El Crepuscle
El Crepuscle
Programa

El Crepuscle

El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 07:00 - 08:00, 21:00 - 22:00 ·1036 episodis
RSS

episodis

277-288 de 1029
  • 1h

    Gené Manila: Galeria de Solituds i ofici d'escriure

    Context i convidat Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània amb una conversa extensa amb Gabriel Gené Manila sobre la seva darrera novel·la, Galeria de Solituds, i una vida dedicada a l’educació, l’antropologia i la literatura. Es revisen els seus inicis, el paper de l’educació a la postguerra, la investigació sobre infants salvatges, el procés creatiu i la relació entre realitat i ficció. "Jo vaig començar a escriure perquè era un fill d’una família de vençuts... l’única manera d’explicar-ho era escriure-ho." Música i inspiració Bach, Variacions Goldberg com a música que l’“desperta” i el fa més creatiu. Per escriure, a vegades escolta peces concretes en bucle per trobar el ritme adequat. Punts clau La música estructura el llenguatge i ajuda a mantenir el to i el ritme del text. El plaer d’escoltar en veu alta el que escriu per comprovar-ne la musicalitat. Vocació i primeres passes Infantesa marcada per la postguerra en un poble dividit entre vencedors i vençuts. L’oralitat com a arrel: la literatura, en el fons, és una veu que conta. Idees principals Escriure per testimoniar allò viscut per la seva gent. Registra i escolta els propis textos per calibrar ritme i cadència. Escola, batxiller i seminari: estudiar contra corrent Batxillerat amb classes extra amb el mestre del poble; pas breu i insuportable pel seminari; trasllat a Palma per completar estudis. Estudiar sovint era “contra el món”: hostilitat social cap a la cultura de la gent del poble. • Obstacles materials i estigma social • Aprendre com a via de mobilitat i emancipació Magisteri, UIB i la funció de l’educació Magisteri a finals dels 50; exercí 15 anys; més tard doctorat i càtedra d’Antropologia de l’Educació a la UIB. Condicions precàries del magisteri a mitjan segle XX i debat actual sobre manca de docents. Educació: llibertat o reproducció? Pot alliberar i fer créixer humanament; però també pot reproduir les jerarquies socials. Contra l’acusació d’adoctrinament: fer explícita la pròpia posició i no imposar-la. "L’educació sempre és intervenció; la qüestió és com intervenim." Investigació: el cas Marcos i els infants salvatges Tesi sobre Marcos, el nin que visqué 13 anys a Sierra Morena; recerca dura en arxius de Frankfurt i París. Referències i contrasts amb el cinema (Truffaut) i amb la bibliografia posterior. • Tema que el marca i amplia la mirada sobre llenguatge, emocions i socialització Literatura infantil i juvenil: criteri i perills Escriure per a joves exigeix que el llibre agradi també a l’adult: si no diu res, és mal llibre. Evitar la temptació del pedagogisme: la literatura commou quan no pretén “ensenyar”. "El que hem d’ensenyar és la nostra lectura del món; i punt." Galeria de Solituds: realitat, mite i estil propi Històries inspirades en fets reals “que han sortit als diaris”, filtrades per la seva mirada. Tracta temes universals i reconeixibles sense necessitat d’un gran bagatge previ. Recurs a mites (p. ex. Napoleó) i a la imaginació col·lectiva. Estil i joc amb el lector Empremta inconfusible: pàgines que “sonen a Gené Manila”. Subverteix expectatives: sorprendre en lloc de donar allò que s’espera. Referents i anècdotes: Llorenç Villalonga Relació propera amb Llorenç Villalonga: personalitat enigmàtica i lúcida. Anècdotes sobre lectures en veu alta i la llibertat d’estil. "Som un vell liberal... he dit aquestes coses per tenir una mica de llibertat." Política i món: mur de Berlín, Rússia i Putin Va viure l’obertura del mur de Berlín: descobriment de la corrupció del règim socialista alemany. Perplexitat davant la Rússia de Putin i la guerra a Ucraïna; pronòstics que es demostren incerts. Mites locals i amors virtuals Llegendes com l’“aula dels Condesitos del Comte Rossi” circulen en la memòria popular. Reflexió sobre l’amor: sempre hi ha una part de virtualitat en allò que imaginem de l’altre. Publicació, recepció i traduccions Galeria de Solituds publicada a Moll: retorn als orígens editorials. Obra traduïda a diverses llengües; traductors que afirmen l’esperit i, a vegades, “milloren” el text. Reconeixements com la Medalla d’Or 2023 del Govern de les Illes Balears; escoles i biblioteques amb el seu nom. Ofici d’escriure: mètode, joc i lector Escriure és ofici i rigor, però també joc: anticipar el que el lector espera i desviar-se. Els temes “trien” l’autor segons sensibilitat i experiències; tot s’ha escrit ja, però és irrepetible filtrat per cadascú. "La gent no llegeix per avorrir-se; llegeix per passar-s’ho bé." Consell final i cançó Consell: llegir molt i de veritat; la literatura és llibertadora i et dona les teves ales. Tanca amb “Marçal” de Maria del Mar Bonet: imatges poètiques i toc de surrealisme.

  • 1h

    Gabriel Gené Manila: Galeria de Solituds i ofici

    Panorama general Entrevista a Gabriel Gené Manila a Ona Mediterrània dins d’El Crepuscle, centrada en la seva nova obra Galeria de Solituds, el seu ofici d’escriptor, la vocació pedagògica i una mirada crítica a la Mallorca de postguerra i al present. També s’hi tracten la seva tesi sobre infants salvatges, la relació amb Llorenç Villalonga, i reflexions sobre geopolítica i traducció literària. "La literatura és alliberadora: et dona ales —les teves ales." Temes principals 1) Vida, formació i vocació • Infància al Gaida entre vençuts de la postguerra; el relat oral com a matriu literària. • Vocació d’escriure per testimoniar el món dels vençuts: "Vaig començar a escriure perquè era fill d’una família de vençuts." • Formació com a mestre i pedagog; catedràtic d’Antropologia de l’Educació a la UIB; Medalla d’Or 2023 del Govern Balear. 2) Educació: llibertat vs. reproducció • L’educació pot alliberar o reproduir el poder social: "L’educació sempre és intervenció." • Aleshores i avui: precarietat del magisteri, destinacions complicades, però vocació com a motor. • Contra l’etiqueta d’adoctrinament: transparència sobre el propi pensament i autonomia del lector/alumne. 3) L’ofici d’escriure • Música i escriptura: Bach — Variacions Goldberg com a palanca creativa. • Ritme i oralitat: textos provats en veu alta com si fossin un podcast. • Escriure per a joves sense moralina: primer ha de agradar a l’adult; evitar fer pedagogia en la ficció. 4) Galeria de Solituds • Ficció filtrada de fets reals “que han sortit als diaris”, passada pel seu to i estil. • Personatges reconeixibles reimaginats; joc amb la percepció pública i el mite (p.ex. Napoleó). • Tornada a Moll (els orígens editorials); temes universals per a lectors diversos. 5) Recerca i memòria • Tesi sobre infants salvatges (cas “Marcos”): recerca pionera a Frankfurt i París; limitacions d’un projecte fet “sense equip” però d’altíssim impacte vital. • Relació amb Llorenç Villalonga: complicitat, misteri i llibertat d’estil. 6) Mirada al món • Testimoni del mur de Berlín i la decepció davant la corrupció del socialisme real. • Perplexitat amb Rússia (Putin) i la guerra d’Ucraïna; errades de pronòstic com a símptoma de la complexitat. 7) Consell final i comiat • Llegir molt per construir un lector lliure i únic. • Tancament musical amb Maria del Mar Bonet (“Marçà”). Punts clau destacats Educació • L’educació com a camí d’ascens social a la Mallorca franquista, malgrat l’elit local. • El magisteri: entre pobresa i fracàs del sistema, però també vocació i dignitat. Literatura i procés creatiu • Literatura com a joc amb el lector: sorprendre, defugir l’avorriment, treballar l’ofici. • El lector es construeix amb el temps: ser lector s’aprèn. • L’“amor virtual” com a idea literària: ens enamoram del que imaginem de l’altre. Societat i política • Mallorca d’ahir: vençuts/vencedors, repressió i resistència cultural. • Present incert, però la literatura com a eina d’interpretació i alliberament. Cites destacades "L’educació sempre és intervenció." "Jo escric perquè era fill d’una família de vençuts." "La gent no llegia per avorrir-se; llegia per divertir-se." "La literatura és alliberadora i et dona les teves ales." Notes de context i glossari • Emissió a Ona Mediterrània dins el programa El Crepuscle. • Reconeixement institucional: Govern Balear (Medalla d’Or). • Publicitat institucional: Consell de Mallorca (campanyes i serveis). • Trajecte acadèmic: UIB (professor emèrit, antropologia de l’educació).

  • 59'

    Rondalles, Samper i IEC; músiques d’instruments

    Panorama de l’episodi El Crepuscle a Ona Mediterrània dedica el programa a les rondalles, llegendes i tradicions populars, amb una llarga conversa amb Caterina Valriu Llinàs (acadèmica i narradora) i una secció musical temàtica (“Cometes”) centrada en peces amb instruments al títol. Temes principals • Baltasar Samper: reivindicació de la seva figura, el nou llibre d’Amadeu Corbera i un proper concert al Principal de Palma. • Trajectòria de Caterina Valriu: de magisteri a la universitat (UIB), recerca i difusió de rondalles i literatura infantil i juvenil. • Institut d’Estudis Catalans (IEC): funcionament, seccions i paritat de gènere en curs. • Narració oral avui: canvis en la transmissió (padrins, escola, biblioteques) i edats idònies per a rondalles. • Censura i contingut adult a les rondalles: Alcover, tradició europea i especificitats catalanes. • Arxiduc Lluís Salvador i el corpus de 169 rondalles recollides, anterior a Mossèn Alcover. Secció musical “Cometes”: músiques amb nom d’instrument Clàssica • La flauta màgica (Mozart): ària de la Reina de la Nit (versió d’Adriana Danciu/Anrau); context d’estrena a Viena (1791). • Simfonia núm. 3 “Orgue” (Saint-Saëns): estrenada a Londres (1886), amb l’orgue com a instrument protagonista. • Simfonia per a percussió (Andrée/Andrew Bourgeois): compositor que va viure a Mallorca (c. 2002–2008); enfocament poc habitual en programes de concert. Pop i contemporani • Billy Joel – Piano Man (1973): cançó-charniere que li va “salvar” la carrera; esment d’una versió en castellà (Anna Belén/Víctor Manuel). • Justin Hayward & John Lodge (cantada per 10cc) – Blue Guitar (1976): pop melòdic amb guitarra al centre. • Raphael – Balada de la trompeta: peça “difícil de cantar” (del film “Sin un adiós”, 1969/70). • Mike Oldfield – Tubular Bells (1973): repàs d’instruments (Grand piano, Reed and pipe organ, Glockenspiel…); obra icònica feta amb menys de 20 anys. “Idò”, una secció variada que recorre instruments i gèneres, del clàssic al pop. Conversa amb Caterina Valriu Trajectòria i formació • De Magisteri (independència econòmica i vocació pels infants) a Filologia i Antropologia. • 9 anys de mestra: base d’un estil docent “clar i entenedor”. • Escriptora i narradora (més de 4.000 sessions), amb traduccions al francès, anglès, castellà, gallec i fins i tot coreà. Institut d’Estudis Catalans (IEC) • Funcionament per seccions; ella s’integra a la Històrico-Arqueològica (història, música, literatura, arqueologia…). • Figures mallorquines de referència: Antoni Riera Melis (recentment traspassat), Pare Massot, Damià Pons, Joan Mas. • Paritat: nova normativa per equilibrar l’entrada de dones (desequilibri històric: ~75% homes, 25% dones), amb canvi generacional. Narració oral avui: escola, família i biblioteques • Trencament de la transmissió familiar (padrins més lluny o molt actius; famílies petites). • A l’escola, els contes es concentren massa en edats molt primerenques; les rondalles “grans” són més adients a partir de 6–7 anys. • Les biblioteques municipals han millorat molt: espais infantils, sessions de contacontes, titelles, ombres… Censura i temes adults a les rondalles • Mossèn Alcover i altres recopiladors europeus (incloent els Grimm) “empolissaven” o ometien “verdesca”, però sense tergiversar els arguments. • Hi ha temes durs: incest, violacions, maltractaments, encanteris… Les rondalles eren històries “per a tothom”, no només per a infants. • Etimologia de “rondalla”: vinculada a “fer rotlle” per escoltar; particularitat catalana davant d’altres llengües (fairy tales, contes de fades…). Recerca i llibres recents • Xarxes i equips: Grup d’Estudis Etnopoètics (20a trobada a Formentera), col·laboracions amb Rovira i Virgili, Santiago de Compostela, València. • Llibres 2025: “Les Rondalles de sa Pobla” (Premi Alexandre Ballester 2024) i “Les Llegendes de l’Arxiduc Lluís Salvador”. • Corpus de l’Arxiduc: 169 rondalles, recollides just abans de la feina de Mossèn Alcover (fotofinish cronològica). Baltasar Samper: rescat i memòria • Figura clau del Cançoner Popular de Catalunya a les Illes (missions anys 20–30 a Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera). • Exili i amistat amb Rafel Patxot (mecenes); llibre: “Vida i mort de Baltasar Samper” d’Amadeu Corbera. • Proper recital al Teatre Principal de Palma amb cançons de Samper. Cita destacada “Els de ser prendre l’embocadura.” Aplicada als “maldecats”: relativitzar, llevar importància a allò que no en té i centrar-se en l’essencial, amb calma i perseverança. Anuncis i serveis (Publi Amic) • “3 Glops” (aigua i inserció laboral), publicitat d’Ona Mediterrània (“Tu fas Ona”) i clínica dental (Slow Dentistry).

  • 1h

    Simó Orfila: Escàrpia a Tosca i trajectòria

    Panorama de l’episodi Programa especial d’El Crepuscle: name of the program a Ona Mediterrània: name of the radio amb una primera part d’entrevista a Simó Orfila (baix baríton) sobre el seu Escàrpia a Tosca, la seva carrera i criteris artístics; i una segona part amb l’audició del segon acte de Tosca (Puccini), on Escàrpia mostra la seva maldat amb tota cruesa. Per què és rellevant • L’artista explica com construeix un Escàrpia de baix baríton amb colors vocals i profunditat psicològica. • Repàs a la trajectòria: Menorca, mentoratge d’Alfredo Kraus, decisions de carrera (dir que no a papers inadequats), i somnis com el Metropolitan i el debut d’Àtila (2027). • Reflexions sobre directors d’escena, òpera contemporània (Maria Moliner, Antoni Parera) i el Liceu com a trampolí internacional. • Segona part: escolta guiada de Tosca, Acte II (interrogatori, “Vissi d’arte”, pacte d’execució simulada). Temes principals • Escàrpia de baix baríton: foc en el timbre fosc, l’hipocresia i la maldat pura del personatge, subratllada per la música de Puccini. • Realismed’òpera: el pes dels espais reals de Roma a Tosca i la sensació d’“història possible”. • Versatilitat i criteri: del buffo al tràgic, i la importància de saber dir que no a rols que no encaixen amb la tessitura. • Trajectòria i mentors: Menorca, família musical i Alfredo Kraus com a impuls decisiu cap a la professió. • Gestió de carrera: agendes a 2–3 anys vista, recitals vs òpera, i objectius com Metropolitan i Àtila. • Mirada escènica actual: directors d’escena entre la innovació intel·ligent i propostes sense sentit. • Òpera contemporània: bona predisposició, menció especial a Maria Moliner i confiança en Antoni Parera. • Liceu: espai clau en la projecció internacional (reinauguració amb Turandot). Contingut de l’entrevista (per temes) Escàrpia: veu i psicologia • Construcció d’un Escàrpia de baix baríton (referents: Samuel Ramey, Ruggero Raimondi, José van Dam) amb colors vocals i complexitat psicològica. • La música de Puccini “marca” la por que infon el personatge des de cada entrada. Realisme i espais reals • El context real de Roma (Sant’Andrea della Valle, Castel Sant’Angelo) accentua el verisme emocional; passejar per aquests llocs remet a la història de l’òpera. Del còmic al tràgic • Gaudiu del buffo (Mustafà, L’italiana in Algeri) i dels dolents antològics (Don Giovanni, Enrico, Escàrpia), combinant còmica i drama. Orígens i mentoratge • Família menorquina molt musical; primeres escoltes d’òpera a casa. • Alfredo Kraus el “padrina”, l’empeny a formar-se a l’Escola Reina Sofía i a professionalitzar-se. Carrera i decisions • Preferència per òpera vs recitals, pròpia d’una veu greu. • Objectius: Metropolitan; Àtila (de Verdi) confirmat per a 2027. • Oratori: estima pel repertori sacre (Rèquiems de Mozart/Verdi, Novena de Beethoven). • Estudi de rols: Tosca “ja la duia a dins” d’anys; debut postergat pel COVID. • Agenda: planificació fins a 2028, però també encàrrecs “d’avui per demà”. • Criteri vocal: dir NO a papers prematurs o inadequats (Mefistòfeles, Filippo II, Sarastro, Escamillo de jove). Escena, contemporani i Liceu • Directors d’escena: experiències des de la intel·ligència moderna a propostes incomprensibles. • Òpera contemporània: valoració positiva de Maria Moliner; confiança en Antoni Parera. • Liceu: vincle afectiu i professional; la reinauguració amb Turandot obrí portes a Europa. Escolta: Tosca, Acte II (selecció) • Emissió del segon acte (1504s–3614s): des del gabinet d’Escàrpia (“La povera mia cena fu interrotta”) fins al pacte de l’execució simulada i el clímax amb Tosca. • Moments clau: • Interrogatori i tortura de Cavaradossi (offstage), xantatge d’Escàrpia. • Ària de Tosca, Vissi d’arte (lament i pregària íntima). • “Decisione simulata”: l’acord per salvar Mario a canvi de Tosca, que culmina amb el gir dramàtic final. Frases per emmarcar "És la maldat pura." (sobre Escàrpia) "Som un còmic frustrat, però m’agrada posar-me en la pell d’un personatge dolent." "S’ha de saber dir que no." (sobre adequació de rols i salut vocal) "Que hablen mal, pero que hablen." (citant Alfredo Kraus) Crèdits i emissora • Emès a Ona Mediterrània: name of the radio dins El Crepuscle: name of the program. • Pausa publicitària amb menció del Consell de Mallorca: Institució de govern de l'illa de Mallorca.

  • 59'

    Fòssils a Mallorca, antitabac, educació i Trafalgar

    Context i obertura Efemèride central: 220 anys de la Batalla de Trafalgar; fil conductor irònic del programa: el cos de Nelson conservat en conyac. Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània amb to distès i connexions històriques i musicals. "Tal dia com avui fa 220 anys de Trafalgar… i Nelson va rebre funeral d’estat a Londres." Ciència • Petjades de gorgonopsi a Mallorca (Permià) Notícia clau: publicació internacional sobre petjades fossilitzades a prop de Banyalbufar atribuïdes a un gorgonopsi, parent llunyà dels mamífers. Importància: Datació entre 270–280 milions d’anys (període permià). Aporta evidència de morfologia i manera de caminar que anticipen trets de mamífers (potes separades, postura més elevada). Latitud atípica per a aquests registres, fins ara més comuns al nord d’Europa i Sud-àfrica. Materials trobats anteriorment a la zona: fragments de crani, vèrtebres, costelles i una cama parcial. Equip: Museu de Ciències Naturals i ICP (co-lideratge de campanyes anteriors i de la troballa de petjades). Societat • Nova llei antitabac (projecte estatal) Objectiu: endurir normativa i equiparar cigarrets electrònics i vapers als convencionals (tant si porten nicotina com si no). Mesures destacades: Prohibició total de consum per a menors (no només la venda). Empaquetat homogeni (sense marca visible, estil “genèric”). Sense publicitat ni patrocini també per a dispositius electrònics. Més espais sense fum: • Terrasses de bars i restaurants. • A 15 metres d’edificis i espais públics (centres sanitaris, educatius, parcs infantils, etc.). • Vehicles laborals (taxis, autobusos, camions, etc.). Debats oberts: aplicació a platges, presons, tanatoris, hospitals psiquiàtrics i grans festivals. "Prohibició de fumar a les terrasses i a 15 metres d’edificis públics." Salut • Xenotrasplantament de fetge de porc Fita mèdica (Xina): primer trasplantament d’un segment de fetge de porc modificat genèticament a una persona viva i conscient. Resultat: més d’un mes de vida amb funció hepàtica operativa; mort posterior per complicacions cardiovasculars. Tecnologia: inserció de >10 gens humans per minimitzar rebuig. Perspectiva clínica: viable com a pont fins a un trasplantament humà definitiu (no encara com a solució permanent). Educació • Grau LEINN i enquesta TALIS Grau LEINN (Lideratge, Emprenedoria i Innovació) Model: aprenentatge basat en projectes reals (creació d’una empresa), treball en equip i absència d’exàmens tradicionals; referenciat a Mondragón/TeamLabs i inspiració finlandesa. Debat: Quin perfil professional real genera? Consultoria/gestió d’idees vs. administració integral d’empresa. Cost elevat (ex.: ~15.000 €/any) i necessitat de garanties de verificació d’aprenentatges. TALIS (OCDE) i clima a l’aula Dada crítica: Espanya, 3r país (després de Bèlgica i Portugal) on docents reporten més dificultats per iniciar la classe per desordre; es perden 10–15 minuts. Factors: diversitat i necessitats especials creixents, barreres lingüístiques, alumnat disruptiu, burocràcia docent i estrès elevat. Durada de sessions: es debat si reduir-les (ex. 35–40 min) ajudaria, tot i que el problema també és d’atenció sostinguda i interès. IA i aprenentatge: alumnes valoren creixentment l’aprenentatge via IA; interrogants sobre el rol futur del professorat i la socialització escolar. "La solució passa per més recursos personals i millor gestió del clima d’aula." Cultura • Bloc musical napoleònic i Trafalgar Master and Commander (2003, Peter Weir): marc històric 1805; personatges Jack Aubrey i Stephen Maturin; ús com a porta d’entrada al període. Beethoven, Trio ‘Fantasma’ (c. 1808): misteri del 2n moviment, possible connexió amb Shakespeare (Macbeth/Hamlet); referència a una versió de referència (Barenboim, Perlman, Du Pré) i a un concert recent al Port de Sóller (Trio Storioni). Puccini, Tosca (Roma, 1800): focus en el Te Deum i el personatge d’Escàrpia; estrenes locals imminents a Palma. Thomas Attwood, música fúnebre per a Nelson: evocació de Trafalgar Square, St. Martin-in-the-Fields i funeral d’estat a St Paul’s; tancament simbòlic del bloc. Comunitat i emissora Ona Mediterrània: crida a associar-se i a anunciar-se a la ràdio; espai de publicitat solidària amb projectes locals. Esment a dBalears en la falca publicitària.

  • 58'

    Mozart en directe: Davide Penitente i Exsultate

    Context i presentació Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània, amb Pere Estalric, dedicat a l’inici de la Temporada de concerts d’Estudium Aureum i a la retransmissió de Mozart. "vos acompanyarà Mozart." Marc general • Data: 20 d’octubre. • Lloc del concert: Conservatori (20:30). • Direcció musical: Carles Ponsatí (Estudium Aureum). Temes principals Temporada d’Estudium Aureum (fins al maig) • 7 sessions: 5 de música vocal-instrumental i 2 d’instrumental. • Instrumental: Sextets de Brahms i un programa de música de cambra romàntica (Clara Wieck & Robert Schumann; Fanny & Felix Mendelssohn). • Vokal-simfònic: El Messies de Händel per Nadal; Passió segons Sant Joan de Joan Sebastià Bach (març). Concert d’obertura (avui) • Obres de W. A. Mozart: • Cantata poc habitual: Davide Penitente. • Motet per a soprano i orquestra: Exsultate jubilate. Contingut musical emès Mozart — Davide Penitente • Emissió extensa de la cantata, amb moviments corals i àries en italià. • Fragments destacats percebuts: "Sorgi, o Signore", invocacions de “Pietà” i passatges corals d’alta escriptura contrapuntística. • Caràcter: devocional i virtuós, amb contrastos entre cor i solistes. Mozart — Exsultate jubilate • Motet de brillantor vocal amb final d’“Alleluia”. • Caràcter: jubilós i lluminós, amb línies de soprano àgils i ornamentades. Punts destacats • Programa equilibrat entre repertori sacre clàssic i anuncis de temporada. • Reivindicació d’una cantata poc interpretada de Mozart. • Anticipació d’hits del curs: Händel i Bach, més Brahms i el cercle romàntic (Clara Wieck/Schumann i Fanny/Felix Mendelssohn). Cites significatives "Temporada de concerts d'Estudium Aureum..." "I després del Davide Penitente, l'Exultate jubilate, una obra per soprano i orquestra, deliciosa." Notes i crèdits • Presentador: Pere Estalric. • Producció: Maria Moreno. • Tècnica: Maria Oliver. • Programa: El Crepuscle (Ona Mediterrània).

  • 59'

    Ones gravitacionals, educació i recerca amb A. Cintas

    Context i convidada Programa: El Crepuscle (Ona Mediterrània) • Convidada: Alicia Cintas (catedràtica de física teòrica, UIB) • Tema central: l’estat de la recerca en ones gravitacionals, la relació ciència-art, educació i divulgació, i l’ètica científica. Perfil destacat • Catedràtica de la UIB i líder del grup de física gravitacional • Membre de LIGO, Virgo, LISA i Einstein Telescope • Trajectòria internacional (Institut Max Planck) i forta tasca de divulgació "Per primera vegada hem escoltat una cançó de l’univers; ara ja tenim una simfonia." Ciència, bellesa i educació La física no està “tota feta” • De la idea que “ja està tot resolt” sorgiren fonaments com la mecànica quàntica. • Actualitat: Nobel de Física relacionat amb la física quàntica. Ciències vs lletres: una falsa dicotomia • Comunicació, llenguatge i rigor són essencials per a qualsevol disciplina. • Cultura científica bàsica: entendre números i gràfiques (p. ex., en pandèmies) és clau. • La bellesa també és científica; la ciència i l’art es retroalimenten. Art i ciència: ponts necessaris • Desig d’enllaçar efemèrides científiques (ones gravitacionals) amb arts visuals i música. • La simbiosi ajuda a “sentir” i interpretar la ciència, creant bellesa compartida. Vocació, mentors i ascensor social Orígens i mentors • Inspiració d’una professora de batxillerat i d’una preceptora escocesa que despertà la curiositat per l’univers. • Família de classe mitjana i primera generació amb estudis superiors. Educació vs loteria • L’educació és el vertader ascensor social; la loteria és aleatòria i efímera. • Cal un model educatiu potent i respecte a la feina docent de base. Ètica i política de la recerca Oppenheimer i usos militars • Dilemes sobre la responsabilitat de l’ús d’avanços científics en contextos bèl·lics. • Decisió personal d’evitar projectes de defensa que impliquin secretisme i limitin la carrera científica. Burocràcia i finançament públic • “Fer recerca és plorar”: traves administratives i auditories que resten temps a la ciència. • Reconeixement de l’augment d’inversió, però calen aposta valenta de les universitats per atraure i retenir talent. • Crítica a tendències anti-ciència i a la censura dels científics en algunes potències. Ones gravitacionals: de la primera “nota” a la simfonia 10 anys de descobertes • D’1 detecció (2015) a 330 deteccions: ara tenim una “sinfonia” de missatges del cosmos. • Troballes clau: - Forats negres de massa estel·lar inesperats - Mesures de la constant de Hubble - Confirmació que la fusió d’estels de neutrons crea elements pesants - Qüestionament de models d’evolució estel·lar El futur: precisió i milions d’esdeveniments • Amb Einstein Telescope i LISA, s’esperen milions de deteccions anuals i astronomia de precisió. "Cada vegada que hem obert una nova ‘banda’, hem descobert fenòmens impensats." Com escoltam l’univers Instruments i metodologia • Interferometria làser (no “apunten”: reben senyals com un micròfon). • LIGO (Hanford, Livingston) i Virgo (Pisa) formen la xarxa principal; KAGRA (Kamioka) incorpora tecnologies de tercera generació. • Sensibilitat: distorsions per sota de la deu mil·lèsima del tamany d’un protó. • Fites: 17/08/2017, fusió d’estels de neutrons amb astronomia multimensatger. Fiabilitat i cultura de col·laboració • Injeccions a cegues per validar procediments i evitar falsos positius. • Milers de científics, disciplina i processos robustos. Xarxa global i talent local Participació balear • El grup de la UIB envia doctorands a Hanford i Livingston; participació en deteccions clau. • Sortides professionals potents en supercomputació i ciència de dades. Computació distribuïda i SETI • Col·laboracions amb SETI@home i projectes similars: aprofitament del càlcul voluntari. • Vida extraterrestre: possible, però la comunicació és molt improbable per distància i temps. L’univers: finit o infinit? • Discussió filosòfica sobre espai-temps, Big Bang i límits; importància de formular bé les preguntes. Divulgació i impacte Publicacions i cites • Més de 400 articles i ~100.000 cites; índex H > 100 (segons base de dades). • La llengua científica és l’anglès, però s’impulsen resums en català, castellà i altres idiomes. Apropar la ciència • Activitats locals (p. ex. explicacions al tren de Sóller). • Efecte mediàtic: aparició a “La Resistència” (Broncano) multiplicà l’abast del canal. • Crítica a retallades que afecten la transferència de coneixement i la divulgació. "Si el finançament és públic, hem de rendir comptes i explicar per què i per a què fem ciència." Docència, vocació i consells Vida universitària • Compatibilitzar docència i recerca: la relació amb l’alumnat manté l’energia i el vincle vocacional. Consells finals • Cura personal, salut i felicitat. • Tria d’estudis per vocació i perseverança: “Si ho lluites, ho aconseguiràs”. • Totes les feines vocacionals (cura de gent gran, policia, ciència, arts) són necessàries. Apunts finals i símbols culturals • Música escollida: rèquiem (resposta al temps present) i Hans Zimmer (Interestellar). • Evocació de Formentor i el seu pi com a imatge de resistència i arrelament. • Record als orígens a Menorca i a Sant Lluís, i a la comunitat educativa que fa possible l’ascensor social.

  • 1h

    Escoltant l’univers: ones gravitacionals i ciència

    Context i convidada Programa: El Crepuscle a Ona Mediterrània. Conversa amb Alicia Cintas Olives, catedràtica de física teòrica de la UIB i referent mundial en ones gravitacionals (LIGO, Virgo, LISA, Einstein Telescope). "El que crec que no té límits ara mateix és l’estupidesa humana" — crítica a la desinformació, el negacionisme i la pressió política sobre la ciència. Temes principals del programa Ciència, bellesa i humanitats Rebuig a la vella dicotomia «ciències vs lletres». Importància de la comunicació, l’escriptura i el pensament crític per fer bona ciència. Ètica i responsabilitat científica Debat al voltant d’Oppenheimer i l’ús bèl·lic de la ciència. Experiència personal rebutjant contractes de defensa per preservar la carrera científica oberta. Recerca en ones gravitacionals De la primera detecció a 330 deteccions en 10 anys: naix l’astronomia d’ones gravitacionals. Descobriments: noves poblacions de forats negres estel·lars, mesura de la constant de Hubble, origen d’elements pesats via fusió d’estels de neutrons. Cap a milions de deteccions/any amb LISA i Einstein Telescope. Infraestructura i talent a la UIB Creixement del grup Gravity i l’IAC3, captació de talent internacional, sortides en dades i supercomputació. Burocràcia i auditories: la necessitat de polítiques universitàries que facilitin la recerca. Divulgació i impacte mediàtic Resums científics multilingües (català, castellà, gallec) i activitat divulgadora. Efecte Broncano: l’audiència propulsa l’interès social per la física. Vocació i trajectòria personal Professora-mentora (Catina Ramis) i una aristòcrata escocesa que li obre el món científic i cultural. Nostàlgia i arrel: «El Pi de Formentor» com a banda sonora d’exili científic. Consells finals Cuidar-se, ser feliç i triar per vocació; perseverar per assolir objectius. Ciència i societat Desinformació i política Alerta sobre la credibilitat atorgada a terraplanistes i antivacunes en detriment de la recerca rigorosa. Crítica a moviments polítics que silencien científics i retallen programes de transmissió de coneixement. Educació com a ascensor social L’educació és el vertader ascensor social, no la loteria. Reivindicació del valor dels docents de secundària i la formació humanística dins la ciència. Recerca en ones gravitacionals 10 anys d’una nova astronomia De 1 a 330 deteccions: d’«escoltar una cançó» a tenir una sinfonia de senyals de l’univers. Validació i repte a models d’evolució estel·lar; deteccions de masses «imprevistes». Xarxa global de detectors LIGO (Hanford, Livingston), Virgo (Pisa), expansió a l’Índia; al Japó, KAGRA sota terra i criogènic. Sensibilitats extremes: distorsions menors a una deu mil·lèsima del radi d’un protó. Interferòmetres com a «micròfons» còsmics: la multimensatgeria amb llum i ones gravitacionals és clau. Metodologia de col·laboracions «Injeccions a cegues» per provar protocols i evitar falsos positius. Cultura de rigor i disciplina en equips amb milers d’autors. Vida i vocació Orígens i mentors Professora Catina Ramis i una aristòcrata escocesa autodidacta encenen la curiositat per l’astronomia i el món. Reconeixements: entre d’altres, Premi Ramon Llull i trajectòria amb Max Planck. UIB i IAC3 Direcció de l’IAC3 i del grup Gravity, amb doctorands a Hanford i Livingston. Sortides professionals: acadèmia, banca, IA, tractament de dades. Divulgació i mitjans Resums de papers per a públic general, traduïts i accessibles. Participació en mitjans (TED, La Resistencia): normalitzar la ciència a l’imaginari popular. Docència i consell final Compaginar docència i recerca és exigent però enriquidor: el contacte amb el jovent manté viu l’esperit científic. Consell: tria allò que t’agrada, lluita-ho amb constància, cuida la salut i la felicitat.

  • 1h

    Gené Manila: Galeria de Solituds, educació i escriptura

    Panorama general Episodi del Crepuscle en Cent Estals dedicat a una conversa profunda amb Gabriel Gené Manila a propòsit de la seva novel·la Galeria de Solituds, tot repassant vida, vocació, educació, recerca i el seu mètode d’escriptura. També hi ha digressions culturals i polítiques que contextualitzen la seva mirada. "M’agrada que allò que escric soni bé en veu alta... El lector crea una veu que li conta la història." Trajectòria i context vital Arrels i postguerra: Creix a Algaida en una família de vençuts; la necessitat d’explicar allò viscut alimenta la vocació d’escriure. Magisteri i Antropologia de l’Educació: Mestre durant anys, doctorat sobre infants salvatges (cas Marcos) i catedràtic a la UIB; el 2023 rep la Medalla d’Or de les Illes Balears. Obra diversa i premiada: Novel·la, assaig i juvenil; col·laboracions musicals (Maria del Mar Bonet) i traduccions a múltiples llengües. Moments clau Educació en la postguerra: memoritza, disciplina i ascensor social possible, però també resistències de classe. Escola Normal: entre pobresa i fracàs redreçat, hi troba una vocació poderosa gràcies a mestres inspiradors. Música i escriptura Comença amb les Variacions Goldberg de Bach: música que desperta i ordena el pensament. Escriu amb música quan convé; durant “Anna Bat sobre Yesterday”, escolta versions de Yesterday com a motor rítmic. Vocació, oralitat i veu Escriu per donar testimoni d’una memòria silenciada. Defensa la literatura com a art oral: provar el text en veu alta per comprovar ritme i cadència. Educació: alliberament i control L’educació pot ser alliberadora i fer créixer humanament, però també reproduir esquemes de poder social. “Educació és sempre intervenció”: la clau és com s’intervé, sense adoctrinar, amb transparència del propi posicionament. Infants salvatges i recerca Tesi sobre el cas Marcos (Serra Morena): investigació pionera i artesanal entre Frankfurt i París. Comparació amb Truffaut: casos diferents però ecos sobre socialització, llenguatge i supervivència. Literatura infantil i juvenil Criteri d’or: si no t’emociona a tu, no el donis a un infant. Evitar llibres “per encàrrec” temàtic; buscar qualitat literària que interpel·li joves i adults. Perill de l’“autor-pedagog”: cal treure’s el mestre de dins per no fer moralina; la literatura emociona sense pretendre ensenyar. "Hem de mostrar la nostra lectura del món, i punt." El lector s’educa: ser lector és una construcció que comença molt aviat; exemple a “Han cremat el mar”. Procés creatiu i estil Les històries neixen de mirar el món: rostres anònims, notícies, vida urbana… Escriure és un joc seriós: ofici, rigor, mètode i sorpresa al lector. Tots els temes existeixen; l’originalitat és el filtre personal i una empremta irrepetible. Galeria de Solituds Matèria narrativa provinent de fets reals apareguts a la premsa, “pastats” amb la seva mirada. Reconeguible i alhora transformada literàriament: explora la percepció pública, mites i intimitats. Temes universals que fan pont amb lectors joves fins i tot sense referents locals complets. Mites, cites i influències Figures i ressons: Napoleó, sarsuela, la idea de l’escriptor com a “pedacer” que cus fragments culturals. Llorenç Villalonga: relació valuosa; misteri i ironia; la literatura no és per avorrir sinó per gaudir. Política, memòria i perplexitat Relat d’un mes a Berlín després de la caiguda del mur: desencís davant la corrupció del règim de l’Est. Rússia de Putin i la guerra d’Ucraïna: inintel·ligibilitat del present geopolític, paradoxes del capitalisme i la guerra. Llegendes i amor Llegenda local: l’aula dels “condesitos del comte Rossi”. L’amor com a virtualitat: sovint ens enamoram del que imaginem de l’altre, no tant de la realitat. Traduccions i editorials Tornada a Moll (els orígens editorials) amb Galeria de Solituds. Traduccions àmplies (juvenil, assaig, narrativa). Quan el traductor és excel·lent, “millora” el text captant-ne l’esperit. Taller d’escriptura: mètode i sorpresa Alterna planificació i descoberta; escriure és també ofici. Jugar amb expectatives: donar al lector el que no espera. Consell final i comiat Consell vital: llegir molta literatura per alliberar-se i descobrir les teves pròpies ales. Comiat amb Maria del Mar Bonet: bellesa, un punt de surrealisme i imatges memorables.

  • 1h

    Resistència en cançons: Palestina, Àfrica i 16 shots

    Visió general Episodi musical i de paraula parlada amb una curadoria de cançons de protesta multilingüe. El fil conductor és la solidaritat amb Palestina, l’unitat africana i la crítica social (medis, violència policial), entre cortinetes i comiats recurrents de locutor/a ("Bona nit", "Fins demà!"). El to oscil·la entre la denúncia i l’esperança, amb passatges en castellà, anglès, àrab, persa, i tocs mediterranis. "Palestina, vencerás" • "Can't you hear the urgent call of Palestine?" • "16 shots... fuck 12" Temes principals Solidaritat amb Palestina • Bloc central amb cançons i poemes que dibuixen una resistència obstinada i una crida global a l’acció. • Imatges com "flor porfiada" i el leitmotiv "Palestina, vencerás" marquen el to d’esperança i perseverança. • En anglès, la crida es concreta amb: > "Can't you hear the urgent call of Palestine?" Unitat africana i orgull continental • Obertura viatgera (Nigèria/Abuja, Sudan, Camerun) que reclama pau al Sudan i unitat africana. • Ritmes celebratoris i referències populars (futbol al Camerun) que projecten identitat i comunitat. Crítica social i violència policial • Rap de denúncia sobre mitjans, valors humans i desigualtat: interpel·lació a recuperar equitat i humanitat. • Trams potents contra la brutalitat policial: el mantra "16 shots" i el crit de protesta > "1, 2, ... 11, fuck 12". Bloc persa/mediterrani i cants àrabs • Passatges en persa de to íntim (amor, nostàlgia, nit) que aporten contrast emocional. • Cants en àrab d’aferrament a la terra i determinació de no marxar, amb energia col·lectiva. Cortinetes i to del programa • Repeticions de "Bona nit" i "Fins demà!" funcionen com marques d’identitat sonora i transicions entre peces. • L’episodi manté un pols coral i internacionalista, entre l’himne, la poesia i el hip-hop. Idees clau • Palestina com a eix: resistència, memòria i invocació a la unitat internacional. • Àfrica: pau al Sudan, orgull nigerià/camerunès, ritme i comunitat. • Denúncia: manipulació mediàtica, crisi de valors, violència policial. • Multilingüisme i cross-cultural: ponts emocionals i polítics a través de la música.

  • 1h

    Universitats privades, Nobels i Rússia cultural

    Panorama general de l’episodi "Rússia: tot confluïx en Rússia" — broma recurrent que acaba connectant amb la secció cultural final Episodi amb tres eixos principals: Debat profund sobre universitats privades vs públiques i el nou decret estatal que regula la creació d’Universitats Ciència en primer pla: Nobels de Química (materials MOF) i Economia (innovació i creixement) Cultura amb accent rus: Mussorgsky, Xostakóvitx, agenda de concerts i teatre Universitats: decret, impacte i dilemes Nou decret per crear universitats Objectiu: garantir qualitat en docència i recerca, i evitar centres purament expenedors de títols Requisits clau: • En 5 anys, mínim 4.500 alumnes • En 3 anys, 10% de places d’allotjament per estudiants • Oferta mínima: 10 graus, 6 màsters i 3 doctorats (en 5-6 anys) • Es permet que fons d’inversió/empreses creïn universitats • Les universitats en línia tindran regulació específica com a centres d’“especial característica” Governança: equip rectoral amb perfil acadèmic obligatori "Si no compleixen… hauran de tancar, ja està" — sobre el risc-empresa d’aquests projectes Online, llengües i marc autonòmic En línia: condicions diferenciades per assegurar qualitat Exemple basc: si la universitat ja està creada, ofereix 50% en llengua oficial i té finançament autonòmic, menys traves administratives Impacte a Mallorca i sospita immobiliària Projectes en marxa: CEU San Pablo (àrea del “Riscal”) amb biosanitari (Medicina, Infermeria, Fisioteràpia, Psicologia) i residències integrades; ADEMA amb Palma (biosanitari) i Inca (tecnològic) Allotjament: pressió afegida al mercat de lloguer; opcions de reconvertir hotels en residències Mobilitat: possible demanda de transport públic específic (bus/metro) cap als nous campus "A Mallorca tot el negoci acaba sent immobiliari, sempre" Qualitat, pràctiques i mercat laboral Medicina/Infermeria: pràctiques probablement a clíniques privades (p. ex. Quirón) davant la capacitat limitada de l’hospital universitari públic Risc de heterogeneïtat de qualitat: sanitat pública/privada podria mirar “molt prim” l’origen universitari Professorat: possible doble vinculació pública/privada, pendent de regulació Efectes sobre l’UIB i perfils d’estudiants L’UIB dependrà del pressupost públic, no tant de la competència Segmentació social: qui pot pagar tendeix a privada; qui no, a pública — sense que això impliqui necessàriament pitjor qualitat a la pública Online com a opció per estalviar manutenció a canvi de més matrícula Europa i context estatal S’al·ludeix a Bolonya, però el gran canvi ha estat sobretot en reconeixement de titulacions Boom de privades a Madrid, La Rioja, Andalusia; marcs legals favorables amb governs diversos Viabilitat i escenaris Dubtes sobre demanda internacional real (p. ex. gent de Frankfurt venint a estudiar a Mallorca) Hipòtesi: en 3-4 anys podrien aparèixer milers d’estudiants nous, amb fort impacte en habitatge Compromís del programa: fer seguiment d’aquí 3-4 anys Ciència: Nobels 2024 Nobel de Química: estructures metallo-orgàniques (MOFs) Guardonats: Omar Yaghi, Susumu Kitagawa, Richard Robson Què són els MOFs? Cristalls híbrids (metall + cadenes orgàniques) amb una xarxa porosa dissenyable Aplicacions clau: • Captura d’aigua de l’aire (fins i tot en ambients àrids) • Captura i emmagatzematge de CO₂ • Disseny de materials funcionals orientats a problemes ambientals Nobel d’Economia: innovació i creixement Guardonats: Joel Mokyr, Philippe Aghion, Peter Howitt Idees centrals: • La innovació impulsa el creixement (i la “destrucció creativa” renova sectors) • Cal entendre el perquè de les innovacions per millorar i encadenar nous avenços Debat a l’estudi: fins a quin punt necessitat/perspectives de negoci generen la innovació (revolució industrial, transició neolítica), i viceversa • Exemples: màquina de vapor (ús quan “va fer falta”), Ada Lovelace (idees aplicades quan hi ha utilitat/mercat), Oppenheimer (motivacions no només econòmiques) Cultura: Rússia al centre del programa Clàssica: Mussorgsky i una pianista a seguir Obra: “Quadres d’una exposició” (versió original per piano) Interpreta: Anna Fedorova (Kíiv), amb el duo “Oyster” (amb Nicolás Suárez, contrabaix de l’Concertgebouworkest) Agenda: • 9 de març: Txaikovski (Concert per a piano) a l’Auditorium (Palma) • 10 de març: Manacor (doblen programa) • Festival de Tardor del Port de Sóller: referent consolidat • Trios Torini (Schubert i Mendelssohn) — pròxims caps de setmana Teatre 40 anys d’Iguana Teatre — reposició de “Twist in Txékhov” al Teatre del Mar (Palma) Xostakóvitx, cinema i política Marxa fúnebre de la banda sonora d’“El Gran Ciutadà” (1939), film-propaganda sobre Serguei Kírov (rival d’Stalin assassinat), utilitzat per justificar purgues Record del Festival de Pollença i de l’Orquestra Simfònica de Tenerife amb Xostakóvitx Tancament musical i avisos Cloenda amb Emerson, Lake & Palmer i la seva versió de “Pictures at an Exhibition” Avís: Vaga general en solidaritat amb Palestina — demà no hi haurà programa Proper convidat: l’escriptor Gabriel Genena

  • 1h

    Espiritualitat i ciència: emocions, cervell i Bach

    Resum general El programa aborda la espiritualitat des d’un angle psicològic i científic, diferenciant-la de la religió i proposant-la com una emoció positiva amb possibles correlats neurològics. Es recorre la història de com la ciència ha tractat (i sovint ignorat) aquest tema, es presenten evidències i hipòtesis (George Vaillant, sistema límbic, epilèpsia del lòbul temporal) i es destaquen diferències individuals (aferrament, psicopatia) i pràctiques (mindfulness, budisme) que poden modular l’experiència espiritual. La segona part és musical, amb seleccions de Bach com a proposta vivencial d’“espiritualitat sonora”. "Existeix l'espiritualitat? O és una menjada de coco?" Temes principals Distinció espiritualitat vs religió: es pot ser espiritual sense professar cap religió. Marc científic: la ciència ha prioritzat allò tangible (por, aprenentatge) i ha deixat la espiritualitat a un segon/tercer pla. Hipòtesi central: l’espiritualitat com a emoció positiva amb base al sistema límbic. Diferències individuals: l’aferrament i trets com la psicopatia poden afectar la disposició a l’experiència espiritual. Transcendència: sensació clau de l’espiritualitat; associada a benestar i longevitat (Estudi d’Harvard, George Vaillant). Neurobases: correlats possibles (amígdala, límbic); casos d’epilèpsia del lòbul temporal vinculats a “il·luminacions” (p. ex. hipòtesis sobre Sant Pau, Santa Teresa, Dostoievski). Pràctica i cultura: religió, mindfulness, budisme com a camins per “sintonitzar” el món interior. Experiències fenomenològiques: música (Bach), esglésies, espais simbòlics com a detonants de l’estat espiritual. Context i desenvolupament científic De la religió a la ciència • Històricament les religions han explicat el món; la ciència s’imposa per la seva tangibilitat i replicabilitat. • Les ciències socials intenten l’empirisme (psicologia de l’aprenentatge amb rates, condicions controlades), però emocions com la por entren abans a “primera divisió” que no pas la felicitat o l’espiritualitat. Emocions a la ciència • La por és model sistemàtic: hormones (cortisol, adrenalina), amígdala, circuits limbo-corticals. • L’espiritualitat no té el mateix estatus per manca d’operacionalització, però guanya terreny si es conceptualitza com a emoció. "La ciència no s'ha dedicat a les emocions positives" Hipòtesi: espiritualitat com a emoció de transcendència Característiques • Estat intern de benestar i sentit que pot incloure transcendència (anar més enllà del jo immediat). • Es pot desencadenar per estímuls estètics/rituals (p. ex. escoltar Bach a les fosques) o per espais simbòlics (esglésies, cementeris, paisatges). Diferències individuals i desenvolupament • Persones amb aferrament insegur (perfil “sense interior”) podrien mostrar menor disposició a l’espiritualitat. • Psicopatia hipotèticament associada a baixa espiritualitat (hipòtesi prudencial). Evidències i referents George Vaillant i l’Estudi d’Adults de Harvard • Seguiment longitudinal de dècades: els factors que més prediuen salut, felicitat i longevitat són les relacions humanes i la transcendència. • Vaillant defensa incorporar les emocions positives i situa la transcendència com a procés amb correlats neurològics límbics. "La transcendència pot tenir un correlat al sistema límbic" Neurologia i mística • Analogia històrica: com la sífilis va mostrar bases físiques de trastorns mentals, la transcendència podria tenir bases neuronals. • Epilèpsia del lòbul temporal: alguns casos cursen amb experiències d’il·luminació. S’ha especulat sobre figures com Sant Pau, Santa Teresa o Dostoievski com a possibles exemples (hipòtesis, no proves). Conclusions L’espiritualitat es pot entendre operativament com una emoció positiva de transcendència amb correlats cerebrals. La ciència comença a integrar-la, tot i la seva complexitat i l’herència cultural/religiosa. Les relacions i el món interior (cultivat amb pràctiques com mindfulness, pregària o art) poden promoure benestar i longevitat. Segona part: música de Bach Proposta vivencial • Escolta de cantates de Bach com a experiència espiritual: “clucar els ulls”, llum tènue, deixar-se portar. • Tancament amb anuncis i comiat de l’emissora.