El Crepuscle
El Crepuscle
Programa

El Crepuscle

El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 07:00 - 08:00, 21:00 - 22:00 ·1036 episodis
RSS

episodis

289-300 de 1029
  • 1h

    Educació, convivència i valors a Son Gotleu

    Context i convidada Convidada: Asun Gallardo (Maria Assumpció Gallardo Bonat), 36 anys de docència i 8 de direcció al Centre Gabriel Baiseca, premiada (Medalla d’Or de Palma 2012 i Premi Ramon Llull 2025). Va triar “Moon River” per obrir: homenatge a son pare (pintor, escultor i escriptor) i a la passió per l’aprenentatge que l’ha acompanyada des de petita. "Tot està per fer i tot és possible" — Miquel Martí i Pol, lema inspirador de la convidada. Diagnosi del sistema educatiu (què falla i què cal canviar) Punt crític clau: la mirada del professorat cap a l’alumnat. • La normativa canvia massa sovint i sense avaluació. • Currículums massa rígids i antics; poca flexibilitat. • Ràtios elevades i baixa inversió (≈4,9% del PIB), especialment greu en zones amb alta immigració. L’“estètica” i l’arquitectura escolar condicionen la pedagogia: • Aules tancades, mobiliari tradicional (fins i tot pupitres del 1975), espais que no conviden a aprendre. Vocació, docència i xarxes socials Crisi de vocacions: sense una vocació enorme, costa sostenir-se; l’entorn és més complex (xarxes, manca de respecte, conflictes importats de fora). Xarxes socials: connexió útil, però també amplifiquen la queixa i el pessimisme. Ètica professional de la convidada: • Focus en el potencial de cada alumne. • Rebuig a la cultura de la queixa: la responsabilitat és acompanyar perquè cadascú assoleixi el màxim. "La queixa no entra dins la responsabilitat. La meva tasca és donar tot l’espai perquè l’alumnat arribi al màxim." L’alumnat protagonista: convivència i restauració Model de centre: l’alumnat és agent actiu de la convivència. • Programa de mediació entre iguals: els alumnes medien fins i tot en casos complexos (alumne-família-docent). • Canvi de rol docent: del control al seguiment i acompanyament. • Pràctiques restauratives i cercles: es treballa l’expressió emocional, l’empatia i la responsabilitat. • Mindfulness i “aula d’escolta”: atendre realitats difícils que l’alumnat comparteix i regular abans d’aprendre. Equitat i territori: Son Gotleu Zona amb alta immigració i desigualtats marcades. • Estratègies: ampliació del temps formatiu (gratuït), aliances comunitàries, plataforma de barri i centres d’atenció preferent. • Reptes de finançament estable: evitar dependre de subvencions puntuals (ex.: escola d’estiu). CIPSO i continuïtat a l’ESO: reducció dràstica de l’abandonament i més titulacions. Debat sobre barreja social a Palma: cal seny; també compta la vida de barri (jugar i conviure amb els companys prop de casa) i la percepció de seguretat de les famílies. Metodologies i valors: gamificació “Hogwarts” Quarta “pota” del projecte: educació en valors universals via la narrativa de Harry Potter. • Cases, privilegis i autoevaluació trimestral al “Consell de Hogwarts” (solemne i col·lectiu). • Valors treballats: justícia, valentia, lleialtat, honradesa, esforç. • Exemple: alumnes que confessen haver copiat i retrocedeixen de casa per coherència i aprenentatge ètic. Resultats i impacte Millora sostinguda: menys alumnat “perdut”, més permanència i titulació. Transferència al barri: es veu en actituds al carrer; generació de famílies exalumnes amb noves expectatives i compromís educatiu. Risc estructural: la mobilitat (sortida de famílies estabilitzades i arribada de nouvinguts) obliga a recomençar sovint. Gestió i organització: plantilla estable En centres com el seu, l’estabilitat de la plantilla és clau: • Permet formació interna i coherència pedagògica. • Dona referents constants a l’alumnat. Justícia restaurativa (definició clau) No és càstig; és separar l’acte de la persona, entendre danys i necessitats i restaurar des de la responsabilitat. "Si es dona el procés restauratiu, allò no es repeteix." Música i cites “Moon River” (inspiració familiar), “Over the Rainbow” (esperança després de la tempesta) i “Imagine” (visió i il·lusió col·lectiva). Consell final de la convidada No deixar mai d’imaginar. • Mantenir la il·lusió i crear els propis somnis, també a l’escola.

  • El Crepuscle del 10/10/2025

    El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.

  • 1h

    Ones gravitacionals, ètica científica i educació

    Resum general Conversa profunda i amena amb la física teòrica Alicia Sintes Olives (UIB) sobre el present i futur de la detecció d’ones gravitacionals, els dilemes d’ètica científica, el paper de l’educació i la divulgació, i la realitat de fer recerca a casa nostra. Entre música i anècdotes, Sintes repassa 10 anys d’avenços des de la primera detecció i traça un horitzó amb detectors de nova generació. • Ones gravitacionals: de 1 a 330 deteccions en una dècada — nous tipus de forats negres, mesures de la constant de Hubble i l’origen d’elements pesants via fusió d’estels de neutrons. • Ètica i ciència — el cas Oppenheimer, el vincle històric amb usos militars i una decisió personal de no signar contractes de defensa. • Educació i vocació — la ciència i les lletres són complementàries; l’educació com a veritable “ascensor social” davant la loteria. • Política científica i burocràcia — finançament en augment però excés de traves administratives; com atraure i retenir talent. • Divulgació i impacte mediàtic — de resums multilingües a TV generalista; el poder de fer arribar la ciència i despertar vocacions. Context humà i cultural • Música com a fil conductor: d’un rèquiem per l’“estupidesa humana” actual a El Pi de Formentor per parlar d’arrels i resistència. • Vida extraterrestre, SETI i computació distribuïda; l’univers: finit o infinit? La importància de formular les preguntes correctes. Temes principals Ones gravitacionals i descobertes (2015–2025) De 1 a ~330 deteccions: una veritable “simfonia” de senyals. Noves poblacions de forats negres estel·lars i cossos compactes inesperats. Kilonova 2017: confirmació de l’origen d’elements pesants; inici de l’astronomia multimensatger. Xarxa global de detectors i futur LIGO (Hanford, Livingston), Virgo (Pisa), KAGRA (Japó, soterrat i criogènic), tercer LIGO a l’Índia. Sensibilitat extrema: distorsions menors que una deu mil·lèsima del tamany d’un protó. Full de ruta: Einstein Telescope i LISA — cap a milions de deteccions/any i astronomia de precisió. Ètica científica i usos militars Oppenheimer com a cas paradigmàtic i ambigu. Decisió personal: no treballar en contractes classificats de defensa tot i el potencial benefici econòmic. Educació, vocació i societat Superar la falsa dicotomia “ciències vs lletres”. L’educació com a motor de mobilitat social; alfabetització numèrica imprescindible. Política científica i gestió Increment de pressupost, però burocràcia asfixiant i sospita sistemàtica. Aposta per atraure talent internacional i facilitar la recerca al dia a dia. Divulgació i cultura científica Resums científics en múltiples idiomes, xerrades públiques, mitjans generalistes. L’impacte inesperat d’aparicions a TV (p. ex., La Resistència) en visibilitat i vocacions. Moments destacats 1869: “Exactament 330 deteccions” acumulades. 1952: Futur amb ET i LISA: de deteccions cada 3 dies a milions/any. 2660–2685: Primera observació multimensatger (2017) i el seu valor científic. 2538–2567: Sensibilitat i magnitud de les mesures (“menys que una deu mil·lèsima d’un protó”). Idees clau Ciència + humanitats: comunicar bé és tan essencial com calcular bé. Formular preguntes adequades és sovint més decisiu que cercar respostes immediates. Talents i carreres: grups com el de la UIB són “llançadores” cap a places internacionals o la indústria de dades/IA. Cites “El que crec que no té límits és l’estupidesa humana.” “Per primera vegada, havíem escoltat una cançó de l’univers.” “A vegades s’han de formular les preguntes correctes; inclús formular una pregunta no és fàcil.” Termes clau Ones gravitacionals, LIGO, Virgo, KAGRA, Einstein Telescope, LISA Forats negres, estels de neutrons, kilonova, constant de Hubble SETI, BOINC/Einstein@Home, IAC3, supercomputació Divulgació científica, ètica científica, burocràcia universitària

  • 1h

    Pere Garau: patrimoni, urbanisme i comerç local

    Visió general de l’episodi Programa dedicat a una conversa amb Àngels Fermoselle (activista d’ARCA i comerciant a Pere Garau) sobre el barri, el seu patrimoni i els reptes d’urbanisme, mobilitat i comerç local. A la segona part, espai de falques, promos i música en antena, amb l’anunci previ d’una audició de Manuel de Falla. "Dins el meu sector, el nostre triomf ha estat el nostre fracàs." "El rei del Mambo continua sent el cotxe." "Si ARCA no existís, l’hauríem d’inventar." Entrevista a Àngels Fermoselle (ARCA) — Pere Garau i la ciutat La botiga Integral i l’evolució del sector • Origen del nom “Integral” per la moda del pa integral; 46 anys de trajectòria al costat del Mercat de Pere Garau • Diversitat de clientela i nova cultura dietètica aportada per immigració hispanoparlant • Passatge de productes de nínxol a consum massiu: pa integral, llets vegetals, Omega-3, isoflavones • Percepció de preu dels supermercats vs. qualitat i proximitat del comerç especialitzat "El nostre triomf ha estat el nostre fracàs" (quan el producte s’estén, desapareix l’especificitat del comerç de proximitat) Pere Garau: història, onades migratòries i identitat urbana • Tres onades migratòries configuren el barri: part forana (Eixample), peninsulars (boom turístic), immigració recent (xinesa, magribina, llatinoamericana) • Conseqüències urbanístiques: substitució de plantes baixes per edificis de 8–9 alçades en carrers estrets; pèrdua de qualitat urbana • Falta de visió estratègica: ha primat l’emergència i l’impuls econòmic del moment sense criteris de preservació • Problema d’aparcament i saturació viària: solars que no admeten soterranis generen més cotxes al carrer Preservació i victòries d’ARCA al barri • 100 cases obreres catalogades ambientalment, testimoni del patrimoni humil • Plaça de les Columnes i l’antic Hostal Baleares salvats; avui hotel emblemàtic que manté memòria i continuïtat urbana • Avertiment sobre “ciutat decorat”: el cas del 31 de Desembre (Gaspar Bennàssar) i el risc de falses reconstruccions Comerç local, relleu i gentrificació • Fragilitat del petit comerç per manca de relleu generacional i hàbits de compra (internet/grans superfícies) • Valor dels comerços emblemàtics (Merceria Durant, Esparteria Mesquida) com a identitat i cohesió social • Crítica a la inversió concentrada a Nuredduna: cal invertir cap a l’interior del barri per evitar gentrificació Mobilitat, vianants i espai públic • Peatonalització sí, però amb criteri: evitar saturació de terrasses i prioritzar voreres àmplies amb arbres i bancs • Crítica a la plataforma única: despersonalització, inseguretat per a infants i persones grans, invasió de voreres • El vianant és el gran oblidat: itineraris trencats, semàfors redundants, voreres estretes • Campanya d’ARCA “Patinets i bicis a ratlla”: la regulació és imprescindible per a la convivència viària ARCA: missió, patrimoni humil i impacte • ARCA és necessària per defensar patrimoni en risc, especialment el patrimoni humil més vulnerable • De les derrotes també s’aprèn: el cas del carrer Aníbal (pèrdua) va impulsar la protecció efectiva de Santa Catalina Segona part: música, falques i promos • Anuncis institucionals i promos del dial d’Ona Mediterrània • Tancament d’antena amb música en català i cortinetes • El programa havia anunciat “Noche(s) en los Jardines de España” de Manuel de Falla en motiu de l’inici de temporada de la Simfònica de les Illes Balears

  • 1h

    Tristan i Isolda, Nobels, menús i examen de conduir

    Introducció • El programa obre amb el fil conductor “mori d’amor” i presenta els temes del dia: Wagner i Tristan i Isolda, Premis Nobel (Medicina i Física), i Vida intel·ligent (menjadors universitaris i examen de conduir). "Visca Wagner" Música i òpera: Wagner — Tristan i Isolda Context i preludi • Joan Roca tanca les “cròniques bayreuthianes” d’estiu amb Tristan i Isolda. • Estrena a Munic (1865): projecte dificilíssim; orquestra i cantants desbordats; suport clau de Lluís II de Baviera. • Direcció d’estrena: Hans von Bülow, mal vist pel públic i amb l’afront personal del triangle Cosima–Wagner. • Escolta del preludi en versió Karl Böhm (Bayreuth, 1966): considerat un punt d’inflexió de la música cap a la modernitat. Wagner dins la seva obra i l’empremta Matilde Wesendonck • Roca situa Tristan com una “illa” dins Wagner: la seva obra més íntima, lligada a tradició celta i a les obsessions personals. • Biografia: exili a Suïssa, acollit per un ric comerciant de seda; Matilde Wesendonck com a musa. Parla dels Wesendonck Lieder (veu Lise Davidsen). • Perfil humà: “Wagner homo” — enamoraments compulsivs; Cosima Wagner (abans von Bülow) i Mina Planner, les seves parelles. Recepció, “Lolo Wagner” i el duo d’amor • A Munic, recel popular per l’afició del rei a Wagner: el mote “Lolo Wagner” juga amb la memòria de Lola Montez (amant de Lluís I). • Escolta del duo d’amor de l’Acte II (versió històrica amb Suthaus i Flagstad, dir. Furtwängler). Culminació: Liebestod i comiat • Explicació del final: mort per amor; Isolda canta el “Liebestod” sobre el cos de Tristan. • Escolta canònica: Jessye Norman amb Herbert von Karajan. • Roca anuncia plans per a l’estiu: tota la Tetralogia a Bayreuth i peregrinació al restaurant Eule (El Mussol), lloc wagnerià. Ciència: Premis Nobel Nobel de Medicina — cèl·lules T reguladores i FOXP3 • Guardonats: Mary Brunkow, Fred Ramsdell i S. Sakaguchi. • Descobriments clau: - Aïllament de les cèl·lules T reguladores (Treg) (Sakaguchi, 1995): orquestren i moderen la resposta immune. - Identificació del gen FOXP3 (anomenat al programa com “Fox P3/focs P3”) com a essencial per al desenvolupament de Treg. - Relació amb malalties autoimmunes (p. ex. síndrome IPEX, lligada a l’X, greu en nens). Nobel de Física — quàntica a escala macroscòpica • Guardonats: John Clark(e), Michael/Michel Devoret i John Martinis (Berkeley i UCSB). • Fites: - Observació de l’efecte túnel quàntic macroscòpic. - Quantització de l’energia en circuits elèctrics. • Idea central: determinar a partir de quines dimensions un sistema mostra comportament quàntic i quan es perd a escala clàssica. Homenatge — Jane Goodall • Record a la primatòloga i a la seva observació de ximpanzés a l’Àfrica sense formació acadèmica formal inicial. • Descobriments popularitzats: - Ús d’eines (branquetes per treure insectes; fulles com a “gots”). - Transmissió cultural de pràctiques entre individus. - Personalitats diferenciades en ximpanzés (tímids, violents, reflexius, carinyosos). • Paral·lel amb exploradores com Dorothea Bate: vies no convencionals que obren grans troballes. Vida intel·ligent — Menjadors universitaris i examen de conduir Menjadors universitaris: preu, qualitat i model • Mesura: límit de 7,55 € pel menú estudiantil a totes les cafeteries de la universitat; objectiu d’equitat i abaratiment. • Qüestions obertes: - Qualitat i nutrició: demanada d’equilibri nutricional en els menús. - Concessions: viabilitat econòmica, deutes i tancaments en models concessionats; proposta de valorar gestió pública directa. - Oferta addicional: atenció a màquines de vending (p. ex. begudes energètiques) en entorns educatius. - Avaluació: suggeriment de seguir l’impacte (més estudiants dinant al campus?) per justificar l’aportació pública. Examen teòric de conduir: suspensos i causes • Dada: prop del 50% de suspesos al teòric. • Factors citats: - Preparació en línia amb poca assistència a classes. - Manca de comprensió lectora. • Mirant endavant: automatització progressiva (més canvis automàtics i, eventualment, conducció autònoma) pot canviar el valor de certes destreses. Tancament musical • Cloenda amb Dire Straits — “Sultans of Swing” (disc debut publicat un 7 d’octubre de 1978) i comiat del programa.

  • 58'

    Octubre a Mallorca: cultura popular i jazz

    Panoràmica de l’episodi Primera part: cultura popular i cicle de tardor a Mallorca amb Sebastià Roser: dites meteorològiques, feina al camp, pesca, fruits i bolets, olives i oli, cuina i conserves, festes i fires d’octubre. Segona part: anunci i transició a música de jazz (Fred Hersch) – a la transcripció només hi consten falques publicitàries i continuïtat de l’emissora. "Quan l’octubre ha arribat, s’embra l’ordi, s’assevada i es blat." "Si trona el mes d’octubre, neu segura." Dites, clima i mar Octubre marca el pas a la tardor: dies més curts i frescos, nits més llargues; olor de mata i de terra banyada. Proverbis i senyals: tronades que auguren neu; pluges desitjades per sembrar civada, ordi i blat. A la mar: vents contraris (xaloc, mitjorn, mestral) dificulten la pesca; alternativa gastronòmica amb llampulla, verderols i altres. Fruits, bolets i cuina de tardor Fruits de temporada: magranes, codonys, caquis, nespres, moniatos, castanyes. Bolets: primeres llores, picornells i esclata-sangs. Conserves i rebost: confitures (albercoc, peres, figues), envinagrats (fonoll marí, pebreres, tàperes), i escabetx de caça i peix. Olives, oli i tasques del camp Olives primerenques: per trencar o salar; lluna òptima entorn de Santa Teresa. Collita i trull: any modest però acceptable; renom de l’oli de Mallorca. Feina pagesa: neteja i preparació de terres; espergueres a punt per a l’hivern. Caça i sembra Obertura de la caça (12 d’octubre): conills, llebres, tords més endavant. Sembra de faves: «per la Mare de Déu del Pilar» per tenir un bon favar. Festivitats i tradicions d’octubre El Pilar i Santa Teresa 12 d’octubre: Mare de Déu del Pilar (Festa Nacional) i tradició de sembrar faves. Santa Teresa (15 d’octubre): moment idoni per salar olives. Santa Úrsula i Les Verges Serenates a les donzelles, clavells, mistela i sobretot bunyols. Gloses i reflexions sobre la virginitat en la tradició popular. Beata Catalina Tomàs i Domund Colcada de la Beata a Palma (carrosses, xeremiers, dimonis, bandes). Domund (Dia de les Missions): crida a la generositat amb els missioners. Bunyols: recepta breu Ingredients: farina de força, moniato o patata, ous, llevat de pa. Procés: pasta, llevat 60–90 min, formar amb forat i fregir. Clàssic de les Verges. Fires i mercats de tardor Rellevància de les fires d’octubre arreu de l’illa: Llucmajor (479a ed.), Pobla, Algaida, Búger (rondalles), Cala Ratjada (llampulla), Lluc (Fira de la Serra), Inca (primeres fires cap al tradicional Dijous Bo), Felanitx (pebre bord), Consell (vi i gastrovi), Porreres, Petra, entre d’altres. Recordatoris pràctics Jardí: Sant Rafel, moment per poderar i fertilitzar hortènsies. Embotits i matances: botifarrons, camaiots, sobrassada; preparatius per a Sant Martí (novembre). Tots Sants i Halloween: convivència de tradició i influència anglosaxona. Canvi d’hora: darrer cap de setmana d’octubre, endarrerir 1 hora. Segona part: Jazz Anunci de sessió musical amb Fred Hersch (piano) i Demià Timoné dins el Jazz Warrior Festival. A la transcripció només hi consten falques publicitàries i continuïtat d’antena en aquest tram.

  • 53'

    Capitalisme caníbal, Redford i turisme a Balears

    Resum general Programa amb dues meitats clares: Cometes (cinema): homenatge a Robert Redford, amb anècdotes de rodatges, premis i papers que no va fer, i un repàs de càstings mítics com The Way We Were, El cop, El graduat, Veredicte final i Tauró. Entrevista a Rafel Borràs i Ensenyat: trajectòria sindical i activista; definició de capitalisme caníbal; dificultats del sindicalisme davant fons d’inversió i algoritmes; turistificació a les Illes Balears; i l’auge de la pobresa laboral en persones amb feina. "No, tota forma de capitalisme és caníbal, però acaba tendint..." (obre el debat central del programa) Cometes: Robert Redford — cinema i càstings mítics Perfil, premis i influència • Robert Redford (1936–2024): actor, director, productor i fundador de Sundance. • Premis: Òscar i Globus d’Or a millor director per "Gent corrent" (1981); Òscar honorífic (2002). • Com a actor, nominat a l’Òscar per "El cop", no per altres títols icònics esmentats. Anècdotes i decisions de càsting • "Tal com érem" (1973): xocs de mètode entre Streisand i Redford; Sidney Pollack ho descriu com una "bogeria"; cançó de Marvin Hamlisch, Òscar a millor cançó. • "L’home que volia ser rei": projecte de John Huston; Newman i Redford van recomanar Connery i Caine per autenticitat britànica. • "Veredicte final": Redford rebutja el paper per no voler fer un "perdedor"; Newman l’assumeix i triomfa. • "El graduat": Mike Nichols descarta Redford per ser massa "galant" per al personatge; el paper és per Dustin Hoffman. • "Tauró": productors volien Steve McQueen i Robert Redford (excessius per pressupost); càsting final Roy Scheider i Richard Dreyfuss; música icònica de John Williams. "Robert, mira’t al mirall... te pots imaginar tenint dificultats per seduir una dona?" (Mike Nichols, explicant per què no seria Ben a El graduat) Entrevista a Rafel Borràs: sindicalisme, turisme i capitalisme Trajectòria i mirada • Ex-sindicalista (CCOO), analista sociolaboral (Fundació GADESO, jubilat), activista (xarxa de renda bàsica, 15M, docents). • Reivindica Ovidi Montllor (poema d’Estellés, música de Toti Soler) com a marc cultural i ètic. Sindicalisme davant nous actors • Abans es negociava amb empresaris amb cara i ulls; ara, fons d’inversió i estructures opaces: negociació mitjançant intermediaris i menys arrelament local. • Exemple històric positiu: conveni d’hostaleria i garantia mínima d’ocupació de fixos discontinus — estabilitat per a famílies i arrelament educatiu en català. Capitalisme caníbal: definició i impacte local • Capitalisme caníbal = fase extractivista i de despossessió: ja no només extreu plusvàlua del treball, sinó que devora condicions de vida i ecosistemes. • Illes Balears com a "zona de perill": turistificació que comença amb consens i reparteix "miques", però deriva en problemes ecològics, socials i d’habitatge. "Som de l’opinió que les Illes Balears... fa algun temps que s’han convertit en una zona de perill." Mobilització laboral i turistificació • Malgrat convenis, a l’hostaleria de Balears fa anys que no hi ha vagues; tres generacions han viscut millores per negociació, però sense sentir-se’n protagonistes. • Contrast: als EUA hi ha més vagues a hotels (no són societats tan turistificades com monocultiu econòmic i cultural). De l’estat del benestar a la pobresa laboral • S’ha trencat l’equació "feina = inclusió social"; creix la pobresa laboral: usuaris de Càritas, Zaqueo, Caputxins amb feina. • Context teòric: fi de l’"exèrcit de reserva" clàssic; precarietat i sous que no cobreixen costos vitals. Gir neoliberal i política • De la por al comunisme a la hegemonia neoliberal: Thatcher i Reagan; la socialdemocràcia de Blair assumeix el marc neoliberal. • Recordatori de política concreta i Pere Sampol com a exemple de canvis tangibles per a treballadors (tema quedava obert al final del tall).

  • 1h

    Capitalisme caníbal i turisme; homenatge a Redford

    Panorama general Programa amb dues parts clares: un homenatge cinematogràfic a Robert Redford i una entrevista de fons amb Rafel Borràs sobre el capitalisme caníbal, el turisme a les Balears i el sindicalisme avui. El to combina divulgació cultural i anàlisi sociolaboral amb èmfasi en les conseqüències socials del model turístic. Homenatge a Robert Redford (Cometes) Carrera i premis • Actor, director i productor, fundador del festival de Sundance • Òscar i Globus d’Or al millor director per “Gent corrent” (1981); Òscar honorífic (2002) • Nominat com a actor per “El cop” (1973) Històries de rodatge i papers que (gairebé) van ser • “Tal com érem” (1973): tensió creativa amb Barbra Streisand segons Sidney Pollack; va destacar la cançó Òscar “The Way We Were” • “L’home que volia ser rei”: Huston el volia fer abans amb Bogart i Gable; Newman va recomanar actors britànics i el film acabà amb Sean Connery i Michael Caine • “Veredicte final”: Redford dubtà d’interpretar un perdedor alcohòlic; Paul Newman acceptà el guió original de David Mamet i va brillar • “El graduat”: Mike Nichols descartà Redford per manca de credibilitat com a inadaptat; el paper fou per Dustin Hoffman • “Tauró” (Jaws): els productors somiaven amb Steve McQueen (policia) i Redford (Hooper), però el pressupost i l’encaix van dur a Roy Scheider i Richard Dreyfuss Bandes sonores icòniques • “The Way We Were” — Marvin Hamlisch • “The Sound of Silence” — Simon & Garfunkel • “Jaws Theme” — John Williams Conversa amb Rafel Borràs Trajectòria i motivació • De l’acció sindical (gairebé 30 anys) a l’anàlisi sociolaboral (Fundació Gadeso) • Activisme posterior: 15M, assemblees docents, moviments socials • Reivindicació d’Ovidi Montllor (poesia d’Estellés, música de Toti Soler) com a llegat ètic i estètic Sindicalisme davant fons i algoritmes • Abans es negociava amb empresaris amb rostre; avui, amb intermediaris de fons d’inversió i plataformes • Exemples: EROs i crisis a l’hostaleria i al comerç (p. ex. Perles Majórica), negociacions mediatitzades per bufets externs • Nou repte: algoritmes, plataformes i actors deslocalitzats que dilueixen responsabilitats Què és el “capitalisme caníbal” • Model extractivista que devora drets socials i recursos naturals • A Llatinoamèrica s’estudia com a zones de “perill”; a les Balears, el monocultiu turístic hi tendeix: es reparteixen “miques” fins que l’impacte social i ambiental esdevé insostenible • Efecte col·lateral: tensió “residents vs. turisme” i degradació ecosocial Sindicats i turisme • Hostaleria balear: convenis col·lectius importants (p. ex. garanties per als fixos discontinus) però poca conflictivitat visible (fa “anys i panys” sense vagues) • Als EUA hi ha més vagues hoteleres: societats no “turistificades” faciliten l’organització i el conflicte • Desconnexió: noves generacions d’hotel (recepció, cambreria, kellys) no se senten protagonistes de les conquestes assolides Treball i pobresa avui • De l’Europa del benestar (feina = integració i ascensor social) a l’era dels treballadors pobres • Entitats com Càritas, Zaqueo i Caputxins constaten que molts usuaris tenen feina però no arriben a fi de mes • La precarietat erosiona l’antic consens social Del comunisme al neoliberalisme “El meu principal assoliment és en Blair.” • La revolució conservadora (Thatcher, Reagan) desplaça la socialdemocràcia cap al social-liberalisme • La por al “projecte” del comunisme (més que als míssils) contenia el capital; un cop desapareix, s’imposa el neoliberalisme Polítiques concretes que canvien vides • Record d’en Pere Sampol: - Llei de comerç balear (com a vicepresident) - Millora de cotitzacions per a fixos discontinus (com a senador), reduint “llacunes” a la Seguretat Social i millorant pensions i prestacions Proposta actual: pensions • ILP al Parlament per un complement social a pensions baixes (especialment pensionistes dones). Impacte potencial: prop de 90.000 persones Mitjans i vagues: relat i mètode “Les vagues no se convoquen. Primer s’organitzen i després se fan.” — Marcelino Camacho • Critica tant el tractament mediàtic com l’ús “pervers” del soroll comunicatiu • Importància d’organització real sobre la simple convocatòria Consell final • Per viure millor: dormir millor i tenir la consciència tranquil·la • Fer el possible perquè les generacions futures visquin igual o millor • Cloenda musical amb Tosca (Jonas Kaufmann) — “que les estrelles brillin”

  • 1h

    Educació transformadora a Son Gotleu: vocació i valors

    Resum general Conversa profunda sobre educació amb Asun Gallardo (directora del CEIP Gabriel Janer Manila —antigament Gabriel Baiseca— a Son Gotleu), centrada en la vocació docent, la transformació pedagògica, la convivència i la cohesió social en un context de desigualtats. S’hi destaquen pràctiques com la justícia restaurativa, el mindfulness i una gamificació per valors inspirada en Harry Potter per fer protagonista l’alumnat. "Tot està per fer i tot és possible." • El sistema canvia poc en el “continent” (espais, mobiliari) i massa en lleis; cal mirada docent i estabilitat de projectes. • Equitat real: més inversió, ràtios adequades i recursos estables als centres d’atenció preferent; resultats visibles amb l’ampliació a CIPI/ESO (menys abandonament). • Convivència i valors: mediacions entre iguals, cercles restauratius i un projecte de valors universals que dona sentit i motivació. • Impacte al barri i a llarg termini: canvis generacionals i transferència de valors fora del centre, malgrat la mobilitat i la rotació d’alumnat. "No deixar mai d’imaginar." Temes principals Vocació i diagnosi del sistema • Asun Gallardo reivindica una vocació “de sempre” i constata que ha canviat massa poc l’essencial: espais tancats, pupitres dels anys 70, estètiques que condicionen les metodologies. • Crítica a la inestabilitat legislativa: lleis que canvien sense avaluació i sense impacte a llarg termini; currículums poc flexibles comparats amb altres països. Condicions docents, percepció social i xarxes • Cal autoestima docent i reconeixement social; la professió viu pressió, manca de recursos i una cultura de la queixa amplificada per xarxes. • Malgrat tot, la tasca és de màxima responsabilitat: cada alumne té potencial i el docent n’ha de ser facilitador, no punitivista. Protagonisme de l’alumnat i convivència • Premi Ramon Llull 2025 al projecte on l’alumnat és protagonista: mediacions entre iguals (fins i tot entre família i professorat), pràctiques restauratives i responsabilitat en l’aprenentatge. • Canvi de rol del professorat: de “control” a acompanyament i seguiment, amb orgull per l’autonomia i la maduresa dels alumnes. Equitat, barri i polítiques públiques • Son Gotleu: alta immigració, rotació i desigualtats. Reclam de finançament estable (escoles d’estiu, ampliació del temps formatiu) i ràtios adequades. • Evidències d’impacte: amb l’ampliació a CIPI/ESO, de 50 alumnes de 4t d’ESO només se’n “perden” 2; abans titulaven 2–3. • Debat sobre mescla social: a pobles és més factible; a Palma s’hi sumen percepcions de seguretat que condicionen famílies. Valors i gamificació (Harry Potter) • Quarta “pota” del projecte: valors universals treballats amb gamificació. Harry Potter facilita justícia, valentia, lleialtat, esforç i superació en un llenguatge que connecta. • Rituals i solemnitat donen sentit: "Consejo de Hogwarts" trimestral, amb autovaloració pública i canvis de casa segons els valors assolits. "No hem estat honrades... hauríem de tornar a Slytherin." (alumnes que confessen haver copiat) Transferència fora de l’escola i comunitat • Efectes al barri: més respecte i convivència observables; canvi generacional amb exalumnes que avui són famílies implicades. • Repte del “mite de Sísif”: la mobilitat expulsa el capital social creat; cal inversió urbana i de serveis per arrelar la comunitat. Estabilitat de la plantilla • Essencial per a centres d’alta complexitat: referents estables per l’alumnat i temps per formar el professorat en el model del centre. Justícia restaurativa • Contrapunt a la justícia punitiva: separar acte i persona, comprendre conseqüències i necessitats, i restaurar per reintegrar a la comunitat. Millor prevenció de la reincidència. Consell final “No deixar mai d’imaginar, d’il·lusionar-se i de crear els nostres propis somnis.”

  • 56'

    Rachel Podger interpreta Bach en directe

    Resum general Programa monogràfic dedicat a Rachel Podger amb focus en música de J. S. Bach. L’espai comença amb la presentació d’Ona Mediterrània i el context del cicle de monogràfics, i dona pas a la introducció d’un recital en directe des de Wigmore Hall on s’anuncien la Sonata núm. 1 en sol menor i la Partita núm. 1 en si menor per a violí sol. Entre blocs hi ha diverses falques, salutacions i transicions fins a l’inici del tram musical marcat com a “Música”. El tancament inclou una crida a associar-se a Ona Mediterrània i una peça/poema final. "It's a great joy to welcome online audiences from around the world... The British violinist Rachel Podger joins us for an uplifting recital of solo Bach works." Punts clau • Rachel Podger, violinista barroca de referència, protagonitza el programa amb obres de Bach. • Es destaquen la Sonata núm. 1 en sol menor (BWV 1001) i la Partita núm. 1 en si menor (BWV 1002), situades en el període de Bach a la cort del Príncep Leopold. • El recital s’emmarca en els diumenges matinals de Wigmore Hall, una sèrie que combina talents emergents amb artistes consolidats, amb menció al patrocini que la fa possible. • Es promociona una entrevista de tarda amb el cantant i pedagog alemany Thomas Krastoff. • Diverses falques d’antena i salutacions separen blocs, i al final hi ha una campanya d’associació d’Ona Mediterrània i una peça de text/poesia. Temes principals 1) Context del monogràfic i presentació de l’artista • El programa tanca la sèrie de monogràfics musicals de setembre, dedicant l’episodi a Rachel Podger. • Es vincula l’episodi amb l’actuació de Podger al Festival de Música de Bunyola (12 d’octubre). 2) Introducció al recital de Bach des de Wigmore Hall • Wigmore Hall dona la benvinguda a l’audiència en línia i presenta el recital de violí sol. • Repertori: Sonata núm. 1 en sol menor i Partita núm. 1 en si menor de Bach. • Marc històric: obres del període de Cöthen (cort del Príncep Leopold). 3) El cicle dominical i el patrocini • Els diumenges matinals són un aparador de joves talents i artistes reconeguts. • Es destaca la importància del patrocini per sostenir la tradició del cicle. 4) Contingut complementari i transicions • Anunci d’entrevista amb Thomas Krastoff a la tarda. • Falques, salutacions i silencis entre blocs fins a la secció marcada com a “Música”, on comença el tram musical principal. 5) Recital i tancament • Tram musical identificat a la transcripció com a “Música”, corresponent al recital de Bach interpretat per Rachel Podger. • Crida a associar-se a Ona Mediterrània i peça final de caràcter poètic/declamat. Moments destacats "This morning, we hear Bach's Sonata No. 1 in G minor followed by his Partita No. 1 in B minor." "This series also helps us invest in the talent of the future... we are very grateful to our Sunday morning sponsors." Per a l’oient • Si t’interessa el barroc per a violí sol, aquest episodi resumeix el context i el repertori clau de Bach en la interpretació d’una especialista de referència. • Inclou informació útil sobre el cicle dominical de Wigmore Hall i la campanya d’associació d’Ona Mediterrània.

  • 59'

    Premi Anderroc a Pere, Wagner i “Els Mestres Cantaires”, educació (ràtios i inversió), salut (microbiota i aterosclerosi) i el cost d’aigua de la IA

    Resum general de l’episodi Punts destacats • Reconeixement a la divulgació musical: entrevista a Pere (musicòleg, matemàtic i periodista) pel seu Premi Anderroc, amb defensa del paper dels mediadors culturals i de la música en directe. • Focus clàssic/òpera: de Korngold a Wagner. Explicació contextual de “Els Mestres Cantaires de Nuremberg” (1868), el seu ús propagandístic pel nazisme i el missatge de tradició vs innovació a través de Hans Sachs; escolta del preludi, el quintet, la “cançó del premi” i el coral final. • Vida Intel·ligent (educació): dades sobre desigualtats i comprensió lectora, major presència femenina (>55%) i millor finalització de graus, inversió per alumne (Luxemburg vs Espanya), hores lectives i vacances, calendari amb calor i proposta de reducció de ràtios (objectiu 12:1) amb dubtes de com s’implementa. • Ciència: descoberta clau sobre l’aterosclerosi: la molècula propionat d’imidazol (de la microbiota intestinal) és causal en la inflamació arterial i l’esdeveniment agut (ictus/infart). Hi ha un fàrmac en desenvolupament. • Tecnologia i medi ambient: el cost hídric de la IA generativa: una consulta pot consumir ~0,5 litres d’aigua; alerta sobre l’impacte de centres de dades en aigua i energia. Premi Anderroc i la divulgació musical (Entrevista amb Pere) Idees clau • Reconeixement de la cadena cultural: no només músics; també organitzadors, tècnics de so i llum, premsa i ràdio que donen a conèixer l’obra. • Vigència del directe: malgrat Spotify i la digitalització, el concert continua essent central: avui el disc funciona com a “tarja de presentació” per aconseguir bolos. • Suport institucional i creació pròpia: cal que institucions creguin en els músics que creen repertori propi (no només versions). “Mos falta que la gent cregui en els músics que feim música nostra.” Agenda i guardons • Gala del 5 de novembre al Teatre Principal; votació popular oberta a la web d’Anderroc per categories (jazz, pop, clàssica, folk, etc.). • Premis decidits per institució: Antònia Font (reconeixement institucional), Cap Pela (trajectòria) i Pere (personalitat). Participa també l’Obra Cultural en el reconeixement. Clàssica i òpera: de Korngold a Wagner Preludi cinematogràfic • Obertura amb banda sonora de “The Prize” (Mark Robson) de Jerry Goldsmith i recordatori de l’afició del programa per les BSO. Korngold: “La ciutat morta” (Die tote Stadt) • Nota sobre Erich Korngold, pioner de la música de cinema a Hollywood (Errol Flynn) i autor d’una òpera que es veu poc fora d’Alemanya. Wagner: “Els Mestres Cantaires de Nuremberg” (1868) • Context històric: de la Primavera dels Pobles (1848–49) a la unificació prussiana; Wagner assumeix que la cultura vertebra Alemanya. • Personatge i eix temàtic: Hans Sachs, mestre sabater i preservador del cànon; debat de tradició vs innovació per mantenir viva la cultura. • Recepció i política: ús de l’obra pel règim nazi; reflexió crítica sobre la data del 20 de novembre i Santa Cecília. • Audiències: preludi, monòleg de Hans Sachs, el quintet i la “cançó del premi” (“El premi serà l’Eva”), i el coral final on s’explicita el missatge cultural. Missatge central: l’únic vertebrador de la pàtria alemanya és la cultura. • Versions i veus: enregistraments clàssics (MET, James Levine), Karita Mattila (Eva), James Morris (Hans Sachs), Ben Heppner (Walter) i René Kollo (tenor) a la cançó del premi. Vida Intel·ligent: Educació Dades i tendències • Desigualtats persistents i dèficits de comprensió lectora. • Dones a l’educació superior >55% i major taxa d’acabament de graus; el sostre de vidre persisteix al mercat laboral. • Inversió per alumne: Luxemburg ~27.000 $; Espanya ~10.900 $; Perú <2.000 $. Espanya, per sota dels líders europeus comparables. • Hores lectives i vacances: Espanya en línia amb OCDE; el debat real és la distribució i l’impacte del calor a setembre/juny. Polítiques i reptes • Calendari i calor: sense climatització adequada, allargar setembre/juliol és inviable. • Ràtios: proposta ministerial de reducció progressiva fins a ~1 professor per 12 alumnes, però sense pla clar; descens demogràfic pot reduir ràtios de manera “natural”. Prioritat a centres vulnerables (ja passa en centres d’atenció preferent a Balears). Ciència: microbiota i aterosclerosi Descoberta clau • Identificada la molècula de la microbiota intestinal, propionat d’imidazol, com a causa d’inflamació arterial i de ruptura de placa que desencadena ictus/infart (no només correlació; validació en models animals). • Investigació del CNIC (Espanya), finançada majoritàriament per La Caixa, i resultats convergents a la Univ. de Ruhr-Bochum. Impacte • Fàrmac en desenvolupament (col·laboració amb farmacèutica italiana) bloquejant el receptor proteic on s’uneix la molècula: potencial per prevenir milions d’esdeveniments cardiovasculars anuals si supera les fases clíniques. Tecnologia i medi ambient: IA i consum d’aigua • Estimació acadèmica: una consulta a una IA tipus xat pot requerir ~0,5 litres d’aigua per refrigeració de centres de dades. • Doble cost: energia + aigua. Avís a municipis: un “gran centre de dades” pot tensionar subministrament hídric i elèctric. Tancament musical • Aniversari de La flauta màgica (Mozart, 1791): peça de comiat amb Papageno.

  • 54'

    Tardor en música: Haydn i Strauss crepusculars

    Panorama general Monogràfic musical dedicat a la tardor amb dues mirades complementàries: Joseph Haydn i la seva tardor dins l’oratori Les estacions (primera part). Richard Strauss i els seus Quatre darrers lieder, una meditació sobre el pas del temps, el setembre i el comiat (segona part). "...mos parlen tots de deixar enrere unes coses perquè en vinguin unes de noves." Part I — Haydn: La tardor de “Les estacions” Temes i atmosferes Cicle agrari i collita: celebració del treball del camp, el goig comunitari i els fruits de la temporada. Naturalesa viva: cor i orquestra evoquen paisatges, danses i cants populars. Rituals de tardor: de la verema a la caça, amb contrastos entre vitalitat festiva i serenor crepuscular. Lletres destacades escoltades "Von dir, kommt alles heil" — Agraïment i benedicció de la natura. "Im Garten stehen um jeden Baum die Mädchen groß und klein" — Imatges de collita i joventut al jardí. "Des kleinen Raumes klaget nicht der Landmann" — Saviesa del pagès i mesura del desig. Idees clau • Oratori coral-orquestral amb pintura sonora de la tardor. • Equilibri entre jubileu de la collita i pressentiment de l’hivern. Part II — Richard Strauss: Els Quatre Darrers Lieder Eixos poètics i musicals Crepuscle i comiat: cançons que mediten sobre el final del dia i de la vida amb serenitat i acceptació. Setembre i el deixar anar: la naturalesa es recull i l’ésser humà s’abandona al descans. Cant i orquestra lluminosa: textures amples, lieder tardans amb lirisme expansiu. Temes subratllats pel conductor • No sempre hi ha menció explícita a la tardor, però hi predomina la sensació crepuscular i el trànsit cap al repòs. • Lectura unitària: la segona part dialoga amb Haydn des d’una tardor interior. Moments i highlights Presentació i context: programa monogràfic de dilluns, amb crèdits a l’equip tècnic. Part Haydn: entrada clara de fragments en alemany que pinten escenes de camp i collita. Transició a Strauss: canvi d’atmosfera cap a la intimitat i el comiat dels lieder. "Primera part, Haydn... i en la segona part, els quatre darrers lieder de Richard Strauss." Idees principals • Tardor com a metàfora del cicle vital: de la plenitud de la collita (Haydn) a l’acceptació crepuscular (Strauss). • Diàleg entre forma oratòria clàssica i lied tardà del segle XX. • El programa proposa escoltar la tardor en clau natural i en clau existencial.