viatge a Ítaca de Lluís Llach, i de la bellesa a partir de la pel·lícula La gran bellesa. La conversa tracta la cultura del pacte i les dificultats per assolir acords polítics, amb una referència al País Basc. Per acabar, Tarabini recomana prendre's menys seriosament un mateix i més seriosament els altres.

  • 40'

    En Figuera i la seva resurrecció

    A El Crepuscle, Tomeu Arell conversa amb Pere Galiana sobre en Figuera, el rellotge de Cort, i el llibre que Galiana li ha dedicat. L’autor explica com la seva feina a l’Ajuntament de Palma i la proximitat quotidiana a les campanades el van dur a investigar-ne la història. Parla de l’origen del rellotge, la funció de la campana en la vida ciutadana, la queda i els tocs d’avís, així com dels canvis de maquinària i del trasllat a l’Ajuntament. També relata com Fernando Fernández Andrés va reparar el rellotge, en va recuperar la precisió i hi va instal·lar un sistema de corda automàtica amb motors de rentadores Alegro. La conversa acaba amb el rellotge de la plaça d’Espanya, aturat des del 2004, i amb el consell de no mirar el rellotge quan s’està amb amics o badant.

  • 57'

    Mata de Jonc als 50: escola, cooperativa i llengua

    Tomé Orell conversa amb Carme Ronda i Manu Segura, mestres i membres de la cooperativa de Mata de Jonc, que celebra cinquanta anys. Els convidats repassen els inicis de l’escola, el pas per Santa Pagesa i Sant Anglada fins a Sant Espanyolet, i expliquen el nom de Mata de Jonc com a imatge de la força que dona la unió. Parlen del funcionament democràtic de la cooperativa de treball associat i del seu vincle amb el servei públic. També tracten l’evolució del projecte educatiu, l’acollida de la diversitat, la defensa de l’ensenyament en català i els canvis en les famílies. Defensen que innovar implica revisar la manera d’ensenyar i relacionar-se amb els infants, no només incorporar tecnologia. Finalment, anuncien cinc activitats pel cinquantenari i comenten per què l’escola ha optat per mantenir-se petita.

  • 45'

    La primera simfonia de Mahler i el concert a Pollença

    Pere Estelric explica els quatre moviments de la primera simfonia de Gustav Mahler, coneguda com a Simfonia Tità, i n’assenyala els temes i les imatges musicals. També anuncia la interpretació de l’obra per l’Orquestra de Cambra de Mallorca, dirigida per Bernat Kegles, i a continuació se n’ofereix l’audició.