Tots els episodis

7760 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

2041-2064 de 7760
  • Flotilla a Gaza i pla Trump-Netanyahu; lloguer turístic il·legal a Mallorca; immigració i clima polític; Festival de Poesia de Lloseta; feminisme a Mallorca; rock progressiu; UE vs Rússia - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    3h

    Flotilla a Gaza i pla Trump-Netanyahu; lloguer turístic il·legal a Mallorca; immigració i clima polític; Festival de Poesia de Lloseta; feminisme a Mallorca; rock progressiu; UE vs Rússia

    Panorama general del programa "És el moment de posar el focus en l'actualitat internacional... avui és un dels dies realment dramàtics." Programa amb ritme intens i temes de gran abast: des de la flotilla cap a Gaza i el debat sobre el pla Trump–Netanyahu, fins a la crisi d’habitatge per l’allotjament turístic il·legal a Mallorca, el discurs polític sobre immigració, l’actualitat cultural amb el Festival de Poesia de Lloseta, la recomanació del llibre “Les dones i Mallorca”, el debut del programa Ona Progressiva (rock progressiu) i una anàlisi geopolítica sobre UE–Rússia. Clau del dia: Gaza, pla Trump-Netanyahu i mobilització Flotilla a Gaza: seguiment a bord amb Lucía Muñoz. Preparats per una possible intercepció israeliana en aigües internacionals, denunciada com a il·legal segons dret internacional. Crida a la mobilització: concentracions davant ajuntaments i manifestacions per exigir ruptura de relacions amb l’estat d’Israel i embargament d’armes. Pla Trump–Netanyahu: valoracions crítiques. • Positiu si implica alto el foc i atura la matança. • Insuficient si no garanteix una solució real amb dos estats i la fi de l’ocupació i dels assentaments. • Netanyahu rebutja un estat palestí; risc de “pau” nominal sense reconstrucció justa ni drets. Crisi d’habitatge i lloguer turístic il·legal a Mallorca Dades alarmants: fins a 45% d’anuncis detectats d’allotjament il·legal, que podria arribar al 60–70% si es compten vies ocultes (plataformes fora UE, contactes directes, grups privats). Efectes: • Competència deslleial i evasió fiscal. • Tensió sobre l’habitatge: cada casa turística és un habitatge menys per a residents. • Captura d’ingressos per capital estranger (pseudo hotels en cases particulars), benefici que “s’exporta”. Reclams: inspeccions, sancions, llicències estrictes i desnormalitzar la impunitat. Immigració i clima polític Pronòstic de curs polític: agenda marcada per l’extrema dreta (assumida en part pel PP) centrada en immigració i acusacions de corrupció contra l’entorn de Sánchez. Dades vs demagògia: el principal flux a Balears és latinoamericà, no africà; s’assenyala un doble raser cultural i un gir xenòfob en el debat. Eivissa: pluges extremes i canvi climàtic 200 l/m² en 2 hores: rècord històric, danys greus però sense víctimes mortals. Factors: • Canvi climàtic (onades de calor, mar Mediterrani sobreescalfat, episodis torrencials). • Urbanisme en zones inundables i infraestructures que alteren l’escorrentia natural. Necessitats: planificació basada en ciència, respecte a la natura i adaptació. Cultura: Festival de Poesia de Lloseta (2–4 d’oct.) Programa al Teatre de Lloseta (activitats gratuïtes): • “Poesia i Vi”: presentacions de llibres amb tast de vins. • “Llompart, una vida, una herència” (obra de La Fornal). • “Festa de la paraula”: lectura improvisada amb poetes convidats (p. ex. Antònia Canyelles, Blanca Llum Vidal, Sebastià Perelló), conduït per Joan Martorell. També es destaquen els Premis Literaris locals (narrativa i poesia). Llibre de la setmana: “Les dones i Mallorca. Una mirada crítica” (Elisa Rosselló i Fortesa) Assaig divulgatiu que combina filosofia i feminisme amb un repàs històric de dones, col·lectius i educació a Mallorca. Idees forquilla: • Paralllelisme crític entre capitalisme i masclisme (posseir/consumir sense consentiment). • Models de conducta: força (masculí) vs cura i servei (femení) – no essencialistes. • Xarxes socials i hipersexualització: frontera difusa entre cosificació i empoderament. • Llenguatge i biaix de gènere; reflexions sobre usos (articles, tractaments) i matriarcat domèstic vs patriarcat públic. • Dades d’analfabetisme femení històric i evolució de l’accés a l’educació (escola de dones, universitat 1910, renovació pedagògica 1931). Música i nova franja: Ona Progressiva Debut del programa de Jordi Vidal: recorregut anual pel rock progressiu (1967→1980), amb psicodèlia, rock simfònic i derivacions (Beatles, Pink Floyd, etc.), possibles especials i visió local. Geopolítica: UE–Rússia i seguretat europea Consell Europeu extraordinari a Copenhaguen: alarma per provocacions russes (drones, incursions aèries) i necessitat d’una defensa europea integrada. Reptes: • Dependència de l’OTAN vs autonomia estratègica. • Unitat política exterior i lluita contra desinformació i guerra híbrida. • Moldàvia: victòria proeuropea; suport i camí d’adhesió com a senyal geopolític. Trump i els militars EUA: retòrica d’“enemics interiors” inquietant; risc institucional i incertesa atlàntica. Altres apunts d’actualitat Vox al Parlament balear: boicot al minut de silenci per les víctimes de Gaza, criticat com a antidemocràtic i irrespectuós. Premis Enderrock de la Música Balear: gala (5 de novembre), reconeixements destacats (p. ex. Antònia Font, Pere Estelric). Idees-força Aturar la violència a Gaza és prioritari, però sense solució política no hi haurà pau duradora. El lloguer turístic il·legal erosiona l’estat de dret i empitjora la crisi d’habitatge a Balears. El canvi climàtic ja és aquí; cal adaptació i planificació urbana responsable. La UE ha de reforçar unitat, defensa i resiliència davant Rússia i desinformació.

  • Premi Anderroc a Pere, Wagner i “Els Mestres Cantaires”, educació (ràtios i inversió), salut (microbiota i aterosclerosi) i el cost d’aigua de la IA - episode art
    El Crepuscle
    59'

    Premi Anderroc a Pere, Wagner i “Els Mestres Cantaires”, educació (ràtios i inversió), salut (microbiota i aterosclerosi) i el cost d’aigua de la IA

    Resum general de l’episodi Punts destacats • Reconeixement a la divulgació musical: entrevista a Pere (musicòleg, matemàtic i periodista) pel seu Premi Anderroc, amb defensa del paper dels mediadors culturals i de la música en directe. • Focus clàssic/òpera: de Korngold a Wagner. Explicació contextual de “Els Mestres Cantaires de Nuremberg” (1868), el seu ús propagandístic pel nazisme i el missatge de tradició vs innovació a través de Hans Sachs; escolta del preludi, el quintet, la “cançó del premi” i el coral final. • Vida Intel·ligent (educació): dades sobre desigualtats i comprensió lectora, major presència femenina (>55%) i millor finalització de graus, inversió per alumne (Luxemburg vs Espanya), hores lectives i vacances, calendari amb calor i proposta de reducció de ràtios (objectiu 12:1) amb dubtes de com s’implementa. • Ciència: descoberta clau sobre l’aterosclerosi: la molècula propionat d’imidazol (de la microbiota intestinal) és causal en la inflamació arterial i l’esdeveniment agut (ictus/infart). Hi ha un fàrmac en desenvolupament. • Tecnologia i medi ambient: el cost hídric de la IA generativa: una consulta pot consumir ~0,5 litres d’aigua; alerta sobre l’impacte de centres de dades en aigua i energia. Premi Anderroc i la divulgació musical (Entrevista amb Pere) Idees clau • Reconeixement de la cadena cultural: no només músics; també organitzadors, tècnics de so i llum, premsa i ràdio que donen a conèixer l’obra. • Vigència del directe: malgrat Spotify i la digitalització, el concert continua essent central: avui el disc funciona com a “tarja de presentació” per aconseguir bolos. • Suport institucional i creació pròpia: cal que institucions creguin en els músics que creen repertori propi (no només versions). “Mos falta que la gent cregui en els músics que feim música nostra.” Agenda i guardons • Gala del 5 de novembre al Teatre Principal; votació popular oberta a la web d’Anderroc per categories (jazz, pop, clàssica, folk, etc.). • Premis decidits per institució: Antònia Font (reconeixement institucional), Cap Pela (trajectòria) i Pere (personalitat). Participa també l’Obra Cultural en el reconeixement. Clàssica i òpera: de Korngold a Wagner Preludi cinematogràfic • Obertura amb banda sonora de “The Prize” (Mark Robson) de Jerry Goldsmith i recordatori de l’afició del programa per les BSO. Korngold: “La ciutat morta” (Die tote Stadt) • Nota sobre Erich Korngold, pioner de la música de cinema a Hollywood (Errol Flynn) i autor d’una òpera que es veu poc fora d’Alemanya. Wagner: “Els Mestres Cantaires de Nuremberg” (1868) • Context històric: de la Primavera dels Pobles (1848–49) a la unificació prussiana; Wagner assumeix que la cultura vertebra Alemanya. • Personatge i eix temàtic: Hans Sachs, mestre sabater i preservador del cànon; debat de tradició vs innovació per mantenir viva la cultura. • Recepció i política: ús de l’obra pel règim nazi; reflexió crítica sobre la data del 20 de novembre i Santa Cecília. • Audiències: preludi, monòleg de Hans Sachs, el quintet i la “cançó del premi” (“El premi serà l’Eva”), i el coral final on s’explicita el missatge cultural. Missatge central: l’únic vertebrador de la pàtria alemanya és la cultura. • Versions i veus: enregistraments clàssics (MET, James Levine), Karita Mattila (Eva), James Morris (Hans Sachs), Ben Heppner (Walter) i René Kollo (tenor) a la cançó del premi. Vida Intel·ligent: Educació Dades i tendències • Desigualtats persistents i dèficits de comprensió lectora. • Dones a l’educació superior >55% i major taxa d’acabament de graus; el sostre de vidre persisteix al mercat laboral. • Inversió per alumne: Luxemburg ~27.000 $; Espanya ~10.900 $; Perú <2.000 $. Espanya, per sota dels líders europeus comparables. • Hores lectives i vacances: Espanya en línia amb OCDE; el debat real és la distribució i l’impacte del calor a setembre/juny. Polítiques i reptes • Calendari i calor: sense climatització adequada, allargar setembre/juliol és inviable. • Ràtios: proposta ministerial de reducció progressiva fins a ~1 professor per 12 alumnes, però sense pla clar; descens demogràfic pot reduir ràtios de manera “natural”. Prioritat a centres vulnerables (ja passa en centres d’atenció preferent a Balears). Ciència: microbiota i aterosclerosi Descoberta clau • Identificada la molècula de la microbiota intestinal, propionat d’imidazol, com a causa d’inflamació arterial i de ruptura de placa que desencadena ictus/infart (no només correlació; validació en models animals). • Investigació del CNIC (Espanya), finançada majoritàriament per La Caixa, i resultats convergents a la Univ. de Ruhr-Bochum. Impacte • Fàrmac en desenvolupament (col·laboració amb farmacèutica italiana) bloquejant el receptor proteic on s’uneix la molècula: potencial per prevenir milions d’esdeveniments cardiovasculars anuals si supera les fases clíniques. Tecnologia i medi ambient: IA i consum d’aigua • Estimació acadèmica: una consulta a una IA tipus xat pot requerir ~0,5 litres d’aigua per refrigeració de centres de dades. • Doble cost: energia + aigua. Avís a municipis: un “gran centre de dades” pot tensionar subministrament hídric i elèctric. Tancament musical • Aniversari de La flauta màgica (Mozart, 1791): peça de comiat amb Papageno.

  • Balears a la Setmana del Llibre, LitteraNit i Llompart - episode art
    Cotiledonia
    1h

    Balears a la Setmana del Llibre, LitteraNit i Llompart

    Panorama general Programa centrat en la promoció cultural en català: la presència balear a la Setmana del Llibre en Català de Barcelona, el Festival LitteraNit i un retrat teatral del centenari de Josep Maria Llompart. Inclou reflexions sobre la lectura amb el poeta Pons Pons i agenda cultural extensa. "Un llibre és un amic i una bona lectura és un massatge en el cervell." — Pons Pons Presència balear a la Setmana del Llibre en Català (Barcelona) Què hi fa l’IEB • L’IEC/IEB coordina una parada amb editorials de les Illes Balears i un programa d’activitats propi. • Participació al Saló de Drets i a la missió d’editors internacionals de l’Institut Ramon Llull: reunions, presentació de catàlegs i del programa de subvencions. • Parada núm. 35 i comissió de selecció prèvia d’editorials. El Matí de les Balears (diumenge) • «Marató» d’activitats cada 30-40 minuts durant el matí: presentacions, col·loquis i espectacle infantil. • Acte estrella: conversa de Carme Riera (50 anys de “Te deix, amor, la mar com a penyora”) amb Gemma Ventura i lectura dramatitzada de fragments. • Activitat coorganitzada amb Edicions 62 i IEB. OFF a Espai Mallorca (dissabte) • Programa paral·lel amb 5 activitats: recitals, presentacions i col·loquis, en col·laboració amb Espai Mallorca. — Pons Pons: Manifest per la lectura i insularitat Lectura com a fonament • Defensa la lectura com a base de la cultura: sense cultura no hi ha futur. • Crítica del domini de les pantalles: «de la galàxia Gutenberg a la galàxia pantalla». • Reivindicació del llibre en paper i de fomentar el gust per llegir des de la infantesa. Illes, centre i perifèria • Rebuig del terme perifèria: «tothom escriu des del centre de la pròpia geografia». • L’illa com a filosofia de vida i responsabilitat envers el patrimoni humà, ecològic i cultural. Primeres lectures • Aventurers clàssics (p.ex. Verne, Salgari) i “L’illa del tresor” com a formatius en la passió lectora. — Teatre: «Llompart, una vida, una herència» (Joan Gomila) L’obra i el centenari • Espectacle sobre Josep Maria Llompart: memòria cívica, llengua i cultura. • Estructura en tres trames: - Casa de Llompart (records i fotos). - Crònica periodística (manifestacions, Estatut, normalització). - Llompart íntim i poeta (frustracions, joies, poemes). To i recursos • Barreja d’emoció i ironia; moments de comèdia. • Inclusió de poemes dins l’acció per donar context vital (mort, Guerra Civil, amistats). • Repartiment coral amb presència d’amistats i figures del seu entorn; suport musical per situar l’època. — Agenda LitteraNit i altres cites LitteraNit (Illes, Catalunya, País Valencià, Alguer, Andorra) • Acte central a Can Balaguer (Palma) amb el Manifest per la lectura de Pons Pons. • Converses (“Insularitat i Creació”), rutes Llompart, recitals i activitats familiars a biblioteques i llibreries. • Itinerari ampliat a diversos territoris de llengua catalana. Mar Poètic (Porto Cristo) • Homenatge a Miquel Àngel Riera com a fil conductor: recitals, tallers, glosses i exposicions. — Notes musicals i cloenda • Efemèride: 78 anys de Stephen King; tema “In the Mood” (Glenn Miller) a la BSO de “Rose Red” (2002). • Dia Europeu de les Llengües: cançó “La meva llengua” a partir del poema d’Apel·les Mestres.

  • Connexió Eclèctica - CONNEXIÓ MYSTICAL del 30/09/2025 - episode art
    Connexió Eclèctica
    59'

    Connexió Eclèctica - CONNEXIÓ MYSTICAL del 30/09/2025

    Aquest episodi de Connexió Eclèctica ens submergeix en una atmosfera de tardor 2025 carregada de reflexions sobre el materialisme místic. A través d'una selecció acurada de novetats discogràfiques, es posa a prova la capacitat de la música experimental i de gèneres consolidats com el post-punk o l'indie folk per connectar amb la nostra dimensió interior. Amb la participació d'artistes de la talla de The Chameleons, Nation of Language i Jens Lekman, es crea una sinergia artística que convida l'oient a qüestionar el temps i les relacions humanes en una societat cada cop més desconnectada del seu propi esperit. És una sessió de programació radiofònica que celebra la difusió cultural de qualitat, buscant trobar bellesa en la foscor i propòsit en el silenci.

  • Pedrolo, Gaza i el “pla de pau” de Trump, campanya PIMEM-IBDona, 1‑O (8 anys), Simone Weil, Transitant i Focus sobiranista - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    3h

    Pedrolo, Gaza i el “pla de pau” de Trump, campanya PIMEM-IBDona, 1‑O (8 anys), Simone Weil, Transitant i Focus sobiranista

    Resum executiu Programa coral i dens amb entrevistes, anàlisi i cultura. Destaquen: Entrevista amb Júlia Ojeda sobre “Prosa de combat” de Manuel de Pedrolo i la seva vigència política. Anàlisi internacional: debat crític del suposat “pla de pau” de Trump per a Gaza i el seu encaix polític. Economia i societat balear: entrevista a Jordi Mora (PIMEM) sobre la campanya amb l’IBDona i balanç de temporada; dades de pluriocupació i salaris; immigració i llengua. Política catalana: reflexió als 8 anys de l’1‑O i la trajectòria del moviment. Agenda i opinió: Vicenç Vidal (Més) sobre el conveni ferroviari, finançament i acollida de menors; Guillem Ramis (Transitant) i Joan Plàner (Focus) sobre sobirania, Gaza i portaavions nuclear. Pensament: “Cafè amb filosofia” amb Miquel Ripoll sobre Simone Weil (arrelament i deures). Titulars clau del dia • Supremacisme lingüístic a OT; convocada protesta contra un portaavions nuclear a l'abadia de Palma. • IBDona i PIMEM impulsen “Les PIMES amb elles i per elles”. • Pluriocupació: Balears encapçala l’Estat; avisos per pluges i incidències. • A VilaWeb: Israel accepta el “pla de pau” de Trump per a Gaza (en debat al programa), Tony Blair sona per a la “postguerra”. Entrevistes i debats Manuel de Pedrolo, prosa de combat Júlia Ojeda explica la recuperació d’articles (incloent inèdits censurats) que projecten un Pedrolo pensador polític i d’independentisme combatiu. Clau: textos que ressonen amb l’actualitat dels Països Catalans i relectura més enllà del Mecanoscrit. “Pedrolo va ser una figura incòmode… l’autor més censurat per la guillotina franquista.” Pla de pau de Trump per a Gaza (debats amb Joan Mir i Guillem Ramis) Punts crítics destacats: Possible “trampa” dissenyada perquè Hamas no l’accepti, legitimant la continuïtat de l’ofensiva. Anunci d’amnistia total als caps de Hamas com a novetat tàctica (controvertida en el debat). Rebuig a annexions i exigència d’aturar atacs immediats (lletra petita i execució, en dubte). “Si és un pla que l’altre no pot acceptar, ja pots posar el que vulguis: no acceptarà.” Ramis qualifica la situació de Gaza com “un camp de concentració” i el portaavions com “element mortífer”: “Un portaavions no és res bo… no és benvingut.” PIMEM x IBDona: ocupació i igualtat Jordi Mora (PIMEM) presenta “Les PIMES amb elles i per elles” (des de 2022): Contractació de dones víctimes de violència de gènere (derivació SOIB Dona). Bonificació: 128 €/mes durant 4 anys en Seguretat Social. Suport a plans d’igualtat (fins i tot per a micropimes) i protocols d’assetjament sexual. Balanç temporada: moderació de la demanda i saturació; estabilitat amb diferències per sectors. 1‑O, 8 anys després (anàlisi de Joan Mir) Memòria i balanç: entusiasme popular vs. repressió; desànim i descens de mobilització en Diades. Majoría social per la independència, però marc no democràtic limita vies. Cicle històric: possible “apagada” temporal i relleu generacional. Vicenç Vidal (Més per Mallorca) Ambient al Congrés: tensió i crispació. Conveni ferroviari: cap a mecanisme estable via Llei de Mobilitat perquè la inversió insular no depengui de vaivens polítics. Finançament: recorda la condonació de 1.700 M€; queden pendents reformes de fons. Menors migrants: crítica al bloqueig solidari; avisa del risc de la ruta argelina i crida a la corresponsabilitat. Valoració de Joan Mir sobre l’escó de Vidal Percepció de programa poc nacional (alineat amb Sumar) i seguidisme del PSOE; incidència nacionalista limitada. Seccions d’idees i cultura Transitant (Guillem Ramis) Objectiu: construir alternatives habitables al col·lapse (habitatge, medi, treball) amb sinergies entre ecologisme, feminisme i sindicalisme. Emissió: dijous 11–12 h (redifusió diumenge 9–10 h). “No basta millorar un sol àmbit; cal una trama de deures compartits i cooperació.” Cafè amb filosofia (Miquel Ripoll) — Simone Weil Vida i pensament indissociables; doble inquietud social (món obrer, CGT, diaris d’Espanya) i religiosa (mística, sincretisme). Obres clau i idees: L’arrelament: proposta de “nova civilització” i arrelament contra el desarrelament industrial. Deures vs. drets: vertebrar la política des dels deures envers l’ésser humà. Altres: La gravetat i la gràcia (fragments), L’Ilíada o el poema de la força. Estil: clar i directe; recomanació d’entrada: L’arrelament (Ed. 1984). Focus sobiranista (Joan Plàner) Immigració i llengua: recorda l’ús històric de la immigració castellanoparlant com a eina de substitució lingüística; dades actuals a Balears (Colòmbia, Argentina, Marroc al capdavant). Pluriocupació i salaris: Balears, territori amb més pluriocupació de l’Estat; salaris baixos (hostaleria: ~16.900 €/any mitjà) i cost de vida alt. AENA / aeroport: negativa a la cogestió (marc estatal i lògica centralista); dependència d’ingressos i concessions. Agenda i cultura: èxit de la Firona; acte amb Torra–Albinyana–Soler; presentació del llibre “Bosc a l’interior de Mallorca: natura i cultura”. Moments citables “Pedrolo parla al país sencer, independentment de la generació.” (J. Ojeda) “Un pla que no penses complir pot dir el que vulguis.” (J. Mir) “Un portaavions és una mole de guerra; no és benvingut.” (G. Ramis) “L’arrelament i els deures: eix per a una civilització nova.” (M. Ripoll)

  • Tardor en música: Haydn i Strauss crepusculars - episode art
    El Crepuscle
    54'

    Tardor en música: Haydn i Strauss crepusculars

    Panorama general Monogràfic musical dedicat a la tardor amb dues mirades complementàries: Joseph Haydn i la seva tardor dins l’oratori Les estacions (primera part). Richard Strauss i els seus Quatre darrers lieder, una meditació sobre el pas del temps, el setembre i el comiat (segona part). "...mos parlen tots de deixar enrere unes coses perquè en vinguin unes de noves." Part I — Haydn: La tardor de “Les estacions” Temes i atmosferes Cicle agrari i collita: celebració del treball del camp, el goig comunitari i els fruits de la temporada. Naturalesa viva: cor i orquestra evoquen paisatges, danses i cants populars. Rituals de tardor: de la verema a la caça, amb contrastos entre vitalitat festiva i serenor crepuscular. Lletres destacades escoltades "Von dir, kommt alles heil" — Agraïment i benedicció de la natura. "Im Garten stehen um jeden Baum die Mädchen groß und klein" — Imatges de collita i joventut al jardí. "Des kleinen Raumes klaget nicht der Landmann" — Saviesa del pagès i mesura del desig. Idees clau • Oratori coral-orquestral amb pintura sonora de la tardor. • Equilibri entre jubileu de la collita i pressentiment de l’hivern. Part II — Richard Strauss: Els Quatre Darrers Lieder Eixos poètics i musicals Crepuscle i comiat: cançons que mediten sobre el final del dia i de la vida amb serenitat i acceptació. Setembre i el deixar anar: la naturalesa es recull i l’ésser humà s’abandona al descans. Cant i orquestra lluminosa: textures amples, lieder tardans amb lirisme expansiu. Temes subratllats pel conductor • No sempre hi ha menció explícita a la tardor, però hi predomina la sensació crepuscular i el trànsit cap al repòs. • Lectura unitària: la segona part dialoga amb Haydn des d’una tardor interior. Moments i highlights Presentació i context: programa monogràfic de dilluns, amb crèdits a l’equip tècnic. Part Haydn: entrada clara de fragments en alemany que pinten escenes de camp i collita. Transició a Strauss: canvi d’atmosfera cap a la intimitat i el comiat dels lieder. "Primera part, Haydn... i en la segona part, els quatre darrers lieder de Richard Strauss." Idees principals • Tardor com a metàfora del cicle vital: de la plenitud de la collita (Haydn) a l’acceptació crepuscular (Strauss). • Diàleg entre forma oratòria clàssica i lied tardà del segle XX. • El programa proposa escoltar la tardor en clau natural i en clau existencial.

  • Rap és 1 Peix - Inici Temporada del 29/09/2025 - episode art
    Rap és 1 Peix
    57'

    Rap és 1 Peix - Inici Temporada del 29/09/2025

    Primera edició del programa de la nova temporada de "Un Rap és 1 Peix", presentat per Jaume Mesquida aka Jimi Jazz. Aquesta temporada 2025-26 contraatacam amb el millor rap internacional, fet per dones, de la terra i km0. Així mateix vos durem els millors convidats i programes especials monogràfics. Tracklist: Earl Sweatshirt - exhaust Freddie Gibbs & Alchemist - I Still Love H.E.R. Faenna & Manu Beats - Un trocito del cielo Roc Marciano & DJ Premiere - Armani Section Omar Alcaide - 54 feat. Aqeelion & Juan Arance Jenevieve - Baby Powder WESTSIDE GUNN - SUMMERSLAM 88 Clipse, Kendrick Lamar, Pusha T, Malice - Chains & Whips RARE GC & DJ Skut - SOU COM JO Kendrick Lamar - Backseat Freestyle BLACKTRACK - 4NOTHER RHYME (feat. Musgo One) Mike - Artist of the Century Xavier Mata - Palamós

  • #113 - Les Indòmites - Som fans del Calentano del 29/9/2025 - episode art
    Les Indòmites

    #113 - Les Indòmites - Som fans del Calentano del 29/9/2025

    Les indòmites: Una hora de ràdio eclèctica per gent de ment elèctrica amb na Mistress Perenque, en Roc Negre, la Senyora Licé, en Satan i en Joan CiberSheep. Moixa Mental presenta el programa del col·lectiu d'acció creativa en el qual posam música que ens toca i xerram de temes dispersos i ens feim preguntes absurdes. Ens podeu escoltar en directe dilluns a les 18 (i en redifusió divendres a les 11 i diumenge a les 16), a ONA MEDITERRÀNIA, a la 88.8 de l'FM. Més info: moixamental.cat/radio

  • Sobiranistes del 29/9/2025 - episode art
    Sobiranistes

    Sobiranistes del 29/9/2025

    Programa de ràdio de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Escolta'ns els dimarts de cada dues setmanes de 10h a 11h dins els matinals d'Ona Bon Dia.

  • El Crepuscle del 29/9/2025 - episode art
    El Crepuscle

    El Crepuscle del 29/9/2025

    (R) El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.

  • Beethoven: personatge, persona i revolució musical - episode art
    El Crepuscle
    1h

    Beethoven: personatge, persona i revolució musical

    Resum general Aquest episodi especial, presentat per en Joan Roca (amb aparició posterior d’en Tomeu Arell), és un recorregut intens i molt viu per la figura de Ludwig van Beethoven, amb una distinció clara entre el Beethoven personatge (històric i polític) i el Beethoven persona (humà, íntim i pianista). L’equip s’autoproclama pioner a les Illes en obrir el camí cap al bicentenari de la mort del compositor (1827–2027). "La música instrumental podia servir [...] per transmetre idees, transmetre valors, contar històries. Era una eina narrativa." Eix 1 — Beethoven personatge: música, història i política Il·lustració i despotisme il·lustrat (Cantata per Josep II) • Context bonnès i il·lustrat: admiració per Josep II, el déspota il·lustrat que també apadrinà Mozart. • Cantata juvenil de Beethoven per la mort de Josep II: una suposada “obra menor” que el programa reivindica com a joia primerenca. • Perfil formatiu: no fou un nen prodigi com Mozart; metàfora esportiva: Mozart = Federer (fluïdesa), Beethoven = Nadal (titànic esforç). Heroica i l’ideal revolucionari • Simfonia núm. 3, Eroica (1804–05): inicialment pensada per a Napoleó com a heroi alliberador; Beethoven es desenganya en veure’l coronar-se emperador i esborra “Bonaparte”. • Canvi de paradigma: la música ja no és només ornament o servei litúrgic; esdevé veu d’idees i valors. • Lectura política: l’heroi esdevé conceptual (llibertat dels pobles) i també autobiogràfic (lluita contra la sordesa). Fidelio: la llibertat de les persones concretes • L’única òpera de Beethoven, Fidelio (1805, Viena ocupada), centra la llibertat individual: Leonora, disfressada de “Fidelio”, allibera el seu espòs Florestan. • El programa destaca el quartet del primer acte com un dels dos millors quartets operístics de la història (amb el de Rigoletto de Verdi). Eix 2 — Beethoven i el poder: glòria, propaganda i contradicció • Segment crític i irònic: “Beethoven llepa-culs?” — reflexió sobre l’artista davant l’status quo. • “La victòria de Wellington” (1813): peça marcial i efectista amb cites patriòtiques (Rule, Britannia; God Save the King; Mambrú), presentada com un bunyol patriòtic. • Congrés de Viena: “El moment més gloriós”, un altre gest proestablishment. Eix 3 — La veu del poble: la Novena i la fraternitat • Simfonia núm. 9 (1824): irrupció del cor dins el gènere simfònic; l’“Oda a l’alegria” de Schiller és llegida sobretot com un himne a la fraternitat. • Lectura cívica: la veu coral com a veu del poble i embrionària democràcia. Eix 4 — Beethoven persona: caràcter, ferides, piano Retrat humà • Temperament difícil: misàntrop, relacions complexes, infantesa amb pare alcohòlic i mare absent; la sordesa agreuja l’aïllament. Tres sonates com a autoretrat pianístic • Sonata núm. 23, Apassionata (1804–05): turbulència emocional entre desamors (p. ex., Josephine Deym) i conflictes familiars (cunyada Johanna). • Sonata núm. 26, Les Adieux (1809–10): Viena bombardejada i ocupada; adeus a amics i mecenes (Arxiduc Rudolf) i a l’estimada Antonie Brentano. • Sonata núm. 29, Hammerklavier (1817–18): en sordesa total, fractura amb el nebot Karl; síntesi titànica d’arquitectura i dificultat tècnica extrema. Cambra tardana • Quartet de corda núm. 16 (1826): una de les culminacions de la música universal; llenguatge visionari que anticipa el futur. Epíleg — Beethoven “des de la tomba” • Franz Schubert, Trio Op. 100 (segon moviment): compost poc després de la mort de Beethoven; agonia serena i herència emocional; recordat en el cinema. Opinions i moments destacats • Debat exprés: “digues un compositor clàssic” — popularitat vs importància. Proposta del programa: - • Bach: el més important per a la història de la música. - • Mozart: el més important per a la bellesa. - • Beethoven: el més important per a la història (del nostre món). • Lectures d’intèrprets: comentari sobre Barenboim (desig de més esforzando); recomanació del docudrama BBC “Eroica”. Obres i fragments destacats (selecció) • Cantata per la mort de Josep II (ca. 1790) • Simfonia núm. 3, Eroica (1804–05) • Òpera Fidelio (1805) — quartet del primer acte • “La victòria de Wellington” (1813) • Simfonia núm. 9, “Oda a l’alegria” (1824) • Sonates per a piano: núm. 23 Apassionata; núm. 26 Les Adieux; núm. 29 Hammerklavier • Quartet de corda núm. 16 (1826) • Schubert: Trio Op. 100, II (1827–28) Conclusió • Episodi-tribut que fixa Beethoven com a clau per entendre la modernitat, tant política com artística. El programa es reivindica com a primer a commemorar el bicentenari (2027), entrellaçant l’heroi cívic, el creador i l’home ferit.

  • La Vida Ignota - Chema del 26/9/2025 - episode art
    La Vida Ignota

    La Vida Ignota - Chema del 26/9/2025

    Comencem la nova temporada de la vida ignota anunciant moltes novetats, a més de presentar el nou disseny d'aquesta temporada comptem amb un vídeo collage a càrrec de la companya de Puré Taller i muntat i editat musicalment amb el nostre camarada Mikrat. Aquest pic hem conegut un poc més a Chema, un jove d'arrels palmesanes que ens explicarà els obstacles immediats d'una vida divergent i plena d'inquietuts que l'han duit a finalitzar recentment els estudis de filosofia a la U.I.B. A més repassarem l'actualitat social i política de l'illa i el món des d'una perspectiva de classe i solidària, recordant la problemàtica de la gentrificació als barris i tenint en tot moment present la lluita i resistència del poble palestí així com el 50 aniversari dels darrers afusellats pel franquisme. Esperem que la gaudiu!

  • Estiu, arrels i pobles: música, cartes i cinema - episode art
    Perifèries Sonores
    57'

    Estiu, arrels i pobles: música, cartes i cinema

    Introducció i fil conductor Perifèries Sonores a Ona Mediterrània obre temporada amb un viatge sonor d’estiu: arrels, pobles i retorns; la qualitat del viatge per damunt de la quantitat; la força de les cartes i les paraules; la nit com a espai poètic; i música que acompanya cada reflexió. • Idea central: l’estiu com a temps d’arrels, memòria i comunitat. • To del programa: íntim, reflexiu i ple de propostes musicals que mesclen tradició i modernitat. "Ets la meva música, la meva ànima, la meva pintura." (Albert Camus a Simone de Beauvoir) Ponts, estiu i arrels (Judeline — Un puente por la bahía) Huelva, la mà i el pont com a metàfora • La Cecilia retorna als orígens familiars i evoca Huelva i el pont cap a la mar com a imatge d’arrel i pas. • Judeline ret homenatge a Camarón: tradició flamenca amb electrònica moderna. • Tema clau: la pell de l’estiu, el sol, el riure i la memòria. Viatjar amb sentit (Fillas de Cassandra — A todas partes) Quantitat vs qualitat del viatge • Crítica a l’obsessió per “anar a tot arreu” de forma superficial. • Reivindicació d’un viatge simbòlic i conscient, estar preparats per canvis i privilegis sense perdre profunditat. • Filles de Cassandra: oralitat gallega + so modern per pensar el món amb arrel. Qui és “la teva gent”? (Queralt Lahoz — Brindo por los míos) Comunitat afectiva i empatia global • “La teva gent” canvia i s’eixampla: família afectiva més enllà de la consanguinitat. • Desig d’una comunitat ampliada: Palestina, Congo, Haití, València, Ucraïna, Gaza… empatia sense fronteres. • Brindis pels propis, sense oblidar que els “meus” poden ser tothom. Cartes, atzar i poesia urbana (Gata Cattana — Cartas que no repartir) L’estiu de cartes i jocs, i el símbol de l’atzar • Records d’adolescència: cartes postals i jocs de cartes (tute, brisca, cinquillo). • Les cartes com a metàfora de sort/causalitat i de les teories que “no s’escriuen soles”. • Gata Cattana: rap poètic que uneix pensament i emoció. Correspondències il·lustres (Beauvoir — Camus) El valor de l’epistolari en temps de missatges instantanis • Lectura de fragments apassionats entre Simone de Beauvoir i Albert Camus (1951, París). • Reflexió sobre com les cartes condensaven pensament, desig i complicitat. • Paralllel amb altres epistolaris (pista sobre Miguel Hernández) i la figura —criticada— de la “musa”. Poble i lideratge femení (Lapucci — Mi Pueblo) De corista a liderar: fer-se lloc al centre • Lapucci, amb arrels flamenc-urbanes, passa de corista a liderar el seu projecte. • “Poble” com a espai de cura, identitat i llibertat (“què tindrà el meu poble…”). Cinema i arrels (Carla Simón — Romeria) Memòria familiar i recerca dels orígens • Recomanació de “Romeria” (Carla Simón): viatge íntim d’una filla que cerca pare i mare. • Tema: a vegades els fills cerquen els pares; llums i música delicades, sense espoilers. • Vincle personal amb València i els llocs on els pares van ser feliços. Somnis llunyans (Mártires del Compás — Nueva York) La ciutat somiada de l’estiu • Nova York com a desig col·lectiu; somni pendent compartit amb la mare. • Cançó que captura l’optimisme d’estiu i el desig de món. Nits d’estiu i Lorca Ciutat sense son i alerta poètica • Les nits càlides: mar, estrelles, cançons, passeigs. • Lectura de “Ciudad sin sueño” de Federico García Lorca i record del seu assassinat. "No duerme nadie por el cielo. Nadie, nadie." (Lorca) Tornar a l’estat salvatge (Clara Peya & Àlex Serra — Estat salvatge) Desaprendre, respirar i reconectar el cos • Tornar a l’estat salvatge com a cura contra l’excés d’horaris i pantalles. • Música que promou presència, respir i relació amb un mateix i amb els altres. Un diumenge d’amor (Etta James — A Sunday Kind of Love) Tendresa que perdura més enllà del cap de setmana • Desig d’un amor calmat i estable, no només fulgor d’estiu. Buit i optimisme sense raó (Brunori Sas) Entre la rutina, el patriarcat i l’esperança quotidiana • Quatre de la matinada, TV i sensació de buit; crítica a la figura de la “dona pacient”. • Tanca en optimisme sense motiu: una petita fe domèstica que sosté. Tancament i Pánico (Instituto Mexicano del Sonido) Compartir la música i posar nom a les emocions • Invitació a compartir cançons sense jerarquies. • Definició de pànic: por intensa; i de por: angoixa davant el risc.