Beats a Nova York: gènere, activisme i poesia

Visió general Programa a Ona Mediterrània (Perifèries Sonores) dedicat a un recorregut Beat per l’East Village de Nova York, conduit per la poetessa i beatòloga Annalisa Pegrum. El diàleg alterna parades del tour, música i una lectura crítica dels Beats amb perspectiva de gènere, parlant de gentrificació, activisme, censura i els seus clarobscurs vitals. Convidada: Annalisa Pegrum (poeta, traductora i activista feminista) Fil conductor: Beatwalking tour per llocs emblemàtics i autors/es de la Generació Beat To del programa: divulgatiu, crític i amb anècdotes en primera persona Temes principals 1) Ruta Beat a l’East Village: llocs i memòria • Cooper Square: l’apartament de Hettie Jones i Amiri Baraka; lluita contra la demolició i victòria simbòlica contra la gentrificació (hotel construït al voltant de la finca històrica). • Washington Square Park: espai de trobada d’artistes; lectura de Diane di Prima (Revolutionary Letters) amb un vers afegit de “Free Palestine”, que genera reaccions dividides a la plaça. • Cafès del Village (Reggio, Caffè Caffè, Caravan, Bizarre): laboratoris culturals on recitaven Jack Kerouac, Gregory Corso i on Janine Pommy Vega inicia el seu camí literari. • White Horse Tavern (menció): punt clau per a Beats i Dylan Thomas; no s’arriba a visitar per temps. • MacDougal Street: nus de l’escena beat i pont per parlar de la Costa Oest (Gary Snyder, Joan/Joanne Kyger, Lawrence Ferlinghetti / City Lights) i de Lenore Kandel i la censura a The Love Book. 2) Dones Beat i perspectiva de gènere • Reivindicació de figures com Hettie Jones, Diane di Prima, Anne Waldman, Lenore Kandel i Janine Pommy Vega. • Hettie Jones: escriptora i mare; tensions entre cures i creació; lectura del poema “Conductora temerària” (traduït al castellà per Pegrum). • Discussió sobre el masclisme de l’escena i la “crisi de la masculinitat” de l’època; relacions afectives/sexuals complexes (protopoliamor) i tabús sobre homosexualitat. 3) Activisme i continuïtat • Anne Waldman: cançó-manifest anti-plutoni i trajectòria activista fins avui (ecologisme, anti-nuclear, comunitat poètica en temps de Trump); presència en festivals i documental “Outrider”. • Censura i llibertat d’expressió: judicis per “obscenitat” (Kandel; Ginsberg) que acaben generant best-sellers i ampliant marges de llibertat. 4) Música i cultura pop • Selecció musical que dialoga amb els temes: Doobie Brothers (Neal Cassady), Anne Waldman – U.O. Plutonium, The Doors – The Wasp (Texas Radio and the Big Beat), Nick Cave – Into My Arms, i tancament jazz amb Dizzy Gillespie & Chano Pozo. • Debat sobre la mercantilització Beat: anuncis de cotxes amb versos de Ginsberg i la campanya de Gap amb Kerouac on s’esborra Joyce Johnson de la foto. Cites rellevants "Así que, jóvenes mujeres, he aquí el dilema... siempre he sido a la vez, tan mujer... y tan hombre..." (Hettie Jones, Conductora temerària) "Todos somos prisioneros políticos" (síntesi de Revolutionary Letters de Diane di Prima, invocada a Washington Square) "Out here we is stone, immaculate" (The Doors, The Wasp) Punts clau • Gentrificació vs. memòria: Cooper Square exemplifica com preservar espais que han fet història cultural. • Perspectiva de gènere: resituar les autores Beats al centre i entendre les contradiccions del moviment. • Activisme persistent: dels 50 fins avui, de la poesia al carrer, l’ecologisme i la llibertat d’expressió. • Icones i mercat: els Beats com a símbol contracultural convertit en imatge mainstream. Context i crònica personal • Annalisa Pegrum aporta vivències del tour, lectures en veu alta i anècdotes de recepció pública (Free Palestine), enriquint el relat amb traduccions pròpies, recomanacions de lectura de Kerouac i memòria musical.

Beat a Nova York: tour feminista i gentrificació

Visió general Perifèries Sonores a Ona Mediterrània conversa amb l’escriptora i traductora Annalisa Pegrum sobre un tour Beat a Nova York amb perspectiva de gènere. El recorregut pel Village i l’East Village serveix per revisitar llocs clau de la Beat Generation, posar al centre les autores oblidades i abordar temes com gentrificació, masclisme, sexualitats, activisme i la seva vigència avui. Punts clau • Cooper Square i Hettie Jones: símbol de resistència a la gentrificació; l’hotel es construeix al voltant del seu edifici per preservar la memòria cultural. • Dones Beat: rescat de figures com Diane di Prima, Lenore Kandel, Anne Waldman i Janine Pommy Vega, amb èmfasi en maternitat, desig i llibertat d’expressió. • Debat crític: la Beat també va ser masclista i va amagar sexualitats; es parla de “protopoliamor”, crisi de la masculinitat i de com rellegir Kerouac avui. • Activisme: de l’antinuclear d’Anne Waldman fins a la intervenció “Free Palestine” a Washington Square Park, amb reacció del públic. • Llocs i música: cafès del Village, White Horse Tavern, MacDougal Street; interludis musicals de Doobie Brothers, Anne Waldman, The Doors, Nick Cave i tancament amb jazz llatí (Dizzy Gillespie & Chano Pozo). El tour Beat a l’East Village Cooper Square: Hettie Jones i Amiri Baraka • L’edifici on van viure Hettie Jones i Leroy Jones (després, Amiri Baraka) resisteix a un macrohotel: victòria simbòlica contra la gentrificació. • Connexió amb Mallorca: preus del lloguer i habitatge; el fenomen és global. Washington Square Park: poesia i política • Lectura amb megàfon d’un poema de Cartes revolucionàries (Diane di Prima) amb l’afegit “Free Palestine”. • Reaccions dividides: part del públic marxa; debat sobre el clima polític a EUA i la naturalitat de condemnar un genocidi en l’espai públic. Dones Beat i perspectiva de gènere Hettie Jones: mare, artista i veu pròpia • Hettie combina maternitat i creació; escriu poesia, prosa, cartes i llibres infantils. “Siempre he sido a la vez tan mujer como para derramar lágrimas de emoción y tan hombre como para conducir mi coche en cualquier dirección.” Diane di Prima i Lenore Kandel • Annalisa ha traduït antologies i llibres (Diane di Prima, Lenore Kandel). • Kandel publica The Love Book i situa la dona com a subjecte de desig; pateix judici per obscenitat i acaba guanyant: cas clau de llibertat d’expressió. Anne Waldman: activisme continu • Cançó “U.O. Plutonium”: crítica a l’energia nuclear. • Activista al llarg de dècades (recitals anti-Trump), més de 40 llibres; documental “Outrider” i presència a festivals. Janine Pommy Vega i els reversos del mite • Inicis adolescents al Village; xarxes creatives, però també anfetamines, pas a heroïna, salut mental i treball sexual: la cara fosca de la llibertat. Mites, contradiccions i llegat Masclisme, sexualitats i “protopoliamor” • La Beat es llegeix avui com masclista; alhora, hi havia relacions entre homes i triandes com Cassady–Kerouac–esposa. • Lectors adolescents d’ahir: conflicte d’identitat davant de la homosexualitat dels mites; la conversa visibilitza aquests tabús. Kerouac, alcohol i formes de lectura • Es proposa llegir Kerouac per etapes vitals: començar per The Dharma Bums, seguir amb Desolation Peak; la prosa reflecteix la deriva alcohòlica. Del marge al mainstream • La Beat es mercantilitza: anuncis de cotxes amb Howl; campanya de GAP amb Kerouac on s’“esborra” una dona en postproducció. “Out here in the perimeter there are no stars… we is stone, immaculate.” (Jim Morrison) Llocs i escenes • Cafès del Village (Café Reggio, Café Guá, Caravan, Bizarre): veritables laboratoris culturals on llegien Kerouac i Corso; on creixen veus com Janine Pommy Vega. • White Horse Tavern: temple de Dylan Thomas i trobada Beat. • MacDougal Street: primer concert de Bob Dylan; pont amb la Costa Oest (Gary Snyder, Joanne Kyger, Lawrence Ferlinghetti, City Lights) i focus en Lenore Kandel. La música del programa • Doobie Brothers sobre Neil Cassady. • Anne Waldman – “U.O. Plutonium” (pop vuitanter, antinuclear). • The Doors – “The Wasp” (spoken word i visió lírica americana). • Nick Cave – “Into My Arms” (confessió espiritual i amorosa). • Tancament amb Dizzy Gillespie & Chano Pozo – Manteca: jazz-bebop i ritmes llatins. Conclusions • Relectura imprescindible de la Beat Generation amb dones al centre. • La memòria dels llocs (Cooper Square, cafès, parcs) és clau per entendre la història i combatre la gentrificació. • La Beat no s’acaba als 60: activisme i debats (nuclear, Palestina) segueixen vius. • La cultura alternativa pot esdevenir mainstream, però el seu nucli crític persisteix en lectures i veus que incomoden i obren camins.

Estiu, arrels i pobles: música, cartes i cinema

Introducció i fil conductor Perifèries Sonores a Ona Mediterrània obre temporada amb un viatge sonor d’estiu: arrels, pobles i retorns; la qualitat del viatge per damunt de la quantitat; la força de les cartes i les paraules; la nit com a espai poètic; i música que acompanya cada reflexió. • Idea central: l’estiu com a temps d’arrels, memòria i comunitat. • To del programa: íntim, reflexiu i ple de propostes musicals que mesclen tradició i modernitat. "Ets la meva música, la meva ànima, la meva pintura." (Albert Camus a Simone de Beauvoir) Ponts, estiu i arrels (Judeline — Un puente por la bahía) Huelva, la mà i el pont com a metàfora • La Cecilia retorna als orígens familiars i evoca Huelva i el pont cap a la mar com a imatge d’arrel i pas. • Judeline ret homenatge a Camarón: tradició flamenca amb electrònica moderna. • Tema clau: la pell de l’estiu, el sol, el riure i la memòria. Viatjar amb sentit (Fillas de Cassandra — A todas partes) Quantitat vs qualitat del viatge • Crítica a l’obsessió per “anar a tot arreu” de forma superficial. • Reivindicació d’un viatge simbòlic i conscient, estar preparats per canvis i privilegis sense perdre profunditat. • Filles de Cassandra: oralitat gallega + so modern per pensar el món amb arrel. Qui és “la teva gent”? (Queralt Lahoz — Brindo por los míos) Comunitat afectiva i empatia global • “La teva gent” canvia i s’eixampla: família afectiva més enllà de la consanguinitat. • Desig d’una comunitat ampliada: Palestina, Congo, Haití, València, Ucraïna, Gaza… empatia sense fronteres. • Brindis pels propis, sense oblidar que els “meus” poden ser tothom. Cartes, atzar i poesia urbana (Gata Cattana — Cartas que no repartir) L’estiu de cartes i jocs, i el símbol de l’atzar • Records d’adolescència: cartes postals i jocs de cartes (tute, brisca, cinquillo). • Les cartes com a metàfora de sort/causalitat i de les teories que “no s’escriuen soles”. • Gata Cattana: rap poètic que uneix pensament i emoció. Correspondències il·lustres (Beauvoir — Camus) El valor de l’epistolari en temps de missatges instantanis • Lectura de fragments apassionats entre Simone de Beauvoir i Albert Camus (1951, París). • Reflexió sobre com les cartes condensaven pensament, desig i complicitat. • Paralllel amb altres epistolaris (pista sobre Miguel Hernández) i la figura —criticada— de la “musa”. Poble i lideratge femení (Lapucci — Mi Pueblo) De corista a liderar: fer-se lloc al centre • Lapucci, amb arrels flamenc-urbanes, passa de corista a liderar el seu projecte. • “Poble” com a espai de cura, identitat i llibertat (“què tindrà el meu poble…”). Cinema i arrels (Carla Simón — Romeria) Memòria familiar i recerca dels orígens • Recomanació de “Romeria” (Carla Simón): viatge íntim d’una filla que cerca pare i mare. • Tema: a vegades els fills cerquen els pares; llums i música delicades, sense espoilers. • Vincle personal amb València i els llocs on els pares van ser feliços. Somnis llunyans (Mártires del Compás — Nueva York) La ciutat somiada de l’estiu • Nova York com a desig col·lectiu; somni pendent compartit amb la mare. • Cançó que captura l’optimisme d’estiu i el desig de món. Nits d’estiu i Lorca Ciutat sense son i alerta poètica • Les nits càlides: mar, estrelles, cançons, passeigs. • Lectura de “Ciudad sin sueño” de Federico García Lorca i record del seu assassinat. "No duerme nadie por el cielo. Nadie, nadie." (Lorca) Tornar a l’estat salvatge (Clara Peya & Àlex Serra — Estat salvatge) Desaprendre, respirar i reconectar el cos • Tornar a l’estat salvatge com a cura contra l’excés d’horaris i pantalles. • Música que promou presència, respir i relació amb un mateix i amb els altres. Un diumenge d’amor (Etta James — A Sunday Kind of Love) Tendresa que perdura més enllà del cap de setmana • Desig d’un amor calmat i estable, no només fulgor d’estiu. Buit i optimisme sense raó (Brunori Sas) Entre la rutina, el patriarcat i l’esperança quotidiana • Quatre de la matinada, TV i sensació de buit; crítica a la figura de la “dona pacient”. • Tanca en optimisme sense motiu: una petita fe domèstica que sosté. Tancament i Pánico (Instituto Mexicano del Sonido) Compartir la música i posar nom a les emocions • Invitació a compartir cançons sense jerarquies. • Definició de pànic: por intensa; i de por: angoixa davant el risc.

Perifèries Sonores - Sirat, Mark Fisher, el punk i la lluita de classes del 01/07/25

Perifèries Sonores - Resistència contra la guerra 23/06/25

Perifèries Sonores - Llançar-se a la piscina 11/06/2025

Perifèries Sonores - VOL I DOL. Amor, odi, “enfados” i polvos de reconciliació 03/06/25

Perifèries Sonores - Donar-ho tot del 28/05/25

Perifèries Sonores - Llatinoamèrica del 20/05/25

Perifèries Sonores - Flamenc, rock andalús i psicodèlia del 13/05/25