Tots els episodis

7760 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

2065-2088 de 7760
  • Capitalisme caníbal, Redford i turisme precari - episode art
    El Crepuscle
    50'

    Capitalisme caníbal, Redford i turisme precari

    Panorama del programa Episodi amb dues meitats clares: • Un bloc cultural dedicat a Robert Redford, amb anècdotes de rodatges, premis i papers que va declinar o no li van donar. • Una entrevista en profunditat a Rafel Borràs i Ensenyat sobre sindicalisme, capitalisme caníbal, turistificació i pobresa laboral. "Capitalisme caníbal" com a idea marc: un sistema que no només explota el treball, sinó que també devora el teixit social i el planeta. Cometes: Robert Redford — trajectòria i papers perduts Premis i fites • Òscar i Globus d’Or (millor director) per “Gent corrent” (1981) i Òscar Honorífic (2002). • Com a actor, nominat a l’Òscar per “El cop” (The Sting). • Figura clau com a fundador del festival de Sundance. Anècdotes de rodatge i càsting • “Tal com érem” (1973): Sidney Pollack relatà la tensió entre Barbra Streisand (meticulosa, partidària d’assajar molt) i Redford (de “poques preses”). • “El graduat”: Mike Nichols va descartar Redford perquè “no encaixava” amb la inseguretat del personatge; el paper fou per Dustin Hoffman. • “Veredicte final”: Sidney Lumet volia Redford, però les reticències de l’actor amb un paper d’advocat perdedor van obrir la porta a Paul Newman i al guió original de David Mamet. • “L’home que volia ser rei”: John Huston va acabar triant Sean Connery i Michael Caine després que Paul Newman li recomanés actors britànics en lloc de Redford-Newman. • “Tauró” (Jaws): els productors somiaven amb Steve McQueen i Robert Redford, però el repartiment final (p. ex. Roy Scheider, Richard Dreyfuss) va ser més ajustat i eficaç. Moments musicals destacats • “The Way We Were” (Oscar a millor cançó) i “The Sound of Silence” sonen com a memòria sonora d’una època de cinema. Idea clau: Redford va saber alternar estrellat i criteri, i moltes decisions de càsting icòniques van dependre d’un ajust fi entre imatge pública i credibilitat del personatge. Entrevista a Rafel Borràs i Ensenyat Trajectòria i motivació • Ex-sindicalista de CCOO, analista sociolaboral a Fundació Gadeso, activista en moviments com el 15M i l’assemblea de docents. • Defensa i revisita el llegat d’Ovidi Montllor i Estellés com a brúixola ètica i cultural. Sindicalisme avui: del patró amb cara al capital sense rostre • Abans: negociació directa amb empresaris locals i patronals, amb capacitat d’arribar a acords tangibles (p. ex. garanties per a fixos discontinus després de crisis turístiques). • Ara: intermediaris de fons d’inversió, plataformes i algoritmes. Molt difícil “posar cara” a l’adversari, i per tant, més difícil negociar. • Exemples: expedients i reestructuracions a empreses comercials i industrials locals (p. ex. Perles Majòrica) impulsats per fons externs. Què és el “capitalisme caníbal”? • Concepte amb arrels a l’Amèrica Llatina: extractivisme que devora recursos naturals i condicions de vida de les comunitats. • Trasllat a Balears: la turistificació converteix l’illa en “zona de perill”, amb prosperitat inicial que acaba en desequilibris socials i ecològics. Sindicats, moviments socials i turisme • Els sindicats han ampliat agenda amb feminisme, ecologisme i drets civils; necessari però complex per a una part de la base. • Sector hoteler balear: convenis sense vagues durant anys; tres generacions han viscut millores “per conveni” però sense sentir-se protagonistes de les conquestes. • Contrast: als Estats Units hi ha més vagues en hotels que aquí, perquè l’economia i cultura no estan monocultivades pel turisme. Pobresa laboral i fi del pacte del benestar • Trencament del vincle “feina estable = integració social”. Ara hi ha pobresa amb feina. • Entitats com Càritas o Zaqueo reporten molts usuaris assalariats. • L’antic estat del benestar (1950–1980s) s’articulava també per la “por” del capital al comunisme; sense aquella pressió, el capitalisme s’ha desregulat i financeritzat. “Algú ha de dir que hi ha gent que cobra una pensió de misèria i que la pobresa laboral ja és una realitat.” Idees clau • Capitalisme caníbal: explota persones i planeta; a Balears es manifesta en una turistificació intensa. • Sindicalisme desplaçat: del tracte amb patrons locals a intermediaris de fons d’inversió i plataformes. • Treball amb pobresa: el gran desafiament sociolaboral actual. • Cultura i memòria: Ovidi/Estellés com a referents; Redford com a cas d’estrella amb criteri, i càstings que defineixen èpoques.

  • Transitant del 25/9/2025 - episode art
    Transitant

    Transitant del 25/9/2025

    Transitant cap a un món millor! Programa d'anàlisi de la realitat per transitar amb propostes concretes cap a un món millor, més just, solidari i sostenible, que vol donar veu a persones i entitats que hi estan treballant. És important escoltar, conèixer el que es fa i el que es pot fer. Transita amb noltros i escolta'ns cada dijous d'11h a 12h a la 88.8FM. Amb Guillem Ramis i Margalida Rosselló.

  • El Crepuscle del 24/9/2025 - episode art
    El Crepuscle

    El Crepuscle del 24/9/2025

    El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.

  • Mallorca: vestidor tens, prèvies, Champions i Premier - episode art
    FutbolXat
    1h

    Mallorca: vestidor tens, prèvies, Champions i Premier

    Context i to del programa "FutbolXat arrenca la tercera temporada a Ona Mediterrània: anàlisi a fons, participació d’oients i música per entremig." Presentadors: Tolo Ramon i Joan Fortesa (amb Maria Oliver a les vies de so). Eix central: situació delicada del RCD Mallorca (2/15 punts), el cas Dani Rodríguez, prèvies vs Real Societat (fora) i Alabés (Som Moix), i un repàs a Champions i Premier. RCD Mallorca: diagnosi ràpida Resultats: derrotes vs Barça i Espanyol; derrota ajustada al Bernabéu; empats contra Celta i Atlètic de Madrid. Llums: Pablo Torre, clau en la producció de joc. Jan Virgili, entrada fulgurant que va revolucionar l’equip (assistència a Morici). Ombres: Problemes al darrere (baix rendiment de Raillo; dubtes als carrils: Mojica irregular; Maffeo dona més agressivitat però situació extrafutbolística). Dependència de Morici: cal gol de la segona línia (Darder 7–8; Pablo Torre 5–6). Cas Dani Rodríguez i el vestidor "La història de Dani Rodríguez com a jugador del Mallorca ha acabat." Tensió pública amb Arrasate, retirada de la capitania i sanció del club. Aspectes laborals: el jugador podria haver recorregut; no es pot excloure dels entrenaments; el club s’ha ajustat al reglament. Responsabilitats compartides: Club: renovació i gestió d’un jugador que no accepta certs rols. Cos tècnic: evitar que el conflicte esclati en públic. Risc de fractura de vestidor per aliances internes; cal lideratge i coherència. Tàctica i pla de joc Arrasate admet error amb 3 centrals a Palma, però fora podria repetir 5 al darrere. Clau als laterals: Maffeo ofereix més solidesa i agressivitat que Mateu, però el context condiciona. Objectiu: assegurar porteria sense perdre verticalitat quan es recupera la pilota. Prèvies Real Societat – Mallorca (Anoeta) Real amb 2/15 i feblesa en transició defensiva: en 4/5 partits han rebut gols de contraatac. Pista tàctica: • Sortir en transicions verticals aprofitant la seva sortida de pilota arriscada. • Control del mig (pivot jove de la Real) com a examen per a Morlanes/Darder/Torre. Expectativa: l’empat no és un mal resultat fora de casa. Mallorca – Alabés (Som Moix) Alabés: 7 punts; equip rudimentari i perillós a pilota aturada (4/5 gols: 2 penals + 2 córners). Jugadors clau rivals: Mariano, Toni Martínez, Guevara, Ibañez. Valoració: Mallorca, favorit a casa per qualitat a la zona de mitjos; cal que la segona línia aparegui de cara a porteria. Problema del gol Si no marca Morici (objectiu 10–15), qui marca? Prats testimonial; falta un tercer punta de garanties. Necessari: automatismes per centrar millor a Morici i incorporacions de Darder/Pablo Torre a l’àrea. LaLiga i calendari Calendari inicial del Mallorca, molt exigent (Madrid, Barça, Atlètic) però altres equips també puntuen contra grans. Debat sobre l’Espanyol i el perfil mediàtic de l’entrenador (“populista”). Champions League Format actual: més grans partits a la fase regular però sense “tots contra tots”; dependència d’un superordinador en el sorteig. L’aficionat, perjudicat: entrades cares i logística incerta; anècdota al Mercat de l'Olivar sobre la dificultat d’aconseguir entrades per a un gran partit. Favorits: PSG, Madrid, Liverpool, City (la Premier fa ple). Destaquets de jornada: Madrid 2-1 Marsella, amb penal polèmic. Liverpool remunta a l’Atlètic amb gol final de Van Dijk a córner; mística d’Anfield. Villarreal cau vs Tottenham per errada del porter. Barça: bona gestió de Flick (normes per damunt dels noms), baixa de Gavi, fitxatge de Joan García a la porteria. Pilota d’Or: opinen que a Mbappé li seria justa (encara que “estranya”). Premier League Liverpool: inici contundent, encaix d’Isak com a davanter modern. City–Arsenal: partit decebedor; Guardiola, massa conservador; debat sobre si encara “val la pena” veure el City cada jornada. Chelsea i Aston Villa: mal inici. Aposta: Liverpool, favorit; Arsenal, outsider recurrent.

  • Ruta 66 del 24/9/2025 - episode art
    Ruta 66

    Ruta 66 del 24/9/2025

    Ona Mediterrània és una ràdio lliure i associativa de Mallorca. Sintonitza'ns al 88.8 FM, i també a onamediterrania.cat

  • Lohengrin a Bayreuth, educació OCDE i Ig Nobel - episode art
    El Crepuscle
    1h

    Lohengrin a Bayreuth, educació OCDE i Ig Nobel

    Resum general Programa magazine amb tres eixos principals: crònica wagneriana des de Bayreuth (Lohengrin), anàlisi de l’informe Panorama de l’Educació de l’OCDE i repàs dels Premis Ig Nobel (amb una peça d’actualitat científica per desmentir un bulo sobre el paracetamol). "Que quedi molt clar: el paracetamol no provoca autisme" Cròniques bayreotianes: Lohengrin de Wagner Context i “art total” • Estrena a Weimar (1850), dirigida per Franz Liszt; Wagner a l’exili suís. 175è aniversari. • Wagner evoluciona cap a l’art total (més enllà de l’òpera convencional): integració social i estètica; plenitud en Tristany, Parsifal i l’Anell. Trama i lectura política • Ambientació: principis del s. X, a Brabant, just abans del Primer Reich (Sacre Imperi Romanogermànic). Aparició d’Enric I l’Ocellaire com a figura d’unitat germànica. • Conflicte: mort del duc; Elsa de Brabant és acusada per Friedrich von Telramund (instigat per Ortrud, arquetip pagà) d’haver fet desaparèixer el seu germà Gottfried. • Lohengrin (fill de Parsifal, cavaller del Grial) apareix com a defensor amb una condició central: mai no se li pot preguntar el nom o l’origen. Quan la condició es trenca, tot es precipita. • Lectura política: tensió amb “l’amenaça de l’est” (ahir hongaresos, avui metàfores geopolítiques). També es comenta l’ús de Wagner pel nazisme i l’enllaç cinematogràfic de Chaplin. Música i moments destacats • Preludi de l’Acte I sota Christian Thielemann (referència actual wagneriana). • Ària de revelació “In fernem Land” —presentació de Montsalvat i la filiació de Lohengrin: "In fernem Land... eine Burg, die Monsalvat genannt" Producció de Bayreuth (Yuval Sharon, 2009–2023) • Escena traslladada a una comunitat d’éssers-libel·lula que depenen de la llum/energia: metàfora de la crisi energètica i la dependència “de l’est”. • Debat sobre el cigne: no és literal, però hi ha una projecció de núvol amb forma de cigne; resolucions simbòliques (p. ex. Ampelmännchen de Berlín com a referència prussiana/unificadora). • Direcció musical de Thielemann: so de Bayreuth descrit com “metafísic”. Producció controvertida però suggeridora. Repartiment i valoració • Klaus Florian Vogt (Lohengrin) substitueix Piotr Beczała; Elsa van den Heever (Elsa); referències a versions històriques (Otto Wiener, Rudolf Kempe, Filharmònica de Viena). • Balanç: musicalment sòlid, concepte escènic polemico-estimulant. Educació: Panorama OCDE Titulació i desigualtats • Augment de titulació superior entre joves (~48% de mitjana). • Persistència de desigualtats d’origen: a Espanya, 75% dels 25–34 amb títol superior tenen almenys un progenitor amb estudis superiors; només 30% quan els pares no en tenen. Prima salarial i subocupació a Espanya • Mitjana OCDE: estudiants superiors guanyen +54% vs qui no completa secundària; a Espanya només +18%. • Explicació combinada: subocupació (treballs per sota de la qualificació), malpagament i sectors que no retenen talent. Màster, atur i barreres • El màster esdevé diferenciador (el grau “ja no basta”). • Més estudis → menys risc d’atur i salaris més alts, però amb barreres d’accés per origen socioeconòmic (beques insuficients). Comprensió lectora i llengua • Descens en comprensió lectora global; Espanya resisteix millor que altres països, però el nivell preocupant persisteix. • Perdua de vocabulari ric i dificultats per entendre textos administratius/complexos. Repetició i abandonament • Repetidors a l’ESO: entorn del 10% (Espanya ~5%). • Abandonament/reenfocament: només 40% acaba la primera carrera iniciada; més abandonament a Ciències; manca d’orientació i excés/expectatives de l’oferta. Ciència i desinformació Paracetamol i autisme: desmentit • Es desmenteix de forma rotunda la falsedat que el paracetamol causi autisme. • Reacció indignada de la comunitat científica davant declaracions públiques infundades. Premis Ig Nobel (ciència seriosa amb humor) • Nutrició: les llangardaixos “rainbow” dels suburbis africans prefereixen la pizza de quatre formatges (quins compostos n’expliquen l’atractiu?). • Pediatria: lactants mamen més quan la llet materna té aroma d’all (ingesta prèvia de les mares). • Biologia: pintar vaques com zebres redueix un 50% les mosques, menys estrès i potencial més llet. • Química/dietètica: afegir tefló en pols a la dieta indueix pèrdua de pes per sacietat no calòrica —resultat inquietant amb evidents advertiments de seguretat. • Psicologia del llenguatge: una dosi moderada d’alcohol millora la fluïdesa i pronunciació en una llengua acabada d’aprendre. • Aviació/etologia: ratapinyades amb alcohol volen més lent i amb pitjor ecolocalització. • Literatura/medicina: 35 anys mesurant el creixement d’una ungla; desmentit el mite de creixement d’ungles/cabell post mortem. Cloenda • Tancament musical amb "Autumn in New York" i agraïments d’equip.

  • Setmana del Llibre, LiteraNit i Llompart al teatre - episode art
    Cotiledonia
    1h

    Setmana del Llibre, LiteraNit i Llompart al teatre

    Introducció Benvinguts a Cotridònia (Ona Mediterrània, 88.8 FM). El programa d’avui se centra en tres eixos: la presència balear a la Setmana del Llibre en Català, el Festival LiteraNit (amb el Manifest per la Lectura de Pons Pons) i el teatre sobre Josep Maria Llompart per Joan Gomila. Institut d’Estudis Balears a la Setmana del Llibre en Català (Barcelona) Presència i objectius • L’IEB hi participa de nou amb parada pròpia (núm. 35) i un programa d’activitats. • Cristina Gaviño (tècnica de l’IEB) detalla una feina de mesos: convocatòria oberta, comissió de selecció d’editorials i programació d’actes de qualitat. Editorals i Saló de Drets • Participen editorials de Mallorca, Menorca i Eivissa, a més d’instituts d’estudis insulars. • L’IEB assisteix a la Missió d’Editors Internacionals de l’Institut Ramon Llull: trobades B2B, seminaris i presentació de catàlegs i del programa de subvencions (amb la col·lega Karen Müller per còmic i il·lustració). “El Matí de les Balears” (diumenge, final de fira) • Matinal reservada a Balears amb una marató d’actes cada 30-40 minuts (5 activitats des de les 10:15). • Peça destacada: Carme Riera, pels 50 anys de “Te deix, amor, la mar com a penyora”, conversa amb Gemma Ventura i lectura dramatitzada de fragments. “Catalunya aprecia molt Carme Riera; calia fer-ho a la Setmana.” Programa OFF a l’Espai Mallorca (dissabte) • Nou format complementari “OFF”: 5 activitats (17:00–21:00) amb recital de poesia, presentacions i col·loqui. BSO literària • Homenatge a Stephen King (78 anys): “In the Mood” (Glenn Miller) usada a la banda sonora de “Rose Red” (2002). Pons Pons a LiteraNit: Manifest per la Lectura Illomania i identitat • El poeta menorquí farà el Manifest per la Lectura a l’acte central de LiteraNit (Can Balaguer, Palma). • Defensa que una illa és espai i filosofia de vida: estimar i protegir el patrimoni humà, ecològic i cultural. Llegir en temps de pantalles • La lectura és el fonament de la cultura; cal rescatar els infants de la “galàxia pantalla”. “Els mòbils… s’estan convertint en un arma de destrucció cultural massiva.” “Un llibre és un amic i una bona lectura és un massatge en el cervell.” • Pons Pons prefereix el paper davant del digital. Primeres lectures i formació lectora • Lectors que el marquen: L’illa del tresor, Verne, Salgari… llibres d’aventures que l’encaminen cap a l’illomania. Illes, centre i perifèria; LiteraNit • Rebutja el terme “perifèria”: cadascú escriu des del centre de la seva geografia (ell, a Menorca, la Figuera Verda). “Quatre illes, quatre mons” (cal més coneixença i connexió entre illes). • Valora LiteraNit com una xarxa cultural entre Balears, País Valencià, Catalunya, l’Alguer i Andorra. Teatre: “Llompart, una vida, una herència” (Joan Gomila) Context i objectiu • Espectacle pel centenari de Josep Maria Llompart (La Fornal, Manacor). Gomila interpreta Llompart i signa dramatúrgia i direcció. • Record de la manifestació del 1977 i el posicionament de Llompart: “Català, català, català.” Una fita en la normalització lingüística i l’Estatut. Estructura escènica i personatges • Tres trames: - Casa de Llompart amb amics i àlbum fotogràfic. - Periodista que enllaça fites històriques (autonomia, cultura…). - Introspecció del poeta (joies i frustracions). • Aparicions/evocacions: Antònia Vicens, una infermera, un actor polivalent (Pedro Mas) i una cantant que situa l’època. Poesia integrada i to • 4-5 poemes incrustats per temes (mort, Guerra Civil, Mondragó…). • To amb ironia llompartiana i moments còmics (p. ex. la rondalla “traduïda” al castellà del pare). Repte de coherència • Construcció com a darrer instant de vida (flashback global) i equilibri entre salts temporals. El repte: coherència i emoció. Agenda cultural: LiteraNit i més LiteraNit (Mallorca i altres territoris) • Conversa “Insularitat i Creació” (UIB), taula rodona de LIJ, recitals, rutes guiades sobre Llompart, contacontes, xerrades literàries i naturalistes, presentacions i Teatre de Barra. • Consulta el programa complet a: literanit.cat. Mar Poètic (Porto Cristo) • Homenatge a Miquel Àngel Riera: recorreguts poètics, tallers, recitals, glosses i exposicions (25–27). • Info: marebalear.org. Cloenda • Recordatori del Dia Europeu de les Llengües amb la cançó “La meva llengua” (poema d’Apel·les Mestres). • Comiat del programa amb invitació a “bones lectures”.

  • Coblejant del 23/9/2025 - episode art
    Coblejant

    Coblejant del 23/9/2025

    Magazine cultural que t'informa de tot allò que és notícia al món immens de la sardana i la cobla. Una producció jove, feta des de Calella i que s'emet a més de 50 ràdios arreu dels Països Catalans

  • La Xefla del 23/9/2025 - episode art
    La Xefla

    La Xefla del 23/9/2025

    Amb Lluís Armengol. Un programa pensat per difondre i donar a conèixer l’havanera i el cant de taverna.