El Crepuscle del 29/9/2025
(R) El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.
El Crepuscle
Programa
El Crepuscle
El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.
Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 07:00 - 08:00, 21:00 - 22:00 ·1036 episodis
episodis
301-312 de 1029- 1h
Beethoven: personatge, persona i revolució musical
Resum general Aquest episodi especial, presentat per en Joan Roca (amb aparició posterior d’en Tomeu Arell), és un recorregut intens i molt viu per la figura de Ludwig van Beethoven, amb una distinció clara entre el Beethoven personatge (històric i polític) i el Beethoven persona (humà, íntim i pianista). L’equip s’autoproclama pioner a les Illes en obrir el camí cap al bicentenari de la mort del compositor (1827–2027). "La música instrumental podia servir [...] per transmetre idees, transmetre valors, contar històries. Era una eina narrativa." Eix 1 — Beethoven personatge: música, història i política Il·lustració i despotisme il·lustrat (Cantata per Josep II) • Context bonnès i il·lustrat: admiració per Josep II, el déspota il·lustrat que també apadrinà Mozart. • Cantata juvenil de Beethoven per la mort de Josep II: una suposada “obra menor” que el programa reivindica com a joia primerenca. • Perfil formatiu: no fou un nen prodigi com Mozart; metàfora esportiva: Mozart = Federer (fluïdesa), Beethoven = Nadal (titànic esforç). Heroica i l’ideal revolucionari • Simfonia núm. 3, Eroica (1804–05): inicialment pensada per a Napoleó com a heroi alliberador; Beethoven es desenganya en veure’l coronar-se emperador i esborra “Bonaparte”. • Canvi de paradigma: la música ja no és només ornament o servei litúrgic; esdevé veu d’idees i valors. • Lectura política: l’heroi esdevé conceptual (llibertat dels pobles) i també autobiogràfic (lluita contra la sordesa). Fidelio: la llibertat de les persones concretes • L’única òpera de Beethoven, Fidelio (1805, Viena ocupada), centra la llibertat individual: Leonora, disfressada de “Fidelio”, allibera el seu espòs Florestan. • El programa destaca el quartet del primer acte com un dels dos millors quartets operístics de la història (amb el de Rigoletto de Verdi). Eix 2 — Beethoven i el poder: glòria, propaganda i contradicció • Segment crític i irònic: “Beethoven llepa-culs?” — reflexió sobre l’artista davant l’status quo. • “La victòria de Wellington” (1813): peça marcial i efectista amb cites patriòtiques (Rule, Britannia; God Save the King; Mambrú), presentada com un bunyol patriòtic. • Congrés de Viena: “El moment més gloriós”, un altre gest proestablishment. Eix 3 — La veu del poble: la Novena i la fraternitat • Simfonia núm. 9 (1824): irrupció del cor dins el gènere simfònic; l’“Oda a l’alegria” de Schiller és llegida sobretot com un himne a la fraternitat. • Lectura cívica: la veu coral com a veu del poble i embrionària democràcia. Eix 4 — Beethoven persona: caràcter, ferides, piano Retrat humà • Temperament difícil: misàntrop, relacions complexes, infantesa amb pare alcohòlic i mare absent; la sordesa agreuja l’aïllament. Tres sonates com a autoretrat pianístic • Sonata núm. 23, Apassionata (1804–05): turbulència emocional entre desamors (p. ex., Josephine Deym) i conflictes familiars (cunyada Johanna). • Sonata núm. 26, Les Adieux (1809–10): Viena bombardejada i ocupada; adeus a amics i mecenes (Arxiduc Rudolf) i a l’estimada Antonie Brentano. • Sonata núm. 29, Hammerklavier (1817–18): en sordesa total, fractura amb el nebot Karl; síntesi titànica d’arquitectura i dificultat tècnica extrema. Cambra tardana • Quartet de corda núm. 16 (1826): una de les culminacions de la música universal; llenguatge visionari que anticipa el futur. Epíleg — Beethoven “des de la tomba” • Franz Schubert, Trio Op. 100 (segon moviment): compost poc després de la mort de Beethoven; agonia serena i herència emocional; recordat en el cinema. Opinions i moments destacats • Debat exprés: “digues un compositor clàssic” — popularitat vs importància. Proposta del programa: - • Bach: el més important per a la història de la música. - • Mozart: el més important per a la bellesa. - • Beethoven: el més important per a la història (del nostre món). • Lectures d’intèrprets: comentari sobre Barenboim (desig de més esforzando); recomanació del docudrama BBC “Eroica”. Obres i fragments destacats (selecció) • Cantata per la mort de Josep II (ca. 1790) • Simfonia núm. 3, Eroica (1804–05) • Òpera Fidelio (1805) — quartet del primer acte • “La victòria de Wellington” (1813) • Simfonia núm. 9, “Oda a l’alegria” (1824) • Sonates per a piano: núm. 23 Apassionata; núm. 26 Les Adieux; núm. 29 Hammerklavier • Quartet de corda núm. 16 (1826) • Schubert: Trio Op. 100, II (1827–28) Conclusió • Episodi-tribut que fixa Beethoven com a clau per entendre la modernitat, tant política com artística. El programa es reivindica com a primer a commemorar el bicentenari (2027), entrellaçant l’heroi cívic, el creador i l’home ferit.
- 50'
Capitalisme caníbal, Redford i turisme precari
Panorama del programa Episodi amb dues meitats clares: • Un bloc cultural dedicat a Robert Redford, amb anècdotes de rodatges, premis i papers que va declinar o no li van donar. • Una entrevista en profunditat a Rafel Borràs i Ensenyat sobre sindicalisme, capitalisme caníbal, turistificació i pobresa laboral. "Capitalisme caníbal" com a idea marc: un sistema que no només explota el treball, sinó que també devora el teixit social i el planeta. Cometes: Robert Redford — trajectòria i papers perduts Premis i fites • Òscar i Globus d’Or (millor director) per “Gent corrent” (1981) i Òscar Honorífic (2002). • Com a actor, nominat a l’Òscar per “El cop” (The Sting). • Figura clau com a fundador del festival de Sundance. Anècdotes de rodatge i càsting • “Tal com érem” (1973): Sidney Pollack relatà la tensió entre Barbra Streisand (meticulosa, partidària d’assajar molt) i Redford (de “poques preses”). • “El graduat”: Mike Nichols va descartar Redford perquè “no encaixava” amb la inseguretat del personatge; el paper fou per Dustin Hoffman. • “Veredicte final”: Sidney Lumet volia Redford, però les reticències de l’actor amb un paper d’advocat perdedor van obrir la porta a Paul Newman i al guió original de David Mamet. • “L’home que volia ser rei”: John Huston va acabar triant Sean Connery i Michael Caine després que Paul Newman li recomanés actors britànics en lloc de Redford-Newman. • “Tauró” (Jaws): els productors somiaven amb Steve McQueen i Robert Redford, però el repartiment final (p. ex. Roy Scheider, Richard Dreyfuss) va ser més ajustat i eficaç. Moments musicals destacats • “The Way We Were” (Oscar a millor cançó) i “The Sound of Silence” sonen com a memòria sonora d’una època de cinema. Idea clau: Redford va saber alternar estrellat i criteri, i moltes decisions de càsting icòniques van dependre d’un ajust fi entre imatge pública i credibilitat del personatge. Entrevista a Rafel Borràs i Ensenyat Trajectòria i motivació • Ex-sindicalista de CCOO, analista sociolaboral a Fundació Gadeso, activista en moviments com el 15M i l’assemblea de docents. • Defensa i revisita el llegat d’Ovidi Montllor i Estellés com a brúixola ètica i cultural. Sindicalisme avui: del patró amb cara al capital sense rostre • Abans: negociació directa amb empresaris locals i patronals, amb capacitat d’arribar a acords tangibles (p. ex. garanties per a fixos discontinus després de crisis turístiques). • Ara: intermediaris de fons d’inversió, plataformes i algoritmes. Molt difícil “posar cara” a l’adversari, i per tant, més difícil negociar. • Exemples: expedients i reestructuracions a empreses comercials i industrials locals (p. ex. Perles Majòrica) impulsats per fons externs. Què és el “capitalisme caníbal”? • Concepte amb arrels a l’Amèrica Llatina: extractivisme que devora recursos naturals i condicions de vida de les comunitats. • Trasllat a Balears: la turistificació converteix l’illa en “zona de perill”, amb prosperitat inicial que acaba en desequilibris socials i ecològics. Sindicats, moviments socials i turisme • Els sindicats han ampliat agenda amb feminisme, ecologisme i drets civils; necessari però complex per a una part de la base. • Sector hoteler balear: convenis sense vagues durant anys; tres generacions han viscut millores “per conveni” però sense sentir-se protagonistes de les conquestes. • Contrast: als Estats Units hi ha més vagues en hotels que aquí, perquè l’economia i cultura no estan monocultivades pel turisme. Pobresa laboral i fi del pacte del benestar • Trencament del vincle “feina estable = integració social”. Ara hi ha pobresa amb feina. • Entitats com Càritas o Zaqueo reporten molts usuaris assalariats. • L’antic estat del benestar (1950–1980s) s’articulava també per la “por” del capital al comunisme; sense aquella pressió, el capitalisme s’ha desregulat i financeritzat. “Algú ha de dir que hi ha gent que cobra una pensió de misèria i que la pobresa laboral ja és una realitat.” Idees clau • Capitalisme caníbal: explota persones i planeta; a Balears es manifesta en una turistificació intensa. • Sindicalisme desplaçat: del tracte amb patrons locals a intermediaris de fons d’inversió i plataformes. • Treball amb pobresa: el gran desafiament sociolaboral actual. • Cultura i memòria: Ovidi/Estellés com a referents; Redford com a cas d’estrella amb criteri, i càstings que defineixen èpoques.
El Crepuscle del 24/9/2025
El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.
- 1h
Lohengrin a Bayreuth, educació OCDE i Ig Nobel
Resum general Programa magazine amb tres eixos principals: crònica wagneriana des de Bayreuth (Lohengrin), anàlisi de l’informe Panorama de l’Educació de l’OCDE i repàs dels Premis Ig Nobel (amb una peça d’actualitat científica per desmentir un bulo sobre el paracetamol). "Que quedi molt clar: el paracetamol no provoca autisme" Cròniques bayreotianes: Lohengrin de Wagner Context i “art total” • Estrena a Weimar (1850), dirigida per Franz Liszt; Wagner a l’exili suís. 175è aniversari. • Wagner evoluciona cap a l’art total (més enllà de l’òpera convencional): integració social i estètica; plenitud en Tristany, Parsifal i l’Anell. Trama i lectura política • Ambientació: principis del s. X, a Brabant, just abans del Primer Reich (Sacre Imperi Romanogermànic). Aparició d’Enric I l’Ocellaire com a figura d’unitat germànica. • Conflicte: mort del duc; Elsa de Brabant és acusada per Friedrich von Telramund (instigat per Ortrud, arquetip pagà) d’haver fet desaparèixer el seu germà Gottfried. • Lohengrin (fill de Parsifal, cavaller del Grial) apareix com a defensor amb una condició central: mai no se li pot preguntar el nom o l’origen. Quan la condició es trenca, tot es precipita. • Lectura política: tensió amb “l’amenaça de l’est” (ahir hongaresos, avui metàfores geopolítiques). També es comenta l’ús de Wagner pel nazisme i l’enllaç cinematogràfic de Chaplin. Música i moments destacats • Preludi de l’Acte I sota Christian Thielemann (referència actual wagneriana). • Ària de revelació “In fernem Land” —presentació de Montsalvat i la filiació de Lohengrin: "In fernem Land... eine Burg, die Monsalvat genannt" Producció de Bayreuth (Yuval Sharon, 2009–2023) • Escena traslladada a una comunitat d’éssers-libel·lula que depenen de la llum/energia: metàfora de la crisi energètica i la dependència “de l’est”. • Debat sobre el cigne: no és literal, però hi ha una projecció de núvol amb forma de cigne; resolucions simbòliques (p. ex. Ampelmännchen de Berlín com a referència prussiana/unificadora). • Direcció musical de Thielemann: so de Bayreuth descrit com “metafísic”. Producció controvertida però suggeridora. Repartiment i valoració • Klaus Florian Vogt (Lohengrin) substitueix Piotr Beczała; Elsa van den Heever (Elsa); referències a versions històriques (Otto Wiener, Rudolf Kempe, Filharmònica de Viena). • Balanç: musicalment sòlid, concepte escènic polemico-estimulant. Educació: Panorama OCDE Titulació i desigualtats • Augment de titulació superior entre joves (~48% de mitjana). • Persistència de desigualtats d’origen: a Espanya, 75% dels 25–34 amb títol superior tenen almenys un progenitor amb estudis superiors; només 30% quan els pares no en tenen. Prima salarial i subocupació a Espanya • Mitjana OCDE: estudiants superiors guanyen +54% vs qui no completa secundària; a Espanya només +18%. • Explicació combinada: subocupació (treballs per sota de la qualificació), malpagament i sectors que no retenen talent. Màster, atur i barreres • El màster esdevé diferenciador (el grau “ja no basta”). • Més estudis → menys risc d’atur i salaris més alts, però amb barreres d’accés per origen socioeconòmic (beques insuficients). Comprensió lectora i llengua • Descens en comprensió lectora global; Espanya resisteix millor que altres països, però el nivell preocupant persisteix. • Perdua de vocabulari ric i dificultats per entendre textos administratius/complexos. Repetició i abandonament • Repetidors a l’ESO: entorn del 10% (Espanya ~5%). • Abandonament/reenfocament: només 40% acaba la primera carrera iniciada; més abandonament a Ciències; manca d’orientació i excés/expectatives de l’oferta. Ciència i desinformació Paracetamol i autisme: desmentit • Es desmenteix de forma rotunda la falsedat que el paracetamol causi autisme. • Reacció indignada de la comunitat científica davant declaracions públiques infundades. Premis Ig Nobel (ciència seriosa amb humor) • Nutrició: les llangardaixos “rainbow” dels suburbis africans prefereixen la pizza de quatre formatges (quins compostos n’expliquen l’atractiu?). • Pediatria: lactants mamen més quan la llet materna té aroma d’all (ingesta prèvia de les mares). • Biologia: pintar vaques com zebres redueix un 50% les mosques, menys estrès i potencial més llet. • Química/dietètica: afegir tefló en pols a la dieta indueix pèrdua de pes per sacietat no calòrica —resultat inquietant amb evidents advertiments de seguretat. • Psicologia del llenguatge: una dosi moderada d’alcohol millora la fluïdesa i pronunciació en una llengua acabada d’aprendre. • Aviació/etologia: ratapinyades amb alcohol volen més lent i amb pitjor ecolocalització. • Literatura/medicina: 35 anys mesurant el creixement d’una ungla; desmentit el mite de creixement d’ungles/cabell post mortem. Cloenda • Tancament musical amb "Autumn in New York" i agraïments d’equip.
- 53'
Rodrigo: Concierto de Aranjuez i Suite Mallorca
Visió general Monogràfic musical dedicat a Joaquín Rodrigo amb el seu famós Concierto de Aranjuez, i menció de la suite Mallorca de Baltasar Sant Per, emès arran de concerts recents a Santanyí i Petra. El programa anuncia que durant el setembre els dilluns i dimecres seran monogràfics musicals, i a partir d’octubre tornaran les entrevistes. "El Concierto de Aranjuez representa muchos de los elementos de la música española." Temes principals Concierto de Aranjuez: clau de lectura i moviments • Identitat musical espanyola: l’obra sintetitza elements de la música espanyola, amb arrels flamenques i aire cortesà. • Moviment I – bulería (terra): Inspiració flamenca; ritme de bulería amb combinació de tres i dos (un, dos, tres / un, dos, tres / un, dos, tres...): energia tel·lúrica, arrelada a la terra. • Moviment III – dansa cortesana (aire): Evocació del Palacio de Aranjuez, estètica borbònica a la moda de Versalles; dansa cortesana amb inspiració folklòrica, lleugera i elegant. • Moviment II – la copla i el dol: Espai de la copla, on la música s’atura i apareix el cant; el mestre Rodrigo i la seva esposa havien perdut un fill. La guitarra és la veu humana (dol, preguntes), i l’orquestra la dimensió divina (resposta, consol): diàleg humà-diví. • Tutti, epifania i reconciliació: Un tutti orquestral actua com a epifania; la flauta guia cap a la reconciliació. Les “tres últimes notes” del segon moviment simbolitzen l’ànima del fill que s’eleva. "La guitarra representa su voz, la dimensión de lo humano. La orquesta, la dimensión de lo divino..." "Las tres últimas notas... representan el alma de su hijo, aceptando su destino, dejándolo subir a los cielos." Suite Mallorca de Baltasar Sant Per • El programa anuncia que també s’hi inclourà música de la suite Mallorca de Baltasar Sant Per (contextualitzada per l’audició del cap de setmana), com a complement balear al monogràfic. Context i notes de programa • Programació: al setembre, dilluns i dimecres monogràfics musicals; a l’octubre, retorn de les entrevistes. • Crèdits: presentació de l’equip (coordinació/producció i tècnica) i inici de l’audició amb la invitació “Disfruten”. Glosari express • Bulería: pal flamenc de compàs combinat (3 i 2), viu i rítmic. • Copla: secció lírica de cant; aquí, espai de dol i confidència musical. • Tutti: passatge on toca tota l’orquestra, punt d’intensitat i revelació.
El Crepuscle del 19/9/2025
El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.
El Crepuscle del 18/9/2025
El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.
El Crepuscle del 17/9/2025
El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània. Redifusions cada dia a les 7h a la 88.8FM.
El Crepuscle del 16/9/2025
El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània. Redifusions cada dia a les 7h a la 88.8FM.
- 59'
Nova temporada a Ona Mediterrània i monogràfic Maurice Ravel: 150 anys, cicle a Pollença i Ravel en jazz amb Toni Baquer
Panorama de l'episodi Arrenca la temporada 2025-2026 d’Ona Mediterrània amb el programa Crepuscle en cent estels. El conductor presenta la línia editorial: ràdio de proximitat on la cultura en majúscules és protagonista, amb seccions de cinema, filosofia, pedagogia i entrevistes en profunditat tant a persones reconegudes com a anònims. L’episodi d’avui s’anuncia com un monogràfic dedicat a Maurice Ravel, motivat per l’efemèride dels 150 anys del seu naixement i per un cicle al Claustre de Pollença organitzat per l’Orquestra de Cambra de Mallorca. També es destaca una actuació imminent: Toni Baquer interpretarà Ravel en estil jazz. Un cop fets els crèdits i la crida a començar, el fragment proporcionat inclou llargues repeticions de les expressions «Fins demà!» i «Gràcies», que funcionen com a cortinetes/outro sense contingut editorial afegit. Temes principals • Nova temporada i línia editorial d’Ona Mediterrània • Homenatge a Maurice Ravel: 150 anys del naixement • Agenda cultural: cicle dedicat a Ravel al Claustre de Pollença (Orquestra de Cambra de Mallorca) • Ravel en jazz: anunci de la intervenció de Toni Baquer • Crèdits i arrencada del programa • Cortinetes i tancament amb repeticions de «Fins demà!» i «Gràcies» Detalls clau i cites "una ràdio de proximitat, allà on la cultura en majúscules té molt bona acollida i és protagonista" "avui començam amb un monogràfic dedicat a la música de Maurice Ravel" "en guany es compleixen 150 anys del seu naixement" Puntualitzacions • Les llargues seqüències de «Fins demà!» i «Gràcies» semblen ser cortinetes o proves d’antena, sense desenvolupament del monogràfic dins el fragment disponible. • Les seccions temporals s’han fixat al moment on comença realment cada tema (no només quan s’anuncia), tal com es demana. Notes d’agenda • El cicle dedicat a Maurice Ravel al Claustre de Pollença és organitzat per l’Orquestra de Cambra de Mallorca i encara s’hi pot assistir el dissabte vinent (segons s’indica al programa). • Toni Baquer oferirà una proposta de Ravel en clau jazz.
El Crepuscle del 15/9/2025
(R) El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.